Infraestructures ciclistes accidentals o com donar prioritat a la bici sense rascar-se la butxaca

Sempre dic que el que cal fer per impulsar l'ús de la bicicleta a la ciutat és donar-li prioritat davant de la resta de mitjans de transport (excepte els vianants), és a dir, cal que sigui més ràpida i això s'aconsegueix amb prioritats semafòriques, zones d'aturada avançada en semàfors, permetent que les bici només s'aturin en certs semàfors per deixar passar els vianants, fent dreceres per dins dels parcs, permetent els contrasentits o fent infraestructures específiques que donin aquesta prioritat.

Antic túnel per cotxes usat ara per
vianants i bicis

Pas subterrani amb rampes

A la pràctica, més enllà de carrils bicis i algunes passarel·les poca cosa més s'aconsegueix, però a vegades a certes infraestructures se'ls hi pot donar un ús que no tenien pensat originalment, són les que anomeno infraestructures ciclistes accidentals. Ja estan fetes, només cal que els hi donem l'ús adequat.

En les fotos que acompanyen aquest apunt teniu unes quantes d'aquestes infraestructures: passos subterranis i túnels, ponts i ascensors.

Alguns d'aquests elements estaven pensats pel cotxe o pels vianants, però el seu ús pot canviar o la seva amplada pot ser redistribuïda.

La idea és obrir nous recorreguts per la bicicleta que el cotxe no pugui fer.

Aquest apunt està basat en aquest altre: Infraestructures ciclistes 2.0 accidentals.