Helt-pro: barrets protectors amb fundes intercanviables

Helt-pro a nivell de seguretat no és un casc homologat perquè és més prim i no té espai per absorbir xocs i per tant no dóna la mateixa protecció. Aproximadament absorbeix el 50-70% del que absorbiria un casc normal homologat, però sí que compleix alguns estàndards pel que fa a construcció, camp de visió, sistema de retenció, facilitat d'obertura i resistència a la penetració.

Dit això, aquest casc es ven com a solució pels qui encara no fan servir casc en activitats com anar en bici (patinar, esquiar,...) i volen alguna cosa còmoda i a la moda.

Helt-pro és menys aparatós que un casc ciclista normal i té una extensa gamma de fundes que poden combinar millor amb la nostra roba, la nostra activitat o l'època de l'any.

Em dóna la sensació que són cascos especialment calorosos a l'estiu tot i que les fundes siguin més primes per aquesta estació.  S'ha de reconèixer que estèticament el models d'hivern poden tenir força sortida en països europeus on ja hi ha més tradició de portar barrets i gorres.

Nous carrils bici a Ciutadella

Fa uns anys escrivia l'apunt la bicicleta a Menorca i us parlava de la pacífica convivència de la bici a Ciutadella en temporada baixa i de la poca existència de carrils bici. Sembla que les bicis s'hi mantenen, però ara també hi comencen haver carrils bici amb més o menys gràcia.

En aquest petit recull fotogràfic que m'han passat podeu veure algunes fotos d'un centre educatiu, dels nous carrils bici de Ciutadella i alguns senyals de les carreteres de la illa.

Universitat Popular de la Bicicleta. Aquest juliol a Montcada i Reixac

Ja fa uns dies que s'ha donat a conèixer públicament la primera edició de la Universidad Popular de la Bicicleta que organitza la Red de Ciudades por la Bicicleta. Serà del 25 al 28 de juliol a Montcada i Reixac.

Sembla que vindrà a ser com els congressos de la bici bianuals que s'han anat cel·lebrant els últims 8 anys a Catalunya, però potser de temàtica més generalista, d'àmbit espanyol i amb un cost d'inscripció de només 10€.

El programa ja està disponible i podem veure que les xerrades es concentren  el divendres 26 i el dissabte 27 de juliol. Les inscripcions ja esta obertes.

Vespertine: roba chic i reflectora

Vespertine ens proposa una extensa gamma de complements de vestir amb elements reflectants sense deixar de banda el disseny: bufandes, mocadors, cinturons, armilles de tot tipus, jaquetes, abrics, corbatins, cinturons, vestits, fermalls, etc.

Algunes de les seves peces són reversibles o es poden portar de diferents maneres per augmentar-ne la visibilitat. Les bufandes, per exemple, tenen un botó que permet portar-les també com a banda (en bandolera).

Us adjunto una petita selecció de les seves peces, però podeu anar al seu web per a més detalls.

Bicicletes de càrrega Urban Biba

Bones notícies! Bicicletes de càrrega dissenyades i fabricades a casa nostra amb una relació qualitat/preu més que raonable!

Són bones notícies que un disseny tant europeu s'hagi ideat a casa nostra. Les Biba (abreviació de Bici/Bike  i Barcelona) són bicis urbanes preparades per portar càrrega si és necessari (cadiretes de nen, caixes de fruita, alforges...) i amb uns acabats urbans de qualitat.

Què en destacaria?

• Els canvis interns de 3 o 8 velocitats.
• Preu entre 675 i 775€.
• Pota de cabra doble per major estabilitat.
• Opció de fre a contrapedal.
• Rodes de 20x1,75.

La gràcia de la bici és que no cal que sigui usada com a bici de càrrega, però et dóna l'opció de portar els nens a l'escola i fer la compra sense problemes d'espai.

Què li falta? Estaria bé tenir algunes opcions o accessoris addicionals. Per exemple, llums alimentats per una dinamo de boixa, una tanca de quadre adaptada al quadre i més accessoris per transportar coses. També estaria bé saber-ne el pes.

• Urban Biba - Barcelona Bike

De Sitges (la Llevantina) fins a l'Ermita de la Trinitat a peu seguint el GR-92

Petit tram del sender GR-92 amb bones vistes i força agraït de fer.

Distància i desnivell: 5 km i +265m (només anada 2,5 km i +155m).

Accés: el punt d'inici és el mirador de la urbanització de la Llevantina (Sitges). En cotxe, accedirem a la urbanització per la carretera de les costes girant a la dreta a la segona rotonda que trobem. Un cop passada la barrera girarem a la dreta a la primera rotonda i seguirem els carrers Sardana, Escala, Malvasia i Trinitat fins arribar al mirador.

Descripció:

Sortim del mirador seguint les marques del sender de gran recorregut GR-92 i ascendim per un terreny una mica trencat fins a un dipòsit d'aigua. El camí continua planejant més i puja i baixa quan passa prop del turó de Sant Antoni, però la vegetació força crescuda ens taparà força l'orografia més propera. El camí torna a pujar abans de desembocar a una pista forestal.

La pista en direcció a mar ens portarà cap a l'ermita tot carenejant i a estones entre pins. Passarem per la Penya del Llamp i després baixarem cap a un turó amb antenes que ens amaga l'ermita.

En aquest tram final començarem a tenir més bones vistes, però també descobrirem la degradació d'aquesta part del massís al observar el fondo i la riera de Vallcarca amb l'autopista C-32, el peatge i la pedrera.

A mà esquerra trobarem un petit sender que ens portarà fins a l'Ermita de la Santíssima Trinitat. Des d'allà podem veure la forma corbada del Delta del Llobregat, les antenes del cim de la Morella o bones vistes de Sitges de Sant Sebastià fins al port de Vilanova.
La tornada la farem desfent el camí d'anada.

Mapa:


Mostra Sitges - Ermita de la Trinitat en un mapa més gran

Més informació:

• Més fotos i el vídeo.
• L'ermita està oberta el 4t diumenge de cada mes: Ajuntament de Sitges.
• En la cruïlla entre el sender i la pista podem agafar la pista en direcció nord i pujar el puig de Sant Isidre. Diuen que té bones vistes.
• L'etapa completa del GR-92 seria entre Sitges i el poble del Garraf (etapa 22), uns 14 km, vegeu.
• Aquest tram de GR no és ciclable, però des de Sitges hi podeu arribar per pista i també per la carretera de les costes. Vegeu en BTT i en bici de carretera.

Bicicletes de Blaumut

Bicicletes, una cancó de Blaumut.

La Fundació Mapfre recomana els casc pels infants i continuar investigant

Tot i la posició favorable de la Fundació Mapfre a l'ús obligatori del casc de bicicleta, l'estudi que publiquen conclou que cal continuar investigant els efectes del casc i només recomana fer-lo obligatori pels nens i nenes.

L'estudi de la Fundació Mapre sobre el casc fa  recerca d'estudis publicats anteriorment i de les posicions i regulacions de diversos actors internacionals.

Què en destacaria?

• Fa referència a un estudi sobre accidents de menors de la Fiscalia de Sala de Seguridad Vial que analitza 65 accidents, dels que tant sols 5 anaven en bicicleta.
• Diu que són freqüents les notícies de ciclistes lesionats al cap, però només cita una notícia d'un diari espanyol.
• Dóna moltes xifres que tenen poca rellevància. No té sentit donar xifres de lesions crànio-encefàliques si no es destria el tipus de vehicle. I tampoc té sentit parlar d'accidents ciclistes si no es destria quins portaven el casc o quin tipus d'accident va ser.
• Reconeix algunes mancances del casc en les lesions a la part inferior de la cara.
• Reconeix les mancances dels estudis realitzats.
• Reconeix que les postures anti-casc obligatori no es basen en discutir l'efectivitat del casc, sinó en la compensació del risc que representa tenir més ciclistes circulant en bici.
• Posa en evidència que el casc no és obligatori en la majoria de països del món i en tot cas, només es fa obligatori per nens.
• La primera conclusió de l'estudi és que cal fer un estudi a Espanya de l'efectivitat del casc ciclista.

Estudi sobre el casc ciclista de la Fundació Mapre (PDF), febrer de 2013

El lobby de l'automòvil contrataca: 20 entitats a favor de l'obligatorietat del casc

Bona fe per part de les entitats de vícitmes d'accidents i els interessos econòmics del lobby del cotxe és el que veig darrera d'aquesta declaració a favor de l'obligatorietat del casc.

Si comencem a mirar les organitzacions veiem que totes estan relacionades amb la indústria del cotxe i si mirem les entitats de víctimes d'accidents, veiem que a darrere hi ha el patrocini de fabricants de cotxes, asseguradores i les pròpies entitats firmants del manifest.

De totes aquestes entitats, cap publica en portada aquest suport a l'esborrany de la DGT i només la Fundació Mapfre publica un estudi sobre el casc.

• El País 14/5/2013

Turistes en bicicleta a Barcelona

La bicicleta turística va en augment a Barcelona. Es pot constatar constantment prop dels centres d'atracció turística de la ciutat. Això es bo per la ciutat i la seva mobilitat i dóna un impuls a la bici local amb un aire fresc que sovint ve del nord impregnat de més cultura de la bicicleta. Benvinguda sigui!

L'Ajuntament va regular ja fa un temps els tours turístics en bicicleta per la ciutat pels problemes de congestió que causaven, però em pregunto si el problema no són més les deficitàries infraestructures ciclistes de Barcelona.

Aquesta modalitat de turisme no deixa de ser cicloturisme, però en aquest cas, cicloturisme urbà.

Les fotografies d'aquest apunt són dels voltants de la Pedrera (a la cantonada del carrer Provença i el Passeig de Gràcia).

Veloscenie: De París al Mont-Saint-Michel

De París a la costa de Normandia i al Mont-Saint-Michel per 442 km de vies verdes, camins rurals i carreteres ciclables amb paisatges magnífics o com diuen ells, amb "bicicleta escènica"?

Llàstima que el web de Veloscenie està únicament en francès, però també trobareu força informació a la pàgina de cicloturisme per França on trobareu informació de les 7 possibles etapes en que es pot dividir aquesta ruta.

La ruta està completament senyalitzada des de 2012, però combina vies verdes i itineraris segregats amb carreteres locals de poc trànsit.

Véloscénie - Paris / Le Mont Saint-Michel from Véloscénie on Vimeo.

Aparcament per a bicicletes de Semab

Avui la premsa es feia ressò d'un nou aparcament de bicicletes segur de la casa Semab. L'he anat a veure intrigat i d'entrada m'he emportat una decepció perquè la cadena que subjecte el quadre és al meu entendre massa prima i fàcil de tallar. Un cop tallada la cadena, si la bici usa tanques ràpides a les rodes, sembla fàcil endur-te el quadre (*).

Tot i aquesta decepció inicial, s'ha de reconèixer que el tancament de les rodes sembla força segur, pràctic i enginyós. Si es millora la seguretat de la subjecció del quadre, llavors tindríem un aparcament força segur que facilitat molt la vida als ciclistes urbans.

  

(*) Actualització 20/5/2013: sembla que la cadena que subjecte el quadre és anti-cisalla i anti-serra radial.

Avançant sense visibilitat

En aquest avançament es deixava el metre i mig reglamentari, però el conductor del tot terreny avança sense la visibilitat necessària per poder fer la maniobra amb seguretat ja que l'elevació del pont no li permet veure si algun vehicle circula en sentit contrari.

Altres observacions addicionals:

• El cotxe pot trepitjar la línia contínua en avançar un ciclista.
• El ciclista circula reglamentàriament pel voral.
• Si el voral té obstacles, hi ha objectes a terra o no és prou ample el ciclista podria ocupar en qualsevol moment la part necessària de la calçada que li convingui i això també ho ha de tenir en compte el conductor. De fet, és el que passa a la foto uns metres després.

Vegeu també:

• Els articles del codi de circulació més oblidats

Descens en BTT als espais naturals?

Els descens a tot drap per corriols i pistes és sovint poc compatible amb els altres usuaris dels espais naturals. Al meu entendre els descensos ràpids amb visibilitat limitada són perillosos per la resta d'usuaris de la muntanya (excursionistes, ciclistes en ascens, corredors, etc.).

Com sempre el problema no és el descens en si mateix, sinó el ciclista que circula a una velocitat en la que li serà impossible frenar o esquivar una altra persona (un excursionista, un nen, un ciclista que ascendeix a poc a poc, etc.). Aquí també entra el tema de percepció: el ciclista potser creu que podrà frenar, però la persona que es troba el ciclista no ho veu tant clar i s'espanta.

La fotografia és d'un corriol del Parc Natural del Garraf i els ciclistes van frenar i es van avisar entre ells. Els mateix sender un tram més amunt no és ciclable, té obstacles contínuament i té un pendent vertiginós, però hi ha ciclistes que el descendeixen igualment i aquí podríem debatre si l'erosió que causen en el terreny és assumible o no en un parc natural. El parc de Collserola ja ha regulat l'ús de la bici de forma bastant exhaustiva i altres parcs també ho podrien fer.

Aparcant sota cobert

Amb la inestabilitat meteorològica dels últims dies aparcar sota teulada era una bona garantia de no trobar-se la bici mullada.

A casa nostra ni plou tant sovint ni hi ha gaires aparcaments que garanteixin que no es mulli la bici, però sempre es troben petits racons...

La bicicleta elèctrica és perillosa?

Arran de l'apunt sobre la bicicleta elèctrica a la Xina, volia entrar en el debat sobre la perillositat de la bicicleta elèctrica a casa nostra. Evidentment, no és la bici, sinó el ciclista, però els 25 km/h que

agafen les bicis elèctriques són incompatibles amb la convivència amb els vianants.

Mentre a la calçada la bici elèctrica dóna una gran seguretat perquè ens permet una arrancada ràpida i perquè ens dóna velocitat en condicions on la bicicleta convencional no podria (pujades i accelerades ràpides), a la vorera, alguns ciclistes amb bici elèctrica no regulen el nivell d'assistència i van a velocitats massa elevades.

Actualment, la bici elèctrica és encara testimonial a les nostres ciutats, però tot sembla indicar que en veurem forces en els propers anys. D'altra banda, diversos vehicles elèctrics no homologats circulen per les voreres i els carrils bici sense gaire regulació legal i poden agafar velocitats força elevades.

En tot cas, aquest és encara un debat incipient. Esperem que amb el temps, les infraestructures ciclistes millorin i la presència de les bicis a la vorera sigui testimonial.

Vegeu també:

• Tendències i futur de la bicicleta elèctrica
• Bicicletes elèctriques
• El Segway compleix 10 anys