3.6.20

La Guineu de Cyclocat, un enrutador per a la xarxa Cyclocat

Cyclocat vol posar en marxa un enrutador, un programari que calculi rutes segures a través de la seva xarxa ciclista.

L'enrutador farà encara molt més útil la xarxa que Cyclocat ha anat traçant per tot el territori català a la recerca dels camins més segurs i més planers per anar en bicicleta.

Els hi pots donar ajuda a través de micro-mecenatge a Verkami.
 

El repte de consolidar la nova mobilitat en bicicleta

L'ús de la bici ha augmentat. Ara cal consolidar-la i portar la bici d'oci i d'esport també a la mobilitat quotidiana. Per fer-ho, cal espai i infraestructures de qualitat.


El desconfinament ens ha portat a tots a redescobrir el nostre entorn a peu i en bicicleta i, segurament, ens hem adonat que el nostre entorn no estava preparat i que la major part de l'espai públic està ocupat per cotxes i motos. Si volem afrontar els reptes de futur de la nostra societat o senzillament un previsible nou confinament cal que ens impliquem personalment demanant al nostre ajuntament una vorera prou ampla per caminar sense motos aparcades i amb un entorn agradable o un carril bici prou ample i segregat, etc.

Comptador de bicicletes de la Bicivia 7 (Esplugues - Barcelona)
Increment d'un 28% al maig de 2020 respecte el maig de 2019
Diversos indicadors mostren aquest increment. Les dades dels comptatges (aforaments) de bicicletes aquests dies ens indiquen un augment notable de l'ús de la bici . També les vendes han augmentat al voltant d'un 20% durant el desconfinament i les reparacions s'han disparat augmentant un 50%. Brompton no dona l'abast i les comandes s'endarrereixen fins al setembre.

Molta d'aquesta nova bicicleta ha estat per a mobilitat d'oci i esport, però això també ha permès a molta gent descobrir que la bicicleta podia ser una bona opció de mobilitat quotidiana.

Més enllà de l'entorn urbà, també molta gent ha conegut el seu entorn rural i natural que no coneixia i possiblement ha descobert que molts camins permeten connexions interurbanes i que també caldrien intervencions per a millorar l'ús de la bici.

El cotxe i la moto també s'estan desconfinant i tornen a recuperar l'espai que havien deixat lliure i a més amb el problema d'un transport públic que ara es percep com a insegur.

Ara és el moment de la bicicleta. Hem d'unir esforços per consolidar aquesta nova bicicleta i ens hem de fer pesats pressionant a l'administració pública i fer-nos més visibles a la societat:
  • Hem de fer servir la bicicleta més que mai i usar la calçada més que mai.
  • Hem de demanar que els nous carrils bici temporals que alguns municipis (per exemple Barcelona) han construït es converteixin en permanents.
  • Hem de pressionar els nostres ajuntaments perquè construeixin nous carrils bici i que s'esgotin les ajudes com les que està accelerant la Generalitat procedent de fons FEDER que subvencionen el 50% del cost i que l'any passat no es van esgotar.

16.4.20

La bicicleta en el desconfinament

Un menor ús del transport públic s'hauria de compensar amb un major ús de la bicicleta. Aquesta és la millor decisió de salut pública. Per tant, s'han d'establir ara més que mai les mesures necessàries per afavorir-ne el seu ús.


Sembla clar que en el transport públic és difícil mantenir les mesures de seguretat necessàries per evitar el contagi de la Covid-19 i que per tant hem de donar alternatives als seus usuaris. El cotxe particular no pot suplir el transport públic perquè el col·lapse seria monumental i perquè la contaminació que generaria seria un greu problema de salut pública, també pel molt possible agreujament de la Covid-19 degut a l'efecte de la contaminació sobre les vies respiratòries. Ara mateix, sabem que en la SARS (la Síndrome Respiratòria Aguda Severa), fumar o viure en zones contaminades empitjorava el diagnòstic i tenim un estudi americà preliminar de Harvard que ens diu el mateix sobre de la Covid-19.

En les meves reflexions prèvies al confinament a Bicicleta i coronavirus ja posava de relleu tots els avantatges que la bicicleta podia aportar a aquesta crisi sanitària. I ara que ja pensem en el desconfinament, cal preveure que la bicicleta serà una bona solució als problemes de mobilitat, però cal posar-hi els mitjans perquè la població la pugui adoptar.

Aquí va la meva bateria de propostes.

Primera fase

D'entrada, en una primera fase de desconfinament en la que ja hauríem entrat i que s'allargaria almenys durant tot l'estat d'alarma, jo proposaria:
  1. Autorització de passejades i córrer en solitari (o en nuclis familiars) a grans trets com el que s'està fent a Andorra. Possiblement, les mesures concretes, haurien de ser diferents segons la densitat de població de cada zona i l'ús de formularis d'autoresponsabilitat serien una bona fórmula de control. Aquesta seria una mesura de salut física i mental.
  2. Obertura de tots els sistemes de bicicleta pública o compartida perquè es puguin usar en els desplaçaments autoritzats.
  3. Obertura dels tallers de reparació de bicicletes. Si cal, amb un sistema de guàrdies com els de les farmàcies.

Segona fase

Acabat l'estat d'alarma i en un procés gradual de desconfinament caldria prendre les següents mesures en les quals caldria començar a treballar ja, com les que han aplicat moltes ciutat europees:
  1. Obrir les botigues de bicicletes.
  2. Autoritzar  l'ús de la bicicleta per motius de lleure i esport en solitari o en nuclis familiars.
  3. Recomanar institucionalment l'ús de la bicicleta i requerir a tots els Ajuntaments i administracions un llistat públic de les mesures que adoptaran per facilitar l'ús de la bici.
  4. Afavorir l'ampliació de l'espai exclusiu per a bicicletes:
    • Dedicar certs carrils de circulació a l'ús exclusiu per part de les bicicletes com s'està fent en diverses ciutats europees, mitjançant pintura i senyalitzacions d'obres. Pensar en corredors ciclistes, també a nivell interurbà.
    • Convertir carrils bici bidireccionals en unidireccionals i establir un carril de cotxes com a carril bici.
    • Reconvertir carrils bus en bus-bici.
    • Accelerar les infraestructures relacionades amb la bicicleta planificades.
  5. Canviar les fases semafòriques per prioritzar el vianant i la bicicleta.
  6. Ampliar els espais de vianants: tancar carrers al trànsit, impulsar noves superilles, etc.
  7. Reactivar la zona de baixes emissions.
  8. Ampliar la zona de baixes emissions més enllà de les rondes i establir-ne si cal a altres ciutats catalanes (Sabadell, Granollers...).
  9. Continuar mantenint el teletreball total i parcial com a mesures per evitar contagis.

25.3.20

Bikepacking Trans Germany


Com diu el vídeo, hi ha moltes maneres de travessar Alemanya en bicicleta: de nord a sud, d'est a oest, seguint el curs del rius i totes aquestes rutes estan senyalitzades i més o menys pavimentades. I a part d'això, també hi ha la Bikepacking Trans Germany que és una ruta de 1.642 km que travessa Alemanya en diagonal del sud-oest (des Basilea a Suïssa) al nord-est (acabant a l'illa de Rügen, al mar Bàltic) enllaçant les part més boniques i desconegudes del país. Es fa en uns 14 dies, acumulant uns 20.000 metres de desnivell i segons diuen el 70% de la ruta és per camins sense pavimentar, un 15% per senders, un 3% no és ciclable (és força!) i la dificultat és mitjana.

També teniu la possibilitat de fer la ruta de forma competitiva un cop l'any (vegeu http://www.baselona.de/).

11.3.20

Bicicleta i coronavirus

Reflexions sobre el coronavirus i la bicicleta.

  • La bicicleta ajuda a millorar el sistema immunològic, és a dir, la nostra capacitat d'afrontar infeccions víriques.
  • La bicicleta és el sistema de transport que ofereix més beneficis a nivell de salut pública.
  • La contaminació atmosfèrica agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars.
  • L'ús del cotxe i la moto contaminen i els primers exposats són els propis ocupants dels vehicles.
  • El transport públic pot ser un focus de transmissió del virus per l'acumulació de gent.
Com ja sabeu, a dia d'avui, sembla sensat prendre mesures estrictes per tal d'evitar la propagació del virus. Amb això s'intenta no saturar el nostre sistema sanitari i poder atendre adequadament els casos realment greus.

Ja fa dies que li dono voltes, i penso que alguns dels canvis que adoptem aquests dies tindran efectes a llarg termini i canviaran la nostra societat des de la forma en què ens saludem, a la forma en què ens movem o treballem.

10.3.20

La ruta cicloturista mediterrània comença a prendre forma i inclourà l'Eurovelo 8

Feia temps que ho esperàvem. En altres països europeus fa molts anys que les rutes Eurovelo estan força desenvolupades, i ara, finalment, tindrem un traçat per la ruta Eurovelo 8 que a la vegada formarà part de la Ruta Cicloturista Mediterrània que promou la Generalitat. La ruta mediterrània tindrà un doble traçat litoral i pre-litoral en 2 trams: a la zona de la Selva i el Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat i el Penedès. Entenc que el traçat litoral serà el que correspondrà oficialment a la ruta europea Eurovelo 8.

La senyalització de la ruta als accessos de Barcelona (des de Martorell, Castelldefels, Montcada i Premià) es preveu per aquest mateix any i l'Ajuntament de Barcelona s'encarregarà de la senyalització a la capital. D'altra banda, el tram la Jonquera - Sant Feliu de Guíxols - Caldes de Malavella - Sils ja està senyalitzat i habilitat des de fa temps.

La ruta mediterrània serà ruta 3 de les rutes cicloturistes que promou la Generalitat, la primera és la ruta IntraCatalunya (Lleida - Girona) i la segona la ruta dels Llacs (Lleida - la Pobla de Segur).

Baròmetre de la bicicleta 2019

Feia temps que no analitzava l'enquesta anual que fa la Generalitat per veure l'evolució de l'ús de la bicicleta. L'últim cop que ho vaig fer, va ser amb el Baròmetre de 2016. El motiu d'aquesta pausa és que en aquesta enquesta no es veu una evolució clara de l'ús de la bicicleta perquè els usuaris de la bicicleta queden molt diluïts, però en canvi amb els anys es poden veure en alguns casos certes evolucions de la societat.

L'ús de la bicicleta segons els baròmetre està estancat i això no concorda amb el que veiem al carrer ni amb altres enquestes i comptatges. El motiu? Suposo que una població molt limitada de l'enquesta on els nous ciclistes estan poc representats.

En general, la dada que no ha variat massa des de 2006 és que casi un 90% de la població sap anar en bici i que almenys un 40% l'agafa amb alguna freqüència. De fet, pràcticament un 5% la usen gairebé a diari i si preguntem si la van usar ahir, més del 4% diuen que sí.

5.2.20

La nova regulació dels patinets elèctrics (VMP)

A principis de desembre de 2019, la DGT va publicar una instrucció per a regular la circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) coneguts popularment com a patinets elèctrics. Aquesta nova normativa regula el buit legal que hi havia fins ara a la majoria de municipis. Aquest gràfic resumeix els aspectes més importants que es regulen:


En el cas de Barcelona, la regulació pionera que va fer l'Ajuntament ara podria tenir alguna variació. A Barcelona, cal tenir present que:
  • Cal tenir 16 anys per a conduir-los
  • El casc i el timbre són obligatoris per a patinets de més de 25 kg
  • Poden anar per carrils bici
  • No poden anar per vorera en cap cas
  • Poden anar per carrer de plataforma única, però si pesen més de 25 kg només hi podran anar si està permesa la circulació de vehicles
  • Poden anar per parcs a 10 km/h
  • Fins ara es permetia la circulació per calçada de zones 30 (si la velocitat del patinet era de més de 20 km/h) i no es permetia la circulació per la resta de calçades de la ciutat. No em queda clar si aquesta limitació continua sent vigent, jo la respectaria mentre no es digui el contrari.

31.1.20

Descens del Mogent i del Besòs: de Cardedeu a Sant Adrià de Besòs

Descens del riu Mogent i del riu Besòs des de Cardedeu i Llinars fins a unir-se amb el riu Congost i continuar amb el nom de Besòs fins al mar a la desembocadura de Sant Adrià de Besòs.

Distància i dificultat: 35 km fàcil. Eviteu la ruta després de pluges i tingueu en compte que circulareu per zones inundables.

Descripció:

El riu Mogent neix a la cara nord de la Serra del Corredor i transcorre paral·lel a l'autopista AP-7 pel terme de Llinars del Vallès. Nosaltres sortim de Cardedeu en direcció sud i creuem el barri del Poble Sec per entrar al terme de Llinars. Creuarem l'autopista i les vies del tren d'alta velocitat a la vegada que creuem el Mogent per seguir-lo pel cantó esquerre (en el sentit de l'aigua). Anirem paral·lels al riu per un polígon i sortirem a una carretera (BV-5105) que agafarem cap a l'esquerra per girar a la dreta a la primera pista de terra que trobem (a uns 80 m).

Vegeu també