29.11.19

La bici urbana a Sardenya

Després de visitar diverses ciutats de Sardenya, veig que com a molts llocs del món la bicicleta urbana hi va guanyant terreny, però encara és minoritària i hi ha molta feina per fer. Hi ha poca infraestructura, però tot i així els ciclistes aprofiten els carrers i les zones més pacificades.

Sardenya és una illa gran, poc poblada (d'1,6 M d'hab.),  però que augmenta molt la població degut al turisme.

La capital
 
Càller (en sard Casteddu i en italià Cagliari) és la ciutat més gran de l'illa amb 160.000 hab. i uns 432.000 hab. si hi sumem la seva àrea metropolitana. És l'única ciutat on vaig veure un sistema de bicicleta pública (vegeu la primera foto del mosaic superior), el Cabubi. Té només 10 estacions i sembla que només cobreix part de la capital, però no la seva àrea metropolitana. El relleu és complicat, però el turisme, la restricció d'accés en cotxe al casc antic i ser ciutat universitària són elements que poden ajudar a augmentar l'ús de la bici.


L'Alguer, la ciutat ciclista

Passeig marítim de l'Alguer
L'Alguer és una ciutat petita amb prop de 44.000 hab., però és on més ciclistes vaig veure amb diferència. Paradoxalment, em consta que només hi ha un carril bici al passeig marítim. Tot i així, es veuen molts ciclistes pel casc antic i el seu perímetre i no són solament turistes, hi ha gent de totes les edats, hi ha bicicletes urbanes. Segurament, les zones blaves d'aparcament i el fet que al casc antic el trànsit hi està regulat i molt restringit hi ajuda molt, però potser també hi ha algun element cultural que se m'escapa, però els elements culturals es poden canviar arreu.
Bicicletes aparcades per tot arreu a l'Alguer

Sàsser, la segona ciutat

Tramvia i carril bici a Sàsser
Sàsser (o Sassari en sassarès i italià) és la segona ciutat de Sardenya i és on vaig veure  carrils bici més continus i amb algun disseny prou interessant i en general amb segregacions dures. De fet, disposen d'una xarxa no molt àmplia, però ben interconnectada. A la fotografia de la dreta, podeu observar un carrer amb tramvia en un cantó i un carril bici de doble sentit a l'altre. El carril bici està segregat dels cotxes i està a un nivell diferent de la vorera i de la calçada de cotxes.

Resumint

D'entrada, Sardenya no seria el paradís ciclista ni cicloturista (com us explicaré en un altre apunt), però hi podem aprendre coses. L'afluència turística, la preservació dels centres urbans sovint amb patrimoni històric i també la regulació de l'accés en cotxe a les platges, ha fet que s'hi hagi creat certa cultura de la regulació de l'aparcament (restriccions, pagament, etc.) i això és una oportunitat per recuperar espai per a la bicicleta. Possiblement per raons culturals i de conveniència (guany de temps), l'Alguer és un petit paradís ciclista, si s'hi inverteix una mica en infraestructura l'ús de la bici hi despuntarà. Possiblement, la resta de ciutats que comento deuen tenir més ús de la bici del que vaig apreciar, a vegades visitar una ciutat al migdia en plena onada de calor no és el millor moment per veure gent pel carrer.

Vegeu també