Poques vegades ens pregunten què volem i diumenge tenim l'oportunitat de donar la nostra opinió sobre el nostre futur. Potser no serà de la manera que esperàvem, però no deixa de ser una oportunitat perquè la nostra opinió consti i es pugui comptar. Si som molts, serà un pas definitiu.
I en aquest nou país, vull un nova manera de fer que em permeti expressar la meva opinió més sovint. Vull que se'm pregunti, vull tenir l'opció de decidir sempre. I això, i tantes altres coses, serà més fàcil d'aconseguir en país petit on el nostre govern jugui a favor nostre i no en contra.
Ja fa 10 anys que parlo de mobilitat sostenible en aquest blog i sempre he acabat veient que el govern espanyol ha estat un impediment pels canvis en la mobilitat, alguns exemple ràpids que em vénen al cap són: la lentitud i la decepció de la reforma de la normativa obsoleta de trànsit, l'ofegament econòmic en inversions que pateix Catalunya, el finançament dels Ajuntaments, els despropòsits en les infraestructures ferroviàries de rodalies i d'alta velocitat, els peatges, la xarxa de metro, els ajuts insostenibles a la renovació de cotxes, la manca de lideratge per atacar els problemes de contaminació i salut, etc.
No m'allargo en cadascun del temes, si voleu pregunteu. També hi ha molts despropòsits a les institucions catalanes, hi tant, però aquest que he comentat depenien principalment del govern espanyol.
Vull un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta i que faci moltes més coses i crec que serà més fàcil sí que aquest país és una Catalunya independent. Per això, diumenge intentaré fer sentit la meva veu un cop més, i et proposo que tu també donis la teva opinió sigui la que sigui. Si ho fem, tots aconseguirem una societat més justa, més democràtica. Fins diumenge!
Al vessant sud del Montseny, als termes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor neix un sender, el PR-C 139, que ens porta fins al pla de la Calma passant pels 2 cims emblemàtics d'aquesta zona, el turó de Samon i el Sui. Us proposo fer a peu el tram entre l'ermita de Sant Elies i el turó de Samon.
que es van fer canvis per redreçar el funcionament del Bicibox (fer-lo gratuït per un temps indeterminat i augmentar el temps màxim d'estacionament), el seu ús ha augmentat i es veu a simple vista observant els aparcaments.
Un dia no van poder carregar la bateria dels mòbils ni del GPS i van decidir preguntar a algú pel camí. Els van enviar cap a una ruta ciclista més popular enlloc d'indicar-los el camí correcte. Això i algunes de les tempestes d'aquest estiu els va acabar portant a fer molts més quilòmetres per asfalt dels que tenien previstos.
Mirant fotos antigues de bicicletes del llibre The Wheel and cycling trade review del 1888 veig moltes formes de quadre que em recorden bicicletes actuals, sobretot algunes bicicletes urbanes actuals. Quadres, parafangs, protectors de cadena, seients o boixes són molt similars als que es fan servir ara.
Evidentment, moltes coses han canviat i les BTTs o les bicicletes de carretera són molt diferents, però quan es cerca la comoditat de la bici urbana, es veu que molts dissenys ja venen del segle XIX!
He afegit una espècie de handbike que pot funcionar amb mans i peus i que em recorda a algunes bicicletes adaptades actuals o un suport per sostenir la bici no tant diferent d'alguns que es fan ara.
Un nou estudi fet a Nova Zelanda apunta de nou i reafirma que invertir en mitjans de transport actius com anar a peu o en bicicleta té un retorn de la inversió molt superior al capital invertit. Com dic, no és res de nou, de fet, a diversos països (i l'últim ha estat França), es remunera als treballadors que van a treballar en bici pel gran estalvi sanitari que suposa.
Un estudi presentat la passada tardor per l'asseguradora AXA analitzava els avançaments a 2 ciclistes que havien recorregut 7.610 km per 15 províncies de 8 comunitats espanyoles. En total, van enregistrar 30.026 avançaments i van mesurar la distància d'avançament amb dispositius làser.
