Sobretot les que ho fem cada dia de forma quotidiana pels carrers de
pobles i ciutats del nostre país, les que ho fem per convicció, com
alternativa al cotxe o la moto, malgrat l’esforç que a vegades suposa, i
malgrat el risc de compartir massa sovint la calçada amb actituds
prepotents i temeràries darrera els volants.
Estimem la vida i precisament per això anem amb bici, fem millor la
nostra vida i la de la resta de persones, incloses les que condueixen
els vehicles que ens fan respirar les seves emissions i monopolitzen un
espai públic que és de tots. I també la dels vianants, perquè la
presència de ciclistes als carrers contribueix a moderar la velocitat
del trànsit i a reduir el nombre i la gravetat dels accidents a les
ciutats, les víctimes dels quals són moltes vegades vianants atropellats
per cotxes que excedeixen els límits de velocitat. Estimem els fills i
filles de tothom, perquè anant amb bici fem una ciutat més segura i
saludable per tots els infants i contribuïm a la seva autonomia. I també
estimem la nostra gent gran, perquè amb la nostra opció de mobilitat
contribuïm a evitar malalties respiratòries i cardiovasculars que són 2
de les 3 principals causes de mortalitat.
Els qui anem en bici de forma quotidiana també som conscients de la
fragilitat de la vida, doncs qualsevol petita incidència al costat de
cotxes, motos i camions ens pot costar la vida, la fragilitat la sentim
en pròpia pell cada dia. Per això els qui creiem en la bici com a opció
de mobilitat quotidiana ens esforcem per adoptar hàbits de circulació
que ens garanteixin la seguretat, i de la mateixa manera ens esforcem
per evitar conductes que posin en risc la seguretat d’altres persones.
Evitem circular per les voreres i des de les entitats d’usuaris de la
bicicleta procurem que la resta de ciclistes tampoc ho facin. Doncs no
és l’espai dels vianants que cal reduir, sinó el dels cotxes, l’ús
massiu i acrític dels quals ha esdevingut un dels principals problemes
dels nostres entorns urbans.
I és perquè estimem la vida, activament, involucrant-nos-hi cada dia
amb els nostres hàbits personals de mobilitat, que quan aquesta màquina
enginyosa i senzilla que és la bicicleta, la nostra eina per lluitar per
una vida millor, per una malaurada i desafortunada circumstància acaba
propiciant l’escapçament d’una vida, que també sentim intensament la
tristesa i el dol.
Perquè els qui anem amb bici cada dia estimem la vida, estimem el carrer, estimem la gent, estimem les nostres ciutats i estimem el país, activament, com ho feia la Muriel.
Text de Benjamí Aguilar (Granollers Pedala) que han subscrit diverses entitats d'usuaris de la bicicleta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada