Nou carril bici al pont de la C-245 sobre el riu Llobregat

Com passa sovint quan una obra pública s'allarga en el temps, els usuaris han inaugurat no oficialment el carril bici que uneix Cornellà i Sant Boi pel pont de la carretera C-245 sobre el riu Llobregat. És una connexió molt més ràpida i recta entre Cornellà i Sant Boi i que esquiva el pas inundable sobre el riu Llobregat i els camins de la llera del riu. Forma part de la Bicivia 7 de la xarxa metropolitana de carrils bici i enllaça perfectament amb el carril bici de la C-245 entre Sant Boi i Castelldefels passant per Viladecans i Gavà.

Tot el nou nus viari és una obra que es va començar a planificar al segle passat i que es va haver d'actualitzar per incorporar-hi, entre d'altres, un carril bici quan el Ministeri va decidir a executar-la i que ha patit retards diversos. Segons la informació que he trobat, la finalització d'aquesta obra s'hauria de produir aquest any mateix. Intueixo que les pluges d'aquest hivern i primavera han fet que els ciclistes hagin buscat una alternativa al pas inundable sobre el riu Llobregat que fins ara connectava Cornellà i Sant Joan Despí amb Sant Boi.

El nou itinerari estalvia exactament 1.120 m respecte al que suposava anar a buscar el pas inundable un tros riu amunt, haver de baixar pel marge dret, fer les rampes cap a l'estació de Sant Boi i acostar-se cap a la C-245 per enllaçar amb el carril bici. En cas que el cabal del riu no permetés el pas, l'alternativa era la passera de Cornellà de Llobregat uns 2 km riu avall. Riu amunt, hi ha un pas inundable a 5 km i una passera a 13 km! Ja veieu que la necessitat de tenir passos segurs per a la bicicleta oberts tot l'any és important i aquest serà el primer pas on en ambdós costats hi haurà carril bici pavimentat i no caldrà trepitjar cap camí de terra.

En blau els itineraris ciclistes actuals i
en línies discontínues el nou itinerari.

Novetats ciclistes al nou codi de circulació - RGC 2026

L'1 d'octubre de 2026 entra en vigor un nou Reglament General de Circulació que ja fa temps que s'ha anat preparant. De fet, fa un any ja va entrar en vigor un nou catàleg de senyals que va molt amb concordància amb el reglament que ara s'ha aprovat. Segur que heu sentit i llegit moltes coses, pel que fa a la bicicleta els titulars serien aquests:

• Regula uns mínims de circulació urbana bàsica per no haver de dependre de que els ajuntaments actualitzin o tinguin ordenances que ho facin.
• Circular pel mig del carril en via urbana ara és l'opció recomanada.
• Els vehicles de motor cal que deixin un mínim de 5 metres de distància per darrera del ciclista.
• Els carrils bici són d'ús preferent, però només obligatoris si la senyalització ho indica amb el senyal R-407a (Art. 153). Millora el redactat.
• Es poden avançar els cotxes aturats o en retenció en un semàfor o cruïlla per tal d'arribar a les zones d'aturada avançada ciclista, es pot fer per l'esquerra o per la dreta.
• No es pot circular per voreres, només menors de fins a 12 anys acompanyats d'un adult a peu si l'ordenança municipal ho autoritza. 
• En carrers d'un sol carril de velocitat 30 km/h o inferior, les bicicletes poden anar en contrasentit si es senyalitza.
• En carretera, per avançar a ciclistes cal disminuir fins a 20 km/h per sota de la velocitat màxima de la via.
• Tant per ciutat com per carretera, cal deixar un mínim d'1,5 metres de distància lateral en els avançaments a ciclistes i si hi ha més d'un carril per sentit, cal canviar de carril.
• No es pot avançar quan hi ha passos de vianants, interseccions amb vies ciclistes (passos de ciclista) o en passos a nivell o quan s'està a prop (Art. 87.1b). 
• En general, millora el redactat, hi ha menys imprecisions, es corregeixen articles i s'actualitzen les definicions 

Anem a buscar una mica més els detalls.

Les prioritat no canvien (Art. 64), els ciclistes tenen prioritat:

• En carrils bici, passos de ciclista i vorals senyalitzats.
• Quan un vehicle gira per entrar a una via i hi ha un ciclista a prop. 
• Quan circulen en grup i el primer hagi iniciat una cruïlla o rotonda i es consideraran com una única unitat mòbil (Art. 85.4).

Els avançaments a ciclistes:

• Cal deixar 1,5 metres de distància lateral i canviar totalment de carril si n'hi ha més d'un en el sentit de l'avançament, en zona urbana i en ciutat.
• Els avançament en carretera s'han de fer a 20 km/h per sota de la velocitat màxima de la via com a molt.
• En zona urbana, cal tenir present que si no es pot deixar la distància lateral d'1'5 metres, no es pot avançar, és a dir, si hi ha un sol carril, no es pot avançar a un ciclista.
• No es poden fer avançaments quan hi ha passos de vianants o de ciclistes i per tant n'hi ens haurien d'avançar ni quan passem per un pas de ciclistes, ens hauríem de preocupar per si ve un cotxe avançant. 

Les ordenances poden desenvolupar aspectes regulats sense desvirtuar el sentit del RGC (art. 151).

En circulació urbana (Art. 153) afegir que:

• No es pot circular per les voreres. Les ordenances poden autoritzar la circulació per zones de vianants i la circulació per la vorera de menors de fins a 12 anys acompanyats d'un adult a peu.
• Els ciclistes aniran preferentment pel centre de la calçada. Pel carril de la dreta preferentment si n'hi ha més d'un, tot i que per raons de seguretat i per a fer girs podran usar altres carrils.

En aquest mateix article, del contrasentit ciclista en carrers 30 km/h, cal tenir present: 

• Ho ha de permetre la senyalització. Ho ha de senyalitzar l'Ajuntament corresponent.
• Han de ser carrers d'un sol carril amb velocitat màxima de 30 km/h, però també com fins ara en carrers 20 i 10 km/h com els nous carrers de coexistència i els d'estada i joc (els que reemplacen als antics carrers residencials). 
• Ambdós vehicles hauran d'arrambar-se a la dreta.
• Si el pas no és segur, la prioritat serà dels vehicles que circulin en el sentit de la via. 
• Si algun vehicle gira per entrar en aquest carrer amb contrasentit ciclista, l'article 64 estableix que tenen prioritat els ciclistes que hi estiguin circulant.

Reflexions sobre el model 3-30-300 i la ciutat dels 15 minuts per a les ciutats del futur

El model 3-30-300 ens diu que tot ciutadà hauria de poder veure 3 arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura vegetal al seu barri i tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres de casa.

I això per què?

Doncs perquè un nombre ingent d'estudis relacionen la salut humana amb el verd urbà i la qualitat de vida i perquè molts altres estudis ens indiquen que aquest és el camí per a tenir ciutats més resilients al canvi climàtic. A grans trets:

• 3 arbres a la vista o la presència visual d'elements naturals redueix l'estrès i millora la salut mental.
• Un 30% de cobertura vegetal o d'arbres a cada barri ajuda a regular la temperatura, millora la qualitat de l'aire i fomenta la biodiversitat urbana.
• Un espai verd a 300 metres fomenta que la població tingui un accés fàcil a fer exercici, tenir un espai de lleure i per a sociabilitzar-se.

 

D'altra banda, el model de la ciutat dels 15 minuts ens diu que tot ciutadà hauria de tenir idealment a 15 minuts a peu una sèrie de serveis (educatius, de salut, culturals, esportius, de comerç, de transport públic i espais verds) i el seu lloc de feina. Aquest model d'urbanisme cerca reduir la dependència dels vehicles motoritzats i millorar la qualitat de vida de la gent mitjançant la creació de barris autosuficients que facilitin la vida comunitària. Aquest model té grans beneficis a nivell de mobilitat i d'estalvi energètic, entre molt altres aspectes de sostenibilitat. De fet, no és res del tot nou, sempre s'ha parlat que les ciutats compactes i l'urbanisme vertical és més sostenible que l'urbanisme horitzontal.

Remodelació del passeig del riu Congost a Granollers