5.12.16

Montcada progressa adequadament

Sembla que Montcada ha fet els deures i en pocs anys ha passat de no tenir pràcticament infraestructures per a la bicicleta a tenir-ne forces i usant solucions similars a les que s'estaven usant a Barcelona.  El passat mes de novembre, vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a la xarxa ciclista de la ciutat guiada per un tècnic municipal en el marc d'unes jornades de la Diputació de Barcelona i vaig aprofitar per fer fotos, muntar un vídeo i fer arribar al tècnic totes les coses que veia que podien millorar!

En general, em va agradar que s'ha cercat la continuïtat de la xarxa usant tot tipus d'opcions i que hi ha força senyalització. Arribar a l'estació i trobar una calçada amb "sharrows" que desemboquen en un carril bici dóna d'entrada molt bona imatge! A continuació en teniu un recull gràfic comentat:

Aparcament de bicicleta amb forma d'U invertida que permet l'aparcament de motos. No em sembla la millor opció, però esperem que l'augment de la bici aviat pugui ser un aparcament exclusiu per a bicicletes!


Carril bidireccional. A vegades falta segregació o la segregació és poc efectiva i a vegades s'usa la rigola com a part del carril.

Carrer de vianants on es permet que la bici circuli en ambdós sentits, però falta indicar-ho a l'entrada.

23.11.16

Terrassa: 4 mesures de promoció de la bicicleta

Guies ciclistes aturant el trànsit
Després de l'anàlisi de les infraestructures ciclistes de Terrassa, calia explicar que tot i que els carrils bici són imprescindibles, cal fer una promoció de la bici de forma integral. Per això, he seleccionat quatre mesures força innovadores que es fan servir a Terrassa per promoure l'ús de la bici.

Formació ciclista a les escoles

Un programa municipal permet fer una formació ciclista als alumnes de final de primària o de principi de l'ESO. Aquesta formació inclou formació teòrica a l'aula, pràctica al patí i circulació en trànsit obert (6 hores en total). El model està basat en el Bikeability anglès i des de l'any 2011 ha format més 1.800 alumnes.

Habilitació de guies ciclistes

Bicicleta humana, Terrassa 2016 (Foto: BiTer)
La llei permet habilitar temporalment a ciutadans com a agents de regulació del trànsit. Aquesta figura s'usa sovint en actes populars, però a Terrassa han anat més enllà i imparteixen cursos i fan exàmens per habilitar (i revalidar) ciutadans com a guies ciclistes per 4 anys.
Aquests guies treballen de forma voluntària i estan autoritzats i identificats per a poder tallar el trànsit en pedalades populars i altres actes similars i alliberen la policia local d'aquests tasques.

Amonestació de conductors

L'assetjament de ciclistes és poc habitual, però passa de forma regular. També és habitual que hi hagi ciutadans que desconeguin la regulació del trànsit a una ciutat. L'associació local de ciclistes, BiTer, ha arribat a un acord per formalitzar un protocol pel qual qualsevol ciclista pot presentar una queixa amb les dades del vehicle infractor o assetjador a la policia local. La policia llavors, pot fer una amonestació verbal posant-se en contacte amb els conductors terrassencs.

22.11.16

Volta per la Plana del Rosselló: de Perpinyà a la Platja de Canet i tornada per Santa Maria i Bompàs

Ruta circular molt recomanable que combina camins rurals i carrils bici entre camps i vinyes, castells, pobles bucòlics o elements naturals com l'estany de Canet o el riu Tet. El Canigó sovint nevat i les Alberes que entren el mar acaben de configurar un paisatge divers.

Perpinyà i el Canigó des del Castell Rosselló
Itinerari: Perpinyà (El Castellet) - Castell Rosselló - Canet de Rosselló - Platja de Canet - Estany de Canet - Platja de Canet - Santa Maria de la Mar - Vilallonga de la Salanca - Bompàs - Perpinyà.

Distància i desnivell: 43 km i 100 mD+, si comenceu a l'estació i aneu també a les cabanes de pescadors de l'estany de Canet, us sortiran 50 km, si feu algunes de les dreceres proposades escurçareu de 2 a 4 km la ruta. La ruta va ser realitzada amb bicicletes Brompton de 3 velocitats.

Accés: podeu arribar a Perpinyà en tren. El d'alta velocitat triga 1h15 des de Barcelona. També hi ha trens convencionals. L'estació queda a menys de 2 km del punt d'inici, el Castellet.

14.11.16

Un més del barri: La història de Trixi


Trixi es va fundar a finals dels anys 90 i va ser la primera iniciativa de transport de persones sostenible a Barcelona. 20 anys més tard, aquest document vol recollir l'esperit d'una època en la que Barcelona vivia immersa en la sensació de que les coses podien ser diferents. Trixi és un dels tants protagonistes d'aquesta Barcelona somiada.

Gràcies per compartir tanta il·lusió amb nosaltres

24.10.16

Quin problema hi ha amb els carrils bici a la mitjana d'un carrer?

Avinguda del Paral·lel
Durant un temps, Barcelona ha tornat a donar rellevància a un tipus d'itinerari ciclista no gaire habitual, el carril bici bidireccional a la mitjana d'un carrer de doble sentit. Passeig de Sant Joan, Paral·lel o abans Marina en són exemples clars.

De moment, no s'ha fet cap altre carril bici d'aquest tipus a Barcelona, però molts dissenyadors urbans tenen la temptació d'usar aquest model perquè té menys interferències amb el trànsit motoritzat (cotxes, motos, i també amb les parades d’autobús), a vegades s'hi inverteixen menys diners i diuen que hi ha menys conflictes amb les bicicletes. Però, és realment així? I quins problemes té aquest tipus d'infraestructura respecte a altres solucions?

Cruïlles i connexions

El problema més gran d'aquesta solució és que gestionar les cruïlles i tots els girs possibles dels diversos mitjans és un infern. Un exemple extrem és quan es creuen 2 carrils bici bidireccionals com passa a l'encreuament de Marina i avinguda Icària (vegeu anàlisi de Marina).

El carril bici central queda aïllat dels carrers laterals i de les voreres. Què ha de fer un ciclista si vol girar a esquerra o a dreta? Moltes vegades no hi ha espai suficient per a què el ciclista s'esperi per fer un gir i moltes vegades (per exemple a Paral·lel) als passos de vianants no hi ha pas ni semàfor de bicicletes. Com ho ha de fer un ciclista per incorporar-se o sortir del carril bici?

En aquestes dues fotos d'un carril bici de Terrassa, podem veure com es preveu el gir a la dreta, però no el gir a l'esquerra.

Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada amb semàfor vermell (2a foto).

Seguretat i amplada

Una altra problemàtica és la relacionada amb la seguretat i les mides del carril bici. D'entrada, circular enmig del trànsit no dóna gaire sensació de seguretat, però si parlem objectivament, en un carril bici a la mitjana tens el doble de possibilitats de que un vehicle a motor envaeixi el carril bici comparat amb un carril bici adossat a la vorera.

Aquí l'amplada del carril bici i de l'espai lateral de seguretat són factors clau. També el tipus de segregació física. L'amplada ha de permetre que bicicletes de càrrega s'hi creuin amb seguretat i a les cruïlles hi ha d'haver illetes on els ciclistes puguin esperar per girar sense molestar als vianants.

Recordeu que un bon indicador de la qualitat d'una infraestructura ciclista és que hi circulin infants. Deixaríeu que el vostre fill circulés per un carril com aquests?

Conductes que dificulten la circulació de les bicicletes


Una mica de recull visual de conductes diverses que dificulten o posen en perill la circulació de bicicletes.  He triat un vídeo de cascuna, però hi ha moltes variants, el vídeo final és un exemple de la varietat de situacions que ens trobem els ciclistes.

Aparcament i aturades il·legals
 
Quedar-se aturat en cruïlles

21.10.16

En bici sense edat. El Dret a Sentir el Vent als Cabells.

Una iniciativa genial que arriba a casa nostra! En bici sense edat és un projecte de voluntariat per retornar a la gent gran la capacitat d'anar en bicicleta quan per dificultats de mobilitat ja no hi poden anar:
En Bici Sense Edat és una iniciativa senzilla però innovadora, impulsada en 2012 per Ole Kassow, a Copenhage: Cycling Without Age.
L’idea que origina el projecte és simplement la de retornar la capacitat d’anar amb bicicleta a la gent gran, tenint en compte les dificultats de mobilitat d’aquest col·lectiu. [...]

15.10.16

Semàfors per a bicicletes poc clars a Barcelona

En els últims anys, a Barcelona s'han instal·lat semàfors exclusius per a bicicletes en moltes cruïlles dels carrils bici de la ciutat. Aquests semàfors són d'una mida més petita que la resta i per tant menys visibles, i a la vegada, estan situats en pals on hi ha altres semàfors.
El semàfor de bicicleta és pel
gir a la dreta, però no queda clar.
En definitiva, aquest semàfors que haurien de facilitar i prioritzar la circulació de bicicletes no sempre són fàcils d'interpretar i poden donar peu a accidents greus. A continuació repasso algunes casuístiques amb les que m'he anat trobant.

Semàfors que permeten el gir

El problema d'aquests semàfors és que no sempre s'indica prou bé que el semàfor fa referència només al gir. Si el ciclista continua recte enlloc de girar, es pot produir un accident greu. La primera foto de la dreta n'és un exemple (Diputació/Vilamarí).

6.10.16

Provant una elèctrica plegable sense marxes

Fa poc vaig poder provar la Freel Z03, una bicicleta elèctrica i plegable de roda petita i amb una característica important: no té canvi de marxes.

Havent provat altres bicicletes elèctriques la part que vaig trobar més interessant va ser justament provar els diversos nivells d'assistència elèctrica. La sensació al pedaleig és estranya i relaxada perquè quan agafes certa velocitat pedales per mantenir la velocitat, però realment notes que vas molt "tou" i que el motor és el que està fent la feina.

Els nivells més baixos d'assistència són suficients per a desplaçar-se en pla i això suposo que permet allargar l'autonomia que les especificacions indiquen que està entre els 35 i els 50 km. Amb una bateria opcional de més capacitat el fabricant diu que l'autonomia es situa entre els 50 i els 80 km.

4.10.16

Cal treure les motos de les voreres!

Les voreres són pels vianants. Cal treure-hi les bicis, ser curós amb les concessions que s'hi fan a empreses privades i sobretot cal treure-hi també les motos!

Independentment de la normativa municipal que ho regula, el motorista s'ha acostumat a aparcar la moto a la vorera tant si està permès com si no. Com sabeu, qui autoritza l'aparcament en vorera són alguns ajuntaments ja sigui amb una ordenança que especifiqui les condicions d'aparcament o amb una senyalització específica.

La moto se'ns ha venut falsament com una solució als problemes de mobilitat de la ciutat i se li han facilitat molt les coses fins a arribar a quotes de moto que rarament trobem a cap ciutat europea, però cal tenir clar que:
  • No alleuja el problema de contaminació
  • Afegeix contaminació acústica
  • Augmenta l'accidentalitat
  • Augmenta l'ocupació de les voreres
Un pla per reconduir aquesta situació ha de passar per:
  1. Fer complir la normativa
  2. Senyalitzar millor
  3. Endurir la regulació

30.9.16

Sladda: la bicicleta urbana d'IKEA

Ja la tenim aquí. IKEA s'ha afegit al mercat de les bicicletes i ho ha fet en un sector en fort creixement com és el de la bicicleta urbana i amb una bicicleta, l'Sladda, que aposta per la qualitat i la senzillesa.

L'Sladda és una bicicleta urbana d'alumni disponible amb dues mides de roda (26 i 28"). Les dues característiques més diferenciadores són la transmissió i el canvi. Veiem-ho:
  • Quadre d'alumni amb garantia de 25 anys.
  • Transmissió per corretja enlloc de cadena amb una garantia de 10 anys.
  • Canvi intern automàtic de dues velocitats a la boixa de la roda de darrera amb fre a contra-pedal.
  • Disc de fre a la roda de davant
  • Amb parafangs, cavallet i llums bàsiques incorporades.
  • Rodes de 28" o també de 26" que permet que nens d'uns 11 o 12 anys ja la puguin fer servir.
  • 499 € amb la targeta IKEA Family.

28.9.16

El nou servei de Bicing - opinió

Reprodueixo un article que en Miquel Ruscalleda m'ha fet arribar sobre com creu que ha de ser el futur del Bicing. Les meves valoracions al final de tot.

El nou servei de Bicing

El Bicing elèctric ha estat l'últim canvi
significatiu del servei
L’any vinent s’haurà de renovar (o no) el servei de bicicleta pública de la ciutat de Barcelona. Entre les grans aportacions d’aquest servei jo destacaria que va permetre un augment molt destacat del número d’usuaris de bicicleta i això va produir un “efecte reclam” i fer més “natural” l’ús de la bicicleta a la ciutat.
Però, a quin preu? El servei costa 18 milions d’euros dels quals el propi servei (quotes, publicitat) en recupera uns 6. Per tant, el cost en diners públics és de 12 milions l’any (1 milió al mes). Que un transport públic sigui deficitari no és nou. Però caldria ponderar les xifres d’aquest dèficit relacionant aquest cost amb la seva productivitat, o sigui, el cost respecte a kilòmetre/passatger transportat per poder-ho comparar amb altres modes de mobilitat.
Sigui com sigui, un milió d’euros al mes és, en xifres absolutes, un dineral.

26.9.16

L'estació de Benifallet


L'antiga estació de Benifallet de la Via Verda de la Val de Zafán (o Via Verda del Baix Ebre en aquest tram) es va rehabilitar fa uns anys com a centre turístic i punt d'acollida de la via verda. Aquest estiu hi vaig estar i em va captivar l'oferta variada que tenen i que vol anar més enllà de la via verda, sense deixar de ser un punt d'acollida per a ciclistes.

8.9.16

Exposició fotogràfica #BiciCAT

Quan vaig celebrar de forma discreta els 10 anys d'aquest blog, ja vaig insinuar que hi hauria alguna sorpresa més. Doncs al final, ha trigat una mica, però ja ho tenim aquí! Us presento un recull de fotografies d'aquest blog i de les seves xarxes socials en format d'exposició fotogràfica:
L’exposició fotogràfica #BiciCAT és un passeig visual per la recuperació de la bicicleta urbana a les ciutats de Catalunya. Les fotografies de bicicletes, dels seus diversos usos i d’infraestructures ciclistes ens mostren com aquest mitjà de transport torna a estar cada cop més present en molts àmbits de la nostra societat. Les fotografies s’acompanyen de petits peus de foto que expliquen els reptes, les dificultats i els beneficis de la bicicleta per a la nostres ciutats.

2.9.16

Bicicleta estàtica al refugi de Pombie

Quan vaig arribar al refugi de Pombie (2032 m) i vaig veure aquesta bici vaig flipar! Al acostar-m'hi ja en vaig veure els detalls: una bici de carretera fixada al terra, amb un rodet a la roda del darrere i amb un carregador de mòbils instal·lat!

Resumint, una manera de fer entrenament i ciclisme en alçada i a la vegada carregar els nostres dispositius mòbils!

2.8.16

L'àrea metropolitana de Helsinki en bici, a peu i més enllà

Us vull parlar d'un mapa que m'agradaria que existís per l'àrea metropolitana de Barcelona i per altres zones de Catalunya. El mapa "outdoor" de l'àrea metropolitana de Helsinki és espectacular, es distribueix en paper i es pot consultar on-line i essencialment conté tots els itineraris ciclables i tots els senders de la zona.

Quan dic tots els itineraris ciclables em refereixo a tots els carrils bici, vies verdes, rutes de llarg recorregut, etc.

Però el mapa no és només un recull de camins, té molta més informació que us detallo a continuació: llocs d'interès culturals i històric, càmpings, biblioteques, punts d'informació, zones naturals, parcs naturals protegits, zones de bany (piscines, llacs i platges), llocs de lloguer de bicis, circuits de fitness, circuits d'esquí de fons, lloguer d'embarcacions, aparcaments, lavabos públics, parcs d'skating, aguaits de natura, centres de natura, estacions de transport públic, mini-golfs, tancats per a gossos, llocs on es permet el bany de gossos, etc.

Ja ho veieu, hi ha coses molt pròpies de Finlàndia, com itineraris d'esquí nòrdic que poden ser altres coses a l'estiu (circuit de fitness, pista ciclable...) o itineraris que a l'estiu no existeixen.

És evident que nosaltres tindríem altres punts d'interès i que hauríem de marcar altres rutes, però més enllà d'aquestes coses, un mapa d'aquestes característiques potencia molt el territori, el turisme de proximitat, l'economia local, la mobilitat sostenible, el cicloturisme i totes les vessants del ciclisme, el senderisme, el córrer i en definitiva estils de vida saludables i sostenibles.

28.7.16

La Via Verda Termal: de Cassà fins a Caldes de Malavella

Ja és transitable un nou ramal de les Vies Verdes gironines, es tracta d'un nou itinerari de 14 km que enllaça amb la via verda del Carrilet al terme de Cassà (entre Cassà i Llagostera) i des d'allà va fins a Caldes de Malavella i continua fins prop de la confluència de l'A-2 i la C-25.

La Ruta Termal o la Via Verda Termal, com la resta de les vies verdes, ofereix una doble vessant turística i de mobilitat quotidiana. En aquest sentit, aquesta nova ruta ofereix noves possibilitats i permet connectar la via verda del Carrilet amb l'estació de tren de Caldes de Malavella:

22.7.16

Catalunya Offline

Cataluya Offline és una nova applicació per a mòbils de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que permet treballar amb mapes topogràfics o ortofotomapes sense tenir cobertura o estar connectat a la xarxa.

L'aplicació permet descarregar els mapes de les zones que ens interessen i a partir d'aquí permet més o menys totes les operacions típiques que poden ser útils a un excursionista o un ciclista:
  • Localitzar la nostra posició sobre el mapa
  • Carregar tracks de rutes per poder-los seguir.
  • Crear tracks o punts de les rutes que fem.
  • Descarregar els punts i les rutes que creem.
  • Crear mapes d'Instamaps amb les nostres rutes.
Podeu veure més detalls tècnics i ampliar en els enllaços del final d'aquest apunt.

Valoració

La meva valoració de l'aplicació és molt positiva perquè sempre he considerat el mòbil per sobre de tot un element de seguretat a la muntanya en cas d'accident i per tant sempre he estat molt prudent amb l'ús de la bateria (fer-lo servir en mode avió, portar bateria de recanvi, etc.). Ara aquesta aplicació ens permet consultar la cartografia en mode avió i només engegar el GPS quan realment ens vulguem geoposicionar o enregistrar una ruta.

Els punts negatius de l'aplicació són lògics pel volum de dades que manipulem. L'aplicació és lenta. Suposo que en mòbils amb més memòria i capacitat de procés això deu canviar lleugerament. D'altra banda, l'aplicació insisteix en voler-te geoposicionar tot i que tinguis el GPS desactivat i és una mica molest. Espero que en properes versions la icona del geoposicionament no estigui fent pampallugues tota l'estona.

21.7.16

Wide Path Camper: una caravana plegable per a bicicletes

Wide Path Camper és un fabricant de remolcs i caravanes per a bicicletes. Caravanes per a bicicletes? Sí, ho heu sentit bé. Es tracta d'una caravana plegable que fa 99 cm d'amplada i que plegada només fa 130 cm de llarg. Quan es desplega, duplica la seva longitud fins als 2,60 cm.

La caravana té dues configuracions: una amb taula on hi caben 4 persones assegudes i una amb llit on hi caben 2 adults estirats. Tot això amb un pes de 45 kg.

El preu és 3.500 € més l'enviament i a partir d'aquí, es venen diversos packs addicionals d'accessoris per acabar de complementar la caravana.

19.7.16

Endolls per recarregar bicicletes elèctriques als trens alemanys

Fa temps, parlant de les tendències de la bicicleta elèctrica, ja us explicava que Alemanya n'encapçalava les vendes a Europa. A Alemanya hi hagut un boom en la venda de bicicletes elèctriques:
  • Al 2011, se'n van vendre 310.000 (increment del 55% respecte 2010).
  • Al 2014, un 11% de les bicicletes venudes eren elèctriques (increment del 8% respecte 2013, vegeu font)
  • Al 2014, DHL Deutsche Post (correus privatitzat) tenia unes 6.000 bicicletes elèctriques en servei.
  • Sembla que les vendes són més elevades a les zones muntanyoses del sud d'Alemanya.
I aquesta introducció és per ensenyar-vos els endolls que els trens alemanys de curta-mitja distància tenen als vagons on es porten les bicis per poder recarregar les bicicletes elèctriques. En veure això, el meu primer pensament ha estat per Renfe i el seu desastrós servei. No m'imagino aquests endolls als trens de Renfe! Potser quan siguem independents i els trens tinguin un finançament decent? Potser als FGC?

En tot cas, em sembla una bona política facilitar la recàrrega de les bicicletes elèctriques dins d'una política integral de promoció de la bicicleta. Cal dir també, que la bicicleta a Alemanya paga bitllet tant al tren com al bus.