El model 3-30-300 ens diu que tot ciutadà hauria de poder veure 3 arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura vegetal al seu barri i tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres de casa.
- 3 arbres a la vista o la presència visual d'elements naturals redueix l'estrès i millora la salut mental.
- Un 30% de cobertura vegetal o d'arbres a cada barri ajuda a regular la temperatura, millora la qualitat de l'aire i fomenta la biodiversitat urbana.
- Un espai verd a 300 metres fomenta que la població tingui un accés fàcil a fer exercici, tenir un espai de lleure i per a sociabilitzar-se.
D'altra banda, el model de la ciutat dels 15 minuts ens diu que tot ciutadà hauria de tenir idealment a 15 minuts a peu una sèrie de serveis (educatius, de salut, culturals, esportius, de comerç, de transport públic i espais verds) i el seu lloc de feina. Aquest model d'urbanisme cerca reduir la dependència dels vehicles motoritzats i millorar la qualitat de vida de la gent mitjançant la creació de barris autosuficients que facilitin la vida comunitària. Aquest model té grans beneficis a nivell de mobilitat i d'estalvi energètic, entre molt altres aspectes de sostenibilitat. De fet, no és res del tot nou, sempre s'ha parlat que les ciutats compactes i l'urbanisme vertical és més sostenible que l'urbanisme horitzontal.
 |
| Remodelació del passeig del riu Congost a Granollers |
I això és viable?
Doncs sí, segurament no per a tots els municipis i no per a tots els serveis, però de fet es calcula que un 75% de la població catalana ja viu en barris amb serveis a 15 minuts. Pel que fa al model 3-30-300 tampoc ho aconseguirem pel 100% de la població, però la majoria de ciutats i municipis ja treballen en aquest model, alguns en el 3, altres en el 30 i altres en el 300 i altres en diversos d'aquests indicadors.
I això no gentrifica els barris?
Millorar la qualitat de vida dels barris sempre els fa més atractius i susceptibles de ser gentrificats, però no ha de ser una excusa per no millorar-los, la qüestió és millorar tots els municipis i barris d'una ciutat gradualment i a la vegada.
El principal obstacle: el cotxe
La mobilitat en cotxe i l'ocupació que realitza de l'espai públic tant per la circulació com per l'aparcament és el principal obstacle per implementar aquests models. No podem plantar arbres, fer carrils bici i voreres amples si no guanyem espai al cotxe.
Amb aquests models no es pretén restringir la mobilitat de les persones?
No, cadascú és lliure de viure i treballar on més li convingui. Aquest models teòrics pretenen millorar la qualitat de vida de les persones i donen la possibilitat de reduir els desplaçaments. El que pot reduir la mobilitat de les persones en el futur és un preu de l'energia car, entre d'altre factors.
Quins canvis concrets podrem veure en ciutats que apliquen aquests models?
- Acabar amb els barris monotemàtics. Aconseguir barris amb diversos grups socials i on es combinin els usos residencials amb els econòmics i els d'oci de forma harmoniosa. Això sovint s'aconsegueix amb el trasllat i creació de serveis públics en certs barris, en la regulació de les activitats econòmiques perquè no siguin incompatibles amb l'ús residencial i amb la creació de nous espais verds i d'oci.
- Xarxes de carrils bici i convivència de diversos mitjans en carrers altament pacificats.
- Renaturalització de zones pavimentades amb nous sols que infiltrin i canalitzin l'aigua de pluja.
- Zones verdes més resistents a la sequera i als fenòmens meteorològics extrems. Les zones verdes, potser seran també grogues a l'estiu.
- Tots els carrers hauran de tenir presència de verd urbà
- Desaparició dels regs per aspersió o inundació.
- Els forats dels arbres, els escocells, seran més grans o allargats i estaran sempre plantats amb plantes i herbes que mantindran la humitat del sol.
- Es donarà suport a nous models residencials que combinaran espais individuals amb espai comuns que es podran usar també per a usos individuals.
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada