De cal Jan de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers a la vall de la Llosa

Ressenya de l'ascensió a peu de la part superior de la vall de la Llosa seguint el camí dels Bons Homes.

Distància i desnivell: 14km +460m (anada i tornada pel mateix camí).

Accés: des Viliella s'agafa una pista de terra que ens porta fins al mas de cal Jan de la Llosa (on en determinades èpoques el propietari cobra per aparcar). També es pot deixar el cotxe prop del Salt del Molí i caminar un tros més.

Descripció:

Des de Cal Jan de la Llosa baixem al riu, el creuem per un pont i girem cap a l'esquerre per tal de remuntar-lo pel marge esquerre. De seguida trobarem una pista que ens ajudarà a remuntar la vall. Passarem una de diverses tanques que trobarem durant el camí i a mà esquerra veurem el castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Més amunt trobarem una cabana de pedra anomenada la Farga (vegeu les dues primeres fotos).

Continuarem pujant fins que la pista s'allunya del riu per encarar la pujada a un tossal de pedra (el Pedró). Si estem atents, veurem un sender que fa drecera i ens tornarà a portar a la pista ja més amunt.

Deixarem un desviament senyalitzat (vegeu foto) cap a Viliella, Cap de Rec i els estanys de la Muga.

Triar bossa per la Brompton

Un amic em parlava de les diverses bosses de Brompton i la seva experiència amb elles i m'ha semblat interessant recollir-ho en un apunt. Em deia més o menys:

Bossa de compra (24 litres): la més versàtil i gran, però té un problema important: al plegar la bici l'has de deixar a terra, on no és estable i poden caure les coses de dins o embrutar-se.

C-Bag (25 litres): hi cap força cosa, te la pots posar a coll per plegar la bici. Però també és força voluminosa, de manera que si has de dur poca cosa et pot fer nosa.

Mini O-Bag (7 litres): és cara, però "resultona". El sistema de tancament i la corretja està mal aconseguits (molesta al tancar i pot sortir fàcilment). Això sí, tothom la mira pel carrer, es veu que és molt "cool"! A diferència de les altres dues, penalitza molt poc la pedalada (les altres es noten força). Hi cap més del que sembla. Tot i el preu, crec que paga la pena per la gran utilitat i que està feta per durar.

En tot cas, noto a faltar una bossa entre la C i la Mini. La S no té gran diferència amb la C. També que hi hagués un model més urbà (formal/fashion), però vaja, són bosses de qualitat fetes per durar, i realment van molt bé a l'estar ancorades sobre el quadre i no el manillar. Junt amb el plegat de la bici, és l'element diferenciador de la resta de bicis.

La Tilt elèctrica, la plegable elèctrica de Decathlon

Fa un any us parlava de la nova plegable de Decathlon, la Tilt que llavors encara no es trobava a les botigues catalanes i que presentava un disseny molt innovador començant per un disseny que permet un plegat extraordinàriament ràpid.

Ara veig que també hi ha una versió elèctrica de la bicicleta. El pes augmenta dels 13 fins als 23 kg i l'autonomia és una mica limitada: 30 km.

No tenim molts més detalls de la bici, en principi comparteix les característiques de les seves germanes plegables, només veig que porta una cadena convencional (enlloc de la corretja de goma) i que ve equipada amb un canvi intern automàtic de 2 velocitats que canvia quan es sobrepassen els 19 km/h.

Se'm fa difícil fer-ne una crítica més acurada sense haver provat cap de les bicis Tilt. El plegat sembla molt interessant, però no sé si la durabilitat de les peces serà l'adequada: per exemple els botons de plegat. D'altra banda, el sistema per fer-la lliscar no ha de ser gaire còmode amb la versió elèctrica degut al pes (vegeu vídeo a partir de 0:42).
 

El vídeo, gravat a Barcelona:

5 anys de Brompton!

I un munt de quilòmetres que no he comptabilitzat, al no portar el compta-quilòmetres, però que he gaudit molt!

En tot aquests temps, només he tingut una punxada en la que vaig haver de canviar cambra i coberta i no he tingut absolutament cap despesa addicional!

El manteniment ha estat posar oli a la cadena regularment, netejar la bici, alinear les pastilles de fre una vegada i també he hagut de collar més d'una vegada la tanca de la tija del seient.

Ara tocava canviar cables perquè el plegat els havia segat. També tenia un pedal esquerdat i posats a fer, també he canviat el seient per un dels de Brompton actuals i no l'antic que tenia (més rústic i amb algun petit desgast). Ah, i per fi he posat les Easy Wheels!

En definitiva, he fet una revisió a Cap Problema que ha inclòs una inspecció a fons, greixat de la bici, els canvis que us he comentat i ajustos diversos (tanca de la tija, canvi, frens, radis, etc). Ara la bici va de maravella!

Només un problema

La Brompton ha crescut. Plegada ara és més alta que abans, potser 10 cm més. Per què? Doncs perquè les easy wheels tenen un diàmetre més gran i sobretot perquè m'han posat un suport del seient que es subjecte a la punta de la tija i que no és regulable en alçada, però sí que sembla que permet regular la inclinació del seient.

Bookman USB Light

Llums per a bicicleta petits i recarregables de treure i posar. Poden ser un bon substitut del seus equivalents no recarregables que van amb piles de botó cares i contaminants.

Duren 25 hores en mode intermitent i 5 en posició fixa. N'hi ha un blanc per davant i un vermell per darrera. Es recarreguen amb un cable micro-USB subministrat.

L'únic inconvenient que els hi veig és la durada de la goma de subjecció i el fet que no sembla fàcil poder reparar si es trenca.

Més informació al web del fabricant: Bookman.

Vegeu també:

• Llums recarregables per USB

Volta per les bordes de Baiasca

Circuit a peu amb un paisatge espectacular i forces ombres si es fa de tarda. La presència de cursos d'aigua i la combinació equilibrada de boscos i prats amb flora abundant a l'estiu la converteixen en una ruta interessant que combina natura i patrimoni cultural. L'itinerari forma parts dels itineraris senyalitzats del Parc Natural de l'Alt Pirineu i s'anomena "Sant Bartomeu de Baiasca".

Distància, desnivell i dificultat: 4,1 km +235m amb alguns trams de sender una mica exposats.

Accés: sortint de Llavorsí per la C-13 en direcció a Esterri d'Àneu, trobem a mà esquerra un desviament i una carretera que ens porta primer a Barestui i després a Baiasca.

Descripció:

Del centre del poble surt un camí cap a l'est que passa entre diverses cases en molt mal estat. En sortir del poble segueix per un marge girant en direcció nord i finalment entrant a un barranc que remuntarem seguint uns pals indicadors. És un barranc humit, amb força vegetació i que les llums de la tarda li donen un encant especial. Anirem pujant i creuant el riu fins a deixar un camí a mà dreta per continuar pujant fins a les restes de l'ermita de Sant Bartomeu (vegeu les fotos).

Continuarem per la carena fina una borda i continuarem en direcció nord-oest per un camí una mica exposat entre prats amb força pendent. Finalment anirem a trobar el fons del barranc per canviar de vessant i pujar fins a una collada amb bones vistes que ens portarà a la vall per on tornarem.

Des del coll baixem entre prats cap al nord-oest fins arribar al fons de la vall, on per bosc canviarem de direcció i anirem paral·lels al riu. Ens acostarem al curs d'aigua en una ocasió quan el camí fa una ziga-zaga. Després, el riu cada cop ens quedarà més avall i a la vegada deixarem el bosc de bedolls i avellaners per passar a un paisatge una mica més rocós i sec. Anirem girant i baixant cap a l'oest fins a tornar a trobar el poble i descendir-hi per trobar el punt de sortida.

Bona part del camí de tornada transcorre per senders una mica exposats ja siguin camps amb força pendent o marges amb caigudes més o menys grans, per tant, hem d'anar en compte i tenir-ho present si anem amb nens.

De Músser al Roc de l'Àliga

Passejada agradable des del poble de Músser fins al Roc de l'Àliga on trobareu un espectacular búnquer amb molt bones vistes de la Cerdanya.

Distància i dificultat: 4 km (anada i tornada) amb poc desnivell (+110m) i per pista. Al búnquer cal anar en compte amb les caigudes!

Accés: des de la N-260 a Martinet de Cerdanya, s'agafa la carretera de Lles fins a trobar el desviament de Músser.

Descripció:

Travessem el poble de Músser pel carrer principal i de seguida tindrem una visió força completa del recorregut que farem:  el nostre destí és un turó proper al poble que té unes antenes (vegeu la segona foto). De seguida agafarem una pista a mà esquerra que baixa i deixarem les indicacions que ens guien cap Arànser.  El nostre camí descendeix una mica cap al nord i va girant cap a l'oest i el sud-oest mentre va travessant, camps i petites zones de bosc. Passat un primer tram amb presència d'aigua, trobarem una cruïlla on agafarem el camí de la dreta que puja i en el següent revolt trobarem un primer búnquer amb un cercle a cel obert on es situaria una metralladora antiaèria o un morter.

Continuarem fins a un coll on deixarem una pista a mà dreta per continuar cal al nostre turó i en 100 metres trobarem una nova pista a mà dreta amb una tanca que impedeix l'accés als vehicles. Passarem pel costat de la tanca i ens endinsarem en un bosc i farem la pujada final fins al turó.

Abans d'arribar a les antenes trobarem un primer mirador i ja un cop a les antenes, veurem el búnquer del Roc de l'Àliga (vegeu 1a i 3a foto).

Podeu accedir a la part superior del búnquer amb una grimpada fàcil o usant unes túnel amb escales des d'una estància inferior. Val la pena pujar damunt de la fortificació per tenir millors vistes, però aneu en compte de no caure. També cal remarcar que les escales interiors estan molt desgastades (vegeu foto).

La tornada la farem pel mateix camí.

La línia Pirineus

El búnquer del Roc de l'Àliga forma part d'una línia defensiva de més de 10.000 búnquers que Franco va ordenar construir durant la post-guerra per defensar-se d'un possible atac aliat que mai es va produir i que si s'hagués produït, hauria arribat molt probablement per mar o per aire. Finalment, només es van construir 5.000 d'aquests búnquers. La Cerdanya és una via d'accés relativament fàcil i per això s'hi van construir moltes fortificacions distribuïdes en Centres de Resistència. El búnquer del Roc de l'Àliga és el centre de comandament i observació del Centre de Resistència de Músser.

Passeig pel torrent de Botelles

Una passejada a peu per la zona forestal entre Sabadell i Terrassa entrant en el bonic torrent de Botelles.

Distància i desnivell: 5,5km +200m.

Descripció:

Sortim del Centre d'Informació Ambiental de Bonvilar (CIAB) de Terrassa en direcció nord per una pista que surt de la l'àrea de lleure del CIAB. Aviat deixarem una pista a mà esquerra i continuarem cap a la dreta mentre gaudim de bones vistes de la Mola (vegeu foto). Deixarem una altra pista a la dreta i continuarem recte deixant dues pistes més a la dreta abans d'arribar a la carretera.

Creuarem amb compte i continuarem pel costat d'un camp tot girant cap a l'est i descendint ja per un sender cap al fons del torrent de Botelles. Trobarem una primera font i iniciarem el descens del barranc per un bonic sender que va creuant el rierol que ens acompanyarà un bon tros. Finalment sortim a una pista i  continuem rectes fins a trobar la forta pujada que ens durà fins a Sant Jaume d'Altura.

Sortim de l'església i paral·lels a la carretera en direcció oest. En un trencall girarem a la dreta per donar la volta a un camp enlloc d'anar a buscar la carretera. Deixarem altres camins i ens mantindrem paral·lels a la carretera i al costat d'un camp fins a acostar-nos definitivament a la carretera per creuar-la.

Blinker Grips: punys amb llum al manillar de la bici

Els BlinkerGrips són punys pel manillar de la bici amb un llum LED incorporat que serveixen com a llums de posició lateral i també com a intermitents.

Aquests punys són un complement de seguretat i no exclouen l'ús d'enllumenat a davant i darrera de la bici i tampoc no implica deixar de senyalitzar amb els braços. Veig que com a intermitent, la seva visibilitat és reduïda, però com a llum de posició lateral és un bon complement. Entenc que els llums de posició lateral per a bicicletes no estan en cap normativa i per tant no hi ha d'haver cap problema als portar-los.

Sembla que hi ha una versió que enlloc d'usar piles poden fer servir una dinamo de boixa o per exemple, la bateria d'una bici elèctrica.

En estan escanyant!

Un cop més, ens demostren que no ens volen. Els pressupostos generals de l'Estat espanyol pel 2014 preveuen retallar un 8% les inversions, però les inversions a Catalunya cauran un 25% respecte l'any anterior deixant la inversió a la mitat del que fixa l'Estatut de Catalunya. A més, tradicionalment a Catalunya, l'estat només executa de mitjana un 77,4% del pressupostat, en general un 10% menys que la mitjana de la resta de comunitats.

Si a tot això, li sumem un finançament injust i els impagaments de l'Estat, tenim un any més, un nou capítol de l'escanyament de Catalunya que repercuteix directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Parlaria de les inversions a Rodalies, de carrils bici, de vies verdes, de desenvolupament local, de transport públic i de tantes altres coses que quedaran dins d'un calaix.

Suposo que ja compten que l'any vinent no hi serem, però potser això serà una nova decepció pels que esperen la tercera via o pels que encara creuen que podem canviar Espanya.

Un cop més, ens demostren que no ens volen i menys, tal com som. 

• Gràfic dels pressupostos (Ara.cat)

Barcelona City Challenge

Els districtes de Barcelona competeixen per veure quin fa més quilòmetres damunt de la bicicleta! El Barcelona City Challenge és un concurs que clou els actes de la Setmana de la Mobilitat i que consisteix a comptabilitzar els km que recorren els ciclistes de la ciutat. Per participar, només cal inscriure's i escollir el teu districte (que és com escollir equip, no cal que hi visquis ni que hi circulis en bici ni que hi treballis). Després cal baixar-se l'aplicació per mòbil PlayToRide (o la versió per iPhone) i enregistrar amb el GPS tots els desplaçaments en bici.

L'incentiu per tot plegat són premis pels participants, i col·lectivament, de la informació emmagatzemada, se'n treu una "aranya de trànsit": una fotografia de la mobilitat en bici que permet estudiar com es mouen els ciclistes i que ben usada permet millorar les infraestructures ciclistes.

Si teniu una mica de memòria, recordareu que diverses ciutats europees van competir l'any 2012 i tot i no guanyar, en vam treure unes dades molt interessants:

• Per on circulen les bicis a Barcelona?

Ruta dels miradors del pla de l’Àliga a Estana

Interessant passejada des del poble d'Estana fins al pla de l'Àliga on gaudirem d'espectaculars vistes de la Cerdanya des de 4 miradors orientats estratègicament.

Distància i desnivell: circuit de 5,5km i +100m.

Accés: al poble d'Estana s'hi arriba per carretera des de Martinet de Cerdanya.

Descripció:

Sortirem des de l'Església de Sant Climent a Estana per un carrer perpendicular al principal. Pujarem i agafarem un camí que girant en direcció nord va passant per darrera de les cases i voreja uns prats. El camí es va allunyant del poble (vegeu 2a foto) i continua vorejant camps fins a unir-se a una pista.

La pista continua en lleugera pujada fins a un coll on continuarem en direcció nord per fer la pujada final fins al pla de l'Àliga.

Un cop al pla (3a foto), el travessarem per la pista més marcada fins que girarem cap a la dreta per trobar el primer dels 4 miradors: el mirador sud-est (fotos 4 i 5). Després anirem seguint el camí cap al nord i vorejant el pla per anar a trobar la resta de miradors.

Finalment, anirem a trobar el camí d'anada travessant el prat.

Cada un dels miradors té un panell amb una foto amb els noms dels pobles i muntanyes més emblemàtiques de la zona i si el dia ens ho permet veurem Estana, la Serra del Cadí, Montellà, la vall de la Llosa i cims des de la Tossa d'Alp a la Tossa Plana, Sant Joan de l'Erm o el Quer Foradat, entre d'altres.

Si us situeu damunt de cada foto en veureu l'explicació.

Més informació:

• Totes les fotos
• Plànol i track de la ruta 
• Ressenya oficial de la ruta
• Una ressenya de la ruta

El futur viatja en bici? La DGT la torna a cagar.

La nova campanya de la DGT torna a perjudicar el ciclista i denota una concepció antiquada de la mobilitat. La falca radiofònica qualifica de destorb i mal ciclista als ciclistes que no van enganxats a la dreta de la calçada sense distingir si és en carretera o ciutat, sense tenir en compte que moltes ordenances municipals ho permeten, sense tenir en compte que els vorals han de ser suficients (prou amples) i transitables (nets i sense forats) cosa que sovint no passa i sense tenir en compte que en molts casos és molt més segur pel ciclista ocupar una part, sinó tota la calçada.

En el cartell de la campanya les "claus de la convivència" sembla que són totes pel ciclista. I torna a fer recomanacions sense especificar quines són obligacions: "sobre 2 rodes, sempre casc" o "si vas en grup, millor en fila índia per facilitar els avançaments".

Podeu veure l'article de Conbici que està fent molt bona feina lluitant contra aquesta reforma de la normativa de trànsit tant poc afortunada i també, al web de la DGT, tot el material de la campanya (cartell, falca i vídeo).

El vídeo de la campanya (de 3 minuts) està bastant millor ja que no fa les simplificacions dels altres 2 i les imatges ho fan molt més entenedor i per exemple es veu més clarament si parlen de circulació urbana o interurbana:

Volta per la vall de Son

Volta circular sense dificultats per les Planes de Son agafant el camí d'accés al refugi del Pla de la Font i tornant pel vessant contrari de la vall.

Distància: 8,2km
Desnivell: +400m

Descripció:

Sortim de la porta del centre Món Natura Pirineus (Son, Vall d'Àneu) seguint el camí del refugi del Pla de la Font indicat amb pintura groga. Una pista baixa a l'esquerra cap al riu i el creua. Nosaltres farem servir una passera paral·lela i continuarem per la pista fins a creuar el riu principal de la vall, el Tinter, ho tornarem a fer per una passera de fusta. Continuarem per la pista fins a un trencall on agafarem la pista de la dreta i després continuarem cap a l'esquerre deixant a la dreta un camí que va cap als prats.

Continuarem en un ascens progressiu fins a passar un aguait d'ocells i fins a fer una pujada final fins a una captació d'aigua on la pista mor. Aquí creuarem el riu per una nova passera i el remuntarem per un sender en forta pujada. El camí s'allunya del riu i més amunt, quan ja no pugem tant, s'hi torna a acostar per creuar-lo per un nou pontet. El refugi del Pla de la Font  ja és visible, però si com us proposo, volem fer només la volta a la vall, podem fer drecera camps a través per trobar més ràpidament la pista per on tornarem agafant-la cap a la dreta.

La pista planeja i amb molt bones vistes dels cims del parc de l'Alt Pirineu, ens porta cap a l'altre vessant de la vall. Trobarem un trencall a mà esquerra per anar al pas del Coro que no agafarem i continuarem ja en baixada fins a trobar un sender a mà dreta que per sota de la pista, ens portarà més directament cap el punt de sortida. El sender pot estar una mica perdut en alguns moments pel creixement de la vegetació, però va seguint un mur de pedra on hi ha arbres, travessa algun prat i acaba en un bosc d'avellaners. Al final, troba la pista i la torna a deixar per sortir a l'aparcament del Centre de Natura on es baixen unes escales per acabar d'arribar al punt d'inici.

Quines distàncies fan els nens?

Mai us heu preguntat quines distàncies podrien fer els vostres fills/es en bicicleta, caminant o corrent? En aquesta pàgina recullo les experiències de pares i mares amb els seus fills i filles per tal d'orientar a altres pares i mares.

Última actualització: febrer de 2023

2 anys

• 2 km a peu
• 3 km en una bici d'equilibri

3 anys

• 3-6 km 250-500 mD+ (desnivell positiu) a peu

4 anys

• 10 km planers a peu
• Excursions amb 500 mD+
• 4 km planers en bici de pedals convencional
• Poden usar bicicletes amb rodes de 16"

5 anys

• 10-12 km en bici planers amb un descans al mig
• 12 km 600 mD+ a peu

6 anys

• 15 km 800 mD+ a peu durant un dia
• 20 km en bici planers amb almenys un descans. 
• 10 km d'esquí de fons.
• Alguns nens (1,20 cm d'alçada) poden usar bicis amb rodes de 20"

7 anys

• 25 km plans en bici
• Circulació pels carrils bici de Barcelona amb supervisió constant. Encara no dominen les distàncies de seguretat amb vianants, cotxes i obstacles. Alguns estudis indiquen que encara no estan preparats encara per reconèixer visualment certs perills i reaccionar-hi.
• 2 km 25mD+ corrent amb una pausa curta al mig sense entrenament previ a un ritme 7' el km.

8 anys

• Rutes en BTT amb petits desnivells si ja disposen de bicis de amb diversos plats i pinyons. Per exemple, 30 km amb 200mD+ (desnivell acumulat repartit).
• Alguns ja comencen a usar bicicletes de 24" (sempre segons la seva alçada).
• 15 km +1300 mD+ a peu durant un dia.
• Alguns infants, a aquesta edat, ja van sols a peu a l'escola, altres ho fan uns anys més tard. Els infants han de tenir certa maduresa i voler-ho, els pares ho han d'acceptar i el trajecte no ha de tenir complicacions.

9 anys

• Domini de la bici en entorns urbans segurs (carrils bici, zones pacificades...). Capacitat de preveure obstacles i adequar la conducció a les condicions de circulació (no en tots els casos).
• 42 km de ruta en bicicleta amb més baixades que pujades o rutes d'uns 15 km 300 mD+.
• 4 km i 90 mD+ corrent sense pauses i a un ritme inferior als 7' el km sense entrenament específic.

10 anys

• 60 km en bici si són majoritàriament de baixada (via verda Olot-Girona 350 mD+ aprox.). I 43 km i 750 mD+ si són pujades suaus com el cas d'una via verda.
  
• 21 km +1300 mD+ a peu durant un dia.
  

11 anys 

• Alguns nens (segons altura) comencen a poder fer servir bicicletes amb rodes de 26" (de talles petites).
  

12 anys

• Capacitat per anar en bici sols a l'escola.

Tot requereix un aprenentatge i, com ja sabeu, cada persona té les seves capacitats i els seus ritmes d'aprenentatge. Per exemple: no intenteu fer 10 km d'esquí de fons amb un nen de 6 anys el primer dia, però si n'ha fet altres vegades i a més té costum de caminar, no serà problemàtic.

Per fer certes activitats físiques, els nens necessiten estar motivats, fer pauses i portar ritmes baixos. Algunes bones idees per fer sortides amb nens són:

• Que ens acompanyin altres nens
• Anar sense presses i aturar-se sovint.
• Cercar incentius: anar a veure alguna cosa, interessar-se per la natura i l'entorn, seguir un track de GPS o enregistrar-ne un, etc.
• Parlar molt amb ells! Explicar històries, contes i acudits i cantar cançons!

En aquest blog hi ha més apunts sobre infants etiquetats amb nens.

Setmana de la Mobilitat 2013

Arriba la Setmana Europea de la Mobilitat en un context estrany per la manca de recursos públics, pel desencís cada cop més gran amb els polítics que diuen que sí a la mobilitat sostenible, però que a la pràctica no fan res. Al costat de tot això, la bicicleta augmenta progressivament com no pot ser d'una altra manera.

Aquests dies trobareu activitats arreu de Catalunya on podeu participar per donar suport a la mobilitat sostenible, però com ja sabeu, la millor forma de donar-hi suport és practicar-la cada dia!

Per la bicicleta, trobareu diverses poblacions on podeu revisar la vostra bici, moltes pedalades i algun incentius més com el  BiciEsmorza de l'Hospitalet o rutes guiades a Barcelona.

També podeu participar en les curses de transport que organitza la PTP arreu o en actes com la Demostració de la capacitat d'un bus que també es fa a l'Hospitalet juntament amb altres activitats.

Alguns debats que s'organitzen aquests dies són per exemple al FAD sobre la bici a Barelona, al Col·legi d'Ambientòlegs que fan 4 xerrades sobre mobilitat i salut (PDF) o aquest sobre Contaminació i mobilitat que es podrà veure on-line.

Podeu trobar més informació al portal institucional de la Generalitat. Ah! I també hi ha concurs fotogràfic per a Instagrammers!

La bici fa via a la Via Catalana per la Independència

Força gent va optar ahir per desplaçar-se fins el seu tram en bici o per recórrer un tram de la Via Catalana per la Independència en bici i gaudir de l'ambient.

Un petit recull fotogràfic d'algunes de les bici que van passar pel tram 411!

A la Via Catalana per la Independència en bicicleta

La bici l'11 de setembre de 2012

Com sempre que hi ha aglomeracions de gent, la bicicleta és la millor opció per desplaçar-se de forma ràpida. El proper 11 de setembre, una de les millors formes de desplaçar-se fins al vostre tram de la Via Catalana serà usant la bicicleta.

L'organtizació recomana als participants que a les 16h vagin al punt de trobada del seu tram, a partir de llavors, progressivament, s'anirà tallant el trànsit, però com sabeu, la bici podrà esquivar aquests talls.

Si us decidiu a participar en l'últim moment al trams amb menys ocupació de les Terres de l'Ebre, combinar un dia de cicloturisme amb amics o familiar pot ser una bona opció per passar un bon dia i ser present en un  moment històric del nostre país.

• Manual d'instruccions per anar a la Via Catalana (Vilaweb)

Camins, pistes i carreteres amb la vegetació crescuda

Les pluges i les nevades d'aquest hivern i primavera han propiciat una crescuda de la vegetació de camins, pistes i carreteres, en especial als Pirineus.  A la vegada, la falta de recursos de l'administració han deixat moltes carreteres locals sense el manteniment que els hi correspondria.

Moltes carreteres locals (algunes antigues pistes de terra) ja estretes de per sí, ara encara ho són més amb el conseqüent perill afegit de falta d'espai i manca de visibilitat per tots els usuaris de la via. Un altre problema que he observat són els despreniments que s'han menjat a molts llocs la calçada i on en molts casos encara no s'ha actuat (només s'ha senyalitzat per exemple).

El mateix passa en pistes o senders locals on el manteniment el porten Ajuntaments o entitats locals de forma voluntària. Arbres caiguts, branques baixes, herba alta, ortigues i altres plantes punxegudes poden fer impracticables per la bici algunes pistes i senders. No és una situació nova, però el que sí que és nou és la manca de recursos. A la pràctica i a la llarga, això pot tenir conseqüències en el turisme.