Sembla que l'Alcalde ja ho ha decidit, les bicicletes no podran anar per les voreres (
ja us vaig dir que em sembla massa aviat). D'altra banda, el regidor de mobilitat el Sr. Eduard Freixedes deia que aquesta legislatura no es farien nous carrils bici, però a la pràctica sí que s'estan fent canvis:
- S'ha eliminat el carril bici del carrer Nàpols pel tema dels autocars turístics de la Sagrada Família i com a contraprestació s'ha fet bidireccional el carril bici de Sicília amb certes mancances d'amplada, entre d'altres.
- Sembla que el carril bici de la part baixa de Marina es farà bidireccional en un dels costats per donar cabuda a un carril bus a l'altre costat.
- Sembla que en poques setmanes s'ampliarà el carril bici del carrer Girona i cobrirà també el tram Consell de Cent - Còrsega.
- S'ha dit que es farien canvis al carril bici de Diagonal i que les bicis anirien pels laterals, però encara no s'ha donat a conèixer cap proposta ni tenim data.
Com
us deia, hi ha molta feina per fer i poca voluntat política per fer-la:
- La xarxa de carrils bici de Barcelona està inacabada i continua desconnectada. Ho demostren carrils bici aïllats o malt connectats com el de l'av. Roma, el carrer Gavà o tants d'altres. Tampoc hi ha connexions amb els municipis veïns: l'Hospitalet, Esplugues, Sant Adrià, Santa Coloma o Badalona
- Tot i que les infraestructures ciclistes han millorat en els últims anys, encara hi ha un dèficit de qualitat: amplades insuficients, bonys, senyalitzacions insuficients, etc.
- Es continua sense voler donar prioritat a la bici: semàfors per a bicis i ones verdes, autoritzar contrasentits, permetre girs a la dreta, creació de zones d'aturada avançada, etc.
Els que pedalem per Barcelona i rodalies aquesta primavera estem constatant un augment de ciclistes. Cada primavera passa, però ja sigui per la crisi o per l'augment del preu de la gasolina i el transport públic, aquesta vegada l'augment de ciclistes sembla més gran. Als carrils bici, les cues en els semàfors i els avançaments entre ciclistes ja són situacions habituals. Els trens de rodalies i FGC transporten cada dia més bicicletes. Les bicis plegables cada dia són més habituals. Els aparcaments per a bicis estan plens. Les administracions públiques però, no mouen fitxa.
La cultura de la bici cada cop és més present entre els ciutadans i ho demostra la disminució d'actituds agressives dels conductors de vehicles de motor contra els ciclistes, però la circulació en vies de més d'un carril no dóna sensació de seguretat als ciclistes i les diferències de velocitat encara són massa elevades.
La reforma del codi de circulació amb un capítol propi per a les bicicletes s'està fent esperar i no sabem si amb alguna retallada respecte de l'últim esborrany del final de la legislatura socialista. Qualsevol reforma de l'ordenança pot ser paper mullat si no es té en compte aquesta reforma. Estaríem parlant d'un altre situació si per exemple finalment la velocitat màxima genèrica a la ciutat fos 30 km/h.
Entre anar per les voreres i no anar-hi hi ha terme mig. Actualment, les bicis només poden circular en voreres de 5 metres
d'amplada amb 3 metres lliures o en zones de vianants sense
aglomeracions, sempre i quan, no hi hagi cap carril bici. Entre això i prohibir les bicis a les voreres hi ha altres solucions. Igual que es fa a la Rambla Catalunya, es pot prohibir la circulació de bicicletes en certes voreres conflictives. També es podria prohibir la circulació de grups de ciclistes per les voreres.
El debat de treure els ciclistes de les voreres és contradictori en diversos aspectes:
- Hi ha carrils bici, aparcaments de bicicleta i estacions del Bicing damunt de la vorera. Quan s'acabi el carril bici a mitja vorera haurem de continuar a peu?
- No sembla que hi hagi problema per donar llicències per posar terrasses a les voreres causant realment un problema de mobilitat i d'aglomeracions. Potser hauríem de tornar a debatre quines prioritats tenim a l'hora de repartir l'espai públic.
- Realment no hi ha un problema d'accidentalitat bicicleta-vianant, en canvi si que n'hi ha un de cotxe-vianant.
- L'incivisme d'una minoria no pot ser excusa per prohibir les bicicletes a les voreres.
- Si us hi fixeu, en les voreres més col·lapsades, els problemes els tindreu amb la resta de vianants i no amb les bicicletes.
- Treuran les motos aparcades a la vorera?
Amb tant de debat potser ens oblidem de les coses importants: la salut pública. La contaminació a Barcelona el 2011 va augmentar enlloc de disminuir quan encara falta molta feina per entrar en els llindars que recomana l'Organització Mundial de la Salut. La mortalitat associada és molt alta i els costos sanitaris molt elevats, però els polítics no tenen nassos de treure cotxes. D'altra banda, afavorint la bicicleta reduiríem la factura sanitària, a França fent càlculs del que s'estalvien, han decidit incentivar econòmicament els treballadors que van en bici a la feina.
Com a reflexió final, em dóna la sensació que Trias i el seu equip, fins al moment, no toquen massa de peus a terra. Els experts en mobilitat, seguretat vial, contaminació, salut, urbanisme donen solucions molt clares als problemes de Barcelona, però ells continuen navegant sota el vent del lobby del cotxe. Els ciclistes som ciutadans, electors, vianants i en molts casos també conductors de cotxe o de moto, però no ens sentim respectats per les decisions que està començant prendre aquest Ajuntament.
Altres reflexions interessants d'aquests dies:
Per treure conclusions d'aquesta aranya hem de tenir en compte que potser no és representativa del trànsit real ciclista de la ciutat, perquè es tracta d'un grup de gent voluntària que va enregistrar els seus desplaçaments en un període determinat de temps. Tots ells disposaven de mòbil amb GPS compatible amb l'aplicació. 
