Llegeixo que hi hagut una 'Millora' del carril bici de Meridiana (El Cau del Drac 17/1/2009), la millora està entre cometes perquè alguns trams veig per les fotos que continuen tenint importants deficiències (per exemple en no mantenir les distàncies de seguretat):
Després de les repetides queixes al respecte, sembla que l'Ajuntament de Barcelona ha apedaçat el carril bici de Meridiana. Podeu veure'n unes fotos abans i després dels sorprenents canvis.
Continuant amb més invencions avui també he trobat aquest Light Lane, un carril bici il·luminat per làser des de la nostra bici. Es projecte cap a al terra just darrere de la bicicleta perquè els cotxes que ens segueixin vegin el carril imaginari per on circulem i ens avancin (si ho han de fer) amb seguretat.
Speed Vest és una armilla reflectant que indica la velocitat a que circulem. Funciona amb un sensor a la roda com si fos un compte quilòmetres normal i corrent, després s'il·luminen uns llums indicant la nostra velocitat. Segons el seu autor aquesta armilla ajuda a conscienciar que la bicicleta és un bon mitjà de transport, ensenya als conductors de vehicles motoritzats a avançar les bicicletes de forma segura i mostra com un ciclista normal i corrent pot circular tranquilament entre 15 i 25 km/h.
De moment encara no es comercialitza. Aquí teniu més detalls tècnics de com s'ha fabricat el prototip.
També anomenat Camí Verd del Llobregat o via blava del Llobregat. Ressenya des del pont del Diable de Martorell fins al mar prop de la desembocadura. Revisat: juny de 2024
Distància: 30 km
Descripció de la ruta:
km 0. Sortim des de sota de l'arc Romà del pont del Diable (cantó est) i passem per un túnel per trobar els indicadors (i pedra que posa Via Augusta) que ens fan tombar a la dreta. Descendim entre marges moderns de pedra fins al costat del riu i anem girant fins a passar per sota del pont de l'autopista AP7 un parell de vegades. Continuem pel llarg meandre de Ca n'Albareda (a l'altra costat del riu hi ha unes basses i una zona d'horts).
Meandre de Ca n'Albareda
km 3. Deixem a mà esquerra el camí que va a l'estació de Renfe de Castellbisbal (200 m) i al poble (1,8 km).
Tornem a passar per sota de l'AP7 i fent un gir anem a buscar el riu. Passem per una àrea de pícnic on s'inicia la rampa que dóna accés a una passarel·la blava que creua el riu (km 3,7). Continuem i avancem entre un complex industrial (cantó esquerre) i el nucli de Sant Andreu de la Barca (cantó dret) que queda a l'altra banda del riu. Deixem a la dreta una passera de color groc (vegeu foto) que ens portaria cal al centre de Sant Andreu de la Barca (km 6).
km 8. Ens allunyem una mica del Llobregat per una zona mig en obres per creuar la riera de Rubí per un pas ple de còdols. Continuem en direcció a una torre d'aigua (visites concertades) on haurem de descendir un talús per continuar. Si no us acosteu massa a la torre i aneu atents, a la vostra dreta neix un camí estret que descendeix el talús. Continuarem al nivell del riu uns 150 m fins que a l'esquerra hi ha una pressa i llavors ens allunyem del riu i guanyem una mica d'altura. Aquest tram ha quedat malmès alguns cops amb les pluges i riuades i en certes ocasions hi podeu trobar sorra o fang.
Havent creuat la riera de Rubí
km 9,5. Continuem fins a creuar el pont del tren d'alta velocitat. Trobem un trencall cap al Papiol (1,2 km) i continuem cap al mar deixant un antic molí paperer a mà esquerra.
El Papiol i el Molí de Can Capdevila
km 11,1. Trobem un trencall cap al centre de Molins de Rei
km 13. A mà esquerra ens queden els Aiguamolls de Molins de Rei
Pas inundable entre Molins de Rei
i Sant Vicenç dels Horts
km 14. Passem per sota del pont que comunica Molins de Rei i Sant Feliu amb Sant Vicenç dels Horts i a mà dreta unes rampes ens permetrien baixar fins a un pas inundable per creuar el riu (vegeu foto), nosaltres continuem per la riba esquerra.
km 14,3. Una passarel·la (vegeu foto) ens permet creuar el torrent del Terme (prolongació del carrer Comerç de Sant Feliu de Llobregat).
km 15. Creuem la riera de la Salut que ens passa una mica desapercebuda. Remuntant-la i creuant l'autopista per sota podem arribar al centre de Sant Feliu de Llobregat. Nosaltres continuem descendint el riu i passem per sota dels viaductes de l'autovia A-2 (km 15,5).
Vista des d'un mirador al terme de Sant Joan Despí
km 16,8. Deixem a mà esquerra una àrea de pícnic amb una torre d'aguait i travessem per un pontet un canal que desguassa al riu (vegeu foto). Pedalem amb terrenys cultivats a mà esquerra i passem per sota de les vies del tren d'alta velocitat (km 17,5), agafem el camí de la dreta paral·lel al riu.
km 18,4. Arribem a la Potabilitzadora de Sant Joan Despí. Continuem i agafem el camí de la dreta que descendeix i deixem a mà dreta el camí que ens porta al pas inundable (km 18,6) que ens permetria creuar cap a Sant Boi. Continuem i de seguida agafem un nou camí que baixa cap a la dreta. Creuem el pont dels FGC i amb el centre de Sant Boi a la dreta anem resseguint el meandre per passar per sota de la carretera C-235 (km 19,3). En aquesta carretera, s'hi ha de construir un pas per a bicis i vianants que substitueixi un pas inundable que trobarem a continuació i que quan plou queda impracticable.
Prop de Sant Boi
km 19.6. Continuem pel camí de la mota (camí alçat) i creuem altre cop les vies del tren d'alta velocitat. Continuem descendint i se'ns acostaran les vies d'un ramal de mercaderies dels FGC que va al port. Trobarem un pont metàl·lic (km 20) que és l'antic accés al riu des de Cornellà. Continuarem i un ramal de mercaderies del tren d'alta velocitat transcorrerà paral·lel a les vies dels FGC.
km 20,9. Passarem per sota de la passarel·la de Cornellà que ens permet creuar el riu o anar al centre de la ciutat. Continuem descendint el riu i deixem a l'esquerra l'estadi de l'Espanyol i el Centre Comercial Splau, tots dos a cavall dels termes de Cornellà i el Prat, un vestigi dels meandres del riu que feia de frontera entre termes. Ara el riu, encaixonat, va més recte i permet que hi circulin nombroses infraestructures com l'autovia A-2 i les vies de tren que ens acompanyen a mà esquerra.
km 22,8. Passem per sota de l'autopista C-32. A mà esquerra ens apropem als hospitals de Bellvitge i els edificis de la Gran Via, a mà dreta el centre del Prat queda encara llunyà i predominen les zones agràries.
km 23,8. Arribem a l'autovia C-31 i el camí del marge esquerra finalitza. A mà esquerra podem anar cap a l'Hospitalet (barri de Bellvitge) i si cal continuar cap a la Gran Via hospitalenca i barcelonina. Nosaltres continuem el descens pel marge dret creuant el riu pel nou pas ampliat per a bicicletes i vianants. Un cop al marge dret passem per sota el propi pont per poder continuar.
km 24,4. Passem per sota el pont del tren. Podem escollir entre un camí pavimentat inundable al costat del riu o un camí elevat. Si hem triat l'elevat, trobem un desviament que ens permet anar al Centre del Prat.
km 25. El camí elevat passa per una zona d'esbarjo amb fonts d'aigua, taules i bancs. A la dreta, ens queden diverses instal·lacions esportives. Si anem pel camí de baix, arribem a la zona més inundable que pot tenir restes de fang.
km 25,3. Una nova rampa ens permet descendir del camí de dalt, unir-nos al de baix i passar per sota del pont de Mercabarna (km 25,4).
km 26,2. Passem per sota del pont de Nelson Mandela. Aquest té carril bici en ambdós costats i ens permet connectar amb el polígon pratenc. Continuarem el descens i agafarem un camí paral·lel a la nostra dreta perquè el nostre camí queda tallat per la tanca que delimita els Espais Natural del Riu Llobregat. Continuarem sense veure el riu i allunyant-nos-en lleugerament.
km 27,3. Trobem l'entrada dels Espai Naturals del Riu. L'accés només es pot fer a peu i l'horari és limitat, però com a mínim, podem aparcar la bici i arribar-nos a una torre-mirador propera. Continuarem cap al mar en bici pel camí que continua recorrent la tanca delimitadora dels espais protegits (Itinerari 3). Aquest camí també té un accés limitat, però es pot fer en bici.
km 28,2. Trobem un aguait, el mirador de cal Tet que ens permet veure part de l'estany del mateix nom. A continuació trobem una cruïlla (km 28,4) on se'ns uneix un camí i on trobem un pont que ens connecta amb un camí paral·lel. Continuem cap al mar fins que ambdós camins es tornen a connectar amb un nou pont (km 29,2).
km 29,3. Girant cap a l'esquerra continuem fins al mirador de la Bunyola on ja podem veure el mar. Des de dalt del mirador en direcció est veurem la platja de l'Arana i la desembocadura del riu Llobregat (vegeu foto). Un cop aquí, és interessant tornar uns metres enrere i continuar resseguint la costa cap al sud per veure dos edificis recuperats com aguait.
El mirador de la Bunyola des de la desembocadura (accés a peu)
Del Semàfor cap a la Ricarda
km 29,6. La Caserna de Carrabiners és l'edifici que allotjava aquest cos de vigilància costanera. Només en resten les parets i el terra. Les finestres serveixen d'aguait.
km 30. El Semàfor és un antiga torre de telègraf òptic que també va ser l'allotjament dels oficials del cos de Carrabiners. Ara, unes passeres de fusta ens permeten pujar-hi i tenir bones vistes de l'estany de la Magarola i la torre de la Ricarda (vegeu fotografies).
Si encara us queden forces o si teniu ganes de platja, us podeu acostar a la platja del Prat. Vegeu totes les alternatives que us proposo i mireu el mapa-guia amb un munt d'informació addiconal.
Vegeu aquest apunt amb més informació sobre accesos, trams transitables, etc.
Si continueu cap a la platja del Prat, podeu seguir part d'aquesta ruta: Mapa i track de plaça Espanya a la platja del Prat i també a wikiloc, són 20 km d'anada i uns 36 d'anada i tornada.
El marge dret és transitable des de Sant Andreu de la Barca fins al mar.
Hi ha trams que després de les pluges poden estar molt fangosos o
que són zones inundables. En cas que el riu vagi molt crescut, els
passos inundables no seran practicables i el pas per la riera de Rubí
pot estar també tallat. Llavors, pot ser més pràctic anar pel marge
dret, tot i que també hi trobarem dificultat i afluents que caldrà
travessar.
Tingueu en compte que és un zona canviant (obres, regeneració de la
vegetació, inundacions, etc.) i que el traçat pot variar lleugerament i
que en alguns trams hi ha dos camins paral·lels possibles.
La ruta en vermell del mapa de baix de tot correspon al carril bici de la
platja. Les línies taronges són els enllaços entre ambdues rutes. Entre el camí del riu i el carril bici de la platja hi ha diversos camins agrícoles que també són força interessants.
L'estació
de FGC de Martorell Vila - Castellbisbal queda a pocs metres del pont
del Diable. Cal sortir pel cantó del riu i dirigir-se cap al pont
travessant la carretera o bé seguint per la mateixa vorera on ens
trobem.
Podeu tornar agafant el tren de Rodalies a l'estació del Prat o el metro en alguna de les 3 estacions de la L9 que hi ha al Prat.
Més mapes:
En verd el camí del riu, en vermell el de la platja
del Prat i en taronja els enllaços entre ambdós.
Dissabte a la manifestació per Gaza que sortia de la plaça Universitat em vaig fixar que hi havia una furgoneta del Bicing enduent-se bicicletes. Cap a on? Cap al final de la mani? Té en compte el Bicing els actes de la ciutat o senzillament van detectar que l'estació era plena?
Aquest sistema inaugurat en una estació de tren de San Francisco facilita pujar i baixar escales amb la bicicleta. La rampa no és belluga, no és una rampa mecànica, qui puja la bici continua sent el ciclista, però el fet de poder-la arrossegar enlloc d'aixecar facilita la vida al ciclista. També ho comenten en aquest bloc de ciclisme a San Francisco d'on he tret la fotografia.
El Periódico d'ahir publica un article titulat Bicicletes també per a l'hivern on parla del bicing a Washington on sembla que es va inaugurar a l'Abril amb una aposta bastant discreta: 120 bicicletes, 10 estacions i una tarifa anual de 40 dòlars per a lloguer de 3 hores. El resultat al meu entendre també ha estat discret: 900 persones inscrites i 100 viatges per dia. Tot i que la propera primavera el servei s'ampliarà de moment no es pot qualificar d'èxit.
L'article destaca que el trànsit salvatge de la capital americana ha estat un punt a favor de la bicicleta que es converteix en un mitjà de transport molt més àgil. Les nevades també col·lapsen la ciutat i fan que la bici sigui l'alternativa més ràpida, per això, els col·lectius ciclistes demanen a l'ajuntament que adapti mecànicament les bicicletes (que són com les de Barcelona) a les condicions atmosfèriques i donen consells per circular amb neu.
Actualitació: en aquest bloc també comenten la notícia. També podeu visitar la pàgina de l'Smart Bike: https://www.smartbikedc.com/
Després d'un parell d'anys (es va presentar al 1r Congrés Català de la Bicicleta) la Generalitat ha aprovat el Pla Estratègic de la Bicicleta que preveu fins el 2012 les següent mesures:
Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables
Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC)
Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització
Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes
Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures
Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió
Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes
Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació
Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles
Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats
Podeu veure'n els detalls i saber els itineraris que es crearan (fins al 2026!) aquí i si voleu podeu llegir el que en diuen alguns mitjans que se'n fan ressò:
Com ja era previst l'Àrea Bicing, el bicing metropolità, arribarà abans d'acabar el 2009, segurament al final de l'any ja que l'adjudicació es farà al juny. Un article d'El Periódico, 05/01/2009 (PDF) repassa els detalls de tot plegat, no m'ha semblat veure-hi cap novetat respecte a altres notícies de l'any passat, potser si us interessarà saber el número de bicicletes i parades per ciutat.
La notícia parla també d'augment del número de km de carrils bici (de 200 a 375), però no ens explica a on, ni amb quins diners, ni res...
He trobat aquest apunt amb diverses fotos sobre vandalisme al Bicing:
Des de fa un temps, si més no al districte de Sant Martí, estic observant horroritzat l'alt grau de vandalisme que estan patint les estacions del Bicing. Presumeixo que habitualment amb la intenció de robar els vehicles. Això òbviament repercuteix molt negativament en el servei i sovint cal recórrer més estacions per tal de trobar llocs on poder aparcar, perquè els espais aparentment lliures es troben en un estat inusable.
Passant per una dels carrers de l'eixample he vist aquesta bicicleta blava. Des de l'altra cantó del carrer de seguida he vist el llum davanter característic del Bicing. M'hi he acostat i he fet la foto per donar-ne fe! Una bici del Bicing blava lligada en un aparcament de bicicletes de Barcelona!
Reelight és un llum magnètic per a bicicletes. El principal avantage és que no depens de piles, però d'altra banda, el seu principal desavantatge és que quan et pares deixa de funcionar.
Així doncs, és un sistema apte per ciutat, però a mi personalment, quan estic parat prefereixo tenir els llums encesos i no només dependre dels catadiòptrics.
Xafardejant l'arxiu de LIFE he trobat aquesta foto de 1971 feta a San Francisco. És un autobús adaptat per portar els ciclistes i les seves bicicletes de punta a punta de la badia a través del pont.
He trobat una ressenya del que sembla ser un document sobre aquest servei:
BICYCLE-RIDING ENTHUSIASTS TURNED OUT IN FORCE TO INAUGURATE AC TRANSIT'S FIRST BUS-A-BIKE SERVICE, THE "PEDAL HOPPER," WHICH BRIDGES THE BAY BETWEEN BERKELEY AND SAN FRANCISCO FOR WHEELMEN. BIKES WERE RACKED IN THE CENTER OF THE BUS, WHILE RIDERS SAT ON LONG SEATS AT THE REAR OF THE COACH. TWO BUSES WERE CONVERTED TO CARRY 24 BIKES AND 24 RIDERS. ENTRANCE AND EXIT IS THROUGH THE FRONT DOOR ONLY. PASSENGERS ARE EXPECTED TO LOAD THEIR OWN BIKES ON BOARD AS THE DRIVER SUPPERVISES THE SAFE ANCHORING OF THE WHEELS. FOR THE FIRST TIME IN THE BAY AREA AND POSSIBLE ANYWHERE ELSE IN THE NATION, PUBLIC TRANSIT WAS NOT ONLY RECOGNIZING BUT ALSO MAKING PROVISIONS FOR THE BURGEONING INTEREST IN BICYCLING FOR RECREATION AND TRAVEL.
Actualment sembla que encara hi ha un servei que en hores punta et porta de punta punta de badia per 1 dòlar.
Aquesta és la reflexió que feia l'altra dia de bon matí quan encara era fosc. Vaig arribar a una cruïlla i em vaig aturar darrere d'un taxi que esperava per sortir. El taxi treia massa el morro i va fer marxa enrere i com que la meva llum quedava massa avall i no la deuria veure va estar a punt de xocar amb mi. Per sort, només es va desplaçar mig metre i no va arribar a tocar-me, però jo em vaig sentir completament venut, no podia esquivar-lo, ni fer marxa enrere prou despresa i el timbre o cridar no crec que hagués servit de gaire ja que amb el fred del matí portava les finestres ben tancades i segurament sintonitzava Ràdio Tele-Taxi!
En resum, que us recomano portar les llums com més amunt millor. La davantera al manillar i la de darrere a la tija del seient. Així els cotxes de davant us veuran pels retrovisors i els de més endarrere us veuran abans. Amb les bici plegables costa més poder instal·lar els llums gaire alts, especialment a darrere, a davant haurem de tenir en compte el plegat de la bici.
Fa temps a l'apartat Transportar la bici d'aquest bloc explicava, entre d'altres, com portar la bici al cotxe. Avui he trobat aquest article que amb fotos que explica molt bé tots els sistemes amb pros i contres per portar la bici al cotxe: Cómo llevar la bici en el coche.
Llegia fa uns dies a l'Avui (11/12/2008) que l'Ajuntament experimenta amb carrils bici pintats de vermell i línies discontínues a les cruïlles de l'eixample com a solució als accidents entre cotxes i bicicletes en els girs a la dreta.
D'altra banda llegeixo a Barcelona Times Bloc que també s'han començat a posar pilons de plàstic vermell per marcar el començament i el final d'alguns carrils bici a la calçada.
Bicignals són uns intermitents per a bicicleta que es sincronitzen sense fils. Porta catadiòptrics, llums de posició i els quatre intermitents. També es desmunten i es desen junts en una funda.
Per tercer any consecutiu reciclo aquest apunt de regals ciclistes i us recomano (sobretot si no esteu segurs de quin accessori regalar) el cap de setmana en bicicleta:
Ja que és època de regals i molts us estareu preguntant què podeu regalar us proposo unes quantes idees de coses relacionades amb la bicicleta:
Llums amb leds (blanc a davant i vermell a darrera), de fet són obligatoris per circular de nit.
Un timbre que també és obligatori per circular!
Unes 'banyes' per posar al manillar.
Un kit de reparació de punxades.
Una tanca per lligar la bicicleta, millor en forma de U rígida.
Un casc.
El 'kit cicloturista' (vegeu apartat accessoris): un portaequipatges, unes alforges i una pota de cabra.
Un compta-quilòmetres.
Ep! Què tal una bicicleta?
Regals no tant materials:
Un cap de setmana en bicicleta! Reserva l'allotjament i si et cal lloga bicicletes.
Ja he parlat diverses vegades de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. Ara aquest itinerari pren rellevància per dos esdeveniments propers: d'una banda la reforma del carril bici de la Gran Via Barcelonina (2009) i d'altra el soterrament d'un nou tram de Gran Via a l'Hospitalet (no tant proper, el 2010-2015?).
Fent uns càlculs ràpids amb el Google Earth anar de la Plaça Espanya a el Prat per la Gran Via seran uns 8 km, fins a Cornellà uns 9 i fins a Sant Boi uns 10. Són distàncies llargues, però encara assumibles per a ciclistes urbans avesats.
La Saboga acaba de presentar un informe que ens posa al dia d'aquesta avinguda a nivell ciclista:
Malauradament els carrils bici semblen fets per cobrir l'expedient (falta de continuïtat, senyalització...), sembla mentida que una obra feta al segle XXI encara es faci així:
...un 42% de l'avinguda no té carril bici i la major part del carrils bici existents presenten importants deficiències.
Aquest és l'article número 1.000 de Bici-Vici! Fa uns dies comptava quant de temps portava escrivint en aquest bloc i vaig haver d'anar fins al primer post, això va ser el 4 de novembre de 2004. Així doncs, ja fa una mica més de 4 anys que escric aquest bloc, però com que el 4 no és un número que es cel·lebri he esperat unes setmanes per arribar a aquests 1.000 posts o articles.
Comptant veig que surten a casi 5 articles a la setmana! Ara crec que m'ho prenc amb més calma i he baixat el ritme. Amb 4 anys la vida dóna moltes voltes i ara no surto tant en bici i per tant faig menys ressenyes de rutes, en canvi ara agafo molt més la bici per la ciutat!
Gràcies a tots els que m'aguanteu!
Algunes curiositats de les estadístiques (dels últims 2 anys i mig):
Sabíeu que la paraula clau amb la qual la majoria de gent ha arribat a aquest bloc cercant amb el Google és lidl? I tot per culpa d'un post que vaig fer sobre unes ofertes que feia el Lidl amb articles ciclistes. Actualment la paraula més cercada és bici-vici i lidl ha passat a la tercera posició.
Les pàgines més visitades són els reculls de rutes cicloturistes i en BTT.
Tot i que aquest bloc està en català, un 63% de les visites es fa amb navegadors configurats en castellà i només un 29% té el navegador en català o amb la llegua de navegació en català.
Un 37,5% dels visitants utilitza el Mozilla Firefox.
Entre 50 i 150 persones visiten cada dia Bici-Vici.
Jo també he xafardejat l'arxiu fotogràfic de LIFE que Google ha posat a disposició dels internautes. Cercant bicycle he trobat 12 pàgines de fotografies (unes 200 fotografies), una de les més antigues és aquesta del 1895 feta al Regne Unit. Hi podem trobar fotos de les primeres bicicletes al Regne Unit, ciclistes a Europa durant la post-guerra, actors i actrius americans passejant en bicicleta, alguna del Tour de França, entre moltes d'altres.
Llegeixo en un article a El Punt 9/12/2008 sobre el carril bici del carrer Urgell que són 2.000 els ciclistes que hi passen cada dia. Se'ns dubte, era un itinerari molt necessari, ara, a més a més, ho tenim quantificat...
Això m'ha fet pensar en el futur carril bici de la Gran Via que us comentava l'altre dia i que previsiblement serà un dels més utilitzats de la ciutat. Penseu que és l'únic itinerari capaç de connectar el riu Llobregat i el riu Besòs en línia recta.
En estem acostant a Amsterdam o Copenhagen? Us heu fixat que el ciclistes cada cop aguantem millor el fred i la pluja? No sóc l'únic que s'hi ha fixat, ara els ciclistes som més resilents, una nova paraula per aprendre...
Itinerari circular sobre asfalt i pistes forestals que transcorre en bona part pel nou Parc Natural de la Tinença de Benifassà (Castelló).
Distància: 72 km i almenys +800 m (85 km si ens acostem fins a la Pobla de Benifassà i Castell de Cabres)
Accés: fins a Tortosa en tren (vegeu rutes relacionades).
Descripció de la ruta:
Tram la Sénia - La Pobla de Benifassà, 14,5 Km (17 Km fins al poble)
Sortim de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà i ens acostem al riu Sénia a per remuntar-lo fins al pantà d'Ulldecona (vegeu foto).
Pantà d'Ulldecona
Continuem fins a una de les cues del pantà i comencem a pujar amb més força fins a trobar una carretera a mà dreta que ens portaria a Fredes. Nosaltres continuem recte planejant més fins a deixar el desviament al Bellestar i trobar una nova cruïlla on podem arribar-nos a la Pobla de Benifassà sumant 2'5 km més o continuar cap a Castell de Cabres.
El Boixar
La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres, 16 km
La pujada és forta i constant. Quan s'acaba la pujada trobem el desviament a la dreta per anar a Fredes i veiem el poble del Boixar (vegeu foto). Deixarem el Boixar i continuarem per la carretera planejant més (amb pujades i baixades). A uns 4 km abans d'arribar a Castell de Cabres trobarem una baixada que acaba amb una corba i continua amb una pujada. En aquesta corba surt una pista de terra a l'esquerra que agafarem.
Castell de Cabres - Vallibona 11 km
La pista planeja travessant un bosc i tot i alguna pujada les baixades predominen. Més endavant pujarem un coll per després baixar amb força cap a Vallibona. Trobarem diverses pistes que ens poden enganyar, seguirem el camí més marcat i en la baixada final trobarem una cruïlla on agafarem el camí de l'esquerra (el de la dreta ens porta a una masia).
Quan la pista descendeix per un barranc veurem Vallibona (vegeu foto), després deixarem el barranc per anar a trobar una masia que passarem per sota per tornar cap a la barrancada i creuar-la per anar a trobar el poble.
Vallibona - Rosell 24 km
De Vallibona sortirem per una pista asfaltada en direcció a Rosell. La pista transcorre primer pel fons de la vall i després per la falda de la muntanya deixant el fons de la vall a mà dreta.
Rosell - la Sénia 6 km
Al sortir del poble agafem un desviament a l'esquerra i per una carretera asfaltada força recta arribarem al barranc del riu Sènia i contemplarem la Sènia dalt del penyasegat. Travessarem el riu i continuarem carretera amunt fins arribar al poble.
Alternatives
Pista encimentada (abans de terra) entre la Pobla de Benifassà i el Boixar: segurament fa una mica més de pujada que la carretera. S'agafa a la Pobla anant cap a l'Alberg de la Font Lluny i ens deixa a la carretera ja casi a dalt molt prop del desviament de Fredes.
Com ja sabeu, està prohibit circular amb auriculars. Cyfi és un sistema per escoltar música amb uns petits altaveus que s'acoblen al manillar i utilitzant tecnologia sense fils. Hi ha una versió per iPod i una altra Bluetooth que permet també parlar pel mòbil.
Llegeixo al 20minutos.es 3/12/2008 i també a l'Avui 4/12/2008 que el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix com a línies generals l'extensió de la zona verda, de les zones 30, peatges que gravin els vehicles que no vagin plens, més espai per a la bicicleta o carrils Bus/VAO a totes les entrades, entre d'altres.
La notícia de 20 minutos comença dient "En deu anys, Barcelona hauria de convertir-se en una ciutat idílica o en un autèntic malson, depèn de com es miri". Segons el meu entendre la qualitat de vida pot millorar del ciutadans pot millorar molt. Em pregunto que fan la resta de ciutats de l'àrea metropolitana. No tenen el mateix pressupost, ni les mateixes competències, ni la mateixa xarxa de transport públic i em temo que alguns dels seus responsables polítics ho veuen com un malson i sempre van a remolc del que fa Barcelona. Què en penseu?
Llegeixo a Europapress.es 1/12/2008 que més de 5.000 persones han realitzat la Ruta del Cister en els últims 8 mesos des de que s'ha inaugurat de forma oficial. El 78% ho han fet a peu i la resta en bicicleta.
Seguint el GR-175 es tracta d'una ruta de 104 Km que es pot fer a peu o en BTT agafant 3 variants.
També us podeu planificar una ruta a mida per asfalt. Nosaltres hi vam estar i vam sortir de Tàrrega cap a Vallbona de les Monges passant per Sant Martí de Maldà. Recordo que les carreteres eren força tranquil·les fins que t'acostaves al monestirs!
Una bicicleta del bicing a l'Hospitalet. Fotografiada aquesta setmana. Deslligada, abandonada, en aparent bon estat i sense algunes de les peces característiques. El "lladre" potser havia anat a dinar...
Segons Amigosdelciclismo.com (24/11/2008), els distribuïdors de bicicletes elèctriques s'estan posant d'acord per demanar la factura de compra de la bicicleta quan s'adquireix un accessori com un carregador de bateria per tal d'acabar amb els robatoris. La idea és d'una banda posar les coses difícils al lladres i de l'altra, que els distribuïdors entenguin que tot i que puntualment perdran una venda, en guanyaran moltes més si desapareixen els robatoris que desincentiven la compra de bicicletes.
Sistemes així ja funcionen amb cert èxit, per exemple el registre per web en comprar una bicicleta Brompton. En principi, els distribuïdors d'aquesta marca sempre que els hi arriba una bicicleta haurien de comprovar el número de sèrie per si existeix una denúncia de robatori per part del propietari.
Sembla que ja s'ha posat en marxa el carril bici del carrer Girona amb un disseny similar al del carrer Urgell. Aquest carrer permet connectar Ciutat Vella (carrer Sant Pere més Alt) amb la Gran Via.
D'altra banda, la prolongació del carril bici de la Gran Via està prevista que comenci al gener de 2009 i que acabi connectant la plaça Cerdà amb la Verneda. Aquest carril que actualment per la seva discontinuïtat és poc utilitzat, és previsible que es converteixi en un dels carrils més utilitzats de la ciutat i les crítiques venen pel seu disseny per la vorera similar al de la Diagonal i per les solucions que es pugui adoptar en diverses cruïlles (algunes amb rotonda).
En la fase actual, el sistema recull únicament dades de l'Hospitalet de Llobregat, però en fases posteriors es podria estendre a altres municipis i obrir a la participació ciutadana convertint-lo en un web col·laboratiu.
Si circuleu per l'Hospitalet de Llob. us interessarà l'apartat itineraris que fa un inventari exhaustiu dels carrils bici d'aquesta ciutat.
Article a la revista IDEES de Jordi Portabella sobre com planificar i preveure l'ús de la bicicleta. L'he llegit en diagonal (són 11 pàgines!) i està bé, aporta alguna dada que desconeixia i potser dóna una visió més enllà de la visió urbana.
Aquí teniu un parell de vídeos d'una campanya encarada als conductors de cotxer per disminuir els accidents amb ciclistes. L'eslògan de la campanya ve a dir alguna cosa com: És fàcil no veure un cosa que no esperes veure! Ves en compte amb els ciclistes!:
La gent de MokeyLectric té una parell d'accessoris per a rodes de bicicleta que generen espectaculars dibuixos mitjançant unes piles i un munt de LEDs. No sé si es gaire legal portar-ho, però de veure't et veuen!
Un article del 20minutos.es (19/11/2008) repassa les causes de mortalitat i accidentalitat dels barcelonins arran d'un informe de l'Agència de salut Pública amb dades de 2007.
Després de diverses dades llegeixo que l'accidentalitat en bicicleta a Barcelona durant el 2007 ha pujat un 12% (de 312 a 353). No recordo quin ha estat l'increment de ciclistes o viatges realitzats en bicicleta durant aquell any, però segurament és molt superior i això ens confirmaria aquella regla que amb l'augment de l'ús de la bicicleta baixa l'accidentalitat.
Una última reflexió ciclista, si llegiu les principals causes de mortalitat i accidentalitat (que la notícia detalla per homes i dones dels 15 als 44 anys i dels 45 als 64) veureu com en la majoria l'ús de la bicicleta (i l'esport en general) és un factor de prevenció. Amb l'esport es disminueix el risc de patir malalties cardiovasculars i depressions. També cal recordar que l'ús de la bicicleta ajuda a disminuir la contaminació que està directament relacionada amb malalties respiratòries o el càncer.
Millor que llegiu l'article sencer, però si no teniu temps aquí en teniu algunes frases molt il·lustratives:
Al principio andaba con cuidado y me gané más de un severo rapapolvo por circular por las aceras en aquellas calles sin carril bici (escasísimas, y además en estos casos las bicis pueden circular por el carril bus)...
Salvo los turistas, nadie invade el carril bici...
Hay "controles" sorpresa, para ver como vamos de frenos y de luces, además de cubiertas, claro está, y la multa creo que es de 20 euros por ir en malas condiciones.
Hay remolques para llevar los bebés, enganches para los más pequeños, pero también hay "súper bicis", como las de los carteros, que pueden impulsarse en las cuestas con un motor eléctrico.
Si en un cruce de barrio sin señalizar se presentan una viejecita con su andador, una bici, un coche y un camión, no hacen falta señales: primero cruza la anciana, después la bici, luego el coche y por último el camión.
...son muchos los hoteles de categoría que disponen de bicis gratuitas para uso de sus clientes...
Si yo pudiera volver a se niño pediría a los Reyes Magos que me trajera una ciudad tan bien montada y humana como es Berlín.
Sobren els comentaris, la frase en negreta deixa molt clares les prioritats d'aquesta ciutat.
Durant dues setmanes la Guàrdia Urbana de Barcelona dedicarà patrulles específiques a multar ciclistes i motoristes. El motiu és disminuir la sinistralitat que pot estar justificat en els cas de motos i ciclomotors (implicats en el 35,6% d'accidents a Barcelona durant el 2007), però no sé si tant en el cas de les bicicletes que tot i l'augment de ciclistes no han augmentat la seva sinistralitat.
Últimament us he anat parlant de les millores de la Gran Via de l'Hospitalet. Aquest crec que és un itinerari molt important ja que connecta Barcelona amb l'Hospitalet, però també facilita la connexió amb el Prat o Cornellà (tots ells a menys de 10 Km de la plaça Espanya). La setmana passada hi vaig tornar a passar i he pogut constatar que la vorera nord ja és practicable a excepció d'un petit tram (uns 50 metres) que es pot trampejar prou bé (vegeu foto esquerra).
Així doncs, anant de Barcelona a l'Hospitalet quan s'acaba el carril bici Barceloní acabem d'arribar a la plaça Cerdà agafant l'avinguda Carrilet que ens deixa a peu de passarel·la. Creuarem la passarel·la i baixarem pel cantó hospitalenc per la rampa en direcció al carrer Badal. Un cop a baix girarem cua per anar a buscar la Gran Via.
El primer tram de carril bici (vegeu foto dreta) és a la vorera i sense senyalització horitzontal! Per on hem de circular? Més enllà el carril continua a la vorera, però amb asfalt i línies blanques, llàstima que encara hi ha els 50 metres d'obres que us comentava.
La continuació és el que ja us havia comentat, el carril va molt bé fins arribar a la plaça Europa, allà, en aquesta icona de modernitat, la bicicleta no existeix, són 700 metres de Gran Via sense carril bici!
L'enllaç amb el carril bici de la Rambla Marina (que també forma part de la Ronda Verda) ara ja es pot fer a través d'una de les passarel·les que creuen les vies del tren de l'Av. Vilanova (n'hi ha 3). Travessant els blocs de Bellvitge i fent alguns malabarismes entre voreres i cotxes arribarem al carril bici de la Rambla Marina.
Comunicat signat conjuntament per les entitats PTP – BACC - Barcelona Camina - CCUB- Amics de la Bici – FAVB i que també subscric:
Molt recentment el President del Club de Futbol Barcelona, en Joan Laporta, ha atribuït la baixa ocupació del Camp Nou a la crisi econòmica i a les recents accions municipals per pal liar l’aparcament il legal a l’entorn de l’estadi. Pel que sembla es tracta d’una anàlisi intuïtiva i poc contrastada, que no fa referència a cap estudi sobre la qüestió de l’accessibilitat al Camp Nou.
Exposades les dues suposades causes amb el mateix èmfasi, sembla que en siguin responsables al 50%. Però a falta de dades concretes, podria ser que el repartiment de responsabilitats fos del 99,99% per la crisi i del 0,01% per les pilones.
Siguem rigorosos, cal tenir en compte que el dret de les persones a l’accessibilitat del territori es basa fonamentalment en l’accés a peu, ja siguin usuaris del vehicle privat, ciclistes o usuaris del transport públic. Especialment en dies de futbol, és recomanable facilitar al màxim l’ús de mitjans alternatius al cotxe i, òbviament, l’accessibilitat a peu fins el recinte esportiu.
Estem convençuts que l’ordenació de l’aparcament de cotxes en els entorns del Camp Nou, a més de ser una necessitat històrica, afavoreix l’arribada ordenada de més públic al futbol. L’accés a un estadi amb capacitat de més de 92.000 espectadors no es pot fonamentar en l’ús del vehicle privat, sinó en el transport eficient i col lectiu. Només així es pot reduir el greu col lapse viari al qual és sotmesa part de la ciutat de Barcelona en els dies de partit.
Per aquestes raons entenem que allò que cal és felicitar l’Ajuntament i agrair-li l’exercici de la seva obligació d’assegurar el dret a l’accessibilitat, en comptes de criticar-lo. Molt sovint la queixa fàcil i irreflexiva contra les accions alienes és el recurs més fàcil per ocultar la inacció o desorientació pròpies.
Creiem que en la situació actual, és urgent que la Generalitat i l'ATM facin el desplegament normatiu de la Llei 9/2003 de Mobilitat, sobre l’assumpció dels costos de la mobilitat per part dels organitzadors dels grans esdeveniments esportius i culturals.
Recomanem a la Junta directiva del Club de Futbol Barcelona que utilitzi les seves energies en evitar les greus afectacions generades sobre els veïns de Les Corts i garantir alhora un accés més segur i sostenible dels aficionats al Camp Nou a partir de l’ús dels mitjans més eficients, tot suggerint les següents accions:
Avaluació mitjançant un estudi tècnic sobre la mobilitat generada pel conjunt d’usos i instal lacions del Camp Nou, entre els quals els partits i altres esdeveniments periòdics de masses.
Que es creï la figura del Gestor de Mobilitat del Club, que gestioni la mobilitat generada i impulsi iniciatives de millora de la mobilitat dels socis i del personal intern, afavorint l’ús del transport col lectiu regular i discrecional, del cotxe compartit i de la bicicleta.
Col·laboració en l’ordenació del trànsit motoritzat amb l’objectiu de no entorpir l’accessibilitat i evitar l’actual greu impacte de la circulació massiva sobre els vianants, ciclistes i vehicles de transport públic.
Màxima col laboració amb l’Ajuntament per garantir els itineraris de vianants i de ciclistes segurs, tant per als socis i aficionats com pels veïns de les instal lacions esportives que fins fa ben poc veien bloquejat el seu dret a moure’s, especialment si tenien la seva mobilitat reduïda o patien alguna discapacitat.
Planificació conjunta amb l’Ajuntament i l’Autoritat del Transport Metropolità i d’altres agents implicats per al reforç i finançament del transport públic en dies de partit, com fan els grans clubs europeus.
Potenciació del bus discrecional. Només sol licitant el codi postal de l’aficionat a l’hora de comprar les entrades, es podria dissenyar un sistema eficient d’autobusos discrecionals des dels pobles, barris i ciutats amb més afluència de públic.
Foment de l’ús del transport públic col lectiu mitjançant mesures exemplars, com seria la inclusió del títol de transport “T-Futbol” en el mateix preu de l’entrada (el cost relatiu seria molt baix).
Garantir l’aparcament segur de bicicletes, de forma gratuïta i amb vigilància, ja que aquest mitjà de transport serà el vehicle individual que millor superarà aquesta crisi i per tant més visitants podrà aportar al Camp Nou.
Avaluar i pal liar els efectes negatius de la mobilitat a les futures actuacions urbanístiques del Club, seguint la legalitat vigent.
Perquè mai més una victòria del Barça pugui representar una derrota per Barcelona, preguem que la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona sigui més rigorosa, sensible i coherent, assumint la seva responsabilitat en aquest problema. Des de sempre i especialment en temps de crisi, no necessitem més individualisme, sinó austeritat, intel ligència i valors comunitaris, és a dir, transport públic, bicicleta i marxa a peu.
Sembla que ja hi ha sentència del cas del jove imputat per haver pintat un carril bici que us havia comentat. Ha estat condemnat a pagar 400 Euros a l'ajuntament tot i que la seva autoria no quedava clara. Ho podeu llegir a dBalears.cat 4/11/2008.
Sembla que a Cardedeu han posat en marxa una patrulla de proximitat de la policia municipal en bicicleta. Sembla que de moment només serà una parella, però esperem que els avantatges d'aquest sistema s'acabin fent evidents i el servei es consolidi i s'estengui.
Fa uns dies es parlava de que es revisarà la gestió del Bicing, en concret en un dels articles es demana a l'empresa concessionària que renovi el seu sistema informàtic i fins i tot suggereix que l'administració té capacitat de cancel·lar la concessió. Ja veurem que en surt de tot això.
VELORBIS és un fabricant de bicicletes danès que fa bicicletes d'estil clàssic i amb opció de personalitzar-les per empreses. Un dels models més espectaculars és aquesta bicicleta de càrrega, la Long John:
Un interessant reportatge de Caiga quien caiga retrata bastant bé (i amb l'humor d'aquest programa) els problemes dels ciclistes urbans madrilenys. En el reportatge es compara amb Barcelona i podria semblar que aquí tot són flors i violes... Per exemple, per comparar els problemes de les rodalies Renfe de Madrid a Barcelona van als FGC i això tampoc és representatiu, ja que de fet pràcticament només hi ha dues vies de FGC que entrin a Barcelona i en canvi n'hi ha 4 de rodalies.
Realment a Madrid les coses en aquest sentit van pitjor, però no caiguem en l'auto-complaença ja que l'exemple de Madrid és el de moltes ciutats de l'àrea metropolitana i d'altra banda tinc la sensació que en els propers anys Madrid canviarà molt (vegeu la notícia que us comentava fa poc).
Alguns vídeos extrets de www.copenhagencyclechic.com per a qui tingui temps (no són molt llargs 2 i 3 min). Aquest primer titulat Wondeful Copenhagen mostra a una mica com es circula en bici per una de les capitals europees de la bicicleta a ritme de la música amb el mateix títol:
Aquest altre vídeo forma part d'un conjunt en que s'analitza la bicicleta des del punt de vista dels 5 sentits humans, en aquest cas tenim l'oïda o els sons de la bici:
Continuant amb més invencions avui també he trobat aquest Light Lane, un carril bici il·luminat per làser des de la nostra bici. Es projecte cap a al terra just darrere de la bicicleta perquè els cotxes que ens segueixin vegin el carril imaginari per on circulem i ens avancin (si ho han de fer) amb seguretat.
També anomenat Camí Verd del Llobregat o via blava del Llobregat. Ressenya des del pont del Diable de Martorell fins al mar prop de la desembocadura. Revisat: juny de 2024
Tornem a passar per sota de l'AP7 i fent un gir anem a buscar el riu. Passem per una àrea de pícnic on s'inicia la rampa que dóna accés a una passarel·la blava que creua el riu (km 3,7). Continuem i avancem entre un complex industrial (cantó esquerre) i el nucli de Sant Andreu de la Barca (cantó dret) que queda a l'altra banda del riu. Deixem a la dreta una passera de color groc (vegeu foto) que ens portaria cal al centre de Sant Andreu de la Barca (km 6).
km 27,3. Trobem l'entrada dels Espai Naturals del Riu. L'accés només es pot fer a peu i l'horari és limitat, però com a mínim, podem aparcar la bici i arribar-nos a una torre-mirador propera. Continuarem cap al mar en bici pel camí que continua recorrent la tanca delimitadora dels espais protegits (Itinerari 3). Aquest camí també té un accés limitat, però es pot fer en bici.
km 28,2. Trobem un aguait, el mirador de cal Tet que ens permet veure part de l'estany del mateix nom. A continuació trobem una cruïlla (km 28,4) on se'ns uneix un camí i on trobem un pont que ens connecta amb un camí paral·lel. Continuem cap al mar fins que ambdós camins es tornen a connectar amb un nou pont (km 29,2).
Dissabte a la manifestació per Gaza que sortia de la plaça Universitat em vaig fixar que hi havia una furgoneta del Bicing enduent-se bicicletes. Cap a on? Cap al final de la mani? Té en compte el Bicing els actes de la ciutat o senzillament van detectar que l'estació era plena?
Aquest sistema inaugurat en una estació de tren de San Francisco facilita pujar i baixar escales amb la bicicleta. La rampa no és belluga, no és una rampa mecànica, qui puja la bici continua sent el ciclista, però el fet de poder-la arrossegar enlloc d'aixecar facilita la vida al ciclista. També ho comenten en aquest bloc de ciclisme a San Francisco d'on he tret la fotografia.
He trobat aquest apunt amb diverses fotos sobre vandalisme al Bicing:
Passant per una dels carrers de l'eixample he vist aquesta bicicleta blava. Des de l'altra cantó del carrer de seguida he vist el llum davanter característic del Bicing. M'hi he acostat i he fet la foto per donar-ne fe! Una bici del Bicing blava lligada en un aparcament de bicicletes de Barcelona!
Reelight és un llum magnètic per a bicicletes. El principal avantage és que no depens de piles, però d'altra banda, el seu principal desavantatge és que quan et pares deixa de funcionar.
Xafardejant l'arxiu de LIFE he trobat aquesta foto de 1971 feta a San Francisco. És un autobús adaptat per portar els ciclistes i les seves bicicletes de punta a punta de la badia a través del pont.
Llegia fa uns dies a l'Avui (11/12/2008) que l'Ajuntament experimenta amb carrils bici pintats de vermell i línies discontínues a les cruïlles de l'eixample com a solució als accidents entre cotxes i bicicletes en els girs a la dreta.
Bicignals són uns intermitents per a bicicleta que es sincronitzen sense fils. Porta catadiòptrics, llums de posició i els quatre intermitents. També es desmunten i es desen junts en una funda.
Jo també he xafardejat l'arxiu fotogràfic de LIFE que Google ha posat a disposició dels internautes. Cercant bicycle he trobat 12 pàgines de fotografies (unes 200 fotografies), una de les més antigues és aquesta del 1895 feta al Regne Unit. Hi podem trobar fotos de les primeres bicicletes al Regne Unit, ciclistes a Europa durant la post-guerra, actors i actrius americans passejant en bicicleta, alguna del Tour de França, entre moltes d'altres.
Trobarem diverses pistes que ens poden enganyar, seguirem el camí més marcat i en la baixada final trobarem una cruïlla on agafarem el camí de l'esquerra (el de la dret
a ens porta a una masia).
rimer pel fons de la vall i després per la falda de la muntanya deixant el fons de la vall a mà dreta.
Com ja sabeu, està prohibit circular amb auriculars. Cyfi és un sistema per escoltar música amb uns petits altaveus que s'acoblen al manillar i utilitzant tecnologia sense fils. Hi ha una versió per iPod i una altra Bluetooth que permet també parlar pel mòbil.
Beer-view mirror és un manual pas a pas de com construir un petit mirall amb la xapa d'una cervesa per incorporar-lo al nostre casc.
La gent de MokeyLectric té una parell d'accessoris per a rodes de bicicleta que generen espectaculars dibuixos mitjançant unes piles i un munt de LEDs. No sé si es gaire legal portar-ho, però de veure't et veuen!
Carrilet que ens deixa a peu de passarel·la. Creuarem la passarel·la i baixarem pel cantó hospitalenc per la rampa en direcció al carrer Badal. Un cop a baix girarem cua per anar a buscar la Gran Via.
Stash és un casc plegable. Com llegia en una de les pàgines on l'he vist: esperem que no es plegui quan hagi de parar un cop!
Sembla que a Cardedeu han posat en marxa una patrulla de proximitat de la policia municipal en bicicleta. Sembla que de moment només serà una parella, però esperem que els avantatges d'aquest sistema s'acabin fent evidents i el servei es consolidi i s'estengui.
