La bici elèctrica a la Xina

A la Xina en els últims anys han experimentat un auge de la bicicleta elèctrica acompanyat d'un desgavell en la seva regulació i com a conseqüència hi hagut un augment d'accidents amb bicicletes elèctriques implicades. A final de 2012, s'estimava que hi havien 180 milions de bicis elèctriques circulant per la Xina.

Tot i que hi ha una llei des del 1999 que regula i limita la velocitat màxima en 20 km/h i el pes màxim en 40 kg, s'estaven fabricant bicis elèctriques que arribaven a més velocitat. Un dels models més populars arribava als 35-40 km/h i pesava 50 kg.

A la pràctica aquestes bicicletes es convertien en ciclomotors tant en l'estètica com en l'ús, ja que és habitual usar-los per transportar mercaderies i més d'un passatger.

A nivell de seguretat vial, el fet d'agafar velocitats elevades amb un pes important, uns frens poc preparats i afegint-li la silenciosa tracció elèctrica havia fet augmentar considerablement els accidents de trànsit i com que a la pràctica són bicis i no tenen matrícula també era habitual que el ciclista implicat es fugués amb certes garanties de no ser enxampat.

Sembla que la situació en els últims 2 anys s'ha reconduït una mica i tot i que hi ha ciutats en que s'han prohibit les bicis elèctriques, ara hi ha més control en la seva fabricació.

A la Xina, a diferència de països occidentals, els nous usuaris de la bicicleta elèctrica venen majoritàriament de la moto i el ciclomotor que cerquen una alternativa més econòmica. Com sabeu a la Xina, a més a més, hi ha greus problemes de contaminació atmosfèrica i els vehicles elèctrics es veuen com una de les solucions.

En els següent enllaços podeu ampliar aquesta informació i en l'últim també parlen del mercat del plom, usat en les primeres bateries de les bicis elèctriques:

• Wall Street Journal, gener de 2010
• China Daily,  juny de 2011
• Electric Bicycle a la Wikipèdia amb un apartat sobre la Xina
• Bloomberg, març de 2013

Interessant reportatge sobre la bici a TVE

Un dels reportatges més interessants que he vist en els últims temps sobre la bici urbana. És un reportatge divulgatiu en positiu i recull l'evolució de les infraestructures a Barcelona o el Bicing i també el tema del casc. El reportatge parla sobretot de Barcelona i la majoria d'entrevistats són d'aquí.

El reportatge el trobareu entre els minuts 8:40 i 21:00:

La aventura del saber - 18/04/13

• La aventura del saber - 18/04/13

Pirinexus: l'aposta pel cicloturisme

S'ha presentat recentment la xarxa cicloturística transfronterera Pirinexus que consisteix en la unió de les vies verdes gironines existents amb trams de nova construcció formant una anella entre l'Empordà i la Catalunya Nord de 353 km.

En concret, es connecten les vies verdes existents entre Ripoll, Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols pels 2 extrems:

• Pel Pirineu es crea un enllaç per Molló cap a la Catalunya Nord i cap a la seva costa.
• Per la Costa Brava, s'enllaça Sant Feliu de Guíxols amb la via verda del tren petit i s'aprofita la xarxa cicloturista de l'Empordà per crear un ramal que creua la frontera a el Pertús.

Diversos ramals complementen el l'anell principal:

• El més important és el que surt prop del Pertús i a Argelers on una via verda litoral ens permet recórrer des del Bacarès a l'extrem nord fins a Colliure a l'extrem sud.
• Des de Sant Joan de les Abadesses es pot continuar per la via verda del ferro i del carbó fins a Gombrèn per un extrem i fins a Ogassa per l'altre.
• Un petit ramal entra a Sant Feliu de Guíxols des de Castell d'Aro.

Sembla que la senyalització de la xarxa ha estat completada, però ara falta anar millorant els camins perquè tinguin la qualitat de les vies verdes gironines.

Per seguir aquesta nova xarxa s'ha editat un extensa guia Guia Pirinexus (PDF, 21MB) i un web amb informació detallada de l'itinerari i el seu entorn (patrimoni cultural, ambiental i allotjaments).

Els articles del codi de circulació més oblidats

Un repàs d'alguns punts de la normativa que crec que donen peu a més confusions.

Avançament de bicicletes

Per avançar bicicletes només cal deixar 1'5 metres de distància lateral, que hi hagi visibilitat i assegurar-se que no vingui ningú en sentit contrari i, per tant, que l'avançament es pugui fer sense perill. Tampoc es pot avançar una bici si en ve una altra en sentit contrari, tot i que aquesta última circuli pel voral.

Molts conductors s'obliden que les bicicletes es poden avançar en línia contínua o quan està prohibit l'avançament (article 37).

També hi ha dubtes en la circulació de bicicletes en grup i en paral·lel, es pot fer legalment en carretera (articles 15 i 20, respectivament).

Ciclistes que circulen en grup

Quan els ciclistes circulen en grup se'ls ha de considerar un sol vehicle, tot i que hi hagi petits espais entre ells. Això s'ha de tenir en compte en cruïlles i rotondes i respectar la prioritat de pas de tot el grup, tot i que es tingui prioritat o que el semàfor hagi canviat haurem d'esperar que tot el grup acabi de passar.

Prioritats en les rotondes

Les rotondes donen força maldecaps i són especialment perilloses pels ciclistes, per tant intentarem facilitar la seva circulació i no tallar la trajectòria del ciclista.

Si no s'indica el contrari, els vehicles que circulen dins de la rotonda tenen prioritat per sobre dels que hi volen accedir.

Si la rotonda té 2 carrils de circulació (o més) qui té prioritat? El que circula per dins o el que circula per fora? La pregunta està mal formulada, ningú té més "prioritat", el que hi ha són dues maniobres diferents: la d'entrada/sortida a la rotonda i la de canvi de carril quan es circula per un carril intern.

Per l'entrada a la rotonda ja sabem que la prioritat és per qui ja circula per la rotonda. A la sortida, si anem per fora sortirem també pel carril de més a la dreta.

Si anem pel carril intern de la rotonda, hem de tenir clar que realitzarem una entrada, un canvi de carril i per sortir realitzarem un altre canvi de carril i la sortida. Per tant, al sortir (i per tant al canviar de carril) no podem tallar el pas als vehicles que ja circulen pel carril exterior. D'altra banda, al sortir de la rotonda haurem de situar-nos al carril de l'esquerra (si n'hi ha 2).

Si al sortir de la rotonda no ho fem pel carril que toca, haurem de cedir el pas als vehicles que circulen per aquell carril.

Volta en bici: Lles - Vall de la Llosa - Coborriu - Lles

Us proposo aquest circuit que combina pistes asfaltades i pistes de terra, bons paisatges i la possibilitat d'ampliar la ruta ascendint la vall de la Llosa.

Distància i desnivell: 20 km +530 m

Viliella i la vall de la Llosa des de la Collada

Descripció:

Sortim de davant de l'església de Lles per la carretera en direcció al refugi de Cap de Rec. Als 500 metres trobem una pista asfaltada que serà el camí de tornada, nosaltres continuem l'ascens fins a trobar una nova pista a mà dreta sense asfaltar (km 2,4). Continuem aquesta pista fins a una collada i després comencem el descens fins al poble de Viliella.

Salt del Molí

Creuem Viliella i abans de sortir del poble agafem la pista de la Vall de la Llosa tot seguint el sender GR-11. La pista descendirà fins al trencall que baixa al Salt del Molí i després torna ascendir fins a Cal Jan de la Llosa on passarem entre dos edificacions per creuar el riu per un pont i iniciar el descens pel vessant contrari de la vall tot seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107).

La nova pista descendeix fins passat la zona del Molí del Salt i després ascendeix una mica per tornar a descendir en desembocar a la carretera molt a prop de Coborriu de la Llosa. Nosaltres girem a la dreta i agafem la carretera en direcció a Lles. La carretera torna a entrar a la vall de la Llosa i descendeix fins al fons de la vall. Després de creuar el riu caldrà remuntar el vessant contrari de la vall fins a una cruïlla on deixarem a la dreta la carretera de Viliella i continuarem cap a l'esquerre cap a Lles sense possibilitats de pèrdua.

Mapa:

Mostra Lles - Viliella - Cal Jan de la Llosa - Coborriu - Lles en un mapa més gran  

Alternatives:

• Us recomano allargar aquesta ruta ascendint un tros més de la vall de la Llosa tot seguint el Camí dels Bons Homes. És ciclable fins a la zona de prat Xuixirà.
• Si no coneixeu el salt del Molí és interessant acostar-s'hi. Hi podreu baixar tant pel camí d'anada com el de tornada.

Vegeu també:

• L'apunt la Vall de la Llosa amb més fotos i un petit vídeo

Revolights, una il·luminació innovadora per a bicis urbanes

En podeu trobar tots els detalls a Revolights.com. Tenen una autonomia de 4 hores, una instal·lació entretinguda i un preu una mica elevat, però la il·luminació que ofereixen és molt interessant.

 

Revolights™. Now landed. from revolights on Vimeo.

La suor, l'excusa quan ve la calor.

Si a l'hivern l'excusa més freqüent per no anar en bici és el fred i la pluja, a l'estiu l'excusa perfecte és la calor i la suor. Ara que ve el bon temps, potser és un bon moment per tornar a trencar mites. Parlem de suor.

Ciclistes cercant l'ombra sota d'un arbre

No tothom sua igual, però no podem usar la suor com a excusa, només cal mirar els ciclistes urbans de les nostres ciutats, què van suats a l'estiu? No, o almenys no més que una persona que va a peu, en cotxe o en transport públic.

La suor és un mecanisme per regular la temperatura corporal. Si fem un exercici elevat suarem, per tant si no volem suar només cal anar més a poc a poc i a les pujades encara més fent ús de les marxes. Segons el nostre metabolisme, la nostra condició física i les condicions ambientals, suarem més o menys.

A l'estiu, al pedalar aconseguim que ens toqui l'aire i això en ajuda a dissipar la calor més que en altres mitjans de transport. Però també és aconsellable que quan ens acostem al nostre destí reduïm la velocitat progressivament, si no volem començar a suar de cop quan parem.

Consells

• No correu i abans d'arribar al vostre destí afluixeu el ritme.
• Eviteu portar una motxilla a l'esquena. Useu en tot cas bosses, alforges o cistelles subjectades al manillar o al porta-equipatges.
• Begueu aigua (que no sigui freda) per ajudar a rehidratar-vos.
• Feu servir desodorant (si us plau!). 
• Useu roba transpirable.
• Porteu una mica de roba de recanvi o guardeu-ne una mica a la feina pel dia que la necessiteu.
• Cerqueu itineraris amb ombra (si és possible).

Llegiu també:

• Excuses per no agafar la bici

Més informació:

• Per què suem?
• Salut, suor i llàgrimes, reportatge de Què? Qui? Com? 
• La suor a la Viquipèdia 

El turisme en un escenari de petroli car

En un escenari econòmic i energètic proper desplaçar-se serà més car i això pot tenir repercussions molt importants en el model actual de turisme. És una una reflexió que faig des de fa temps en àmbits privats i que encara no havia compartit al blog.

El final del petroli barat

La majoria d'experts apunten que ja hem sobrepassat el "peak-oil" i que la demanda de petroli al món continuarà creixent pel desenvolupament de països com la Xina i en canvi l'oferta a mig termini no creixerà ni decreixerà, però sí augmentaran els costos d'extracció. Resumint, es pot preveure un augment significatiu del preu dels carburants a mig termini.

Una mobilitat basada en el petroli sense alternatives

La mobilitat s'emporta la part més important del nostre consum energètic i aquesta es basa casi exclusivament en el petroli. L'alternativa del cotxe elèctric per si sola no és viable energèticament (d'on treiem l'electricitat?) ni tecnològicament (autonomia, emmagatzemament, etc.).

El turisme i l'oci basat en el cotxe i l'avió

El model turístic català es basa en un turista que es desplaça majoritàriament en vehicle privat (turisme intern) o en avió (turisme estranger). Amb un augment significatiu del preu dels carburants tot els transports es poden veure afectats i aquest augment de cost dels desplaçament pot alterar sensiblement els hàbits de consum en el turisme.

Passejades i excursions per la Cerdanya

Bassa de la Comabella

Estany de l'Orri

Basses de Gallisà

Recull de passejades i excursions curtes a peu per a fer en família i amb nens petits per diverses zones de la Cerdanya.

No són ressenyes exhaustives i les distàncies aproximades que s'indiquen són d'anada si no es diu el contrari. En general, es poden fer a l'hivern amb seguretat segons les condicions de la neu.

Caminant per la vall de Pi

Del poble de Pi surt una pista cap al cadí que ascendeix per la vall del mateix nom. A partir de l'àrea recreativa de l'Agre la circulació en cotxe està prohibida. Des d'aquest punt podem remuntar la vall fins a sota la Roca Foradada (2,5 km +150m) o si volem caminar més podem continuar fins al refugi de Gònec (5,5 km +400m).
També podem començar des del poble mateix.

Seguint el riu Ridolaina

La carretera entre Sant Eulàlia de Nerellà i Montellà creua el riu Ridolaina, d'allà surt una pista que ascendeix la vall creuant el riu diverses vegades. Podem ascendir fins a la Molina de Ridolaina (2 km +130m). Vegeu el mapa.

Quan el riu porta molta aigua, creuar-lo es torna una mica més complicat.

Passeig per la vall de la Llosa

Circuit de 3 km ampliable. Vegeu la ressenya.

Basses de Gallissà

Sortint de Bellver cap a Pi trobarem una pista que ens durà a les basses de Gallissà. Des d'allà podem fer una volta d'1,5 km passant entre les 3 basses, veient el riu Segre i pujant al turó de Gallissà per tenir bones vistes de la vall.

La ruta de la Seda en bici

Més informació a Cycling Silk.

Passejada per la vall de la Llosa

Una passejada a peu per descobrir la Vall de la Llosa (la Cerdanya). Vegeu també l'apunt  la vall de la Llosa on hi ha un recull de fotos i un petit vídeo.

Distància i característiques: 5,6 km, +250m, pista i algun tram de pista encimentada en algunes pujades. Fàcil i adaptable en distància.

Accés: des del poble de Viliella agafem una pista que segueix el GR-11 fins a trobar un camí a mà dreta que baixa al salt del Molí.

Descripció:
Us proposo començar aquest passeig visitant el bonic salt d'aigua del Molí per després pujar a l'altre vessant de la vall i remuntar-la pel Camí dels Bons Homes (GR-106). Passarem prop de Cal Gasconet (on podríem retallar si només volem fer un passeig molt curt) i després trobarem una cruïlla per anar a Cal Jan, però si voleu conèixer una mica més la vall us proposo continuar pujant vall amunt.

Passarem una barrera i poc després ens podríem desviar, creuar el riu i visitar les restes de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels i el castell de la Llosa. Si continuem una mica més amunt podem arribar fins a la barraca de pedra (vegeu foto).

Nou itinerari pel Delta de l'Ebre: la façana fluvial de Deltebre

He descobert un nou itinerari oficial al Parc Natural del Delta de l'Ebre, es tracta de l'itinerari número 9 (PDF) que transcorre pel marge esquerre del riu al terme municipal de Deltebre.

La proposta és realitzar un poc més de 6 km de la façana fluvial de Deltebre que d'anada i tornada ja sumen més de 12 km.

Camí de Sirga del Delta (itinerari 8)

Entenc que aquest recorregut formarà part en un futur de la prolongació de la via verda del Baix Ebre de Tortosa cap a la desembocadura de l'Ebre.

Aquest itinerari també és combinable amb d'altres, per exemple creuant el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja per agafar l'itinerari 8 (PDF), el camí de Sirga de l'Ebre (vegeu foto), que recorre la façana fluvial pel marge dret d'Amposta fins a la desembocadura.

Més informació:

• Vegeu més rutes 
• Tots els itineraris oficials
• Sobre l'ampliació de la Via Verda

La ruta de la Tordera

La Tordera a Sant Esteve de Palautordera

El delta de la Tordera

15 pobles del Maresme, la Selva i el Vallès s'han unit per tirar endavant una via verda que els uneixi tot seguint la Tordera des del seu naixement al Montseny fins la seva desembocadura entre Blanes i Malgrat. Hi hauria també un ramal alternatiu que seguiria la riera d'Arbúcies i un seguit d'itineraris circulars per descobrir el territori per on passaria aquest camí.

El projecte, que data de 2010, resta mig aturat per falta de finançament i els municipis intenten tirar-lo endavant de forma individual.

Ho explica un article a el Punt Avui

i podeu veure el projecte (PDF) que posa èmfasi en els beneficis econòmics d'una via verda d'aquestes característiques.

És una llàstima que per falta d'un finançament adequat aquests projectes que dinamitzarien molt el territori i que a la vegada crearien infraestructures de comunicació local triguin molt de temps en implementar-se i sovint amb infraestructures una mica precàries.

Vaig conèixer el delta del Tordera fa un parell d'anys i em va sorprendre gratament la zona. També conec una mica el Montseny i crec que la ruta promet, de fet, ja estava mirant de com enllaçar el coll de Sant Marçal amb Arbúcies per fer una circular...

Oulu, la capital mundial de la bicicleta a l'hivern

M'ha arribat avui aquest reportatge sobre la ciutat finesa d'Oulu i com que justament abans de Setmana Santa us parlava d'una altra ciutat escandinava, la ciutat sueca de Malmö, crec que serà una bona manera de reprendre el fil després d'aquesta setmana de descans.

Mireu els vídeos i seguiu l'enllaç: