El centre de Barcelona és un gran punt d'atracció de desplaçaments i resulta que no hi ha cap carril bici direcció mar-muntanya al passeig de Gràcia ni als seus voltants. La solució més tranquil·la sovint és anar per la vorera tot i la gran presència de vianants. El Pla de Foment de la Bicicleta no preveu cap acció pel Passeig de Gràcia, la Plaça Catalunya o els seus voltants.
Anem per pams:
- Estem parlant de zones on i ha molts vianants i on les voreres, tot i ser amples, són força conflictives.
- La plaça Catalunya és d'entrada un punt negre ciclista perquè està envoltada per carrers de diversos carrils sovint amb carrils exclusius per autobusos i taxis.
- La plaça no és fàcil de travessar pel mig perquè hi ha accessos amb escales.
- El Passeig de Gràcia en sentit ascendent t'obliga a anar per la calçada central de 4 carrils perquè el primer tram de lateral està reservat per a bus i taxi.
- En sentit descendent, com que la bici agafa certa velocitat, la baixada pel lateral és força còmoda.
- La Rambla de Catalunya teòricament és l'alternativa, tot i que s'hagi de conviure amb el cotxes. Però no està massa ben connectada a nivell ciclista amb la plaça Catalunya i no et soluciona res quan has d'anar al passeig de Gràcia.
- Aquesta foto del passeig de Gràcia sense bicicletes resumeix una mica el problema i ens fa preguntar: com és possible que un eix principal com aquest on hi ha fins a 7 carrils de circulació no hi hagi carril bici?
1 comentari:
Sí, coincideixo en que baixar per lateral em resulta còmode i bastant segur, com que vaig força ràpida és habitual que arribi a Plaça Catalunya abans que els cotxes que han començat a fer la baixada amb mi, i normalment acompanyada d'un o dos ciclistes més. El que és terrible és la pujada, tal com dius normalment busco un recorregut alternatiu i a Rambla Catalunya no hi ha millor manera d'accelerar la velocitat dels cotxes que posar-hi un ciclista pujant, de cop i volta a tothom li entren les presses i si se t'acudeix anar pel mig del carril (tal com faig jo, per seguretat i sense incomplir cap norma) els insults i les "indicacions" perquè te'n vagis a fregar a casa estan garantits. És el que té ser dona, tenir una edat i anar en bicicleta. Un dia fins i tot em van cridar que si no em feia vergonya. Quina creu. Novament gràcies pels teus posts.
Publica un comentari a l'entrada