En el bloc de Rafael Vallbona he trobat un apunt titulat Elogi del ciclisme lent en el que recordava aquestes marxes teòricament no competitives que a la pràctica es converteixen en carreres o com diu ell: falses curses per a ciclistes frustrats. En tot cas, coincideixo amb la seva opinió de que cadascú té el dret de triar el seu tipus de ciclisme en cada moment, lent o ràpid, sobre asfalt o sobre terra... De fet, el cicloturisme tal i com l'entenc jo (el de viatjar amb bicicleta i no com a ciclisme de carretera únicament) és un ciclisme lent, no tant de velocitat, com de gaudir del viatge en la seva globalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada