Concurs fotogràfic a Mejor Con Bici

A la web de Mejor Con Bici convoquen ara un concurs fotogràfic on la temàtica són els beneficis de la bicicleta en l'àmbit urbà.

A Girona, un 2,7% dels desplaçaments es fan en bici

Segons dades d'una enquesta de l'ajuntament de Girona prop de 6.000 desplaçaments interns diaris de Girona es fan en bicicleta. Són un 2,7% del total i el 56% són a peu.
El Punt 25/11/2006

Els Monjos inaugura la remodelació de l'antiga N-340

Els Monjos inaugurarà el proper 2 de desembre la remodelació de l'antiga N-340 que travessava aquesta població. La remodelació inclou un carril bici.
El3devuit - el setmanari del Penedès 24/11/2006

Justament una ruta cicloturista del Bici-vici comença en aquesta població i passa per aquesta travessia: Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges.

Ciclo Times de novembre de 2006

Tot i que encara no està en portada, veig que ja hi ha el Ciclo Times corresponent al mes de novembre amb forces notícies i opinions relacionades aquest mes amb l'ordenança de Barcelona i el canvi climàtic i la contaminació.

Recuperació de la llera del riu Llobregat

El Periódico de diumenge dedicava dues pàgines al projecte de recuperació de la llera del riu Llobregat i ho titulava "La llera del riu Llobregat serà un parc de 15 quilòmetres el 2008". En una actuació que executarà la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb el conveni entre El Ministeri i la conselleria de Medi Ambient, s'invertiran 19 milions d'euros i es restauraran 15 km de riu en 2 trams: entre Martorell i Sant Andreu de la Barca (8 km) i entre Sant Joan Despí i el pont de la C-31 (6,5 km).

Entre les actuacions previstes hi ha la regeneració d'aiguamolls, plantació d'arbres, millora de camins, senyalització d'itineraris, instal·lació de dics en forma de tascó per a crear meandres, etc. La finalització de les obres està prevista pel 2008.

• El Periódico 19/11/2006
• Bici-vici: Via verda del Llobregat

L'ordenança es modificarà

Segons aquesta notícia el document que va presentar Jordi Portabella el 9 de novembre eren un document de treball de la Comissió Cívica de la bicicleta i el vianant i per tant moltes de les al·legacions que es van presentar en la reunió de dilluns passat seran acceptades.
El Punt 20/11/2006

La via verda de la Val de Zafán

Última revisió: abril de 2026 

La via verda de la Val de Zafán transcorre per l'antiga via de tren que unia Tortosa (i Roquetes) amb Alcanyís i la Puebla de Híjar (on s'unia amb la línia de Saragossa). Es va començar a construir el 1891, el 1895 va començar a funcionar un tram i no va arribar a Tortosa fins a la guerra civil (vegeu la història). Havia d'arribar a Amposta i a la Ràpita, però tot i que les obres hi van començar, mai hi va arribar. Va deixar de funcionar el 1973.

De mar a muntanya, hi habilitats el trams següents:

• La Ràpida - Amposta - Tortosa - Roquetes. Nou tram de 27,3 km.
• Tortosa (el Baix Ebre) - Horta de Sant Joan (la Terra Alta)-  Valljunquera (el Matarranya, Terol): 79 km.
• Valljunquera -  La Puebla de Híjar: 49 km amb algun tram habilitat.
• Alternativa Tortosa - Desembocadura de l'Ebre: 45 km pel marge esquerre del riu.

Recorregut fotogràfic de mar a muntanya a partir de Tortosa

 

Situeu-vos damunt de la foto per veure'n el títol i cliqueu-hi per veure-la ampliada.

Tram nou: 

km -27,3. La Ràpita 

km -7,3. Amposta 

km -6. Vinallop

km 0. Roquetes, pont de ferro 

 

km 0. Tortosa, pont de ferro sobre el riu Ebre. Prop de l'estació de tren actual.

km 2,6. Estació de Roquetes

km 7,8. Estació d'Aldover. Rehabilitada com a bar-restaurant.

km 10. Estació de Xerta - Actualment rehabilitada amb servei de restauració i de lloguer de bicicletes.

Km 20,5. Estació de Benifallet, condicionada com a alberg, pensió i bar-restaurant i amb una àmplia gamma de serveis. Vegeu el vídeo i l'apunt que en vaig fer l'estiu de 2016.

Km 25,5. Estació de Pinell de Brai.

Km 30. Santuari de la Fontcalda. Cal deixar la Via Verda i baixar-hi (és a prop). Surgència d'aigua termal al riu. Ens hi podem banyar tot l'any!

Km 30,5. Estació de Prat de Comte. Una carretera de 4 km i + 200 m de desnivell ens porta fins al poble. Hi podem trobar bar, restaurant i alberg, així com un Centre d'Interpretació del Parc Natural dels Ports.

Km 35,4. Estació de Bot. Al costat mateix del poble i amb 2 cellers que es poden visitar.

Km 44,5. Estació d'Horta de Sant Joan. El poble queda a 2 Km +100 m i té una àmplia oferta de serveis, un casc antic molt interessant i dos museus: el Centre Picasso i l'Ecomuseu.

El tram d'Horta a Arnes és molt recte i té un únic túnel de 250m per travessar uns tossals a partir dels quals la vista s'obre. Des d'Horta hi ha pistes forestals que fan drecera i ens porten fins aquest túnel.

A la foto, veieu els Ports (i les Roques de Benet) des d'Horta de Sant Joan. A la Via Verda es poden veure en molt moments a partir d'Arnes-Lledó.

Km 49. Estació d'Arnes-Lledó. Arnes queda a 6 km i Lledó a 2 km. A partir d'aquí comença el Camí Natural de la Val de Zafán.

Km 49,2. Viaducte sobre el riu Algars (245m): a 250 metres de l'estació Arnes-Lledó. Frontera administrativa amb la província de Terol.Des d'aquest viaducte, podem descendir fins a l'Assut de Lledó i gaudir d'aquesta zona de bany del riu Algars.

Km 55,5. Estació de QueretesKm 58. Estació de Vall-de-Roures

Km. 67. Estació de Torre del Compte. Actualment és un hotel i hi ha un petit desviament habilitat per vorejar-lo.

Km 67. Viaducte sobre el riu Matarranya

Km 71. Estació de Vall de Tormo

Km 76,6. Estació de ValljunqueraKm 79. Acaba el tram senyalitzat com a Via Verda

Km 83,5. Estació de Valdealgorfa

Km 96. Alcanyís.
Km 116. Estació de Puigmoreno - Nou tram arranjat fins a la Puebla de Híjar. Tram compartit amb tràfic agrícola.
Km 125. Samper de Calanda - 2,2 km de camins rutals i 600 m per la carretera de Jatiel a l'estació de la Puebla de Híjar.

Km 128. La Puebla de Híjar - Estació de tren d'Adif

---

Alternativa Tortosa - Deltebre - Desembocadura de l'Ebre

Si la via verda transcorre pel marge dret de l'Ebre pel nou ramal inaugurat el 2026, fins aquest moment, qui volia continuar ho feia resseguint el riu Ebre pel marge esquerre. 

 

Són uns 45 km aproximadament depenent de quina ruta triem. D'entrada es segueix l'Ebre al sud de Tortosa i s'agafa una antiga via verda (inaugurada el 2021), la del Carrilet de la Cava (són 7 km) que ens porta fins al pont sobre l'Ebre del tren i de l'AP-7. A partir d'aquí, en bicicleta, la proposta del Consell Comarcal és anar cap a l'Aldea per després tornar a acostar-te al riu a Deltebre i després seguir el riu fins casi a la desembocadura (i girar cap a Riumar per tornar). Però hi ha diverses alternatives: 

• Continuar fins a entrar a Amposta creuant el pont penjat i continuar pel marge dret (seria aproximadament el GR-99).
• Al Pont de lo Passador (entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja), canviar de riba.
• Fer el tram final a partir del pont de Lo Passador pel marge dret.

Mireu el mapa si no ho coneixeu i trieu el que més us agradi si trieu aquesta alternativa. També podeu fer la Via Verda fins a Amposta i llavors enlloc d'anar cap a la Ràpita continuar per l'Ebre.

 

---

Més informació:

• Fundación Vias Verdes: pàgina de la Via verda de la Val de Zafán

• Consell Comarcal del Baix Ebre
• Plànol (PDF)
• Catàleg (PDF) 
• Itineraris i escapades de la Via Verda (PDF)
• Wikiloc d'Alcañiz a la desembocadura de l'Ebre - C.C. Baix Ebre 

• Teniu estacions de tren a diversos punts de Terol i a Tortosa i l'Aldea al Baix Ebre. Això us pot acabar de fer decidir de com recórrer la via verda.
• Porteu llums, perquè la il·luminació d'alguns túnels pot fallar i la seva llargada i que alguns facin corba no ajuda massa. 

En vull més:

• Combina la via verda amb la volta als Ports

El comentaris d'aquest apunt s'ha eliminat (abril de 2026), perquè eren antics (penseu que aquest apunt el vaig fer fa 20 anys!)  i no aportaven informació rellevant. Alguns feien referència a experiències amb empreses de lloguer de bicicletes i altres comentaven l'estat de la il·luminació dels túnels i la dificultat de pedalar o caminar per un túnel llarg i que no és recte a les fosques.

Rosa per les nenes i blau pels nens: bicicletes sexistes al Decathlon

En preguntar-me sobre les talles de les bicicletes per nens petits he aconsellat mirar-ho a la web de Decathlon. Jo mateix ho he mirat i he vist en algunes talles o edats bicicletes per a nens i bicicletes per a nenes. Cal bicicletes diferents per a nens i nenes? Tenen una anatomia tant diferent? En tot cas, cal que les bicicletes siguin de color rosa per a les nenes i blava pels nens?
Vegeu la gama de 16" de 4 a 7 anys. En la gama de 20" de 7 a 11 anys els dissenys també són diferents (colors, parafangs més tipus BTT per les de nens i més tipus ciutat per les de nenes). També a la gama de 24'' a partir de 8 anys trobem una bicicleta específica per noies, el nom ho diu tot: la B'Twin Flower.

El pont del ferrocarril de Tortosa possible continuació de la via verda

A Tortosa està a debat l'ús del pont del ferrocarril damunt del riu Ebre. Sembla clar que tindrà un pas per a vianant i bicicletes i que serà utilitzat per a prolongar la via verda, però també es demana que s'aprofiti tota l'amplada i que tingui vials per a cotxes.
El Punt 18/11/2006

Demanen una via verda al Baix Gaià

Una marxa a peu reivindica la conversió de la via de tren entre la Pobla de Montornès i Reus en una via verda.
El Punt 20/11/2006

Desdoblement de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat

Llegeixo a Cerdayola.info 16/11/2006 que s'han presentat les obres de desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat (BP1413). La carretera presenta diverses millores ambientals com passos de fauna, integració paisatgística o reducció de la contaminació acústica i lumínica, però el disseny del carril bici és poc encertat. La vorera tindrà 8 metres d'amplada i al seu costat esquerra tindrà un carril bici de 1,80 metres d'amplada, la part dels vianants serà tova i el carri bici serà pavimentat. No cal dir que ja sabem per on aniran el vianants, especialment quan plogui. S'hauria pogut fer un carril segregat per la calçada i una vorera amb una part pavimentada. La foto es prou explicativa, el que es proposa serà un espai d'oci per a vianants, però no es pensa en la mobilitat en bicicleta.

Els vianants alerten que els cotxes i les motos són el problema

L'associació Barcelona Camina recorda que cada dia hi ha 6 o 7 atropellaments i que no els provoquen els ciclistes si no cotxes i motos. L'associació està plenament a favor de l'ordenança i no hi presentarà al·legacions.
El Punt 20/11/2006

L'Àrea Verda treu 89.000 cotxes al dia del centre de Barcelona

La implantació de les zones de pagament han reduït el trànsit i han fet augmentar la velocitat mitjana de circulació. Les dades provenen d'un estudia encarregat a la UAB i xifra en 89.000 la reducció mitjana de cotxes diària, això representa que unes 106.000 persones haurien canviat a un altre mitjà de transport. La velocitat mitjana hauria augmentat en un km/h, passant als 25 km/h en els carrer transversals Besòs-Llobregat.
AVUI 6/11/2006

Nous carrils bici del districte 22@

Us comentava a principi d'any que el districte 22@ provaria noves tècniques de mobilitat i construcció de carrils bici. Pel comentari del Marc Belzunces veig que això de moment s'ha concretat en la construcció de carrils bici pintats a la calçada i segregats del cotxes amb peces de cautxú reciclat de 14 cm d'altura, amplada suficient, 90 kg i amb catadiòptrics que s'enganxen a terra. Els anomenen "carrils bici flexibles" perquè les peces ho són i perquè es pot canviar el carril bici de lloc fàcilment.

Tot i així, l'amplada del carril bici no és suficient per fer un avançament entre ciclistes i no compleix les pròpies recomanacions de l'ajuntament que estableix un mínim 1,20 m d'amplada. Segons les meves dades un carril d'un sentit protegit hauria de tenir un mínim de 2 m que es desglossarien en 1,40 de carril i 0,20 a cada costat per segregar.

Desacords entre ciclistes i l'ajuntament

Després de la reunió de la Comissió Cívica de la Bicicleta i del Vianant de Barcelona els diaris recullen les al·legacions de les entitats ciclistes i els punts de desacord:
AVUI 15/11/2006
El Punt 15/11/2006

Opinió sobre la proposta de nova ordenança

Opinions d'en Marc Belzunces (un usuari de la bicicleta a Barcelona) sobre la nova ordenança d'un usuari: Part 1, Part 2 i Part 3.

Visualització incorrecta d'algunes notícies del Bici-vici

Avui he detectat que algunes notícies del Bici-vici es veien malament amb l'Internet Explorer (es veien amb tipus de lletra incoherents). Com que faig servir el Mozilla Firefox i aquest navegador ho mostra correctament no ho he vist fins avui!
El problema eren diverses notícies d'octubre i novembre que contenien errors en el format que alteraven el format de la resta de notícies. Ja està arreglat!

Un aticle d'opinió titlla alguns ciclistes de "bicicleteros"

Amb el títol "Piernas con mala circulación" un article de la Vanguardia d'ahir (PDF) titlla alguns ciclistes de "bicicleteros" i diu que aquests seran els principals afectats per la nova ordenança. No m'agrada gaire l'estil de l'article, ni que hagi triat la paraula "bicicleteros", però crec que té raó, crec que la bicicleta s'ha popularitzat i com en tot arreu hi ha de tot. Ja no és el mitjà de transport de 4 idealistes conscienciats, l'estil de conducció del cotxe i la moto han arribat a la bicicleta. La nova ordenança servirà de poc si no es fa complir i de fet, el problema és que les ordenances actuals tampoc s'apliquen a la pràctica.

Mobilització contra la nova ordenança

La mobilització que ahir us anunciava es va produir ahir al vespre. Alguns dels punts que els ciclistes denuncien es van poder comprovar ahir en no haver-hi suficients aparcaments per a bicicletes per accedir a la reunió de la Comissió de la Bicicleta i el Vianant.
El Punt 14/11/2006

Amics de la Bici convoca una protesta per aquesta tarda

Amics de la Bici convoca una protesta contra la nova ordenança per aquesta tarda prèvia a la cel·lebració de la reunió de la Comissió Cívica del Vianant i la Bicicleta. Aquesta tarda a les 18:30 a la plaça de Sant Miquel.

Modificacions a l'ordenança de circulació

Veig que en Marc Belzunces ha tingut més sort que jo i en el seu bloc publica un enllaç a a un dossier de premsa de l'ajuntament on es poden trobar les modificacions de l'ordenança de circulació.

Llegint alguns diaris aquest cap de setmana feien algunes reflexions sobre l'aplicació, en concret pel fet de que hi hagin 5.600 aparcaments per a bicicletes i 40.000 bicicletes circulant cada dia. També que les multes puguin sobrepassar el preu de la bicicleta o com em sembla que ja he comentat altres vegades, si la grua retira la bicicleta com sap l'usuari que li han retirat? com s'identifica la bici? podrà demostrar la propietat? continuarà pagant el mateix preu de retirada del dipòsit que una moto?

En general, pel que he llegit l'ordenança em sembla força adequada, a veure si amb les al·legacions s'arreglen aquestes incongruències o com deia un columnista de no recordo quin diari, per què regular tant si després no es compleix? i és que les ordenances crec que són unes de les lleis que menys es compleixen i en algunes de les disposicions d'aquesta ordenança semblen fetes per no complir-se o per que un municipal les interpreti com cregui.

Nova ruta Bici-vici per l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà

Bici-Vici: Ruta per l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà:
Ruta circular que transcorre pels municipis de l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà i que transcorre per entorns urbans, agrícoles i espais naturals com el riu Llobregat.
Encara l'he de revisar una mica i afegir-hi algun plànol, fotos i enllaços.

Guia d'Itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona ha editat una Guia d'Itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals que gestiona. Aquesta es va publicar diumenge 8 d'octubre en alguns diaris i conté diversos itineraris aptes per anar en bicicleta.

Aquest diumenge bicicletada contra el canvi climàtic

Ja n'he anat parlant aquest dies, diumenge 12 a les 11h sortida des d'Arc de Triomf a Barcelona i des del parc central a Girona. Més informació a:

• Mejor con bici
• BACC
• Amics de la Bici
• Mou-te en Bici (Girona)
  

Més ordenança

Si ahir ja us parlava del que deien els mitjans de comunicació sobre la nova ordenança de circulació avui hi tornen:

• Avui 10/11/2006: notícia, opinions de ciclistes i editorial.
• El Periódico 10/11/2006
• Vilaweb 10/11/2006
• El Punt 10/11/2006
  

Carril bici com a teràpia

Una simpàtica carta al diari El Punt d'avui explica els beneficis per la salut d'anar en bici. Sembla ser una persona gran que es passeja en bici per la via verda per la ruta del carrilet.

Els espais naturals del delta del Llobregat

Un article d'El Punt del 8/11/2006 parla d'alguns dels espais naturals del delta del Llobregat, en especial, els de nova creació o que han patit importants canvis després del desviament del riu Llobregat o l'ampliació de l'aeroport. L'article també dedica un espai a parlar de les infraestructures ferroviàries que faran que aquests espais quedin molt ben comunicats i també de la possibilitat d'arribar-hi en bicicleta des de Martorell (vegeu la ressenya de la "Via verda del Llobregat").

Nova ordenança de circulació de vianants i vehicles

La modificació de l'ordenança entrarà en vigor probablement a principis de l'any vinent, ara comença el període d'al·legacions. Aquí teniu un reculls d'informació:

• El Punt 9/11/2006
• laMalla.net 9/11/2006
• Avui 9/11/2006
• La Vanguardia 9/11/2006 (restringit)
• El Periódico 9/11/2006 i gràfic (PDF)
• 20 minutos 9/11/2006
  
• Proposta de modificació de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles (PDF)
• Bici-vici 26/9/2006
  

Noves ordenances municipals a Barcelona

Sembla que Barcelona posarà en funcionament noves ordenances a principi de l'any vinent. A part de regular l'aparcament de motos a la vorera, les noves ordenances regularan la circulació de les bicicletes per les voreres. Caldrà que les voreres tinguin un mínim de 3 metres per circular-hi en bici i per exemple no es podrà circular per carrer massificats on no es pugui circular més de 5 metres en línia recta.
El Punt 9/11/2006

A veure si trobo el text complet i us el poso o l'enllaço, ja que la informació dels diaris a vegades pot ser equivocada i en especial quan s'han d'interpretar o resumir lleis.

2 anys de Bici-vici

Avui he recordat que per aquestes dates es complia l'aniversari d'aquest bloc, de fet se m'havia passat, tot va començar el 4 de novembre de 2004 i veig que els objectius i la temàtica del bloc no han variat molt.

Ells volen ser com Barcelona i nosaltres volem ser com...

En una manifestació de centenars de ciclistes a Atenes es reclamava la creació d'una xarxa de carrils bici com la de les grans ciutats europees, com per exemple Barcelona...
BiciWiki - Avui 5/11/2006

Ruta pel Parc Agrari del Baix Llobregat passant per l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà

Ruta circular que transcorre pels municipis de l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà i que transcorre pel Parc Agrari del Baix Llobregat, el riu Llobregat i per carrils bici urbans de Cornellà i l'Hospitalet.

Creada l'any 2006 i actualitzada el 2014.

Distància: 15 km

Inici i fi: plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Metro L1 Av.Carrilet, FGC o Renfe).

Descripció de l'itinerari:

Sortim de la plaça de l'ajuntament de l'Hospitalet pel carrer Major en direcció a Barcelona i girem a la dreta en trobar-nos la Rambla Marina. Anirem pel carril bici d'aquesta rambla una bona estona (canviant de cantó i travessant 2 rotondes pel mig). Ja dins del barri de Bellvitge, al passar la boca de Metro (L1 Bellvitge),  girarem a la dreta per continuar pel mig del parc de Bellvitge. Girarem progressivament cap a la dreta fins a quedar paral·lels a la Gran Via i encarats cap a l'hotel Hesperia, llavors trobarem l'ermita romànica que dóna nom a aquest barri (Ermita de Santa Maria de Bellvitge s.XIII). Passarem pel costat del Mediamarkt i continuarem cap a l'Hospital que el podem vorejar per darrera (carrer de la Residència i Feixa Llarga) o anant cap a la Gran Via i creuant l'aparcament per sortir per davant de la porta d'urgències tot seguint un carril bici estret pintat en vermell a la calçada.
Sigui quin sigui el camí triat, anirem a parar a la porta oest per a vianants del recinte hospitalari. Creuarem el carrer de la Feixa Llarga per un pas de vianants que ens condueix fins a l'inici d'un camí encimentat que s'endinsa a la zona agrícola de l'Hospitalet. Seguint aquest camí, passarem per sota de diversos ponts (nus del Llobregat) fins arribar (en 800 metres) a la llera del riu Llobregat.

Tal com arribem al riu, el creuarem per un pas estret del pont de l'autovia C-31 (vegeu foto).

Continuarem riu amunt pel camí elevat paral·lel al riu (camí del sorral, terme del Prat), a l'esquerra tindrem un camí asfaltat i a la dreta més enllà del riu i de les carreteres veurem l'Hospital de Bellvitge. En uns 800 metres arribarem al pont de l'autopista C-32, el creuarem per sota i descendirem al camí asfaltat per girar a l'esquerra paral·lels a l'autopista a un nou camí asfaltat (camí de la Ribera).

Entrarem de ple a un terreny agrícola (som dins del Parc Agrari del Baix Llobregat) i ens allunyarem de l'autopista fent diversos girs entre camps, canals i masies. Deixarem un camí asfaltat a l'esquerra i poc després la seu del Parc Agrari a la dreta (masia de Can Comas). Un pèl més endavant, en una corba, deixarem el nostre camí que gira a la dreta (i que creua la masia de cal Monjo per anar cap al riu) per agafar un camí asfaltat que surt recte davant nostre (indicacions de camí agrícola). Després de fer diverses giragonses (estem al camí de Cal Pinques i passarem per aquesta masia) ens encararem cap a Sant Boi i trobarem a la dreta la via del tren d'alta velocitat que passa soterrada. Antigament, seguiem la via del tren fins al riu, però amb els canvis que hi ha en aquesta zona, actualment, us recomano seguir 500 metres més i llavors girar a a la dreta per anar cap al riu paral·lels a la via del tren per creuar-la per sota un cop arribem al riu.
Així doncs, un cop al riu, girarem a la dreta i el descendirem fins a trobar una passarel·la. Aquesta passarel·la (que és un bon punt per observar ocells) ens durà fins al al barri de la Riera de Cornellà.

Entrarem cap a Cornellà i girarem a la dreta pel passeig del Baix Llobregat on agafarem un carril bici. Passarem per l'estadi de l'Espanyol, el centre comercial Splau i continuarem pel carrer Tirso de Molina seguint un carril bici primer en calçada i després per una mitjana estreta. Seguint el carril bici, girarem a l'esquerra al carrer Sant Ferran i a la dreta al passeig dels Ferrocarrils Catalans. Tornarem a girar a l'esquerra al carrer Dolors Almeda i a la dreta a la carretera de l'Hospitalet. Podem entrar dins el parc de can Mercader i continuar per alguns carrils bici o seguir per la calçada fins arribar al carrer Major de l'Hospitalet i a la plaça de l'Ajuntament.

Mapa i track:


Mostra Ruta pel Parc Agrari del Baix Llobregat passant per l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà en un mapa més gran

Alternatives:
Aquesta és una ruta senzilla que vol donar a conèixer el riu, el parc Agrari, el Delta del Llobregat i els carrils bici de Cornellà i l'Hospitalet. Hi ha moltes alternatives per allargar (o escurçar) la ruta, especialment continuant riu amunt o riu avall. El parc agrari queda tallat en aquesta zona i per tant si voleu continuar cap a la resta de Delta, haureu de baixar riu avall i travessar el Prat. A l'apartat de rutes en trobareu moltes pel Delta, us recomano especialment aquesta: Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castellefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi

Vídeo:
Del tram no urbà, des del pont de l'autovia C-31 fins a la passarel·la de Cornellà.
Informació complementària:

• Parc Agrari del Baix Llobregat
• Ruta similar a la Guia d'itineraris de la Diputació de Barcelona (pàg.112) i últimament també la podem trobar marcada amb cartells informatius:

Mapa col·laboratiu de carrils bici dels Països Catalans

Hi ha una interessant proposta per fer un mapa col·laboratiu de carrils bici dels Països Catalans. La idea és aprofitar l'oportunitat que ens donen les noves tecnologies com els sistemes d'informació geogràfica (SIG) o els GPS per fer "...un mapa d'infrastructures ciclistes dels Països Catalans basat en el conexeixement dels ciclistes urbans i que pugui ser distribuït (i editat) per qualsevol".

Hi ha una primera versió del planol aquí (KMZ, 35 KB) que es pot veure, per exemple, amb el programa Google Earth.

La bicicleta plegable es fa un lloc

Diversos articles al diari el Punt (El punt 3/11/2006) parlen de l'augment de la venda de bicicletes plegables a Barcelona i també en comparació a altres llocs de l'estat, en concret en aquest article es parla d'aquesta comparativa amb altres ciutats i es comenta que un 80% de les bicicletes Brompton es venen a Barcelona. Això em recorda el que deia Marc Belzunces en el seu bloc, que des de l'estiu veia més bicis Brompton.

Un tercer article parla del fabricant català Monty que també aposta per les bicicletes plegables i per les plegables elèctriques. Comenten que Monty té un model plegable elèctric força avançat i que la resta de marques de l'estat únicament importen algun model plegable.

Més informació sobre la bicicletada contra el canvi climàtic

La web de la iniciativa MejorConBici que organitza una bicicletada a nivell estatal contra el canvi climàtic el proper 12 de novembre s'ha actualitzat i ja té informació dels punts de sortida, per exemple a Barcelona la sortida serà a les 11h des de l'Arc de Triomf.

La resta d'apartats diu que s'actualitzaran a partir del 13 de novembre.

Sant Joan Despí comença la reforma de la carretera BV-2001

Aquesta carretera és la connecta Sant Joan Despí amb Sant Feliu de Llobregat (vegeu mapa). La reforma manté els dos carrils actuals, però afegeix voreres, 2 carrils bici de doble sentit, voreres, mobiliari urbà, enllumenat i arbrat.
Europa Press 23/10/2006

ERC i ICV donen suport al Camí Verd

Llegeixo a El Punt 1/11/2006 que aquests dos partits polítics donen suport al Camí Verd amb la signatura d'un document. També m'arriba aquest enllaç de la plataforma de suport al camí verd.

Carril bici de Torras i Bages (Sant Andreu de Palomar, Barcelona)

És un exemple de carril bici desastrós: per la vorera sense casi senyalitzar, a tocar dels bancs... Gràcies, un cop més, a Marc Belzunces podem veure-ho en el seu bloc amb vídeo inclòs: Carril bici de Torras i Bages.

També en el mateix bloc podem veure l'estret carril bici del carrer Gran de Sant Andreu.

Limit de velocitat urbà de 30 km/h

Una proposta de mobilitat urbana que s'està debatent és la reducció a 30 km/h del límit de velocitat en zones urbanes. Això vol dir que no es podrà anar a més velocitat a les ciutats? No té perquè ser així, podria voler dir que si no s'indica el contrari el limit és 30 i que en vies troncals es senyalitzaria un altra límit superior.

Els objectius d'aquesta mesura serien augmentar la seguretat de bicicletes i vianants i afavorir la circulació en bicicleta, reduir contaminació ambiental i acústica i reduir el consum de combustible.

Algunes reflexions personals:

• Costa molts diners crear les anomenades zones 30, amb aquesta mesura només caldria marcar en tot cas les zones 50.
• Com farem respectar el nou límit sense elements dissuassoris que actualment s'instal·len en zones 30?
• Circulant a 30 km/h amb un automòbil amb la segona marxa la contaminació acústica pot ser superior que circulant a una velocitat més alta amb la tercera o la quarta. També pot ser major el consum i la contaminació... Haurem d'explicar que es pot anar a 30 amb tercera! Almenys en cotxes de poca cilindrada!
  

Vegeu els motius del BACC per donar suport a aquesta proposta.

Ruta Monistrol Aeri - Collbató - Riera de Pierola - Can Rial - Esparraguera - Olesa de Montserrat

Inicialment, la ruta que volíem fer era de l'Aeri de Monistrol fins a Masquefa, tot i així, vam perdre els senyals del sender GR-5 que seguíem i finalment vam fer el següent:

Monistrol Aeri - Collbató - Riera de Pierola - Can Rial - Esparraguera - Olesa de Montserrat

Dades tècniques: uns 29 Km, tot i que a nosaltres ens en van sortir 37, damunt d'asfalt i terra amb un desnivell acumulat d'uns +500 m. Recomanable BTT.

Accés: estacions de Monistrol - Aeri i Olesa de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Permeten transportar bicicletes en horari il·limitat.

Monistrol Aeri - Collbató (6 Km)

Sortint de l'estació de FGC de Monistrol Aeri creuem la carretera C-16 per agafar la carretera local que ens portarà a Collbató (vegeu fotografia). El primer tram és de pujada, però les vistes que tindrem compensaran l'esforç, a més a més, a mesura que avancem la pujada es redueix i s'obre una millor panoràmica. Podeu fer algun descans i creuar la carretera per gaudir de millors vistes, vegeu la fotografia panoràmica del riu Llobregat en aquest tram entre dos engorjats.

Panoràmica de la vall del riu Llobregat

Passarem i per sota les coves del Salnitre i posteriorment trobarem el desviament per accedir-hi i també per pujar a l'ermita de la Salut i l'àrea de picnic annexa. Continuarem per la carretera en baixada fins a girar a la dreta per entrar al poble de Collbató.

Torrent de la Salut des de la zona de l'Ermita de la Salut

Collbató - Riera de Pierola (9 Km)

Sortirem de Collbató en direcció a l'autovia A-2 (per l'Av. del Centenari d'Amadeu Vives) i la creuarem per un túnel. En sortir girarem una mica a la dreta i travessarem les cases per anar a cerca la riera de Can Dalmases. Aquest és un dels punts on perdem les marques del GR i decidim resseguir la riera per la urbanització, ens tornarem acostar a l'autovia i anirem girant en direcció nord i després oest per tal de desembocar a un carrer principal que en pujada i en direcció sud-oest ens allunya d'aquesta urbanització i ens pujar al turó de Can Dalmases. En la pujada deixem algun desviament a dreta i esquerra i quan comença la baixada ens trobem una bifurcació on agafarem el carrer de la dreta. Entrem doncs en una nova urbanització on haurem d'anar atents a retrobar les marques del GR-5.

En trobar les marques del GR-5 agafarem un sender a la dreta que en baixada per un bosc anirà posant a prova les nostres habilitats damunt de la bicicleta. La vegetació i alguns trams amb sots seran les principals dificultats, segurament haurem de baixar de la bici en algun moment. El sender desembocarà en una petita pista i finalment arribarem al fons de la riera de Pierola.

Riera de Pierola - Can Rial - Olesa de Montserrat (14 Km)

En aquest punt vam perdre les marques del GR, nosaltres vam descendir la riera i teòricament l'havíem de travessar, però no vam veure cap camí o marca. La nostra intenció era continuar per GR-5 fins a Masquefa, però com que vam descendir un bon tros de riera i era tard vam decidir canviar la ruta.

El fons de la riera és ciclable i la major dificultat són les zones de sorra i grava fina que faran patir les rodes massa estretes i ens faran perdre l'equilibri. La riera queda molt ensorrada i té poques sortides, nosaltres la vam descendir un bon tros fins a trobar a mà dreta un pista que pujava fins a la carretera B-231.

Un cop a la carretera continuem en forta baixada cap a Esparreguera fins a creuar la riera per un pont. Entrarem a Can Rial i en algun tram podrem agafar un carril bici paral·lel a la carretera. Acabarem creuant l'autovia A-2 i entrarem a Esparreguera. Girarem a la dreta per anar a Olesa. Agafarem la carretera C-1414 que descendeix per a creuar el riu Llobregat. Després creuarem la carretera C-16 i girarem a la dreta per anar a l'estació de FGC.

Actualitzada la ressenya de la Via Verda del Llobregat

He actualitzat la ressenya de la Via Verda del Llobregat. Faltava completar el tram entre Sant Vicenç dels Horts i Martorell i ara ja ho he fet. Espero amb el temps poder-la anar adaptant als canvis que es produeixin a l'entorn del riu i afegir-hi algunes fotos més així com algun plànol.

Bicicletada contra el canvi climàtic

M'ha arribat des de diverses fonts informació d'una bicicletada que es cel·lebrarà el 12 de novembre a 28 ciutats espanyoles, entre elles sembla que Barcelona i Girona. El lema és "Gran Bicicletada CONBICI SIN CO2" i és organitzada per la Coordinadora en Defensa de la Bici (CONBICI). Més informació a Mejor Con Bici.

Moure's en bicicleta per Sabadell, una missió impossible

Aquest títol és el que encapçala un article del diari gratuït de Sabadell SABADELL press del 25/9/2006. L'article repassa la problemàtica de la circulació en bici d'aquesta ciutat amb fotografies prou significatives de l'estat i de la mala planificació dels carrils bici. Es recullen també les opinions d'usuaris de la bicicleta i de la administració.
Crec que la problemàtica que recull l'article es pot extrapolar perfectament a qualsevol població de l'àrea metropolitana: mala planificació, descoordinació de l'administració, manca d'inversió directa a la bicicleta, incivisme, carrils mal segregats, manca de zones 30 etc.

Fiscalitat ambiental a nivell local

Llegeixo que l'ajuntament de Salt dins de l'aprovació de les ordenances fiscal ha inclòs bonificacions per a les construccions que tinguin espais per desar-hi bicicletes o cuines amb espai per al reciclatge domèstic (El Punt 24/10/2006).
Amb una mica d'imaginació totes les administracions tenen mecanismes per a gravar o bonificar certes actuacions més o menys sostenibles, en mobilitat també (zones verdes, peatges urbans etc.).

La UAB instal·la un aparcament de bicicletes Biciberg

La Universitat Autònoma de Barcelona inaugurarà un nou aparcament de bicicletes Biciberg coincidint amb la cel·lebració de la setmana de la mobilitat del 23 al 27 d'octubre. L'aparcament, que sembla que està finançat per la Generalitat, té una capacitat de 46 bicicletes.

Un Biciberg és una aparcament soterrani automàtic que funciona amb una targeta que identifica l'usuari.

La UAB instal·la un aparcament de bicicletes - 10/10/2006

El "Camí del Mar" unirà Viladecans amb la seva platja

Llegeixo a Sostenible que l'any vinent finalitzaran les obres de connexió del nucli de Viladecans amb la seva platja. Serà una via de circulació de bicicletes, vianants i vehicles i no tant sols connectarà amb la platja, sinó que també ho farà amb els diversos paratges naturals de la zona.
També citen l'article a la Malla.

Noves seccions al Bici-vici

He afegit 2 noves seccions a l'apartat "Bicicletes" del Bici-vici que en les properes setmanes aniré completant:

• Accessoris: recull informació sobre diversos accessoris per a la bicicleta, de moment només els portaequipatges i "potes de cabra", però hi aniré afegint més coses.
• Portar nens: recull informació de sistemes per transportar nens en bicicleta, des de cadiretes fins a remolcs passat per sistemes de subjecció de bicicletes de nen petit.

Portar nens petits en bicicleta

Última revisió: juliol de 2016
 
Per portar nens en bicicleta tenim diversos sistemes: les cadiretes, els remolcs i sistemes per enganxar una bicicleta de nen petit.

Cadiretes per a nens petits

Per nens entre 9 mesos(*) i 4 o fins a 6 anys (legalment fins als 7 anys), aguanten un màxim de 15 o 22 kg segons el model. S'instal·len damunt del portaequipatges (que cal que sigui compatible) o en la tija del seient amb una peça que s'hi acobla (atenció que si hi ha cables de canvi o fre!). Pot ser interessant que la cadireta es posi i es tregui amb facilitat, però amb seguretat (també pels robatoris). Els preus ronden entre 30 i 90 Euros.

Hi ha també cadiretes que es posen (i es treuen) al manillar que fins i tot es poden usar en bicicletes plegables quan el nen pesa poc. Són una opció més segura i còmode que es pot combinar amb una altra cadira a darrere si cal portar 2 nens.

Alguns models permeten regular la inclinació. És una opció interessant ja que els nens s'acostumen adormir i molts cops els hi cau el cap cap endavant.

Brompton té una cadireta no homologada (sense cinturó), però que permet portar infants sense haver d'usar un model de manillar.

(*) Es poden portar les nens que s'aguantin drets, això pot ser entre els 6 i els 9 mesos. Es convenient fer pauses cada hora perquè els nens canviïn la postura.

Bebès en bici?

Sí, els bebès que encara no aguanten l'esquena recta poden anar amb accessoris tipus "maxi-cosi" i adaptadors pel portaequipatges de la bici. Tot i així, pot ser convenient desinflar una mica la roda de darrere per esmorteir més els sotracs. També es poden posar aquestes cadiretes en remolcs o bicicletes de càrrega.

Remolcs

Permeten que el nen (o fins i tot nens) puguin jugar dins del remolc mentre es circula. Tot i que el nen tingui cinturó de seguretat pot tenir a mà joguines. La subjecció s'acostuma a fer amb un peça que s'acobla al lateral del quadre a l'altura de l'eix de la roda de darrere.

El codi de circulació no permet que les bicicletes portin remolcs per transportar nens tot i que no conec casos en que s'hagi multat, en altres països europeus està acceptat i a ciutats com Barcelona o l'Hospitalet l'ordenança de circulació ho permet. Si la reforma del codi de circulació es produeix, es preveu que es produeixin els canvis legislatius necessaris perquè els remolcs i les bicicletes adaptades pel transport de persones siguin plenament legals. Vegeu la secció bicicletes de càrrega.


Altres sistemes

Hi ha diverses bicicletes de càrrega adaptades pel transport de nens i nenes (normalment permeten portar entre 1 i 3 infants). Vegeu la secció bicicletes de càrrega.

Triobike ofereix una bicicleta, un cotxet per a portar fins a 2 nens i un sistema per portar aquest cotxet adaptat a la part davantera de la bicicleta. Bakfiets incorpora una caixa de fusta davantera que permet portar càrrega o fins a tres nens en diverses configuracions. Croozer fa un remolc que també serveix com a cotxet i com a cotxet per poder fer jogging.

I alguns altres models:

Enganxar la bicicleta del nen
 

Permeten que el nen vagi amb la seva bicicleta arrossegat per la bicicleta del pare o la mare:

• Sistema Follow-Me: agafa la bicicleta del nen per la roda de davant amb el darrere de la bicicleta de l'adult. Bon sistema de subjecció.
• Sistema tipus "trompa d'elefant": és una barra que connecta el seient de la bicicleta de l'adult amb el manillar de la bicicleta de nen. El principal problema és que la bicicleta del nen es pot torçar (i el nen va inclinat). El model més conegut és el trail-gator.

Podeu trobar més informació sobre bicicleta i infants clicant a l'etiqueta nens.

Vegeu aquest article en anglès sobre Holanda: cycling with a baby.

Cicloturisme amb nens Josie Dew's guide to cycle touring with children

Accessoris

Informació sobre diversos accessoris bàsics que poden portar les bicicletes sobretot encarat al cicloturisme i al ciclisme urbà. Podeu trobar molts més accessoris i ressenyes de productes comercials mirant els apunts etiquetats amb  "accessoris".

Llums

Són obligatoris quan es circula de nit. El de davant ha de ser blanc i el de darrere vermell, els 2 són obligatoris.

• Amb LEDs sempre: consumeixen molt poca pila i poden fer molta llum.
• Intermitents? A mi, m'agraden en posició intermitent tant a davant com a darrere. Consumeixen menys energia i en canvi criden més l'atenció.
  
• Amb bateria i carregables per USB poden ser molt pràctics. Consulteu la durada de la bateria en cada mode d'il·luminació. Tingueu en compte el mode de subjecció i el fet que potser els haureu de treure i posar cada cop que els carregueu.
  
• Amb dinamo de boixa: una boixa que s'instal·la a la roda de davant genera electricitat pels llums que ja estan pensat per continuar il·luminant uns minuts quan es para de pedalar. S'usen sobretot en bicicletes urbanes i a vegades en bicis de cicloturisme on es pot usar l'electricitat  per carregar dispositius electrònics.
• Per il·luminar es venen llums específics que funcionen normalment amb bateries externes connectades per cable. Són llums més potents i pensats per funcionar diverses hores i per a la pràctica esportiva. Els llums més urbans en mode fix ens poden fer sortir del pas, però sovint són poc potents.
  
• De dia? Cada cop més ciclistes (sobretot de carretera) porten un llum intermitent vermell al darrere per ser més visibles. No és mala idea.
  
• Amb dinamo tradicional amb fregament a la roda? Encara se'n venen, però jo ho descartaria!
• Llums ben subjectats si lliguem la bici a la ciutat. Si lliguem la bici en aparcaments, haurem de triar si volem treure i endur-nos els llums amb nosaltres o si preferim portar un llums fixos a la bicicleta. En cas d'usar llums fixos, podem triar un model senzill i robust que funcioni amb piles i que es pugui cargolar a la bici (possiblement un parell de femelles a cada cargol desincentivaran que ningú ens els vulgui robar).
• Llums de recanvi. Cal preveure la possibilitat de quedar-se sense llum. En sortides i viatges, podem portar bateries externes o panells solars per carregar llums, però un llum auxiliar com un frontal, pot ser molt pràctic tant per pedalar, com quan acabem de pedalar o per si tenim algun problema mecànic. Per ciutat, podem portar algun llum led petit de recanvi.

 

Timbre en forma d'anell al manillar

Timbre

És obligatori en tot tipus de bicis i pràctic per avisar a vianants, ciclistes, etc. N'hi ha de molts tipus, mides i estètiques, també n'hi ha d'electrònics.

Portaequipatges

Situats normalment damunt de la roda del darrere permeten portar paquets i alforges penjades als laterals de la roda (també damunt de la roda de davant). Es subjecten al quadre sota el seient i al costat de l'eix de la roda en uns forats especialment dissenyats per aquest ús. Recordeu que suporten un pes màxim i que cal repassar els caragols de subjecció de tant en tant.

Bici urbana amb 2 portaequipatges

A l'hora de triar-los podem tenir en compte:

• El pes del model i el pes que suporten
• Si són més o menys tapats ens evitaran esquitxar-nos amb el fang o l'aigua.
• Potser voldrem que siguin compatibles amb un tipus d'alforja concreta o amb una cadireta de nen. Hi ha models que tenen una bossa que es posa i es treu fàcilment a la part superior del portaequipatges.

Les bicicletes de doble suspensió només poden portar portaequipatges subjectats a la tija del seient i aquest models suporten menys pes.

No totes les bicicletes, porten els forats prop de l'eix de la roda per instal·lar portaequipatges. A vegades, els frens de disc, utilitzen aquests forats.

Alforges

Les alforges són bosses que es pengen a cantó i cantó de la bicicleta penjades d'un portaequipatges. Tot i que les més freqüents són les que es porten al portaequipatges de darrere, també n'hi ha per portar en portaequipatges davanters. Algunes característiques a tenir en compte són:

• Sistema de subjecció robust, però ràpid de treure i posar (eviteu les corretges, millor ganxos de subjecció amb tancament i obertura ràpides). Proveu-les amb el portaequipatges!
• Millor alforges independents que alforges unides: si volem en podrem usar una sola, les podrem treure més fàcilment
• Impermeables i estanques? Són potser una mica més cares i acostumen a tenir menys butxaques. També podem posar una bossa de plàstic dins.

 

Altres bosses i bosses de bikepacking

Sempre s'han portat altres bosses a la bicicleta, potser les més usuals són la de sota el seient i la que es pot posar al manillar, però la bicicleta té moltes possibilitat i en els últims anys el Bikepacking ha posat de moda no usar portaequipatges per alleugerir la bicicleta

• La de sota el seient pot ser de moltes mides, tradicionalment s'hi han portat les eines per a reparacions d'urgència, però ara hi ha bosses de fins a 15-20 l de capacitat.
  
• La de davant del manillar ens permet tenir a mà moltes coses i a la tapa tradicionalment s'hi posava el mapa de paper dins d'una funda de plàstic. El bikepacking ha posat de moda algunes bosses cilíndriques que permeten portar per exemple aïllants per dormir.
  
• Bosses per al mòbil: cada cop és més habitual disposar d'alguna bossa damunt del tub superior de la bici per poder tenir el mòbil a mà. També hi ha suports diversos per al manillar.
• Les bosses de quadre: n'hi ha de diverses formes i mides i ocupen part del triangle que forma el quadre, però normalment deixen l'espai del bidonet lliure.
• Bosses als laterals de la forquilla. En bikepacking hi ha gent que s'hi posa el sac de dormir, l'aïllant o cantimplores d'aigua. Ho subjecten amb corretges i normalment no es fan servir bosses específiques.
• Bossa damunt del portaequipatges: és un bon lloc per transportar coses. Si no usem una bossa, també és bon lloc per lligar motxilles, tendes, etc.
• Bidonets: algunes caixes en forma de bidonet permeten portar eines i això és pràctic quan portem doble suport per a bidonet o quan ja portem aigua a les alforges (on segurament s'escalfarà menys!).
  
• Algunes d'aquestes bosses serà pràctic que es treguin i es posin fàcilment, per exemple, si hi portem la documentació i els diners.
• Molt de pes al manillar o en les rodes davanteres, pot dominar una mica la direcció de la bici, cal tenir-ho present i experimentar.
• Posar massa pes a darrere o no portar-lo equilibrat ens pot desequilibrar la bici en certs moments o quan baixem de la bici.

 

La pota de cabra

Les potes de cabra permeten aguantar la bicicleta dreta. Són especialment útils quan fem cicloturisme on molts cops no trobem cap arbre ni pal que ens l'aguanti. A qui no li ha caigut mai la bici a terra?

 

N'hi ha de dos tipus: els que es col·loquen al centre de la bicicleta i els que es col·loquen a la roda de darrere:

• Al centre: tenen menys estabilitat, especialment si portem alforges, però són més fàcils de col·locar. Moltes bicis ja porten un punt especial per collar la pota. També pot ser tipus caballet (dues potes) i llavors tenen molta més estabilitat (són habituals en bicis de càrrega).
  
• A darrere: s'agafen en el punt del quadre on s'ajunta el tirant i la beina prop de l'eix de la tanca de la roda de darrere i sempre al cantó esquerre de la bici (on no hi ha el canvi). Aguanten millor la bicicleta fins i tot quan aquesta porta alforges. El sistemes de subjecció no van bé a totes les bicicletes i a més a més amb el pes i l'ús es poden deformar.

Sigui com sigui les potes de cabra no són infal·libles! Les bicicletes continuen caient!

Vegeu també:

• L'inclinòmetre (per mesurar l'inclinació)
• Apunts etiquetats amb com a "accessoris".  

Actualitzat per última vegada: març de 2021

Gestió de les bicicletes de lloguer a Barcelona

Finalment només una empresa s'ha presentat al concurs per gestionar el nou sistema de bicicletes de lloguer de Barcelona. L'empresa adjudicatària haurà de pagar 22,5 milions d'Euros durant el plaç de concessió que és de 10 anys.
Ciclo Times - La Vanguardia 28/9/2006

Registre de bicicletes de Barcelona a El Punt

L'altre dia us comentava el tema del registre de bicis de l'ajuntament de Barcelona avui he vist que hi ha informació a El Punt: El Punt 10/10/2006 i més.

Ciclo Times d'octubre de 2006

Ja hi ha disponible el Ciclo Times del mes d'octubre i aquest cop amb la grata sorpresa que el Bici-vici hi és recomanat en l'apartat sug-web-riments! Com sempre us aniré desgranant i comentant els propers dies els continguts que em semblin més interessants.

La contaminació mata cada any 16.000 persones a Espanya

La setmana passada em va arribar aquesta notícia per diverses vies. Ho van publicar diversos diaris i webs (per exemple la Vanguardia del 4/10/2006) i cercant pel Google surt la mateixa notícia de dates anteriors. És una d'aquelles veritats esgarrifoses que oblidem: segons estudis de la OMS (Organització Mundial de la Salut) 16.000 persones moren a Espanya cada any a causa de la mala qualitat de l'aire. Aquestes defuncions estan lligades a malalties respiratòries i pulmonars. Hem de saber que l'any passat 21 de les 35 estacions de control atmosfèric de l'àrea de Barcelona van superar els llindars màxims permesos (en total 26 de les 68 estacions catalanes superen els llindars).

Informació a Sostenible.

Resultat de la Cursa de Transports

Ja podem consultar el resultats (PDF) de la cursa de Transports que s'ha realitzat a Barcelona i aquest any també amb la participació de municipis de l'àrea metropolitana. Els resultats són molt evidents tot i que com a societat no els vulguem veure. Dins de la ciutat de Barcelona anar a peu, en bicicleta i en transport públic són els mitjans més barats i més ràpids, només anar en moto és més ràpid, però també més car.
Pel que fa als desplaçaments des de fora de Barcelona en que es tenia en compte únicament el transport públic i el cotxe, el transport públic ha estat en mitjana més ràpid i molt (molt molt) més barat.

Servei de préstec de bicicletes de Santander

Aquest servei de préstec gratuït que ha funcionat del 14 de juliol al 18 d'agost a Santander ha deixat 6495 bicicletes i una mitjana de 216 cada dia. Esperem que s'animin a ampliar el servei.
Ciclo Times - Diario Montañés 29-8-2006

S'obre el camí de ronda entre Llançà i Port de la Selva

Ja està obert un tram de 2 km del camí de ronda entre Llançà i Port de la Selva. El tram estrenat arriba fins a la zona del Cau del Llop. Pels 3 km restants fins a Port de la Selva caldrà esperar que es resolguin les expropiacions de diverses finques.
El Punt 17/8/2006

Ciclo Times de setembre de 2006

Ja hi ha publicat el Ciclo Times de setembre amb un munt d'articles interessants, recull de premsa etc.

Servei de préstec de bicicletes de Burgos

BICIBUR és el servei de préstec de bicicletes de Burgos. Funciona amb 4 punts de préstec i està obert tot l'any a residents, no residents i turistes.