Enregistrar i estudiar una cruïlla per tenir més i millors dades sobre la mobilitat

Tenir dades sobre la mobilitat en bicicleta és essencial per planificar bé el seu creixement. Molts cops les fonts d'on obtenim les dades (enquestes, comptadors, observació, etc.) tenen mancances, per això tenir dades de qualitat és important i tenir diverses fonts sempre ajuda a corroborar tendències o hipòtesis.

En aquesta línia, em consten només dos estudis d'enregistrament de ciclistes a Catalunya. D'una banda, la consultora Copenhaguenize Barcelona, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona va fer un interessant treball molt enfocat a estudiar el comportament dels ciclistes de cara a la reforma d'una cruïlla. D'altra banda, La Saboga (associació ambiental i d'usuaris de la bici de l'Hospitalet) va realitzar un comptatge amb la intenció de fer un perfil dels ciclistes i posar de manifest la intensitat de ciclistes de la Gran via de l'Hospitalet.

Estudis d'aquest tipus poden donar molta informació:

• D'entrada s'obté el nombre de ciclistes que circulen per un carril bici o una cruïlla i també en quina direcció van.
• El perfil del ciclista: sexe, edat, tipus de bici, equipament de la bici, etc.
• El comportament del ciclista: respecte per la normativa, traçat que segueix, etc.
• El perfil del ciclista segons el seu comportament.
• El comportament d'altres vehicles o vianants i la seva interacció amb les bicicletes.

A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau

Finalment, he llegit A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau, dic finalment perquè és un llibre editat el 1997 que tenia pendent des de feia molt de temps i que crec que ha estat una referència pel cicloturisme d'alforges català.

Gabriel Pernau (1964), periodista, l'any 1996 inicia un viatge de 4 mesos entre Turquia fins a la Xina seguint la ruta de la Seda i a la vegada narra la seva aventura en un diari personal. El viatge es produeix en un moment en que l'ús d'Internet encara és incipient i que per tant la informació circula a una altra velocitat i les incerteses del viatge són grans. El relat de Pernau ens ajuda a entendre la era post-soviètica d'aquests països i les cultures i les llengües amagades rere el teló d'acer.

Aventures sobre rodes molt recomanables! Ara continuaré amb algun del seus altres viatges que també ha publicat.

Vegeu també:

• De Catalunya al Japó en bicicleta

Sabadell, molta feina per fer

Voltant altre cop per Sabadell he aprofitat per fer un recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes de la ciutat amb ànim d'ajudar a millorar-les. Es nota certa evolució des dels carrils bici més antics al més moderns, però encara es veuen carrils vorera-bici recents i no entenc perquè continua usant aquest model tant problemàtic.

Un primer carril bici al passeig del Comerç sorprèn per la mala qualitat del ferm que en bici es nota molt més i pels canvis de costat que fa, entre d'altres:

El carril bici canvia de cantó del carrer en diverses ocasions. Posar "catifes vermelles" quan hi ha la possibilitat de col·lisió amb altres vehicles ajuda a augmentar la seguretat d'aquest passos.

Què hi fa aquest "sevillano" a la rigola? La manca d'elements de segregació física amb l'aparcament de cotxes fa que a vegades els vehicles puguin ocupar part del carril bici.

En aquesta cruïlla tipus "Eixample" el carril bici hauria de ser recte, però fa tota la volta i a més s'ha de cedir el pas al cotxes que surten d'un edifici privat!!! Després ens fa anar a la vorera!

La qualitat del ferm és pèssima i s'ha fet una asfaltat que intenta crear una rigola que forma part del ferm del carril bici.

Infraestructures interurbanes al sud d'Alemanya

Al sud d'Alemanya, vaig apreciar que s'està fent un gran esforç per crear infraestructures ciclistes interurbanes que indubtablement tenen un doble ús per desplaçaments quotidians i per a oci o cicloturisme. Com sempre passa, quan es fan carrils bici i anar en bici es converteix en més fàcil i ràpid, una part de la població canvia els seus hàbits de mobilitat i d'oci i això es nota diàriament i també als caps de setmana al voltant de la ciutat de Freiburg.

Amb aquest apunt us vull mostrar el que s'està fent allà i els resultats que dóna per donar inspiració a casa nostra. La majoria de les infraestructures que us mostraré són compartides entre vianants i bicicletes, però cal entendre que la densitat de vianants és molt baixa i fins i tot en travesseres urbanes on hi ha vorera-bici (primera foto), tot i les cases, la densitat de població és relativament baixa i per tant tampoc hi ha tantes probabilitats de conflicte. Vull deixar clar però, que el model de travesseres urbanes amb una de les voreres per a ús compartit entre bici i vianants no em sembla adequat per Alemanya i en cap cas traslladable a casa nostra perquè tenim unes densitats de població molt més elevades, ciutats i pobles més compactes i molt hàbit de caminar.

Aquí teniu el recull fotogràfic comentat:

Típica vorera bici de molts pobles, sobretot al carrer principal on travessa la carretera

Segregació vianants-ciclistes en una zona del riu força freqüentada

La connexió amb Esplugues

En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.

La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:

• Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
• Sant Just Desvern:  cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
• La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
• La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.

El desastre dels carrils bici o el lobby del cotxe en acció

El professor Gay de Liébana actua com a lobbista de manual per la indústria de l'automòbil en aquest breu vídeo que ha publicat la Vanguardia. Diu que el carril bici molesta i que pot perjudicar la indústria del cotxe que tant important és per la nostra economia. Oblida que la bicicleta o el transport públic també creen economia i que per tant el que disminueix per un cantó, augmenta per l'altra generant una economia amb més futur.

Per argumentar tot això, només usa dos tòpics ben suats: que els carrils bici no es fan servir (tot i l'augment continuat de la bici) i que algú s'està lucrant amb els carrils bici i les seves peces separadores. Aquest economista oblida que la indústria de l'automòbil està molt subvencionada directa i indirectament i que per tant si algú s'està lucrant a costa de la nostra salut i dels nostres impostos és aquest lobby, una indústria que per cert ha tingut diversos escàndols per enganyar els consumidors i saltar-se les lleis.

Una altra possibilitat és que Gay de Liébana no sigui un lobbista i que només li molestin les bicis pels seus desplaçaments en cotxe i que sigui reticent als canvis, però amb la línia que està seguint La Vanguardia últimament no ho sabria dir. Fa tot just dues setmanes, em vaig indignar amb un editorial d'aquest diari i també en vaig fer un apunt al blog.

El nou Bicing

S'ha adjudicat el nou servei de bicicleta pública de Barcelona, el Bicing, que entrarà (teòricament) en funcionament de forma progressiva a partir del novembre de 2018.

Les novetats:

• El nou servei funcionarà 24 h i 365 dies a l'any.
• Nou model de bicicleta que podrà tenir assistència elèctrica. Més avall us detallo els canvis. 
• Més bicicletes elèctriques, de 300 passem a 1.000.
• De bicis mecàniques n'hi haurà 6.000 com ara.
• Entre elèctriques i mecàniques n'hi haurà 7.000 i podrien augmentar fins a les 8.000 i la proporció entre mecàniques i elèctriques també pot variar.
• Més estacions (519) i amb ancoratges aptes per als 2 tipus de bici. De mitjana, tindran 27 ancoratges.
• Desapareixen les estacions subterrànies.
• 3 mecanismes d'accés a l'estació: targeta sense contacte, mòbil amb NFC o aplicació mòbil.
• Dues tarifes: abonament anual o pagament puntual per ús a definir.
• Preparat per integrar-se al sistema de T-Mobilitat.
• Possibilitat d'afegir patrocini o publicitat a les bicis.
• Es subroga el personal del Bicing actual.

Alforges de cartró

Fa uns mesos vaig descobrir les alforges de cartró i em vaig sorprendre en veure que tenen més resistència del que d'entrada suposava i que fins i tot aguanten una mica de pluja fina.

Els seus avantatge són:

• Molt baix cost
• Es poden portar a la mà fàcilment
• Són personalitzables
• Es fabriquen de forma sostenible.
• Són una bona eina per a la promoció de productes i fer publicitat .

Tot i els seus inconvenients (no són tant resistents com els models convencionals), poden ser un regal original i personalitzable i molt interessant per a fer promocions i publicitat.

Les alforges de cartró en acció

Sobre l'editorial de la Vanguardia "El suplici del passejant"

L'editorial de la Vanguardia d'avui és esperpèntic. Tot s'emmarca en una campanya de la Vanguardia contra els obstacles que troben els vianants a les voreres. Fins aquí tot correcte, però sembla que l'objectiu és criticar la bicicleta i la política municipal de mobilitat, però els arguments són molt fluixos.

Primer parla de Pasqual Maragall i diu que és el millor alcalde que tindrà mai Barcelona. Això ja m'ha sorprès, potser segons la seva opinió ha estat el millor alcalde de la ciutat, però quina falta de confiança en el futur!

Com és la bici elèctrica al sud d'Alemanya?

La bicicleta elèctrica porta uns anys de forta expansió en alguns països, a Europa, destaca el cas alemany (vegeu els 2 apunts que enllaço al final d'aquest apunt). Ara que he estat a Baden-Württemberg, puc dir que realment se'n veuen forces, tant d'urbanes com de BTT.

A nivell urbà, la bicicleta elèctrica et permet fer pujades i distàncies més llargues, això és la teoria, però a Freiburg he pogut veure com això es posava en pràctica amb carrils bici interurbans que connecten perfectament tots els pobles del voltant de la capital. La bici elèctrica aquí redueix el temps de trajecte i l'esforç que cal fer augmentant el radi en que la bici és efectiva.

També és molt habitual la BTT elèctrica i aquí també es nota molt l'ús en persones de mitjana edat que volen continuar gaudint de la bici pels boscos i les muntanyes de la Selva negra.

Les empreses que lloguen bicis disposen també de models elèctrics i fins i tot hi ha algun llibret a les oficines d'informació turística que informa de les rutes de la regió i de punts de lloguer de bicis elèctriques i punts on recarregar.

Prou bloqueig polític, unim els tramvies!

La unió del tramvies per la Diagonal és un d'aquells projectes que s'haurien de fer per pura lògica, però que les dinàmiques polítiques han acabat bloquejant.

Els beneficis de la connexió dels tramvies son evidents pels barcelonins, però també per un munt de ciutadans de l'àrea metropolitana que veurien reduït el temps del seu viatge a la capital a la vegada que farien molt més atractiu el tramvia ara "interruptus".

Els beneficis en salut i millora de la qualitat de l'aire per la disminució dels vehicles privat motoritzats són el segon argument d'aquesta unió. Coincideix que els barris propers a la Diagonal són justament els que tenen una pitjor qualitat de l'aire.

La convocatòria de dissabte també és pels ciclistes perquè la reurbanització de la Diagonal pot millorar sensiblement la xarxa ciclista Barcelonina. De fet, l'organització anima també als ciclistes a venir en bicicleta a la manifestació.

Més informació:

• Unim els tramvies 
• Manifest i adhesions

Dades de la mobilitat a Barcelona el 2016

Amb molt de retard, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de mobilitat de l'any 2016 (PDF 7 MB). Els desplaçaments en bici augmenten fins a una quota modal del 2,1%, això és un augment del 14% respecte el 2015 i del 30% respecte el 2013. L'augment és important en els desplaçaments interns (dins de la ciutat) i poc significatiu en els externs (de fora de Barcelona), tot i que els desplaçaments no motoritzats augmenten en en els desplaçaments externs (suposo que augmenten els desplaçament a peu de fora de Barcelona).

L'ús del Bicing ha augmentat amb la mateix proporció que la bici a la ciutat i per tant manté un 26% dels desplaçaments en bici. El número d'abonats ha augmentat força.

Pel que fa als accidents, augmenten lleugerament per sobre de l'augment de la bici, és a dir que augmentaria una mica la taxa d'accidentalitat ciclista. L'augment respecte el 2015 és del 19% (recordeu que les bicis augmenten un 14%) i respecte el 2013 és del 33% (els desplaçaments un 30%). Sense dades detallades d'aquest tipus d'accidents es fa difícil fer-ne un anàlisi. Esperem que amb les dades de 2017 la tendència es corregeixi i torni la disminució de la taxa d'accidentalitat que es produïa per l'augment dels desplaçaments en bicicleta.

Pel que fa a la resta de mobilitat, cal destacar que la mobilitat privada augmenta dins de la ciutat i que les dades de comptatges a arreu de la ciutat i en els accessos han augmentat (cal diferenciar el que són enquestes del que són dades més objectives). Hi ha un fort augment de la moto dins de la ciutat.

Freiburg: vianants, bicicletes i tramvies

Freiburg (Baden-Württemberg, Alemanya) és una ciutat petita (218.000 habitants) i potser per això no surt en la llista de les grans capitals ciclistes europees, però en canvi és un gran exemple de desenvolupament de la bicicleta i del transport públic tant a nivell urbà com a nivell metropolità i rural. En aquest apunt us parlaré de la bicicleta a la ciutat, on segons dades no actualitzades s'arriba a una quota modal del 25%.

El que em sorprèn de Freiburg (des de la nostra perspectiva) és  que es veuen bicicletes de tot tipus i ciclistes també molt diversos de totes les edats. No trobem únicament la bici urbana a l'estil holandès o danès, la gent també aprofita les BTT com ho faria a Barcelona. Els accessoris i els complements estan més adaptats al clima: alforges i bosses impermeables, parafangs, etc.

Bicicletes de càrrega, remolcs, cadiretes, cistelles i porta-equipatges són habituals.

Fent vida normal amb la bicicleta com a mitjà de transport

Biciclot estrena nova seu

• Més informació

Nou mapa del cicloturisme a les Terres de l'Ebre

Les Terres de l'Ebre volen potenciar-se com a destí de cicloturisme i de fet ja fa temps que hi treballen. No els hi falten atractius, el Delta de l'Ebre ofereix des de fa anys un munt d'itineraris molt planers, la via verda ofereix un llarg i atractiu itinerari i enmig de tot això els massís dels Ports ofereix la versió més BTT del cicloturisme. Ara el Consell Comarcal del Baix Ebre ha editat un interessant mapa que inclou rutes de cicloturisme en el sentit més ampli per totes les comarques de les Terres de l'Ebre que segur que serà una bona eina per donar a conèixer aquesta terra a cop de pedal i tot el seu patrimoni:

• Mapa del Cicloturisme a les Terres de l'Ebre (PDF 12 MB)

Més informació:

• Ebre Digital: Les Terres de l’Ebre es volen consolidar com a destinació de cicloturisme 
• Imagina Ràdio: Impuls al cicloturisme de les Terres de l’Ebre amb l’edició de nou material per promocionar l’oferta del territori
• Canal 21 Ebre: El Baix Ebre promociona l’oferta cicloturística amb 30 propostes i un mapa

Informació relacionada:

• Vegeu l'apartat de rutes d'aquest blog, per exemple: Guia de la Via Verda, Itineraris oficials del Delta o la volta als Ports.
• Apunt i vídeo sobre l'estació de Benifallet

Biciclot estrena oficialment nova seu

La històrica cooperativa de la bicicleta Biciclot compleix 30 anys i ho fa de manera sonada estrenant una nova seu al barri del Poblenou.

La inauguració començarà amb una pedalada des de l'antiga seu i fins al nou edifici de Can Picó. Continuarà amb activitats diverses, inclosa una paella popular (cal inscripció) i finalitzarà amb focs artificals i una actuació musical.

Biciclot és una cooperativa de treball que promou la bicicleta com a mitjà de transport i que ha centrat molt la seva activitat en la formació: cursos de circulació segura per a escoles i per adults, cursos de mecànica, formació ocupacional i inserció laboral en aquest camp, organització d'esdeveniments relacionats amb la bici, servei d'auto-reparació, ús de materials reciclats, botiga, lloguer de bicis i un llarg etcètera!

El nou edifici també obre la porta a un projecte més ambiciós, el Bicihub, o un hub o centre de serveis entorn de la bicicleta. I si Biciclot ja és un Bicihub, encara ho pot ser més si amb la rehabilitació de tot l'edifici de Can Picó (que continuarà els propers anys) es poden allotjar altres cooperatives i entitats relacionades amb la bicicleta.

• Més informació sobre la inauguració

Itinerari circular entre Gavà i Viladecans

Volta circular en bicicleta per la plana deltaica pels termes de Gavà i Viladecans. Molt recomanable a la tarda quan la llum baixa dóna un to molt interessant al paisatge agrícola.

Itinerari: Gavà (estació de tren) - Gavà Mar - Estany de la Murtra - Camí del Mar - Centre de Viladecans - Rambla de Gavà - Estació de tren de Gavà.

Distància i dificultat: 18 km pràcticament plans que transcorren majoritàriament per carrils bici i camins agrícoles sense trànsit. Pavimentat amb algun petit tram de terra compactada. Fàcil.

Infraestructures ciclistes de Viladecans: molta feina per fer!

Aprofitant els meus últims passos per Viladecans he fet un petit recull (no exhaustiu) de l'estat de les infraestructures ciclistes d'aquesta ciutat. La prolongació del Camí del Mar cap al centre ha deixat entreveure el que podria ser un canvi qualitatiu en els carrils bici, s'ha fet un petit tram de carril bici a la calçada i no a la vorera com ens tenia acostumat aquest municipi. Esperem que els carrils bici vagin baixant a la calçada per tal de millorar la infraestructura i donar prioritat a vianants i ciclistes.

Recull fotogràfic comentat:

El nou enllaç amb el camí del Mar a la zona de l'outlet. A les cruïlles es dóna prioritat als cotxes i les bicis han de fer girs. Tampoc hi ha gaire consistència, hi ha 5 o 6 trams de carril bici totalment diferents en poca distància en aquesta avinguda que té una gran amplada.

L'enllaç entre el centre i l'Outlet té moltes discontinuïtats (per exemple dues rotondes) i no hi ha senyalització clara per saber per on continuar.

L'aparcament de bicicletes de l'outlet és un dels millors que he vist a casa nostra en un centre comercial. Està a la porta, ben situat, ben visible i amb un ancoratge adequat per lligar la bici.

Detall del nou carril bici que fa ús de la rigola tot i l'amplada de l'avinguda.
La foto és davant de l'Outlet i s'ha de valorar positivament la barana que impedeix
que els cotxes facin aturades per recollir gent.

Els carrils bici augmenten la seguretat dels ciclistes tot i les seves mancances

És coneguda la premissa força demostrada que a més ciclistes més seguretat, en diuen "safety in numbers". Com sempre cal aclarir, que en nombres absoluts els accidents poden augmentar, però la taxa d'accidentalitat baixa perquè augmenten molt més els desplaçaments en bici.

Representació gràfica de diversos
models de regressió lineal

Ara, un cop més, això es demostra amb un nou estudi fet a Sevilla amb dades de 2000 a 2013, però aquest cop es relaciona amb la creació d'una xarxa ciclista i deixeu-me afegir que es tracta d'una xarxa ciclista imperfecta, perquè estem parlant d'uns carrils bici que deixen molt a desitjar i que per tant en termes de seguretat es podrien millorar molt. Ho dic perquè hi ha gent que critica que els carrils bici són insegurs i ho són, però és difícil quantificar si ho són més que anar per la calçada. En tot cas, com que els carrils bici atrauen nous ciclistes, la sinistralitat disminueix i anar en bici es converteix en més segur.

Les principals conclusions de l'estudi són:

• El risc d'accident en bicicleta va caure després de la creació de la xarxa de carrils bici segregats.
• La connexió d'itineraris ciclistes va incrementar l'efecte positiu que aquests tenen en la seguretat.
• La teoria de "safety in numbers" es confirma quantitativament i qualitativament.
• La causalitat entre el risc, la infraestructura i el nombre de ciclistes sembla bidireccional.

Les xarxes d'itineraris ciclistes són el principal incentivador de l'ús de la bicicleta. Treballar en tenir xarxes més ben connectades, més segures i que donin més sensació de seguretat és treballar per augmentar el nombre de ciclistes i per la disminució del accidents. A part d'això, hi ha moltes altres tasques que ajuden a fer créixer la bicicleta de forma segura.

Font:

• On the effect of networks of cycle-tracks on the risk of cycling. The case of Seville

Diumenge, pots fer aquesta passejada, tu ja m'entens!

Diumenge, 1 d'octubre, a part de fer aquesta ruta en bici en forma d'urna (creada de forma brillant per en Benjamí Aguilar), tens una nova oportunitat de decidir, ho pots aprofitar o no. Jo crec que la democràcia és alguna cosa més que votar cada 4 anys i igual que vull models de mobilitat d'altres països, també vull models de democràcia de països com Suïssa on quan voten, també decideixen sobre moltes altres coses. En aquest cas, se'ns planteja un referèndum i se'ns planteja de l'única forma que ha estat possible.

Aquests dies hem vist aflorar la pitjor part de l'estat espanyol, una part que molts negaven, però que ara és evident. No m'allargo més, fa un parell d'anys vaig escriure la possibilitat de canviar, on només parlant de mobilitat us explicava perquè tenir un estat propi, al meu entendre, era el que més ens convé, ho continuo pensant, continuo pensant que canviar Espanya és impossible i que amb Catalunya tenim una oportunitat. De vida només en tenim una, gaudim-la sense por.

Curiositats ciclistes japoneses

He volgut dedicar un segon apunt (vegeu el primer) a coses que des de la nostra cultura occidental (i encara poc ciclista) ens poden semblar curioses, però la veritat és que no hi ha res aquí que no hagi vist abans en altres països. Aquí teniu les fotos comentades:

Els suports per paraigües o para-sols als manillars de les bicis no són estranys.

Suport per transportar una taula de surf a la bici

Suport per portar el cafè al manillar

Convertint una bicicleta convencional en elèctrica a Biciclot

La setmana passada vaig assistir a Biciclot a un taller demostratiu de com convertir una bicicleta convencional en elèctrica mitjançant la instal·lació d'un kit elèctric. Tot plegat estava organitzat pel Departament de Terrritori i Sostenibilitat dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat 2017 i la bicicleta resultant serà un dels premis del concurs fotogràfic Clicmob.

Vegeu-ne el vídeo resum

 

 

 Els passos amb més detall

Instal·lem un kit de la marca Ciclotek.

1. Canviem la roda davantera. Només aprofitem el pneumàtic i la cambra d'aire. La nova llanta porta un motor a l'eix de la roda. Del motor en sortirà un cable que realment són diversos cables (alimentació, sensors de velocitat, etc.)
2. Canviem les manetes de fre. Les noves manetes porten un sensor que detecta la frenada de manera que es pugui aturar l'assistència elèctrica.
3. Instal·lem un porta-equipatges especial amb espai per encaixar-hi la bateria i també el controlador de tot el sistema.
4. Instal·lem un sensor de la pedalada desmuntant el pedalier de la bici.
5. Connectem tots els cables al controlador (motor, manetes de fre i sensor del pedalier). Procurem que tots els cables quedin ben subjectes i protegits.
6. Provem el nostre invent i a pedalar!

Japó i la bicicleta

Aquí teniu un recull de fotografies comentades de la bicicleta urbana al Japó procedents de la corresponsalia de Bici-Vici en aquest país a qui agraeixo molt totes les fotos que m'ha fet arribar i tots els comentaris i informació que m'ha transmès.

Dues nenes circulant soles en bici és un bon indicador de la salut de la bicicleta al Japó.

La típica circulació en bici per vorera, però
com veieu també hi ha qui va per calçada.

D'entrada, jo en sabia ben poc de la bici allà. Sabia que Tòquio estava algunes posicions abans que Barcelona en l'índex de Copenhagenize de 2017 (posició 9 davant de Berlin i Barcelona), però no sabia en quines condicions i si això estava estès a  altres ciutats. Amb les primeres fotos que vaig rebre ja vaig veure que hi havia tota una cultura ciclista: la majoria de bicicletes són urbanes, n'hi ha moltes d'elèctriques i el més habitual és portar accessoris que et permetin transportar coses: cistelles, caixes, porta-equipatges, cadiretes, remolcs i és clar, bicicletes de càrrega. Tot això contrasta amb una circulació que es fa massa per les voreres i que paradoxalment no dóna problemes de convivència segurament degut a una cultura molt respectuosa.

El percentatge modal que representa la bicicleta varia entre el 15% i el 30% segons els barris de Tòquio o si ens trobem a la seva àrea metropolitana. La combinació bici+tren és molt habitual i per tant trobem grans aparcaments de bicicletes i sistemes de bicicleta pública.

Us deixo amb el recull gràfic i aviat un segon apunt de curiositat ciclistes.

Les bicicletes elèctriques són molt habituals als carres de Tòquio. També les bicicletes de càrrega, les cadiretes per nens, les caixes per carregar coses i els remolcs, de fet, tot el necessaris per poder fer vida normal en bici sense problemes. Amb tot això, és habitual que les bicis portin cavallets, enlloc de potes de cabra.

Sistemes d'aparcament de pagament per a bicicletes privades

La bicicleta a Freiburg

Els vianants, les bicicletes i els tramvies conviuen en harmonia al centre de Freiburg (Baden-Württemberg, Alemanya). Més enllà del centre, trobem cotxes, però també infraestructures ciclistes de tot tipus ben connectades i una potent xarxa de transport públic encapçalada pel tramvia.

CycloCat: una xarxa ciclista segura

La xarxa CycloCat va creixent a poc a poc
a mesura que es van estudiant nous camins.

CycloCat és una iniciativa per inventariar les vies pedalables de Catalunya per tal d'anar construint una xarxa ciclista segura i amb poc desnivell. Això es concreta en un mapa interactiu on s'hi van afegint petits segments que van enllaçant nodes (poblacions) i això permet tant cercar rutes segures per a un desplaçament de feina que haguem de fer, com preparar una ruta d'oci o cicloturisme per Catalunya.

Llegenda de cada tram indicant la dificultat

Part de la gràcia d'aquest projecte és que el seu impulsor i els seus col·laboradors recorren el territori a la recerca de noves rutes amb uns criteris de qualitat, així bona part de la xarxa són carrils bici, carreteres poc transitades, camins de terra o grava fàcilment ciclables, vies de servei d’autopistes, vies de tren i lleres de rius ciclables.

Tota la xarxa segueix un codi de colors i a més cada segment té una fitxa identificativa que detalla la distància, el desnivell i la seguretat del segment.

CycloCat també ofereix un mapa de serveis ciclistes (allotjaments bike-friendly, restauració i botigues de bicicletes) i molta informació addicional que ens serà d'utilitat si ens volem iniciar en el món del cicloturisme o el gravel.

Elements per facilitar l'espera dels ciclistes

Els ciclistes ens les esperes en els semàfors, si podem, evitem posar el peu a terra, i si ho fem, intentem que sigui damunt la vorada per no haver d'inclinar la bicicleta. Som així, intentem agafar una posició còmode d'espera com ho faríem anant a peu o amb qualsevol altre mitjà de transport.

En les fotos que acompanyen aquest apunt, podeu veure diversos ciclistes que usen tècniques diferents per evitar posar un peu a terra en les cruïlles de la plaça Francesc Macià de Barcelona.

En altres països, són conscients d'aquesta realitat i col·loquen elements (baranes) per facilitar l'espera. Vegeu aquest apunt de Copenhagenize de l'any 2010.

Cap a l'armilla reflectora obligatòria?

Arran dels últims atropellaments de ciclistes a les carreteres hi hagut força debat, i part del debat em preocupa perquè culpabilitza els ciclistes. Puc acceptar que a la ciutat hi ha força incivisme, però a la carretera crec que els ciclistes respecten força la normativa i circulen pel voral si és practicable (no està brut i no hi ha forats) o per la part imprescindible de la calçada i com a màxim anant dos ciclistes en paral·lel.

Des de fa temps, des la Federació Catalana de Ciclisme, es fan recomanacions d'usar llums vermelles intermitents durant el dia, em sembla molt bé, però ara he sentit veus de la Federació que culpabilitzaven els ciclistes que no anaven vestits de colors prou vistosos i parlaven fer obligatòria la roba vistosa. Entenc que estem parlant d'usar l'armilla reflectora o similars durant el dia, perquè això de vistós és molt relatiu i amb l'obligatorietat caldria una homologació.

Crec que és un error culpabilitzar els ciclistes (i donar aquest missatge) o anar a l'obligatorietat de certs elements durant el dia perquè desincentiva l'ús de la bici. A vegades la visió del ciclista de carretera és molt esportiva, però s'oblida que els ciclistes urbans també fan petits trams interubans, que també la BTT va per carretera i que hi ha també cicloturistes i molts tipus de bicicletes. No necessitem una legislació diferent de la d'Europa altra vegada, i dic altra vegada, perquè la legislació sobre el casc ja és diferent dels altres països europeus.

Necessitem campanyes de conscienciació que no culpin els ciclistes i que donin a conèixer  la normativa. Necessitem un codi penal més rígid pels conductors que atropellen a ciclistes saltant-se de forma evident la normativa. I deixeu-me afegir que les campanyes en contra del ciclisme urbà acaben tenint repercussió en la manera en que els conductors de cotxe es comporten respecte als ciclistes.


Vegeu també:

• Els articles del codi de circulació més oblidats

En bicicleta fa menys calor

Hi ha un fals mite de que en bicicleta a l'estiu sues. Doncs us haig de dir que no, que d'entrada la sensació que tens és d'anar més fresc, que suar o no depèn del vostre ritme i evidentment de cada persona, però que anant en bici pots anar més ràpid i suar menys que anant a peu.

El truc de tot plegat és no córrer. No és fàcil, sempre anem amb presses i a vegades volem arribar a aquell semàfor en verd o notem la pressió dels cotxes a l'esquena. Hem de trobar el ritme que es convé.

Alguns altres trucs que ajuden a arribar sec al teu destí són:

• Cercar les ombres.
• Sortir més d'hora i anar amb temps.
• Disminuir molt el ritme quan estàs arribant.
• Reposar uns minuts abans d'entrar a peu al teu destí
• Evitar les motxilles, bosses, ronyoneres, etc.
• Escollir roba ample i transpirable.
• Portar alguna peça de roba de recanvi.

Això sí, les baixades, a l'estiu, es gaudeixen més que mai!