Gestió de dipòsits municipals de bicicletes

El dipòsit municipal de bicis de Ghent

Un problema clàssic de molts ajuntaments és l'acumulació de bicicletes als dipòsits municipals. Aquestes bicicletes venen bàsicament de l'abandonament a la via pública i de la recuperació de bicicletes robades. D'entrada, cal una correcta gestió dels dipòsits municipals i això requereix uns recursos que sovint no s'hi dediquen. També hi ha un pas previ, cal saber gestionar la detecció i retirada de bicicletes de l'espai públic.

L'abandonament sovint va molt lligat al vandalisme i al robatori i suposo que també a la deixadesa dels ciutadans. Les bicis vandalitzades o que se'ls hi ha robat peces, deixen de ser operatives i perden molt de valor. Cal establir protocols clars de retirada de bicicletes de l'espai públic perquè aquestes no ocupin inútilment un espai que va molt buscat.

D'altra banda, les bicicletes robades que són recuperades, sovint són recuperades en poblacions diferents on van ser robades i això dificulta que els seus propietaris les recuperin.

Dos problemes més són la dificultat d'identificar una bicicleta (marca, model, número de sèrie...) i la dificultat dels propietaris de demostrar-ne la propietat (factura de compra amb les dades identificatives, fotografies amb la bicicleta, etc.).

La bicicleta a Leverkusen

Leverkusen, entre Düsseldorf al nord i Colònia al sud, és una ciutat més petita que les altres que he analitzat i està formada per la unió de diversos pobles del voltant que ara s'han convertit en barris. Diverses carreteres, nusos viaris i vies de tren segreguen molt el territori, tot i que soterraments, passarel·les, ponts i passos subterranis intenten mantenir la connectivitat a peu i en bicicleta. La ciutat és coneguda (també a Alemanya) pel seu equip de futbol i per la fàbrica de la Bayer situada al parc químic i indústrial al sud del territori a la riba del Rin. El transport públic i la bicicleta ajuden a enllaçar tots aquests territoris i el tren també facilita que part de la població pugui treballar també a les ciutats properes. 

Al centre, hi ha una zona pacificada i comercial amb un centre comercial i un pont amb botigues que oculten una carretera que passa mig soterrada. A les fotos podeu veure la circulació de bicis per aquesta zona pacificada i per aquest pont amb botigues que comunica el centre amb l'estació de tren i bus, fixeu-vos també amb el gel que hi ha a terra:

 

La bicicleta a Aquisgrà (Aachen)

Aquisgrà (Aachen en alemany) és la ciutat alemanya més occidental, està situada a prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos i a 62 km de Colònia. Fundada pels romans aprofitant les seves aigües termals, va agafar volada quan Carlemany hi construí un palau i una capella que es convertí anys més tard en una catedral. Ara és una ciutat turística, universitària i comercial. No és una ciutat plana com les que he anat comentant a les ribes del Rin i, a més, el seu centre està ple de carrers amb llambordes. Tot i així, la bicicleta hi és molt present i comparteix espai amb els vianants al centre i amb el cotxe a la perifèria a gran trets. Possiblement, la proximitat amb 2 països molt ciclistes també ha ajudat al desenvolupament de la mobilitat sostenible.

 

Comencem el recorregut visual comentat amb la foto inicial on es combina el glamour de la bicicleta clàssica com a reclam publicitari amb la modernitat del repartiment de correus amb tricicle elèctric. A la mateixa zona, veiem passar gent gran amb bicicletes elèctriques de roda petita amb alforges (compres, oci, excursió en bici o una mica de tot?): 

La bicicleta a Bonn

Bonn, tot i no ser molt gran en població, és coneguda arreu per ser l'antiga capital de l'Alemanya occidental. Ciutat històrica, universitària i formant regió metropolitana amb Colònia en l'eix del riu Rin, és una ciutat gran i viva amb un centre històric molt pacificat i comercial amb places grans que permeten fer certa vida al carrer. La quota modal de la bicicleta podria superar el 20% dels viatges segons algunes fonts.

Aquí en teniu un breu itinerari visual analitzant la seva mobilitat sobretot ciclista:

Els espai amplis faciliten la incorporació de la bicicleta i fins i tot en els espais de vianants no causa especials conflictes. Un dels models de tricicle elèctric de càrrega que usa el servei postal alemany: 

Als carrers del centre es permet el contrasentit ciclista i es veu aparcament de bicicletes de molta gent que hi fa compres o s'hi desplaça per oci. En alguns carrers, hi ha restriccions horàries de pas de bicicletes. Els aparcaments de bicicleta estan sovint molt plens i s'aprofiten molts espais i elements del mobiliari urbà que permetin lligar la bici:

 

Les bicicletes urbanes predominen l'escenari i quan cal més capacitat en trobem moltes de càrrega com aquesta blanca o com les bicicletes de Flink que reparteixen les compres per Internet dels seus supermercat on-line:

La bicicleta a Colònia (Köln)

Colònia és una de la grans ciutats alemanyes, la quarta en població, i forma amb Bonn al sud i Leverkusen al nord, entre d'altres poblacions, una regió de 3,1 milions d'habitants.

 

La cultura del cotxe a Alemanya és forta i també és encara un símbol d'estatus social, però ja fa anys que les coses estan canviant.

 

A Colònia no he vist res que no hagi vist a la resta d'Alemanya, les infraestructures són encara insuficients en qualitat i també en quantitat, però hi ha una massa crítica de població de totes les edats i nivells socials que la usen i ho veiem per les bicicletes que circulen i per les que veiem aparcades. Algunes enquestes donen a Colònia una quota modal elevada, però altres índexs independents situen aquesta ciutat molt enrere respecte la resta de ciutats alemanyes.

 

En tot cas, gaudiu d'aquest recull fotogràfic comentat que serà el primer de diverses ciutats d'aquesta zona i treieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.

 

Tram de vorera-bici (un tipus de carril bici encara massa habitual), en una avinguda que combina diverses tipologies de carril bici:

En aquesta mateixa avinguda hi trobem el tramvia a la part central que no és pas una barrera més gran que els 4 carrils de cotxe que hi ha. Aquí el carril està a la calçada amb una petita segregació física:

 

A les zones comercials i de vianants del centre hi ha trams amb restriccions horàries per a les bicicletes i d'altres trams on es permet el pas. Les bicis elèctriques hi són molt presents com a tot Alemanya i són molt populars entre la gent de certa edat i per a fer rutes més llargues:

Al voltant de l'estació central i la catedral hi ha molt de moviment i la bici hi té reservat un espai que s'ha guanyat al cotxe (vegeu també la primera foto d'aquest article). I vegeu també l'aparcament exterior. Els robatoris de bicis i de rodes i d'altres peces i accessoris hi són ben presents:

10a edició de la Ladies & Gentlemen de CycloCat, la marxa ciclista de Barcelona a Girona

El proper 14 de març de 2026 es celebra la 10a edició d'aquesta pedalada que connecta Barcelona i Girona i alguns us preguntareu que és això? Doncs de forma resumida:

• No és una cursa, és més aviat una marxa no competitiva.
• No està massificat, la sortida és esglaonada, però pots sortir amb els teus companys o unir-te a altres grups pel camí.
• Es segueix un track de GPS, no hi ha marques pel camí.
• Cal ser autosuficient a nivell de mecànica i a nivell d'hidratació i alimentació. Tot i que a vegades s'ofereixen alguns avituallaments.
• Hi ha una hora límit d'arribada, però segons el teu ritme, pots parar a esmorzar pel camí.
• No té ànim de lucre, la inscripció és econòmica i ajudes a mantenir el projecte CycloCat.
• Si la distància és excessiva, pots començar a mig camí. També pots usar la bici que prefereixis incloent models amb assistència elèctrica.
• Pedalaràs majoritàriament per itineraris de la Xarxa CycloCat que cerca itineraris amb la màxima seguretat i el mínim desnivell per tot Catalunya que serveixen per a la mobilitat diària i per fer rutes d'oci.
• Cada any canvia el recorregut, aquest 

I aquest model es repeteix quasi igual en totes les marxes que organitza CycloCat arreu de Catalunya amb paisatges diferents i normalment amb distàncies més curtes.

Felicitats CycloCat per aquests 10 anys de donar a conèixer el territori!

I aquest any la Ladies & Gentlement també és Memorial Pitu Porta. Llegiu-ne la història!

De Ripoll a Manresa en bicicleta

Itinerari que cerca la ruta més ràpida, segura i amb el mínim desnivell entre el Ripollès i el Bages. Transcorre per carreteres locals, pistes pavimentades i alguns trams de pistes forestals. Anem de la conca del Ter a la conca del Llobregat remuntant la riera de les Lloses i descendint la riera de Merlès fins a trobar el riu Llobregat. Degut a la llargada de la ruta, busquem un itinerari que vagi per feina, però us comentaré també diverses alternatives més lentes, però més boniques.

Desnivell, distància i dificultat: aproximadament 90 km i uns 850 m de desnivell positiu, uns 350 es fan a l'inici i la resta es van acumulant durant la ruta. Les carreteres tenen molt poc trànsit i l'asfalt ajuda a fer la pujada inicial més senzilla.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Ripoll (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Ripoll - Les Llosses 

Sortim de l'estació de tren de Ripoll i anem per feina agafant el carrer principal en direcció sud i que ens portarà a la carretera C-17 (en aquest tram podríem seguir la ruta del Ter també). Anem en direcció sud pel voral fins a la cruïlla amb la carretera C-26 on l'agafarem en direcció a Berga i remuntant la riera de les Lloses fins al municipi del mateix nom. La carretera té poc trànsit, no té voral, té en general bona visibilitat i ens ajudarà a fer la pujada més important de la ruta, uns 350 m de desnivell. Les Llosses és un municipi dispers. Trobarem al final de la pujada l'Ajuntament i després un pla (on veurem Santa Maria de les Llosses) que és el coll que separa la conca del Ter i la del Llobregat. Aquí si voleu anar per feina i el trànsit de la carretera us ha semblat acceptable, us recomano continuar per la carretera 5 km més (de baixada majoritàriament) fins a l'Hostalet on agafareu la pista asfaltada de la riera de Merlès. Sinó, la ruta que vaig fer jo cercant una alternativa a la carretera és una pista forestal que s'agafa a mà esquerra al coll i que baixa fins a la riera de Merlès per una obaga. Després de pluges, hi podeu trobar fang.

La riera de Merlès

La pista forestal de la riera Merlès ja veureu que té restriccions de trànsit i sobretot restriccions d'aparcament ja que és un espai d'interès natural molt visitat a l'estiu i des de fa uns anys té restriccions diverses com la de banyar-se en alguns trams. Tant si hem seguit una ruta com l'altre, descendirem pel costat de la riera passant per davant del refugi de Puigcercós. Continuarem descendint fins al cobert de Puigcercós (punt d'avituallament), on creuarem una carretera i passarem pel costat d'un càmping. Ens mantindrem al marge esquerre de la riera fins a un pont de pedra més estret conegut com el Pont de Roma. Ara continuarem pel marge dret, amb alguna pujadeta, però sobretot trobarem baixades. Ens allunyarem de la riera i ens hi tornarem a apropar. Si ens girem enrere, podrem veure en alguns moment les muntanyes del Pirineu. Endavant, a mà dreta podrem veure en algun moment el Santuari de la Quar dalt de la muntanya. Deixarem boscos, prats i masos a cantó i cantó de la vall. Passarem per un càmping i més endavant trobarem un mirador que s'alça damunt de la riera, el mirador de les Heures.