19.9.09

Estabilitzador per la roda davantera

Xafardejant el web d'Espai Bici he vist que la casa Hebie fabrica un estabilitzador per la roda davantera de la bici. Desconeixia l'existència d'aquest accessori i per això li he fet una ullada. Segons expliquen, l'estabilitzador evita que la roda es bellugui massa i fa que sigui més fàcil maniobrar-la. Algú que en tingui m'ho haurà d'explicar!

Hebie en fabrica 2 models i per a cada model 2 o 3 versions segons si la bici té suspensió o segons el diàmetre del tub del quadre.

17.9.09

Madsen Cycles

Madsen Cycles és un fabricant nord-americà de bicicletes de càrrega. Té 2 models estructuralment molt similars (vegeu fotos) que es poden trobar en 3 colors. El model bucket ve amb un banc amb 2 cinturons per portar 2 nens mirant enrere, addicionalment, dins d'aquesta galleda gengant de transport s'hi pot posar una altra banc amb 2 cinturons més i transportar un total de 4 infants . Malauradament Madsen Cycles no té distribuïdor a Europa, però sembla que es poden comprar per web, tot i que desconec el preu del transport i si tindriem algun suport post-venda.



15.9.09

BiciEsmorza 2009 i altres actes a l'Hospitalet

Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat 2009 a l'Hospitalet s'organitzen diversos actes relacionats amb la bici.

El dia 22 al matí es fa una operació Ring-Ring anomenada BiciEsmorza (normalment es donen bosses amb esmorzar, informació i regals) i a la tarda es fa una jornada sobre bicicleta urbana amb xerrades força interessants. També, com us comentava l'altra dia, s'organitza una Cursa del transports on a hores d'ara encara hi ha forces itineraris en bici per cobrir.

Nova web per fomentar la bicicleta com a transport a la feina

El BACC posa en marxa una nova web per fomentar la bicicleta com a transport a la feina:
"una web posa a disposició d’empresaris i treballadors eines per impulsar la mobilitat amb bicicleta a la feina. www.bicialafeina.com (en català) i www.enbicialtrabajo.com (en castellà) conté guies metodològiques, exemples de bones pràctiques, així com els testimonis i fotos d’usuaris.

La web té un caràcter participatiu pel foment de la cultura de la mobilitat amb bicicleta a la feina a través de recollir bones pràctiques i experiències personals i difondre-les."
Article relacionat a El Periódico 17/9/2009.

14.9.09

Reus s'apunta a les bicicletes públiques

Probablement l'any vinent la ciutat de Reus disposarà d'un centenar de bicicletes públiques i en una segona fase el servei s'ampliaria. Les característiques diferenciadores de Reus serien que el trasllat de les bicicletes seria realitzat per una empresa que patrocinaria el servei i el manteniment aniria a càrrec de l'Ajuntament.

Curses de transports 2009

Les Curses de transports no són curses ben bé, són comparatives entre diversos mitjans de transport que s'utilitzen a la ciutat. Els participants realitzen diversos itineraris a la vegada des de diversos punts de la mateixa ciutat o de ciutats veïnes i posteriorment s'analitzen els temps i els costos econòmics i ambientals.

Si viviu a la Garriga, Sant Adrià del Besòs, Sant Cugat, Terrassa, Salt, l'Hospitalet de Llobregat o Barcelona us animo a participar-hi en bicicleta!

10.9.09

La Girocleta arrenca el 25 de setembre

El nou sistema de bicicletes públiques de Girona arrenca el dia 25 d'aquest mes. Començarà amb 10 estacions i 160 bicicletes. A partir del dia 15 els usuaris podran donar-se d'alta a través del web del servei per 30 Euros. L'abonament al servei donarà dret a un ús màxim de 2 hores amb la primera mitja hora gratuïta i amb recàrrecs de 50 cèntims les següents mitges hores.

Una de les diferències del servei respecte a Barcelona és que està pensat per la gent de fora de la ciutat que hi ve cada dia que no pas per la gent que viu a Girona.

Una altra característica del servei gironí és que l'empresa concessionària no és cap multinacional, sinó una empresa de Riudellots de la Selva (Inicta) i les bicicletes estan fabricades al Gironès.

The contortionist

La contosionista és una bicicleta plegable que ha guayat el Premi James Dyson de disseny. Es tracta d'un bici amb rodes de 26'' que es plega a la mida de les rodes i un cop plegada es pot portar rodant.

9.9.09

La Via Verda de la Vall Fosca

La Via Verda de la Vall Fosca o el Carrilet de l'Estany Gento és una via verda no condicionada que es va utilitzar per a la construcció de diverses infraestructures hidroelèctriques en aquest punt del Pirineu lleidatà. Les vies del trens encara hi són i això dificulta una mica la seva realització en bici, però les vistes són impressionants i crec que compensen, tot i així també us haig de dir que jo l'he feta a peu i no en bici. En total són 4'8 km i 6 túnels que haurem de fer tant d'anada com de tornada per un costat i l'altre de la via o per dins mateix per uns camins molt estrets que segur que ens faran parar diverses vegades.

La ruta que us proposo té 2 trams que es poden de forma indepenent: un d'aproximació d'Espui fins a l'inici de la via i un segon tram que és la via pròpiament dita.

Tram 1: Espui - Cambra d'aigües (12 km, +900m, unes 2h)
Aquest tram transcorre per una pista forestal de terra que des del poble d'Espui ens puja fins a la collada de Triador i fins a l'inici de la via verda a l'anomenada Cambra d'Aigües. Aquest tram fins al coll de Triador és compartit amb dues travesses molt conegudes: la Pedals de Foc i la Transpirinaica.

A l'entrada d'Espui trobarem un cartell indicador de la ruta i agafarem una pista asfaltada que creua el riu. Poc després trobarem una bifurcació i agafarem la pista de terra de l'esquerra que remunta el curs del riu. A partir d'aquí la pista s'allunya del fons de la vall i puja sense descans durant 12 km i realitzant un desnivell de 12 km. L'únic punt on podem tenir confusió és un trencall a l'esquerra que no hem d'agafar, nosaltres hem de seguir recte en direcció al Coll de Triador. En arribar a dalt de la Carena trobarem un pal indicador (vegeu foto) i continuarem (1 km) fins a una cabana de pastors on continuarem en baixada fins a l'inici de la via prop de la Cambra d'Aigües.

Tram 2: Cambra d'aigües - Estany Gento (5 km sense desnivell)

Des de la Cambra d'Aigües anirem en direcció nord uns 50-100 metres fins a trobar les primeres restes de rails. A partir d'aquí es tracta de seguir aquest camí completament pla fins a l'Estany Gento (2125 m sobre el nivell del mar). La dificultat, tal i com us comentava, és anar canviant d'un cantó a l'altre de la via sense haver de parar cercant el millor camí. Al principi del camí diria que el camí és més dolent i més endavant hi ha alguns punts que haurem de vigilar perquè hi han precipicis.

Ens algunes ressenyes parla de 4 túnels tot i que alguns són dobles (tenen dos seccions) i per tant realment en passarem 6. No és imprescindible portar llanterna, però pot ser pràctic en almenys un parell de túnels, especialment per evitar trepitjar fang o altres possibles residus. Per l'altura que tenen és millor fer-los baixant de la bici.

Més informació

La tornada s'ha de fer pel mateix camí ja que l'aeri de l'estany Gento no crec que admeti bicicletes i el camí de pujada a peu no crec que sigui ciclable. Es pot fer només la via verda si es puja en cotxe, en principi no és necessari un tot terreny, tot i que són uns 13 km que s'han de fer amb compte. A peu la ruta es pot combinar amb l'ascensió del Montsent de Pallars que diuen gaudeix d'unes fantàstiques vistes.

Alguns enllaços:

Les ciutats més ciclistes del món

World's Most Bicycle Friendly Cities (Copenhagenize.com) mostra el rànquing de les ciutats més ciclistes del món desenvolupat amb un mínim d'un 10% de desplaçaments en bicicleta basant-se amb dades procedents d'estadístiques de l'OCDE. Crec que faltes algunes ciutats i suposo que el rànquing perd fiabilitat a mesura que ens allunyem de les primeres posicions:
  1. Copenhagen - 55% [37% in Greater Copenhagen]
  2. Gronningen, Netherlands - 55%
  3. Assen, Netherlands - 40%
  4. Amsterdam, Netherlands - 40%
  5. Münster, Germany - 40%
  6. Utrecht, Netherlands - 33%
  7. Ferrara, Italy - 30%
  8. Malmö, Sweden - 30%
  9. Linköping, Sweden - 30%
  10. Västerås, Sweden - 30%
  11. Odense, Denmark - 25%
  12. Basel, Switzerland - 25%
  13. Osaka, Japan - 25% [est.]
  14. Bologna, Italy - 25%
  15. Parma, Italy - 25%
  16. Oulu, Finland - 20%
  17. Rotterdam, Netherlands - 20-25%
  18. Berne, Switzerland - 20%
  19. Tübingen, Gemany - 20%
  20. Aarhus, Denmark - 20%
  21. Tokyo, Japan - 20% [est.]
  22. York, UK - 18%
  23. Dresden, Germany - 17%
  24. Munich, Germany - 15%
  25. Davis, USA - 15%
  26. Cambridge, UK - 15%
  27. Berlin, Germany - 12%
  28. Turku, Finland - 11%
  29. Stockholm, Sweden - 10%

8.9.09

Les infraestructures ciclistes de Brusel·les

Brusel·les s'ha posat les piles en matèria d'infraestructures ciclistes i com acostuma a fer-se en aquests casos es fa a pinzellades, ja que molts dels nous carrils de la ciutat s'ha realitzat pintant els nous carrils damunt de l'asfalt. Tot hi així, no podem dir que sigui una política feta amb pinzell com les que es fan per les nostres terres quan venen les eleccions i no surten els números dels quilòmetres promesos. A Brusel·les hi ha zones d'aturada avançada, un nou sistema de bicicletes públiques i es permet la circulació de bicicletes en contra-direcció en els carrers d'un sol sentit. Tot plegat encara és molt recent i el nombre de ciclistes és discret. En contra hi ha la circulació caòtica en hora punta d'una gran capital europea, alguns carrer amb llambordes i la pluja, tot i així, hi juga a favor la gran cultura ciclista del cantó flamenc que poc tenen d'envejar d'Holanda i també d'alguna ciutat del cantó való.

Així doncs, ens trobem amb una ciutat amb una xarxa important de carrils bici, però on trobem pocs carrils segregats i on circulant-hi tens una certa sensació permanent d'inseguretat. Els carrers en general són amples i quan no ho són prou es pinten senyals de continuïtat de l'itinerari ciclista. També hi ha carrils bus-bici i potser la mesura més destacada és que es permet la circulació de bicicletes en contra-direcció en carrers de sentit únic. A la foto de nit de l'esquerra podeu veure un semàfor per a bicicletes en sentit contrari a la circulació de cotxes.

YikeBike: elèctrica, plegable, una bicicleta?

YikeBike és un vehicle elèctric plegable semblant a una bicicleta però on no es pedala. És lleugera i això es paga tenint poca autonomia (7-9 km), però a la vegada ho compensa amb una temps de recàrrega molt ràpid (30 minuts). El plegat es força ràpid i compacte.

La posició de conducció em recorda una mica les bicicletes reclinables. Tot i que diuen que és estable, la bici incorpora dos mecanismes que la fan més estable: la limitació de velocitat a 20 km/h i uns frens controlats electrònicament tipus ABS.


4.9.09

La policia requisa cada mes a Badalona un centenar de bicicletes del Bicing

Tant a un cantó com a l'altre de Barcelona es troben un munt de bicicletes del bicing. A El Punt (4/9/2009) hi ha una notícia sobre les bicis que es troben a Badalona:
La Guàrdia Urbana de Badalona i els Mossos d'Esquadra requisen mensualment més de cent bicicletes que pertanyen al servei de lloguer de bicis de Barcelona, més conegut per Bicing. En alguns casos es localitzen tirades als carrers de la ciutat i, en d'altres, es detecta que estan en mans d'una persona que no està donada d'alta del servei. Tots aquests vehicles es retornen a l'empresa que presta el servei de lloguer.[...]
També comenten que a Badalona no s'incorporaran encara al bicing metropolità fins que no vegin el resultat del que passi al Baix Llobregat.

Una mica de tot

Aquestes vacances no he estat gaire atent a les notícies, però com que tinc el xip de la bicicleta ben posat amb poca tele ja m'he quedat amb algunes notícies. M'ha fet gràcia la campanya electoral japonesa on sembla que s'ha fet força campanya en bicicleta per les imatges que ens han arribat.

També he escoltat un debat sobre la possibilitat d'augmentar el límit de velocitat de les autopistes a 140 km/h. La motivació seria augmentar els usuaris d'aquestes vies i donar més rendibilitat a les concessionàries. Ho trobo una bajanada. Vist des de l'òptica catalana on les autopistes no tenen normalment una autovia alternativa, un augment de velocitat tècnicament fa que disminueixi la capacitat de la via i provoca més embussos. D'altra banda, el risc d'accidents augmenta (potser poc, però augmenta) especialment per les diferències de velocitat entre vehicles (els camions que tenim a les autopistes catalanes continuaran circulant a la mateixa velocitat). També em sembla incongruent que el fet que sigui de pagament permeti anar més ràpid i també amb la zona de velocitat variable amb el límit de 80. Finalment, augmentar el límit de 120 a 140 km/h fa augmentar el consum aproximadament 1 litre més cada 100 km, això vol dir més contaminació i malgastar un bé escàs del qual no disposem.

Malauradament la bicicleta també ha estat notícia per culpa dels atropellaments i altra vegada es comprova que la combinació cotxe i alcohol és mortífera, per exemple en el cas de Banyoles (Una conductora èbria atropella mortalment un menor que participava en el Bicicrucis de Banyoles) o ahir mateix a Tarragona (Un altre ciclista mort).

Altres sensacions de les vacances són que la bicicleta d'oci cada vegada té més adeptes i suposo que això d'alguna manera també es notarà a les ciutats. En concret, he vist molts cicloturistes amb alforges, molta BTT i molta bici de carretera!

Una altra notícia força estiuenca són les dificultats que posa Renfe per transportar bicicletes, especialment en trens de llarg recorregut, com és que només es permeten 3 bicicletes en un tren nou? En aquest cas es tractava d'uns ciclistes que tornaven de fer el Camino de Santiago (Doce ciclistas se amotinan para que les permitan subir sus bicis al tren).

3.9.09

Primer túnel exclusiu per a ciclistes

Llegeixo al web del BACC que s'ha inaugurat el túnel de Morlans, exclusiu per a ciclistes i únic al món.

Cliqueu a l'enllaç per veure'n més fotos i anar als articles originals de diversos mitjans de comunicació bascos.

2.9.09

Recordatori de la trobada de tàndems

Aquest proper diumenge 6 de setembre es cel·lebrarà al Penedès la 2a Trobada de bicicletes tàndem que dóna relleu a la primera que es va realitzar ara fa un any.


Més informació:

Els ciclistes urbans, enemics de l’ordre i el progrés

Us recomano un article de Miquel Llop que he trobat a GIRONANOTICIES.COM /11/8/2009), comença així:
"Com a ciclista urbà que sóc, vull fer públic aquest acte de contrició amb l’esperança de descarregar la meva ànima de tants pecats. Ja és hora de parlar clarament. Els ciclistes urbans som tots iguals, mala gent, dolents de mena [...]"

31.8.09

Una bici del Bicing al Pirineu

Aquesta és la bici del Bicing més allunyada de Barcelona que he vist fins ara. La vaig fotografiar en un poble del Pallars Sobirà, la Glorieta de Montesclado (prop de Tírvia i no molt lluny de Llavorsí).

Una altra diferència entre aquesta bici i les anteriors que us havia mostrat és que enlloc de trobar-se a la via pública, es troba en una propietat particular. Tornant a l'Àrea Metropolitana la situació que ens podem trobar és aquesta: "El meu veí té una bici del Bicing al balcó, què faig?".