Carril bici, un obstacle cada 2 minuts

El diari Avui (28/11/2007) recull en un article les incidències que es troba un jubilat en bicicleta durant un recorregut de prop d'una hora per Barcelona. Res que ens vingui de nou.

Manifestació: Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestrucutres!

Com ja sabeu dissabte 1 de desembre hi ha convocada una manifestació pel nostre dret a decidir sobre les infraestructures i per un transport públic de qualitat.

En podeu obtenir més informació en aquests enllaços.

• Plataforma pel Dret a Decidir
• Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
• La PTP
• Cartell en PDF de la PTP i la FAVB (PDF)
  

El Bicing canvia els llums

Llegeixo a El Periódico (24/11/2007) que El Bicing canvia els llums per complir amb la nova ordenança. Sembla que finalment s'han començat a substituir els llums actuals (que no funcionaven en un 97% dels casos) per un sistema provisional basat en uns imants a les rodes. El sistema definitiu segons explica aquest diari podria ser amb dinamos.

I com ja us comentava el tema dels llums no és nou de l'ordenança, si no que ve del codi de circulació.

L'Ona Verda: un sistema de guiatge per a bicicletes

Llegeixo un apunt de Bicycle Diaries que explica un nou sistema molt innovador de pacificació del trànsit que en aquest cas s'utilitza per les bicis. Es tracta d'unes llums verdes situades a la dreta del carril bici que es van encenent de manera que actuen de guia de velocitat pels ciclistes. Si aquests les segueixen o circulen a una velocitat determinada es troben tots els semàfors en verd.

Aquest sistema s'ha implantat a Odense, als afores de Copenhagen, en un trajecte de 2 Km on hi ha 12 semàfors i on cada dia circulen entre 15.000 i 30.000 bicicletes. La velocitat recomanada per fer el trajecte és de 20 Km/h i una altra de les característiques del sistema és que el mateix sistema de llums serveix fins al migdia per regular els trànsit de bicicletes en un sentit i la resta del dia el regula en sentit invers.

Aquí en teniu un vídeo del sistema elaborat per Cycling Scotlang:

Bicicletes als balcons

Un indicador alternatiu de l'augment de l'ús de la bicicleta són les bicis que veiem aparcades en els balcons de molts edificis de l'àrea metropolitana.

Els robatoris de bicicletes al carrer i en els garatges fa que es cerquin llocs més segurs on desar les bicis. La manca d'espai i el preu dels habitatges actuals fa que a vegades el balcó sigui l'únic espai lliure on desar la bici.

I parlant d'això, ara se m'ha acudit la propera enquesta:

On deseu les vostres bicis?

	Al carrer
	En un garatge compartit
	En un traster
	A dins de casa
	Al balcó o a la galeria
	En un garatge particular

Voteu a l'esquerra o mireu els resultats.

Primeres Jornades de la Bicicleta Pública

Els propers dies 29 i 30 de novembre es celebren a Barcelona les 1eres Jornades de la Bicicleta Pública. Es tracta d'unes jornades on es debaten els diversos sistemes de bicicletes que s'estan implantant a diverses ciutats i on es presentarà una guia per a la implantació de serveis de bicicletes públiques. Les jornades van molt encarades a orientar a noves ciutats i municipis a implantar aquests sistemes.

• Tríptic - programa (PDF)

Interessant entrevista sobre infraestructures

Llegeixo a Vilaweb (19/11/2007) una entrevista a Pau Noy, assessor de l'Entitat Metropolitana del Transport i ex-president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic. L'entrevista és molt interessant perquè aporta opinions tècniques (personals) i no tant polititzades com les que sentim aquests dies a preguntes que ens fem el ciutadans:

• Per què hi hagut aquest caos?
• El recorregut del Tren d'Alta Velocitat és l'adequat?
• Com s'hauria de millorar rodalies?
• Quin model de transport li cal a Catalunya?

Ronda Verda, tram 26: connexió l'Hospitalet - Esplugues

L'altre dia vaig anar a visitar un nou tram de Ronda Verda (el tram 26) que uneix els municipis de l'Hospitalet i Esplugues. Tot i que les obres no han acabat, ens podem fer una idea bastant acurada de com serà aquest nou tram.

El tram teòricament comença a la part superior de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet per on transcorre des de fa temps un carril. Tot i així, el nou tram acaba a pocs metres de la Rambla sense acabar d'enllaçar.

Després de fer uns quants metres per la vorera sud de l'avinguda Josep Tarradellas el carril bici creua i no agafa directament la carretera d'Esplugues si no que dóna una volta per dins del Parc de Can Boixeres.

Dins del parc falta senyalització sinó, es corre el risc de no trobar la sortida adequada o trobar-se un tram d'escales. També caldria canviar algunes reixetes que poden resultar perilloses per les bicis de roda estreta.

Sortint del parc es creua la carretera d'Esplugues per ascendir-la per la vorera contrària. Aquí encara falta la senyalització horitzontal que separi els dos sentits del carril bici. També és curiós, que l'espai útil del vianant en aquesta vorera és inferior o igual al del carril bici, de manera que el vianant tindrà la temptació d'ocupar el carril bici.

Una mica més amunt arribem al terme d'Esplugues i la vorera-bici acaba i travessant un carrer podem continuar amunt una mica més per un carril bici segregat per cotxes aparcats en cordó i contenidors, tot i que al no haver-hi cap distància de seguretat les portes dels cotxes s'obren dins el carril bici i els vianants que llencen les escombraries ho fan també dins del carril bici.

Conclusions

Tot i que encara falta finalitzar el carril, els punts més febles del carril són els enllaços Rambla-Av.Tarradelles i Av. Tarradelles - Parc de Can Boixeres. Altres detalls més fàcils de solucionar com la senyalització dins el parc o eliminar les dues places d'aparcament en cordó i cercar un nou emplaçament pels contenidors, acabarien d'arrodonir el carril.

La decisió de fer passar el carril bici per dins el Parc de Can Boixeres no ha estat gens encertada tenint en compte que aquest parc es tanca per la nit, però sembla que el Consell Comarcal del Barcelonès s'ha estalviat uns quants metres de carril. Sempre tindrem l'opció de no entrar al parc de Can Boixeres i fer 250 metres per la carretera d'Esplugues. De fet, degut al desnivell, quan ens dirigim d'Esplugues a l'Hospitalet resultarà més pràctic i molt més ràpid fer aquest 250 metres per la carretera d'Esplugues.

De moment la Ronda Verda queda tallada en arribar a Esplugues, tot i que el següent tram sembla que ja està projectat.

Mostra un mapa més gran

Novetats del bici-vici

Durant les últimes setmanes he estat fent petits canvis en el bloc que espero que us ajudin a trobar més fàcilment la informació:

• Nou disseny de la capçalera: un petit canvi, però segurament el més evident.

• Actualització i reordenació de diversos apartats. He afegit i reordenat rutes i enllaços.

• He marcat les rutes pròpies del bici-vici amb una etiqueta verda (Bici-Vici), tot i que podeu continuar trobant-les a l'apartat Rutes Bici-vici.

• Etiquetatge de rutes: fins ara totes les ressenyes de rutes i les notícies on enllaçava rutes anaven etiquetades amb l'etiqueta ruta. Ara, a més a més, he afegit noves etiquetes btt i cicloturisme quan les rutes són clarament classificables en aquestes categories.

• Resseguint el litoral en bicicleta. En aquest apunt he començat a recopilar enllaços a rutes que transcorren pel litoral.

• He allargat uns dies més l'enquesta Quina informació us interessa del bici-vici? Podeu deixar comentaris en aquest enllaç. De moment les rutes són les guanyadores de l'enquesta i la informació que més us interessa.
  

Elogi del ciclisme lent

En el bloc de Rafael Vallbona he trobat un apunt titulat Elogi del ciclisme lent en el que recordava aquestes marxes teòricament no competitives que a la pràctica es converteixen en carreres o com diu ell: falses curses per a ciclistes frustrats. En tot cas, coincideixo amb la seva opinió de que cadascú té el dret de triar el seu tipus de ciclisme en cada moment, lent o ràpid, sobre asfalt o sobre terra... De fet, el cicloturisme tal i com l'entenc jo (el de viatjar amb bicicleta i no com a ciclisme de carretera únicament) és un ciclisme lent, no tant de velocitat, com de gaudir del viatge en la seva globalitat.

Motos, quads i cotxes tot terreny

Aquest cap de setmana caminant pel Garraf vaig trobar una quantitat inusual de vehicles tot terreny, motos i quads. El que no va ser tant inusual va ser la seva actitud al passar pel costat dels excursionistes, no van disminuir la velocitat. Podeu veure en la foto el núvol de pols i els motoristes creuant-se amb els tot terreny.

Suposo que això és una mica la llei de la selva, la del més fort (vegeu els motoristes parats deixant passar el més fort...), fa uns dies també criticava els ciclistes que no tenen en compte els excursionistes a la muntanya.

De Gavà Bellvitge en bicicleta per camins rurals

En Manolovik em fa arribar un nou bloc que ha creat : De Gavà a Bellvitge en bicicleta por caminos rurales.

Justament fa uns dies us comentava alternatives en bici pels talls en la xarxa de rodalies i FGC i us parlava de que era possible anar de Gavà a el Prat, però que calia conèixer-ho i que també era possible anar del Prat a l'Hospitalet. Doncs bé, aquest nou bloc ens dóna un petit plànol i aquest vídeo pas a pas de com fer el recorregut:

De Sant Vicenç de Calders fins a Vilanova per la línia de costa

En Carles ens ressenya un itinerari Pels passejos marítims del Baix Penedès i el Garraf, en concret de Sant Vicenç de Calders fins a Vilanova i la Geltrú.

Comparativa de l'ocupació de l'espai urbà

Ja fa temps, a través del bloc Sinache, vaig trobar aquesta fotografia que il·lustra molt bé els problemes (i solucions) de mobilitat i associats de les ciutats com les de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Si ella pot, tú pots

A través d'aquest apunt d'"El de la bici" trobo aquest vídeo que explica com una dona recórre 60 Km diaris per anar a treballar. El context del vídeo és que sembla que a Santiago de Chile estan intentant crear un sistema de transport col·lectiu que no acaba de funcionar, a mi em recorda el caos de rodalies:

El debat sobre la Platja Llarga de Tarragona

Ja fa anys que diverses associacions lluiten per la preservació de l'espai natural de la Punta de la Mora i la platja Llarga de Tarragona. Sembla que l'Ajuntament vol prolongar el passeig marítim fins aquesta platja. En total serien 3 Km de passeig d'entre 2 i 6 metres d'amplada amb fanals i carril bici.

La Plataforma opositora prefereix preservar una platja més natural i recuperar la vegetació i les zones de dunes. De fet, algunes de les al·legacions acceptades són la reducció de l'amplada del passeig i l'eliminació dels punts de llum a la part nord de la platja.

Des del punt de vista ciclista crec que no necessitem aquest passeig ja que hi ha camins alternatius. Però us he volgut fer arribar aquest debat ja que es dóna sovint en molts punts de la costa (Camí de ronda de Llançà o Alcanar, per exemple) on hem de triar entre preservar un litoral ja molt maltractat o fer-hi un passeig, entre les dues opcions també hi ha a vegades opcions intermitges.

• El Punt 29/10/2007
• Plataforma Salvem la Platja Llarga

El de la bici

El de la bici és Juan Merallo, portaveu de l'associació ciclista madrilenya Pedalibre i de la Coordinadora Conbici, i ara ha estrenat bloc. De fet, algunes de les notícies que penjo aquí m'arriben gràcies als missatges que envia a la llista de distribució de la massa crítica i de fet en diverses ocasions ja l'he citat.

Doncs felicito al Juan per haver-se decidit a publicar un bloc i us deixo amb l'enllaç del ¿Por qué "el de la bici"? :

Después de años saliendo con mi bicicleta, vestido de calle y en todas las franjas horarias, todavía había vecinos que me decían: “que, a hacer un poco de deporte, ¿no?”...

De Casp a Móra la Nova pel Baix Aragó i la Terra Alta

Us proposem una ruta per les comarques aragoneses del Baix Aragó – Casp, el Baix Aragó i el Matarranya i per les comarques catalanes de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es tracta de gaudir d’uns paisatges poc coneguts i molt bonics per vies agradables i tranquil·les: 3 km per una carretera general, 33 km. per carreteres provincials poc transitades, 31 km. per carreteres locals gairebé desertes, 53 km. per Via Verda totalment aïllada del trànsit motoritzat i 15 km. per pista en bon estat. En total són 135 km., als quals haureu de sumar les desviacions imprescindibles per anar a menjar, dormir o comprar, i les desviacions recomanades per veure indrets com la vila medieval de Vall-de-Roures o el Castell Templer de Miravet, que fàcilment us poden portar a fer 160 a 180 km. Cal preveure un mínim de dos dies pedalant o millor, si no coneixeu el territori i voleu fer totes les visites, o si no us voleu cansar massa, tres dies. La ruta té l’avantatge de començar i acabar a llocs on podem accedir en tren regional (que, per tant, té compartiment per a les bicicletes) des de Barcelona, Tarragona i Reus, o bé des de Zaragoza. Cal tenir la precaució de portar llum per als túnels no il·luminats de l’antic recorregut ferroviari, tot i que la majoria ho estan. Les guies detallades de les vies verdes de la Val de Zafán i de la Terra Alta que trobareu a www.viasverdes.com tenen informació de llocs on quedar-se a dormir.


Descripció de l'itinerari:

Comencem la ruta a Casp, ciutat històrica i capital de la comarca del Baix Aragó – Casp. Podríem anar a Alcañiz per la carretera general (N – 211), durant 27 km. Tot i que aquesta carretera no és de les que té més trànsit, nosaltres recomanem un itinerari 10 o 12 km. més llarg, però tranquil i molt bonic. Des de l’estació de tren de Casp hem de travessar la població per anar a cercar la carretera que va cap a Maella (A-221). Uns 2.5 km. després de sortir de Casp trobem a la dreta una desviació indicada ‘Zaragozeta, Miraflores’. Agafarem la carretera, una comarcal amb molt poc trànsit. La carretera està en prou bon estat, però cal tenir en compte que puja i baixa.

Per aquesta carretera gaudirem del paisatge auster del Baix Aragó. Deixarem a la dreta la desviació que porta a Miraflores, i uns 13 km. després de sortir de Casp deixarem Zaragozeta a la dreta, seguint per la carretera. Al cap de 2 km. la carretera per on circulem acaba en una carretera igualment tranquil·la, mantinguda per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (C.H.E. als senyals). Cap a l’esquerra es va a la presa de Casp, però nosaltres tirarem cap a la dreta, seguint el senyal que indica ‘Alcañiz’. El paisatge segueix essent molt agradable i deixarem un parell de poblats ibèrics a banda i banda. El de ‘El Cascarejo’ (a 27 km. de Casp) està a tocar de la carretera i el podeu visitar en un moment. Després d’una pujada sostinguda entre els km. 5 i 3 de la carretera C.H.E., la carretera arriba finalment a la N-211. Arribant-hi cal agafar la direcció d’Alcañiz, 3,5 km. més al sud. Durant tot aquest tram de gairebé 40 km. no hi ha poblacions ni punts d’aprovisionament d’aigua, hi passen molt pocs cotxes, i el sol hi cau de ple, així que tingueu la precaució d’agafar tot el que us calgui.

Alcañiz té un conegut castell de l’ordre de Calatrava (ara Parador), alguns punts d'interès turístic i tota mena de serveis d’una capital comarcal. Per agafar l’antiga via de tren, per on seguirem, heu de tornar altre cop com si anéssiu a agafar la carretera que va cap a Casp. Atenció, immediatament després de la rotonda, a uns 50 m., veurem a la nostra dreta una boca de túnel, abans d’enfilar la pujada. A l’entrada del túnel hi trobarem un cartell amb la indicació Pinturas Rupestres Val del Charco del Agua Amarga. Entrem al túnel i ja som a l’antic recorregut del tren. Durant 12km. l’anirem seguint sense dificultat, tot i que aviat l’asfalt esdevé pista, i que en alguns trams fa pujada, i anirem trobant els ponts, túnels i contraforts característics d’un traçat ferroviari. Al final d’aquests 12 km. trobem l’estació i poble de Valdealgorfa. Poc després passarem un llarg túnel sense il·luminació, on haurem de fer servir els vostres propis llums. Seguint el mateix traçat arribem, 3km. després de Valdealgorfa (i 15 despres d’Alcañiz), a l’inici del tram acondicionat com a Via Verda de la Val de Zafán.

La Via Verda de la Val de Zafán ha estat acondicionada recentment, i està en excel·lent estat. A diferència d’altres vies verdes, no té serveis a peu de via, ni passa per l’interior de nuclis habitats, així que si voleu menjar, beure o qualsevol servei haureu de sortir a les estacions i anar fins al poble més proper (a cada estació hi ha una indicació per anar-hi). Si feu aquest circuit amb temps, val la pena sortir per veure pobles com Vall-de-Roures / Valderrobres (12 km. d’anar i tornar des de la Via Verda) o Queretes / Cretas (3 km. anar i tornar). La Via Verda de la Val de Zafán té una longitud total de 30 km., marcats com a km. 79 a 49, ja que la referència inicial és Tortosa, punt on acaba el recorregut per Via Verda. Per aquest tram de via s’avança ràpid pel bon estat del paviment i l’absència de trànsit; això sí, fa pujades i baixades suaus, però llargues.

El viaducte d’Algars, entre els km. 50 i 49 de la Via Verda, marca el límit entre Catalunya i Aragó i l’inici de la Via Verda de la Terra Alta. Els següents 23 km. són de gran bellesa paisatgística i permeten apreciar l’entorn privilegiat d’aquesta comarca, en especial al voltant del Santuari de la Fontcalda. Alhora, es fan gairebé tots en lleugera baixada, fent de la pedalada un plaer encara més gran. Com a la Val de Zafán, també aquí la ruta deixa de costat pobles on val la pena acostar-se, com Arnes (3.5 km. anar i tornar des de la Via Verda) o Horta de Sant Joan (7 km. anar i tornar, amb una bona pujada), però hi ha una excepció: Bot, poble on la via toca el casc urbà. En arribar a la Venta del Riu, l’estació corresponent a Pinell del Brai, hi ha l’alternativa de seguir la Via Verda del Baix Ebre cap a Tortosa, un recorregut planer, fàcil i bonic de 36 km.

Nosaltres aquí proposem seguir per un altre camí, cap a la Ribera d’Ebre. Just sortint del túnel que ens porta a la Venta del Riu trobem un cartell verd que ens indica Pinell de Brai cap a la dreta. Seguim aquesta indicació i en pocs metres arribem a la carretera de Prat de Compte a Pinell del Brai que, malgrat la seva denominació oficial (N-230) té molt poc trànsit, i l’agafem cap a la dreta. Els 2,5 primers kilòmetres són de pujada forta i sostinguda, i els altres 3 en baixada suau. Al Pinell de Brai hi podeu visitar el Celler Cooperatiu modernista. Seguirem després per la mateixa carretera (N-230) cap a Miravet, un recorregut de 14 km (6 en pujada suau i sostinguda, 8 de baixada agradabilíssima) pels paisatges de transició entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Si en arribar a Miravet us sobren forces, val la pena pujar al castell dels templers (6 km. d’anada i tornada amb un pendent fortíssim), per admirar tant la construcció militar i l’espai històric com les vistes imponents sobre l’Ebre i la seva ribera. Des de Miravet s’agafa la carretera (TV-3023) en direcció Benissanet (4 km.) i allà, seguint les indicacions, la que va a Móra d’Ebre (T-324, 7km. des de Miravet). Travessem Móra d’Ebre anant a buscar el pont de les Arcades, travessem al riu i entrem a Móra la Nova (9 km. des de Miravet) on, seguint amunt, trobarem la via i l’estació del tren que ens tornarà a Reus, Tarragona i Barcelona, o cap a Casp i Zaragoza.

Ruta enviada per Jordi Vaquer i José Miguel Latorre.

Robatoris al Bicing

Ja fa temps m'havien comentat que s'havien trobat bicicletes del Bicing pel Maresme, ara llegeixo a l'Avui 4/11/2007 que algunes bicicletes robades del Bicing es poden veure per Sant Sebastià o per Manresa. També diuen que n'hi ha alguna que circula per lliure per Barcelona sense repintar de manera que queda més camuflada.

Sembla doncs, que el bicing pateix els mateixos robatoris que la resta de bicicletes barcelonines, intueixo que segurament menys, tot i així no tenim dades oficials. D'altra banda, el peculiar disseny de les bicis del bicing ens permet resseguir alguns dels canals de revenda de bicicletes robades.

Noves zones 30 a Barcelona

Aquesta notícia d'El Periódico (3/11/2007) i el gràfic (PDF) recull les zones 30 existents i les previstes per l'any vinent.

En bici a l'Aeroport (de Girona)?

Primer de tot dir que desconec si actualment és fàcil accedir a l'Aeroport de Girona en bici, però llegint el Diari de Girona del 6/11/2007 veig que entre les al·legacions de l'Ajuntament d'Aiguaviva ha presentat al projecte de carretera que uneix aquest poble amb l'Aeroport hi ha la petició de construcció d'un carril bici.

Està molt institucionalitzat que als aeroports només s'hi accedeix amb cotxe, taxi o transport públic, potser per què sempre estan a certa distància de les ciutats? I per què no s'hi pot anar en bicicleta? privada o pública (bicing)?

D'acord, amb les maletes pujar a la bici és poc factible, però si no es porten maletes? I els treballadors? I si vas a rebre o acomiadar algú? Els aeroports no estan tan lluny de les ciutats com per no tenir un accés en bicicleta i per què no, una estació de bicing.

Enquesta: Quina informació us interessa del bici-vici?

Aprofitant la nova funcionalitat de Blogger de posar enquestes ho he estrenat amb una pregunta per tenir una mica de feed-back dels temes que més us interessen:

Quina informació us interessa del bici-vici?

	L'actualitat relacionada amb la bici (nous carrils bici, mobilitat etc.)
	Les rutes (cicloturistes, btt, bici-vici etc.)
	Informació sobre circulació (normatives, carrils bici etc.)
	Altres (poseu un comentari)

Mostra els resultats


Podeu escollir una o més opcions i us convido a deixar aquí els comentaris que vulgueu explicant els vostres vots. Podeu votar fins el 15 de novembre.

Resseguint el litoral en bicicleta

La ruta europea de cicloturisme EuroVelo 8 ressegueix tot el litoral català, però tot i que hi ha un projecte de la Generalitat per senyalitzar-la, de moment, només hi ha senyalitzat el tram que transcorre per les Vies Verdes gironines. D'altra banda, el GR-92 és un sender que recorre tot el litoral, però no sempre és pedalable.

Actualment, s'està plantejant que l'Eurovelo 8 tingui també un ramal per l'interior en el tram de la Selva i el Maresme (passaria pel Vallès) i un altre al Garraf.

Aquesta pàgina recull informació i ressenyes d'itineraris que transcorren pel litoral, arran de costa, per un camí de ronda, per un passeig marítim o a vegades per un massís a prop del mar, també en alguns cas dono diverses alternatives:

• La ruta Pirinexus entre la Jonquera i Sant Feliu de Guíxols serà la ruta EuroVelo 8 oficial, però transcorre una mica allunyada de la costa.
• Llançà: Camí de ronda de Llançà cap a Port de la Selva.
• Blanes - Lloret pel futur carril bici de la GI-687 en projecte.
• Calella - Sant Pol per passeig marítim i vorals N-II, però hi ha un tram que es pot fer pel far de Calella.
• Canet - Mataró per passeigs marítims
• Premià de Mar - Badalona pels passeigs marítims (a Montgat no hi deixen circular bicicletes)
• Badalona - Sant Adria - Barcelona - L'Hospitalet: per la Ronda Verda
• L'Hospitalet - el Prat - Viladecans - Gavà - Castelldefels seguint aquesta ressenya.
• Castelldefels - Sitges: per les costes del Garraf o pel Parc Natural del Garraf
• Sitges - Vilanova: Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges
• Vilanova - Sant Vicenç de Calders: Pels passejos marítims del Baix Penedès i el Garraf
• Salou - l'Hospitalet de l'Infant: de Salou fins a la riera d'Alforja de Cambrils per carril bici, després es pot continuar fins a Mont-Roig del camp arran de Costa. Miami-Platja té un carril bici de 3,5 km. L'Hospitalet de l'Infant té plans de crear un passeig marítim.
• Alcanar - Riu Sénia: de les Cases d'Alcanar a la desembocadura del riu Sènia 3,2 Km.
• Si ha plogut recentment, trobareu la desembocadura del riu Sénia com en la foto i caldrà anar a buscar la carretera nacional. Normalment, es pot creuar descalç i rodant la bici.
• Riu Sénia - Vinarós: per pista forestal
• Vinarós - Benicarló - Peníscola: pels passeigs marítims, carretera de la costa i alguns carrils bici.
• Peníscola - Alcosebre: travessant el Parc Natural de la Serra d'Irta per una pista de terra.



Sòl de Riu, desembocadura del riu Sénia

• Benicàssim - Orpesa (Via Verda del Mar): hi ha una via verda arranjada d'uns 5 km entre les dues poblacions.
• Orpesa - Castelló - Nules: ciclo-ruta CR-18

Vegeu també:

• Proposta de ruta Eurovelo pel País Valencià.
• Cercador de rutes i estat de les rutes del web d'Eurovelo
• La ruta Pirinexus ens permet anar de Sant Feliu de Guíxols fins a Argelers.
• Pel vessant francès, d'Argelers fins a Narbona hi ha vies verdes i senyalitzacions, vegeu mapa. 

Última actualització: agost de 2021