La 't Brabants Fietsharmonisch Orkest ja és un clàssic dels congressos de la bicicleta de Catalunya, van ser present en el 2n congrés a l'Hospitalet (la foto és de llavors) i en el 3r a Lleida. Aquí teniu un resum de la seva actuació a Lleida:
14.7.10
't Brabants Fietsharmonisch Orkest
La 't Brabants Fietsharmonisch Orkest ja és un clàssic dels congressos de la bicicleta de Catalunya, van ser present en el 2n congrés a l'Hospitalet (la foto és de llavors) i en el 3r a Lleida. Aquí teniu un resum de la seva actuació a Lleida:
13.7.10
El Port de la Selva adequa un carril bici que uneix amb la Selva de Mar
Llegeixo al Diari de Girona 8/7/2010 que el Port de la Selva ha adequat un carril bici (compartit amb vianants) que uneix el centre del poble amb el nucli veí de la Selva de Mar. Desconec com està el passeig/carril bici que uneix Port de la Selva amb Llançà i que evita un carretera molt transitada a l'estiu i més aviat perillosa pels ciclistes.
També he trobat aquestes Rutes en BTT al web de Port de la Selva.
També he trobat aquestes Rutes en BTT al web de Port de la Selva.
12.7.10
Via verda entre Orpesa i Benicàssim
Llegeixo (Avui El Punt 9/7/2010) que un antic traçat ferroviari entre Benicàssim i Orpesa (abandonat el 2003) ha estat arranjat com a via verda. Sembla 
que és una via espectacular que transcorre entre parets de roca que s'obren per gaudir de petites cales, una costa rocosa, torres de vigia...El recorregut és de 5,5 km i es travessa un túnel de 600 metres sense il·luminació.
Més informació:
Novetats de la Monty elèctrica i plegable EF-38
10.7.10
Nou carril bici entre Jorba i Santa Maria del Camí
Crec que no n'havia parlat encara, tot i que crec que ja fa mesos que està obert. Es tracta d'un carril bici d'11 km que forma part de la xarxa de 1.200 km de carrils bici interurbans que la Generalitat s'ha compromès a construir. En aquest cas, es tracta d'un carril bici segregat que aprofita el traçat de l'antiga N-II entre Jorba i Santa Maria del Camí.
Parlant de la famosa xarxa que ha de construir la Generalitat, algú sap en quin estat està l'eix Vic - Camprodon que havia de ser el primer tram a construir?
9.7.10
Socorristes en bici a Blanes
Dos socorristes en bici vigilaran i faran prevenció a platges i passejos de Blanes. No únicament faran tasques sanitàries, sinó que també faran tasques informatives i de prevenció de furts:
[...] patrullaran des de la Punta de la Tordera fins a la Cala Sant Frascesc de Blanes, per una banda, explicant a la gent "què es pot fer i què no, no només pel que fa a temes sanitaris" i, per l'altra, faran un "control de vendes ambulants, furts, gossos a la platja" que es produeixen a l'estiu en aquesta població costanera [...]
8.7.10
La circulació en contrasentit s'autoritza a França
Des de l'1 de juliol, França s'ha afegit als països que permeten circular les bicicletes en ambdós sentits de la marxa en les zones 30 (sociedadsostenible 25/5/2010).Aquesta mesura ja existeix en països com Bèlgica, Àustria o a Amsterdam i de fet des de diverses ordenances municipals catalanes ja es recull aquesta possibilitat, però sense fer canvis en les senyalitzacions i sense el suport del reglament de circulació no em queda gens clar la situació legal d'aquestes normatives. Les dues principals ciutats de Catalunya ho recullen amb un redactat pràcticament igual:
A Barcelona l'ordenança diu:
14.6. En el cas de que no existeixi carril bici o altre via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per:
- a) les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure.
b) parcs públics i àrees de vianants.
c) zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació.
43.3. Les bicicletes també podran circular, excepte en moments d’aglomeració de vianants, i sempre respectant la prioritat dels vianants, per:
- a) Les voreres i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d’espai lliure.
b) Parcs públics i àrees de vianants.
c) Zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació.
Els beneficis d'anar a la feina en bici
El diari elmundo.es 1/7/2010 es fa ressò d'un estudi de l'universitat de Harvard que ha fet un seguiment de 18.000 dones durant 16 anys. A l'inici de l'estudi les dones tenien entre 25 i 42 anys i un 1,2% anaven en bici més de 30 minuts al dia. L'estudi el que ha fet bàsicament és fer un seguiment del seu pes i de les variacions en els hàbits d'activitat física.
Les conclusions són que les dones que utilitzen la bicicleta o caminen ràpid són molt menys propenses a guanyar pes i en el cas de les dones que partien de sobre-pes són tenen molta més facilitat per perdre'l.
Segons el diari els responsables de l'estudi alerten de la importància de tenir espais adequats per circular en bici a les ciutats. I com que molta gent no té temps per practicar esports, no hi ha res millor que integrar-ho als desplaçaments quotidians com anar a treballar.
Les conclusions són que les dones que utilitzen la bicicleta o caminen ràpid són molt menys propenses a guanyar pes i en el cas de les dones que partien de sobre-pes són tenen molta més facilitat per perdre'l.
Segons el diari els responsables de l'estudi alerten de la importància de tenir espais adequats per circular en bici a les ciutats. I com que molta gent no té temps per practicar esports, no hi ha res millor que integrar-ho als desplaçaments quotidians com anar a treballar.
7.7.10
Bicicletada vallesana per reivindicar carrils bici urbans i interurbans
He trobat informació (Cerdanyola.info 2/7/2010) sobre una bicicleta que reivindica carrils bici urbans i interurbans al Vallès. Hi ha diverses sortides, una d'elles a Cerdanyola i sembla que totes es troben a Badia.
Un carril bici més ample que el carril de cotxes
Aquest carril bici de Poole (Doorset, UK) té una amplada generosa, 2 metres, però el més curiós és que el carril per cotxes del costat no arriba als 1,4 metres. Diuen que és una prova i que funciona perquè els cotxes respecten la distància de seguretat amb els ciclistes, però el problema és que els cotxes no hi caben hi han d'anar trepitjant les línies.6.7.10
La passarel·la de la riera de Canyars a Gavà Mar s'obrirà provisionalment a l'agost
Llegeixo a www.GavaCiutat.cat que la passarel·la damunt de la riera de Canyars al passeig marítim de Gavà podria obrir-se provisionalment pels vianants a l'agost mentre s'acaben els últims treballs d'arranjament. A la foto podeu veure l'estat actual de les obres que van començar cap a l'abril.5.7.10
Canvis al Delta de l'Ebre
Diversos canvis que ja us he comentat en altres ocasions els veurem ben aviat al Delta de l'Ebre. D'una banda les obres del pont que comunicarà Deltebre i Sant Jaume d'Enveja estan força avançades i es preveu que finalitzin entre setembre i octubre. D'altra banda, també a la tardor es preveu que s'iniciïn les obres de construcció d'un dic de 15 km per protegir el delta i les seves llacunes de la pujada del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic. El dic serà d'uns 2 metres d'alçada i 6 metres d'amplada, anirà camuflat amb vegetació autòctona i servirà de carril bici i passeig de vianants.
El peatge de Vallvidrera bonifica els cotxes amb tres o més ocupants
Aquests dies hem tingut una bona notícia pel que fa a la gestió de la mobilitat i és que el peatge dels túnels de Vallvidrera ara bonifica amb un 20% de descompte els cotxes amb 3 o més ocupants a costa de penalitzar la resta de cotxes amb menys ocupació. El sistema funciona amb un punt de pas especial pels cotxes que desitgin obtenir la bonificació i un sistema d'identificació força sofisticat amb diversos mecanismes per detectar errors.
3.7.10
Ampliació de la Girocleta
Al setembre el servei de bicicletes públiques de Girona augmentarà en 2 el nombre d'estacions i en 100 el nombre de bicicletes. En total seran 10 estacions i 260 bicicletes.
De les dades d'ús del servei es pot veure la influencia del clima (la pluja i el fred han des-incentivat l'ús) i ara a l'estiu es nota un increment important de l'ús. Tot i així, el nombre d'abonats no ha tingut un creixement gaire important aquest any i ara es situa en 1.160 usuaris. El perfil de l'usuari és una persona jove: el grup entre 25 i 34 anys és el més nombrós, (40%) seguit dels de 35 a 44 anys (25%). L'ús més habitual és per anar a la feina.
Em dóna la sensació que la Girocleta es fa servir menys per a usos d'oci que a Barcelona el Bicing. També em sorprèn que l'estació situada prop de l'estació de Renfe sigui de les poc usades. Esperem que aquestes dues noves estacions situades en llocs de força densitat d'usuaris potencials promoguin un augment d'abonats.
De les dades d'ús del servei es pot veure la influencia del clima (la pluja i el fred han des-incentivat l'ús) i ara a l'estiu es nota un increment important de l'ús. Tot i així, el nombre d'abonats no ha tingut un creixement gaire important aquest any i ara es situa en 1.160 usuaris. El perfil de l'usuari és una persona jove: el grup entre 25 i 34 anys és el més nombrós, (40%) seguit dels de 35 a 44 anys (25%). L'ús més habitual és per anar a la feina.
Em dóna la sensació que la Girocleta es fa servir menys per a usos d'oci que a Barcelona el Bicing. També em sorprèn que l'estació situada prop de l'estació de Renfe sigui de les poc usades. Esperem que aquestes dues noves estacions situades en llocs de força densitat d'usuaris potencials promoguin un augment d'abonats.
2.7.10
Dibuixant la via verda del Vallès
Llegeixo a l'Avui / El Punt 18/6/2010 que s'han votat al parlament unes resolucions sobre el traçat de la via verda del Vallès. La discussió està en el traçat que ha de seguir i com afecta això al vial interpolar, el que sembla però, és que hi continua havent voluntat política de tirar-ho endavant, però cal recordar que el projecte de via verda va néixer el 2005.
Per estar al dia sobre aquesta via verda aneu a: http://www.camiverd.org
Per estar al dia sobre aquesta via verda aneu a: http://www.camiverd.org
1.7.10
La despesa del Bicing per vandalisme cau en picat gràcies a les millores en seguretat
Sembla que el vandalisme al Bicing ha baixat significativament i en una proporció molt major al descens d'abonats i viatges. Això fa pensar que les mesures de seguretat aplicades han donat resultat.
El policia en bicicleta és per l'estiu
Amb aquella frase de que les bicicletes són per l'estiu, podríem afegir: ergo els policies en bici també! I és que alguns municipis només tenen policia municipal en bici a l'estiu! I la resta de l'any què? Tant fa si és estiu o hivern, el que és important és que la policia sigui de proximitat i la bici dóna un equilibri fantàstic entre proximitat i mobilitat.
Tot això ve perquè justament hi ha un parell de municipis que comencen a patrullar aquest estiu i no sé si hi haurà continuïtat, són l'Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. En parlen en aquests enllaços:
Tot això ve perquè justament hi ha un parell de municipis que comencen a patrullar aquest estiu i no sé si hi haurà continuïtat, són l'Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. En parlen en aquests enllaços:
- Retalls de bicicleta 1/7/2010
- Digital-h 1/7/2010 i en tornen a parlar a el 15/7/2010
28.6.10
Bicicarrers al Prat de Llobregat
Aquests dies m'han dit que al mitjans de comunicació parlaven dels Bicicarrers del Prat. Podeu trobar informació a Ajuntament del Prat - Bicicarrers ho llegir-ho a continuació i veure l'enllaç al plànol. En principi, em sembla molt bé el concepte i com sempre depèn de quines mesures de pacificació del trànsit es prenguin. El que em sorprèn és que el nucli del poble no tingui a més a més alguns carrils bici que creïn una mica de xarxa exclusiva. El que em temo és que sigui una política de brotxa i pot de pintura:Els bicicarrers són vies urbanes de moderada o baixa intensitat de trànsit, cosa que les fa ideals per circular amb bicicleta de manera còmoda i tranquil·la. Aquests bicicarrers estan identificats amb una bicicleta pintada al terra, per advertir als conductors i conductores de vehicles de motor que estan circulant per un carrer on la circulació de bicicletes és habitual.
Aquest senyal també anuncia a les persones que van en bici que aquests són els millors carrers que poden fer servir per desplaçar-se per la ciutat.
Cal recordar que les bicicletes tenen el dret de rodar per qualsevol carrer de la ciutat, però els bicicarrers permeten una circulació més tranquil·la.
Al Prat, les bicicletes no poden circular per les voreres, tret d'algunes excepcions que també estaran senyalitzades.
La xarxa de bicicarrers del Prat abasta 31 quilòmetres. També existeixen 93 aparcaments per a bicis, que sumen un total de 467 places.
23.6.10
Cicloturisme i negoci a les comarques gironines
He trobat diversos articles al diari el Punt que parlen del potencial del turisme en bicicleta a les comarques de Girona i com ja s'està explotant des de fa temps (El Punt 22/6/2010, El Punt 22/6/2010, El Punt 22/6/2010). Ja he parlat en altres ocasions dels beneficis d'aquest tipus de turisme: la desestacionalització, els beneficis en el territori, etc. També us he parlat moltes vegades de les vies verdes i les xarxes cicloturistes de l'Empordà. Els articles que us enllaço parlen de les vies verdes i de dues empreses que venen cicloturisme esportiu i cicloturisme, respectivament:
22.6.10
L'Alcalde i els regidors de Sant Joan Despí canvien el cotxe oficial per la bici
L'Alcalde de Sant Joan Despí i president de l'Entitat Metropolitana del Transports (l'EMT) ha canviat el cotxe oficial per una bicicleta elèctrica, almenys per la foto, però segons diu la notícia de la Vanguardia (22/6/2010) també ho han fet els regidors, els treballadors municipals i la policia municipal. Suposo que no tots, però en tot cas és una bona notícia i un bon exemple i si els responsables polítics fan servir la bici, llavors es posen en la pell del ciclista.
La notícia també parla de 4 noves zones 30 a Sant Joan Despí, del nou parc ciclista del Llobregat i de l'adjudicació de la xarxa d'aparcaments segurs BiciBox el més vinent.
La notícia també parla de 4 noves zones 30 a Sant Joan Despí, del nou parc ciclista del Llobregat i de l'adjudicació de la xarxa d'aparcaments segurs BiciBox el més vinent.
18.6.10
Envia en verd. Una nova bici-missatgeria
Neix a l'Hospitalet una nova bici-missatgeria i això sempre és una bona notícia, sobretot perquè de bici-missatgeries n'hi ha a les grans capitals, però sovint no abasten més enllà i, a més a més, aquesta nova iniciativa té un tret diferenciador de totes les altres que conec i és que té un projecte social a darrera d'integració laboral de persones amb discapacitats psíquiques.El projecte de missatgeria compte amb bicicletes convencionals, bicicletes plegables elèctriques (Monty) i un tricicle (Taga) adaptat pel transport de mercaderies. La flota es complementa amb un furgó elèctric per transportar els enviaments més grans. La vocació de la missatgeria és abastar tot el terme municipal de l'Hospitalet i rodalies: s'ha de tenir en compte que segurament és més ràpid arribar al centre de Cornellà o a la ciutat judicial i plaça Espanya o el Prat de Llobregat que no pas a la part alta de l'Hospitalet o de Cornellà o anar a Esplugues, és per això que per salvar aquests desnivells es compte amb diverses bicis elèctriques.
Vilanova i la Geltrú impulsa mesures per promoure la bici
Vilanova impulsarà un registre de bicicletes i la instal·lació d'aparcaments tancats a l'estació de Renfe. Tot plegat, per intentar combatre els robatoris que són una de les principals causes que dissuadeixen l'ús de la bici. En ambdós casos, tindria més sentit si es fa a nivell supra-municipal, el registre perquè seria més efectiu i els aparcaments perquè seria més atractiu pels usuaris si formessin part de la xarxa Bicibox que impulsa l'Entitat Metropolitana del Transport.
D'altra banda, s'ha presentat la Guia de la Bicicleta de Vilanova que recull informació de com circular en bicicleta per la ciutat i ambé es parla d'implantar un sistema de bicicletes públiques si es rep una subvenció de la Generalitat.
Apunts relacionats sobre Vilanova al Bici-Vici:
D'altra banda, s'ha presentat la Guia de la Bicicleta de Vilanova que recull informació de com circular en bicicleta per la ciutat i ambé es parla d'implantar un sistema de bicicletes públiques si es rep una subvenció de la Generalitat.
Apunts relacionats sobre Vilanova al Bici-Vici:
16.6.10
Vorals insuficients i impracticables
Els ciclistes per carretera han de circular pel voral sempre que tinguin amplades suficients i siguin practicables. I com ja sabem els ciclistes, els vorals no acostumen a ser ni molt amples ni practicables.
En l'apunt I JO PER ON PASSO ???? es fa un bon recull fotogràfic de situacions molt freqüents.
Al gimnàs amb moto
Ahir em vaig fixar que un poliesportiu municipal tenia 16 motos aparcades a fora i només 2 bicicletes. Em va semblar una contradicció. Uns minuts abans havia passat per davant d'un gimnàs privat freqüentat per culturistes (per què els hi diuen així?) i a davant hi havia aparcades diverses motos de gran cilindrada.
Suposo que aquest esportistes viuen lluny d'aquestes instal·lacions, no? Deixeu-me ser políticament incorrecte i fer generalitzacions injustes amb els motoristes culturistes, em disculpo per avançat: les coses petites s'han de compensar amb grans aparences, un moto gran per compensar un cervell petit? I uns músculs grans i vistosos per compensar algun altre múscul més petit?
Suposo que aquest esportistes viuen lluny d'aquestes instal·lacions, no? Deixeu-me ser políticament incorrecte i fer generalitzacions injustes amb els motoristes culturistes, em disculpo per avançat: les coses petites s'han de compensar amb grans aparences, un moto gran per compensar un cervell petit? I uns músculs grans i vistosos per compensar algun altre múscul més petit?
15.6.10
Manual de senyalitzacions de vies ciclistes a Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta de manual de senyalització de vies ciclistes on recull totes les senyalitzacions que ha anat emprant en els últims anys i que d'alguna manera han arribat a convertir-se en un estàndard barceloní de senyalitzar infraestructures ciclistes. Pel que entenc els objectius del manual són diversos:
Més enllà de tot això, aquest manual servirà per exportar millor el model de Barcelona a altres ciutats.
- Tenir una guia de referència per empreses subcontractades que dissenyin o urbanitzin la ciutat.
- Que els ciutadans coneguin la senyalització específica de la ciutat.
- Acabar de consensuar amb les diverses parts implicades quins dissenys són els més adequats en cada situació.
Més enllà de tot això, aquest manual servirà per exportar millor el model de Barcelona a altres ciutats.El que no s'ha de fer mai en bicicleta
Alguna vegada us he posat algun vídeo de carreres il·legals, en aquest cas no sé si són carreres, però en tot cas és un trailer d'un film que segueix la conducció salvatge d'un grup de ciclistes de pinyó fix que no respecten ni semàfors, ni distàncies de seguretat, ni eviten angles morts, etc.:
13.6.10
12.6.10
3a Trobada de bicicletes Tàndem
Ja hi ha data per la 3a Trobada de bicicletes Tàndem: el proper 5 de setembre.Mantingueu-vos informats a http://trobadatandem.blogspot.com
11.6.10
Cistella-portaequipatges davantaer que substitueix el manillar
Copenhagen Parts dissenya aquest portaequipatges davanter en forma de cistella que enlloc de subjectar-se a la forquilla o penjar-se del manillar, substitueix completament el manillar de la bici.
El temps de vida de la franja reflectora als pneumàtics
Em va semblar una gran idea i una bona innovació que els pneumàtics de la Brompton portessin una banda reflectora. Ara, al cap d'un parell d'anys, veig que aquesta franja té data de caducitat i que comença a desfer-se i per tant crec que en el proper any acabarà de perdre la seva capacitat reflectora.Així doncs, està molt bé que els pneumàtics la portin, però potser en aquestes bicis no està de més posar algun catadiòptric als radis.
10.6.10
Avançar o no avançar els cotxes?
Circulant entre cotxes sovint ens trobem amb que hem de prendre la decisió d'avançar-los o no en els semàfors, però també en embussos i cues. Jo normalment els avanço per no respirar contaminació i per anar més ràpid, però soc conscient que aquesta maniobra té els seu
s riscos i a vegades no ho faig. És important que si ho feu intenteu posar-vos ben al mig del carril a davant de tot o si no us dóna temps entre dos cotxes.
Quan avançar els cotxes?
s riscos i a vegades no ho faig. És important que si ho feu intenteu posar-vos ben al mig del carril a davant de tot o si no us dóna temps entre dos cotxes.Quan avançar els cotxes?
- Quan tenim espai per fer-ho.
- Quan tenim temps per fer-ho abans que comencin a avançar.
- El meu consell és trobar un forat entre els cotxes per recuperar una posició central en el carril i no quedar-se a la dreta dels cotxes. Si no trobem cap forat, ens col·loquem entre 2 cotxes i quan el primer d'ells es posa en marxa nosaltres ho fem darrere d'ell. És important que ens vegin i si cal el mirarem als ulls per comprovar-ho.
- Més molesta haver-te d'empassar els fums dels cotxes (vegeu enllaços finals).
- Tot i que els cotxes ens tornin a avançar, normalment nosaltres ho tornarem a fer en el següent semàfor demostrant que la seva velocitat mitjana és igual o inferior a la nostra.
- La bici sempre molesta si no hi ha costum i cultura ciclista, però no per això deixarem d'anar pel centre del carril posant en perill la nostra seguretat.
- Molts cops quan veig un semàfor vermell davant meu deixo de pedalejar, però el cotxe de darrere no aixeca el peu de l'accelerador, perquè no ha alçat la vista i no ha vist el semàfor.
- Sortir el primer d'un semàfor et dóna molta visibilitat i et pot permetre continuar recte amb un segons d'avantatge, fer girs amb seguretat o travessar un pas de vianants per fer un canvi de direcció.
- Les zones d'aturada avançada per a ciclistes que trobem a moltes ciutats europees o els semàfors per a bicicletes que es posen verds uns segons abans incentiven que els ciclistes surtin abans per seguretat.
- Si sou dels que circuleu per la dreta per no molestar (posant en perill la vostra seguretat), avançar els cotxes us permetrà ser més visibles i que no se us emportin en un gir a la dreta.
- Quan no hi ha espai, quan falta poc perquè es canviï el semàfor o quan el semàfor està en verd, quan hi ha vehicles grans com camions i és probable que ens haguem de quedar a la seva dreta.
- Potser en vies ràpides on els cotxes que haguem avançat ens tornin a avançar i no disposem a continuació de voral suficient o un carril bici.
- Com afecta la contaminació al ciclista I
- Com afecta la contaminació al ciclista II
- Com afecta la contaminació al ciclista III
Com afecta la contaminació al ciclista III
Llegeixo l'escrit de Juan Merallo Nuevo estudio sobre exposición a la contaminación en bicicleta on parla d'un nou estudi que s'està duent a terme a Bèlgica i que ja mostra alguns resultats preliminars.
En general els resultats no es desvien massa del que ja es sap, però sí que hi ha una novetat i és que mostra evidències que en alguns casos el ciclista respira fins a 5 vegades més contaminació que els conductors de cotxe. Tot i que la concentració de partícules ultrafines és la mateixa dins i fora del cotxe, el ciclista inspira més degut a la seva respiració, però lògicament a la que el ciclista cerca rutes alternatives (que el cotxe no té) el temps d'exposició del ciclista a altes concentracions és menor. De fet, com ja es deia en altres estudis, el fet d'allunyar-se un metre de la calçada significa una diferència exponencial.
El sistema de mesura d'aquest estudi es basa en un sensor o filtre situat a la màscara d'un ciclista de manera que té en compte la seva respiració.
Personalment, aquests resultats em reafirmen que cal evitar les rutes congestionades, que cal avançar els cotxes en els semàfors i com a vianants també farem bé evitant els carres de més circulació o allunyar-nos de la calçada quan ens esperem en un semàfor. També sembla evident i potser s'hauria de donar més a conèixer és que el principal perjudicat en una congestió de trànsit és el conductor de cotxe.
Vegeu també:
En general els resultats no es desvien massa del que ja es sap, però sí que hi ha una novetat i és que mostra evidències que en alguns casos el ciclista respira fins a 5 vegades més contaminació que els conductors de cotxe. Tot i que la concentració de partícules ultrafines és la mateixa dins i fora del cotxe, el ciclista inspira més degut a la seva respiració, però lògicament a la que el ciclista cerca rutes alternatives (que el cotxe no té) el temps d'exposició del ciclista a altes concentracions és menor. De fet, com ja es deia en altres estudis, el fet d'allunyar-se un metre de la calçada significa una diferència exponencial.
El sistema de mesura d'aquest estudi es basa en un sensor o filtre situat a la màscara d'un ciclista de manera que té en compte la seva respiració.
Personalment, aquests resultats em reafirmen que cal evitar les rutes congestionades, que cal avançar els cotxes en els semàfors i com a vianants també farem bé evitant els carres de més circulació o allunyar-nos de la calçada quan ens esperem en un semàfor. També sembla evident i potser s'hauria de donar més a conèixer és que el principal perjudicat en una congestió de trànsit és el conductor de cotxe.
Vegeu també:
8.6.10
I love my bike!
Amb aquests timbres tant chic en forma de cor inicio una nova etiqueta "cycle chic" per etiquetar els apunts que parlin de ciclisme amb estil, de moda o del moviment cycle chic que va iniciar el www.copenhagencyclechic.com i que ha tingut tantes rèpliques arreu del
món, com el Barceloní Barcelona Cycle Chic.Amb el moviment cycle chic comparteixo la idea que per incrementar la presència de la bicicleta a la ciutat hem de fugir de la roba de lycra, dels culots i dels mallots i de l'esport. Tot això està molt bé, però per utilitzar la bici pels desplaçaments quotidians necessitem roba normal i si pot ser amb estil millor que millor ja que posarem de passada la bici de moda.
4.6.10
L'UCI reconeix l'existència de bicicletes amb motor ocult
Sembla que hi ha uns motors per a bicicleta molt petits que es poden integrar en el quadre i hi ha sospites de que ciclistes professionals les utilitzessin en el Tour o el Giro.
El fabricant d'aquest tipus de motors és Gruber Assist, aquí en teniu un vídeo promocional:
El fabricant d'aquest tipus de motors és Gruber Assist, aquí en teniu un vídeo promocional:
3.6.10
Terrassa estrena carrils bici
Diversos mitjans es fan ressò de la inauguració de carrils bici a Terrassa en la diada de la bici que es va cel·lebrar aquest diumenge, però m'ha fet especial gràcia l'entrevista a l'alcalde i la regidora de mobilitat a terrassadigital 31/5/2010 (vegeu el vídeo) on es justifiquen dient que no s'ha perdut espai pel cotxe! Ni aparcaments ni carrils!Són unes justificacions que he sentit moltes vegades de la boca dels polítics. Tranquils que no perdreu gaires vots per fer carrils bici!
Una animació amb Playmòbils a Madrid
El bloc del Madric Cycle Chick ha fet una petita animació força divertida. Xafardejant el seu web m'ha fet gràcia trobar l'adaptació Madrilenya del manifest cycle chic que segurament s'ajusta una mica més a la realitat espanyola.
1.6.10
Sobre bicicletes públiques...
Amb les últimes dades sobre el Bicing i sobre mobilitat a Barcelona sembla que es confirma el bon estat de salut de la bici i el paper clau que hi ha jugat la bicicleta pública. Tot i l
a caiguda en els desplaçaments causada per la crisi la bicicleta ho nota menys i d'altra banda sembla que molts usuaris del Bicing s'han passat a la bicicleta privada i això és bo per molts motius.
En altres llocs, la crisi s'ha endut la bicicleta pública, així a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi hagut finalment Àrea Bicing o a Madrid sembla que han retardat l'entrada en funcionament del seu sistema que estava previst per a principis de 2
011. Però també hi ha altres llocs on l'aposta per la mobilitat no s'ha arronsat, com a Londres on Barclays s'ha convertit en el patrocinador del sistema de bicicletes públiques de la ciutat, el Barclays Bicycle Hire.
a caiguda en els desplaçaments causada per la crisi la bicicleta ho nota menys i d'altra banda sembla que molts usuaris del Bicing s'han passat a la bicicleta privada i això és bo per molts motius.En altres llocs, la crisi s'ha endut la bicicleta pública, així a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi hagut finalment Àrea Bicing o a Madrid sembla que han retardat l'entrada en funcionament del seu sistema que estava previst per a principis de 2
011. Però també hi ha altres llocs on l'aposta per la mobilitat no s'ha arronsat, com a Londres on Barclays s'ha convertit en el patrocinador del sistema de bicicletes públiques de la ciutat, el Barclays Bicycle Hire.30.5.10
Registre i marcatge de bicicletes contra els robatoris
Un registre de bicicletes amb el corresponent marcatge és una de les millors eines contra el robatori. Perquè això funcioni tothom si ha d'implicar:- botigues i tallers de bicicletes: comprovant que la bici no sigui robada quan els hi arriba, col·laborant en el marcatge i venen bicicletes marcades.
- fabricants: fabricant bicicletes marcades de sèrie i oferint números de sèrie estandarditzats.
- administracions públiques: coordinant-se entre elles, evitant els registres locals, legislant, implicant les policies i aplicant polítiques actives contra els robatoris.
- usuaris: registrant les bicicletes, no comprant bicicletes de segona mà no registrades, denunciant els robatoris, guardant la factura de compra de les bicis i apuntant els números de sèrie.
 |
| Registre barceloní (foto Aj.BCN) |
Com veieu hi ha molts actors a implicar en un registre de bicicletes i l'administr
ació pública segurament és la que té més coses a dir i a fer. De poc serveixen els registres aïllats com el de Barcelona on només es deixa registrar els residents a la ciutat i si a més està descoordinat de la feina d'altres actors.
ació pública segurament és la que té més coses a dir i a fer. De poc serveixen els registres aïllats com el de Barcelona on només es deixa registrar els residents a la ciutat i si a més està descoordinat de la feina d'altres actors.29.5.10
Vic renova el seu sistema de bicicletes públiques: del BiciVic al Vicky
Vic va ser un dels primers municipis catalans a tenir un sistema de lloguer de bicicletes l'any 2005: el BiciVic. Ara el sistema es renova i es converteix realment en un sistema de bicicletes públiques utilitzant el sistema de l'empresa catalana Urbikes que utilitza bicicletes robustes i parquímetres solars multifuncionals. El sistema funciona per abonament i amb unes característiques molt similars al Bicing.
El servei neix amb el nom de Vicky i amb una flota molt petita: 15 bicicletes i 5 estacions. En fases posteriors el servei s'anirà ampliant.
El servei neix amb el nom de Vicky i amb una flota molt petita: 15 bicicletes i 5 estacions. En fases posteriors el servei s'anirà ampliant.
28.5.10
L'ordenança de València
Llegeixo que s'ha aprovat la nova ordenança de circulació de la ciutat de València, però de moment només he trobat el text aprovat ja fa mesos abans de les al·legacions. En termes generals, pel que llegeixo l'ordenança és força restrictiva amb les bicicletes i no en facilita massa l'ús. Per exemple, limita les velocitats de circulació de la bicicleta o prohibeix que circuli per les voreres o els parcs si no s'indica el contrari. Una aspecte també curiós és que obliga als ciclistes a portar algun element reflector a la nit, una obligació que el codi de circulació només aplica a les vies interurbanes i que jo sàpiga cap altre municipi ha aplicat.
27.5.10
Els Segways són legals?
Llegeixo que els Segways són il·legals a Dinamarca (Segways Illegal in Copenhagen) perquè no tenen l'homologació del ministeri d'indústria i intueixo que al nostre país passa més o menys el mateix.
Per si aneu una mica perduts, els Segways són un vehicles elèctrics de dues rodes que manté l'equilibri gràcies a uns sensors i on el conductor va de peu dret amb un manillar. Depenent del model, pot arribar a pesar uns 54 kg, agafar una velocitat màxima de 20 km/h i recórrer distàncies de fins a 40 km en alguns casos.
El problema del Segway és que és un vehicle nou que no encaixa en cap catego
ria i que no té homologació per circular per carrers i carreteres i com que és un vehicle en principi tampoc no pot circular per les voreres.
En usos recreatius s'està usant per fer visites turístiques a moltes ciutats i fins i tot per terrenys no asfaltats. També sembla que l'utilitzen algunes companyies de seguretat per serveis de vigilància de perímetres tancats o fins i tot algunes policies.
A la Wikipèdia anglesa podeu trobar més informació d'aquest vehicle i referències de com està la seva situació legal arreu del món.
Per si aneu una mica perduts, els Segways són un vehicles elèctrics de dues rodes que manté l'equilibri gràcies a uns sensors i on el conductor va de peu dret amb un manillar. Depenent del model, pot arribar a pesar uns 54 kg, agafar una velocitat màxima de 20 km/h i recórrer distàncies de fins a 40 km en alguns casos.
El problema del Segway és que és un vehicle nou que no encaixa en cap catego
ria i que no té homologació per circular per carrers i carreteres i com que és un vehicle en principi tampoc no pot circular per les voreres.En usos recreatius s'està usant per fer visites turístiques a moltes ciutats i fins i tot per terrenys no asfaltats. També sembla que l'utilitzen algunes companyies de seguretat per serveis de vigilància de perímetres tancats o fins i tot algunes policies.
A la Wikipèdia anglesa podeu trobar més informació d'aquest vehicle i referències de com està la seva situació legal arreu del món.
26.5.10
Espinàs i les bicicletes
El Periódico (26/5/2010) publica un article de Josep Maria Espinàs en que diu que anar en bicicleta és per a persones molt ben preparades físicament i ens acaba parlant d'educació vial en patinet i tractant la bicicleta més com a joguina que com mitjà de transport. Que la bici és per la gent jove és un tòpic ben clàssic que queda desmentit quan visites països ciclistes i veus gent de totes les edat i on no totes les ciutats són planes. A més a més, amb bicicletes elèctriques ja no hi ha ningú (o casi ningú) que tingui excusa.
En aquesta foto de Dublin es pot veure que la bici la feia servir tothom i també és interessant aquest vídeo de Barcelona de 1908 en el que, a més a més, es justifica molt bé que hem de dir que la bici s'està reintroduint enlloc d'introduint:
En aquesta foto de Dublin es pot veure que la bici la feia servir tothom i també és interessant aquest vídeo de Barcelona de 1908 en el que, a més a més, es justifica molt bé que hem de dir que la bici s'està reintroduint enlloc d'introduint:
25.5.10
El banjo i la bici
Passejant pel Portal de l'Àngel vaig aturar-me a escoltar un grup de jazz i no vaig poder evitar fer-li una foto a la Brompton que estava plegada discretament entre el piano i el que tocava el banjo.Vaig suposar que era del músic que tocava el banjo, perquè era el més jove del grup i perquè el banjo semblava que podia ser transportat amb la bici!
24.5.10
Nova llei de trànsit
Demà entra en vigor la nova llei de trànsit que pel que fa a la bicicleta directament ens afecta en dos punts:
- Passa a ser una infracció lleu que una bicicleta no porti els elements reflectors o l'enllumenat reglamentari quan circula de nit.
- Avançar a una bicicleta posant en perill o dificultant la circulació del ciclista passa a descomptar 4 punts.
Indirectament, també representa una millora de seguretat pels ciclistes si aconseguim que no es cometin tantes infraccions.
Ah! I per si algú encara té dubtes, als ciclistes no se'ls hi treuen punts!!! En principi això ara està molt controlat i fins i tot informàticament diuen que hi ha un filtre que quan el vehicle és una bicicleta, llavors no es descompten punts. Un altre tema és que en la denúncia/multa no posi que el vehicle era una bicicleta...
Ah! I per si algú encara té dubtes, als ciclistes no se'ls hi treuen punts!!! En principi això ara està molt controlat i fins i tot informàticament diuen que hi ha un filtre que quan el vehicle és una bicicleta, llavors no es descompten punts. Un altre tema és que en la denúncia/multa no posi que el vehicle era una bicicleta...
Senyalització ciclista a Santa Margarida (Roses)
Aprofitant el meu pas per Santa Margarida a Roses vaig fer unes quantes fotos de ciclistes i d'algunes senyals. El primer que cal destacar és que estem parlant d'una zona turística i de segona residència on hi ha força turista estranger, potser per això últim bona part dels ciclistes són estrangers i abunden les bicicletes de ciutat europees.Pel que fa a la infraest
ructura ciclista en aquesta zona és pràcticament inexistent. No hi ha cap carril bici segregat i únicament vaig poder apreciar una tímida i mig esborrada marca d'itinerari ciclista a l'avinguda de la platja. Els aparcaments de bicicleta en general semblen i
nstal·lats pels propis comerciants i només en trobem de públics a l'arribar al passeig marítim.
En el passeig marítim trobem unes plaques metàl·liques que delimiten un carril bici que és molt poc respectat pels vianants, però com ja he comentat algunes vegades als passeigs marítims no és fàcil trobar una solució satisfactòria per tothom.
Resumint, fora de la temporada turística la meva visió ràpida d'aquesta població és que hi ha forces bicicletes tot i que la infraestructura sigui pràcticament inexistent. Els carrers amples permeten la convivència, però la circulació ràpida i l'aparcament de cotxes fan que es puguin produir situacions de perill pels ciclistes. Em quedaré amb les potencialitats de la zona per la bicicleta:
- L'amplada del carrers permet fer carrils bici.
- Els turistes estrangers estan avesats a utilitzar la bici.
- Els problemes d'aparcament i col·lapses de les zones més properes al mar desincentiven l'ús del cotxe.
- Els desplaçaments a peu també es veuen desincentivats per la distància dels desplaçaments que es veuen allargats pels canals d'aigua que tallen les trajectòries rectes, per la calor i el sol de l'estiu.
21.5.10
La Diagonal, segona part
Acabada la consulta de la Diagonal, s'ha creat un grup de treball amb el suport de tots els partits per definir els canvis que cal realitzar en aquesta via. Segons la premsa tots coincideixen en que el carril bici s'ha de canviar de lloc i fins i tot reordenar (o senyalitzar millor) en el tram més proper a la zona universitària. També sembla que hi ha consens en el fet que cal ampliar les voreres.
Ara, passada la consulta, els polítics sembla que han deixat de fet tanta demagògia, però aquesta opció D entre Francesc Macià i Glòries no es pot fer sense eliminar carrils de circulació i ja veureu, no es col·lapsarà l'Eixample!
Ara, passada la consulta, els polítics sembla que han deixat de fet tanta demagògia, però aquesta opció D entre Francesc Macià i Glòries no es pot fer sense eliminar carrils de circulació i ja veureu, no es col·lapsarà l'Eixample!
20.5.10
Transport de mercaderies en bici
L'any passat llegia (Europapress.es 27/9/2009) que Telepizza tenia més de 150 bicicletes als seus establiments d'Espanya, però la capacitat de càrrega d'una bicicleta és bastant més gran, especialment si té assistència elèctrica al pedaleig, per exemple els Trixis.Ara per exemple, Eroski ha començat a fer el repartiment de la compra a casa amb bicicletes de càrrega (Noticia de Guipúzcoa 8/5/2010), ho fa amb l'ajuda d'un empresa (Txita) especialitzada en publicitat i transport en bicicleta i utilitzant aquestes bicicletes conegudes com a Petite Reine i que tenen assistència elèctrica.
19.5.10
A l'escola millor a peu i en bici
Normalment les escoles no estan gaire allunyades de les cases dels alumnes i per això no hauria
de ser tant difícil anar-hi a peu o en bicicleta. A peu és força habitual, però en bicicleta no tant.
Un article de la Saboga repassa diversos motius per anar a l'escola a peu o en bici i ben mirat hi ha molts avantatges:
de ser tant difícil anar-hi a peu o en bicicleta. A peu és força habitual, però en bicicleta no tant.Un article de la Saboga repassa diversos motius per anar a l'escola a peu o en bici i ben mirat hi ha molts avantatges:
Els centres educatius són equipaments que generen mobilitat, és a dir, cada dia l’alumnat s'hi desplaça i per cada desplaçament d'un alumne se'n generen almenys un parell més dels seus pares, mares o acompanyants. En l'entorn urbà on ens trobem tots coneixem les conseqüències de l'ús indiscriminat del cotxe, o potser no? Us proposem una reflexió de com ens movem i com eduquem en la forma de moure's [...]Llegiu-lo sencer: A l'escola a peu i en bicicleta (La Saboga 17/5/2010)
18.5.10
Sabates ciclistes
Anar en bici per la ciutat amb normalitat implica vestir normal, ja sigui amb sabates planes, botes o sabates de taló. És qüestió d'experimentar si aneu còmodes i us permet moure bé el peu o la cama.Si tot i així preferiu algun calçat ciclista, us proposo un parell de models de ciutat, un d'hivern i un d'estiu:
Oberta la passarel·la de la cornisa verda de l'Hospitalet
Llegeixo (Digital-h 17/5/2010) que ja s'ha obert la passarel·la damunt de l'avinguda Isabel la Catòlica de l'Hospitalet de Llobregat i que connecta un tram més del projecte de cornisa verda.
Us ho comentava fa més d'un mes, llavors ja semblava acabada, és una llàstima que es trigui tant a obrir una obra finalitzada per fer-ho quadrar amb les agendes dels polítics.
Us ho comentava fa més d'un mes, llavors ja semblava acabada, és una llàstima que es trigui tant a obrir una obra finalitzada per fer-ho quadrar amb les agendes dels polítics.
Ride of Silence, demà a les 20h a la plaça Sant Jaume
Demà a les 20h a la plaça Sant Jaume de Barcelona es farà una bicicletada en memòria de les persones mortes o ferides en accidents amb bicicleta.Aquesta acció que es cel·lebra simultàniament a més de 200 ciutats del món sota el nom de Ride of Silence.
15.5.10
La vida secreta de les bicicletes
Un curtmetratge de poc més de 7 minuts que està força bé i que de passada ens permet veure una mica la cultura ciclista holandesa. Està en neerlandès, però com que hi ha poc diàleg es pot entendre força bé:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)