31.7.06
Bici-Vici de vacances!
El Bici-Vici se'n va de vacances! Tot i així, si puc, aniré publicant nous continguts! Bones vacances!
Cercant bici al Google Video i al You Tube
Si aquest estiu voleu perdre el temps una estona podeu cercar "bici" o "btt" o similars al Google Video i el You Tube i veureu un munt de vídeos (la majoria casolans) sobre bicicletes. Les caigudes absurdes sembla ser un dels temes preferits:
La Garriga – el Masnou seguint el meridià verd
Ruta en BTT seguint el Meridià Verd: La Garriga – La Roca – Sant Bartomeu de Cabanyes – Sant Mateu – Teià - el Masnou.
Distància i desnivell acumulat: 50 km i +550 m aproximadament.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'estació de tren de la Garriga i creuant un pas a nivell agafem la carretera que va a Samalús i Cànoves. A la sortida del poble fa una mica de pujada, després la carretera planeja més. Circularem per les faldes del massís del Montseny que ens queda a la nostra esquerra. Passat el petit poble de Samalús (3 km) trobarem una cruïlla (6 km), nosaltres girarem
a la dreta, però també hi ha l'opció de ser més fidels a la ruta del meridià verd i continuar cap al poble de Cànoves (8 km), i en un corba tancada cap a l'esquerra abans d'arribar al poble agafar un trencall a la dreta.
Tal com hem dit, nosaltres continuarem per un carretera que en baixada ens conduirà cap a Corró d'Amunt. És una baixada agradable per una vall plana i oberta amb boscos, camps de cereals i petites cases aïllades. Havent passat Corró d'Amunt trobarem una cruïlla i girarem a l'esquerra en direcció a Marata. Pa
ssarem diversos nuclis de cases, en arribar a una cruïlla agafarem el camí de la dreta que ens acostarà a les vies del tren i les creuarà. Quan arribem a una carretera (C-251) l'agafarem en direcció Granollers (cap a la dreta) fins a una rotonda on farem un canvi de sentit. Tornarem enrera però agafant un camí paral·lel a la carretera que s'enfila. Trobarem un trencall i agafarem el camí de la dreta. Continuarem per aquest camí en lleugera pujada fins a trobar un nou trencall a l'esquerra amb els indicatius del Meridià Verd, descendirem per un bosc i després continuarem per uns camps de blat fins a veure l'autopista. Acabarem trobant l'autopista i la seguirem cap a la dreta fins que la puguem creuar per entrar al poble de la Roca del Vallès.
Creuarem el poble de la Roca pel carrer Major fins a girar a l'esquerra al carrer Montseny. Ens enfilarem per una urbanització (agafarem els carrers Violes, Camèlies, dels Pins, Gira-sol i Rocatomba) i continuarem per un sender en forta pujada i força erosionat per l'aigua. Acabarem arribant sota de la carena (on trobarem i seguirem el GR-92), el camí sortirà a una carretera que creuarem. Continuant recte arribarem de seguida
a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (abandorem el GR-92) i allà agafarem la pista de l'esquerra que passa per sota el turó de Séllecs. Continuarem per aquesta pista fins arribar al coll de Porc, on agafarem la pista de la dreta. Seguirem de prop la carena i les indicacions que anirem trobant. Arribarem fins a la font de Sant Mateu, llavors enlloc d'agafar una sendera (poc ciclable) fins a l'ermita, continuarem la pista creuant una cadena i després girarem a l'esquerra per arribar a l'ermita de Sant Mateu i el turó del mateix nom.
Des de l'ermita desfarem un tros de pista per agafar un sender a l'esquerra que inicia el descens en direcció al mar (vegeu foto). Baixant arribarem a una pista, però nosaltres la creuarem i continuarem per una altra pista i anirem a buscar el turó de Salve Regina, un promontori que és com una extensió del turó de Sant Mateu. De seguida deixarem a ma esquerra una pista que en baixada ens portaria a la Cadira del Bisbe i cap a Vilassar de Dalt, però nosaltres seguim recte. Des del turó de Salve Regina baixarem per una pista amb forta baixada i agafarem de seguida una pista més estreta a la dreta (protegida per una barrera). Aquesta nova pista baixa amb més força fent esses per un terreny erosionat. La pista s'anirà acostant a Teià. Entrarem pel cementiri i creuarem el poble i a la sortida agafarem la riera de Teià. Canviarem de cantó de la riera per seguir el camí que ens sembli més lògic, en el tram final passarem per sota la carretera nacional i les vies del tren per arribar fins al mar.
Podem continuar fins a l'estació de tren d'Ocata pel passeig marítim anant en direcció a Barcelona.
Informació addicional:
Distància i desnivell acumulat: 50 km i +550 m aproximadament.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'estació de tren de la Garriga i creuant un pas a nivell agafem la carretera que va a Samalús i Cànoves. A la sortida del poble fa una mica de pujada, després la carretera planeja més. Circularem per les faldes del massís del Montseny que ens queda a la nostra esquerra. Passat el petit poble de Samalús (3 km) trobarem una cruïlla (6 km), nosaltres girarem
a la dreta, però també hi ha l'opció de ser més fidels a la ruta del meridià verd i continuar cap al poble de Cànoves (8 km), i en un corba tancada cap a l'esquerra abans d'arribar al poble agafar un trencall a la dreta.Tal com hem dit, nosaltres continuarem per un carretera que en baixada ens conduirà cap a Corró d'Amunt. És una baixada agradable per una vall plana i oberta amb boscos, camps de cereals i petites cases aïllades. Havent passat Corró d'Amunt trobarem una cruïlla i girarem a l'esquerra en direcció a Marata. Pa
ssarem diversos nuclis de cases, en arribar a una cruïlla agafarem el camí de la dreta que ens acostarà a les vies del tren i les creuarà. Quan arribem a una carretera (C-251) l'agafarem en direcció Granollers (cap a la dreta) fins a una rotonda on farem un canvi de sentit. Tornarem enrera però agafant un camí paral·lel a la carretera que s'enfila. Trobarem un trencall i agafarem el camí de la dreta. Continuarem per aquest camí en lleugera pujada fins a trobar un nou trencall a l'esquerra amb els indicatius del Meridià Verd, descendirem per un bosc i després continuarem per uns camps de blat fins a veure l'autopista. Acabarem trobant l'autopista i la seguirem cap a la dreta fins que la puguem creuar per entrar al poble de la Roca del Vallès.Creuarem el poble de la Roca pel carrer Major fins a girar a l'esquerra al carrer Montseny. Ens enfilarem per una urbanització (agafarem els carrers Violes, Camèlies, dels Pins, Gira-sol i Rocatomba) i continuarem per un sender en forta pujada i força erosionat per l'aigua. Acabarem arribant sota de la carena (on trobarem i seguirem el GR-92), el camí sortirà a una carretera que creuarem. Continuant recte arribarem de seguida
a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (abandorem el GR-92) i allà agafarem la pista de l'esquerra que passa per sota el turó de Séllecs. Continuarem per aquesta pista fins arribar al coll de Porc, on agafarem la pista de la dreta. Seguirem de prop la carena i les indicacions que anirem trobant. Arribarem fins a la font de Sant Mateu, llavors enlloc d'agafar una sendera (poc ciclable) fins a l'ermita, continuarem la pista creuant una cadena i després girarem a l'esquerra per arribar a l'ermita de Sant Mateu i el turó del mateix nom.
Des de l'ermita desfarem un tros de pista per agafar un sender a l'esquerra que inicia el descens en direcció al mar (vegeu foto). Baixant arribarem a una pista, però nosaltres la creuarem i continuarem per una altra pista i anirem a buscar el turó de Salve Regina, un promontori que és com una extensió del turó de Sant Mateu. De seguida deixarem a ma esquerra una pista que en baixada ens portaria a la Cadira del Bisbe i cap a Vilassar de Dalt, però nosaltres seguim recte. Des del turó de Salve Regina baixarem per una pista amb forta baixada i agafarem de seguida una pista més estreta a la dreta (protegida per una barrera). Aquesta nova pista baixa amb més força fent esses per un terreny erosionat. La pista s'anirà acostant a Teià. Entrarem pel cementiri i creuarem el poble i a la sortida agafarem la riera de Teià. Canviarem de cantó de la riera per seguir el camí que ens sembli més lògic, en el tram final passarem per sota la carretera nacional i les vies del tren per arribar fins al mar.
Podem continuar fins a l'estació de tren d'Ocata pel passeig marítim anant en direcció a Barcelona.
Informació addicional:
- Guia i plànols del sender
- Tracks per a GPS de la botiga Probike
- Informació sobre el Meridià Verd a la Viquipèdia
24.7.06
Accidents
Un parell de blocs parlen d'accidents relacionats amb la bicicleta a Barcelona. Un dels blocaires és atropellat per un ciclista i l'altre denúncia reiteradament la perillositat del carril bici del carrer Marina i creu que el Gravíssim accident[...] on una furgoneta dels Mossos d'Esquadra va envestir una moto es va produir damunt del carril bici del carrer Marina.
El cicloturisme en vídeo
Entre els documents del 1r Congrés Català de la Bici he trobat un vídeo (50MB) que és un audiovisual de fotografies de viatges en bicicleta que crec que descriu molt bé l'essència del cicloturisme.
Documentació del 1r Congrés de la Bicicleta de Catalunya
A la web del I congrés de la bicicleta de Catalunya ja podem trobar la documentació del congrés: diverses ponències, comunicacions, etc.
Ruta per Collserola: Sant Feliu - Vallvidrera - Sant Feliu
Ruta en BTT pel sector occidental de la serra de Collserola: Sant Feliu de Llobregat – Penya del Moro – carretera entre Molins de Rei i Vallvidrera – Vallvidrera - Passeig de les Aigües – Plaça Mireia – Font de la Beca – Sant Just Desvern – Sant Feliu de Llobregat.
Distància i desnivell: 18 km i 350 m
Inici i fi de la ruta: estació de RENFE de Sant Feliu de Llobregat.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'estació de Sant Feliu de Llobregat cap a la dreta pel carrer Constitució i girarem altre cop a la dreta per sota de la via del tren per agafar el Passeig del Compte de Viladarga. Pujarem per aquest passeig fins que el carrer s'acabi, llavors girarem a l'esquerra i seguirem recte fins que trobem una pista a la dreta amb els indicatius del Parc Natural de Collserola.
Pujarem un tros fins agafar un trencall a l'esquerra. Més endavant sens unirà per l'esquerra el camí que ve de l'ermita de la Salut. Continuarem gaudint de vistes de Sant Just i de diverses poblacions del delta del Llobregat. Pass
arem per sota de la penya del Moro i deixarem enrere el camí de pujada. Agafarem un trencall a l'esquerra i deixarem a la dreta una pista que baixa a Sant Just Desvern. Més endavant deixarem la pista per agafar un pista en pujada a la dreta que es dirigeix cap a la carena. Continuarem ascendint per sota del turó de Coscoller fins arribar, finalment, a la carretera entre Molins de Rei i Vallvidrera.
Agafarem la carretera en direcció Vallvidrera fins a trobar una pista a l'esquerra, que ens durà per una obaga, fins als afores de Vallvidrera. Des de Vallvidrera descendirem per la carretera cap a Barcelona. Deixarem a la dreta el trencall per anar a Molins de Rei i continuarem baixant fins a trobar a la nostra dreta el trencall que ens durà al passeig de les Aigües.
Recorrerem tot el passeig de les Aigües amb la ciutat de Barcelona a la nostra esquerra, fins arribar a la rotonda de la plaça Mireia. Travessarem la rotonda i entrarem a una zona amb bancs i algunes escales de fusta per anar a cercar una pista. La pista baixa amb rapidesa cap al fons de la vall. Deixarem els indicadors de la font de la Beca per continuar cap al centre de la vall. Creuarem una cadena que tanca el camí per on baixem, i arribarem a pistes més principals on trobarem els primers nuclis de cases. Havent passat un pont entrarem al nucli de Sant Just Desvern.
Ens dirigirem cap a la rambla (pel carrer Miquel Reverter) i en una petita rotonda girarem a la dreta per l'avinguda Indústria per arribar, deixant l'edifici Walden a l'esquerra, a la carretera Reial. Continuarem per la carretera fins a creuar les vies del tren, llavors girarem a la dreta per tornar al punt d'inici, l'estació de RENFE de Sant Feliu.
Distància i desnivell: 18 km i 350 m
Inici i fi de la ruta: estació de RENFE de Sant Feliu de Llobregat.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'estació de Sant Feliu de Llobregat cap a la dreta pel carrer Constitució i girarem altre cop a la dreta per sota de la via del tren per agafar el Passeig del Compte de Viladarga. Pujarem per aquest passeig fins que el carrer s'acabi, llavors girarem a l'esquerra i seguirem recte fins que trobem una pista a la dreta amb els indicatius del Parc Natural de Collserola.
Pujarem un tros fins agafar un trencall a l'esquerra. Més endavant sens unirà per l'esquerra el camí que ve de l'ermita de la Salut. Continuarem gaudint de vistes de Sant Just i de diverses poblacions del delta del Llobregat. Pass
arem per sota de la penya del Moro i deixarem enrere el camí de pujada. Agafarem un trencall a l'esquerra i deixarem a la dreta una pista que baixa a Sant Just Desvern. Més endavant deixarem la pista per agafar un pista en pujada a la dreta que es dirigeix cap a la carena. Continuarem ascendint per sota del turó de Coscoller fins arribar, finalment, a la carretera entre Molins de Rei i Vallvidrera.Agafarem la carretera en direcció Vallvidrera fins a trobar una pista a l'esquerra, que ens durà per una obaga, fins als afores de Vallvidrera. Des de Vallvidrera descendirem per la carretera cap a Barcelona. Deixarem a la dreta el trencall per anar a Molins de Rei i continuarem baixant fins a trobar a la nostra dreta el trencall que ens durà al passeig de les Aigües.
Recorrerem tot el passeig de les Aigües amb la ciutat de Barcelona a la nostra esquerra, fins arribar a la rotonda de la plaça Mireia. Travessarem la rotonda i entrarem a una zona amb bancs i algunes escales de fusta per anar a cercar una pista. La pista baixa amb rapidesa cap al fons de la vall. Deixarem els indicadors de la font de la Beca per continuar cap al centre de la vall. Creuarem una cadena que tanca el camí per on baixem, i arribarem a pistes més principals on trobarem els primers nuclis de cases. Havent passat un pont entrarem al nucli de Sant Just Desvern.
Ens dirigirem cap a la rambla (pel carrer Miquel Reverter) i en una petita rotonda girarem a la dreta per l'avinguda Indústria per arribar, deixant l'edifici Walden a l'esquerra, a la carretera Reial. Continuarem per la carretera fins a creuar les vies del tren, llavors girarem a la dreta per tornar al punt d'inici, l'estació de RENFE de Sant Feliu.
21.7.06
8 municipis del Maresme signen la Declaració de la riera d'Argentona
Diversos municipis del Maresme han signat una declaració en la que expressen la voluntat de treballar per aconseguir una conjugació de la preservació dels entorns de la riera d'Argentona amb la millora i racionalització de la comunicacions viàries i ferroviàries. La declaració parla també d'altres temes i entre ells exposa la voluntat d'impulsar la creació d'una xarxa de carrils-bici que connecti les diferents poblacions pròximes a la riera.
Diari de Mataró i Ajuntament de Mataró 20/7/2006
20.7.06
Ciclo Times de juliol
Ja ha sortit el Ciclo Times del mes de juliol amb el recull de les notícies més detacades de l'últim mes.
Ruta en BTT Sant Climent – Torrelles - Sant Climent
Ruta circular pel voltant de Sant Climent de Llobregat: Sant Climent - Roques Blanques - coll de Querol - Turó de Tabor - urbanització Can Guey- Can Colomer dels Escarabats - Sant Climent.
Distància: 18km
Desnivell acumulat: 450m aproximadament
Descripció de l'itinerari:
Sortirem del centre de Sant Climent de Llobregat per la carretera de Sant Boi. Després de diverses corbes tancades en pujada agafarem una pista de terra que surt a la nostra esquerra (aproximadament a 500m del centre el poble). Continuarem en pujada fins la carena de Roques Blanques deixant algun trencall. Seguirem per la Carena i després d'una baixada per la vessant de Sant Boi encararem la pujada al coll de Querol.
Des d'aquest coll tindrem diverses opcions, nosaltres agafarem la pista que en pujada ens acosta al turó de Tabor on hi ha una torra de vigilància i diverses antenes. En arribar a un turó elevat farem diverses baixades resseguint la carena per afrontar les dures rampes finals. Trobarem una pista que pel vessant de Torrelles sobrepassa la torra de vigilància, l'agafarem, doncs és un camí de pujada més pausat.
Gaudirem de les vistes sobre Sant Climent i el delta del Llobregat que tindrem des d'aquest magnífic mirador i tot seguit recularem per continuar per la vessant de Torrelles fins arribar a l'urbanització de Can Guey. Creuarem aquesta urbanització seguint la línia de la carena (pel carrer dels Cirerers i pel carrer Ginesta), baixarem bastant, però finalment, en una corba tancada a la dreta, agafarem un carrer a la nostra esquerra (carrer de Roca Blanca) que tot just abans d'acabar en un cul de sac ens permetrà agafar una pista de terra a la dreta que ens conduirà pel costats d'un camp de vinyes fins un encreuament de camins. Deixarem un camí de baixada a l'esquerra i dos de pujada a la dreta (que continuen per la carena) per agafar la pista en més bon estat. Baixarem sense problemes cap al fons de la vall, passarem pel mas de Can Colomer dels Escarabats i arribarem finalment al centre de Sant Climent.
Descripció de l'itinerari:
Sortirem del centre de Sant Climent de Llobregat per la carretera de Sant Boi. Després de diverses corbes tancades en pujada agafarem una pista de terra que surt a la nostra esquerra (aproximadament a 500m del centre el poble). Continuarem en pujada fins la carena de Roques Blanques deixant algun trencall. Seguirem per la Carena i després d'una baixada per la vessant de Sant Boi encararem la pujada al coll de Querol.
Des d'aquest coll tindrem diverses opcions, nosaltres agafarem la pista que en pujada ens acosta al turó de Tabor on hi ha una torra de vigilància i diverses antenes. En arribar a un turó elevat farem diverses baixades resseguint la carena per afrontar les dures rampes finals. Trobarem una pista que pel vessant de Torrelles sobrepassa la torra de vigilància, l'agafarem, doncs és un camí de pujada més pausat.
Gaudirem de les vistes sobre Sant Climent i el delta del Llobregat que tindrem des d'aquest magnífic mirador i tot seguit recularem per continuar per la vessant de Torrelles fins arribar a l'urbanització de Can Guey. Creuarem aquesta urbanització seguint la línia de la carena (pel carrer dels Cirerers i pel carrer Ginesta), baixarem bastant, però finalment, en una corba tancada a la dreta, agafarem un carrer a la nostra esquerra (carrer de Roca Blanca) que tot just abans d'acabar en un cul de sac ens permetrà agafar una pista de terra a la dreta que ens conduirà pel costats d'un camp de vinyes fins un encreuament de camins. Deixarem un camí de baixada a l'esquerra i dos de pujada a la dreta (que continuen per la carena) per agafar la pista en més bon estat. Baixarem sense problemes cap al fons de la vall, passarem pel mas de Can Colomer dels Escarabats i arribarem finalment al centre de Sant Climent.
19.7.06
Trias viatja a Lió
Tal i com he llegit en un parell de diaris, el líder de CIU a Barcelona ha viatjat fins a Lió per conèixer in situ el sistema públic de lloguer de bicicletes que hi ha en aquesta ciutat i que es molt similar al que l'Ajuntament de Barcelona va presentar la setmana passada.
El Punt 19/7/2006
AVUI 19/7/2006
El Punt 19/7/2006
AVUI 19/7/2006
18.7.06
Pineda farà fora les bicicletes del passeig marítim
Pineda de Mar prohibirà la circulació de bicicletes pel passeig marítim per evitar accidents amb els vianants.
El Punt 18/7/2006
Però sembla que ERC que està en el govern ho troba excessiu.
El Punt 19/7/2006
El Punt 18/7/2006
Però sembla que ERC que està en el govern ho troba excessiu.
El Punt 19/7/2006
La futura xarxa de carrils bici del Garraf
Com ja us avançava fa unes setmanes el Consell Comarcal del Garraf ha projectat la construcció d'una xarxa de 76,8 km de carrils per a bicicletes. La primera fase tindrà en compte les zones més poblades, les poblacions de costa, Cubelles, Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes. La notícia del diari inclou un petit plànol de la xarxa: El Periódico 18/7/2006.
17.7.06
FGC instal·la pàrquings de bicicletes
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha instal·lat pàrquings de bicicletes a 69 estacions, en total ofereix 722 places d'aparcament a les línies del Vallès i del Llobregat-Anoia. FGC vol incentivar la intermodalitat i també donar la possibilitat als ciclistes de deixar les bicicletes aparcades de forma segura a les estacions per no haver-les de carregar al tren. FGC preveu incrementar en un 3 o 4% les places cada any.
El Periódico 17/7/2006
El Periódico 17/7/2006
Ocupació del carril bici de Meridiana en vídeo
En una nova entrada del bloc Des de l'Holocè estant podeu trobar un petit vídeo de l'ocupació del carril bici de la Meridiana per part de diverses furgonetes que a més a més són reincidents.
El carrils bicis mal connectats o tallats per vehicles mal aparcats posen en perill els ciclistes i fan que molts cops sigui més pràctic fer tot un tram per la calçada o la vorera.
Al BiciWiki hi ha un apartat amb un recull de fotos de Carrils bici no respectats.
El carrils bicis mal connectats o tallats per vehicles mal aparcats posen en perill els ciclistes i fan que molts cops sigui més pràctic fer tot un tram per la calçada o la vorera.
Al BiciWiki hi ha un apartat amb un recull de fotos de Carrils bici no respectats.
14.7.06
Inaugurada la passarel·la entre Cornellà i Sant Boi
Tot i que els ciutadans ja l'havien inaugurat 2 mesos abans dimecres 12 la Ministra de Fomento Magdalena Àlvarez va inaugurar de forma oficial aquesta passarel·la per a vianants i bicicletes que creua el riu Llobregat des de Cornellà fins al terme de Sant Boi.
13.7.06
Trias diu que Clos ha copiat la idea a CIU
Bé, que els polítics no es barallin, la idea en tot cas ja té bastants anys, a Vitòria en porten 3 per exemple i podeu veure més sistemes en funcionament a l'apartat "Bicicletes compartides". Però també és cert que Trias ho va dir (La Vanguardia 7/6/2006)
El Punt 13/7/2006
El Punt 13/7/2006
Barcelona tindrà un sistema de préstec de bicicletes
Finalment Barcelona tindrà un sistema de préstec de bicicletes com el d'altres ciutats europees (Lyon, Vitòria...). El sistema (que s'iniciarà l'any vinent i està pendent d'ajudicació) consistirà en 3000 bicis repartides per 250 punts de la ciutat. Els primers 30 minuts seran gratuïts i després costarà 1 Euro cada hora.
Els usuaris s'hauran de registrar i tindran en el preu inclosa una assegurança de responsabilitat civil. Les bicicletes tindran mecanismes per evitar robatoris i un disseny especial. Les bicicletes seran localitzables per GPS i hi haurà un servei de transport de bicis que redistribuirà les bicicletes als punts on hi hagi més demanda.
Un fet a destacar és que el sistema es finançarà amb els excedents dels diners recaptats a les zones verdes.
En la primera fase (primer trimestre 2007) es posaran en marxa 1500 bicis i 150 punts de lloguer, tot i així per les dimensions de la ciutat i altres experiències es podria arribar a les 6000 o 9000 bicicletes, així ho comentava l'alcalde Clos.
Altres sistemes de "Bicicletes compartides".
Els usuaris s'hauran de registrar i tindran en el preu inclosa una assegurança de responsabilitat civil. Les bicicletes tindran mecanismes per evitar robatoris i un disseny especial. Les bicicletes seran localitzables per GPS i hi haurà un servei de transport de bicis que redistribuirà les bicicletes als punts on hi hagi més demanda.
Un fet a destacar és que el sistema es finançarà amb els excedents dels diners recaptats a les zones verdes.
En la primera fase (primer trimestre 2007) es posaran en marxa 1500 bicis i 150 punts de lloguer, tot i així per les dimensions de la ciutat i altres experiències es podria arribar a les 6000 o 9000 bicicletes, així ho comentava l'alcalde Clos.
Altres sistemes de "Bicicletes compartides".
11.7.06
Per Europa i per Madrid en dues rodes
Por Europa en dos ruedas és un reportatge del diari El País del 10 de juliol a l'edició de Madrid (enllaços amb accés restringit), va acompanyat de dos articles més: Madrid a la cola del pelotón i El ejemplo de San Sebastián i Córdoba.
El primer article repassa la situació de Londres, Amsterdam, Estocolm, París i Roma, de les quals només Londres i Roma tenen les polítiques de mobilitat en bici just començades a implantar, sobretot Roma que a més a més, té un peculiaritats especials. El segon article descriu la situació de Madrid a partir de l'experiència d'un activista pro-bici. Finalment l'últim article parla de dues ciutats espanyoles que van més avançades a nivell de mobilitat en bicicleta.
El primer article repassa la situació de Londres, Amsterdam, Estocolm, París i Roma, de les quals només Londres i Roma tenen les polítiques de mobilitat en bici just començades a implantar, sobretot Roma que a més a més, té un peculiaritats especials. El segon article descriu la situació de Madrid a partir de l'experiència d'un activista pro-bici. Finalment l'últim article parla de dues ciutats espanyoles que van més avançades a nivell de mobilitat en bicicleta.
10.7.06
El professor Karoli
Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de veure en directe al Professor Karoli al 2n Festival d'Art de Carrer de l'Hospitalet. El professor, en el seu espectacle d'humor molt recomanable, mostra diverses bicicletes: un monocicle, una bicicleta amb peus, bicicletes petites o una bicicleta elèctrica d'una sola roda gegant (vegeu fotos).
Setge a la bicicleta
Un carta al director (El Punt 10/7/2006) explica les traves que la Guàrdia Urbana està posant a la Massa Crítica barcelonina.
És veritat que molts ciclistes circulen indegudament ja que no porten la il·luminació necessària o el timbre reglamentari, però amb les dificultats que ens trobem els ciclistes em sembla de molt mal gust increpar-los en una bicicletada reivindicativa. Qui ha ordenat aquesta acció? Per què la Guàrdia Urbana no actua mai a favor de la bicicleta?
És veritat que molts ciclistes circulen indegudament ja que no porten la il·luminació necessària o el timbre reglamentari, però amb les dificultats que ens trobem els ciclistes em sembla de molt mal gust increpar-los en una bicicletada reivindicativa. Qui ha ordenat aquesta acció? Per què la Guàrdia Urbana no actua mai a favor de la bicicleta?
7.7.06
El Camí Verd del Llobregat a la Vall Baixa
 |
| Passarel·la de Cornellà |
De Martorell al Prat seguint el camí verd, via verda o via blava del Riu Llobregat (GR-270).
Vegeu la ressenya km a km de Martorell al mar:
Aquest apunt té informació complementària a la ressenya.
Tot i no ser una antiga via de ferrocarril, el riu Llobregat al seu pas pel Baix Llobregat ha traçat des de sempre una línia de comunicació natural entre els municipis de la comarca. De fet, són nombroses les infraestructures (viàries, ferroviàries, portuàries etc.) que s'han construït i que es segueixen construint al costat del riu. Totes aquestes construccions han fet que sovint el curs del riu s'hagi modificat. Els camins paral·lels a la llera del riu permeten seguir el seu curs des del pont del Diable de Martorell fins a la seva desembocadura. Aquest tram també és conegut com la Vall Baixa. Des de fa un anys, aquest camí està etiquetat com a GR-270 i es preveu que en un futur proper dins dels projecte de la Diputació de Barcelona de Vies Blaves, el riu es pugui recórrer en bicicleta íntegrament des de Castellar de n'Hug fins a la desembocadura (ara ja es poden alguns trams).
Camins transitables
Pel marge esquerre (en el sentit de l'aigua) el riu és transitable des de Martorell fins a l'Hospitalet i és el camí que trobareu ressenyat. Pel marge dret el riu és pedalable des de Sant Andreu de la Barca fins al mar i en la ressenya trobareu el tram entre l'Hospitalet i el mar. La desembocadura només és accessible a peu perquè es troba dins d'un espai protegit, la ressenya us proposa a arribar als miradors arran de platja més propers a la desembocadura.
Vegeu la ressenya km a km de Martorell al mar:
- De Martorell al mar (30 km): descens del riu des del pont del Diable de Martorell fins al mirador de la Bunyola (prop de la desembocadura) i als miradors de la caserna de Carrabiners i el Semàfor.
Aquest apunt té informació complementària a la ressenya.
Tot i no ser una antiga via de ferrocarril, el riu Llobregat al seu pas pel Baix Llobregat ha traçat des de sempre una línia de comunicació natural entre els municipis de la comarca. De fet, són nombroses les infraestructures (viàries, ferroviàries, portuàries etc.) que s'han construït i que es segueixen construint al costat del riu. Totes aquestes construccions han fet que sovint el curs del riu s'hagi modificat. Els camins paral·lels a la llera del riu permeten seguir el seu curs des del pont del Diable de Martorell fins a la seva desembocadura. Aquest tram també és conegut com la Vall Baixa. Des de fa un anys, aquest camí està etiquetat com a GR-270 i es preveu que en un futur proper dins dels projecte de la Diputació de Barcelona de Vies Blaves, el riu es pugui recórrer en bicicleta íntegrament des de Castellar de n'Hug fins a la desembocadura (ara ja es poden alguns trams).
Camins transitables
Pel marge esquerre (en el sentit de l'aigua) el riu és transitable des de Martorell fins a l'Hospitalet i és el camí que trobareu ressenyat. Pel marge dret el riu és pedalable des de Sant Andreu de la Barca fins al mar i en la ressenya trobareu el tram entre l'Hospitalet i el mar. La desembocadura només és accessible a peu perquè es troba dins d'un espai protegit, la ressenya us proposa a arribar als miradors arran de platja més propers a la desembocadura.
Ponts, passarel·les i passos per creuar el riu
Els punts per creuar el riu són limitats i per fer-ho a peu o en bici n'hi ha d'específics on no hi ha trànsit de cotxes. Aquest són tots els punts de Martorell a la desembocadura:
Accessos al riu
Per accedir al riu aquestes notes us poden orientar.
Des de Barcelona: sempre en direcció sud-oest per la Gran Via de Barcelona i després per la de l'Hospitalet on es segueixen les marques i la senyalització de la Ronda Verda (passera per creua les vies del tren) fins a la Rambla Marina. Després es continua cap al parc de Bellvitge, l'Ermita, l'Hotel Hesperia i finalment es creua l'Hospital de Bellvitge per darrere o pel carril bici de l'aparcament.
Des de l'Hospitalet: Des de l'Hospital de Bellvitge, al carrer Feixa Llarga, neix un camí d'accés al riu (per bicicletes i vianants) que transcorre paral·lel a un vial d'incorporació a l'autovia C-31. El camí deixa l'hospital i la zona agrícola per aproximar-se a l'autovia i arribar al riu després de passar per darrere una gasolinera. Vegeu mapa i ressenya aquí.
Des de Cornellà: Des de l'estació de Cornellà-Riera de FGC situada al Passeig dels Ferrocarrils Catalans, agafem el carrer Verge de Montserrat en direcció sud/sud-oest i en uns 300m arribem a l'inici de la passarel·la que creua les vies de comunicació que ens separen del riu.
Des de Sant Boi: S'ha construït una passarel·la que permet accedir al marge dret del riu des del centre, en concret des de l'avinguda Marià Girona, a uns 200 metres de l'estació de FGC.
Des de Sant Feliu: S'accedeix per la riera de la Salut. S'entra a la riera a la zona del parc del Llobregat i la plaça de la Falguera, es passa per sota un pont i es creua la zona agrària. En arribar a l'autopista es gira una mica a la dreta per creuar-la per un pas subterrani inundable.
Des de Sant Andreu de la Barca: des del carrer del Riu i el parc de la Solana s'agafa una passarel·la groga que creua l'A-2 i el riu.
Des del Papiol: sortim pel poble per la carretera principal (BV-1466) i passem per sota l'AP-2 (trobem l'enllaç a l'estació de tren) i la C-1413a, a la corba trobem la pista d'accés al riu senyalitzada. Continuem més o menys paral·lels a la carretera fins a trobar el viaducte del tren d'alta velocitat i el camí del marge esquerra.
Des de Castellbisbal: el camí d'accés s'agafa des de l'estació de tren o si baixeu per la carretera BV-1501 podeu agafar un trencall a la dreta 300 m abans d'arribar a l'estació.
Finalment, vegeu també aquesta galeria fotogràfica.
Els punts per creuar el riu són limitats i per fer-ho a peu o en bici n'hi ha d'específics on no hi ha trànsit de cotxes. Aquest són tots els punts de Martorell a la desembocadura:
- El pont del Diable de Martorell (a peu o empenyent la bici)
- Passarel·la (blava) de Castellbisbal
- Passarel·la (groga) de Sant Andreu de la Barca
- Pas inundable uns metres abans de la unió de la Riera de Rubí.
- Pas inundable entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts (juny 2018)
- Pas inundable entre Sant Joan Despí i Sant Boi
- Pont de la C-245 (en un futur tindrà un pas estret per bicis i vianants - obres aturades)
Pas inundable entre Sant Boi i Cornellà(impracticable)- Passarel·la de Cornellà
- Pont de l'autovia la C-31 entre l'Hospitalet i el Prat (nou pas al cantó de muntanya)
- Pont de Mercabarna (no té pas específic per a bicicletes, però si vorera)
- Pont "Nelson Mandela" del Prat (amb carril bici en ambdós costats).
Accessos al riu
Per accedir al riu aquestes notes us poden orientar.
Des de Barcelona: sempre en direcció sud-oest per la Gran Via de Barcelona i després per la de l'Hospitalet on es segueixen les marques i la senyalització de la Ronda Verda (passera per creua les vies del tren) fins a la Rambla Marina. Després es continua cap al parc de Bellvitge, l'Ermita, l'Hotel Hesperia i finalment es creua l'Hospital de Bellvitge per darrere o pel carril bici de l'aparcament.
Des de l'Hospitalet: Des de l'Hospital de Bellvitge, al carrer Feixa Llarga, neix un camí d'accés al riu (per bicicletes i vianants) que transcorre paral·lel a un vial d'incorporació a l'autovia C-31. El camí deixa l'hospital i la zona agrícola per aproximar-se a l'autovia i arribar al riu després de passar per darrere una gasolinera. Vegeu mapa i ressenya aquí.
Des de Cornellà: Des de l'estació de Cornellà-Riera de FGC situada al Passeig dels Ferrocarrils Catalans, agafem el carrer Verge de Montserrat en direcció sud/sud-oest i en uns 300m arribem a l'inici de la passarel·la que creua les vies de comunicació que ens separen del riu.
 |
| Accés al marge dret des de Sant Boi |
Des de Sant Feliu: S'accedeix per la riera de la Salut. S'entra a la riera a la zona del parc del Llobregat i la plaça de la Falguera, es passa per sota un pont i es creua la zona agrària. En arribar a l'autopista es gira una mica a la dreta per creuar-la per un pas subterrani inundable.
Des de Sant Andreu de la Barca: des del carrer del Riu i el parc de la Solana s'agafa una passarel·la groga que creua l'A-2 i el riu.
Des del Papiol: sortim pel poble per la carretera principal (BV-1466) i passem per sota l'AP-2 (trobem l'enllaç a l'estació de tren) i la C-1413a, a la corba trobem la pista d'accés al riu senyalitzada. Continuem més o menys paral·lels a la carretera fins a trobar el viaducte del tren d'alta velocitat i el camí del marge esquerra.
Des de Castellbisbal: el camí d'accés s'agafa des de l'estació de tren o si baixeu per la carretera BV-1501 podeu agafar un trencall a la dreta 300 m abans d'arribar a l'estació.
Finalment, vegeu també aquesta galeria fotogràfica.
4.7.06
Avançar bicicletes en línia contínua
Ahir en un dels reportatges del programa Entre línies de TV3 parlaven del nou carnet per punts i mostraven imatges enregistrades des d'un helicòpter d'infraccions realitzades a la C-31 al seu tram per les costes del Garraf. Una de les infraccions que es multava era l'avançament d'un ciclista trepitjant la línia contínua, però tot i que no quedava molt clar, crec que el fet que es multava és el fet que vingués un cotxe en sentit contrari i no el fet d'avançar un ciclista en línia contínua.
A Ciclismo Seguro expliquen molt clarament la normativa (vegeu el context!):
A Ciclismo Seguro expliquen molt clarament la normativa (vegeu el context!):
"[...]al adelantar a un ciclista en carretera debes dejar un metro y medio de separación, pudiendo rebasar la línea continua si fuera necesario[...]"A Conbici també ho expliquen:
"Con la condición de que la maniobra se realice sin peligro, ni para los/as ciclistas ni para la circulación en general, se puede adelantar a ciclistas incluso en tramos donde el adelantamiento general está prohibido. En estas condiciones, y de acuerdo con las normas generales de adelantamiento a ciclistas que obligan al cambio de carril, se permite expresamente rebasar la línea continua para adelantar a ciclistas".La llei no és tan clara d'entendre, hauria de ser l'article 37 de la Ley 19/2001, de 19 de diciembre, de reforma del texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial aprobado por Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo.:
"Cuando en un tramo de vía en que esté prohibido el adelantamiento se encuentre inmovilizado un vehículo que, en todo o en parte, ocupe la calzada en el carril del sentido de la marcha y salvo que los casos en que la inmovilización responda a las necesidades del tráfico, podrá ser rebasado, aunque para ello haya de ocupar parte del carril izquierdo de la calzada, después de haberse cerciorado de que se puede realizar la maniobra sin peligro. Con idénticos requisitos, se podrá adelantar a conductores de bicicletas."
3.7.06
Cessió de les estacions de la Via Verda del Baix Ebre i la Terra Alta
Si fa uns dies us comentava que els ajuntaments del Baix Ebre i de la Terra Alta demanaven la cessió de les estacions de la Via Verda, ara sembla que ja s'ha aconseguit després que s'aprovés al congrés dels diputats. Així ho explica un article d'El Punt ( 3/7/2006).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)