Casc-airbag invisible per a ciclistes urbans

Una empresa sueca ha inventat el que han anomenat "el casc invisible" que a la pràctica és una espècie de bufanda o mocador de coll que en cas d'accident s'infla i es converteix en un casc.

El funcionament es basa en un coixí inflable d'un nylon resistent que va embolcallat per una funda intercanviable que camufla l'invent. Hi ha diversos sensors que decideixen si el moviment del ciclista és normal o forma part d'un accident. En aquest segon cas, hi ha un dispositiu que amb heli infla el coixí de seguretat en una dècima de segon, el manté inflat durant diversos segons i finalment el desinfla lentament.

El sistema funciona amb una petita bateria que podem recarregar amb un cable micro USB.

El fabricant diu haver estudiant nombrosos accidents per dissenyar un algoritme que permet distingir un accident, però tot i així, aquest casc enregistra les dades dels sensors quan es pateix un accident i el fabricant recompensa amb un descompte en la compra del següent casc als clients que li facilitin aquestes dades.

El preu de venda al públic és d'uns 450€ i les fundes addicionals es venen a 55€ la unitat.

• Suècia inventa el casc 'invisible' per a ciclistes urbans (Diari Ara 29/4/2012)
• Hövding

Barceloning: el Bicing com a imatge de Barcelona

He tornat a demanar a un conegut que em deixi fotografiar la seva samarreta. En aquest cas, es tracta d'una bici del Bicing sobre un fons gris que representa un mapa de l'Eixample i la Diagonal.

Com molta gent ja ha dit, el Bicing ja forma part de la imatge de Barcelona i només faltava una mica de temps per veure souvenirs d'aquest estil. Segurament ja fa temps que existeixen i potser ja n'havia vist algun, però fins ahir no vaig tenir l'ocasió de fotografiar-lo.

• Vegeu altres samarretes que han aparegut al bloc

Gent gran en bici (II)

Un segon recull fotogràfic per desmentir el mite de que la bicicleta és per gent jove i esportista. Vegeu també el primer recull.

Aparcaments mal instal·lats

Instal·lar aparcaments en forma d'U invertida és fàcil, però cal deixar unes distàncies que si no es respecten donen resultats com aquests:

Bicicletada "Aturem l'Eurovegas"

Aquest dissabte tenim l'oportunitat de dir no al projecte Eurovegas i a la vegada conèixer bona part del delta del Llobregat. Segons el punt de sortida que escolliu, passareu pel riu Llobregat i travessareu bona part del parc agrari del Baix Llobregat. El punt final de la bicicleta és una esplanada al costat de l'espai protegit de les Basses de Can Dimoni, un espai per cert, molt desconegut i difícil de descobrir si no us hi porten.

Al meu entendre, aquesta bicicletada no és tant sols dir no a un projecte insostenible ambientalment i que no encaixa ètica i socialment a Catalunya, també és dir que l'última zona no urbanitzada del Delta del Llobregat no és toca, que és: el nostre paisatge, un àrea de natura i oci per tots els ciutadans de l'àrea metropolitana, la nostra font més propera d'aliments, el nostre camí fins a les platges del delta, la nostra ruta en BTT, la nostra caminada, els nostres espais protegits, la nostra educació ambiental, etc.

Punts de sortida:

• Barcelona 10h. Comte Borrell / Consell de Cent. “Espai Germanetes” 
• L'Hospitalet 11h. Plaça de l'Ajuntament
• Cornellà/Sant Boi 11h. Plaça de l'Ajuntament de Sant Boi
• Castelldefels 10h. Darrera l'estació de RENFE
• Gavà 10:30h. Estació de RENFE
• El Prat 12h. Estació de RENFE
• Viladecans 11h. Sortida a peu des de l'estació de RENFE

Arribada a les 12:30 a les Basses de Can Dimoni. A la 13:30 hi haurà un dinar popular on cadascú s’ha de portar el seu dinar i la beguda pertinent i on s'’oferiran carxofes. Hi haurà dinamització per a infants i a la tarda xerrades i un concert acústic.

Més informació: http://aturemeurovegas.wordpress.com

Vegeu també l'Eurovegas canviaria les nostres vides.

Utilitzant caixes de plàstic a la bici

Reciclant el vidre

Avui els apunts del bloc anaven sobre reaprofitar coses per a la bici, tot i que sovint utilitzem metafòricament el nom de reciclar.

Reciclar seria més aviat el de la foto de la dreta... I jo, com a la foto, també vaig a llençar les escombraries amb la bici a vegades, però al no portar cap caixa de plàstic a darrere com a molt puc portar una bossa a la mà o penjada al manillar amb el perill de que amb un cop es foradi la bossa i caigui tot...

Com veieu la capacitat de càrrega d'una caixa és superior a qualsevol altre accessori, pesa poc, a darrera no desestabilitza tant i no és cara.

Més avantatges en aquest apunt: Por qué llevo una caja?

A sota la palla hi ha una caixa

No sempre cal portar-hi grans càrregues

Reciclant objectes per la bici: recull fotogràfic

Un petit recull d'objectes que no són pròpiament per la bici, utilitzats en bicicletes:

Reciclant objectes per la bici

La caixeta dels cargols i altres

Suposo, que com molts de vosaltres, tinc una caixa de coses de la bici, una caixa que és una mescla de caixa d'eines i caixa de mals endreços, amb accessoris, peces, etc. En la meva, hi ha molts objectes que no són directament relacionats amb la bici, alguns d'aquests són:

1. Brides: per agafar cables, compta-quilòmetres, per fer reparacions d'emergència en ruta.
2. Cargols, femelles i volanderes: els cargols es perden amb facilitat i sempre es bo tenir-ne de recanvi. En rutes de cicloturisme porto alguns cargols de recanvi.
3. Barrets de piscina de silicona o tires de goma: per protegir el quadre quan hi hem de subjectar cadiretes de nens, potes de cabra, etc.
4. Raspalls de dents: són perfectes per netejar la cadena i els pinyons.
5. Roba de cotó, draps vells, etc.: per utilitzar com a draps per netejar la bici
6. Claus allen del mobles d'IKEA: en ruta és més pràctic una eina multifunció, però a casa les claus fixes sempre van millor.

Quines coses guardeu vosaltres?

La xacra dels dièsel

El trànsit baixa, però la contaminació puja, és només la meteorologia? No, també és la xacra dels vehicles dièsel que contaminen més i que tenen impostos de matriculació més barats.

L'impost de matriculació bonifica els cotxes que emeten menys CO₂, però no té en compte els òxids de nitrogen. Un vehicle dièsel, que compleixi la normativa europea actual EURO5 (en vigor des del 2009), emet teòricament 3 vegades més NOx que un vehicle de gasolina, a la pràctica, bastant més. Per això, la conversió del parc de vehicles actuals a dièsel només fa que empitjorar la contaminació.

Una avaluació recent de vehicles dièsel en condicions de circulació real urbana (Common Artemis Driving Cycle - CADC) han constatat que les emissions d'òxids de nitrogen són molt superiors a les que marquen les normatives EURO (New European driving cycle –NEDC):

Emissions d'NOx de vehicles dièsel i gasolina en condicions reals de circulació (*)

Emissions d'NOx urbanes de turismes dièsel (*)

Per a vehicles dièsel, el gràfic de la dreta mostra les emissions d'òxids de nitrogen de turismes en condicions reals de circulació urbana (CADC). Com podeu veure, en condicions de circulació urbana un turisme dièsel actual no ha disminuït les emissions de NOx des del 1990 (entrada en vigor de la normativa EURO0).

Fins que no entri en vigor la normativa EURO6 el 2015, no començarem a tenir una reducció més significativa d'òxids de nitrogen, de manera que els de gasoil només contaminaran teòricament un 7,5% més en aquest aspecte, a la pràctica, continuaran emeten molt més òxids de nitrogen en conducció urbana.

El consum de gasoil a Catalunya va augmentar un 22% entre el 2003 i el 2007 a la vegada que el consum de gasolina baixava un 20%. Posteriorment, a partir del 2008, el consum d'ambdós combustibles ha disminuït a causa de la crisi.

Per saber-ne més:

• Normativa d'emissions europea
• Resum de la normativa europea i les lleis de referència
• Inventari d'emissions del Document base del Pla per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015P (PDF)

(*) Els gràfics estan extrets del Document base del Pla per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015 de la Generalitat de Catalunya.

Disminueix el trànsit i augmenta la contaminació

Com s'entén? Doncs segurament per la meteorologia, però també perquè no s'està fent res per atacar el tema de la contaminació de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Les dades més preocupants de 2011:

• Diòxid de nitrogen NO2: La mitjana es va situar en 48 µg/m³ superant el límit europeu de 40µg/m³, un 2% més que el 2010.
• Partícules PM10 Les partícules de menys de 10 micres es van situar en una mitjana de 34 µg/m³, un 10% més que el 2010, per sota del límit europeu de 40, però per sobre de la recomanació de l'OMS de 20 µg/m³.

Encara no tenim les dades de contaminació oficials de l'àrea metropolitana procedents de la Generalitat, però vist el cas de Barcelona, ja sabem per on aniran les coses.

• Dades bàsiques de mobilitat 2011 (PDF)

L'Eurovegas al delta canviaria les nostres vides

El plànol és prou clar. Pels que visquin al Baix Llobregat o el Barcelonès el projecte de construir l'Eurovegas al Delta del Llobregat no els hi pot ser indiferent. Pot afectar de ple els termes municipals de Viladecans, Sant Boi, el Prat i Gavà, però tots els municipis del voltant se'n veuran afectats.

Vas en bici, corres o camines pel camí del riu Llobregat? Pel camí del mar de Viladecans? Per dins del parc agrari? Molts d'aquest camins quedaran afectats, però molts dels paratges i tot el paisatge del nostre entorn canviarà.

Vas al Garraf? A Sant Ramon i l'Anell Verd de Sant Boi? Puges a Collserola i fas el passeig de les Aigües? Vas a la platja del Prat? Vas a Gavà Mar? A Castelldefels? Passeges pel Llobregat per la passarel·la de Cornellà o el camí des de l'hospital de Bellvitge? El paisatge que veuràs canviarà completament.

Espais naturals i protegits com les basses de can Dimoni o Reguerons desapareixeran.

La Mobilitat en aquest escenari serà un caos. No es parla de construir cap tren o metro, tot serà a motor, per unes vies ja col·lapsades i en una zona amb una contaminació atmosfèrica elevada.

No faré valoracions en altres àmbits, almenys avui, però igual que en la mobilitat, ens haurem de preguntar d'on sortirà l'aigua o l'energia per aquesta ciutat o on aniran a parar les escombraries d'Eurovegas.

Aquesta foto inclou casi tot el territori on es vol implantar l'Eurovegas. Al cantó esquerra faltaria un tros fins al riu Llobregat. El complex convertiria en un continuu urbà sobretot els municipis de Sant Boi, el Prat, Cornellà i l'Hospitalet:

El delta del Llobregat des de Sant Ramon

El mapa està extret d'aquest article i es basa en les informacions d'El Periódico. Podeu trobar més informació a http://aturemeurovegas.wordpress.com/

Una sorpresa dramàtica en una plaça tranquil·la...

Una mica de drama, humor i originalitat, i sí, també alguna bici. Via Copenhagenize.

Carril bici de l'avinguda dels Països Catalans d'Esplugues

Es tracta d'un carril bici bidireccional en vorera pertanyent al tram 28 de la Ronda Verda de Barcelona. És el que passa per davant de la Nestlé. Els seus problemes són els malauradament típics de molts carrils bici, però en suma alguns més:

• És estret per ser bidireccional.
• L'avinguda és ample i permetria unidireccionals amples a cada lateral.
• Els rebaixos de la vorera afecten el carril bici i són perillosos pels ciclistes en direcció Esplugues centre.
• No hi ha una distància de seguretat adequada amb la calçada.
• Els extrems del carril bici no estan connectats.
• Quan hi vaig passar hi havien dues furgonetes aturades al carril bici.

Prohibir les bicicletes a les voreres? Una nova ordenança?

És un nou globus sonda? No ho sé, però avui el 3/24.cat ens informa de que el Regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Eduard Freixedes, està "avaluant" la possibilitat de prohibir les bicis a les voreres per evitar els conflictes entre vianants i ciclistes. Això aniria lligat a l'auditoria dels carrils bici de la ciutat i a una reforma de l'ordenança de circulació.

No em sembla malament aquesta mesura a mig/llarg termini, però crec que abans cal acabar i millorar la xarxa de carrils bici i introduir mesures de priorització de la bicicleta. Actualment, la vorera dóna una prioritat a les bicis respecte altres vehicles perquè permet fer dreceres, contrasentits o arribar fins a la porta de destí.

Què caldria fer abans?

• Acabar la xarxa de carrils bici fent els enllaços urbans i interurbans necessaris.
• Millorar la xarxa: eliminar punts negres, fer més amples certs carrils, segregar-ne d'altres, afegir senyalitzacions.
• Donar prioritat a la bici: permetent certs girs en vermells i contrasentits a l'estil francès o belga, afegint semàfors, zones d'aturada avançada, passarel·les, ones verdes, etc.

A Llarg termini?

Vista la situació econòmica actual i la manca d'indicis de que el govern espanyol reformi el codi de circulació, molta de la feina que falta per fer per fer avançar la bici està encallada. L'única oportunitat que se'ns presenta ve dels nous ciclistes procedents de l'encariment d'altres mitjans (cotxe i transport públic) que poden crear una massa crítica més nombrosa, a la vegada que fan més insostenible la circulació per les voreres.

A l'espera de més detalls, em preocupen els canvis que es puguin produir, ja que de moment el consistori no ha mostrat cap intenció de fer polítiques europees amb la bicicleta i en canvi si que ha promocionat el cotxe privat i la moto. Treure la bici de la vorera, però mantenir l'aparcament de motos té sentit? Potser hauríem de treure primer les motos de la vorera per donar més amplada i permetre un temps més la circulació de bicis per la vorera mentre fem els canvis que toquen?

Per qui vagi despistat, actualment, les bicis només poden circular en voreres de 5 metres d'amplada amb 3 metres lliures o en zones de vianants sense aglomeracions, sempre i quan, no hi hagi cap carril bici.

Treballant amb bicicletes...

A Copenhagen, of course!

Bicycles at work in Copenhagen from Wonderful Copenhagen on Vimeo.

La Ronda Verda de Barcelona

Ressenya de la Ronda Verda de Barcelona, una ruta de 72 km que dóna la volta a Barcelona passant també per l'Hospitalet, Esplugues, Cerdanyola, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Combina zones urbanes, parcs i el parc natural de Collserola. A més, hi ha un ramal nord que dóna la volta a Badalona i Santa Coloma.

Trams ressenyats: Collserola, Besòs, front marítim i Llobregat.
Trams que falten: Montjuïc i Ramal nord per la Serra de Marina

Última actualització: maig de 2014

Sector Collserola: de l'Hospitalet fins a Torre Baró (32 km +700 m)

Sortim de la part superior de la Rambla Just Oliveras a l'Hospitalet de Llobregat (Metro L1, Renfe i Bicibox). Agafem l'av. Josep Tarradellas en direcció oest seguint un petit tram de carril bici. Creuem l'avinguda per anar a buscar l'entrada del Parc de Can Boixeres. Creuem les vies del tren per entrar al parc, ascendim per dins cap al Palauet de Can Boixeres i sortim del parc per la carretera d'Esplugues on al creuar-la trobarem un carril bici. El carril desapareix a l'arribar a Esplugues, però nosaltres continuem rectes travessant una rotonda i deixem a la dreta, l'entrada a la Ronda de Dalt, després agafem el segon carrer a la dreta i pugem per un carril bici. En acabar el carrer, creuarem les vies del Trambaix per anar a agafar l'av. dels Països Catalans.

Pujada a Collserola per Esplugues

Després de la Nestlé el carril bici desapareix, però continuarem per la vorera i passada la rotonda canviarem de vorera per passar per sota l'autopista i agafar un carril bici compartit que encara la pujada a Collserola (podem triar una pujada en ziga-zaga o més directa). Creuem una avinguda i continuem en ziga-zaga fins que el carril bici acaba al carrer que puja cap a la plaça Mireia i el repetidor de Sant Pere Màrtir. Aquí podem agafar un camí de terra que comença arranjat a mà dreta i així evitem el carrer que puja molt. Aquest camí té un tram d'escales que podem fer a peu i continuar en bici fins a sortir altre cop a l'esmentat carrer, però ja molt més amunt. Acabarem ascendint amb força aquest carrer, però podrem continuar de seguida per vorera fins arribar a la rotonda de la plaça Mireia on, a ma dreta, s'agafa l'extrem occidental del passeig de les aigües.

Mirador dels Xiprers

Així doncs, agafem aquesta pista que ens durà al veritable passeig de les aigües al cap d'uns minuts al desembocar a un camí pavimentat que ascendeix fins a una passarel·la de fusta. De seguida deixem un camí que puja a Sant Pere Màrtir i, pocs metres després, arribem al mirador del Xiprers amb un bona vista del delta del Llobregat, la vall baixa del Llobregat i bona part de Barcelona.

Vistes de Barcelona

Continuem pel passeig de les aigües força en pla. Arribarem a algun tram compartit amb cotxes i acabarem creuant la carretera de Vallvidrera per una passarel·la de fusta. Continuarem entre algunes cases, creuant els funiculars i passant per sota de l'observatori Fabra. Les vistes de Barcelona aniran canviant i a poc a poc anirem veient el riu Besòs.

Carretera de l'Arrabassada

Arribarem en un punt en el que la Ronda Verda queda tallada (turó de Collserola, Vall-Parc) i veurem la carretera de l'Arrabassada. Aquest punt encara no té continuïtat i potser la solució amb menys desnivell és descendir fins a la carretera per després ascendir-la (està previst poder continuar fins a la carretera, poder-la creuar per un pont de nova construcció i continuar pel voral arreglat de la carretera). La recomanació oficial (i el que jo vaig fer) és pujar cap als vivers de Cal Borni i baixar per la carretera (vegeu mapa).

Portell de Valldaura

En un curva tancada de la carretera de l'Arrebassada (revolt de la paella) trobarem una pista i l'indicador del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia. Aquesta és la continuació de la Ronda Verda. Continuarem en pla i amb un lleuger ascens per anar a trobar una nova passarel·la que creuarà la carretera d'Horta (Portell de Valldaura).

Passarel·la Ctra cementiri

Vistes de Cerdanyola

Al creuar la passarel·la trobarem un turó per l'esquerra que vorejarem per un pista fins a trobar unes cases (crec que les obres d'aquesta nova pista estan acabades). A partir d'aquest punt, les marques de la Ronda Verda encara no hi són i seguirem les marques blanques i vermelles del GR-92 que són força freqüents. Continuarem entre algunes cases, paral·lels a la carretera fins que girarem a la dreta (abans d'un restaurant) per una pujadeta forta per seguir el GR. Passarem  per sota d'un turó (turó d'en Fotja) i baixarem fins a una cruïlla on continuarem recte, passarem prop del Forat del Vent i del Turó d'en Gras per trobar una nova passarel·la que creua la carretera del cementiri de Collserola.

Castell de Torre Baró

Retrobem els senyals de la Ronda Verda i continuem sense problemes amb vistes a Cerdanyola i Sant Cugat. A mesura que avancem comencem a veure la vall del Besòs. Entrem per zones urbanitzades a Torre Baró i continuem fins a la mateixa torre. Després ja tota l'estona per asfalt baixem força estona fent esses fins arribar a una avinguda amb carril bici que ens durà fins al pont que creua l'autopista. A mà esquerra tenim l'estació de Renfe de Torre Baró, fi d'aquesta primera etapa.

Pont del Congost

Parc Fluvial del Besòs: de Torre Baró fins a Sant Adrià de Besòs (10 km)

Creuem el pont del Congost i arribem al barri de Vallbona. A la primera cruïlla, girem a la dreta pel carrer d'Oristà i passem per sota les vies de tren (línia R3 Vic-Puigcerdà). Anem cap a la dreta seguint el carrer i quan comença la pujada agafem un camí de terra a la dreta que va paral·lel al rec comtal (vegeu foto) i després d'una porta ens condueix entre el canal d'aigua i la via del tren (Línia R2).

Rec Comtal cap al Besòs

Arribem a un carrer i l'agafem fins al fons, on a mà dreta trobarem un túnel per travessar les vies del tren (R2, vegeu foto) i trobar finalment el riu Besòs. Aquest últim tram, en sentit invers, cal fer-lo per altres carrers fent volta o en contra-direcció.

Parc Fluvial del Besòs

Remuntarem el riu fins al primer pont, ja al terme de Montcada. Creuarem el riu i descendirem pel marge esquerra on combinarem trams de carril bici amb zones compartides amb els vianants. Farem tot el parc fluvial fins abans de les vies del tren (R1 línia de la costa), llavors sortirem del riu per travessar les vies pel carrer paral·lel al riu. Ja a l'altre cantó de les vies girarem a l'esquerra en el primer carrer i altre cop a l'esquerra al següent carrer. Acabarem sortint al costat de les vies del tramvia i del tren a la parada de Sant Adrià de Besòs. En aquest punt trobarem el desviament si volem fer el ramal nord de la Ronda Verda (també haurem trobat cartells indicadors de l'altre enllaç baixant pel Besòs).


Front marítim: de Sant Adrià fins al monument de Colom

Nosaltres continuarem cap al Fòrum i la costa de Barcelona. Un cop creuat el Besòs i dins del Fòrum no hi ha massa pèrdua. Seguim paral·lels a la costa enllaçant carrils bici fins a la Barceloneta. Allà agafem el passeig de Joan de Borbó fins al Museu d'Història de Catalunya per continuar pel passeig de Colom fins a la plaça de les Drassanes (la rotonda que trobarem després del monument de Colom).


Tram Montjuïc

[PENDENT]

Tram Llobregat

Av. Joan Carles I

Baixem de Montjuïc pel carrer del Foc i travessem el passeig de la zona Franca. Quan entrem al terme de l'Hospitalet, el carrer canvia de nom i es diu Botànica. Girem a la dreta per l'avinguda Joan Carles I fins a la plaça Europa i anem cap a l'esquerra per la Gran Via. Passarem a la vorera de muntanya i anirem seguint el carril bici fins a trobar les vies del tren (R2) a l'avinguda Vilanova. Trobarem una passarel·la amb rampa que posarà a prova el nostre equilibri damunt de la bici en els girs o si ens creuem algú. Baixarem de la passarel·la, creuarem un pas de vianants i continuarem per davant d'un centre cultural (plaça de la cultura, vigileu els graons!) i per uns jardins fins a la Rambla Marina (metro Bellvitge L1). Agafarem el carril bici d'estil danès per pujar Rambla amunt sense pèrdua fins al capdamunt de la Rambla Just Oliveras, punt d'inici d'aquesta ressenya.

Front Marítim de Badalona i Parc de la Serralada de Marina (ramal nord)

La Ronda Verda Nord és un itinerari que amplia l'anell bàsic i fa la volta a Badalona i Santa Coloma pel litoral i la serra de Marina i tornant al Besòs.

Des de l'estació del Trambesòs de Sant Adrià de Besòs continuem per la calçada paral·lels a la via del tren fins passat el port de Badalona. Llavors, podem pujar damunt de la vorera i anar cap al mar. Al passeig trobarem un carril bici, i ben a prop, el pont del Petroli. Continuarem pel passeig marítim i després uns 700 metres per calçada fins a trobar un túnel subterrani per sota les vies del tren que ens farà deixar la costa per dirigir-nos cap a la serralada de Marina.

[PENDENT D'ACABAR]

Altres

• La Ronda Verda es pot fer en ambdós sentits, per trams o sencera. La ressenya és en sentit de les agulles del rellotge.
• La connexió entre Vallbona i Montcada al creuar el pont del Congost no està marcada.
• El tram de la carretera de l'Arrabassada també es pot fer ascendint fins als vivers de Can Borni de manera que enlloc de pujar la carretera la descendirem fins arribar al revolt on ens hem de desviar.
• Mapa comentat de la Ronda Verda (per combinar amb l'oficial):
  

Vegeu La Ronda Verda de Barcelona en un mapa més gran

Més informació:

• Web de la Ronda Verda amb mapa interactiu, tracks etc.
• Recull fotogràfic comentat
• Vídeo del Besòs a Premià de Mar seguint la Ronda Verda i...

Bicicleta Monty Amsterdam

Continuant amb les bicis clàssiques, una altra model que m'agrada és la Monty Amsterdam. També n'he vist una (foto de la dreta), però se'm feia difícil reconèixer-la per la cistella i algun altre accessori.

Entrant en matèria, és una bici senzilleta i econòmica per qui vulgui una estètica clàssica a un preu baix. El principal inconvenient que li trobo és que no tingui marxes i a part d'això aniria bé que portés uns llums a conjunt amb l'estètica de la bici. A partir d'aquí, li afegiria (com a totes les bicis de ciutat) el canvi intern, la dinamo de boixa i la tanca de seguretat a la roda de darrera, però el preu seria un altre...

Vegeu també els últims apunts sobre bicicletes.

Bicicleta "Órbita Classic"

Fa temps que veig una bici clàssica, de ciutat, que m'agrada, però he estat incapaç de llegir la marca fins que no m'hi he acostat força i és que el model classic de la casa portuguesa Bicicletas Órbita utilitza un tipus de lletra diferent que la resta de models de la companyia.

Entrant en matèria, la bici és senzilla i econòmica, però el disseny clàssic és molt elegant i té tots els elements indispensables per la ciutat. En fabriquen una variant amb barra alta i una en barra baixa i també es pot escollir entre un sol pinyó o un senzill canvi de 6 velocitats. Els llums funcionen amb una dinamo tradicional muntada sobre la roda de darrere.

Llegeixo a CicloClasic.es que és una marca portuguesa amb força reputació a Europa per la seva fiabilitat i que les bicis del bicing de Lyon són d'una UTE on aquesta companyia participa.

Què li falta a la bici? Unes quantes coses perquè ja us he dit que és molt senzilleta, però per exemple per Europa seria interessant que portés una tanca per bloquejar la roda de darrere i jo també afegiria l'opció de la dinamo de boixa i el canvi intern (vegeu aquest apunt sobre bicis amb canvi intern).

El Ciclista de Tim Krabbé

És la història autobiogràfica d'una carrera ciclista amateur narrada quilòmetre a quilòmetre i amb petites interrupcions amb apunts autobiogràfics o de ciclisme històric. La carrera es va produir el 1977 i el llibre es va publicar un any després, el 1978. La traducció al castellà no arriba fins al 2010.

Qui en gaudirà encara més de llibre?

• Els ciclistes de carretera
• Els seguidors del ciclisme
• Els que ja tinguin uns quants anys i coneguin alguns dels ciclistes que es citen al llibre.

Un llibre només per a ciclistes esportius? Se'ns dubte en gaudiran més, però l'habilitat de l'escriptor i les seves reflexions són molt universals i es poden traslladar a molts àmbits que poc tenen a veure amb l'esport. Jo mateix, ni faig ciclisme de carretera, ni segueixo normalment el ciclisme per la tele ni conec molts dels ciclistes que cita el llibre, però, sense cap mena de dubte, m'ha introduït una mica més en aquest món. Us el recomano.