26.6.09

La Via Verda Praga-Viena

La Via Verda Praga-Viena és una xarxa de senders i camins ciclables que connecten aquestes dues ciutats. La ruta principal és de 470 km a través de la vall del riu Vltava al sud de Bohemia i la vall del riu Dyje al sud de Moràvia, passant per zones rurals i naturals molt interessants com la regió de Trebon o el Parc Nacional de Podyjí, entre d'altres.

Més informació a Prague-Vienna Greenways on podeu trobar un mapa interactiu de les etapes o podeu descarregar aquestes guies en anglès, txec i alemany:
També he trobat aquesta ruta Praga-Viena-Praga seguint la via verda i tornant pel Danubi fins a Linz.

Carreteres secundàries, un programa de TV per descobrir el país en bicicleta

Carreteres secundàries, un programa de TV per descobrir el país en bicicleta:
Divendres va començar al parc del Fòrum el rodatge del programa de televisió ‘Carreteres secundàries’, produït per LaQuimera, que podreu veure a partir del dia 22 de juliol a les 58 televisions associades a la Xarxa de Televisions locals (XTVL). ‘Carreteres secundàries’ és una sèrie de 12 programes en els que, tot fent una ruta en bicicleta de carretera, muntanya o urbana, es proposa a l’espectador descobrir diversos indrets del país i la gent que els habita.
Tot comença quan et desvies de la ruta bàsica, alenteixes la marxa, obres els ulls i canvies la manera que tens de veure i entendre la vida i les transformacions del temps.
Al marge hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea oficial de país, li donen una dimensió inèdita. A ‘Carreteres secundàries’ no és tant important el final de la ruta, sinó què passa pel camí i quina gent trobem.
Cada capítol correspon a una ruta. A partir d’una tesi inicial i compartint la idea de J.V.Foix ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’, Rafael Vallbona, que presentarà l’espai, planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. I a més, fent el viatge poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.
En aquest primer lliurament, els programes ens portaran per Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el massís del Garraf, la serralada litoral, l’horta de Lleida, Sant Llorenç de Munt, la plana de Vic, les vinyes del Penedès, l’antiga ruta del carrilet d’Olot a Girona i la serralada de les Gavarres.
Les diverses bicicletes (a la imatge una Brompton) que s'utilitzaran durant el rodatge així com la roba han estat cedits per Probike, mentre que Vèrtic, ha cedit les mini càmeres que dónen uns plans poques vegades vistos en imatges de ciclisme a la televisió.

25.6.09

Provant una Brompton per primera vegada: Jo i la Brompton

Rafael Vallbona escriu sobre la seva primera experiència sobre una Brompton a Jo i la Brompton. Comparteixo moltes de les seva valoracions sobre les plegables i la Brompton en concret, com per exemple la sensació inicial d'inseguretat, el que pesen, el poc que frenen, entre d'altres.

I a part de passejar i fer turisme, també és ideal per fer encàrrecs i petites compres per la ciutat...

El camí de la platja del Prat

Itinerari per a bicicletes i vianants des de l'avinguda Onze de Setembre del Prat de Llobregat fins a la platja.


Mostra Camí de la Platja del Prat en un mapa més gran

Les bicicletes públiques arriben a Palma

A l'Estació Intermodal de Palma s'han posat 100 bicicletes a disposició dels usuaris que tinguin la targeta intermodal (tren, metro, bus, etc.). El servei és gratuït i funciona tots els dies de 7 a 20h. Per utilitzar la bicicleta, s'ha de signar un contracte amb el qual es lliura a l'usuari una armilla, un casc i un pany.

El sistema és similar al que s'utilitza a Holanda, on el que es pretén és que l'usuari que arribi a una ciutat amb transport públic disposi d'una bicicleta per moure's.

Aquestes bicicletes es sumen a les 100 que es van posar a la Universitat de les Illes Balears.

Font: directe!cat 25/6/2009

19.6.09

Bicicletes per a la policia

Llegeixo que La Diputació de Barcelona fa entrega de 26 bicicletes per a policies locals.

També, parlant de policia i bicicleta, ahir em vaig fixar que en la ruta dels Lakers amb autocar hi havien policies en bicicleta. Vegeu el vídeo de TV3 (a partir del minut 23) o aquestes fotos del Flickr.


Un de cada tres nens espanyols de 6 a 10 anys pateix sobrepès

Quan anirem en bici a l'escola?
Quan trencarem el cercle viciós de mobilitat quotidiana?

Més info:

18.6.09

Problemes amb la manxa

Sóc especialista en desinflar rodes amb la manxa. Recordo que ho vaig fer la primera vegada que vaig agafar una manxa d'aquestes que tenen un tanca que s'ha d'obrir, de fet ara són totes així, suposo que estava acostumat a aquelles que portaven el tub flexible (vegeu foto). Posteriorment m'ha passat diverses vegades que per posar la manxa sobre la vàlvula perdo un munt d'aire... Sóc l'únic que li passa? I no us molesten els radis? I nou enganxeu el dit? Suposo que sóc jo... Ara ja vaig més en compte.

17.6.09

Pachamama: cistelles ecològiques portades en bicicleta

PACHAMAMA és una associació que distribueix en bicicleta i per Barcelona cistelles de productes de producció ecològica i comerç just.


16.6.09

Brompton M3L versus Monty F20R

Ja fa unes setmanes vaig agafar un mateix dia aquestes dues bicicletes plegables (i també una BTT) i vaig poder-les comparar. D'entrada cal dir que són bicicletes de preus diferents i de mida de roda també diferent (16" la Brompton versus les 20"de la Monty):

Brompton M3L versus Monty F20R



A destacarA millorar

Brompton M3L






  • Sistema de plegat excel·lent i fins ara no superat: mida plegada, pes, temps i portabilitat
  • Canvi intern
  • Molt ràpida
  • Posició una mica esportiva
  • Només un dels pedals és plegable
  • Pneumàtics amb banda reflectant






  • Li falten marxes per afrontar pujades
  • Molt cara


  • Monty F20R








  • Preu
  • Permet afrontar pujades
  • Inclou bossa de transport
  • Posició còmode








  • Li falta una mica més de velocitat.
  • Plegada es pot malmetre el seient.
  • Fa de mal portar plegada (típic de la majoria de plegables)
  • No hi ha catàleg d'accessoris

  • Com a característiques comunes d'aquestes bicicletes jo destacaria:
    • Menys estables i amb menys capacitat de frenada que una bici convencional.
    • Posició del manillar no regulable i en el cas de la Monty pot resultar còmode per alguns o massa elevat per a altres. En el cas de Brompton, hi ha disponibles diversos tipus de manillar.
    • A les Brompton és habitual que el plat o el pinyó sigui més gran o petit segons la ciutat, l'establiment o les preferències de l'usuari, per tant la relació de velocitat/capacitat de fer pujades varia.

    15.6.09

    Les dades reals del Bicing

    Segons algunes fonts el 50% de les bicicletes del Bicing s'han de reposar al cap de l'any degut als robatoris i al vandalisme. Les xifres oficials ho situaven fa un mes en un 10% de les bicicletes.

    A simple vista es veu un fort increment en les últimes setmanes. Passejant per Barcelona i rodalies és força freqüent veure bicicletes del Bicing abandonades, en bon estat o amb avaries, amb o sense els parafangs blancs, vermelles o d'altres colors...

    Les bicis arriben a tot arreu, avui mateix llegia que se n'havia trobat una a Vilanova o m'explicaven l'altre dia que van enganxar a un subjecte que intentava facturar una bicicleta del Bicing (empaquetada dins d'una caixa) a l'aeroport del Prat.

    A París l'empresa concessionària ha tingut seriosos problemes amb el vandalisme i sembla que a Barcelona anem pel mateix camí i es confirmaria aquesta alarmant xifra de bicicletes "perdudes".

    Sembla que alguna cosa falla a la nostra societat, per què no diem res? De qui són les bicicletes del Bicing? Són nostres, de tots i les paguem entre tots!

    40 ciutats espanyoles podrien aplicar el límit de 80 km/h a les seves vies d'accés

    La cerca de solucions per reduir la contaminació fa que moltes ciutats es plantegin aplicar el límit de 80 km/h. És una llàstima que el motiu sigui les multes europees i no la mortalitat derivada de la contaminació que duplica la mortalitat per accidents de trànsit.

    12.6.09

    Ciclonudista 2009, dissabte 13 de juny

    Un any més arriba la manifestació Ciclonudista:
    Ja tenim preparada la Ciclonudista Mundial d'aquest any!!!
    El proper 13 de juny, dissabte a les 17h. a plaça Universitat de Barcelona, des d'allí voltarem la ciutat fins arribar a la platja propera al Fòrum. Porta't el berenar, i tot allò que creguis convenient. No cal banyador!
    Us convidem a que engalaneu la vostra bicicleta i els vostres cossos amb els colors i lemes reivindicatius mes oportuns a l'efecte. Sol@, amb la colla i la familia fins a formar una massa ciclista inergalàctica doncs a tot el Món ens manifestem.
    Més informació

    Algunes actualitzacions

    De tant en tant vaig actualitzant diverses pàgines d'aquest bloc. A mesura que tinc nova informació actualitzo les seccions (els enllaços de la part esquerra) i també he anat fent petites actualitzacions a algunes ressenyes: fotos noves, plànols, canvis en els itineraris, etc.

    Algunes de les ressenyes que he anat modificant són:
    Algunes seccions que he modificat fa poquet:
    Si trobeu algun informació incorrecte o enllaç trencat us agrairé que m'informeu.

    9.6.09

    Yuba, la bicicleta de transport

    Yuba és una bicicleta de càrrega dissenyada específicament pel transport de càrregues pesades.

    Per feina, per anar a comprar, per repartiments, però també pot portar un parell d'adults a darrera o fins a 3 nens.

    A l'esport, les dones no existeixen i més enllà del futbol no hi ha vida

    Llegint l'emocionant Crònica de la triatló Half Challenge Barcelona-Maresme (El Periódico) i posterioment llegint el primer comentari que hi apareix, m'adono de que és veritat, que no hi ha cap referència a les 500 dones que hi prenien part.

    Al segle XXI l'esport femení continua fora dels mitjans de comunicació públics i privats. Passa el mateix que els esports "no majoritaris", queden fora de les notícies. A TV3 cada dia ens hem d'empassar l'actualitat del Barça, l'Espanyol i el Madrid, tot i que no hi hagi res per explicar. A part del futbol només el bàsquet i puntualment el ciclisme, el motor, el tennis i algun altre esport afortunat aconsegueix una mica de prime-time. D'esport femení res, de triatlons, duatlons, BTT, curses d'orientació i altres esports suposadament minoritaris res de res.

    Això sí, si pagues surts a la tele, tot i que no interessi a ningú, com els Barcelona Dragons.

    8.6.09

    Com afecta la contaminació al ciclista? (II)

    Més estudis, en aquest cas un de francès que estudia l'afecte dels òxids de nitrogen i les partícules en els ciclistes. Es realitza amb un tricicle de medició i ve a dir el mateix que el cas de les partícules ultra-fines:
    • Pel centre d'un carril sempre es respira més contaminació. Quan es fa per un carril bus-bici se'n respira menys i fins a 10 vegades menys si es fa per una via segregada.
    • Els conductors de cotxe respiren més contaminació perquè estan exposats durant més temps.
    Us recomano que us llegiu l'article de Juan Merallo i si domineu el francès seguiu els enllaços de l'estudi: ¿En qué vehículo se respira más contaminación?

    Vegeu també:

    Angles morts, circulant en bici per París

    Els problemes de la bicicleta a la ciutat són els mateixos a tot arreu, fins i tot en els països més ciclistes. Si anem però una mica més al sud on a les ciutats fins ara no hi ha tants ciclistes trobem situacions encara més familiars, com la d'aquest vídeo rodat durant un any a París. Es titula Angles morts:


    Llegit aquí.

    Només València, Sevilla i Madrid signen la Carta de Brussel·les

    El passat mes de maig a Brussel·les durant el congrés Velo-City 2009 es va fer l'acta de signatura de la Carta de Brussel·les al parlament Europeu. Fins ara només tres ciutats espanyoles s'han adherit a la carta que "compromet" a les ciutats a aconseguir pel 2020 que un 15% dels desplaçament es realitzin en bicicleta.
    Aconseguir un 15% dels desplaçaments totals en bicicleta és una xifra molt important, tingueu en compte que Barcelona estaria actualment entre el 2 i el 3% i Sevilla diuen que entre un 4 i un 5%. Compliran Sevilla, València i Madrid? És qüestió de voluntat política aconseguir-ho i signar un compromís que d'aquí 10 anys ningú recordarà és molt fàcil, però també és molt significatiu que cap municipi català si hagi adherit.

    7.6.09

    Els catadiòptrics no sempre es veuen

    Why Bicycle Reflectors Don't Work explica perquè no ens hem de refiar de que ens veuran de nit quan només portem catadiòptrics. En alguns casos, depenent de com hi incideix la llum, els catadiòptrics no es veuen des de certs angles.

    6.6.09

    Pilates com a complement d'esports aeròbics


    Extret de Wikicommons
    El mètode Pilates és un sistema d'entrenament, un tipus de gimnàstica o un tipus de fitness (digueu-li com vulgueu!) que es basa en l'execució i repetició d'exercicis realitzats amb precisió que combinen estiraments amb exercicis de força. És un exercici dinàmic que va acompanyat d'una respiració toràcica, que pot ser anaeròbica i que posa força èmfasi en la zona abdominal, però que també reforça molts músculs que normalment els practicants de pocs esports no utilitzem massa. En general, es practica a terra (Pilates mat) i s'hi poden utilitzar complements com pilotes de diverses mides, entre d'altres, que ajuden a variar els músculs i les intensitats amb les que es treballa. També es fa Pilates utilitzant aparells estàtics, però desconec exactament com es desenvolupen les sessions.

    La meva experiència particular amb Pilates és que m'ajuda a reforçar la zona abdominal i l'esquena, els abductors i tota una sèrie de músculs secundaris de les cames i tinc la sensació que això m'ajuda a evitar lesions i sobrecàrregues.

    5.6.09

    Sobre les zones 30

    Un parell d'apunts sobre les zones 30. El primer explica que tot i que totes les ciutats redueixen la velocitat màxima a 30 km/h no totes tenen el concepte de Zona 30 i reflexiona sobre els avantatges de les zones 30 comparant 3 ciutats. El segon enllaç és una notícia sobre les zones 30 de Barcelona:


    Aparcament vertical per casa o per l'oficina

    Aquest aparcament vertical per a bicicletes ocupa l'espai just d'una bicicleta, no cal fer forats, no s'embruten ni es ratllen les parets i es pot canviar de lloc sempre que es vulgui. És ideal per casa o per l'oficina.

    Més informació i encàrrecs aquí.

    4.6.09

    Com afecta la contaminació al ciclista? (I)

    No us heu aguantat mai la respiració quan passava un camió? o quan un cotxe treia un núvol negre pel tub d'escapament? o quan un ciclomotor deixa anar aquella olor tant desegradable?

    L'estudi que us presento, dades del 2007-2008 del projecte Vector, analitza l'exposició dels ciclistes (també dels conductors de cotxes) a les partícules ultra-fines, les de menys de 0,1 micres. Per fer les mesures s'ha utilitzat una bicicleta amb diversos mesuradors i s'han fet mesures a 4 ciutats europees.

    Conclusions:
    • L'exposició a partícules és més alta quan el ciclista s'acosta al trànsit motoritzat.
    • Les barreres entre la calçada on circulen vehicles de motor i els carrils bici redueixen l'exposició.
    • Als carrils bici separats de les carreteres amb trànsit es redueix l'exposició significativament
    • Fonts externes de partícules, com focs o obres, augmenten l'exposició significativament.
    • Els cotxes diesel (una mica antics) i els vehicles amb motors de 2 temps incrementen l'exposició significativament.
    • Sovint els ciclistes s'exposen a pics curts i concentrats de partícules ultra-fines que ràpidament tornen a les concentracions normals.
    • Les concentracions de partícules ultra-fines a dins dels cotxes (que també s'han mesurat) mostren valors alts duran més temps causats per les partícules que entren pel sistema de ventilació i que desapareixen lentament.
    • El temps (pluja i vent) juga un paper molt important.
    • Les exposicions més altes a les partícules ultra-fines es mesuren en túnels, carrers estrets amb edificis alts i passos subterranis.
    Més informació:
    Dels efectes de les partícules ultra-fines a la salut se'n sap poc i de fet les mesures que es fan a l'àrea metropolitana normalment són de partícules més grans.

    2a Trobada de tàndems

    El proper 6 de setembre es cel·lebrarà al Penedès la 2a Trobada de bicicletes tàndem que dóna relleu a la primera que es va realitzar ara fa un any.



    Més informació:

    3.6.09

    Augment de bicicletes de pinyó fix

    Fa un mes llegia un article a El Periódico 1/6/2009 sobre les bicicletes de pinyó fix o fixed gear. Des de llavors m'hi he anat fixant més i n'he vist forces, sembla que el tema està quallant. L'article explica una mica l'origen d'aquestes bicis i una mica la filosofia i la moda associada.

    Ara m'adono que ja fa cert temps vaig crear la categoria pinyó fix i que ja hi he posat un parell d'apunts.

    Rampa automàtica per a bicicletes CycloCable

    Prototip exposat a Brusel·les el 2009
    Actualitzat a gener de 2015

    Aquest invent permet pujar rampes amb la bicicleta posant un peu en un petit ressalt que hi ha al terra i que es desplaça per una guia. Requereix una mica d'equilibri (que normalment es té anant en bici).

    El comercialitza POMA Group, però només existeix una implementació a Trondheim  (Noruega) que data del 2013 i que substitueix un primer prototip del 1993.

    Vegeu l'article a la Wikipèdia [en] que n'explica l'història.

    L'any 2009, vaig enregistrar a Brusel·les aquest vídeo d'un prototip que il·lustra molt bé el funcionament:




    Vídeo del primer prototip que es va instal·lar a Trodheim (Noruega):




    Foto del primer prototip (foto de Josep Puigdemont):

    2.6.09

    Us imagineu un vídeo porno a les pantalles del Bicing?

    Doncs això és el que va passar a Zamora! Sembla que un pirata informàtic va introduir un vídeo pornogràfic en un dels punts de préstec de bicicletes d'aquesta ciutat.

    Bicicleta del Bicing estavellada

    Sembla que hi ha certa moda d'estavellar bicicletes del Bicing escales avall.

    Sense comentaris...

    28.5.09

    Lleida acollirà el III Congrés de la Bicicleta a l'abril de 2010

    Lleida acollirà la tercera edició del Congrés Català de la Bicicleta que es cel·lebrarà del 15 al 18 d’abril de 2010. La notícia també explica les inversions que aquest Ajuntament farà en matèria de bicicleta:

    Subvencionar la industria del cotxe

    Fa setmanes/mesos que vull escriure sobre les subvencions a la industria de l'automòbil ja que dia darrera dia les notícies en van plenes i jo m'indigno de que cada any estiguem igual i que les multinacionals ens facin xantatge i que els diners públics vagin any rere any a subvencionar un model de negoci antiquat que aporta molt poc a la nostra societat.

    Em semblaria bé que la administració pública subvencionés la infraestructura per facilitar la implantació i la fabricació de vehicles elèctrics, això sí que seria un canvi de model i donaria futur a aquesta industria.

    No m'allargo més perquè hi ha altra gent que ha escrit molt millor sobre el tema.

    Algunes opinions que comparteixo al respecte:


    27.5.09

    Un autocar averiat ha respectat el carril bici i s'ha mantingut aturat al dels cotxes

    Un vehicle d'autocars Pujol ha respectat el carril bici quan s'ha espatllat i s'ha mantingut aturat al dels cotxes. Cliqueu i veureu les fotos d'aquest autocar que s'espatllat en un carrer de Barcelona.

    Normalment quan s'espatlla un cotxe o un autocar és molt habitual veure'l damunt del carril bici o de la vorera, en aquest cas l'ha deixat en el carril dret sense trepitjar el carril bici. Se li ha parat allà o és que alguna cosa està canviant?

    26.5.09

    Nou mapa de camins del delta del Llobregat

    Diumenge em van ensenyar un nou mapa del delta del Llobregat amb forces camins. Avui l'he trobat quan estava cercant informació sobre el nou accés a el Semàfor i la caserna de Carrabiners al Prat.
    També he vist algun petit error i algun nom desplaçat o sigui que aneu en compte. D'altra banda es tracta d'una zona encara molt canviant.

    El risc d'accident associat a diversos mitjans de transport

    Anar en bicicleta no és perillós, és molt més perillós anar en cotxe. Però aquest és un dels prejudicis que es té sobre la bicicleta. En la taula següent podeu veure la relació de risc de diversos mitjans de transport en relació al cotxe:
    Tipus de vehicleNivell de risc
    Cotxe100
    Avió12
    Autocar9
    Tren3
    Bicicleta2

    Font: "Anar en bicicleta: la solució capdavantera a les ciutats". Comissió Europea/Generalitat de Catalunya

    Més dades, en aquest cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona del 2003, són els lesionats en accidents segons el tipus de vehicle que conduien:

    Tipus de vehicle%
    Ciclomotor/motocicleta49
    Turisme33
    Vianants13
    Camió o autobús
    4
    Bicicleta2

    Font: “Agència de Salut Pública de Barcelona, dades de la Guàrdia Urbana de Barcelona”. Aj. de Barcelona

    La plana de Vic la més afectada per l'excés d'ozó

    Sembla que tot i que l'ozó procedent dels cotxes i la industria ve de l'àrea metropolitana, el vent se l'endú cap a Vic on es suma amb l'ozó d'origen natural del Montseny. L'any 2008 es van superar els límits de la UE 100 dies i la UE prohibeix que es superin els 125 gr/m3 més de 25 dies a l'any. Pel 2010 s'hauran de complir escrupulosament els límits i com que sembla que no serà així hi haurà multes europees...

    Obert l'accés a la caserna de carrabiners i al Semàfor al delta del Llobregat


    A través de l'apunt Amb bici fins a l'antiga caserna de Carrabiners i el semàfor del Prat (Bici Baix) descobreixo que s'ha obert un nou camí per visitar la caserna dels carrabiners i el Semàfor, dues construccions arran de mar a la platja del Prat i accessibles des del Mirador de la Bunyola.

    Vegeu també la ressenya del tram final del Camí Verd del Llobregat.

    Una mica d'informació sobre aquestes construccions extreta d'aquí:

    LA CASERNA DELS CARRABINERSEls primers edificis de la caserna daten del 1844. La seva construcció va ser promoguda pel Cos de Carrabiners Reials per reprimir el contraban, especialment de tabac, i vigilar la costa. Durant el cop militar del 1936, els carrabiners es van mantenir fidels a la república, fet que va precipitar-ne la dissolució en acabar la Guerra Civil. Des del 1939 fins el 1970, la caserna va ser ocupada per la Guàrdia Civil.

    EL SEMÀFOR
    La construcció de l'edifici del Semàfor data de l'any 1887 i va ser feta per regular el trànsit marítim costaner i evitar accidents. Els guaites que hi vivien avisaven el castell de Montjuïc de qualsevol incidència. També recuperaven víctimes, objectes i embarcacions naufragades. La consolidació d'aquest edifici ha estat duta a terme per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a través de l'empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL), com a compensació territorial per la implantació de la dessalinitzadora metropolitana.


    25.5.09

    Les Brompton una mica més barates

    L'altra dia ja em vaig fixar que hi havia rebaixes en el preu de les Brompton, ho comenta en Marc Belzunces:
    Si esteu interessats en comprar-vos una Brompton, ara és un MOLT bon moment. La caiguda de la lliura britànica enfront l'euro per la crisi,ha fet que actualment comprar una Brompton pugui sortir uns 150 EUR més barata. El model estàndar de 3 velocitats amb parafangs ha passat de 964 EUR a 820 EUR.

    Si vas en transport públic a la feina a diari, aquest preu l'amortitzaràs en uns 2 anys i mig. Si hi vas en cotxe, en 6 mesos.

    Tant Probike, com Cap Problema, com Bike Tech ho anuncien al seu web.
    Només afegir Espai Bici a la llista de botigues.

    No trobar el moment just per anar en bici

    El moment just explica que molta gent no veu encara el moment per anar en bicicleta. Quan fa fred perquè fa fred i quan fa calor doncs per això, aquestes són dues de les excuses per no agafar la bici més habituals, aquestes i els seus derivats. Si a més a més hi sumem que es tracta d'una conversa d'ascensor, llavors el tema del temps està a l'ordre del dia.

    Vegeu també si encara no ho he fet les Excuses per no agafar la bici.

    Article sobre el fundador de Probike i el seu model de negoci

    La bici com a estil de vida (El Periódico 10/5/2009) és un article sobre el fundador de Probike i el seu model de negoci que va sortir a la secció d'economia d'aquest diari ja fa unes setmanes.

    24.5.09

    Bicing: ¿anem per bon camí?

    S'ha publicat un nou article d'opinió (El Periódico 24/5/2009) sobre el bicing que enllaça amb els articles publicats durant aquest mes i escrits per personatges del món econòmic i de la mobilitat.

    L'article cau massa en el tòpic de la perillositat dels ciclistes pels vianants, sense tenir en compte que la xifra greu són els atropellaments de vianants per part de cotxes i que si els ciclistes circulen per les voreres per por de circular per la calçada.

    22.5.09

    Barcelona Bike House Project

    BCN Bike House Project és un projecte arquitectònic de final de carrera de Jordi Manuel Galí que proposa la creació d'una centre per a la bicicleta o casa de la bicicleta que agrupa diversos serveis relacionats amb la bici. L'edifici més alt i estret és un aparcament intel·ligent de bicicletes, l'altra part és on s'agruparien serveis com tallers de reparació, botigues, associacions, bici-missatgers, oficina municipal de la bicicleta, policia en bicicleta, etc.

    Més info a http://bicionarquitectura.wordpress.com

    21.5.09

    Enllaços comercials

    Enllaços a botigues, marques i productes, serveis per a la bicicleta, etc.

    Botigues
    Bici Missatgers
    Accessoris
    Lloguer i rutes turístiques a Barcelona ciutat
    Cicloturisme al Penendès
    Última actualització: febrer de 2014

    Brompton tunejada

    En un post del Blog de Cap Problema he trobat l'explicació i les fotos del tuning que ha fet un client d'aquesta botiga a la seva Brompton, aquí teniu un resum de la llista de canvis:
    • Quadre verd amb basculant i potencia negre
    • Manillar recte d’alumini
    • Palanques fre Promax de carretera
    • Cobertes Schwalbe, model kojak
    • Pedals de BMX, negres de plàstic, marca Odissey. Suposo que no plegables
    • Selló de carretera, marca Selle Itàlia, pesa 165gr amb rails de titani.
    • Plat de 54 dents, jo crec que en porto 52 i ja costa moure'l!

    20.5.09

    El tricicle de Google Street View

    Si utilitzeu el Google Maps ja sabeu que hi ha una característica nova des de fa ja molts mesos, el Google Street View. Aquest programa et permet navegar pels carrers a través de fotos panoràmiques de 360 graus. Per fer aquestes fotos Google utilitza un cotxe amb unes càmeres. Ara m'assabento que per arribar als llocs on els cotxes tenen prohibit l'accés utilitzen un tricicle.

    Avaluació del Bicing

    L'informe del RACC que es va presentar la setmana passada posa números als problemes del Bicing. Analitzant més de 2000 bicicletes han conclòs que només un 30% estaven en bon estat i que el 12% eren inservibles. Mirant el detall de les dades veiem que entre un 25 a un 30% de les bicicletes no podrien circular legalment de nit per falta de llums i que un 8% tampoc ho podrien fer per falta de timbre.

    Una altra dada interessant que l'Ajuntament ha fet pública és que cada any s'han de reposar el 10% de les 6.000 bicicletes. Un 6.6% perquè han desaparegut i un 4% perquè han sofert algun acte de vandalisme.

    19.5.09

    El 51% dels desplaçaments a Barcelona es fan a peu o en bicicleta

    Segons dades d'una enquesta realitzada el 2008 per l'Ajuntament de Barcelona el 51,5 % dels desplaçaments es realitzen a peu o en bicicleta, el 35,9% en transport públic i el 19,5% en transport privat motoritzat. Si no recordo malament el 2006 els percentatges de desplaçaments no motoritzats, transport públic i privat motoritzat eren de 31%, 36% i 33%, respectivament.

    Com ja he anat comentant els accidents amb bicicletes implicades han augmentat un 11,3%, però els desplaçaments en bici han augmentat un 26%. O sigui que no us deixeu enganyar per titulars, la bicicleta és més segura ara que abans.

    Capota per a bicicleta

    La casa Veltop fabrica capotes per a bicicletes adaptables a molts models diferents. L'invent incorpora un vidre davanter que es pot abaixar quan no s'utilitza. La capota queda plegada sota el seient i per muntar-la i desmuntar-la cal posar unes vares flexibles. Tant les vares com els laterals de plàstic es pleguen manualment i es porten en una bossa en el portaequipatges.
    El muntatge/desmuntatge sembla que es fa en un parell de minuts. Em preocupa l'efecte del vent, tant pel fet que et pots mullar igualment les cames com pel fet de que un cop de vent et pugui dominar la bicicleta, tot i que segurament si el vent ve de darrera deus anar a tota vela!


    18.5.09

    Fast Lane, Fat Lane

    Excel·lent campanya publicitària de l'ajuntament de Manchester:
    Crema calories, estalvia diners i arriba puntual.
    Carril ràpid. Carril per a grassos.
    Com sabeu els problemes d'obesitat, la mortalitat per malalties cardiovasculars i els seus costos sanitaris són més grans en els països anglosaxons a excepció dels països on es va més en bicicleta. Per cert, l'obesitat infantil a Espanya comença a ser un problema. La imatge està extreta d'aquí.

    El ban de l'Alcalde de Barcelona sobre la Diagonal

    El Ban sobre la Diagonal publicat el passat mes de març es cobreix de glòria:
    [...] I podem aconseguir que sigui més neta i sostenible, que el transport públic -l'autobús i també el tramvia- esdevingui més eficient, els vianants s'hi puguin moure a gust, les bicicletes discorrin sense perill per a ningú i els cotxes disposin de l'espai just i necessari [...]
    Segurament és un error i el que realment volien dir era:
    el cotxes discorrin sense perill per a ningú i les bicicletes disposin de l'espai just i necessari
    O no?

    17.5.09

    Manxa dins la tija del seient

    Em vaig quedar sorprès l'altre dia quan em van ensenyar com les bicis plegables Dahon porten una manxa dins la tija del seient.

    Impressionant!

    16.5.09

    Les bicicletes públiques s'escampen per tot el món

    Avui s'ha inaugurat Villo, el servei de bicicletes públiques de Brusel·les. Són 180 estacions i 2.500 bicicletes. Les estacions estan una mica massa allunyades, a 450 m unes de les altres. Les bicis són les de Decaux (com les de Sevilla) i el sistema a nivell de preu es similar al de Barcelona. Cal dir que aquest sistema s'havia inaugurat anys abans sense èxit, segurament perquè hi havia només 20 estacions i 250 bicicletes i a més a més pel preu del servei.

    Aquest any 2009 s'inauguren un munt de sistemes de bicicletes públiques arreu del món:
    • Buenos Aires
    • Brisbane i Melbourne
    • Montréal (en funcionament) i Toronto
    • Bogotá
    • Blackpool, Bristol i Londres
    • Niça i Vannes (Gwenned en bretó)
    • Dublin
    • Tel Aviv
    • Gènova (en funcionament)
    • Mònaco (en funcionament)
    • Taipei (en funcionament)
    • Konya (Turquia)
    • Alignton, Denver, Honolulu, Miami Beach, Saint Xavier University (en funcionament, Chicago) i San Francisco

    10.5.09

    Ariadna Tudel guanya la Titandesert amb una bici feta a mida

    Llegeixo a través de llista d'Espai Bici que aquesta ciclista andorrana ha guanyat la Titandesert amb una bicicleta a mida feta a Espai Bici, en aquest web descriuen el projecte de creació de la bici i també podeu accedir directament a les parts més destacades de la bici:
    1. Ruedas 29”
    2. Horquilla de paralelogramo
    3. Platos ovales
    4. Cambio interno
    5. Sillín Anatómico
    6. Cuadro a medida

    8.5.09

    Ruta en BTT Viladecans - Sant Climent de Llobregat - Ermita de Sant Antoni

    Ruta Viladecans - Sant Climent - Roques Blanques - Coll de Cartró - Ermita de Sant Antoni (Montpedrós) - Coll de Cartró - Coll de Querol - Sant Climent - Viladecans.

    Distància: 18km

    Desnivell acumulat: 400 m aproximadament

    Descripció de l'itinerari:

    Sortim de Viladecans remuntant la riera de Begues (hi ha carril bici). En arribar al final de l'avinguda podem continuar camp a través fins a trobar una pista i agafar-la cap a l'esquerra per ficar-nos dins la riera. La travessarem i agafarem la carretera fins a Sant Climent.

    A Sant Climent anirem cap al centre pel carrer de la Riera o pel del Mig, després pujarem per Països Catalans per agafar els carrer de la Costa Fustera i de Querol. Aquest últim carrer es convertirà en pista forestal i el seguirem deixant una primera pista amb una cadena a l'esquerra (vegeu foto esquerra). Més endavant, deixarem la pista (que puja al coll de Querol i que serà el camí de tornada) per agafar-ne una que baixa a la dreta amb una cadena (vegeu foto dreta). Canviarem de vessant i començarem a pujar veient a l'altre cantó la pista que hem deixat.

    Aviat en un revolt veurem Sant Climent i poc després deixarem una pista en pujada a la dreta. Finalment anirem a buscar el coll per un camí més estret. Resseguirem el coll cap a l'esquerra per la pista i veurem vistes de la plana deltaïca (vegeu la foto de sota).
    Continuarem ja en baixada fins a un trencall (Vall de Llor) on agafarem la pista que puja cap a Torrelles. Un parell de corbes més amunt agafarem la pista de la dreta i continuarem fins a una corba on tenim bones vistes. Tornarem a la pista que es convertirà en el camí de Can Cartró i que ens portarà fins al coll del mateix nom dins el terme municipal de Torrrelles de Llobregat a l'urbanització Cesalpina.

    Arribats al coll travessarem el carrer principal per agafar una pista que comença planejant, al cap d'uns 450 metres arribem a una cruïlla i continuarem per la pista més marcada (més o menys recte, una mica a l'esquerra, en direcció nord) i continuarem uns 400 metres més per arribar a una nova cruïlla, anomenada la plaça de les Bruixes (vegeu foto) , on anirem recte per encarar una pujada constant d'uns 100 metres de desnivell i un 700 metres de distància fins a l'ermita.

    L'ermita de Sant Antoni (352 m) té poc interès arquitectònic, en canvi aquest vèrtex geodèsic de perfil característic és un fantàstic mirador que ens ofereix vistes força interessants per tots els vessants. El turó també rep el nom de Montpedrós.

    La tornada la farem desfent el camí, però us proposo fer-la una mica més directa pel coll de Querol. Així doncs tornarem a agafar el camí de Can Cartró, però el deixarem poc després per agafar un trencall a la dreta. En cas de dubte seguirem en direcció sud-oest. Un cop al coll de Can Querol descendirem en direcció a Sant Climent fins a trobar la pista de l'anada i llavors senzillament desfarem el camí.



    Alternatives
    Aquesta és la ruta tal i com la vam fer nosaltres, el més coneixedor de la zona era el company, però d'alternatives n'hi ha un munt perquè de camins en aquesta part del Garraf no en falten. i a més hi ha forces pals indicadors. Algunes idees alternatives un cop a Sant Antoni són:
    • Baixar cap a la Colònia Güell, Torrelles, Santa Coloma de Cervelló o Sant Boi. Enllaçar-ho amb el riu Llobregat.
    • De tornada, un cop al coll de Querol continuar cap al turó del Tabor i seguir aquesta ruta o continuar per la costa fustera i tornar cap a Sant Climent per la Carrenada.
    Per aquesta zona també he fet algunes ressenyes més:

    Els robatoris són el principal problema de les bicicletes públiques?

    Avui trobant aquesta bici fora de l'àrea bicing em preguntava si els robatoris acabarien amb el bicing. Sembla que a París els robatoris i el vandalisme han suposat un problema important que ha fet adoptar mesures. Aquí encara no se'ns ha facilitat xifres clares, sembla que moltes de les bici robades es recuperen, però no sempre es poden reparar, de fet si us fixeu en la númeració de les bicis veureu que supera o duplica el nombre de bicis teòricament disponibles.

    Com sempre una actitud proactiva de la ciutadania denunciant situacions anòmales i més participació de les polícies metropolitanes aturant els ciclistes que condueixin fora de l'àrea bicing i no tinguin el carnet del bicing acabaria ràpidament amb el problema.

    7.5.09

    Nova Ruta 4 pel Delta de l'Ebre: L'Aldea - Camarles - l'Ampolla

    M'he assabentat de la publicació del quart itinerari oficial en bicicleta pel Delta de l'Ebre, es tracta de la Ruta 4: L'Aldea - Camarles - l'Ampolla (PDF) .

    Són 24,3 km sortint de l'Ermita de l'Aldea i anant força plans per asfalt i terra (en alguns trams poden haver-hi cotxes). La ruta es pot reduir a uns 15 km si tornem en tren des de l'Ampolla.

    Vegeu també les altres rutes.

    Bici del bicing robada?

    L'altre dia vaig veure una bici del Bicing circulant fora de Barcelona, potser casi a un quilòmetre de l'estació més propera. No portava la llum de davant, ni el parafang blanc de darrera. Vaig parar a la dreta per deixar-lo passar i poder-li fer una foto discretament amb el mòbil.

    6.5.09

    La bicicleta va arribar primer

    No sé si heu vist les imatges de d'aquell conductor que atropella diversos vianants en una desfilada reial a Holanda. Doncs si us fixeu en les imatges el primer policia que hi arriba ho fa en bicicleta. Una prova més que la bicicleta és més ràpida:

    4.5.09

    Amor i odi al Bicing i el Bicing és guai!

    Amor i odi al Bicing i el Bicing és guai! són un parell més d'articles d'opinió sobre el bicing que publica aquests dies El Periódico. Tots dos molt recomanables.

    Quatre miralls retrovisors per a la bicicleta

    En aquest enllaç he trobat diversos miralls per a bicicleta. Havia vist diversos models similars (inclòs aquest gadget digital o aquest fet artesanalment), però aquest de la foto no l'havia vist mai (potser en pelis d'espies...).

    3.5.09

    Entrenant per la ciutat (III). El risc de lesionar-se

    Un dels problemes que al meu entendre hi ha en el ciclisme urbà són les constants aturades. El para i arrenca no és molt bó per les articulacions i sovint no ens podem anticipar i tenir la marxa adequada. La ciutat és així, el carrils bici no tenen massa continuïtat, la bici no té prioritat, els semàfors, els vianants inesperats etc. Si això li sumem alguns factors més com per exemple:
    • que potser no estem utilitzant la nostra BTT o la nostra bici de carretera, sinó una bici més senzilla que lligarem al carrer o una plegable on regulem l'altura del seient a ull cada dia al sortir de casa...
    • o portem un calçat amb més o menys sola i no ajustem l'altura del seient.
    • i mai no pensem en fer un escalfament i uns estiraments quan agafem la bici
    • i li fotem canya massa aviat quan la musculatura encara està freda...
    • algunes bicis plegables tenen poques marxes que volen cobrir molt de ventall de manera que els canvis no són gaire esglaonats...
    En resum, tant si anem a treballar/estudiar en bici, com si anem a fer una volta de lleure o a entrenar, molt cops hem de sortir d'un poble o ciutat fent un recorregut urbà aturant-nos i arrencant més del que voldríem i per tant haurem d'anar en compte, utilitzar marxes toves i si més no escalfar una mica abans de fotre-li canya...

    Vegeu també:

    2.5.09

    Com anar a treballar en bici i semblar chic

    L'article How to cycle to work and look chic explica com s'ho fan algunes dones londinenques per anar a treballar en bici i transformar-se en executives sexy canviant-se de roba als lavabos de la feina... Tot i que l'article és una mica superficial desmenteix alguns mites d'anar en bici:
    • D'entrada totes elles van en bici entre 25 i 40 minuts, estimo que fan entre 5 i 10 km. Molta gent es pensa que fer més de 5 km és massa cansat o es sua massa.
    • Cap d'elles es dutxa a la feina, comenten que no suen massa, especialment si s'ho prenen en calma i una d'elles diu que a la feina té unes tovalloletes desodorants per si les necessita...
    En el que si coincideixen totes és que es canvien de roba a la feina, la porten plegada i també tenen sabates i alguna peça de roba a la feina. Ho fan per no arrugar la roba, per no mullar-se o enfangar-se, perquè no porten talons anant en bici, etc.

    De totes maneres, dalt de la bici també es pot anar chic, sinó veieu les fotos del bloc:
    I alguns enllaços més gràcies al Joel: