Al bloc de Sinache trobo aquest vídeo que mostra com funciona per dins un aparcament de bicicletes automàtic. Sembla un biciberg, però no ho és perquè els bicibergs també et deixen desar el casc i alguna cosa més que vulguis deixar al terra al costat de la bici...
12.5.08
Propostes de millora de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet
L'associació La Saboga ha presentat diverses propostes de millora de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet a la Comissió de Mobilitat d'aquesta ciutat.
Els problemes que presenten els carrils bici de l'Hospitalet a grans trets són els mateixos que presenten tots els carrils bici de les ciutats catalanes: falta de connexió entre ells, punts perillosos, segregació deficient amb vianants i cotxes etc. La majoria de la problemàtica ve d'un disseny urbà que encara prima la mobilitat en cotxe per damunt de la dels vianants i bicicletes. D'altra banda, a l'Hospitalet encara es continuen dissenyant carrils bici damunt de la vorera, una opció que en teoria a Barcelona ja s'ha descartat i que només s'hauria
d'utilitzar com a última opció.
Algunes de les propostes presentades ja us les comentava des d'aquest bloc fa cert temps, per exemple la recentment estrenada Avinguda Mare de Deu de Bellvitge (laMalla.net 5/5/2008) que neix amb diversos problemes: un disseny per la vorera quan l'amplada de l'avinguda és considerable i es remodelava tota o senyals de cedir el pas als cotxes que passen per damunt de la vorera i el carril bici. L'informe de la Saboga també recull alguns problemes de la Gran Via o de la Ronda Verda, entre d'altres.
Els problemes que presenten els carrils bici de l'Hospitalet a grans trets són els mateixos que presenten tots els carrils bici de les ciutats catalanes: falta de connexió entre ells, punts perillosos, segregació deficient amb vianants i cotxes etc. La majoria de la problemàtica ve d'un disseny urbà que encara prima la mobilitat en cotxe per damunt de la dels vianants i bicicletes. D'altra banda, a l'Hospitalet encara es continuen dissenyant carrils bici damunt de la vorera, una opció que en teoria a Barcelona ja s'ha descartat i que només s'hauria
d'utilitzar com a última opció.Algunes de les propostes presentades ja us les comentava des d'aquest bloc fa cert temps, per exemple la recentment estrenada Avinguda Mare de Deu de Bellvitge (laMalla.net 5/5/2008) que neix amb diversos problemes: un disseny per la vorera quan l'amplada de l'avinguda és considerable i es remodelava tota o senyals de cedir el pas als cotxes que passen per damunt de la vorera i el carril bici. L'informe de la Saboga també recull alguns problemes de la Gran Via o de la Ronda Verda, entre d'altres.
8.5.08
Bike Furniture: mobles fets amb peces de bicicleta reciclada
Bike Furniture Design fa mobles (taules, cadires, etc.) amb peces de bicicletes reciclades.
Retirada de bicis a Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha retirat últimament bicicletes "en desús" de diversos punts de la ciutat. Sembla que no sempre han estat bicicletes rovellades o amb aspecte clar d'estar en desús, sinó que els hi faltava algun element bàsic com una roda.
El BACC ha demanat explicacions al regidor de mobilitat i demana criteris més clars per decidir si una bicicleta s'ha de retirar.
El BACC ha demanat explicacions al regidor de mobilitat i demana criteris més clars per decidir si una bicicleta s'ha de retirar.
7.5.08
Conèixer els nostres rius en bicicleta
A través del web de La Saboga trobo les dates de dues clàssiques marxes ciclistes pels rius Llobregat i Besòs:
11 de Maig1 de Juny aplaçada per previsió de pluja16a Marxa ciclista pel Llobregat amb el lema "Una pedalada per a preservar el riu"
Sortida: 9h al Pont del Diable de Martorell
18 de Maig
5a Bicicletada popular per la llera recuperada del riu Besòs
Sortida: 9:30 Parc Firal de Granollers (també punts de trobada a Montornès del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs)
Comencen les obres de la zona del Garxal al Delta de l'Ebre
Llegeixo al Diaridetarragona.com (3/5/2008) que s'han iniciat les obres de recuperació del marge esquerra del riu Ebre des de Deltebre fins a la desembocadura. Aquest projecte preveu la construcció d'un passeig en aquest marge amb un carril bici.
5.5.08
Iberia cobra 150 Euros per transportar bicicletes
Llegeixo en l'apunt Iberia abusa de los ciclistas que Iberia cobra 150 Euros per transportar bicicletes als seus avions i 20 Euros per una caixa de cartró obligatòria que et venen.
4.5.08
Campanya i documental "Conbici al cole"
Aquesta campanya elaborada per ConBici i subvencionada pel Ministeri de Medi Ambient promou l'ús de la bicicleta per anar a l'escola mitjançant l'elaboració de materials pedagògics, materials promocionals... i un documental:
Denuncien els ducs de Palma per incívics
Sembla que una associació ciclista ha denunciat a la Família Real per circular en bicicleta per Barcelona incomplint el codi de circulació i l'ordenança de circulació. Circular per voreres de menys de 5 metres d'amplada, per passos de vianants i no portar catadiòptrics han estat algunes de les infraccions. En parla, entre d'altres mitjans, el diari Avui (30/04/2008).
1.5.08
Raids al Vent: ruta en BTT per l'Empordà
Raids al Vent és una ruta circular per l'Alt Empordà pensada per fer en 5 etapes. Són 270 Km i 6100 m de desnivell acumulat que recorren tota la comarca, des de les zones més pirinenques i el massís de l'Albera fins a la costa i les planes del golf de roses.La ruta és una iniciativa d'Easy Bikes, que ofereix diversos serveis: reserva d'allotjament, transfers d'equipatge, assitència en ruta, lloguer de bicis, guia etc.
Les etapes són:
- Figueres - Albanyà (43 Km)
- Albanyà - Maçanet de Cabrenys (52 Km)
- Maçanet de Cabrenys - Llançà (75 Km)
- Llançà - Roses (44 Km)
- Roses - Figueres (52 Km)
29.4.08
Documental "Mejor Con Bici"
Fa una mica més d'un any va sorgir la campanya Mejor Con Bici que amb el suport d'entitats d'usuaris de bicicletes i amb el suport del Ministeri de Medi Ambient (us en vaig parlar diverses vegades). Ara m'ha arribat un documental realitzat per Pedalibre amb entrevistes a les persones que van encapçalar els cartells de la campanya i amb el mateix títol:
27.4.08
26.4.08
Pedalite, pedals lluminosos
L'empresa Pedalite comercialitza uns pedals amb LEDs que funcionen sense bateries i que s'alimenten amb el moviment del pedaleig.Quan ens parem les llums continuen funcionant durant uns 5 minuts. És un sistema pràctic ja que són visibles des de tots els angles i un cop instal·lats te'n pots oblidar ja que la seva vida és molt llarga.
El preu ronda els 50 Euros.
25.4.08
El BACC renova el seu Web
Avui he visitat el web del Bicicleta Club de Catalunya i he vist que s'ha renovat completament. A part del canvi visual, la informació està bastant ben estructurada i els fòrums s'integren en el mateix web.
Intermitents a la roba utilitzant LEDs
A través d'en Carles descobreixo els invents de Leah Buechley que combinen els LEDs amb la roba.Tot i que la majoria d'aplicacions són decoratives, també ha dissenyat aquesta jaqueta per anar en bicicleta amb intermitents i controls al canell.
23.4.08
La bicicleta plegable d'El País
Sembla que El País ven una bicicleta de alumini plegable per 99 Euros (i comprant el diari uns quants dies) unint-se així a les promocions que en el seu dia van fer la Vanguardia i el Periódico.
La bicicleta sembla que està homologada, porta cert equipament (catadiòptrics a davant i a les rodes) i té un sistema de plegat típic per la mitat, plegat del manillar, baixada del seient i pedals plegables. També porta parafangs, però no veig catadiòptric a darrera, ni el timbre que és obligatori.
Segurament la relació qualitat preu és bona, però tinguem en compte que una bici plegable d'una marca com Dahon o Monty acostumen a valdre com a mínim 3 o 4 vegades més i que per tant no tindrem tampoc la mateixa qualitat.
On pot fallar la bici d'El País? Possiblement sigui pesada, els pedals plegables tinguin molt de joc, la tanca de la tija del seient sigui difícil d'ajustar, els frens siguin poc precisos, els pneumàtics no seran d'alta pressió, la bicicleta un cop plegada no serà fàcil de portar a la mà etc.
La bicicleta sembla que està homologada, porta cert equipament (catadiòptrics a davant i a les rodes) i té un sistema de plegat típic per la mitat, plegat del manillar, baixada del seient i pedals plegables. També porta parafangs, però no veig catadiòptric a darrera, ni el timbre que és obligatori.
Segurament la relació qualitat preu és bona, però tinguem en compte que una bici plegable d'una marca com Dahon o Monty acostumen a valdre com a mínim 3 o 4 vegades més i que per tant no tindrem tampoc la mateixa qualitat.
On pot fallar la bici d'El País? Possiblement sigui pesada, els pedals plegables tinguin molt de joc, la tanca de la tija del seient sigui difícil d'ajustar, els frens siguin poc precisos, els pneumàtics no seran d'alta pressió, la bicicleta un cop plegada no serà fàcil de portar a la mà etc.
22.4.08
Documental "Líneas discontínuas"
Líneas discontínuas és un documental d'Ecologistas en Acción sobre la insostenibilitat del nostre model de transport, basat principalment en l'automòbil.El podeu descarregar sencer o per capítols d'aquest l'enllaç. Aquí us n'adjunto els 3 capítols:
19.4.08
Casc no obligatori per a ciclistes a França
Llegeixo un apunt de Juan Merallo en el que comenta que finalment el casc no serà obligatori pels ciclistes francesos. El principal argument esgrimit per l'associació de ciclistes francesos Fubicy és que el casc dissuadeix molta gent d'utilitzar la bicicleta i que molta gent deixaria de fer esport i per tant moriria més gent per aquesta causa que no pas per accidents on no es portés el casc. En Juan posa un exemple molt gràfic d'una persona gran que va conèixer i que cada dia fa 5 Km per anar a comprar pa i que li va dir que si hagués de posar-se el casc agafaria el cotxe.
18.4.08
GPS Geonaute Keymaze 300
Últimament m'he interessat per un GPS que comercialitza Decathlon, el Geonaute Keymase 300. És un model de polsera força econòmic i que sembla interessant per ciclistes, corredors etc.
El Keymaze 300 enregistra 7 rutes i 200 Waypoints. La bateria és interna d'Ion-Liti de 1600 mAh que li dóna una autonomia de 15h i només es pot recarregar per USB. No porta Software específic, però es pot fer anar amb el Google Earth. És resistent a l'aigua. Sembla que porta una antena GPS que està prou bé, la Sirf III. El seu pes és de 73 grams.
Punts forts:
El Keymaze 300 enregistra 7 rutes i 200 Waypoints. La bateria és interna d'Ion-Liti de 1600 mAh que li dóna una autonomia de 15h i només es pot recarregar per USB. No porta Software específic, però es pot fer anar amb el Google Earth. És resistent a l'aigua. Sembla que porta una antena GPS que està prou bé, la Sirf III. El seu pes és de 73 grams.
Punts forts:
- El preu
- De polsera
- Indica la posició, la distància recorreguda, la velocitat (instantània, mitjana i màxima) i l'altura.
Punts dèbils:
- No enregistra desnivell acumulat!
16.4.08
El Bicing arribarà a la Zona Universitària
Llegeixo a El Punt (9/4/2008) que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit finalment fer arribar el Bicing a la zona universitària de la Diagonal (vegeu les Reaccions al veto al Bicing al Campus de la Diagonal). Les noves estacions s'estrenarien aquesta setmana o la setmana vinent.
També llegeixo que la nova tongada de bicicletes del bicing tindrà diverses millores tècniques:
També llegeixo que la nova tongada de bicicletes del bicing tindrà diverses millores tècniques:
"un timbre giratori més robust, un catadiòptric instal·lat a les rodes i llums nous al davant i al darrere"
Es talla la línia de tren entre Ribes de Freser i Puigcerdà
La línia de tren entre Ribes de Freser i Puigcerdà ha estat tallada aquesta setmana i no es reobrirà fins d'aquí a 7 mesos. Com que els serveis d'autobusos alternatius no acostumen a admetre bicicletes es bo saber-ho si volíem planificar alguna ruta per la Cerdanya.
- El Punt 13/4/2008
- El Periódico 12/4/2008
- Renfe -> Comunicación cliqueu a última hora.
15.4.08
El prejudicis cap a la bicicleta (II)
Fa un temps us comentava certs prejudicis cap a la bicicleta en una tertúlia radiofònica. Poc després vaig començar una llista d'alguns del prejudicis que la nostra societat té cap a la bicicleta, avui he recuperat aquest apunt i hi he posat alguna cosa més:
- és una cosa del passat, dels països subdesenvolupats, és anar endarrere.
- és cansat.
- es sua i és poc higiènic per anar a treballar.
- només serveix per distàncies molt curtes.
- és una joguina de nens petits
14.4.08
El Camí de l'Aigua a l'Alta Ribagorça
El Camí de l'Aigua és un camí que recorre tota la Vall Boí seguint el curs del riu Noguera de Tort des del balneari de Caldes de Boí fins més enllà del Pont de Suert quan la Noguera de Tort ja s'ha unit amb la Noguera Ribagorçana i es forma el pantà d'Escales.
Es tracta d'un camí que recupera antics camins que comunicaven els pobles de la vall, camins rals, ramaders, de ferradura (vegeu les diferències)... Són uns 28 km que tenen com a nexe l'aigua, tant present en aquesta comarca. El paisatge combina els boscos de ribera amb els prats, les rouredes, les pinedes, l'arquitectura popular i evidentment el romànic.
El camí té una amplada mitjana d'1'5 metres i és apte per a BTT tot i que en alguns trams transcorre per corriols estrets que fan necessària certa habilitat tècnica i si ens trobem amb excursionistes en aquests trams ens haurem d'aturar al creuar-nos.
Punt de sortida: Font de la Mena, PK 345 de la N-260, a la cua del pantà d'Escales
Punt d'arribada: Caldes de Boí
Longitud: 27,9 km
Desnivell: 880 mD+ i 260 mD-
Més informació:
Es tracta d'un camí que recupera antics camins que comunicaven els pobles de la vall, camins rals, ramaders, de ferradura (vegeu les diferències)... Són uns 28 km que tenen com a nexe l'aigua, tant present en aquesta comarca. El paisatge combina els boscos de ribera amb els prats, les rouredes, les pinedes, l'arquitectura popular i evidentment el romànic.
El camí té una amplada mitjana d'1'5 metres i és apte per a BTT tot i que en alguns trams transcorre per corriols estrets que fan necessària certa habilitat tècnica i si ens trobem amb excursionistes en aquests trams ens haurem d'aturar al creuar-nos.
Punt de sortida: Font de la Mena, PK 345 de la N-260, a la cua del pantà d'Escales
Punt d'arribada: Caldes de Boí
Longitud: 27,9 km
Desnivell: 880 mD+ i 260 mD-
Més informació:- Camí de l'aigua (Turisme Alta Ribagorça)
- Fulletó amb la ressenya, plànol i perfil (PDF)
- Camino Natural Camí de l'Aigua
El Camí de la Vall de Barravés
Fa uns mesos llegia a El Punt (16/10/2007) que el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça estava redactant un projecte per recuperar 27 Km de camins vells entre Pont de Suert i el túnel de Viella. Ara he trobat aquesta Nota de premsa del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida on sembla que s'està projectant el tram entre Pont de Suert i Vilaller.
Aquest camí, juntament amb el Camí de l'Aigua, formarien els eixos troncals de la xarxa de senders de l'Alta Ribagorça.
Continuarem al cas de l'evolució d'aquest projecte i de la seva ciclabilitat.
Aquest camí, juntament amb el Camí de l'Aigua, formarien els eixos troncals de la xarxa de senders de l'Alta Ribagorça.
Continuarem al cas de l'evolució d'aquest projecte i de la seva ciclabilitat.
13.4.08
El mèrit dels ciclistes urbans
A Vilaweb fa uns dies publicaven l'article El mèrit dels ciclistes urbans que resumeix prou bé la situació de la bicicleta a Barcelona.
11.4.08
BikeShow BCN 2008
A partir d'avui i tot el cap de setmana tenim, tal i com llegeixo: Bicicleta en estat pur. És el Bike Show BCN 2008.
7.4.08
Via Vicentius. El camí de Sant Vicent: de Roda d'Isàvena fins a València
Si fa uns dies us parlava del camí del Sant Greal de San Juan de la Peña (Huesca) a València, ara he descobert una nova ruta de tradició cristiana amb un itinerari similar, es tracta d'un pelegrinatge a l'estil del camí de Sant Jaume, és el camí de Sant Vicent Màrtir que va de Roda d'Isàvena (Huesca) a València.El camí està basat en el martiri de Sant Vicent, però s'ha afegit una etapa inicial que surt de la població ribagorçana de Roda d'Isàvena aprofitant que té una magnífica catedral dedicada a aquest sant.
La ruta està marcada i es pot fer a peu o en bicicleta BTT. Alguns del pobles que podrem visitar en aquesta ruta de més de 750 Km són: Campo, Ainsa, Huesca, Zuera, Zaragoza, Daroca, Bueña, Morella o Borriol. Podeu trobar informació més detallada de les etapes (mapes i perfils) al web oficial.
Conec alguns dels pobles i paisatges de la ruta i sembla molt atractiva.
Més informació:
- Web oficial: El camino de San Vicente Martir
- Associació VIA VICENTIUS VALENTIAE - VIA ROMANA
4.4.08
La Sèquia de Manresa
La Sèquia de Manresa és un canal medieval (s. XIV) que porta aigua des del riu Llobregat a Balsareny fins a Manresa. Són 26 km de canals amb nombrosos aqüeductes que fan que el desnivell del canal sigui de tant sols 10 metres. El canal transcorre pels termes de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa.
Hi ha un camí paral·lel al canal perfectament senyalitzat que és ideal per fer en bicicleta. També hi ha senyalats la majoria de camins que creuen la Sèquia i tots els punt d'interès propers al camí que són molts.
Més informació:
Hi ha un camí paral·lel al canal perfectament senyalitzat que és ideal per fer en bicicleta. També hi ha senyalats la majoria de camins que creuen la Sèquia i tots els punt d'interès propers al camí que són molts.
Més informació:
3.4.08
Bicicletes del bicing a Vilanova
En Carles diu: Barcelonins! Que us foten les bicis! I ens mostra la prova! Una imatge d'una bici del bicing una mica transformada aparcada a Vilanova i la Geltrú.
Us ho comentava fa cert temps, se n'han trobat a Sant Sebastià, Manresa o al Maresme, però amb la foto que ens aporta el Carles en tenim una imatge que val més que mil paraules!
Us ho comentava fa cert temps, se n'han trobat a Sant Sebastià, Manresa o al Maresme, però amb la foto que ens aporta el Carles en tenim una imatge que val més que mil paraules!
2.4.08
El carril bici més absurd d'Amèrica?
A través d'un apunt de Sinache trobo aquest vídeo d'un carril bici americà. The Stupidest Bike Lane in America? no ho sé, però per aquí en tenim uns quants que el guanyen! El vídeo em recorda els que feia en Marc Belzunces:
També s'ha de dir a favor dels dissenyadors urbans que a vegades els carrils bici es fan per trams o s'aprofita que es fan altres actuacions. Després, quan s'acaba el pressupost, la legislatura, canvia el regidor o la política queden coses com aquesta.
També s'ha de dir a favor dels dissenyadors urbans que a vegades els carrils bici es fan per trams o s'aprofita que es fan altres actuacions. Després, quan s'acaba el pressupost, la legislatura, canvia el regidor o la política queden coses com aquesta.
31.3.08
Tornant a la Gran Via de l'Hospitalet
L'estiu passat us parlava del carril bici de la Gran Via de l'Hospitalet. Hi vaig tornar fa poc i vaig veure que el carril bici de la vorera sud (la vorera del centre comercial) únicament ha estat marcat amb uns cartells i no amb pintura. El principal problema és que no queda clar si els dos sentits de circulació transcorren junts o queden segregats per la línia d'arbres.
La fotografia de la dreta mostra el carril actualment en direcció Llobregat i la foto de l'esquerra mostra el carril en direcció Besos l'estiu passat. Fixeu-vos que en les dues fotos es pot veure una boca d'incendis vermella al mig de la vorera (o del carril...).
D'altra banda, el carril bici per la vorera sud finalitza quan s'acaba el centre comercial sense cap avís i la vorera nord continua en obres.
La fotografia de la dreta mostra el carril actualment en direcció Llobregat i la foto de l'esquerra mostra el carril en direcció Besos l'estiu passat. Fixeu-vos que en les dues fotos es pot veure una boca d'incendis vermella al mig de la vorera (o del carril...).
D'altra banda, el carril bici per la vorera sud finalitza quan s'acaba el centre comercial sense cap avís i la vorera nord continua en obres.
28.3.08
Un any de Bicing
Editorial d'El Punt 28/3/2008:
I també hi ha algunes notícies més. D'altra banda a l'Avui es dóna una opinió encara més crítica.
"L' Ajuntament de Barcelona va fer ahir un balanç molt positiu del primer any del servei de transport públic en bicicleta, el Bicing. Les grans xifres, efectivament, permeten afirmar que el servei cobreix una demanda que tenia Barcelona, amb més de 130.000 usuaris registrats i uns 30.000 usos cada dia feiner. El Bicing s'ha convertit, doncs, en un sistema de transport habitual per a molts ciutadans, eficient i no contaminant. Però la implantació del servei ha tingut el retard en la disposició de targetes, els problemes d'ancoratges i d'enllumenat de les bicicletes o els dubtes a l'hora d'implantar-lo en zones amb massa demanda, aspectes que han evidenciat una certa improvisació en la instal·lació del servei. Ara, l'Ajuntament no pot adormir-se. El Bicing no pot deixar aparcades les polítiques que ja es feien. Calen més carrils bici, aparcaments segurs i altres actuacions concertades amb les associacions d'usuaris."
I també hi ha algunes notícies més. D'altra banda a l'Avui es dóna una opinió encara més crítica.
26.3.08
El Camino del Santo Grial
El Camí del Sant Greal o El Camino del Santo Grial és una ruta entre Huesca i València inspirada en la llegenda del Sant Greal. Ara s'ha aprofitat per crear un interessant ruta que travessa tot Aragó des 
del monestir de San Juan de la Peña a Huesca fins a la catedral de València.
El web del Camino del Santo Grial té mapes de la ruta i informació turística i d'allotjaments per a planificar la ruta. De moment no he trobat cap ressenya d'algú que hagi fet la ruta.
del monestir de San Juan de la Peña a Huesca fins a la catedral de València.El web del Camino del Santo Grial té mapes de la ruta i informació turística i d'allotjaments per a planificar la ruta. De moment no he trobat cap ressenya d'algú que hagi fet la ruta.
Més sobre les rodalies
He vist aquests titulars sobre rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat i no m'he pogut estar de reproduir-los, és un tema que ja he comentat moltes vegades.
El Punt 25/3/2008:
El Punt 25/3/2008:
- FGC, tocant el 100% de puntualitat
- Rodalies registra retards en 40 trens cada dia fins i tot quan no hi ha avaries greus
El País 23/3/2008:
25.3.08
Curses d'Orientació en BTT
Suposo que tothom sap més o menys que és una cursa d'orientació (vegeu definició), el que jo no sabia és que també es feien en bicicleta, de fet en BTT. Hi ha poca informació sobre curses d'orientació i menys si són en bici, sovint aquest tipus de curses es fan dins de raids d'aventura que combinen diversos esports. Us en passo algun enllaços:
24.3.08
Heu agafat la bici per Setmana Santa?
Tornem de la Setmana Santa i com de costum el temps no ha estat massa estable, neu, fred, pluja, calamarsa i vent ens han acompanyat, tot i així heu pogut agafar la bici?
- Sí, he fet una ruta de més d'una dia!
- Sí, una sortida puntual
- Sí, diverses sortides
- No, no he pogut!
19.3.08
Aquaduct: un tricicle per transportar i filtrar aigua
Aquaduct és un tricicle ideat per donar solució als problemes d'accés a l'aigua potable de molts països en vies de desenvolupament. Aquesta bicicleta permet emmagatzemar aigua en un dipòsit situat a la part posterior. Durant el viatge de tornada el pedaleig permet filtrar i bombejar l'aigua cap a un dipòsit més petit situat a la part davantera de la bici. Un cop buidat aquest dipòsit davanter podem continuar filtrant la resta de l'aigua posant la bicicleta en mode estàtic.
Aquest invent ha estat el guanyador del concurs de màquines impulsades per pedals Innovate or Die patrocinat per Specialized i Google.
Aquest invent ha estat el guanyador del concurs de màquines impulsades per pedals Innovate or Die patrocinat per Specialized i Google.
18.3.08
La bicicleta i els genolls
Hi ha certa llegenda urbana sobre el fet de que anar en bicicleta és dolent pels genolls. Hi ha gent que m'ha dit que després de tenir problemes als genolls el metge li desaconsellava anar en bici, també he sentit a dir que quan pedaleges hi ha un moment en que no es fa força i això és dolent, de fet això era el que evitava el sistema Rotor. Avui he llegit l'apunt d'en Juan Merallo Pedalear es el ejercicio más sano para tu rodilla que cita un parell d'articles mèdics que desmenteixen que la bici sigui dolenta pel genoll, més aviat diuen el contrari, que és bona per la recuperació de lesions, tot i així, sí que s'ha de seguir unes pautes bàsiques força lògiques:
- Trobar una posició adequada de pedaleig graduant l'altura del seient (ni massa alt ni massa baix)
- Evitar les marxes massa dures, és millor fer més pedalades més suaus... especialment a l'inici (i si escalfem abans!).
- Graduar bé els pedals automàtics i calçapeus.
- No passar-se, les sobrecàrregues es produeixen quan forcem massa!
17.3.08
Nous trens de rodalies amb poc espai per a bicis
L'altre dia vaig pujar en un dels nous trens de rodalies, el model és el Civia. Suposo que ja hi havia pujat, però no m'havia fixat en l'espai per a bicicletes. Els trens Civia estan compostos per quatre vagons (si són trens dobles 8 vagons)
, dels quals només un té una porta amb accés habilitat a l'altura de l'andana, un cop a dins hi ha un lavabo que ocupa força amplada del vagó i en el passadís que queda hi ha una barana on es suposa que s'hi ha de lligar la bici o bicis. És clarament un espai insuficient, hi caben un màxim de dues bicis, i dues bicis per 4 vagons és una misèria! Suposo que és una millora respecte els trens de rodalies antics que no tenien cap espai específic habilitat.
, dels quals només un té una porta amb accés habilitat a l'altura de l'andana, un cop a dins hi ha un lavabo que ocupa força amplada del vagó i en el passadís que queda hi ha una barana on es suposa que s'hi ha de lligar la bici o bicis. És clarament un espai insuficient, hi caben un màxim de dues bicis, i dues bicis per 4 vagons és una misèria! Suposo que és una millora respecte els trens de rodalies antics que no tenien cap espai específic habilitat.16.3.08
MoraBike una bici plegable made in Barcelona
A través d'una notícia (20 minutos 12/3/2008) m'assabento de la presentació d'una nova bicicleta plegable dissenyada a Barcelona. Cercant amb el Google trobo un apunt del bloc d'Espai Bici, la botiga que ha presentat i que comercialitza la bici, que dóna més detalls.
La bici es plega en 8 segons gràcies a una ròtula que li permet fer un gir similar a les Brompton. Un cop plegada es manté dreta i es pot portar amb una sola mà (són 11 Kg), de fet té unes rodetes com les Brompton que permeten fer-la rodar un cop plegada. La resta d'innovacions són un procés de fabricació amb criteris de sostenibilitat i responsabilitat empresarial que fa que sigui fabricada íntegrament a Barcelona i rodalies amb aluminis espanyols.
La bici es plega en 8 segons gràcies a una ròtula que li permet fer un gir similar a les Brompton. Un cop plegada es manté dreta i es pot portar amb una sola mà (són 11 Kg), de fet té unes rodetes com les Brompton que permeten fer-la rodar un cop plegada. La resta d'innovacions són un procés de fabricació amb criteris de sostenibilitat i responsabilitat empresarial que fa que sigui fabricada íntegrament a Barcelona i rodalies amb aluminis espanyols.
13.3.08
Es renovarà el carril bici entre Gavà i Gavà Mar
Llegeixo a El Punt (13/3/2008) que l'Ajuntament de Gavà té previst (dins d'un paquet d'inversions per millorar barris) renovar el carril bici que comunica el nucli d'aquesta població amb la zona marítima de Gavà Mar.
Si heu circulat per aquest carril alguna vegada sabreu que té un asfalt bastant bonyegut, combinat amb algun tros de ciment i altres de sorra.
Si heu circulat per aquest carril alguna vegada sabreu que té un asfalt bastant bonyegut, combinat amb algun tros de ciment i altres de sorra.
12.3.08
El cotxe ecològic
La gent de Granada Via Verde ha fet un vídeo titulat "El coche ecológico", se'ls hi ha anat una mica l'olla... però han fet feina i el resultat és força divertit:
10.3.08
Ruta pel Delta de l'Ebre: Ecomuseu - Badia del Fangar
La revista del Parc Natural del Delta del Ebre (Hivern-Primavera 2008, núm. 30) publica una ruta circular des de Deltebre fins a la Badia del Fangar. Us en reprodueixo una mica la fitxa bàsica tot i que potser necessitareu llegir la descripció per orientar-vos, per això també us adjunto una fotografia del mapa que hi ha a la revista.
Distància: 17 Km
Tipus de camí: camins rurals i carreteres (asfalt i terra)
Itinerari:
Actualització: segons la informació aportada per l'Albert al comentari sembla que aquest serà l'itinerari 3 del Parc i s'estaria marcant ara mateix.
Nova actualització: és l'itinerari núm.3 i aquí teniu el tríptic en PDF
Distància: 17 Km
Tipus de camí: camins rurals i carreteres (asfalt i terra)
Itinerari:
- Km 0 Ecomuseu
- Km 0,3 Albert de Joventut de Deltebre
- Km 0,6 Cementiri
- Km 4,3 Desguàs de Florença
- Km 6,3 Port Illa de Mac
- Km 6,5 Badia del Fangar
- Km 7,4 Bocana-desguàs del Rompent
- Km 9,3 Caseta coetera
- Km 13,9 Mas de la Canyadora
- Km 16 Caseta típica d'arrossar
- Km 17,1 Ecomuseu
Actualització: segons la informació aportada per l'Albert al comentari sembla que aquest serà l'itinerari 3 del Parc i s'estaria marcant ara mateix.
Nova actualització: és l'itinerari núm.3 i aquí teniu el tríptic en PDF
La mala qualitat de l'aire quadruplicarà la mortalitat en els propers 20 anys
Una notícia de Público.es (5/3/2008) comenta un informe de l'OCDE sobre el col·lapse medi ambiental que ens espera si seguim amb el mateix model de creixement que fins ara.
6.3.08
La bicicleta plegable de Puma
Ja fa temps que dic que la bici està de moda, que és "cool"! La podeu veure en aparadors de botigues de roba o fins i tot en desfilades de moda. Ahir vaig veure en una revista una ressenya de la bicicleta plegable que comercialitza la marca Puma, de fet sembla que en el disseny hi han participat una parell d'empreses més, una d'elles és el fabricant de bicis danès Biomega.
Les característiques de la bici són una mica especials, d'entrada és una plegable una mica gran:
Les característiques de la bici són una mica especials, d'entrada és una plegable una mica gran:
- 8 velocitats
- frens de disc
- rodes de 24'' x 1'95"
- Pesa 13'5 Kg
- Preu aproximat 775$
- Pany amb clau que s'autodestrueix si es força.
5.3.08
Accessoris per a bicicletes plegables Monty
Ja fa temps que he comentat alguna notícia que feia referència al fabricant català de bicicletes Monty que en els últims anys ha tret bicicletes plegables i elèctriques força competitives.
Fa també cert temps que en Carles comentava els canvis que havia fet a dues bicicletes plegables (la F20 i la F20R) per a fer la Via Verda del Carrilet. Jo també tinc una plegable de Monty (la F20R) i una de les mancances, segons el meu parer, és la falta d'accessoris i complements per aquestes bicicletes. Crec que Monty en aquest camp hi pot trobar un nínxol de mercat poc explotat, fabricar accessoris per a bicicletes plegables (per les seves i perquè no per a altres...), quins accessoris? Portaequipatges, bosses i alforges, comptaquilòmetres, llums, parafangs...
Fa també cert temps que en Carles comentava els canvis que havia fet a dues bicicletes plegables (la F20 i la F20R) per a fer la Via Verda del Carrilet. Jo també tinc una plegable de Monty (la F20R) i una de les mancances, segons el meu parer, és la falta d'accessoris i complements per aquestes bicicletes. Crec que Monty en aquest camp hi pot trobar un nínxol de mercat poc explotat, fabricar accessoris per a bicicletes plegables (per les seves i perquè no per a altres...), quins accessoris? Portaequipatges, bosses i alforges, comptaquilòmetres, llums, parafangs...
Nova passarel·la entre els barris de Bellvitge i Gornal
Segons una notícia d'El Periódico (2/3/2007) aquesta primavera es construirà una nova passerel·la entre els barris del Gornal i Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat que travessarà les vies de tren fins que finalitzin les obres de soterrament previstes. Aquesta passarel·la, més propera a la Gran Via, permetrà connectar els carrils bicis de la Gran Via amb els de la Rambla Marina. Aquesta connexió permetrà millorar la connexió en bici entre Barcelona i l'Hospitalet, i a més a més, forma part de la Ronda Verda.
entre els barris del Gornal i Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat que travessarà les vies de tren fins que finalitzin les obres de soterrament previstes. Aquesta passarel·la, més propera a la Gran Via, permetrà connectar els carrils bicis de la Gran Via amb els de la Rambla Marina. Aquesta connexió permetrà millorar la connexió en bici entre Barcelona i l'Hospitalet, i a més a més, forma part de la Ronda Verda.26.2.08
A Brussel·les, amb el Cyclocity, sí es poden fer encàrrecs
A Brussel·les, amb el Cyclocity, sí es poden fer encàrrecs explica que les bicis del Bicing de Brussel·les incorporen un cadenat que permet lligar la bici si hem de parar en algun lloc. També explica que el relleu de Brusel·les no ha propiciat l'èxit del servei que funciona de forma discreta al centre de la ciutat.25.2.08
Apuntar-se al bicing sevillà també és complicat
Almenys això expliquen al 20minutos.es (22/2/2008), al Sevici, el bicing sevillà, li està passant el mateix que passava aquí, 20 dies de mitjana per donar-se d'alta. L'aspecte positiu, de moment, és que l'ús de les bicis del Sevici s'ha multiplicat per 4!21.2.08
Baixar de la vorera... a la calçada
Llegint aquest apunt de Sinache, Baixar de la vorera, que crec que planteja una situació molt habitual, a mi m'ha fet pensar en una situació similar que m'ha passat moltes vegades.
Per exemple, vaig circulant pel carrer i veig que de cop i volta a la meva dreta ha aparegut un carril bici damunt de la vorera. De seguida que puc em fico al carril bici per no molestar, però al cap de 100 metres el carril queda tallat i m'obliga a tornar a la calçada perdent més temps i obligant-me a fer maniobres més perilloses que si hagués continuat per la calçada.
També em passa que quan circulo per un carril bici i veig que passa un ciclista de carretera per la calçada penso que estic fent el tonto, pels carrils bici sempre et fan donar mil voltes, per la calçada els semàfors estan més ben sincronitzats i acabes anant més ràpid.
Per exemple, vaig circulant pel carrer i veig que de cop i volta a la meva dreta ha aparegut un carril bici damunt de la vorera. De seguida que puc em fico al carril bici per no molestar, però al cap de 100 metres el carril queda tallat i m'obliga a tornar a la calçada perdent més temps i obligant-me a fer maniobres més perilloses que si hagués continuat per la calçada.
També em passa que quan circulo per un carril bici i veig que passa un ciclista de carretera per la calçada penso que estic fent el tonto, pels carrils bici sempre et fan donar mil voltes, per la calçada els semàfors estan més ben sincronitzats i acabes anant més ràpid.
Connexió de les Vies Verdes d'Ojos Negros i Via Xurra
Llegeixo al BOLETÍN INFOVÍAS VERDES nº 62 que la Generalitat Valenciana ha licitat la connexió de les vies verdes d'Ojos Negros i Via Xurra i sembla que això permetrà arribar fins a Aragó (vegeu també notícia a pàgina26.com 22/12/2007).20.2.08
Les vies verdes i la sèrie "Vive la vía" al YouTube
Al canal de vivelavia del YouTube podeu trobar ja alguns dels capítols de la sè
rie documental "Vive la vía" que es va emetre a La2 de TVE.
rie documental "Vive la vía" que es va emetre a La2 de TVE.19.2.08
La N-II al Maresme
Sembla que la Generalitat a través del Conseller d'Obres Públiques s'ha començat a alinear amb el veïns del Maresme (El Punt 10/2/2008) que reclamen que la N-II es converteixi en un carrer i deixi de ser una carretera. La N-II ha estat sempre un punt negre de la xarxa viària i juntament amb línia de Renfe ha estat la barrera que ha separat els pobles del Maresme del Mar.
Des del punt de vista ciclista la N-II és una carretera perillosa de circulació ràpida i sense vorals i d'altra banda l'alternativa de circular pels passejos marítims i camins de costa topa amb l'alta densitat de vianants que podem trobar en caps de setmana i en temporada de bany. La reconversió de la N-II podria pacificar aquesta via i introduir-hi nous usos com carrils bici i voreres.
Des del punt de vista ciclista la N-II és una carretera perillosa de circulació ràpida i sense vorals i d'altra banda l'alternativa de circular pels passejos marítims i camins de costa topa amb l'alta densitat de vianants que podem trobar en caps de setmana i en temporada de bany. La reconversió de la N-II podria pacificar aquesta via i introduir-hi nous usos com carrils bici i voreres.
18.2.08
Estadístiques d'ús de la bici a Madrid
Llegeixo al web de l'associació madrilenya Pedalibre que han publicat un petit informe amb les estadístiques de l'ús de la bici a Madrid. L'informe m'ha semblat interessant d'entrada perquè jo també he pensat a vegades de fer una estadística similar, també per les dades que aporta que ens donen una idea general de com són els ciclistes madrilenys.
Sembla que el ciclista madrileny és un home adult que circula a velocitat mitjana amb una bicicleta de muntanya i que ho fa per motius de mobilitat obligada (no per oci). Algunes dades em fan pensar en Barcelona fa uns anys, abans a Barna hi havien moltes BTTs i en canvi ara han augmentat les bicis de ciutat i les plegables. D'altra banda, l'ús d'oci està al 43,7% i crec que això denota que la bicicleta encara té molt de camí per recórrer a Madrid. Una altra dada que m'ha sobtat és l'escàs ús que en fan les dones.
Sembla que el ciclista madrileny és un home adult que circula a velocitat mitjana amb una bicicleta de muntanya i que ho fa per motius de mobilitat obligada (no per oci). Algunes dades em fan pensar en Barcelona fa uns anys, abans a Barna hi havien moltes BTTs i en canvi ara han augmentat les bicis de ciutat i les plegables. D'altra banda, l'ús d'oci està al 43,7% i crec que això denota que la bicicleta encara té molt de camí per recórrer a Madrid. Una altra dada que m'ha sobtat és l'escàs ús que en fan les dones.
12.2.08
2n Congrés Català de la Bicicleta: canvi de dates
El 2n Congrés Català de la Bicicleta ha canviat de dates, serà del 28 de Maig a l'1 de Juny a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Tal i com us comentava fa uns dies els eixos del congrés seran:
- Educació i Formació
- Salut i Qualitat de Vida
- Comunicació i Publicitat
- Policia i Bicicleta
Els Ferrocarrils Catalans
Els Ferrocarrils Catalans o oficialment els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), usant les paraules del Conseller Nadal de l'altre dia, són un exemple d'excel·lència. I és que l'altre tren amb el que el podem comparar, la Renfe, és un desastre. I aquí queda clar que a Renfe no s'ha invertit el tocava, només cal que compareu un i l'altre (més avall ho faig).Avui us parlo dels FGC perquè són notícia (per exemple El Punt 10/2/2008) ja que augmenten considerablement la seva freqüència de pas i perquè ja fa temps que em fot que es parli del restabliment de Renfe quan els FGC del Baix Llobregat-Anoia han estat tallats 6 mesos.
De cara als ciclistes la inversió en FGC la podem veure en:
- Horari il·limitat per portar bicicletes
- Espai per a bicicletes en tots els trens
- Vagons amb plataformes a nivell amb l'andana
- La majoria d'estacions tenen ascensors i estan adaptades
- Màquines validadores amb portes especials per a cotxets, cadires de rodes, bicicletes, carrets de la compra etc.
- Aparcaments bici fora de les estacions finançats per FGC i també aparcaments dins de les estacions.
7.2.08
El ciclista: un heroi urbà
Aquesta carta als diaris em sembla molt encertada per recordar que circular en bicicleta o a peu enlloc de fer-ho en cotxe és un acte de civisme. Tot i que ara la bicicleta s'hagi popularitzat molt i ja no siguin aquells hippies del principi continua sent un acte cívic:
"...Pese a ese trato que reciben, para mí los ciclistas urbanos son héroes, no villanos, pues contribuyen a mejorar la calidad de vida de nuestras ciudades, dado que al desplazarse no contaminan el aire que usted y su familia respiran, tampoco hacen ruido, además ocupan poco espacio urbano, ofrecen una imagen más moderna y sostenible de la ciudad. Se merecen nuestro respeto y nuestra admiración..."
4.2.08
2n CONGRÉS CATALÀ DE LA BICICLETA
Del 4 al 8 de juny es cel·lebra a l'Hospitalet de Llobregat el 2n Congrés Català de la Bicicleta. Aquest any els eixos del congrés seran:
- Educació i Formació
- Salut i Qualitat de Vida
- Comunicació i Publicitat
- Policia i Bicicleta
3.2.08
Derivats de la bicicleta
A partir d'una bicicleta s'han fet molt invents, avui n'he llegit 3 força curiosos: la bicicleta carro de la compra, la bicicleta talla gespa i la bicicleta circular.
Em recorden un recull de bicicletes per transportar mercaderies que vaig fer fa un temps.
Em recorden un recull de bicicletes per transportar mercaderies que vaig fer fa un temps.
2.2.08
Estrènyer els carrils
Quan vaig sentir per la ràdio que s'estava estudiant la possibilitat d'estrènyer alguns carrils de vies d'entrada a Barcelona per permetre fer carrils VAO, eixamplar vorals i fer complir el límit de 80 Km/h em va semblar molt lògic. De seguida vaig pensar en la petició d'un carril bus a la B-23 i també en les Rondes de Barcelona perquè allà els carrils són estrets i no passa res i perquè quan hi ha un accident a la Ronda el problema són els vorals massa estrets que no permeten fer arribar els equips d'emergència ni apartar els vehicles avariats.
No entenc les reaccions contràries a aquesta mesura si estrènyer els carrils permet guanyar amplada per altres usos. Sí que entenc les reaccions contràries a estrènyer carrils per fer complir el límit de 80, però no simplifiquem les coses no es tracta de complicar la vida als conductors! Crec que amb aquesta mesura hi tindríem molt a guanyar i sense esperar que ens vinguin grans inversions:
No entenc les reaccions contràries a aquesta mesura si estrènyer els carrils permet guanyar amplada per altres usos. Sí que entenc les reaccions contràries a estrènyer carrils per fer complir el límit de 80, però no simplifiquem les coses no es tracta de complicar la vida als conductors! Crec que amb aquesta mesura hi tindríem molt a guanyar i sense esperar que ens vinguin grans inversions:
29.1.08
Esperança en el canvi...
Aquest matí he vist un home en bicicleta i un remolc. He fet una correguda fins a la cantonada per xafardejar i comprovar que realment era el que m'imaginava i efectivament, s'ha aturat a la Llar d'Infants i ha entrat a dins amb la bici i el carro. Suposo doncs, que portava el seu fill o filla a la llar d'infants en bicicleta i amb un carretó. M'he trastocat o les coses estan canviant?
Poc després he vist un noi amb pinta de comercial d'immobiliària que després de saltar-se un semàfor ha continuat pedalejant amb els cascos posats. I aquest segon ciclista m'ha fet tornar a la realitat, no som a Holanda, però alguna cosa estem aconseguint!
Poc després he vist un noi amb pinta de comercial d'immobiliària que després de saltar-se un semàfor ha continuat pedalejant amb els cascos posats. I aquest segon ciclista m'ha fet tornar a la realitat, no som a Holanda, però alguna cosa estem aconseguint!
24.1.08
Dificultats per utilitzar correctament el canvi de marxes
M'he fixat moltes vegades que molts ciclistes novells tenen dificultats per entendre el funcionament del canvi de marxes i acaben circulant amb relacions de plat/pinyó poc apropiades. De fet jo recordo haver explicat el funcionament del canvi a més d'una i dues persones.
Suposo que és un defecte "professional" anar-me fixant amb tots els ciclistes que circulen pel carrer, però sovint veig ciclistes que en pla i amb un plat petit circulen donant voltes als pedals desesperadament sense avançar gaire... També és veritat que en bicicletes velles o amb poc manteniment el canvi és una de les parts que més es desajusta.
Llegint l'apunt ¿Cuesta la cuesta? d'El de la bici (que de fet parla de que la bicicleta es pot utilitzar en ciutats amb pujades fent ús dels canvis i de la paciència) pensava que molta gent creu que la bicicleta és només per zones planes senzillament perquè no la saben utilitzar. Pujar una pujada és qüestió de paciència, si anem a poc a poc no té perquè ser cansat.
Suposo que és un defecte "professional" anar-me fixant amb tots els ciclistes que circulen pel carrer, però sovint veig ciclistes que en pla i amb un plat petit circulen donant voltes als pedals desesperadament sense avançar gaire... També és veritat que en bicicletes velles o amb poc manteniment el canvi és una de les parts que més es desajusta.
Llegint l'apunt ¿Cuesta la cuesta? d'El de la bici (que de fet parla de que la bicicleta es pot utilitzar en ciutats amb pujades fent ús dels canvis i de la paciència) pensava que molta gent creu que la bicicleta és només per zones planes senzillament perquè no la saben utilitzar. Pujar una pujada és qüestió de paciència, si anem a poc a poc no té perquè ser cansat.
Caigudes a l'embassament del Foix
Llegeixo que aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana de caigudes a la carretera BV-2115 entre l'Arboç i Vilanova i la Geltrú. Sembla que degut al mal estat de la carretera diversos ciclistes han caigut a les corbes del pantà.
Jo també he passat per aquesta zona diverses vegades ja fa temps i vaig publicar la ruta Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges, per això tinc molt presents les corbes on han passat els accidents. Des d'aquí la meva solidaritat amb els companys accidentats, espero que les lesions no siguin greus i que tingueu una ràpida recuperació!
Jo també he passat per aquesta zona diverses vegades ja fa temps i vaig publicar la ruta Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges, per això tinc molt presents les corbes on han passat els accidents. Des d'aquí la meva solidaritat amb els companys accidentats, espero que les lesions no siguin greus i que tingueu una ràpida recuperació!
23.1.08
El riu Llobregat un diumenge
Diumenge de la setmana passada vaig estar passejant pel riu Llobregat a l'altura de Cornellà. Em va agradar comprovar que molts ciclistes de totes les edats (parelles de gent gran, famílies etc.) gaudien d'una passejada en bicicleta per aquest espai natural tant maltractat i que ara finalment li arriba una inversió per a millorar-lo.
De les obres que s'estan fent al riu n'hi ha diverses que en milloraran l'accessibilitat pels ciclistes. D'una banda les obres de la zona "entre ponts" (C-31 i Renfe) permetran la construcció d'un passeig fluvial que unirà el camí del marge dret amb el centre d'El Prat de Llobregat. D'altra banda l'accés al riu des de Sant Boi serà una mica més senzill i també creuar el riu entre Sant Boi i Sant Joan Despí a l'altura de la C-245.
Més informació:
De les obres que s'estan fent al riu n'hi ha diverses que en milloraran l'accessibilitat pels ciclistes. D'una banda les obres de la zona "entre ponts" (C-31 i Renfe) permetran la construcció d'un passeig fluvial que unirà el camí del marge dret amb el centre d'El Prat de Llobregat. D'altra banda l'accés al riu des de Sant Boi serà una mica més senzill i també creuar el riu entre Sant Boi i Sant Joan Despí a l'altura de la C-245.
Més informació:- Notícia al web del Projecte Llobregat - La Saboga (Gener 2008)
- Vilaweb Sant Boi (Octubre 2007)
21.1.08
Guia per a la implantació de sistemes de bicicletes públiques
A través del Ciclo Times trobo la Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicletas públicas en España. Una eina interessant per a les institucions públiques que es plantegin implantar un sistema de bicicletes públiques.
14.1.08
Nova Guia: Parc de Collserola amb bicicleta de muntanya
Llegeixo al Ciclo Times de Gener que PROBIKE, l'Editorial Alpina i el Parc de Collserola han editat una guia que recull 17 rutes per a adults i 10 passejades per fer amb família i nens.
Les rutes inclouen mapes, perfils, fulls de ruta i dificultat i s'inclou un mapa del parc així i com un CD amb els tracks dels itineraris. El seu preu és de 25 Euros.
Les rutes inclouen mapes, perfils, fulls de ruta i dificultat i s'inclou un mapa del parc així i com un CD amb els tracks dels itineraris. El seu preu és de 25 Euros.
10.1.08
Reaccions al veto al Bicing al Campus de la Diagonal
Llegeixo a El Punt (9/1/2008) d'avui diverses reaccions (veïns, estudiants, UPC i UB) a la decisió de l'Ajuntament de Barcelona a no fer arribar el Bicing a la Zona Universitària.
8.1.08
Nou carril bici d'avinguda Mare de Déu de Bellvitge a l'Hospitalet
Des de fa ja unes quantes setmanes hi ha l'Hospitalet de Llobregat un nou carril bici a l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge. És un carril que damunt la vorera transcorre 600 metres d'avinguda entre la travessia Industrial i la Gran Via a l'altura de l'hotel Hesperia, el Mediamarkt i l'Hospital de Bellvitge.El nou carril bici és bidireccional i queda segregat de l'espai de vianants per arbres (alguns encara per plantar, ja que les obres no han acabat). El carril presenta dos aspectes de disseny molt negatius:
1. Cedir el pas als cotxes? En diversos punts del recorregut hi ha una senyalització horitzontal que obliga al ciclista a cedir el pas als cotxes que travessen la vorera. Aquesta senyalització és il·lògica i poc pedagògica, la prioritat hauria de ser per a les bicicletes i així s'hauria d'indicar, el que també es pot fer és afegir una senyalització informativa al carril bici.
2. Espai per a vianants insuficient: l'espai de la vorera dedicat als vianants és
insuficient i no és que la nova vorera sigui estreta, però els forats dels arbres massa grans, els arbres inadequats i un disseny que prima la circulació i l'aparcament de cotxes davant de la mobilitat a peu i en bicicleta fa que el carril neixi amb clares deficiències.
2. Espai per a vianants insuficient: l'espai de la vorera dedicat als vianants és
insuficient i no és que la nova vorera sigui estreta, però els forats dels arbres massa grans, els arbres inadequats i un disseny que prima la circulació i l'aparcament de cotxes davant de la mobilitat a peu i en bicicleta fa que el carril neixi amb clares deficiències.Altres problemes del carril són la presència suposo que temporal de contenidors (per les obres a la vorera contrària), la falta de segregació amb els vianants en l'extrem més proper a la Gran Via i la falta de continuïtat del carril.
La zona de l'Hospital de Bellvitge és se's dubte un pol d'atracció de desplaçaments, si concentren diversos centres mèdics, una zona universitària, una zona comercial, un hotel i moltes instal·lacions esportives i lúdiques. Segons el Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet de Llobregat, en la segona fase (2008-2011) s'ha de construir un nou carril bici a la travesia Industrial que connectaria aquest carril amb Cornellà i amb la Rambla Marina (Ronda Verda) i que per tant li donarà molt més sentit. D'altra banda, a l'extrem sud del carril podem entrar a l'aparcament de l'Hospital i sortir-ne per l'altre extrem per dirigir-nos cap al riu Llobregat i cap el Prat.Mostra un mapa més gran
Novetats del Bicing i l'Àrea-bicing
A poc a poc es van coneixent detalls del futur bicing metropolità (El Periódico 30/12/2007), sembla que ja té nom, l'Àrea-bicing, i també data per a entrar a funcionar, possiblement a mitjans de 2009. També es diu que es podria finançar amb publicitat. Aquest abril ja estarà enllestit l'estudi d'implantació i a principis de 2009 ja es podria saber el guanyador del concurs públic d'adjudicació.
Mentrestant, el bicing barceloní ha entregat el carnet núm. 100.000 i en 6 mesos preveu la duplicació d'estacions i bicicletes. Tot i així, els problemes pels usuaris persisteixen i per no agreujar-los s'ha descartat fer arribar el bicing a la zona universitària per por de col·lapsar el servei
Algunes notícies aparegudes a la premsa:
Mentrestant, el bicing barceloní ha entregat el carnet núm. 100.000 i en 6 mesos preveu la duplicació d'estacions i bicicletes. Tot i així, els problemes pels usuaris persisteixen i per no agreujar-los s'ha descartat fer arribar el bicing a la zona universitària per por de col·lapsar el servei
Algunes notícies aparegudes a la premsa:
- El Punt 4/1/2007/
- 20 minutos 4/1/2007
7.1.08
El Camí del Mar de Viladecans
L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de recórrer el nou Camí del Mar de Viladecans. Es tracta d'un nou camí (carretera i camí verd) de 2'5 Km que transcorre per damunt dels antics camins de Can Simó i Filipines i que permeten connectar Viladecans amb l'Espai Natural del Delta del Llobregat.
El Camí s'agafa sortint del centre de Viladecans en direcció a l'estació. Creuarem la via del tren i la C-32 i arribarem a la rotonda de la C-234 (antic camí de Barcelona a València o la carretera dels desballestadors de cotxes) i la creuarem per arribar a l'inici del camí del Mar (2 Km des de la C-245 i el centre de Viladecans).
El camí transcorre per un entorn agrícola amb mates de canyís, tamarius i canals d'aigua que ens recorden que estem en ple delta. La zona destinada als cotxes fa 7'5 metres d'amplada i té moltes bandes sonores per fer respectar el límit de velocitat de 50 Km/h. La zona de vianants i bicicletes queda segregada per una filera de vegetació i està pavimentada en color vermell. El punt més negatiu és l'amplada del tot insuficient d'aquesta secció del camí. Els 2'4 metres d'amplada són del tot insuficients per a la circulació bidireccional de bicicletes i vianants. Segons les recomanacions de la Generalitat un camí verd hauria de tenir un amplada mínima de 3 metres.
Així doncs, el Camí del Mar neix d'entrada amb un parell de punts febles, la seva amplada insuficient i la falta de continuïtat fins al centre de Viladecans (vegeu fotografies amb vorals estrets que en alguns trams desapareixen). Però també ens obre la porta a arribar fins la C-31 (l'autovia de Castelldefels) i travessar-la amb seguretat per accedir a l'Espai Natural del Remolar-Filipines o anar a les platges de Viladecans.
Un cop a l'autovia fent poc més d'un Km en direcció a Castelldefels ja podem arribar fàcilment a la zona més oriental de Gavà Mar i fins i tot amb menys distància podem explorar diversos camins agrícoles. Si en canvi anem cap a l'Espai Natural del Remolar podrem també continuar pel traçat de l'antiga autovia durant un parell de quilòmetres i després girar cap al nord per enllaçar amb la C-234 o continuar per la zona agrícola cap a Sant Boi o fins i tot cap el Prat.
Més informació:
El Camí s'agafa sortint del centre de Viladecans en direcció a l'estació. Creuarem la via del tren i la C-32 i arribarem a la rotonda de la C-234 (antic camí de Barcelona a València o la carretera dels desballestadors de cotxes) i la creuarem per arribar a l'inici del camí del Mar (2 Km des de la C-245 i el centre de Viladecans).
El camí transcorre per un entorn agrícola amb mates de canyís, tamarius i canals d'aigua que ens recorden que estem en ple delta. La zona destinada als cotxes fa 7'5 metres d'amplada i té moltes bandes sonores per fer respectar el límit de velocitat de 50 Km/h. La zona de vianants i bicicletes queda segregada per una filera de vegetació i està pavimentada en color vermell. El punt més negatiu és l'amplada del tot insuficient d'aquesta secció del camí. Els 2'4 metres d'amplada són del tot insuficients per a la circulació bidireccional de bicicletes i vianants. Segons les recomanacions de la Generalitat un camí verd hauria de tenir un amplada mínima de 3 metres.
Així doncs, el Camí del Mar neix d'entrada amb un parell de punts febles, la seva amplada insuficient i la falta de continuïtat fins al centre de Viladecans (vegeu fotografies amb vorals estrets que en alguns trams desapareixen). Però també ens obre la porta a arribar fins la C-31 (l'autovia de Castelldefels) i travessar-la amb seguretat per accedir a l'Espai Natural del Remolar-Filipines o anar a les platges de Viladecans.
Un cop a l'autovia fent poc més d'un Km en direcció a Castelldefels ja podem arribar fàcilment a la zona més oriental de Gavà Mar i fins i tot amb menys distància podem explorar diversos camins agrícoles. Si en canvi anem cap a l'Espai Natural del Remolar podrem també continuar pel traçat de l'antiga autovia durant un parell de quilòmetres i després girar cap al nord per enllaçar amb la C-234 o continuar per la zona agrícola cap a Sant Boi o fins i tot cap el Prat.
Més informació:
- Bici-vici 16/10/2006 citant un article
- Reportatge a Viladecans.net 9/10/2006
- Viladecans Punt de Trobada 11/9/2007
Mostra un mapa més gran
Què és un "Vehicle privat"?
Llegeixo l'apunt d'en Juan Merallo ¿Qué es un “vehículo privado”? i sí que és cert que hauríem de dir les coses pel seu nom, un vehicle no és només un cotxe i si ens referim només a un cotxe hauríem de dir simplement cotxe o cotxe particular.
1.1.08
Contacte i comentaris 2008
Aquí podeu deixar els vostres suggeriments, comentaris i opinions. També ho podeu fer en notícies i ressenyes si aporteu informació complementària que tingui relació amb la notícia o la ressenya.
Gràcies!
També podeu contactar amb mi per correu electrònic a l'adreça de Gmail biciviciat, o sigui: biciviciat (arroba) gmail.com.
Comentaris i suggeriments anteriors:
Gràcies!
També podeu contactar amb mi per correu electrònic a l'adreça de Gmail biciviciat, o sigui: biciviciat (arroba) gmail.com.
Comentaris i suggeriments anteriors:
25.12.07
17.12.07
Bici-Vici: Regals ciclistes
Recupero una apunt del nadal passat, Bici-Vici: Regals ciclistes, deia així:
Voteu a l'enquesta, vegeu els resultats o deixeu algun comentari en aquest apunt.
"Ja que és època de regals i molts us estareu preguntant què podeu regalar us proposo unes quantes idees de coses relacionades amb la bicicleta:I aprofitant el tema, Fàreu algun regal ciclista aquest Nadal?Regals no tant materials:
- Llums amb leds (blanc a davant i vermell a darrera), de fet són obligatoris per circular de nit.
- Un timbre que també és obligatori per circular!
- Unes 'banyes' per posar al manillar.
- Un kit de reparació de punxades.
- Una tanca per lligar la bicicleta, millor en forma de U rígida.
- Un casc.
- El 'kit cicloturista' (vegeu apartat accessoris): un portaequipatges, unes alforges i una pota de cabra.
- Un compta-quilòmetres.
- Ep! Què tal una bicicleta?
- Un cap de setmana en bicicleta! Reserva l'allotjament i si et cal lloga bicicletes.
- Una posta a punt de la bicicleta."
Voteu a l'enquesta, vegeu els resultats o deixeu algun comentari en aquest apunt.
Tanga a la vista!
Una eina indispensable per a la seguretat vial del ciclista o de la ciclista és, a partir d'ara, el tanga! Es veu molt més que una armilla o un bracelet, tant de dia com de nit, segur que et veuen si el portes! És un disseny de Marieta Design.
Perseguint un ciclista
Navegant pel youtube he trobat aquest vídeo d'una persecució policial a l'americana d'un ciclista:
Actualització: em diuen que és d'un videojoc.
Actualització: em diuen que és d'un videojoc.
16.12.07
Documentació d'unes jornades sobre mobilitat sostenible i qualitat de l'aire
M'ha arribat l'enllaç a la documentació d'unes jornades que s'han realitzat aquesta tardor sobre mobilitat i qualitat de l'aire. A continuació us passo els enllaços directes a les ponències sobre mobilitat, també podeu anar a les ponències sobre qualitat de l'aire:
Ruido, tráfico y salud. Julio Díaz, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud Carlos III.
-
Calidad del aire, movilidad y salud. Juan Bárcena, Ecologistas en Acción
-
Planes de promoción de la bicicleta. Juan Merallo, representante de ConBici
-
Iniciativas sobre movilidad sostenible al trabajo en Madrid. Daniel López (CCOO-Madrid)
-
Carsharing / Bicing. Pau Noy, coordinador de la Fundación Movilidad Sostenible y Segura
-
La experiencia de pacificación del tráfico de Terrassa, Susi López, Ayuntamiento de Terrassa
-
Promoción de la bicicleta en San Sebastián. Josu Benaito, Ayuntamiento de Donostia - San Sebastián
El debat sobre la Via Laietana, extrapolable
Llegeixo a l'Avui 13/12/2007 una notícia sobre el futur de la Via Laietana, el debat es centra en si cal eliminar carrils de trànsit rodat per augmentar l'amplada de les voreres. L'article posa de manifest les diverses opinions de comerciants, veïns i usuaris de la zona. Els comerciants el que volen és augmentar les vendes i estan dividits entre els que creuen que tenir més carrils permet una millor mobilitat i tenir més clients potencials i els que pensen que en tindran més amb unes voreres més amples...
El debat és extrapolable a molts pobles i ciutats. Es planteja reduir carrils, eixamplar voreres, restringir el trànsit, convertir a prioritat invertida, fer un carrer de vianants, fer un carril bus o bici, etc.
Les postures dels comerciants a grans trets es divideixen entre els que creuen que un millor accés en cotxe els hi permet millorar les vendes i els que creuen que atrauran més clients si aquests poden accedir a peu o poden observar millor els aparadors.
Els veïns es mouen en altres paràmetres, perdrem aparcaments? hi haurà més o menys soroll? Tindrem una millor qualitat de vida?
I la resta de ciutadans i usuaris que en pensen? Els ciclistes urbans i la gent amb mobilitat reduïda en general hi estan a favor. Els que es desplacen en cotxe en general i estan en contra.
El debat sobre com dissenyar les ciutats sempre és complex!
El debat és extrapolable a molts pobles i ciutats. Es planteja reduir carrils, eixamplar voreres, restringir el trànsit, convertir a prioritat invertida, fer un carrer de vianants, fer un carril bus o bici, etc.
Les postures dels comerciants a grans trets es divideixen entre els que creuen que un millor accés en cotxe els hi permet millorar les vendes i els que creuen que atrauran més clients si aquests poden accedir a peu o poden observar millor els aparadors.
Els veïns es mouen en altres paràmetres, perdrem aparcaments? hi haurà més o menys soroll? Tindrem una millor qualitat de vida?
I la resta de ciutadans i usuaris que en pensen? Els ciclistes urbans i la gent amb mobilitat reduïda en general hi estan a favor. Els que es desplacen en cotxe en general i estan en contra.
El debat sobre com dissenyar les ciutats sempre és complex!
10.12.07
Barcelona participa en una xarxa internacional de ciutats amb bicicletes públiques
Aquest dies hem pogut llegir que Barcelona s'ha unit amb diverses ciutats del món que tenen sistemes de bicicletes públiques o que pretenen implantar-lo per tal d'intercanviar informació i experiències. No he trobat gaire informació d'aquesta xarxa internacional i els objectius són molt ambigus.
Més informació:
Més informació:
Manual per al disseny de vies ciclistes
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va publicar fa uns mesos aquest manual de disseny de carrils bici per orientar les diverses administracions i unificar criteris en la construcció d'aquest tipus de vies:
4.12.07
Ponència sobre la obligatorietat del casc
M'ha arribat aquesta ponència de Juan Merallo (ConBici) que fa una avaluació dels 3 anys de la implantació de la obligatorietat de portar casc en vies interurbanes. La ponència es va presentar en el congrés Velo-City d'aquest any a Munich, està en anglès i va acompanyada del cartell que us adjunto.Les conclusions que n'extreu en Juan són que la sinistralitat i la mortalitat de ciclistes no s'ha vist afectada per la norma i que en canvi aporten problemes diversos, principalment rebuig i pèrdua de ciclistes.
Amics de la Bici demana que Bicing retiri els models sense llum
Llegeixo a l'AVUI (29/11/2007) que Amics de la Bici demana de la retirada de les bicicletes del Bicing que no compleixen la legislació.
Em sembla obvi que s'haurien de retirar. El timbre i els llums a la nit són obligatoris.
Em sembla obvi que s'haurien de retirar. El timbre i els llums a la nit són obligatoris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)