Aquest matí he vist un noi que circulava en bici per la vorera. No era especialment ampla i aviat s'ha trobat una vorada alta que la seva plegable no li ha agradat. Ha passat a la calçada (he cregut que hi posava seny), però enlloc d'avançar els cotxes que feien cua al semàfor o d'esperar-se entre ells ha provat més sort per la vorera contrària, però unes tanques d'obres, l'han fet tornar a la calçada...No totes les voreres són iguals, ni totes les calçades, etc. Però crec que anar per la vorera en bici és complicar-se la vida, especialment si no tens molt clar on vas. Anant per la vorera:
- no pots anar ràpid, has d'esquivar a poc a poc vianants que no et senten i que es poden moure imprevisiblement (especialment els nens-joves) i has d'evitar espantar la gent (especialment la més gran).
- t'has d'allunyar de les façanes per evitar vianants i cotxes que entrin i surtin de porteries, botigues i garatges.
- has de creuar amb 4 ulls els passos de vianants perquè no t'atropelli un cotxe.
- si la vorera es fa estreta o hi ha masses vianants es fa impracticable (i il·legal...) circular-hi.
2 comentaris:
Sí que és complicar-se la vida...
Però també entenc que en certs moments pots preferir anar molt a poc a poc (fins i tot baixar de la bici) a que et passi un camió a 5 cm de distància...
M'imagino que com més pràctica tens, menys utilitzes la vorera.
Completament d'acord. La primera vegada que vaig anar en bici per Barcelona, en el trajecte de plaça de Sants a plaça Catalunya vaig trigar... quaranta-cinc minuts! Em feia por la calçada i el vaig fer tot per vorera. Ara el faig per calçada i en uns vint minutets ja ho tenim, i no he de patir d'atropellar ningú.
Publica un comentari a l'entrada