7.11.07

De Casp a Móra la Nova pel Baix Aragó i la Terra Alta

Us proposem una ruta per les comarques aragoneses del Baix Aragó – Casp, el Baix Aragó i el Matarranya i per les comarques catalanes de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es tracta de gaudir d’uns paisatges poc coneguts i molt bonics per vies agradables i tranquil·les: 3 km per una carretera general, 33 km. per carreteres provincials poc transitades, 31 km. per carreteres locals gairebé desertes, 53 km. per Via Verda totalment aïllada del trànsit motoritzat i 15 km. per pista en bon estat. En total són 135 km., als quals haureu de sumar les desviacions imprescindibles per anar a menjar, dormir o comprar, i les desviacions recomanades per veure indrets com la vila medieval de Vall-de-Roures o el Castell Templer de Miravet, que fàcilment us poden portar a fer 160 a 180 km. Cal preveure un mínim de dos dies pedalant o millor, si no coneixeu el territori i voleu fer totes les visites, o si no us voleu cansar massa, tres dies. La ruta té l’avantatge de començar i acabar a llocs on podem accedir en tren regional (que, per tant, té compartiment per a les bicicletes) des de Barcelona, Tarragona i Reus, o bé des de Zaragoza. Cal tenir la precaució de portar llum per als túnels no il·luminats de l’antic recorregut ferroviari, tot i que la majoria ho estan. Les guies detallades de les vies verdes de la Val de Zafán i de la Terra Alta que trobareu a www.viasverdes.com tenen informació de llocs on quedar-se a dormir.


Descripció de l'itinerari:

Comencem la ruta a Casp, ciutat històrica i capital de la comarca del Baix Aragó – Casp. Podríem anar a Alcañiz per la carretera general (N – 211), durant 27 km. Tot i que aquesta carretera no és de les que té més trànsit, nosaltres recomanem un itinerari 10 o 12 km. més llarg, però tranquil i molt bonic. Des de l’estació de tren de Casp hem de travessar la població per anar a cercar la carretera que va cap a Maella (A-221). Uns 2.5 km. després de sortir de Casp trobem a la dreta una desviació indicada ‘Zaragozeta, Miraflores’. Agafarem la carretera, una comarcal amb molt poc trànsit. La carretera està en prou bon estat, però cal tenir en compte que puja i baixa.

Per aquesta carretera gaudirem del paisatge auster del Baix Aragó. Deixarem a la dreta la desviació que porta a Miraflores, i uns 13 km. després de sortir de Casp deixarem Zaragozeta a la dreta, seguint per la carretera. Al cap de 2 km. la carretera per on circulem acaba en una carretera igualment tranquil·la, mantinguda per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (C.H.E. als senyals). Cap a l’esquerra es va a la presa de Casp, però nosaltres tirarem cap a la dreta, seguint el senyal que indica ‘Alcañiz’. El paisatge segueix essent molt agradable i deixarem un parell de poblats ibèrics a banda i banda. El de ‘El Cascarejo’ (a 27 km. de Casp) està a tocar de la carretera i el podeu visitar en un moment. Després d’una pujada sostinguda entre els km. 5 i 3 de la carretera C.H.E., la carretera arriba finalment a la N-211. Arribant-hi cal agafar la direcció d’Alcañiz, 3,5 km. més al sud. Durant tot aquest tram de gairebé 40 km. no hi ha poblacions ni punts d’aprovisionament d’aigua, hi passen molt pocs cotxes, i el sol hi cau de ple, així que tingueu la precaució d’agafar tot el que us calgui.

Alcañiz té un conegut castell de l’ordre de Calatrava (ara Parador), alguns punts d'interès turístic i tota mena de serveis d’una capital comarcal. Per agafar l’antiga via de tren, per on seguirem, heu de tornar altre cop com si anéssiu a agafar la carretera que va cap a Casp. Atenció, immediatament després de la rotonda, a uns 50 m., veurem a la nostra dreta una boca de túnel, abans d’enfilar la pujada. A l’entrada del túnel hi trobarem un cartell amb la indicació Pinturas Rupestres Val del Charco del Agua Amarga. Entrem al túnel i ja som a l’antic recorregut del tren. Durant 12km. l’anirem seguint sense dificultat, tot i que aviat l’asfalt esdevé pista, i que en alguns trams fa pujada, i anirem trobant els ponts, túnels i contraforts característics d’un traçat ferroviari. Al final d’aquests 12 km. trobem l’estació i poble de Valdealgorfa. Poc després passarem un llarg túnel sense il·luminació, on haurem de fer servir els vostres propis llums. Seguint el mateix traçat arribem, 3km. després de Valdealgorfa (i 15 despres d’Alcañiz), a l’inici del tram acondicionat com a Via Verda de la Val de Zafán.

La Via Verda de la Val de Zafán ha estat acondicionada recentment, i està en excel·lent estat. A diferència d’altres vies verdes, no té serveis a peu de via, ni passa per l’interior de nuclis habitats, així que si voleu menjar, beure o qualsevol servei haureu de sortir a les estacions i anar fins al poble més proper (a cada estació hi ha una indicació per anar-hi). Si feu aquest circuit amb temps, val la pena sortir per veure pobles com Vall-de-Roures / Valderrobres (12 km. d’anar i tornar des de la Via Verda) o Queretes / Cretas (3 km. anar i tornar). La Via Verda de la Val de Zafán té una longitud total de 30 km., marcats com a km. 79 a 49, ja que la referència inicial és Tortosa, punt on acaba el recorregut per Via Verda. Per aquest tram de via s’avança ràpid pel bon estat del paviment i l’absència de trànsit; això sí, fa pujades i baixades suaus, però llargues.

El viaducte d’Algars, entre els km. 50 i 49 de la Via Verda, marca el límit entre Catalunya i Aragó i l’inici de la Via Verda de la Terra Alta. Els següents 23 km. són de gran bellesa paisatgística i permeten apreciar l’entorn privilegiat d’aquesta comarca, en especial al voltant del Santuari de la Fontcalda. Alhora, es fan gairebé tots en lleugera baixada, fent de la pedalada un plaer encara més gran. Com a la Val de Zafán, també aquí la ruta deixa de costat pobles on val la pena acostar-se, com Arnes (3.5 km. anar i tornar des de la Via Verda) o Horta de Sant Joan (7 km. anar i tornar, amb una bona pujada), però hi ha una excepció: Bot, poble on la via toca el casc urbà. En arribar a la Venta del Riu, l’estació corresponent a Pinell del Brai, hi ha l’alternativa de seguir la Via Verda del Baix Ebre cap a Tortosa, un recorregut planer, fàcil i bonic de 36 km.

Nosaltres aquí proposem seguir per un altre camí, cap a la Ribera d’Ebre. Just sortint del túnel que ens porta a la Venta del Riu trobem un cartell verd que ens indica Pinell de Brai cap a la dreta. Seguim aquesta indicació i en pocs metres arribem a la carretera de Prat de Compte a Pinell del Brai que, malgrat la seva denominació oficial (N-230) té molt poc trànsit, i l’agafem cap a la dreta. Els 2,5 primers kilòmetres són de pujada forta i sostinguda, i els altres 3 en baixada suau. Al Pinell de Brai hi podeu visitar el Celler Cooperatiu modernista. Seguirem després per la mateixa carretera (N-230) cap a Miravet, un recorregut de 14 km (6 en pujada suau i sostinguda, 8 de baixada agradabilíssima) pels paisatges de transició entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Si en arribar a Miravet us sobren forces, val la pena pujar al castell dels templers (6 km. d’anada i tornada amb un pendent fortíssim), per admirar tant la construcció militar i l’espai històric com les vistes imponents sobre l’Ebre i la seva ribera. Des de Miravet s’agafa la carretera (TV-3023) en direcció Benissanet (4 km.) i allà, seguint les indicacions, la que va a Móra d’Ebre (T-324, 7km. des de Miravet). Travessem Móra d’Ebre anant a buscar el pont de les Arcades, travessem al riu i entrem a Móra la Nova (9 km. des de Miravet) on, seguint amunt, trobarem la via i l’estació del tren que ens tornarà a Reus, Tarragona i Barcelona, o cap a Casp i Zaragoza.

Ruta enviada per Jordi Vaquer i José Miguel Latorre.

2 comentaris:

Carles Soler ha dit...

Hem fa il.lusió llegir rutes que pasen per aquestes terres, penso que no fem gaire bé parlar tant de la Terra Alta, de la Franja i d'aquestes contrades tant tranquil.les, per a molts ciclistes i excursionistes aquests espais encara són reductes de tranquil.litat i no estan envoltades dels desgavells de les grans urbes.Jo hi acostumo a anar com a mínin 3 o 4 cops a l'any ja que des de Vilanova amb 1 1/2 h ja hi som. Aquest estiu hi hem anat amb tàndem 5 dies per les terres que relates i ha estat fantàstic, en el meu bloc podeu veure la ruta: http://carles-bici.blogspot.com/search/label/Bicicleta%20t%C3%A0ndem

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per les vostres indicacions companys!

He fet aquesta ruta amb una amiga a finals de juliol i ens ha resultat molt maca i entrenyable, molt ben explicat el camí. La part de Caspe a Alcanyiz sorprèn per lo desèrtica que és i mola després veure com va canviant i enverdint el paissatge. No hem anat fins a Móra la nova sinó que hem seguit la via tradicional fins a Tortosa. Per cert, al pasar un viaducte a mig camí entre Alcanyis i Bot, hi ha el riu matarranya i està molt bé parar-se a fer-se un bany, val la pena, l'aigua està molt neta i fresquíssima!!
gràcies de nou!

Vegeu també