Mobilitat elèctrica sobre dues rodes: bicicletes, patinets, ciclomotors i motos.

He volgut fer una mica de prospectiva dels costos i les característiques de diversos vehicles elèctrics de dues rodes que crec que competeixen en la mobilitat sobretot urbana, però també per a desplaçaments interurbans. He deixat de banda les externalitats o els beneficis de salut dels mitjans més actius, almenys fins a les conclusions. En concret, he estat mirant:

• Motos elèctriques de categoria L3e (equivalents a 125 cc) i de velocitat màxima de 90km/h
• Ciclomotors elèctrics
• Bicicletes elèctriques de 45 km/h (també anomenades speed bikes o speed pedelecs)
• Bicicletes elèctriques convencionals (a Europa també en diuen pedelecs)
  
• Patinets elèctrics (Vehicles de Mobilitat Personal, VMPs)
  

Les 3 primeres categories requereixen matriculació, casc, assegurança i passen la ITV.

Les bicicletes de 45 km/h

L'Opium és una bici de 45 km/h amb
una autonomia teòrica de 280 km
i possibilitat d'afegir una 2a bateria.

Potser el cas més desconegut és el de les bicicletes elèctriques amb assistència al pedaleig fins als 45 km/h que a efectes legals ve a ser un ciclomotor (amb les mateixes obligacions), però amb la diferència que estan preparades per pedalar i que per tant amb una bateria de poca capacitat i poc pes, aconsegueixen autonomies molt grans. Però pel que veig, punxen en els preus que són molt elevats i que a més no tenen cap tipus de subvenció pública. Suposo que els preus són fruit de que la producció i venda d'aquest tipus de bicicletes és encara molt baix. I és una llàstima, perquè els usuaris probablement tindran en compte el preu abans dels beneficis que té una bicicleta (encara que sigui elèctrica) per a la societat.

Preus i característiques molt diverses

La catalana Silence fabrica
aquest ciclomotor i diverses motos

En totes les categories, trobem preus molt diversos. La capacitat de la bateria és la que penalitza més el preu i el que marca també l'autonomia, especialment en el cas de les motos i els ciclomotors. En els rangs de preus hi ha moltes categories que es solapen i per tant fer comparacions és difícil, però algunes coses queden clares:

• Les motos i els ciclomotors elèctrics són més cars i amb menys autonomia que els seus homòlegs de combustió. On presenten avantatges és amb el cost de recàrrega per km recorregut i per tant la diferència de preu es pot amortitzar amb un temps de vida teòricament més llarg.
  
• Amb els preus actuals de l'electricitat, encara surt molt econòmic recarregar una moto (1-2 € als 100 km) i per tant poc importa que recarregar una bici elèctrica sigui unes 10 vegades més econòmic.
• L'eficiència de la bicicleta és evident, menys pes i més autonomia.
• Hi ha molta picaresca en càlcul de l'autonomia i les autonomies homologades diuen que són poc realistes i que per tant cal pensar que no hi arribarem mai i menys quan la bateria tingui ja uns anys.
  
• La bicicleta elèctrica és més econòmica que motos i ciclomotors i el seu preu ha baixat, però també hi ha una gamma molt extensa i preus que poden superar els de les motos quan anem a la gamma alta i a la gamma alta esportiva.
• La bicicleta de 45 km/h té un preu poc competitiu (n'hi ha molt poques que no superin  els 3.000 o els 4.000 €).
• El patinet elèctric o VMP té un preu de compra molt competitiu, almenys d'entrada.
  

Partint d'una gamma bàsica i fins a una gamma mitjana podríem dir que actualment els rangs de preus de les 4 categories de vehicles estudiades són aquests i tenen aquestes característiques:

Vehicle	Preu	Autonomia	Cost de càrrega	Pes
Moto L3e (125 cc)	2.800 - 5.800 €	50 - 130 km	1,2 € / 100 km	90-170 kg
Ciclomotor	2.000 - 4.500 €	50 - 150 km	1 € / 100 km	> 90kg
Bicicleta 45 km/h	2.400 - 4.500 €	Fins a 180 km	0,13 € / 100 km	24 - 30 kg
Bicicleta elèctrica	600 - 2.600 €	Fins a 90 km	0,10 € / 100 km	18 - 25 kg
Patinet	200 - 500 €	15 - 40 km	0,25 € / 100 km	12 - 15 kg

Via Verda Foix - Saint Girons

Feia temps que em cridava l'atenció aquesta via verda. Sobretot per la proximitat amb Catalunya, la possibilitat d'arribar-hi en tren i la promesa que en un futur connectarà amb altres vies verdes podent arribar a l'Atlàntic per un cantó i al Mediterrani per l'altre.

Actualment, aquesta via verda fa uns 42 km i connecta Foix amb Saint Girons seguint el traçat d'un antic tren que va funcionar del 1884 fins al 1955 quan la competència amb la carretera la va fer poc viable. Encara es conserva la major part de la infraestructura, edificis i estacions, túnels, ponts (alguns d'ells metàl·lics i amb terra de fusta) i un gran viaducte prop de Foix.

És un itinerari est-oest que transcorre més allunyat de la carretera pel cantó oriental (travessant boscos i pastures) i és molt ombrívola i per tant es fa força bé a l'estiu. El paviment és majoritàriament terra compactada i es pot fer prou bé amb qualsevol bicicleta.

Comparant amb altres vies verdes, potser l'hi falta una mica més de senyalització i sobretot algunes zones de descans (no n'hi havia cap). Vam coincidir amb una màquina desbrossadora que feia el manteniment dels laterals i també ens vam fixar que un pont amb terra de fusta s'hi havien substituït alguns travessers i s'havia marcat els que calia substituir.

Les estacions i els edificis ferroviaris han estat completament privatitzats i ara tenen usos diversos (alguns són cases particulars). Alguns costen de reconèixer, però d'altres han mantingut el nom de l'estació.

Com us explicava al principi, en un futur ha de ser possible connectar a través d'aquesta via verda amb l'Atlàntic per un cantó i amb el mediterrani per l'altre (vegeu el mapa de les vies verdes franceses, en color gris discontinu es marquen les futures ampliacions).

La por al canvi en un món canviant

Diuen els entesos que tots tenim por als canvis tant si aquests són petits com si són grans. Els canvis modifiquen les nostres rutines i això provoca sensacions que no solen ser positives. Els experts aconsellen relativitzar els problemes, aprendre a deixar anar certes coses i abraçar-ne de noves, entrenar la ment llegint, debatent i fent coses noves tan senzilles com triar un camí nou per anar o tornar en un desplaçament habitual.

I us explico tot això, perquè el món està canviant, sempre ho ha fet, però sembla que ara ho fa més ràpid. Només cal preguntar-se quantes coses han canviat en les nostres vides i en el nostre entorn en els últims 2 anys des de l'inici de la pandèmia. I la cosa s'està accelerant.

El context actual és un món post-pandèmic amb crisi climàtica i amb necessitat d'una transició energètica urgent, amb sobre-població, amb falta de recursos naturals i amb problemes ambientals, socials i econòmics greus. No sé si tothom és conscient d'aquests problemes i de la magnitud del canvis que ens esperen.

Són canvis que hem de fer, perquè el preu de no fer-los és massa alt, tant és així que els responsables polítics fan canvis en les polítiques, massa a poc a poc, però els estan fent.

Alguns ciutadans s'ho prenen com una imposició del polítics i els partits opositors intenten rascar vots donant suport als veïns que no volen canviar. Populisme, crítiques poc constructives, gent que critica la manera de fer quan realment no volen canviar i estan en contra de la mesura que s'aplica. No estic parlant d'enlloc en concret i a la vegada estic parlant d'un munt de llocs a la vegada: la pacificació d'un carrer, les restriccions d'accés als cotxes, la implantació d'un sistema de recollida d'escombraries tipus porta a porta, els impostos tipus "qui contamina paga" i tants altres canvis. El lema "Eco not ego" de la foto per mi il·lustra, entre d'altres coses, l'egoisme de molts ciutadans que no volen canviar i que volen que tota la resta continuem pagant el seu model de vida. Aquest article també s'hagués pogut anomenar "l'egoisme davant del canvi en un món canviant".

He parlat en moltes ocasions de com canviarà la nostra mobilitat en els propers anys derivat de l'encariment del petroli i per la impossibilitat tecnològica actual de substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics. Però els canvis que ens venen ja a sobre són immensos i no només en la mobilitat, alguns exemples:

• Amb la pujada del preu de l'electricitat i del gas i amb les tarifes horàries qui no ha canviat hàbits? A quina hora poseu la rentadora? Encara feu la pizza el divendres a la nit o l'heu passat a dissabte? O potser eviteu engegar el forn?
  
• Probablement, en els propers anys, les hores d'electricitat més econòmica seran les de més sol i les més cares al vespre que és el tipus de consum de qui té i vol aprofitar les seves plaques fotovoltaiques.
  
• Us heu posat ja plaques fotovoltaiques aprofitant les subvencions o us ho esteu pensant? Si viviu en una comunitat de veïns, potser ja heu parlat de fer una comunitat energètica. Probablement, aquest és un dels canvis que veurem aviat.
• Si necessites un cotxe nou, potser et plantejaràs comprar-ne un d'elèctric i valoraràs el preu i probablement veurem com cada cop més gent decideix compartir o llogar un cotxe enlloc de comprar-lo. Si finalment en compres un, potser serà de poca autonomia (més assequible) i això farà canviar la manera com et mous.
  
• En aparcaments comunitaris, cada cop hi haurà més demanda d'instal·lar comptadors i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics, però veurem que és tècnicament impossible carregar tots els cotxes a la vegada i potser ens haurem de conformar amb una càrrega parcial i això ens portarà a fer servir menys el cotxe.
• Probablement, ens aparcaments subterranis comunitaris, veurem cada cop més bicicletes, bicicletes elèctriques, bicicletes de càrrega i motos elèctriques compartint antigues places d'aparcament de cotxes perquè amb aquests vehicles elèctrics segurament en podrem carregar molts més a la vegada.
• Els nostres hàbits alimentaris canviaran quan es repercuteixi en el preu el cost real del transport. Consumirem més productes de proximitat i de temporada. Menjarem menys carn. Els preus seran més elevats i proliferaran els hort urbans.
• En el preu de l'habitatge, hi tindrà molt més pes la seva eficiència energètica: l'aïllament de l'habitatge i el seu sistema de climatització.
• Pagarem taxes de residus en funció del pes dels residus que generem i generar envasos o rebuig ens sortirà més car que la resta de fraccions. De fet, els Ajuntament ja paguen diferent segons el residu, el que passa és que fins ara ho pagàvem entre tots.
• Veurem cada cop més compostadors comunitaris i particulars, també en balcons!
• El preu de l'aigua s'encarirà i per tant veurem menys jardins particulars i més horts. Més sistemes d'aprofitament i emmagatzemament d'aigua (aigua pluvial o aigües grises).
• Veurem menys places dures i més verd urbà, però les espècies de vegetació canviaran. Veurem menys gespa i, en tot cas, més herba groga a l'estiu.

En bicicleta tot i alguns problemes de salut

Un dels tòpics de la bicicleta és que és per a gent jove i esportista i això és com dir que caminar és per a gent jove i esportista.

 

La bicicleta és per a totes les edats i amb els anys he anat coneixent persones que amb diverses edats, malalties i discapacitats, la utilitzen amb normalitat. També tinc la sensació que els metges, fins a cert punt, han normalitzat que anar en bicicleta és com caminar i que per tant et donen orientacions de que fer i que no fer segons la teva malaltia.

 

Us faré una llista de casos (alguns de més genèrics i d'altres més concrets) que he conegut. Evidentment, això no és una guia mèdica.

Why do we bike?

Why do we bike? (Per què pedalem?) és un documental italià de 2016 que intenta respondre a la pregunta de per què la gent ho deixa tot per emprendre un viatge en bicicleta. Els directors del documental viatgen en bicicleta d'Itàlia fins a Noruega visitant altres ciclo-viatgers que expliquen les seves vides, els seus viatges, els motius per emprendre'ls i l'experiència de viatjar en bicicleta.

 

El migmetratge és lent i amb força èmfasi ens els paisatges que recorren els directors, volent recalcar que, entre entrevista i entrevista, els directors pedalen cap al nord. A la vegada, en les entrevistes als viatgers, es mesclen imatges enregistrades pels propis ciclo-viatgers que ajuden a explicar les seves experiències.

M'agrada la filosofia i la senzillesa que desprenen les històries que explica el documental. No m'ha vingut res de nou, per exemple tothom parla de la sensació de llibertat de viatjar en bicicleta.

En podeu veure el tràiler a continuació:

Roba per anar en bicicleta. Del ciclisme esportiu a la mobilitat diària.

A l'hora de triar la roba per anar en bicicleta, entrem en un món molt personal de gustos, sensacions i necessitats. No tothom és igual i a més som canviants al llarg del temps. En aquest article, repasso tot tipus de ciclisme des de l'esport a la mobilitat diària, des d'un punt de vista personal i més masculí que femení.

La comoditat

Segurament, hi ha força consens en que la roba més còmode per anar en bicicleta són els culots. I potser també els mallots de ciclisme. Tot i així, aquí hi ha una àmplia gamma de gustos i models, començant per les formes i els gruixos de les badanes (la peça flonja de l'interior dels culots, d'escuma, gel o altres materials), però també per si els culots són millors amb tirants o sense i si tenen tirants quines formes són més adequades per evitar fregaments i en especial per a les dones.

D'altra banda, com que les condicions meteorològiques no són les mateixes al llarg de l'any, cal tenir roba d'estiu, d'hivern, d'entretemps, de vent (o per si es fan baixades prolongades), de pluja, de molt de fred, etc. No tothom surt en bici a fer esport tot l'any o no tothom es pot permetre tenir tota la roba tècnica necessària per fer ciclisme tot l'any. Finalment, no podem o no volem anar vestits de ciclistes per anar a treballar, anar a un sopar o sortir amb els amics i en aquest article vull parlar també de tot això.

Podríem dir que la incomoditat anant en bici s'agreuja amb el temps i la distància. Els fregaments, la sensació tèrmica (calor o fred) o el mal de cul van a més! En termes generals, la comoditat s'obté amb roba ajustada que no causi fregaments a la pell, sobretot a l'entrecuix que és la zona que té més moviment i més fregament. Hi afegiria que la roba ha d'evacuar la humitat i ser transpirable i aquest últim terme és el que aplicaria a tota la roba de forma general. El mal de cul m'atreviria a dir que s'ha d'entrenar i experimentar amb badanes i seients.

Roba tècnica d'altres disciplines

A falta de roba tècnica ciclista, molta roba tècnica de muntanya o de córrer, entre d'altres, ens pot ser útil. Tot tipus de malles ens poden anar bé (curtes, pirates, llargues, primes, gruixudes, etc) i per la part de dalt el mateix, roba transpirable, polars prims, roba paravents, jaquetes impermeables transpirables (i amb cremalleres millor), vestir-se per capes, etc.

Quan no volem o no ens cal anar de ciclista esportiu...

Hi ha moltes situacions en que no volem, no podem o no ens cal anar de ciclista esportiu, parlem-ne.

Si fem pocs km qualsevol roba ens pot anar bé. Per tant, en moltes situacions de la mobilitat diària, no ens cal cap roba especial i fins i tot hi ha trucs per portar certa roba amb comoditat.

Quan fa calor, hi ha una quants consells que ajuden a no suar: En bici fa menys calor i 10 consells per pedalar amb la calor.

Manlleu - La Garriga: d'Osona al Vallès pel Congost

La plana de Vic ofereix una àmplia trama de camins ideal per anar en bicicleta i fer cicloturisme tranquil, molts d'aquest camins els trobareu al mapa de la xarxa Cyclocat. Qui vulgui més canya, només ha de continuar cap a les muntanyes que envolten la comarca. De fet, l'itinerari clàssic ciclista per anar cap al Vallès amb poc asfalt podríem dir que és creuar el Montseny seguint el Meridià Verd amb BTT (Collformic, la Calma, Vallforners, Cànoves, etc.). Nosaltres vam triar de passar pel Congost, el riu i l'estret que es forma entre el Montseny i els Cingles de Bertí. La xarxa Cyclocat ja marca aquest camins amb colors que avisen que no compleixen els requisits de seguretat o dificultat que demana la xarxa.

Així doncs, en aquesta ressenya hi ha 2 trams molt diferenciats, el de la plana de Vic fins a Sant Martí de Centelles que és planer i apte per a qualsevol bicicleta i la resta que requereix BTT i baixar de la bici en alguns punts.

Itinerari: Manlleu (estació de tren), Vic, Sant Miquel de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, el Figaró i la Garriga.

Distància i dificultat: 57 km i 600 m de desnivell positiu que s'acumula sobretot a la segona part. Fàcil fins a Sant Martí de Centelles / Aiguafreda (camins de terra i carreteres secundàries) i més difícil a la segona part (més desnivell, 1 km de fortes baixades descompostes i camí estret i no del tot ciclable al camí fluvial Figaró - la Garriga).

Accés: ideal per combinar amb el tren, sortim de l'estació de Manlleu i anem passant per casi totes les estacions de la línia R2 de Rodalies per tant podem fer moltes combinacions.

Descripció:

Es presenta la Pirinexus Litoral

Dins del projecte europeu BiciTransCat (de connexió ciclable transfronterera), ahir es va presentar la ruta Pirinexus Litoral que complementa l'Anella Pirinexus actual afegint un nou itinerari més proper al mediterrani.

La nova ruta Pirinexus Litoral uneix Perpinyà i Figueres en bicicleta per vies verdes i amb l'ajuda del transport públic, ja que actualment entre Vilajuïga (Alt Empordà) i Argelers (el Rosselló, la Merenda) no hi ha cap més itinerari pedalable que les carreteres litorals (N-260, D914 i D114). La nova ruta serà un complement a l'actual anella Pirinexus i a la ruta mediterrània Eurovelo 8 que comparteix part del traçat Pirinexus actual i part del nou traçat litoral.

De sud a nord

El primer tram de Pirinexus Litoral que podrem gaudir des del sud són els 45 km Figueres - Castelló d'Empuries - Roses - Vilajuïga. D'aquest tram cal dir que usa camins rurals que ja existien i que la ruta no segueix el camí recte entre Figueres i Vilajuïga, sinó que fa una volta considerable. La idea és enllaçar Figueres que és una ciutat gran i que a més té tren per donar a les vies verdes un doble sentit lúdic i de mobilitat diària. Aquí és on s'ha fet la major part de la inversió catalana.

El tram Vilajuïga - Argelers de moment està previst fer-lo amb transport públic i dins dels objectius del projecte hi ha facilitar l'accés al transport públic en bici, oferir informació i comptabilitzar els ciclistes per tal de saber quines rutes fan. Qui vulgui anar per carretera, també ho pot fer, tot i que són carreteres transitades i molt especialment a l'estiu.

Els camins fluvials pedalables alteren els ecosistemes?

M'han arribat diverses crítiques d'entitats ecologistes a projectes de vies verdes fluvials arreu del territori i en concret al projecte de vies blaves que impulsa la Diputació de Barcelona. No crec que la creació de camins alteri sensiblement els ecosistemes i crec que pot ajudar a millorar-los. Evidentment, si es fa amb un mínim de seny. M'explico.

El riu Besòs a Montcada. Per falta d'un camí
habilitat continu els ciclistes van per la llera.

En la majoria de casos, els camins fluvials ja existeixen i fa molts anys o segles que s'usen: camins de sirga, camins de mota, camins de ronda, camins de pescadors... I paral·lels al rius també tenim carreteres, vies de tren, oleoductes, gasoductes, línies d'alta tensió, canalitzacions de tot tipus, etc. Així doncs, els rius i els seus entorns (sempre parlant en general) estan altament humanitzats i en molts casos degradats i no ha estat fins que la qualitat de l'aigua ha millorat que els ecosistemes s'han recuperat.

Les vies verdes fluvials (o vies blaves) poden ajudar a ordenar els entorns fluvials. Si bé és cert, que una via verda té un factor crida que pot fer augmentar els nombre d'usuaris d'un camí fluvial, també pot servir per regular activitats i accessos al riu. Alguns exemples:

• Es pot restringir l'accés de vehicles motoritzats prop dels cursos fluvials.
• Es pot dirigir el trànsit de ciclistes cap una de les dues ribes, poden mantenir meandres, aiguamolls o boscos de ribera com a petites reserves naturals.
• Els camins es poden allunyar convenientment del curs de l'aigua i es poden afegir tanques que impedeixin que la gent circuli per zones inundables.
• Ponts i passarel·les existents o de nova creació es poden usar com a elements per ordenar l'entorn.

Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8

Ribesaltes

Una proposta per conèixer la costa del Rosselló descendint el riu Aglí i travessant la Tet i el Tec, els altres 2 grans rius de la zona.

Itinerari: Ribesaltes (estació de tren) - Via Verda de l'Aglí (Clairà, Sant Llorenç de la Salanca) - Enllaç amb l'Eurovelo 8 - Santa Maria de la Mar Canet de Rosselló - Estany de Canet - Sant Cebrià - Platja d'Argelers - Argelers (estació de tren).

Distància i dificultat: 49 km molt plans (150 m de desnivell acumulat). Ferms aptes per a qualsevol tipus de bicicleta. Majoritàriament segregat del trànsit, però amb trams rurals de cohabitació i algun petit tram urbà.

Accés: ideal per combinar amb el tren (viatge de 30' entre Argelers i Ribesaltes) i segons la previsió meteorològica i (sobretot la direcció i velocitat del vent) podeu acabar de triar en quin sentit fer la ruta. Els trens tenen espais adaptats per portar bicicletes. S'hi pot arribar amb tren des de Barcelona i sinó les estacions tenen aparcament de cotxe (el d'Argelers és més gran).

Descripció:

Ribesaltes des del riu Aglí

Travessem el poble de Ribesaltes (Rivesaltes en francès) des de l'estació fins a trobar el riu Aglí que travessarem per un pas inundable (la foto de la dreta està feta des d'allà). Si el pas no és practicable, farem servir el pont superior (el que es veu a a la foto) i des d'on possiblement tindrem millors vistes del poble i apreciarem que està construït a la riba més alta del riu. Agafarem la via verda del riu Aglí (voie verte de l'Agly), primer per un camí rural asfaltat, i després de creuar l'autopista per un túnel (n'hi ha 2 de practicables), per una via verda ben propera al riu. El paviment combina una part asfaltada amb una franja de terra més petita, ideal per a tots els gustos i disciplines esportives. Trobarem alguna cruïlla per acostar-nos, si volem, als pobles de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque).

Via verda de l'Aglí amb paviment
asfaltat i franja de terra compactada

La via verda continua fins al Barcarès, però nosaltres agafem la ruta mediterrània Eurovelo 8 en direcció sud i per tant creuem el riu. Anem paral·lels a la carretera (D-81). Travessem diversos rius (alguns ponts estan en obres i ens fan canviar de cantó de la carretera).

A Santa Maria la Mar, deixem una desviació cap a Perpinyà (pel nord del riu Tet, vegeu aquesta ressenya), nosaltres continuem cap al sud i travessem la Tet (frontera entre la Salanca i la Plana del Rosselló) i de seguida arribem a Canet de Rosselló. Nosaltres vam anar cap a la platja perquè allà hi ha més oferta de restauració, però us aconsello seguir els senyals d'EV8 i anar per l'interior pel costat de l'estany i així evitar el passeig marítim (compartit amb vianants). En tot cas, les dues rutes, s'uneixen a la costa on s'acaba el passeig marítim. Anant cap al sud, passem per un poblet de pescadors que és el punt on neixen diversos itineraris a peu de visita de l'estany de Canet.

Pirinexus. Tram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló

Tram de la Pirinexus que segueix l'antiga via ferroviària Elna - Arles. L'antic tren entre Elna i Arles data de 1889 i deixà de funcionar el 1939. Actualment, s'usa com a línia de mercaderies entre Elna i el Voló.

La via verda actual està recuperant ponts, alguns túnels i part del traçat original.

Distància, desnivell i dificultat: 40 km si es torna pel mateix camí, i uns 300 m de desnivell positiu que s'acumulen a la tornada. 20 km si només es fa la baixada. La major part del recorregut és via verda amb ferm de ciment, però hi ha també trams compartits (urbans i rurals) que eviten la carretera. El traçat està en evolució i s'estan tornant a obrir els antics ponts del ferrocarril. Apte per tot tipus de bicicletes.

Accés i connexions: el tram de via verda neix al sud d'Arles (si feu la Pirinexus del coll d'Ares fins a Arles es va per carretera), però podeu començar en qualsevol punt del traçat accedint en cotxe. La ruta forma part de l'anella Pirinexus i des del Voló es pot continuar cap a el Pertús per la Pirinexus o cap a Argelers per l'Eurovelo 8 (la ruta mediterrània).

Descripció: 

La ruta segueix la vall que forma el riu Tec que és la comarca del Vallespir. Al sud d'Arles (Arles-du-Tech), seguint la carretera (D115), trobem un trencall a mà dreta que baixa cap al riu amb la senyalització de Pirinexus. Passem per sota el pont de la carretera i tornem a pujar per travessar un carrer i un nucli urbà. Darrere les cases, ja trobem un tram segregat (fotos). Com serà habitual tota l'estona, combinarem trams sense trànsit amb trams urbans residencials pràcticament sense trànsit. En 2 km, arribarem als Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palaldà).

Passarel·la i senyal de la Pirinexus entre Arles i els Banys i Palaldà

Rodant de nit i mal il·luminat

Pedalant de nit per zones no urbanes val la pena portar llums que il·luminin el camí, ja que la majoria de llums de bici senzillament ens fan visibles, però il·luminen molt poc. Us explico una anècdota.

 

Un vespre vaig decidir anar a comprar a una botiga aïllada d’una zona rural i vaig prendre la mala decisió de provar un llum nou que havíem comprat a casa i no agafar el llum que faig servir per a sortides nocturnes. La qüestió és que la il·luminació del llum era molt limitada. Això no va ser massa problema a l’anada que encara hi havia una mica de llum natural i tampoc no hauria estat tant problema a la tornada si no fos que…

Doncs rodant per un tram de pista asfaltada sense il·luminació pel costat de camps, però molt proper a una zona residencial il·luminada, vaig fer algunes pedalades amb més energia per aprofitar la qualitat del paviment i la lleugera baixada del camí. De cop, va aparèixer del no res davant meu la silueta d’una persona. Vaig clavar els frens, però tement el pitjor vaig fer una ziga-zaga per evitar el xoc. Vaig soltar un renec i crec que també un “perdó” perquè immediatament vaig pensar que era culpa meva no haver vist aquella persona. Vaig continuar pedalant veient que no havia passat res i vaig començar comprendre el que havia passat uns segons abans. Es tractava d’una persona que passejava un gos i que en veure la llum de la meva bicicleta, es va ajupir per lligar o agafar el gos. Com que la meva llum no il·luminava suficient i la persona i el gos no portaven llums, jo no vaig veure la persona a temps i encara menys a l'ajupir-se.

En general, vestim de colors molt foscos i molts vianants som invisibles fins i tot a la ciutat quan hi ha poca il·luminació o quan darrere nostre hi ha un fons que no contrasta amb els nostres colors. Portar llums a davant i a darrera de la bici és imprescindible per circular de nit i en moltes hores de poca visibilitat de la resta del dia, però també quan caminem o correm al vespre i de nit. Si rodem per zones no il·luminades, necessitem un bon llum davant per veure’ns-hi i millor si portem algun llum de recanvi per si s’acaba la bateria. Un bon llum ens permetrà veure abans els sots i els obstacles i ens permetrà rodar més ràpid. Amb llums de poca potència, per prudència, val la pena disminuir força la velocitat.

Allargar la tornada a casa pedalant

Al començar el dia, acostumem a anar per feina i sovint amb presses per arribar a una hora concreta al nostre destí, però a la tornada sempre hi ha més possibilitats de tenir una estona per nosaltres i poder pedalar un tros més, passejar en bici, pedalar fort... Tant és! Ja no tenim tantes obligacions i quan arribem a casa sempre hi ha una dutxa calenta que ens deixarà com nous si el dia ha estat dur.

Algun dia parlaré de les presses matutines per anar a treballar, del mal que fan aquestes presses i de la necessitat de fer una vida més "slow", però per avui només afegeixo que igual que podem allargar la tornada a casa, també podem passejar i pedalar més a l'anada a la feina i que és un bon exercici per anar a treballar amb les piles carregades.

Allargar la tornada a casa és una pràctica habitual que molts de nosaltres fem quan podem i quan anem en bici forma part d'aquest concepte de "la vida en bici" o de gaudir una mica més de la vida pedalant. Hi ha moltes variants i en vull fer una llista que doni idees:

• D'entrada, si no vas en bici habitualment, per què no l'agafes almenys un dia a la setmana per poder després fer una pedalada a la tornada?
• Si combines la bici amb el tren, pots tornar en bici o agafar el tren en una altra estació a la tornada.
• Per gaudir més de la tornada, no facis el camí més directe cap a casa, cerca noves rutes i descobreix nous camins.
• Queda amb els amics o la teva parella o amb qui vulguis i pedaleu junts! Potser podeu quedar per dinar o berenar després de la feina.
• Fer una mica d'exercici físic és una de les possibles variants. Pots portar roba més còmode per pedalar. Pots deixar trastos i coses que no necessites a la feina i recollir-les un altre dia.

Relacionat amb aquest apunt:

• Com tenir fills i no deixar de fer esport
  

El contrasentit insubmís

Heu anat mai en bici en sentit contrari al de la resta del trànsit sense tenir un carril específic per fer-ho? Segurament, si ho heu fet, ha estat perquè seguir els sentits establerts us feia fer una gran volta que no estàveu disposats a fer o us feia passar per uns carrers amb massa trànsit. Benvinguts/des al contrasentit insubmís!

Hi ha diversos motius més per anar en "contradirecció" (com es diu popularment), un dels motius és "perquè ho fa tothom" i que ho faci una persona impulsa que també ho facin d'altres persones. I és que a vegades, es produeixen aquestes revolucions silencioses que poden canviar les coses que no són justes o lògiques. Si ho fa una persona és una infracció, però si hi ha una massa crítica de persones que fan el contrasentit, és evident que hi ha un problema al que caldria donar solució. El contrasentit insubmís és una mica com els camins dels desig que creen sobretot els vianants (i també ciclistes) i que es visualitzen en paviments on queda rastre del pas de les persones dibuixant un camí.

Ja fa dècades que s'autoritza a circular en sentit contrari al dels cotxes arreu d'Europa en zones urbanes i es fa amb diverses legislacions i senyalitzacions. Un de les senyalitzacions més visibles és el faldó "Excepte bicicletes" que també s'ha implementat a casa nostra, per acabar de donar cobertura legal als carrers residencials (aquelles senyals rectangular blaves amb nens jugant, la S-28).

 

La legislació estatal que permet la circulació en contrasentit en carrers residencials està agafada per pinces. Han de ser les ordenances municipals que ho acabin de reforçar i cal que hi hagi els faldons d'excepte bicicletes. A més, en carrers residencials, l'aparcament de cotxes ha d'estar senyalitzat i això sovint és un impediment més per fer-los i molts ajuntaments no volen posar els senyals si no hi ha un carrer de plataforma única (voreres i calçada a la mateixa alçada). Tampoc es permet el contrasentit en zones 30 (com fan en altres països) i les zones 30 han quedat una mica desvirtuades pel fet que ara tots els carrers d'un sol carril per sentit han passat a ser carrers 30 si no hi ha una senyalització que indiqui el contrari.

Resumint el tema legal, tot i les reformes que hi han en curs, encara no s'ha donat una cobertura legal al contrasentit ciclista que es fa legalment arreu d'Europa i l'única solució actual passa pels carrers residencials o per gastar diners en senyalització i jugar amb els senyals que donen prioritat a un sentit o a un altre com si fos un carrer estret.

Condicions i seguretat

Per a poder fer un contrasentit amb seguretat, cal que hi hagi una intensitat baixa de vehicles motoritzats i que la velocitat de circulació real sigui baixa. El contrasentit ciclista sempre es fa per cantó dret del carrer (la nostra dreta) i cal prestar atenció als cotxes aparcats, als vianants i sobretot al cotxes que s'incorporen al carrer per ambdós costats, cap d'ells espera una bicicleta en contrasentit i primer miraran al cantó contrari per incorporar-se o travessar el carrer. Els vehicles que ens vindran de cara ens veuran fàcilment, però cal remarcar la importància de portar llums blancs al davant abans que es faci de nit.

La Ronda Verda tallada a l'Hospitalet

La Ronda Verda de Barcelona (l'anell verd d'itineraris pedalables que dona la volta a Barcelona travessant Collserola i travessant les ciutats veïnes del Barcelonès) ha quedat tallada a l'Hospitalet de Llobregat al prohibir-se la circulació de bicicletes als laterals de la Rambla Just Oliveras. No hi ha alternatives senyalitzades i en total afecta uns 650 m.

 

En aquest tram tallat, hi ha un escola, un teatre, un auditori, un camp de bàsquet, un centre d'atenció primària, oficines municipals, una comissaria on fan DNIs, bancs, despatxos i molt de comerç. Tots els desplaçaments en bici cap aquests llocs han quedat penalitzats.

Mentrestant, sí que es dedica espai públic a les terrasses dels bars i a l'estacionament legal de motos i es continua fent la vista grossa amb el cotxe de la policia espanyola i l'estacionament il·legal de cotxes i motos. A les fotografies, ho veureu-ho molt clar.

Les úniques alternatives per continuar fent la Ronda Verda amb els sentits actuals dels carrers són els itineraris que he dibuixat en vermell al mapa. El de la dreta (est) per pujar i el de l'esquerra (oest) per baixar. Però afegeixen 250 m a l'itinerari, cal circular amb cotxes, no estan senyalitzades i no tenen sentit si el teu origen o destí és la pròpia Rambla.

La senyalització, com us podeu imaginar, és una barreja de senyalització antiga i nova que fa que et puguis trobar a mitja Rambla sense adonar-te que tens prohibida la senyalització.

En definitiva, un despropòsit tot plegat, un exemple de molt mala pràctica i un incompliment dels compromisos que la ciutat havia adquirit en formar part de la Ronda Verda.

Agafar la bici, la millor campanya de promoció

Molts ens plantegem com podem fer que més i més gent agafi la bici i ens venen al cap un munt d'idees, però n'hi ha una de molt més senzilla en què pràcticament només cal pedalar: agafar la bici.

Agafant la bici cada dia per als nostres desplaçaments donem el millor exemple del món i fem la millor campanya de promoció que nosaltres individualment podem fer. Analitzem-ho:

• Sortim de casa i els nostres veïns ens veuen i donem exemple. La majoria de pors i excuses per no agafar la bici sorgeixen en aquest moment. Amb el nostre exemple, podem ajudar a molta gent a decidir-se a agafar la bici.
• Pel carrer, passa el mateix. Per això, somriure i ser respectuós amb els vianants crec que també fa força a favor de la bici.
  
• Si fa fred o plou, la nostra indumentària també dona exemple a la gent de que és possible agafar la bici en tot tipus de condicions meteorològiques.
• A la feina, que dir-vos! No us han preguntat mai els companys de feina com és això d'anar en bici? No n'heu "convertit" uns quants?
  

Millorem-ho una mica més:

• Si la gent us pregunta, molt probablement veïns i companys de feina, animeu-los a donar el pas i orienteu-los.
• Penseu que molta gent es debat entre la bicicleta o el patinet, recordeu-los que no és el mateix, la bici és mobilitat activa. Abans que un patinet, que triïn una bici elèctrica!
  
  
• Hi ha qui diu que hem d'anar vestits elegants, perquè així trenquem l'estereotip de què la bici és només per a gent pobre. Jo us diria que vestiu com vulgueu, però recordeu que amb la bici la gent ens mira.
• Sí que us diria que cuideu la vostra higiene: roba adequada o de recanvi i desodorant ajuda molt.
• Proposa als teus amics (companys de feina, familiars...) fer una sortida en bicicleta, anar a la platja, fer una passejada, ensenyar-los algun lloc nou, combinar-ho amb prendre alguna cosa a la terrassa d'un bar o fer una sortida pedalant de nit. Descobreix a la gent el plaer de "viure en bici" i a la vegada ajuda'ls a lligar la bici, a circular, a portar llums...
• I una sortida més esportiva? Inicia algú.
• Una massa crítica?
  
• I un viatge en bici? Inicia algú en el cicloturisme, a la teva parella? A vegades, només cal reservar un allotjament per passar la nit i anar-hi tornar-hi en bicicleta.
  

A vegades, la vida no ens ho posa fàcil i no ens deixa prou temps per fer tot el que voldríem, per exemple, per fer activisme en favor de la bici o fer aquelles rutes que tenim en ment. A l'espera de trobar el moment perfecte per fer tot això, agafem la bici cada dia i fem la millor campanya de promoció, a vegades, només cal ser conscients que estem fent activisme.

La vida nòmada d'Albert Sans a través dels seus documentals

El turista visita llocs, el viatger els coneix i el nòmada els viu.

Amb aquest lema i aquest plantejament, Albert Sans comença el seu documental Vidaje on descriu la seva vida nòmada viatjant en bicicleta per Sud-Amèrica. Per tant, tot i que aquest article està etiquetat amb l'etiqueta "cicloturisme", deixeu-me que us parli del nòmada Albert que viatja en bicicleta i que també té una vessant de músic i una altra on domina el llenguatge audiovisual. Tot això, fa que els seus documentals siguin molt originals en molts sentits.

Vidaje i Vidaje II són un crònica dels seus viatges en bicicleta amb un estil molt personal, molt centrat en com ell viu el viatge i on ens transmet la seva manera d'entendre la vida i les lliçons que ell n'extreu. La fotografia i els plan enregistrats en dron acaben d'arrodonir els documentals.

 

 

Ronde van Osonen 2021. Coneix la xarxa CycloCat a Osona!

La Ronde van Osonen és una marxa ciclista amb un recorregut que uneix poblacions d'Osona seguint els camins de la xarxa CycloCat, per tant busquen el mínim desnivell i la màxima seguretat. Aquest any hi ha 2 circuits: un de 40 km amb 510 m de desnivell positiu i un altre 100 km i 1100 m de desnivell.

 

La marxa es celebrarà el proper dissabte 12 de febrer. Els participants reben un passaport que han d'anar segellant en els controls de pas. No hi ha dorsal, ni cronòmetre, ni avituallaments. El circuit no està marcat, cal seguir el track que envia l'organització la setmana abans quan es tanquen les inscripcions.
 

Les inscripcions estan obertes fins el diumenge 6 de febrer.

La bicicleta urbana Ortler Monet Wave

Trobar bicicletes en aquests temps que corren amb problemes d'estocs és complicat. Justament per això, cercant per Internet una bicicleta urbana ben equipada, he conegut Ortler, una marca de bicicletes austríaca o alemanya (no em queda clar).

Per a les bicicletes urbanes, sempre aconsello canvis interns, però a casa nostra continua sent molt difícil trobar aquest tipus de bicicletes i més si volem un preu raonable (que a la vegada ens permeti lligar la bicicleta al carrer amb certa tranquil·litat).

 

Sobre catàleg, la Ortler Monet Wave és una de les bicicletes que amb un preu ajustat, porta un dels equipaments més complets: canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda de davant i llums, portaequipatge, pota de cabra i parafangs. Més o menys això era el que volia i aquest model porta també un cistella davantera i llandes i pneumàtics de qualitat. 

 

També hi ha versió amb barra alta que sempre és més aconsellable, perquè es transmet més efectivament la força del pedaleig, però la barra baixa facilita l'ús de certes peces de roba i el pujar i el baixar de la bici.

 

L'equipament de la bicicleta és molt complet i només ha calgut afegir-li una tanca de quadre. Amb tot això, pots sortir de casa sense preocupar-te de si es fa fosc o de si plou o d'aparcar-la, perquè per un encàrrec ràpid amb la bici a vista podem deixar la bici lligada només amb la tanca del quadre i si cal aparcar-la bé, necessitarem una segona tanca gran i bona que lligui la roda davantera, el quadre i l'aparcament de bici. A més, una cadeneta per lligar el seient amb el quadre és més que recomanable, però això és casi obligatori per qualsevol bicicleta que vulguem aparcar al carrer.

En resum. Cercàvem una bici urbana completament equipada d'una talla concreta i aquest model complia perfectament els requeriments i a un preu que competeix amb els models similars de Decathlon. A continuació, us en comento l'equipament i els avantatges i inconvenients que hi hem trobat: