Semàfors ciclistes amb polsador

Els semàfors amb polsador ja els coneixíem com a vianants i podríem dir que n'hi ha de 2 tipus: els que ens donen la prioritat al prémer el botó i els que ens fan esperar. D'entrada, el polsador ja ens està dient d'alguna manera que el que és important és la circulació de cotxes i que nosaltres, vianants o ciclistes, som secundaris.

Els polsadors que no canvien aviat conviden als usuaris a platejar-se de creuar sense esperar el verd o a buscar alternatives. Els ciclistes podem en la majoria de casos circular per la calçada amb la resta del trànsit i per tant serà una opció que valorarem.

Un altre aspecte que veig sovint és que la posició del polsador situa al ciclista en un punt de la cruïlla on sovint no veu bé el propi semàfor que li ha de donar pas. Seria ideal trobar primer el polsador i després el semàfor ciclista.

Cal tenir present també que els semàfors ciclistes han de ser visibles, no sempre s'ha de posar un semàfor petit, el semàfor ha de ser gran si s'ha de veure des de l'altre costat d'una cruïlla.

Finalment, la pregunta és quan tindrem polsadors per a cotxes en l'espai públic?  Perquè els semàfors hi són justament per regular el trànsit dels cotxes. Els vianants i els ciclistes segurament podríem passar sense semàfors i només amb senyalització vertical i horitzontal i per tant no deixa de ser injust i contrari a la mobilitat sostenible no donar prioritat a vianants i bicicletes. Així doncs, si es creu necessari col·locar un polsador per a ciclistes, que almenys canviï ràpidament per donar-los pas!

Altres apunts sobre semàfors ciclistes:

• Semàfors per a bicicletes poc clars a Barcelona

Ripoll - Berga - Manresa en bicicleta

Itinerari solitari entre el Ripollès, el Berguedà i el Bages. Intenta evitar l'asfalt i les carreteres al màxim, però té forces trams per carreteres locals i pistes asfaltades (50%). L'altra meitat és per pistes forestals i té alguns trams de fort pendent. Anem del Ter i la seva conca fins a la del Llobregat remuntant la riera de les Lloses i descendint un tram de la riera de Merlès, després travessem muntanyes solitàries fins a descendir a la Via Verda del Llobregat que ens durà a Berga. De Berga defugim l'eix del Llobregat i anem cap a l'oest per paratges solitaris amb vistes impressionants de tot el Prepirineu. A la part final, anem a buscar l'eix del Llobregat i el tornem a deixar per agafar el camí de la Séquia de Manresa.

Distància, desnivell i dificultat: 122 km i uns 2.100 m de desnivell positiu que s'assaboreixen millor en dues o tres etapes. Hi ha alguns trams de fort pendent i amb pedra solta que ens poden obligar a empènyer la bici, en especial durant 1 km de la pujada entre la riera de Merlès i la carretera que va a la Quar. Es pot fer amb bici de Gravel (pneumàtic >=45 mm) o amb BTT: amb la Gravel gaudireu més del trams rodadors i amb la BTT fareu més feina en els ascensos i descensos per terra. Porteu aigua i menjar tot i que sigui un pes afegit.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Ripoll (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Ripoll - Les Llosses - Riera de Merlès 

Sortim de l'estació de tren de Ripoll i agafem el pas subterrani que ens porta a la riba esquerra del riu Ter. Descendim el riu, creuem per una passarel·la (de Calatrava) i continuem descendint pel marge dret seguint la ruta del Ter. Quan ens acostem a la carretera C-17, la creuem i anem en direcció sud pel voral fins a trobar la carretera C-26 que agafem en direcció a Berga. Anirem remuntant la riera de les Lloses fins al municipi del mateix nom. La carretera té poc trànsit, no té voral, té en general bona visibilitat i ens ajudarà a fer la pujada amb comoditat. Passarem per l'Ajuntament de les Lloses i ja al coll veurem Santa Maria de les Llosses. Deixem la conca del Ter per passar a la del Llobregat. Planejarem i baixarem fins a Santa Maria de Matamala i baixarem més fins a l'Hostalet que és on s'agafa la pista forestal de la Riera de Merlès.