Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.
Granollers i el seu entorn
D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.
En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.
En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.
Terrassa i Sabadell
Terrassa i Sabadell són les capitals dels Vallès Occidental i són dues ciutats ben grans que amb els pobles del seu entorn superen de llarg el mig milió d'habitants. A hores d'ara, encara no hi ha un carril bici que uneixi les dues ciutats. Sort dels camins!
L'activisme ciclista és molt viu a Terrassa (
BiTer) i porta anys fent reivindicacions (com la de la dreta que és de 2015, foto de l'antic Canal Terrassa). Fa uns mesos s'ha aconseguit acabar la connexió entre Sabadell i Matadepera, i la Matadepera - Terrassa (amb alguna desconnexió) ja fa cert temps que és pedalable. Ara es comença la connexió Terrassa - Viladecavalls. Tot i així, si mireu els carrils bici de la comarca (mapa de la dreta), ja veieu que encara falta connectar molts municipis.
Conclusions
Podríem parlar de moltes altres ciutats i cadascuna amb les seves peculiaritats, però moltes tenen característiques similars a les que hem parlat en el sentit de que actuen de capital de comarca, atrauen molts desplaçaments en cotxe i tenen alts índexs contaminació. Cal donar alternatives de mobilitat, la bicicleta (i la bicicleta elèctrica) n'és una.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada