30.7.12

Un pont cap enlloc

Un vídeo de la gent de Bikefosca que barreja la BTT, amb una mica d'història, llegendes i amb entrevistes amb gent gran de la zona. M'ha fet gràcia, perquè jo en aquest pont hi he estat!

29.7.12

Bicicleta Btwin B'Cool

A principis d'any Decathlon va presentar aquest nou model de bicicleta urbana, la B'Cool. La bici presenta 2 acabats, un de senzill sense parafangs ni cistella i amb una velocitat, i un segon acabat (com el de la foto) amb parafangs, una cistella (tipus Bicing) i dues velocitats amb un canvi automàtic força innovador.

La B'Cool inclou altres detalls innovadors com el fre a contra-pedal (poc utilitzat per les nostres contrades), cobertes amb un reforç de kevlar i càmbres d'aire amb líquid segellant anti-punxades.

Estem parlant d'una bici urbana que entenc que està pensada per ciutats planes, ja que crec que les dues velocitats es quedaran molt curtes per ciutats com Barcelona. Els 17 kg de la versió més equipada també són un punt en contra.

El que sí sembla que porta bé aquesta bici és el maketing. Un bon disseny, amb moltes característiques innovadores (almenys aquí), possibilitat de personalitzar-la, amb accessoris compatibles i un preu ajustat d'entre 140 i 190€.

Més informació aquí.

26.7.12

4t Congrés Català de la Bicicleta

La setmana passada ja es va presentar oficialment la quarta edició del congrés de la bicicleta que es celebrarà a Sant Cugat del 4 al 6 d'octubre.

La temàtica d'aquesta edició és la bicicleta com a sector econòmic en creixement, però mirant el programa ja es veu que aquest és un tema que es tractarà més el primer dia amb una participació sobretot de comerciants, algunes iniciatives de cicloturisme i algunes enginyeries.

La segona jornada serà més genèrica i tractarà temes de mobilitat urbana i tindrà lloc la presentació de les dades del Baròmetre de la bicicleta 2012.

El congrés inclou diverses pedalades. El dijous hi ha una visita tècnica als carrils bici de Sant Cugat que inclourà alguna activitat lúdica i el divendres hi ha dues sortides a escollir: una visita a la biciestació de FGC de Sarrià o una visita a la nova botiga Biciescapa de Sabadell.

Comparativa de 40 sistemes de bicicleta pública europeus



El Bicing no surt massa ben parat en aquesta comparativa que ha publicat el RACC conjuntament amb altre clubs automobilístics europeus. El fet que no estigui encara obert a turistes i a gent que resideixi a l'estranger fa perdre al Bicing unes quantes posicions en el rànquing europeu i el porta a l'última posició del rànquing espanyol (on només s'analitzen 4 sistemes).

Més enllà del rànquing, el document fomenta la millora dels sistemes i dóna a conèixer millores que s'estan aplicant a altres llocs. Algunes millores que augmentarien la nota del Bicing serien:
  • Obertura a turistes i portal web amb més idiomes
  • Expansió territorial més enllà de la ciutat
  • Entrega més ràpida de la targeta d'usuari o funcionament amb targeta de crèdit.
  • Vinculació al transport públic de la ciutat
  • Ús també de bicicletes elèctriques
  • Valoren també que les bicis tinguin suspensió (cosa molt poc habitual)
De millores al Bicing se n'han suggerit diverses i de molt innovadores, com per exemple bonificar els usuaris que mouen les bicicletes de mar a muntanya o afegir bicis amb cadiretes per a infants i en principi, l'obertura a turistes em sembla recordar que es farà.

25.7.12

Bicicleta Btwin Riverside 7

Decathlon va ampliant la seva gamma. Ara presenta una bici pensada per viatges de cicloturisme, però que també porta un equipament molt propi de les bicis urbanes (llum amb dinamo de boixa, parafangs...).

El que m'ha sorprès més són els frens hidràulics, però amb pastilles de tipus V-Brake. Sembla que s'utilitzen normalment en bicis BMX.

Per la resta d'equipament, sembla que porta canvis Shimano Deore, rodes de 28", cobertes Schwalbe Marathon i el sistema d'il·luminació amb LEDs i la dinamo de boixa.

El preu actual és de 749€. No sembla excessivament barata d'entrada, però si comparem amb altres bicicletes d'aquest estil veurem que no és cara i és qüestió de comparar equipament.

Més informació a Btwin Riverside 7.

24.7.12

Sitges en bici (2)

He tornat a Sitges i he aprofitat per fer fotos de més coses que no us havia comentat (vegeu l'apunt de fa uns dies).

D'entrada es veuen moltes bicicletes de lloguer procedents d'hotels i apartaments i és que en molt d'ells les bicis es veuen a l'entrada mateix (per això afegeixo l'etiqueta de "bona pràctica" a l'apunt!).

També vaig trobar aparcaments de bicicleta mal instal·lats com aquests del passeig dels Balmins. La poca distància que deixen amb la paret no permeten lligar correctament la roda davantera. És un problema força habitual, cal deixar 50 cm!

Ahir també us comentava un aparcament en semibateria a la platja de Sant Sebastià que és poc freqüent de veure.

Aquest cap de setmana he vist també moltes bicis circulant i és que és la forma més ràpida de moure's pel poble.

Com us comentava, les infraestructures ciclistes són molt millorables i s'han fet amb molta pintura i poca obra.

23.7.12

Aparcaments en semibateria a Vilafranca i Sitges

Els aparcaments per a bicicletes en semibateria són poc habituals, però són útils quan hi ha poca amplada disponible.

L'estalvi d'espai és petit, però qualsevol estalvi s'agraeix quan es dissenya un espai urbà.

La primera foto correspon a l'aparcament de la biblioteca Torres i Bages de Vilafranca del Penedès on l'aparcament està a la calçada, mig protegit per uns pilons i una bústia de retorn de llibres.

La segona foto és de Sitges a la zona de la platja de Sant Sebastià. Aquí l'aparcament està molt enganxat al mur de la jardinera, però per la forma de l'aparcament i la possibilitat de girar una mica la roda, sembla que es pot lligar la bici prou bé.

20.7.12

En bici els encàrrecs es fan més ràpid

Amb aquest apunt espero inspirar algú de vosaltres perquè també faci aquests petits desplaçaments en bici (si és que encara no els fa).

Una vegada vaig comprar
una garrafa d'aigua
Ciclista a Gant (Bèlgica)
Fent memòria he fet una llista d'encàrrecs i compres que faig sovint en bici i normalment amb la Brompton que sempre és més fàcil d'entrar als llocs.
  • Anar al forn a comprar pa. En bici és més ràpid i pots triar el forn que vulguis i no el que et queda més a prop.
  • Anar de nit a la farmàcia de guàrdia.
  • Anar al taller a buscar el cotxe (m'agrada la cara que fa la gent quan trec la Brompton del maleter...).
  • Vaig a algunes llibreries en bici. L'entro i no em diuen res.
  • Anar a comprar al mercat, a la peixateria, a la botiga de congelats... En el meu cas, són llocs on puc entrar amb la bici sense problemes. I com que amb la bici és va molt ràpid, pots anar-hi en hores que hi hagi poca gent...
  • Anar a botigues de bicicletes a comprar alguns accessoris...
  • Tràmits administratius diversos.
  • Anar a treure diners a un caixer automàtic (a vegades sense baixar de la bici).
  • Anar a la perruqueria.
  • Algunes compres en alguns centres comercials.
  • Anar a reunions.

18.7.12

Perdent el temps amb el casc una altra vegada

El Ministre d'Interior espanyol i la directora de la DGT no fan la seva feina que és modificar d'una vegada per totes el codi de circulació obsolet que tenim, adaptar-lo a les noves realitat i treure el ciutadans d'aquest situació d'inseguretat jurídica que es produeix en les ordenances municipals de circulació. I no és tant difícil perquè l'esborrany de la reforma el va deixar mig fet i mig consensuat l'equip anterior de la DGT. Només cal que canviïn el que no els hi agrada i que ho parlin amb els actors implicats.

No sé si les declaracions del Ministre són una cortina de fum per amagar la seva ineficàcia en matèria de mobilitat o realment se les creu?
  • Convertirà Espanya en l'únic estat europeu on el casc sigui obligatori a la ciutat?
  • Com s'ho farà amb els sistemes de bicicleta pública?
Em cansa aquest debat. A tot arreu on el casc s'ha fet obligatori, els nombre de ciclistes ha baixat i conseqüentment, ha augmentat la sinistralitat. El casc dóna una imatge de perillositat a la bici que no es correspon amb la realitat i que perjudica l'ús de la bici.

La majoria d'accidents amb ciclistes involucrats es produeixen a la carretera on ja és obligatori portar casc i on serveix de ben poc, perquè el casc és per protegir el cap d'una caiguda, no d'un atropellament.


Els països amb més ús del
casc tenen més sinistralitat
On el casc juga un paper important és en el ciclisme esportiu, on realment els ciclistes assumeixen riscos. L'altre cas en el que li veig utilitat és en el infants perquè tenen menys habilitat, responsabilitat i tenen més tendència a partir lesions crànio-encefàliques.

En tot cas, fer obligatori l'ús del casc s'hauria de basar en un estudi i no n'hi ha cap de fiable. Els més fiables ens diuen que amb el casc obligatori el nombre de ciclistes baixa i la sinistralitat augmenta.

El gràfic de l'esquerra posa de relleu que els països més ciclistes no porten casc i tenen menys accidents i pel contrari els països on hi ha més ús del casc, l'accidentalitat és major. No hi ha una relació directa entre casc i accidents, però sí entre casc i nombre de ciclistes i entre nombre de ciclistes i accidentalitat.

Ho expliquen a:

17.7.12

Raids del Cava

Mallot exclusiu de la ruta
La Raids del Cava és una ruta circular en BTT de 120 Km i 2.900 metres de desnivell acumulat, amb inici i final a Sant Sadurní d'Anoia. Segurament, de les rutes d'aquest estil (com Pedals de Foc, etc.) aquesta és una de les més properes a Barcelona ciutat.

La ruta està plantejada per fer en 2 etapes, però com sovint passa en aquestes rutes, no es descarta les versions non-stop pels més valents (i entrenats) i també, per no descartar a ningú, hi ha la versió lite de 80 km que es fa en també 2 etapes més lleugeres!

De Sant Sadurní a Sitges i tornar ens dóna temps de visitar molts paratges! La ruta travessa les vinyes del Penedès, els boscos d'Ordal, passa pel Parc Natural del Garraf, el monestir budista de La Plana Novella, i ens permet gaudir de grans panoràmiques des de dos cims emblemàtics de la comarca. El recorregut és variat i combina pistes, senders i trialeres ( 22% senders 60% pistes 13% pistes asfaltades 5% carretera).
Les 2 etapes són:
  • Etapa 1. De Sant Sadurní d'Anoia a Sitges. 65 km i 1.700 m de desnivell acumulat.
  • Etapa 2. De Sitges a Sant Sadurní d'Anoia. 55 km i 1.200 m de desnivell acumulat.

La versió Lite

La versió més assequible de la Raids del Cava té 80 km, 1.700 metres de desnivell positiu i també està pensada per fer en dues etapes que també requereixen certa forma física, però no tant exigents ni tant tècniques com la versió base. Per escurçar la ruta s'arriba fins a Olivella, enlloc de baixar fins a Sitges:
  • Etapa 1. De Sant Sadurní d'Anoia a Olivella. 46 km i 1.200 m de desnivell acumulat.
  • Etapa 2. D'Olivella a Sant Sadurní d'Anoia. 34 km i 600 m de desnivell acumulat.
La inscripció o el forfait de la Raids del Cava inclou el tracking de la ruta fulletó informatiu, servei de dutxes, el mallot de la Raids del Cava i una ampolla de cava d'obsequi!

Els organitzadors, Cava Emotions, organitzen també rutes relacionades amb el vi i el cava en bici, a peu i en cotxe de nivell molt més assequible i d'una forma innovadora, us en parlava aquí.

16.7.12

El Pla de Foment de la Bicicleta

Aquest matí, el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, el Sr Eduard Freixedas ha presentat el Pla de Foment de la Bicicleta que és el document en que es presenta la diagnosi de la bicicleta a Barcelona i el full de ruta del govern municipal en aquest aspecte.

A grans trets, el pla pretén millorar diverses cruïlles i trams de carril bici que registren major accidentalitat, vol millorar la ciclabilitat de les zones 30 i interconnectar-les amb carrils bici, modificarà l'ordenança per prohibir la circulació de bicis en les voreres on no es permeti explícitament mitjançant senyalització i finalment afegirà 5.000 noves places d'aparcament.

Coses bones del pla:
  • Reconeix el dèficit d'aparcaments per a bicicletes.
  • Reconeix punts negres a nivell d'accidentalitat, falta de connexions, etc.
  • Planifica unes quantes mesures temporalment a curt termini.
  • Segons BTV el pla té un pressupost assignat de 5M€.
Coses dolentes del pla:
  • A la diagnosi li falten coses i quan parla d'atropellaments i accidents es basa en xifres molt baixes que no són del tot significatives.
  • La planificació a curt termini del pla és clara, però a llarg termini no.
  • La modificació del carril bici de la Diagonal es faria d'aquí 2 anys.
  • Es donen molt per fetes les actuacions a realitzar, sobretot les que es faran a curt termini, però no sé fins a quin punt hi ha voluntat de consensuar el pla amb els usuaris de la bici.
  • La prohibició de les bicicletes a les voreres a excepció de les senyalitzades arriba massa d'hora al meu entendre i acompanyada de poques mesures de millora de la xarxa ciclista. De fet, la nova ordenança entrarà en vigor abans pràcticament d'aplicar cap mesura.
  • No s'esmenta el Bicing per enlloc. Com a mínim és estrany. Què passarà amb les estacions que estan en zones de vianants?
Més reflexions sobre la política de l'Ajuntament de Barcelona:
  • Tinc una certa desconfiança (i crec que és compartida amb molt altres ciclistes) en que les "millores" que s'apliquin en les cruïlles i en els carrils bici siguin les millors solucions possibles i no siguin nous nyaps.
  • També sóc una mica escèptic amb el nom del pla, no sé si realment es vol fomentar la bici. Em baso en les polítiques que s'han realitzat fins ara. Fins que no em convencin del contrari, per mi aquest serà un "Pla de regularització de la Bicicleta".
  • És sabut que l'espai públic és limitat i que "fomentar" la bici, vol dir treure espai al cotxe o al vianant, i quan volem fer-ho de forma sostenible, li traiem al cotxe. Serà capaç aquest Ajuntament a treure-li espai al cotxe per fomentar la bicicleta?
  • Al fer la diagnosi i el pla no han tingut en compte per on circulen les bicicletes a Barcelona.
Més informació (actualitzat a 17/7/2012):

www.btvnoticies.cat

12.7.12

Fórmula 1 versus SkyGames

Aquest cap de setmana TV3, la nostra, ens va tornar a obsequiar amb un cap de setmana amb Motor en prime time tot i existir un canal temàtic d'esports, l'Esport 3. A la vegada, s'estaven cel·lebrant a la Ribagorça els Sky Games i almenys el Telenotícies Vespre de diumenge no en va ni parlar.

Arran de tot això vull constatar i reflexionar que:
  • Els drets que paga TV3 per emetre la Fórmula 1 és de 15 Milions d'Euros (vegeu) i els paguem els contribuents.
  • La fórmula 1 aconsegueix molt bones audiències, però crec que els esports de muntanya amb un pressupost similar o inferior també les aconseguiria.
  • L'afició a la Fórmula 1 ha estat induïda pels mitjans de comunicació
  • Tenint un canal temàtic per l'Esport, cal canviar totalment la programació de TV3 fins i tot retardant el Telenotícies Migdia?
  • En els Sky Games hi participaven molts esportistes catalans i en les disciplines que es practiquen els catalans hi tenim esportistes molt reconeguts.
  • Córrer, anar en bici o d'excursió són activitats i esports dels més practicats a casa nostra, motiu pel qual la retransmissió dels Sky Games podria tenir molt interès pel públic general.
  • En els darrers anys han augmentat els participants de curses de muntanya, de curses urbanes, de triatlons o de marxes ciclistes
  • El nombre de federats o membres de clubs de les federacions implicades en aquests esport són de les més importants darrera del Futbol i el Basquet.
  • La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (la FEEC, també anomenada Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada), agrupa 406 clubs i entitats excursionistes i 67.300 membres, dels quals 36.576 amb llicència federativa. La FEEC és una de les entitats organitzadores del Sky Games.
  • La Federació Catalana de Ciclisme sembla que té uns 15.000 federats.
  • No he trobat dades de la Federació Catalana d'Atletisme.
  • En els Sky Games hi participaven dones. Les dones estan excloses de molts esports (per exemple del motor) i l'esport femení no acostuma a sortir a la TV.
  • El programa Temps d'Aventura ha fet uns reportatges molt interessants dels Sky Games.
  • Els informatius de TV3 no han difós el conflictes per la participació simultània de la selecció espanyola (composta en molts casos per catalans) i la catalana als Sky Games. Per exemple, les amenaces a la catalana Núria Picas perquè no puges amb una senyera al podi o els esportistes catalans que no han pogut pujar al podi. El programa Temps d'Aventura ha estat més clar en aquest sentit.
Haig de reconèixer que no m'ha agradat mai el Motor perquè sempre he cregut que era un "esport" entre cometes que no aportava res de bo a la nostra societat i a més a més promou la cultura del cotxe i amb ella les morts i accidents associats al motor.

9.7.12

Proposta de hashtags relacionats amb la bicicleta

Us faig una proposta de hashtags per utilitzar al Twitter per fer piulades relacionades amb el món de la bici (per utilitzar sols o en companyia d'altres hashtags).

#bicicat crec que és el que engloba millor la bici urbana i Catalunya, i per extensió, la bici d'oci i tots els territoris de parla catalana (seria com un domini .cat).

#bicibcn és l'etiqueta que millor defineix la bici urbana a Barcelona i per extensió potser també a l'àrea metropolitana, però potser deixa a fora molta gent de fora de Barcelona que no s'atreveix a piular amb aquest hashtag.

Llavors #bicicat o #bicibcn? Si hi ha lloc pels 2, posem els 2! Sinó hi ha lloc, jo utilitzaria #bicicat, però si parlem només de Barcelona ciutat llavors podria ser #bicibcn.

Tenen sentit #biciGI #biciLleida etc.? Cadascú és lliure de fer el que vulgui (evidentment), però crec que un #bicicat pot arribar a més gent i la resta de hashtags si no aconsegueixen fer comunitat local, a la llarga són poc pràctics. Sempre hi ha la possibilitat de posar 2 etiquetes, però potser enlloc d'un #biciLleida i un #bicicat, és millor posar un #bicicat i un #Lleida de manera que la gent que cerqui pel hashtag geogràfic també trobi la nostra piulada.

#ciclisme l'utilitzo per parlar de ciclisme esportiu en totes les seves modalitats: amateur, professional, competició, entrenament, de carretera o en btt...

Quins hashtags descarto? Els hashtags #bici o #bicicleta són presents en tants idiomes que es fa difícil trobar res. Amb #btt passa una mica el mateix i recomano combinar-lo amb algun altre hashtag.

Quins altres hashtags utilitzo?
  • #enbicialafeina va bé per escriure anècdotes i coses que ens passen anant en bici a treballar o a estudiar, però jo el combinaria amb un #bicicat.
  • #cicloturisme quan parlo de turisme en bicicleta. També faig servir #cicloturismetranquil i #slowcycling.
  • #BromptonCAT o #BromptonBCN? Amb aquest parell passa el mateix que #bicicat o #bicibcn, però les bicis plegables Brompton són molt més minoritàries i per tant crec que seria més pràctic piular-ho tot amb #bicicat que no exclou la gent de fora de Barcelona.
  • #bricoBici l'utilitzo de tant en tant quan parlo del manteniment de la bici i de temes de mecànica.
  • #bicinyap per a denunciar els nyaps que es fan en carrils bici i combinat amb #carrilbici si s'escau.
Recordeu que podeu fer cerques al Twitter a l'estil de #bicicat OR #bicibcn OR #enbicialafeina (o més llargues) que us retornen totes les piulades que usen qualsevol d'aquests hashtags.

Reflexions sobre la bici i el Twitter

Ja porto cert temps pel Twitter i puc dir que s'ha convertit per a mi en una nova font d'informació molt útil i ràpida i un excel·lent complement pel bloc. Ara moltes petites informacions que m'arriben i vull difondre sense afegir contingut de collita pròpia les difonc directament pel Twitter i deixo el bloc per a continguts una mica més elaborats.

Pels que no conegueu el Twitter, podríem dir que no té res a veure amb el Facebook o qualsevol altra xarxa social, de fet sovint se'l defineix com una eina de micro-blogging, és a dir, com un bloc en petit. El missatges (tweets, tuits o piulades) són de 140 caràcters i són com petits apunts d'un bloc o també s'usen per preguntar i respondre a usuaris.

Quan em pregunten sobre el Twitter, jo el recomano, sempre dic no cal que publiquis res ni que tinguis el perfil públic, senzillament utilitza el teu perfil per seguir a gent que publiqui coses que t'interessin i fes cerques dels continguts que t'interessin.

Com ja sabeu el Twitter us permet etiquetar les vostres piulades amb unes etiquetes anomenades hashtags que comencen amb el signe "#". Etiquetar les piulades fa més fàcil que la gent pugui seguir els vostres escrits, sobretot si piuleu de temes diversos. A continuació us explico quins hashtags podeu utilitzar per escriure i seguir temes relacionats amb la bicicleta.

La Massa Crítica a BTV

M'ha sorprès que BTV emetés un reportatge sobre la Massa Crítica Barcelonina perquè és una manifestació sense permisos, però em felicito per la difusió que això li pot donar i la professionalitat del periodistes del mitjà en triar aquest contingut. Sembla que des de fa temps la Guàrdia Urbana acompanya a certa distància la massa crítica i han passat a l'història aquelles identificacions que la policia local barcelonina havia practicat en altres temps.

La Massa Crítica barcelonina es reuneix tots els primers divendres de mes a les 20h sota l'Arc de Triomf.

6.7.12

El Castanyer de Can Cuc des de l'embassament de Vallfornès

Castanyer de Can Cuc
Ruta circular a peu (o també en bici) pel vessant sud del Montseny, des de l'embassament de Vallfornès fins al Castanyer de Can Cuc declarat arbre monumental.

Distància, desnivell i dificultat: 8,5 km, 400 m de desnivell positiu i fàcil. Si sortim del poble, seran 14,5 km +550 m.

Ciclabilitat: en principi és 100% ciclable. A l'anada s'ha d'anar per la pista quan hi ha una drecera. La pista de tornada fins a la masia de can Cuc és ciclable si està desbrossada. Vegeu les notes al final de la ressenya.

Accés: en cotxe des de Cardedeu o la Garriga fins a Cànoves i travessem el poble en direcció nord per endinsar-nos a la vall de Vallfornès fins que trobem l'aparcament del pantà. Els caps de setmana hi ha un aparcament de pagament a mig camí i és recomanable aparcar al poble i fer un bonic camí pel riu fins al pantà (haurem de sumar 3 km més d'anada i 3 més de tornada i un 150 m de desnivell).

Descripció:

Sortim de l'aparcament i pugem la forta pujada cap a l'embassament. A l'esquerre deixem el camí que va fins a la pressa i a la dreta el camí de tornada. Continuem, ja planejant, vall endins amb el pantà sempre a l'esquerre (aquest és el tram més pesat). En arribar al final de l'embassament agafarem la pista de la dreta que deixa la vall principal.

Pantà de Vallfornès
Entrarem doncs en una nova vall més boscosa i la pista anirà propera a un rierol i anirà guanyant alçada. En un revolt a l'esquerra trobarem un caminet que continua paral·lel al riu, que fa drecera i que torna a sortir a la pista. Poc després de passar una font, creuarem el riu i ascendirem pel cantó dret de la vall fins a un revolt on trobarem una cruïlla marcada. El camí de la dreta i que continua ascendint serà el camí de tornada, però nosaltres agafarem el camí més planer cap al Castanyer de Can Cuc que trobarem a uns 400 metres.
Cap a la masia de Can Cuc amb bones vistes

Per tornar retrocedirem fins a la cruïlla i continuarem pujant vall amunt un metres, deixarem un camí a l'esquerre i continuarem per canviar de cantó de la vall i retrocedir en direcció sud-oest per una pista planera (i que en alguna ocasió no ha estat desbrossada). La pista es manté planera i gira lleugerament cap al sud fins a un cruïlla on agafarem la pista de la dreta que descendeix una mica i que en 500 metres ens portarà fins a la masia de Can Cuc.

La pista voreja la masia i en arribar una cruïlla girarem a la dreta per emprendre una baixada força directa fins a la pressa de l'embassament ja a pocs metres de l'aparcament on hem iniciat l'excursió.

Mapa i track:

Mostra El Castanyer de can Cuc en un mapa més gran

Més informació:
Si la feu en bici
  • Podeu allargar la ruta venint en tren fins a la Garriga i fent 10km per carreteres tranquil·les o també des de Cardedeu.
  • Entre Cànoves i l'embassament heu d'anar per pista, el camí del riu és només per a excursionistes.
  • Vegeu també la ruta en bici la Garriga - el Masnou seguint el Meridià Verd

5.7.12

Demà trobada #BromptonCat!

Però no descartem altres bicis i altres bicis plegables! Demà hem quedat alguns tuitaires (i blocaires) dels que piulem amb els hashtags #bicibcn i #bicicat.

És una trobada oberta per fer una volta tranquil·la, xerrar molt, desvirtualitzar-nos i passar una bona estona pedalant.

Sense voler-ho coincidim amb la massa crítica barcelonina, però, com que és difícil trobar dies que ens vagin bé, hem mantingut la convocatòria i farem d'alguna manera dues masses crítiques!

Hem quedat a les 19h davant del Museu d'Història de Catalunya.

Les noves bicis urbanes de Rabasa

Com ja deveu saber si m'heu anat seguint pel Twitter, Rabasa torna, i ho fa amb una nova bici urbana diferent, amb roda petita de 20", amb un toc vintage, un toc de bici plegable, però amb un quadre que sembla donar-li la rigidesa necessària per donar-li velocitat sobre l'asfalt.

La Rabasa Nova s'ofereix en 3 acabats: street, pro i plus. Totes 3 tenen la mateixa geometria proporcionada per un quadre i una forquilla d'acer al cromomolibdè (Cromoly) i amb tiges, llandes, potència i manillar d'alumini. Sembla que es poden demanar diversos acabats del quadre i que en un futur també es podran triar els components.

Les diferències:
  • L'Street té el preu més ajustat (650€), sembla que porta una sola velocitat i una roda d'1,95" d'amplada. No em queda clar si pot anar en pinyó fix.
  • La Pro és la pensada per anar en pinyó fix, porta pedals amb corretges i la roda més ampla de tota la gama, de 2,10". El preu 695€.
  • La Plus porta un canvi intern de 3 velocitats i una roda més ràpida d'1,75". El preu és de 750€.
De moment es poden reservar. Diuen que ja hi han comandes des del Japó on es van filtrar unes fotos a través del Twitter.
Qui en parla?

2.7.12

Bike Fosca: la Vall Fosca en BTT

Mapa de la ruta, extret de Bikefosca.com
Neix una nova ruta en BTT per estapes al Pirineu català, en concret a la vall Fosca, d'aquí el nom de Bike Fosca

La ruta és una circular d'uns 196 km amb sortida i arribada a Senterada i que es pot fer en 3, 4 o 5 etapes. La volta transcorre al sud de la vall evitant la part més turística i menys ciclable de la vall on hi ha el telefèric de l'estany Gento i el Parc Nacional d'Aigüestores i Sant Maurici. És una volta que té el punt més meridional a la Pobla de Segur i que arriba al nord fins a Espui on es deu creuar amb la coneguda ruta Pedals de Foc que per aquest punt creua la vall Fosca.

Com és habitual en aquestes rutes, els organitzadors, per 35€, us donen un roadbook, els tracks GPS, un mapa, un maillot i us gestionen les reserves dels allotjaments. També ofereixen un servei de transport d'equipatge.

L'estany de Moncortès

Sitges en bici

Passeig marítim
He aprofitat una recent estada a Sitges per fer algunes fotos de les infraestructures ciclistes del municipi i he trobat en general infraestructures molt deficients i mesures de convivència entre bicicletes i ciclistes que amb la densitat de vianants d'aquesta població turística molts cops no es respecten. 

Anem per pams, potser el que m'ha sorprès més són carrers com l'Espalter i Sant Josep on les bicicletes tenien una zona reservada en el paviment, però la presència de vianants, terrasses i motos aparcades feia que la senyalització fos més o menys testimonial i es convertís en una senyalització d'atenció bicicletes.
Carrer Espalter
Carrer Sant Josep
En carrers més amples com el passeig de Vilanova o el passeig de Vilafranca les infraestructures eren discontínues, canviants i amb massa pintura i poca obra. Aquí en teniu algunes fotos i en aquest enllaç n'he trobat algunes més.
Passeig de Vilanova

Passeig de Vilafranca
Passeig de Vilafranca

Passeig de Vilafranca
Entenc que els carrers estrets de Sitges siguin complicats i que senyalitzar alguns itineraris ajuda a canalitzar els ciclistes per determinades rutes i evitar problemes de convivència vianant-bici, però no entenc que carrers urbanitzats fa poc com el passeig de Vilafranca no tinguin un carril bici recte, continu i segregat. Al passeig de Vilanova trobem trams de carril bidireccional en vorera molt estrets i deixant poc espai als vianants que fan que el ciclistes prefereixin l'asfalt (com en la foto, la 3a de la dreta). Pel que fa al passeig marítim, en aquesta ocasió només vaig estar en la zona de la fotografia on el costat no pavimentat del passeig dóna espai als ciclistes i ajuda a segregar aquest trànsit dels vianants.
Per cert, es veien força ciclistes urbans de tots tipus: turistes, locals, catalans o estrangers...
Com expliquen a Turisme Sitges la ruta per anar a la platja és la unió del carrils bici del passeig de Vilafranca, passeig de Vilanova, carrer Sant Josep, Espalter, plaça Espanya, carrer Espanya, Sant Antoni i passeig de la Ribera.