31.3.10

TV3 no dóna bona cobertura a la Volta

Em sumo a l'opinió de Rafael Vallbona en el seu article La vergonya a excepció del comentari sobre les seleccions catalanes que crec que justament és el que ha de cobrir la nostra televisió. També haig de dir que miro poc els esports (un altre dia us explicaré el perquè) i que tampoc me n'he adonat, però sí que me n'adono de l'enfocament espanyol que té la nostra tele, llavors perquè la volem? Per això ja tenim TVE. Només perquè està en català? També ens ha de parlar des d'una òptica catalana!

La cobertura de la Volta ciclista a Catalunya, sembla doncs, un altre exemple de la punxada de TV3. Justament, en una prova que necessita un cop de ma i en un esport on tenim bon nivell i molta afició!

30.3.10

Bicicleta Winther Kangaroo, per portar nens

El fabricant de bicicletes danès Winther fabrica entre d'altres un model per transportar nens anomenat Kangaroo. Es tracta d'una bicicleta de tres rodes i com és habitual en aquest tipus de bicicletes amb components qualitat i una completa gama d'accessoris.

29.3.10

Figueres fa una prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicis

Sembla que Figueres ha posat en marxa un prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicicletes més que un sistema de bicicletes públiques com el Girocleta o el Bicing. En aquesta prova pilot hi participen els treballadors de l'Ajuntament i alguns ciutadans fent servir un sistema de préstec manual i gratuït i un ventall de bicicletes que inclou algunes plegables i una bici elèctrica. L'ampliació del servei al públic en general es faria mitjançant acreditacions, amb el préstec manual i el servei continuaria sent gratuït.

26.3.10

Només Barcelona aposta per la bicicleta

Veient l'estat de la bicicleta a l'àrea metropolitana el panorama és desolador. Només Barcelona sembla que tingui unes infraestructures mínimament decents, la resta de municipis sembla que facin els carrils bici perquè tothom ho fa, per aquell sector de vots... És una llàstima que el bicing metropolità no tiri endavant, era l'element ideal per potenciar la bici: el seu ús, la inversió...
L'altre dia passant per la cruïlla d'Urgell amb la Gran Via no vaig poder resistir fer una foto de l'encreuament de carrils bici on ni que sigui amb pintura la bici té el seu espai. És estrany trobar encreuaments de carrils bici d'aquest estil fora de Barcelona, ja que massa sovint ens trobem carrils bici desconnectats, s'abusa dels carrils bici a la vorera i especialment dels bidireccionals, s'obliden els passos i els semàfors per a bicicleta, etc.

De totes maneres, Barcelona no es va posar les piles fins a l'arribada del Bicing quan ja va ser evident que calien infraestructures ciclistes mínimament decents. I ara que sembla que no tindrem bicing metropolità a que haurem d'esperar a la resta de municipis per tenir infraestructures decents?

25.3.10

Nous models de Velorbis

Fa un temps us comentava un model de càrrega d'aquest fabricant danès que es podia personalitzar per empreses. Visitant el seu web he vist alguns models nous com aquesta bici per portar mercaderies o nens o alguns models elèctrics que permeten graduar el pedaleig assistit arribant fins a autonomies de 85 km!

Les dues opcions de la reforma de la Diagonal

Ja fa uns dies que es coneixen les dues opcions de la reforma de la Diagonal (vegeu A i B) i encara no m'havia donat temps de comentar-les, aquí teniu el perfil bàsic d'A i B, respectivament:


A mi m'agrada més l'opció B, no perquè sigui un fan de les rambles centrals, sinó perquè justament les voreres laterals són més amples. També la segregació del carril bici i del carril de cotxe em sembla més bona. També haig de dir que si em deixessin a mi un paper i un llapis hi hauria també una opció D!

He fet un recull dels articles més significatius dels molts que s'estan publicant aquests dies:

24.3.10

Campionat ibèric de missatgers en bicicleta

El propers dies 2, 3 i 4 d'abril es celebra a Barcelona el CIMB 2010, la segona edició d'un campionat de bici-missatgers d'àmbit estatal que inclou curses, dinars, trobades, bicicletades o un torneig de polo en bici.

Al web del torneig trobareu tota la informació detallada del programa i fotos de la primera edició que es va cel·lebrar l'any passat a Madrid.

També llegeixo que el dia 3 al matí es cel·lebra el campionat Brompton 2010, com es cel·lebra el mateix dia i lloc (al Fòrum) que el CIMB entenc que les curses estan relacionades.

23.3.10

Escoltar música de forma segura a la bicicleta

Wicler és un accessori per escoltar música de forma segura mentre es circula en bicicleta. Com sabeu, l'ús d'auriculars està totalment prohibit i per tant si voleu escoltar música ho heu de fer amb un aparell d'aquest estil.

En aquest cas trobem un aparell que es posa al manillar i que té una altaveu potent. Reprodueix MP3, sintonitza la ràdio, es connecta per Bluetooth al mòbil i fa de mans lliures (si ens truquen para la música...) i de passada ens serveix de llum frontal ja que incorpora 3 LEDs i també de timbre que ja incorpora un parell de tons tradicionals: el ring-ring i el moc-moc!

22.3.10

Reforma de l'avinguda Roma de Barcelona

L'altre dia baixant pel carrer Urgell vaig quedar sorprès per la reconversió de l'avinguda Roma. El canvi és espectacular, jo recordava aquella avinguda sorollosa amb un munt de cotxes i m'he trobat un parc infantil, laterals pacificats, voreres i passejos amples per a vianants i un carril bici.

Sembla que la reforma està casi acabada i a punt per estrenar-se en pocs dies. Els veïns d'aquest tram estic segur que agrairan el canvi.

19.3.10

Taga una bicicleta convertible en cotxet

Taga és una de les bicicletes més enginyoses que he vist en els últims temps. És bicicleta, pot portar un nen i és convertible en uns segons en un cotxet per portar nens petits. Tot això amb un bici-tricicle de la mida d'una bici plegable:

El Bicing Metropolità sembla que fracassa

Avui ja s'han sabut per premsa els detalls del possible fracàs del bicing metropolità. El president de l'EMT ha confirmat que de les dues empreses que s'han presentat no compleixen els requisits. D'una banda l'empresa catalana Pedalant Mous el Món es considera que no té la solvència tècnica i econòmica (no es diu perquè) i d'altra banda la UTE formada per la Canadenca Public Bike System i la vallesana Marfina Bus només ha fet una oferta per 4 del 11 municipis.
Amb aquesta nova informació es comença a entendre les declaracions del president de l'EMT que us comentava i la presentació de l'alternativa d'una xarxa d'aparcaments segurs.

18.3.10

Dissenyant els espai públics als països nòrdics

Vídeo en anglès d'una conferència del despatx d'arquitectes Gehl que crec que he comentat alguna vegada. Entre d'altres aquest despatx ha portat el projecte de Times Square de Nova York. En aquesta conferència, ajudats d'una presentació molt gràfica donen pautes per dissenyar espais públics per les persones. Cap al final es parla molt de ciclistes, però parla també de moltes altres coses que agradaran especialment als arquitectes:


Enllaç al vídeo

17.3.10

Més cascs plegables

Fa temps us vaig comentar l'existència d'un model de casc plegable, ara n'ha sorgit un altre d'un concurs de disseny de cascs per a bicicleta, però de fet cercant pel Google n'he trobat un munt i no solament per a bicicleta.

Veig també que s'està popularitzant i fabricants coneguts com Dahon també en fan, té lògica: bici plegable - casc plegable!



16.3.10

Nou conclusions sobre la nevada de Barcelona

Interessant article de la PTP sobre la nevada centrant-se en Barcelona, reprodueixo només les conclusions:
  1. Caldria que a la xarxa bàsica hi quedés sempre disponible un carril lliure per a la circulació dels serveis essencials de la comunitat.
  2. Suprimir el servei de bus de TMB i el Nitbus amb caràcter general no va ser una decisió encertada.
  3. El metro va funcionar molt bé i és el servei que va assegurar la mobilitat de Barcelona el dia 8 de març.
  4. El tramvia va demostrar que, com sistema ferroviari que és, sobre la neu es mou sense problemes, com ho fan també els tramvies a les ciutats centreeuropees quan neva.
  5. Cal establir una franja de seguretat a les línies ferroviàries perquè la possible caiguda d'arbres o perquè les onades del mar no interrompin el servei. A més, cal dissenyar les xarxes elèctriques de forma que siguin redundants per assegurar el subministrament. Disposar d'un parc de locomotores diesel per a emergències també ajudaria a solucionar algunes incidències greus com les de dilluns.
  6. Atès que el transport públic és l'únic sistema que és capaç de moure molta gent en poc temps, hauria de ser incorporat com a vector clau en els plans d'emergència.
  7. Cal informar millor els usuaris i aprofitar millor els circuits d'informació existents i, com a derivada, cal informar sense errors sobre la situació del TP
  8. Tenint en compte que a llocs com el metro, l'espai radioelèctric és una concessió pública, el govern hauria d'estudiar la possibilitat d'obligar les empreses operadores a difondre, en cas d'emergència, els missatges oficials als usuaris que estiguin en l'àmbit d'aquesta concessió.
  9. Espanya i Catalunya tenen una assignatura pendent amb el ferrocarril de mercaderies. Entre tots els grans països europeus, Espanya és al que pitjor li van les coses en aquest tema.


15.3.10

Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Barcelona

Campus del Baix Llobregat
Travessa en bicicleta del Delta del Llobregat de Castelldefels fins a Barcelona (plaça Espanya). Amb aquesta ruta descobrim el cantó més occidental del delta del Llobregat: les seves platges, els seus aiguamolls, l'agricultura, les noves infraestructures, els passeigs marítims, els nous carrils bici, etc.

Última revisió: juliol de 2017

Distància: 31 km
Inici: estació de RENFE de Castelldefels
Final: plaça Espanya de Barcelona, però tant a la ressenya com en el mapa indico com acabar en altres llocs: Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet, etc.

Descripció:
Passeig marítim de Gavà
Sortim de l'estació de Renfe de Castelldefels i agafem el pas subterrani per creuar les vies en direcció mar. Al sortir creuem un pas de vianants i travessem una zona d'aparcament per agafar la rampa d'una passarel·la que ens permetrà creuar l'autopista C-32. Travessarem el Campus del Baix Llobregat de la UPC anant recte i una mica a la dreta per creuar l'estany de l'Olla del Rei i girem a l'esquerra per vorejar-lo (vegeu foto). Ja en aquest tram ens adonem que estem en zona deltaica antigament ocupada per aiguamolls ja que la presència d'aigua és constant.

Acabem de travessar el campus per anar a buscar el carril bici de l'avinguda del canal olímpic i continuarem paral·lels al canal fins a travessar l'autovia C-31 per un pont. Continuarem per carril bici fins al passeig marítim.

Un cop al passeig, l'agafarem en direcció Barcelona, mentre gaudim de bones vistes del mar, la platja i de les dunes que tot i que ara són testimonials ocupaven una longitud important del primer tram coster del delta.

Aviat arribarem al tram de Gavà on el carril bici està marcat. Creuarem la passarel·la damunt de la riera de Canyars i després haurem d'estar atents per veure un monument al mig d'una rotonda que ens indicarà que hem de deixar la costa per agafar l'avinguda del mar en direcció al centre de Gavà.

Estany de la Murtra
Creuarem altre cop l'autovia i continuarem en direcció Gavà Centre pel carril bici i deixarem a mà dreta (a l'altre cantó de la carretera) un parell de pistes de terra. A uns 650 metres del pont de l'autovia trobarem una pista senyalitzada amb el nom de camí de la Mallola de baix i creuarem per agafar-lo. Continuarem fins a trobar-nos una pista asfaltada que agafarem cap a l'esquerra, però abans pareu-vos un moment a mirar l'estany de la Murtra.

Continuarem per la pista asfaltada fins a trobar un pontet a mà dreta que ens permetrà creuar la cua de la Murtra. Llavors continuarem per agafar una pista a la dreta que ens acostarà fins a l'autovia. Un cop a l'autovia continuarem pel lateral, que tot i que no ho sembli és de doble sentit de circulació, fins arribar a una rotonda on podrem escollir si agafem el camí del mar cap a Viladecans o creuem l'autovia per anar a les platges i a l'espai natural del Remolar.

↷ Cap al Remolar o a la platja de Viladecans (+6 km)

Des d'aquesta rotonda creuarem l'autovia per a trobar una segona rotonda on girarem a l'esquerra (si anem recte aniríem a la platja de Viladecans). Continuarem pel que era l'antiga autovia fins a trobar a mà dreta un accés senyalitzat a l'espai protegit del Remolar-Filipines. En caps de setmana trobarem un aparcament exterior per a cotxes, però les bicicletes sempre poden accedir a l'interior. En uns 1.200 metres s'arriba a l'interior de l'espai on probablement haurem de deixar les bicicletes per acostar-nos als aguaits. També amb uns 500 metres ens podem acostar a la platja. La tornada es fa pel mateix camí. Acostar-nos al Remolar afegeix uns 3 km d'anada i un 3 més de tornada al nostre còmput de quilòmetres.

Camí del Mar amb l'ermita de Sant Ramon al fons
Cap a Viladecans pel camí del mar

Des de la rotonda veiem un passeig pavimentat en vermell, és el camí del mar de Viladecans que ens porta cap al centre de la població i cap a l'estació de tren, però us proposo fer només un tros d'aquest camí i agafar un camí alternatiu per dins el llit canalitzat de la riera de Sant Climent que transcorre paral·lela a la nostra dreta (Atenció els dies de pluja o els dies després). Així doncs, a l'inici de la segona corba a l'esquerra hem de girar a la dreta i agafar una pista de terra per acostar-nos als murs de contenció de la riera, descendir paral·lels al mur un tros fins que una rampa ens permet entrar-hi. Travessarem el curs d'aigua i ascendirem la riera pel marge esquerre. Abans de travessar l'autopista C-32 hi ha una rampa a la dreta que ens portarà fins a un camí paral·lel a la via del tren que seguirem. Per anar a Viladecans continuaríem recte i sortiríem de la riera un tros més amunt.

Continuem paral·lels a la via del tren i en direcció a Barcelona, però un accés des de Viladecans ens farà allunyar-nos de la via per tornar-nos apropar un tros més enllà. Creuarem una riera canalitzada, la riera roja, i al passar per sota d'un pont que creua les vies el farem servir per creuar i per continuar paral·lels a les vies per l'altre costat.

Bassa gran de Can Dimoni amb Viladecans al fons
Basses de can Dimoni (+2 km)

Abans de creuar les vies del tren per aquest pont, podem agafar aquest camí en direcció al mar fins a les basses de can Dimoni i visitar aquesta llacuna natural. Haurem de sumar 1 km d'anada i un altre de tornada.

Continuem cap al Prat

Continuarem paral·lels a les vies i veurem la incorporació del ramal que ve de l'aeroport i posteriorment ens separarem un mica del ferrocarril fins a trobar-nos la carretera d'accés a l'aeroport que ens barrarà el pas i ens farà girar a la dreta. Un nou pont ens permetrà creuar les vies del tren i un túnel a mà esquerra ens permetrà travessar el vial d'accés a l'aeroport. Uns metres més enllà, un nou túnel ens permetrà creuar l'autovia C-31 i girarem a l'esquerra per anar cap al centre del Prat i travessar-lo. Anirem per la ronda de Ponent, el carrer del Doctor Soler i Torrents, la plaça de la Vila, la plaça Espanya i finalment l'avinguda Anselm Clavé que al final ens permetrà accedir a la llera del riu Llobregat. Durant aquest recorregut veureu algunes des les marques viàries dels bici-carrers del Prat.
Remuntant el riu Llobregat

Cap a Cornellà i Sant Boi

Remuntarem el riu passant per sota l'autovia C-31 i l'autopista C-32. En trobar una passarel·la, girarem a la dreta per anar a Cornellà, anant recte trobaríem l'estació de FGC de Cornellà-Riera. Per anar a Sant Boi, continuarem remuntant al riu fins a passar per sota la carretera C-245, llavors continuarem arran de riu fins a trobar una rampa a l'esquerra que a través d'un pont ens donarà accés al centre de Sant Boi i l'estació de FGC que ens quedarà a la dreta.

Cap a l'Hospitalet i Barcelona

Remuntarem el riu i passarem per sota el pont de la C-31. Creuarem el riu Llobregat per un pas estret (hi ha prevista una ampliació d'aquest pas per finals de 2017). Continuarem per darrera una benzinera i després el camí està pavimentat i passa per sota de dos ponts abans d'arribar a l'Hospital de Bellvitge. Entrarem per un accés de vianants al recinte hospitalari i de seguida trobarem una pista-bici pintada en vermell que agafarem cap a la nostra dreta. Al sortir del recinte hospitalari creuarem una rotonda i passarem entre el Mediamarkt i l'hotels Hesperia. Passarem per l'ermita romànica de Bellvitge i passarem per dins un parc fins a la Rambla Marina que ascendirem per carril bici un tros fins a girar a la dreta tot seguin les indicacions de la Ronda Verda. Passat un Centre Cultural, usarem una passarel·la amb rampes per creuar les vies del tren i enllaçar amb la Gran Via. La continuació ja no té pèrdua. En arribar a la Ciutat Judicial, entrem al terme de Barcelona, només ens quedarà creuar la plaça Cerdà per fer l'últim tram de Gran Via fins a la plaça Espanya.

Alternatives

Amb aquesta ruta he volgut recórrer alguns dels espais naturals i agrícoles del sector occidental del delta del Llobregat, però la podeu complementar amb:
  • Us quedarà per visitar tot els espais natural del riu situats al terme del Prat que podeu trobar en aquesta ressenya de la part final del camí verd del Llobregat. Si heu anat riu amunt, potser podeu fer una volta pel parc agrari seguint part d'aquesta ruta o continuar riu amunt.
  • També podeu començar la ruta a Castelldefels-Platja i fareu més passeig marítim, però us perdreu un espai natural i veure de prop l'entramat de corredores (canals d'aigua) que hi ha en aquesta zona.
  • Riu amunt podeu combinar aquesta ruta amb la Colònia Güell o amb l'Anell Verd de Sant Boi.
Més informació:

Les bicis a la vorera molesten molt al 42% dels vianants

Aquest és el titular que ha triat El Periódico 10/3/2010 per encapçalar l'enquesta sobre hàbits i valors de medi ambient que l'altre dia us comentava. Com a subtítol ha posat que "El 69% creu que s'ha de restringir més l'ús habitual del cotxe a Barcelona", no han cregut que potser aquest era un títol més interessant? o que els ciutadans que van sempre o gairebé sempre en bici a Barcelona han passat del 4% a l'11% entre 2004 i 2008? O també s'hagués pogut destacar que el 19% no recicla per mandra!

Doncs no, el periodista ha cregut més important recalcar que la bici molesta perquè "El degoteig de queixes de vianants per aquesta irrupció en un territori fins ara plàcid té aquí una rotunda confirmació estadística". També es justifica dient que el 42% de molestos és més alt que el 29% de molestos per la invasió de les motos o el 29% molestos amb l'aparcament en doble fila, però a continuació quan ja ens ha inundat de dades ens recorda que el 49% es senten molestos per l'aparcament de cotxes damunt de la vorera o el 60% amb l'acceleració de les motos o el 81% amb els excrements de gos.

13.3.10

València estrenarà servei de bicicletes públiques

Aquest estiu començarà a funcionar a València el "Bi Si", un servei de bicicletes públiques que començarà amb 1.500 bicis i 150 estacions, per passar finalment a les 2.750 bicis i 250 estacions. El servei ha estat ajudicat a Mobiliario Urbano SA, una filial de JC Decaux, i anirà lligat al contracte de publicitat de la ciutat.

Bicicleta plegable de descens Bergmönch

Bergmönch és una bicicleta plegable fabricada per Koga-Miyata que està pensada per fer descensos, l'ascens en canvi es fa amb la bici plegada que es porta com a motxilla. Les fotografies són prou explicatives de la idea i aquí teniu una extensa galeria de fotos.

També podeu veure el vídeo promocional on veureu com es desplega.

Per cert, algun dia haig de parlar de Koga-Miyata, ja que tot i que aquí no es coneix gaire podríem dir que és el Rolls-Royce de les bicicletes...

Bergmönch from Thomas Kaiser on Vimeo.

12.3.10

Rotterdam serà el punt de partida del Tour 2010

Per promocionar aquest esdeveniment la ciutat de Rotterdam ha fet un vídeo promocional subratllant la seva cultura ciclista:

11.3.10

El Google maps afegeix rutes per les bicicletes

Llegeixo a Renova't que el Google Maps comença a incloure rutes en bicicleta quan es cerquen itineraris. Si fins ara ja podies triar rutes a peu o en cotxe, ara en alguns llocs (per exemple Nova York) ja es comencen a incorporar rutes en bici.

La contaminació mata 8 vegades més que els accidents de trànsit

Ho explica el diari ADN.es. Res de nou, però ja va bé que els diaris ho vagin recordant. Llàstima que l'article doni més èmfasi a la contaminació industrial i no pas a la contaminació dels vehicles de combustió que són la principal font a les ciutats

10.3.10

Es duplica l'ús de la bicicleta des del 2004 a Barcelona

Costa trobar dades fiables dels desplaçaments en bici a Barcelona. Una enquesta sobre com els barcelonins veuen diversos aspectes de medi ambient ens descobreix també que els desplaçaments en bici han augmentat. Ho he llegit a BACC 10/3/2010

La III Enquesta d'Hàbits i Valors sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat, elaborada a partir de 1.600 entrevistes presencials entre la població de Barcelona major de 18 anys, constata un augment en la informació que diuen tenir les persones empadronades a Barcelona sobre temes ambientals, i més específicament sobre els aspectes vinculats a l’aigua, els residus o l’energia.

Destaca l’ús del transport públic, els desplaçaments a peu i en bicicleta Pel què fa a la mobilitat, en el període 2004-2008 es detecten variacions considerables en el percentatge de ciutadans que es desplacen en transport públic, a peu, en bicicleta o en cotxe.

El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” el transport públic varia lleugerament del 76% l’any 2004 al 69% l’any 2008, però es manté hegemònic.

El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” es desplacen a peu augmenta del 50% l’any 2004 al 70% l’any 2008.

El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en bicicleta augmenta del 4% l’any 2004 al 10% l’any 2008.

El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en cotxe augmenta del 12% l’any 2004 al 15% l’any 2008.

El 77% dels enquestats desconeix els serveis del car-sharing

Més informació aquí (PDF)

9.3.10

La bicicleta als passeigs marítims

La circulació en bicicleta quan la densitat de vianants és elevada sempre és complicada, si a més a més, afegim les complexitats dels passeigs marítims el tema encara és més complicat: banyistes, patinadors, zones d'oci, nens en bicicleta, corredors, gossos... Alguns municipis han intentat d'alguna manera o altra posar ordre al caos de l'estiu, però pocs han tingut èxit.

L'Escala

A l'Escala per treure els ciclistes del passeig marítim es va decidir fer un carril bici bidireccional a l'altre cantó del carrer. Els ciclistes però, continuen preferint les vistes del passeig i finalment sembla que el carril bici es traslladarà de tal manera que quedi entre el passeig i la calçada.

Castelldefels

L’Ajuntament de Castelldefels va prohibir l'estiu passat (2009) l’ús de bicicletes, patins i monopatins en un tram de dos quilòmetres del nou passeig marítim on l'amplada és d'uns 5 metres. Posteriorment, sembla que la prohibició s'ha restringit a un horari i segons noves notícies hi haurà un carril bici en el carrer del passeig marítim per donar una alternativa segura als ciclistes.
Gavà

A Gavà van decidir l'any 2008 de senyalitzar un carril bici al passeig marítim. Es fa fer únicament amb pintura i al meu entendre l'amplada del passeig permetria trobar solucions més satisfactòries, especialment en alguns trams com el de la foto.

Algunes conclusions

No crec que hi hagi un model satisfactori que vagi bé a tot arreu. Crec que les prohibicions de circular bicicletes o patinadors només s'haurien de fer quan hi ha molts vianants i per tant fixar horaris i dates no té molt de sentit perquè sempre hi ha molts dies i hores en els que l'ocupació no es tant elevada. Si hi ha moltes gent hi hauria d'haver patrulles de policia local que fessin anar a peu als ciclistes i sempre s'hauria d'oferir una alternativa segura als ciclistes. Si es vol senyalitzar la prohibició jo posaria alguna frase de l'estil "en moments d'alta ocupació no es permet anar en bici pel passeig...". I finalment, l'opció de senyalitzar el carril bici és bona idea si hi ha una amplada respectable, però millor si al carril bici hi ha bones vistes del mar...

Per què reduir la velocitat a les ciutats?

Aquest gràfic extret de plan30oviedo.org explica de forma molt gràfica les estadístiques d'atropellament de vianants a diverses velocitats:


3.3.10

Mobilitat saludable i eficient

Comença una nova temporada de la sèrie documental Mobilitats a la Xarxa de Televisions Locals. Fent una ullada als episodi he trobat aquest que crec que és de la primera temporada i en que la bicicleta i és força present:

2.3.10

La gent vol el bicing metropolità!

Fa unes setmanes va finalitzar el termini per presentar-se al concurs que adjudicarà el Bicing Metropolità, l'anomenat Àrea Bicing que hauria de donar servei en una primera fase a 11 municipis (10 del Baix Llobregat i l'Hospitalet). Finalment, només dues empreses s'han presentat al concurs i no són les dues grans multinacionals de la publicitat. Desconec exactament la capacitat d'aquestes dues empreses (una de Canadenca i una UTE catalana) per fer-se càrrec del bicing metropolità, però molts mitjans de comunicació han vingut a dir que els Bicing Metropolità ha punxat i tot crec que ve per les declaracions del president de l'EMT, el senyor Antoni Poveda.

No sé per què Poveda ha fet aquestes declaracions el dia que finalitzava el termini per presentar-se al concurs. És perquè sabia que els grans no s'havien presentat? Potser volia Clear Channel per tenir compatibilitat amb el Bicing? Potser creu que els Ajuntaments prefereixen ajornar el Bicing per contenir la despesa?

En tot cas, com que es temia que el concurs quedés desert Poveda va preparar una alternativa més barata, una xarxa d'aparcaments segurs i així ho va presentar.

Algunes reflexions personals sobre tot plegat:
  • El bicing metropolità i la xarxa d'aparcaments segurs no són alternatives, són coses diferents i complementàries per promocionar la bici.
  • Una UTE d'empreses catalanes no fa mala pinta, ja que hi ha diversos sistemes de bicicletes públiques que funcionen amb empreses catalanes.
  • L'empresa canadenca intueixo que és la del Bixi de Montreál que posteriorment ha posat en marxa sistemes a Boston i Minneapolis i que en començarà de nous a Londres o Melbourne. No crec que li falti capacitat.
En tot cas ara està en mans de l'EMT, els ciutadans crec que majoritàriament volem tenir un bicing metropolità, així ho expressen diversos ciutadans de l'Hospitalet en aquest vídeo de www.hospi.cat:

Bicing a l'Hospitalet from HospiCat la Ciutat on Vimeo.

1.3.10

Xocolata calenta pel ciclistes

En una ciutat de Dinamarca reparteixen xocolata calenta als ciclistes que creuen un pont. Em recorda el BiciEsmorza! o les Operacions Ring-Ring que es fan arreu, però en aquest cas, aquesta acció s'engloba en un seguit d'accions d'una campanya de promoció de la bicicleta.


Vegeu també