21.3.13

La bici a Malmö, Suècia

Què n'aprenguin! Un repàs de les infraestructures ciclistes i les polítiques de promoció de la bicicleta d'aquesta ciutat sueca: 

M'ha fet gràcia això de que a l'hivern tenen un clima "relativament" temperat, el que està clar és que nosaltres no ens podem escudar amb el clima!

Aquest vídeo mostra com una ciutat (si hi ha voluntat política) pot anar aplicant polítiques per afavorir l'ús de la bici i aquestes polítiques, infraestructures i solucions urbanístiques són conegudes i són les mateixes a tot arreu on s'ha volgut impulsar la bici. Una llista ràpida d'algunes de les coses que surten en el vídeo: 
  • Zones d'aturada avançada en semàfors (bicycle boxes)
  • Passos subterranis i ponts per a bicicletes
  • Semàfors ciclistes amb detectors de bicicletes
  • Il·luminació nocturna pensant en la bici
  • Retol·lació dels carrers en els passos subterranis
  • Retol·lació informativa per orientar els ciclistes
  • Baranes ciclistes en punts d'aturada de ciclistes
  • Campanyes de promoció de l'ús de la bici
  • Promoció de l'ús de la bicicleta per anar a les escoles

19.3.13

Característiques avançades del MyTracks

Des de que vaig fer un apunt introductori del MyTracks, l'aplicació per a mòbils Android ha tret noves versions i jo he entrat més a fons en les configuracions avançades de l'aplicació. Així doncs, he decidit publicar un nou apunt amb més detalls de l'aplicació que complementin l'apunt original.

Tracks amb colors segons la velocitat

A la configuració, si anem a l'apartat "Mapa", trobem l'opció de que els tracks en surtin de colors segons la nostra velocitat. Podem especificar uns llindars estàtics (especificar una velocitat llintar) o dinàmics (especificar un percentatge de variació de la velocitat).

Notificacions per veu

A l'apartat "Enregistrament" tenim l'opció d'especificar cada quan volem rebre una notificació de veu. En corredors, és pràctic posar-ho cada km per saber el ritme que portem, però de moment la informació que ens dóna del MyTracks no és gaire configurable i a més a més la veu és únicament en anglès.

En aquest mateix apartat, també podem configurar cada quan volem marcar en el mapa els punts parcials de manera que després tinguem encara més informació de la ruta. Jo aquí també ho faig cada km. Podríem dir que es pot usar per tenir el temps de volta.

18.3.13

Analitzant el carril bici de Marina

Un petit anàlisi i unes quantes propostes per millorar el carril bici del carrer Marina de Barcelona entre la Meridiana i el passeig Marítim. Com sabeu, el carril bici fa poc ha canviat la seva configuració passant de 2 carrils unidireccionals adossats a la mitjana de l'avinguda a un sol carril bidireccional adossat a la mitjana en sentit de baixada (cap al mar).

Amplada

Com a molts carrils bici de la ciutat, l'amplada és insuficient, tant per donar cabuda a bicicletes de càrrega (com la de la primera foto), com pel que fa a les distàncies de seguretat laterals.

La cruïlla amb l'avinguda Icària

Ja era una cruïlla digne d'estudi fa temps quan hi havia 2 carrils bici unidireccionals, però ara, és encara més estreta (vegeu les dues últimes fotos). Hi ha poques solucions per un encreuament de 2 carrils bici bidireccionals en tant poc espai i tenint en compte que per fer girs cal esperar un semàfor verd. Per sort o per desgràcia els ciclistes intentem evitar el paviment de l'avinguda Icària i podem tenir alternatives pels carrer Salvador Espriu i Ramon Turró. Això fa, que no hi hagin masses ciclistes que s'hagin d'esperar al mig d'aquesta cruïlla.

Més cruïlles

Podríem parlar de la cruïlla amb el nou carril bidireccional de Ramon Turró, però podríem generalitzar que hi ha un problema en la majoria de cruïlles quan el ciclista que circula per Marina vol girar a esquerra o dreta. L'actual configuració afavoreix que els ciclistes agafin el pas de vianants i vagin a les voreres.

També és perillosa la incorporació al carril bici de Marina pels passos de vianants, perquè al incorporar-te per davant del semàfor, pot semblar que es té llum verda per continuar per Marina quan realment es té llum vermella. Hi ha petits semàfors per evitar això, però en alguns casos estan fosos.

Connexions sense prioritat en ambdós extrems

Tant a la rotonda amb la Meridiana com en arribar al carrer Salvador Espriu, la bici deixa de tenir prioritat i els itineraris de connexió transcorren per voreres amb conflictes diversos.

15.3.13

El carril bici no és per córrer!



Totes les fotos són del carril bici de Marina a excepció de la segona que és del passeig de circumval·lació. La penúltima és més antiga i la vaig publicar quan Marina tenia doble carril bici unidireccional.

14.3.13

Reparar punxades sense pegats

Reparar punxades a l'estil africà pot ser un truc que val la pena tenir en cartera per si viatgem per països càlids o ens quedem sense pegats:



Un altre alternativa més europea és aquesta:

Calella ofereix cursos pels ciclistes infractors

Aquesta setmana hem sabut que la policia local de Calella (Maresme) ha començat a multar els ciclistes que infringien la normativa municipal que prohibeix la circulació de bicicletes en determinades zones de vianants del municipi.

No conec Calella i no puc opinar sobre aquesta normativa, no sé si hi ha alternatives vàlides pels ciclistes, franges horàries on sí es permet la circulació, etc. Però el que sí m'ha semblat destacable és el fet de que els ciclistes infractors tenen la possibilitat de commutar la sanció, per l'assistència a una xerrada informativa sobre normativa de trànsit i seguretat viària relacionada amb l'ús de la bicicleta impartida per la policia local.

Sembla que de moment només és aquest mes i pels ciclistes infractors no reincidents, però em sembla una molt bona iniciativa perquè fa èmfasis en l'educació i no en la sanció.

13.3.13

Interès públic o interès particular?

Potser pensar que l'obligatorietat del casc respon a un interès particular d'algun lobby seria molt malpensat i agosarat, però amb el límit de 130 km/h seríem ingenus si penséssim que es persegueix agilitzar la mobilitat. Els 130 són dolents per l'economia en un moment molt crític i els experts creuen que repercutirà en un augment de l'accidentalitat i en la gravetat dels accidents. Interès públic?

I què passa amb el casc? Qui li dóna suport? Només uns polítics que vetllen per la nostra salut?

Tots els col·lectius ciclistes s'oposen al casc, també l'europeu i aquests dies hi comencen ha haver reaccions d'altres institucions:

12.3.13

Barretes energètiques casolanes

En presència encara les puc millorar bastant!
Començo una nova secció del bloc amb aquesta recepta per esportistes: barretes energètiques de civada i mel.

Les postres no són la meva especialitat, sobretot perquè a mi m'agrada experimentar i posar quantitats a ull i normalment això dóna mals resultats amb pastisseria i similars, però amb les barretes energètiques podeu provar forces coses i inspirar-vos amb els enllaços que us afegeixo i que suggereixen afegir poma, fruita o farina, entre d'altres.

Començo doncs, amb aquesta recepte de barretes pels qui els agradi molt la mel i millor per esportistes que cremin les calories que aporten!

Ingredients:
  • 175g de mantega
  • 150g de mel
  • 50g de sucre morè
  • 250g de flocs de civada petits
Preparació:

Fonem la mantega, el sucre i la mel al bany maria. Quan la barreja estigui ben desfeta hi afegim els flocs de civada i ho barregem tot perquè els cereals quedin ben impregnats.

Preparem una safata per posar al forn amb un paper vegetal (no useu paper d'alumini que s'enganxa molt). Escampem la barreja en la safata de manera que quedi una capa uniforme d'un dit d'amplada.

Escalfem el forn a 170-180 graus i després hi posem la safata uns 20 minuts.

Ho treurem del forn i senyalarem la forma de les barretes de manera que quan estigui fred del tot puguem acabar de tallar-les.

Val la pena afegir a la barreja inicial fruits secs com panses (com la de la foto), pinyons, nous, també podeu experimentar amb coco ratllat, fruita a trossets o xocolata a trossets que es poden incorporar quan la safata acaba de sortir del forn empenyent-los amb el dit dins de les barretes!

8.3.13

Espero que sigui per ocultar la mediocritat...


Espero que tot això del casc sigui per tapar la mediocritat del nou reglament de circulació. Espero que ho estiguin fent perquè bolquem tots els nostres esforços en lluitar contra l'obligatorietat del casc i no en criticar la resta de reglament que no contempla cap de les propostes dels col·lectius ciclistes. Espero que al final treguin això del casc i ens quedem amb un reglament mediocre, però que corregeix algunes incongruències respectes a l'anterior.

De totes maneres, si em feu triar entre el nou esborrany amb l'obligatorietat del casc o el reglament actual, em quedo amb el reglament actual, ja que l'obligatorietat del casc va associada amb una disminució de l'ús de la bici i a la vegada amb un augment de la mortalitat.

Avui, la directora de la DGT, preguntada pel casc, ha parlat de 5.000 lesionats cerebrals. No sé d'on surten aquestes xifres i m'agradaria veure els estudis que relacionen el casc amb la reducció de la mortalitat i accidentalitat, ja que la majoria d'estudis relacionen l'obligatorietat del casc amb una disminució dels ciclistes i un augment de la mortalitat. Actualització: vegeu comentaris de Conbici respecte a les declaracions de la directora de la DGT

He fet una selecció d'apunts sobre el casc i la normativa, però tingueu en compte que alguns fan referència a l'esborrany de l'anterior govern que era molt més europeu i que per l'avançament electoral no es va aprovar:

Tràiler del documental Ciao Pirla!

El cantant del grup Delafé y las Flores Azules realitza un viatge en bici des de Barcelona fins a prop de Milà per portar les cendres del seu pare. Una bicicleta, la música, el viatge, reflexions personals... Bon ingredients per un curtmetratge.

  

Una entrevista als Matins de TV3 on ho explica:

6.3.13

Entre 2 mars: de Llançà a Ondarribia en BTT

Documental d'una travessa dels Pirineus en BTT de Llançà a Ondarribia:


Entre 2 mars" és una pel·lícula amateur, dirigida i rodada pel mateix protagonista, on uneix les seves tres grans passions: la muntanya, la bicicleta i el vídeo, en una solitària i enriquidora travessa pels Pirineus, començant a Llançà i finalitzant a Hondarribia.

5.3.13

Més aplicacions per a mòbil i una mica d'anàlisi

Ja us he parlat del MyTracks que és l'aplicació per Android que utilitzo habitualment per a enregistrar o seguir rutes amb el GPS del mòbil. Tot i així, he estat mirant i provant altres aplicacions, però en el fons totes ofereixen més o menys el mateix i només poden tenir certes variacions que segons els nostres gustos ens acabin fent decantar per una o per una altra.

A continuació us parlo de diversos aspectes a tenir en compte a l'hora de triar l'aplicació.

Anuncis de veu
Algun programes ofereixen anuncis de veu a intervals de temps o distància programada. Això és útil, per exemple, per saber el ritme que portes quan vas corrent. Com que els anuncis de veu de MyTracks no m'acaben de convèncer/funcionar, he provat l'Endomondo que molts corredors tenim configurat perquè cada km ens digui el temps i el ritme que portem.

Els mapes
La majoria d'aplicacions fan servir els mapes de Google, però n'hi algunes que no o que no mostren en el mòbil la ruta amb gaire detall.

Les estadístiques
Les dades al mòbil en algunes aplicacions són una mica limitades i has d'anar al web per veure-les amb més detall.

4.3.13

Vídeo de la 1a Marato i Mitja Marato de les Vies Verdes de Girona


Algunes parts de la filmació de la cursa són aèries usant aquests helicòpters. També usaven càmeres GoPro per aconseguir altres perspectives.

1.3.13

La desestacionalització del turisme amb la via verda de Girona

Ja he parlat diverses vegades del beneficis econòmics del cicloturisme o els esdeveniments esportius. Avui us en poso alguns exemples.
Tàndems de lloguer a Sant Feliu de Guíxols

Com ja sabeu, el cap de setmana passat vaig fer la Marató de la Via Verda, una nova proposta del Consorci de les Vies Verdes de Girona.

Com que calia recollir el dorsal i els autocars que ens portaven de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona sortien a les 7h del matí vam decidir fer nit a Sant Feliu de Guíxols. De fet, també hi vam sopar i després de la cursa també vam fer un bon àpat! I posats a comptar, a Girona també hi vam fer un cafè de bon matí!

A més d'aquestes despeses individuals dels corredors, les sortides de Girona (la Marató) i Llagostera (la 1/2 Marató), i l'arribada a Sant Feliu de Guíxols van mobilitzar una sèrie de gent, serveis i infraestructures per l'ocasió que també han generat uns beneficis al territori.

En definitiva, les inversions públiques en patrocinar i difondre aquesta prova esportiva han tingut una repercussió econòmica en el territori en plena temporada baixa. Hi ha estudis que quantifiquen aquests impactes econòmics per algunes competicions esportives. En alguns casos, també s'aconsegueix molt de turisme estranger, un punt on potser la Marató de les Vies Verdes hi pot treballar en properes edicions. Penseu que la Marató de Barcelona té un 40% d'estrangers i estem parlant de 19.507 inscrits l'any 2012. Ho sigui que de mercat, n'hi ha!