Demà a les 20h a la plaça Sant Jaume de Barcelona es farà una bicicletada en memòria de les persones mortes o ferides en accidents amb bicicleta.
Quan fallen els arguments de mobilitat hi ha qui s'agafa a qualsevol altre per carregar contra la reforma de la Diagonal, l'actuació pública que d'una forma més ràpida i econòmica millorarà la qualitat de vida de Barcelona. És molt oportú recordar avui que la reforma va ser aprovada l'any 2008 per tots els partits, tret del PP, i que la reforma es fa perquè és necessària i perquè el Pla de Mobilitat de la ciutat estableix que cal disminuir el trànsit i potenciar els modes de transport sostenibles. En els diversos debats públics fets ha quedat demostrada la idea que la Diagonal funcionarà molt millor un cop reformada, amb més mobilitat i menys trànsit, que d'això es tracta. Com que aquest debat sembla conclòs, ara la dreta barcelonina utilitza
pseudoarguments típics de l'esquerra per erosionar la reforma. Dos són els nous arguments que els opositors han situat a la campanya en els darrers dies: la privatització del transport i el pastís d'unes obres que només beneficien les constructores. Darrera d'aquest senzills arguments s'amaga una manipulació barroera.
L'argument de la privatització. El que farà la reforma és justament el contrari: acabar amb l'actual apropiació de la major part de la superfície de la Diagonal que fan els usuaris del cotxe, els que es mouen en vehicle privat. Ocupen la major part del carrer realitzant un transport lent i inoperant que causa congestió, contaminació, malalties i malbaratament energètic. Amb qualsevol de les dues propostes de reforma que se sotmet a consulta, les opcions 'A' o 'B', això s'acaba perquè la major part de l'espai públic es lliura als sistemes públics i eficients, els que s'adeqüen a l'interès públic: a peu, en bici, en bus i en tramvia. El fet que la companyia de tramvies sigui privada no té cap rellevància perquè les tarifes són públiques, tot el material és públic i la companyia obeeix les instruccions que dóna l'ATM. Aleshores, quina és l'aportació del tramvia? Transporta el doble de persones que un bus al mateix cost d'operació, màxima accessibilitat, baix consum energètic i emissions zero. Un bon negoci per a la ciutat. Amb la reforma, contra el que diu la dreta disfressada d'esquerra, la Diagonal es desprivatitza i es fa pública.
El pastís de l'obra pública. És una obra pública, cert, però és un pastís? Qui diu això s'oblida d'informar que el pastís no és a la Diagonal, una petita obra de 70 milions d'euros. A Barcelona, el pastís és a la línia 9 de metro que costarà cent vegades més, 7.000 milions d'euros, aplicant un mètode constructiu ideat per reduir costos però que ha acabat provocant que cada km d'aquesta nova línia costi 140 milions d'euros. Fem comptes. Amb mig km de la nova línia de metro financem tota l'obra de la Diagonal. Mentre que amb una inversió de 7.000 milions d'euros la línia 9 transportarà 100 milions d'usuaris, el tramvia, ell sol, amb només 70 milions d'euros addicionals, mourà 50 milions d'usuaris, i de pas arreglarà la Diagonal i l'aire que respiren centenars de milers de ciutadans. Un altre excel·lent negoci per a la ciutat.
El Servei Català de Trànsit distribueix des de fa anys diversos elements reflectors per a ciclistes. L'últim que he vist és aquest adhesiu amb la cara somrient, però també he vist versions en que la cara es convertia en un fantasma (vegeu foto); suposo per allò de que els 
ciclistes a vegades sembla que siguem invisibles!
sius no-reflectors amb el mateix logo.
L'EF-48 té 5 nivells d'assistència al pedaleig: a més assistència menys autonomia. Tot i que el fabricant declara una autonomia de 50 km, sembla que sortida de fàbrica, amb el nivell mínim d'assistència i fent poques pujades l'autonomia podria ser perfectament superior als 100 km.
A diversos mitjans he vist la presentació d'aquest aparcament segur per a bicicletes dissenyat per un empresa de Badalona. No hi veig res que sigui molt innovador, però està bé tenir més empreses que treballin en aquest àmbit, espero que s'hagin presentat al concurs per adjudicar la xarxa d'aparcaments segurs BiciBox.
fer diverses vegades exercicis de malabarisme per creuar-me amb altres vianants, ja que els nostres paraigües tenien dificultats per creuar-se en una vorera estreta i amb arbres. Mentrestant, una fila de cotxes aparcats en cordó i una ampla calçada ocupaven la majoria d'espai i a l'altra vorera pilons i motos no facilitaven gaire més el pas dels vianants.
Quins tipus n'hi ha?
mica resistents, però mai tant com una U.
funditat i tot aquest anàlisi l'he fet amb 3 dies a peu i en bici per la ciutat.
a un nou model de mobilitat, però aquest model encara està lluny, els problemes que he vist són els següents:
El proper diumenge 2 de maig al matí, la plataforma Diagonal per a Tothom organitzarà una demostració estàtica per comparar la capacitat de la mobilitat sostenible amb la del vehicle privat a la Diagonal. Simularem el transport de 200 passatgers comparant 4 fotos, i per fer-ho necessitarem 175 cotxes (foto 1), 1 tramvia-catifa (foto 2), 3 autobusos (foto 3), i 200 persones a peu, patins o bicicleta (foto 4). Aquesta prova es va celebrar a Estrasburg l’any 1990 amb caràcter pedagògic, i des d’aleshores la ciutat compta amb una de les xarxes de transport públic més important d’Europa.
Uns cadenats per a bicicletes que no coneixia són els plegables en forma de polígon de 6 costats. Sembla que segons el model poden ser tant se
gurs com un una tanca en forma d'U.
A Barcelona són vermells, a Copenhagen són blaus i a Sevilla verds. Amb la pintura dels carrils bici no hi ha consens i tampoc si es pinta tot el carril o només a les cruïlles. A mi m'agrada el blau clar danès que no es confondria amb el blau zona blava, però Barcelona va triar el vermell i crec que dóna força més seguretat a la bicicleta en les cruïlles, ja que sovint els passos de bicicleta són poc respectats.
Abans de començar a escriure aquesta entrada he fet una cerca ràpida i veig que encara no havia parlat d'aquesta bicicleta plegable de disseny característic.
dre triangular no passa desapercebut i vista de prop la subjecció de les rodes només per un dels laterals o la cadena de goma són elements diferenciadors.
No fa molt us ressenyava la bici plegable convertible en cotxet per infants Taga. Ara ja l'he vista en acció i amb una adaptació per transportar mercaderies. Aquesta caixa feta a mida substitueix la cadireta i permet portar-hi diversos tipus de mercaderies.
Llegeixo al bloc d'en Marc Belzunces que en una foto del diari Avui 20/4/2010 apareix l'Alcalde de Barcelona caminat pel bell mig del carril bici de la Diagonal.
Us proposo un itinerari per connectar Cornellà i l'Hospitalet utilitzant principalment zones verdes i voreres amples tot seguint la línia del tren que connecta aquestes ciutats, el que a l'Hospitalet anomenen la cornisa verda.
lende ja damunt de les vies del tren.
m baixant uns metres fins a girar a l'esquerra per entrar al parc de Can Boixeres.
des, la circulació en contra-sentit o de l'accidentalitat de les zones 30 i sobre legislació va ser interessant la presentació de Ramon Ledesma, subdirector de normativa de la DGT presentant les línies mestres dels canvis del codi de circulació o la ponència d'Esther Anaya que posava de manifest diversos buits legals i contradiccions en les normatives estatals, autonòmiques i locals pel que fa a la regulació de la bicicleta.
El projecte 1.000.000 ciclistas más promou un increment de ciclistes per l'any 2015 pressionant l'administració perquè faci més polítiques en favor de la bici. Segons el baròmetre de la bicicleta (PDF) de 2009:
L'Hospitalet de Llobregat estrenarà les properes setmanes una passarel·la per a vianants i bicicletes que dóna continuïtat al projecte de "Cornisa Verda", un itinerari que ressegueix el traçat de les vies del tren (línia Barcelona - Molins de Rei) tot unint diversos parcs.Interessantíssima, i imprescindible, entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de les Al·lèrgies), sobre els problemes causats per la contaminació de l'aire i el preavís que la Comissió Europea ha fet a l'estat espanyol pels alts nivells que té, molt per sobre dels límits permesos en partícules, ben inclosos els Països Catalans.
Només dues idees de l'entrevista:I què fa el nostre govern? Convé recordar que tenim un partit polític que es declara ecologista al govern de Catalunya.
- Cal reduir un 20% la contaminació a l'aire per complir la legislació europea.
- El dia que hi ha més contaminació a l'aire, el dia que més gent mor.
Calen mesures dràstiques d'una vegada, més enllà de campanyes de conscienciació inútils per resoldre els problemes reals. Algunes idees evidents:No és broma, a Barcelona estem respirant una de les pitjors atmosferes del món desenvolupat, incomplint la llei, i altres ciutats que tenien nivells de contaminació a l'aire superior a nosaltres ja fa temps que han fet els deures i estan molt millors que no pas nosaltres. I els responsables polítics mirant cap a un altre costat. Cal que tothom en sigui conscient.
- Restricció dràstica del trànsit motoritzat.
- Inversió per fer créixer el transport públic elèctric (tren, metro, tramvia).
- Conversió del transport públic a motor (autobusos, taxis) a motors elèctrics.
- Implantar una veritable xarxa de carrils bici a les ciutats. Infraestructura seriosa, no dues línies blanques pintades sobre la vorera. S'ha d'aspirar a què entre el 30 i el 50% dels desplaçaments a les ciutats siguin en bici.
- Canvi tecnològic del parc automobilístic de motor d'explosió a motor elèctric, començant per les motos.
En certa manera això és com el tabac a la feina. Fins que no s'ha eliminat dels llocs de treball, no hem estat completament conscients del que estàvem aguantant i respirant.
Finalment, han començat les obres de construcció d'una passarel·la al passeig marítim de Gavà damunt de la riera de Canyars. Aquest era l'últim tram del passeig marítim que quedava per acabar la connexió del tram central i el tram sud del passeig marítim. Crec que va ser l'any passat que es va finalitzar un nou tram de passeig fins al peu del que serà la nova passarel·la.
Les últimes setmanes he actualitzat diverses ressenyes. He afegit fotos, he actualitzat textos i he posat mapes:
Aquest any el congrés gira al voltant de 2 temes que estan en ple ordre del dia: infraestructures i legislació. D'infraestructures ja en parlo sovint i és evident que molts polítics i tècnics municipals s'haurien de posar les piles. La legislació és un altre tema molt actual i on calen canvis, m'explico. El codi de circulació no regula bé l'ús de la bicicleta a les ciutats ja que considera que això és competència municipal, però les ordenances municipals estan fent regulacions molt diferents a cada municipi que són molt desconegudes pel ciutadans.
L'altre dia en veure una Monty EF-38 nova, un model elèctric i plegable, em vaig estranyar en no veure el timbre. Sent obligatori no ve de fàbrica? Llavors sí que el vaig veure, no m'hi havia fixat perquè la forma no és l'habitual. El disseny triat per Monty és molt enginyós, és un timbre en forma d'anella (o de donut...) que es posa pel manillar prop del puny. Els avantatges que li veig són que és més difícil de robar i que ocupa menys espai.
"..un programa que dóna valor a residus que provenen de l'abandonament de bicicletes alhora que fa formació per la inserció laboral de joves i adolescents amb risc de fracàs escolar..."
encara en queden algunes perles:
L'altre dia pedalant pel parc de Vallparadís a Terrassa em van venir al cap altres parcs d'aquest estil (valls i torrents convertits en parcs) com el parc dels Torrents d'Esplugues, fins i tot vaig pensar en algun del trams del riu Ripoll a Sabadell.
tot i així, a vegades els polítics aprofiten que és agradable el fet de travessar un parc per estalviar-se un carril bici i no és això, una cosa és travessar un parc (perquè escurces camí) i l'altra és entrar i sortir d'un parc fent-te donar una volta perquè el polític s'ha estalviat el carril bici! D'altra banda, un parc és per sobre de tot una zona de vianants que en determinats moments pot tenir una alta ocupació.
