24.2.10

Bicicleta: la màquina perfecta

El programa de Què qui com de TV3 oferirà avui dimecres un reportatge sobre la bicicleta:

Amb la participació del campió Melcior Mauri, "Quèquicom" explica perquè la bicicleta és la màquina perfecta. Consumeix 40 vegades menys que el cotxe i la seva fabricació estalvia 100 vegades més energia que l'automòbil. És també el mitjà de transport urbà més ràpid en distàncies inferiors als 8 km. I, a més, el seu ús és saludable.


Pere Renom participa en la classe de spinning (bicicleta estàtica) més multitudinària del món per constatar els beneficis sobre el sistema cardiovascular d'aquest esport. Més tard s'inicia en la bicicleta de muntanya (BTT) amb Israel Núñez, 6 vegades campió d'Espanya i campió de la Titan Desert. La BTT és una modalitat molt explosiva i tècnica pel fet que es practica en terrenys molt irregulars. Israel Núñez dedica molt temps a la muntanya per conservar la tècnica, però la major part de l'entrenament el fa a la carretera, on treballa la resistència. La carretera és la disciplina reina del ciclisme esportiu. I un dels grans ciclistes catalans dels últims temps és Melcior Mauri. Especialista en contrarellotge i bon rodador, Mauri va aconseguir 52 victòries com a professional. Sap què és posar el cos al límit. El premi a aquest esforç és que, de vegades, s'aconsegueix ser l'esportista perfecte damunt la màquina perfecta [...]
Ja ho podeu veure aquí:

22.2.10

Vas en bici per Sant Feliu de Lllobregat?

Si la resposta és sí, has de saber que s'ha iniciat el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana d'aquest municipi. A part de consultar tota la documentació tècnica del procés, pots participar-hi responent una enquesta.

21.2.10

ANT bicycles

ANT bicycles és un fabricant americà de bicicletes que les fa a mà i per encàrrec. A part de visitar el seu bloc i web, podeu veure aquest petit reportatge de com ho fan:

L'anella cicloturista que unirà Girona i la Catalunya Nord

El projecte anomenat 'Enllaç' consisteix a crear una anella cicloturística entre Catalunya i França que aprofiti les xarxes de vies verdes i de cicloturisme i que uneixi els territoris de parla catalana dels dos costats dels Pirineus. El projecte té com a objectiu crear una xarxa cicloturística de prop de 400 quilòmetres per potenciar un model turístic sostenible i a més, vol reforçar els vincles entre dos territoris separats per una frontera però amb molts punts de coincidència. El Consorci Vies Verdes de Girona, juntament amb dos socis francesos, ha obtingut un ajut de més de un milió d'euros del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA) [...].
A la premsa:

Mapa del delta del Llobregat i els seus espai naturals

El Consorci que gestiona els espais naturals del Delta del Llobregat ha publicat un interessant Mapa del delta que recull el millors camins del Delta per anar als diversos punt d'interès natural.

Si viviu al delta del Llobregat o a la vall baixa i aneu en bicicleta és un d'aquells plànols imprescindibles, sobretot amb el grans canvis que ha sofreix el delta contínuament.

Per cert, molta gent no és conscient que viu o treballa al delta del Llobregat, per això no està de més enumerar el municipis que hi estan: Castelldefels, Gavà, Viladecans, El Prat, Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet i Barcelona!

20.2.10

Inverteixen nou milions d'euros en la restauració del camí de sirga

El Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí ha invertit nou milions d'euros en les obres de restauració del bosc de ribera, en el tram comprès entre Amposta i Sant Jaume d'Enveja, on s'ha recuperat l'antic camí de sirga[...]

La indústria de l'automòbil contrataca II

Fa uns mesos publicava un article amb aquest nom, avui he trobat una gal·leria d'imatges on es veuen alguns anuncis de cotxe obscens. I quan dic obscens, em refereixo a èticament reprovables, us imagineu anuncis de tabac dins de restaurants, locals freqüentats per nens, hospitals o centres on es practica esport? Segur que sí perquè fa poc era prou habitual. Doncs és igual d'immoral posar un anunci de cotxes en un parada d'autobús o insultar la gent que agafa el bus:
Creeps and weirdos tenen diversos significats, weird és una persona excèntrica, rara o també s'utilitza per denominar psicòpates. Creep a part de ser sinònim de reptar o caminar a poc a poc, també vol dir avorrit, molt excèntric o extremadament introvertit. L'anunci continua dient "Afortunament hi ha una alternativa al teu abast..." i a la dreta hi ha una resposta o nova versió més sostenible.

19.2.10

Treure punts als ciclistes és absurd!

Un jutge ho ha reconegut i diverses sentències més també. De fet els casos on s'ha intentat treure punts als ciclistes sempre han estat per desconeixement del policia o per culpa dels sistemes informàtics que no discriminen el tipus de vehicle.

No té sentit treure punts del carnet de conduir al conductor d'un vehicle que no necessita carnet de conduir.

Un altre tema que cal millorar és la quantia de les sancions que no poden ser les mateixes per un cotxe que per una bicicleta, cal que siguin proporcionals a la perillositat de la infracció.

D'aquesta última sentència en parla El Periódico de Catalunya 19/2/2010. I podeu llegir una notícia recent d'una sanció a Diari de Girona 24/1/2010.

17.2.10

Rànquing de carrils bici d'11 municipis del Baix Llobregat Sud i l'Hospitalet

Aquestes dades són una mica antigues (probablement de principis del 2008) dels quilòmetres de carril bici que disposaven 11 municipis de l'Entitat Metropolitana del Transport, les he complementat amb dades de població i extensió del 2009 i he fet un càlcul d'habitants per km de carril bici:
Municipi Carrils bici (km)
Població (hab.)
Extensió (km2)
Hab/km carril bici
El Prat 24,5 63.418 31,4 2.588
Castelldefels 17,2 62.080 12,9 3.609
Sant Joan Despí 12,1 32.030 6,2 2.647
Gavà 9,2 45.994 30,8 4.999
L'Hospitalet 6,8 257.038 12,4 37.7991
Sant Boi 5,9 82.428 21,5 13.970
Viladecans 5,7 63.489 20,4 11.138
Sant Feliu 3,6 42.919 11,8 11.921
Esplugues 2,5 46.862 4,6 18.744
Cornellà 1,4 86.519 7 61.799
Sant Just Desvern 0,8 15811 7,8 19.763

Tot i que les dades no són actuals del tot ens donen una visió dels municipis que aposten per la bicicleta i els que no. La població i l'extensió ens poden donar una idea de la capacitat inversora del municipi i per tant són factors que ens ajuden a ponderar les dades.

Així algunes conclusions ràpides són que Sant Just Desvern, Cornellà i Esplugues no han invertit gaire en carrils bici. I si tenim en compte la capacitat inversora dels municipis veiem que hem de destacar que Cornellà i l'Hospitalet són els que han dedicat menys pressupost a carrils bici.

Els municipis pioners en km de carrils bici serien El Prat i Castelldefels.

16.2.10

Dues empreses es presenten al concurs de l'Àrea Bicing

Ahir va acabar el termini del concurs que ha d'adjudicar el futur Servei de Bicicletes Públiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Àrea Bicing. Tot i la por de que el concurs quedés desert a causa de la situació econòmica que fa que els ingressos per publicitat hagin disminuït, dues empreses sembla que s'han presentat al concurs.

Actualització 17/2/2010: segons llegeixo al 324.cat es tracta d'una empresa canadenca i una de catalana, cap de les dues són les dues multinacionals més conegudes del sector de la publicitat (Clear Channel i JCDecaux).

Projecte d'instal·lació de 3.000 aparcaments segurs per a bicicletes en 11 municipis de l'Àrea Metropolitana

L'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) ha posat en marxa un projecte d'instal·lació de 3.000 places d'aparcament segur per a bicicletes que en principi s'iniciaria als 11 municipis de l'Àrea Bicing (el sistema públic de bicicletes que ha de començar aquest any). Si els Ajuntaments donen el vist-i-plau, aquest mateix any podríem tenir instal·lades més de 200 estacions d'aparcament prop d'estacions de transport públic i centres de treball.

La xarxa d'aparcaments funcionaria amb un abonament anual de 32 Euros que permetria estacionar en qualsevol dels aparcaments durant un màxim de 12 hores. Sobrepassant aquest limit es cobraria 10 cèntims per cada hora addicional, tot i que probablement el preu s'aniria incrementant per tal d'afavorir l'ús de l'aparcament per desplaçaments per anar a la feina i als estudis.

En una trobada del president de l'EMT amb els alcaldes dels municipis afectats i posteriorment amb entitats de promoció de la bicicleta es va presentar un prototip de 14 places i un de 7, però les característiques tècniques del aparcaments variaran segons el fabricant que guanyi el concurs.

Algunes característiques addicionals del servei podrien ser la reserva d'aparcament per SMS, un registre de la bicicletes i una assegurança de robatoris.

15.2.10

Rubí compra bicicletes elèctriques pels desplaçaments dels treballadors municipals

L'Ajuntament de Rubí ha adquirit 5 motos elèctriques per la policia local i 4 bicis elèctriques pels desplaçaments d'una àrea municipal. En un futur sembla que es compraran més bicicletes per altres àrees de l'Ajuntament. El model escollit és un de l'empresa de Mataró "9 Transport" i han costat 1.200 Euros cadascuna.

12.2.10

Bicicletes molt molt ràpides...

5 velocitats, 2 rodes molt primes, posició reclinada i arran de terra, una carcassa de fibra segellada amb cinta adhesiva... Més de 120 km/h amb una potència de mig 0,5 CV, això sí que és eficient!

10.2.10

Campanyes per fer complir els límits de velocitat

Aquesta és una campanya impulsada pel que podríem anomenar Servei Danès de Trànsit per fer complir els límits de velocitat en zones urbanes:

Thermahelm, un casc innovador per a motoristes

Aquest casc per a motoristes conté una bossa d'aigua que en cas d'impacte es mescla amb nitrat d'amoni creant una bossa de gel que manté el cap a temperatura constant durant 45 minuts.

La meva pregunta és per quan la versió ciclista?



Ho he llegit a Motor .cat i ells ho han llegit al DailyMail.

9.2.10

La cervesa i la densitat òssia

Si fa temps us comentava que un estudi afirmava que el consum moderat de cervesa després de l'exercici ajudava a rehidratar el cos, ara n'hi ha un altra que afirma que el consum moderat de cervesa ajuda a millorar la densitat òssia.

En concret seria la pellofa de la civada la que tindria el silici que es transmet a la cervesa, en especial a les cerveses de malta clara de civada (les rosses) i en canvi les cerveses amb poc alcohol tindrien poc silici.

D'altra banda, una altra conclusió clara de l'estudi és que l'excés de cervesa (més de 33 cl al dia) seria contraproduent i provocaria pèrdua de densitat òssia. També cal tenir present que possiblement el calci dels productes làctics pot ser més beneficiós pels ossos.

Bicicletes de càrrega i remolcs

Directori de fabricants de bicicletes i remolcs adaptats pel transport d'infants i mercaderies:
Podeu veure algunes fotos aquí.

8.2.10

Una volta per Terrassa

Aprofitant una visita a Terrassa, he agafat la bici plegable i he fet una petita volta per la ciutat. La primera imatge al sortir de l'estació de Renfe ja ha estat positiva: sortint de l'estació et trobes de cara el punt de préstec de l'Ambiciat.

Després, seguint el consells rebuts, he anat a buscar el parc de Vallparadís: ha estat un trajecte molt agradable, d'entrada el dia acompanyava (el dia abans havia plogut i el cel era clar i les llums eren molt maques) i a part d'això l'entorn és molt agradable i m'he deixat suggestionar pel conjunt de les esglésies de Sant Pere o pel castell cartoixà...

Ja fora de Vallparadís, he recorregut per exemple, alguns trams de carrils bici a la zona universitària de la UPC, en concret m'ha agradat la Rambla de Sant Nebridi, on el carrer s'ha transformat sense grans reformes per fer-hi passar un carril bici per cada cantó fent ús d'antics espais d'aparcament.

Algunes impressions ja no tant positives les he tingut al carril bici del passeig 22 de juliol on les connexions entre els diversos trams de carril bici m'han semblat mal senyalitzades o per exemple a l'avinguda Jacquard (foto de l'esquerra) on entre els cotxes el carril bici i les terrasses dels bars es deixa poc espai pels vianants. Els carrils bidireccionals a la vorera no acostumen a ser gaire bona solució...

Us recomano aquest plànol d'itineraris per anar en bicicleta per Terrassa (PDF), a diferència d'altres plànols no només indica els carrils bici (que tampoc n'hi ha tants), sinó que també indica els itineraris recomanats, les zones 30 i les rutes d'oci a dins i cap a fora de la ciutat.

Vialis Bagbike per a Brompton

A través d'aquest apunt m'assabento d'aquesta bossa que serveix a la vegada per portar una bici brompton a l'esquena (o a la mà) i com a bossa davantera. M'ha cridat l'atenció el fet que es pogués portar com a motxilla.

A Probike la venen per 169 € i a part cal comprar el suport de la bossa i l'estructura per encaixar-la a la bicicleta.

4.2.10

La policia de barri a Vilafranca del Penedès estrena la bicicleta com a mitjà de transport

Una nova policia local s'afegeix a patrullar amb bicicleta, en aquest cas la policia de barri de Vilafranca del Penedès. Com en altres casos que he comentat fa poc, gràcies a un programa de cessió de bicicletes de la Diputació de Barcelona:

Segons el consistori, aquest nou mitjà de transport té diversos avantatges per al servei de policia:

  1. Dota de major mobilitat els agents.
  2. Ofereix una imatge més propera.
  3. És exemplar en el foment de l'ús d'un transport sostenible i ecològic.
  4. És una manifestació de respecte i compromís amb el medi ambient.
  5. Redueix la despesa econòmica derivada de l'ús dels vehicles a motor.

Les funcions que desenvoluparan els agents que tinguin assignades les bicicletes, són les següents:

  1. Patrulla preventiva (especial incidència a la zona esportiva i al Centre).
  2. Vigilància específica d'espais verds (parcs i jardins).
  3. Correcció d'accions incíviques i d'infraccions a les ordenances.
  4. Relació amb les entitats (associacions de veïns, comerciants...).
  5. Participació activa en esdeveniments esportius.
SOSTENIBLE 4/2/2010/a>

The Slow Bicycle Movement

Potser heu sentit a parlar de l'Slow Food que va sorgir en contraposició al Fast Food. Des de llavors han sorgit diversos moviments Slow [en] , un d'ells és The Slow Bicycle Movement:

La seva filosofia es centrar-se en el viatge i no en el destí. Es tracta d'anar en bici a treballar, o al cine, o a comprar o a passejar d'una manera relaxada, vestit amb roba normal. Gaudint del paisatge (urbà o no) a mesura que es va avançant.

3.2.10

Baranes per a recolzar els ciclistes

Baranes per a recolzar els ciclistes o més ben dit baranes perquè els ciclistes s'hi recolzin. Per posar-hi el peu, per agafar-s'hi amb les mans... Sense cap mena de dubte aquesta és una mesura més per recolzar el ciclisme, per posar-ho una mica més fàcil, per donar comoditat... i això només es fa a llocs com Copenhagen.

No heu posat mai el veu damunt la vorera esperant en un semàfor? O us heu agafat en un pal.

A Copenhagenize.com 13/1/2010 podeu veure les fotos de les baranes que han instal·lat a Copenhagen i un munt de fotos de com la gent sempre cerca un lloc on recolzar-s'hi.

Estrip al pantaló

Coses que passen, et poses uns pantalons vells per anar a fer una volta en bici i crac!

A mi sempre m'ha preocupat més que se m'estripi el cullote, però no m'ha passat mai ni conec a ningú que li hagi passat.

La foto és de ibcbulk

2.2.10

Errors típics a l'entrenar

He llegit els Els 10 errors més comuns que cometen els triatletes i es poden aplicar a la majoria d'esports i malauradament jo m'he sentit identificat en diversos punts...
1.INCREMENTAR MOLT RÀPIDAMENT EL VOLUM DE L'ENTRENAMENT

Quan els triatletes comencen en l'esport milloren el seu rendiment que prové d'increments de l'aptitud aeròbica associada amb l'increment de l'activitat física. El que no és cert és que si entrenar és bo, més serà millor. L'únic que ens pot passar és que ens lesionem. Els increments dins de la càrrega d'entrenament ha de ser ha de ser 2-3 per cent per setmana. Cada 4 setmanes s'ha de tenir una setmana de descans i recuperació.

2. IGNORAR ELS ESTIRAMENTS I LA PREVENCIÓ DE LESIONS

Si l'entrenament i les curses ens van bé pensarem que som invencibles. És important treballar la flexibilitat. Desenvolupar la força abdominal i lumbar.

3. DEPENDRE LA TECNOLOGIA EN LLOC DE LA TÈCNICA I LA
DESTRESA

Quan es comença a entrenar s'ha de consultar a un entrenador de natació per treballar la tècnica i desenvolupar la tècnica de crol. Buscar un especialista en ciclisme per muntar la bicicleta per la selecció dels canvis. També s'ha de treballar el pedaleig i la posició sobre la bicicleta. Haurem de consultar un entrenador d'atletisme per desenvolupar la velocitat i la tècnica correcta.

4. PASSAR MOLT TEMPS SOBRE LA CAMA MÉS FORTA EN LLOC
DE TREBALLAR LA MÉS DÈBIL

Hem de treballar les nostres debilitats, les fortaleses és poden cuidar soles.

5.EVITAR EL TREBALL DE VELOCITAT

La velocitat és important. Ser capaç de moure's quan les circumstàncies ho demanen, és una destresa competitiva molt important. La velocitat és una eina que permetrà córrer i competir en lloc de solament acabar. El concepte fisiològic de velocitat de reserva suggereix que l'atleta necessitarà desenvolupar la velocitat de la manera que el seu entrenament de resistència pugui ser realitzat a una velocitat més gran.

6. POSAR COM EXCUSA L'ENTRENAMENT DUR PER MENJAR I
BEURE EL QUE ES VULGUI

Un entrenament dur no és excusa per fer àpats de menjar ràpid. L'entrenament per una activitat d'altes demandes requereix de combustibles d'alt rendiment.

7.NO DESCANSAR NI RECUPERAR-SE

El descans, la recuperació, la regeneració i la relaxació son paraules que descriuen el procés que permet al nostre cos adaptar-se per entrenar dur. Les tècniques de recuperació incrementen la taxa per el qual el cos es recupera per l'estrès de l'entrenament, té dos beneficis principals:
-Poder entrenar més dur
-Poder realitzar un major volum d'entrenament
L'entrenament estimula al cos a adaptar i millorar. Estar cansat no és dolent. Està molt cansat pot portar greus problemes.

8.ENTRENAR A INTENSITAT ALTA

Molts grups de triatletes entrenen molt dur. La intensitat de les seves sessions d'entrenament és alta, això provoca estrès per el cos i fatiga residual que s'arrossega d'una sessió a l'altre.

9.NO PLANEJAR UN PROGRAMA D'ENTRENAMENT INTEGRADOR I
ADEQUAT

És important buscar temps per desenvolupar un programa d'entrenament.Ens hem de recordar sempre que entrenem, que competim en triatló, i no en nedar, anar en bicicleta i córrer a peu.

10.COPIAR ELS SECRETS DELS CAMPIONS

Dels campions s'ha d'aprendre l'apropiat i que és pugui aplicar per nosaltres al nostre nivell de competició segons els nostres antecedents d'entrenament.

Accessori per fer respectar els 1,5 metres

Aquest accessori ajuda a fer respectar la distància mínima de seguretat que els vehicles motoritzats han de deixar a l'avançar una bicicleta.

Es tracta d'una tija flexible i regulable en longitud fins als 1,5 metres. És reflexant i visible des de 150 metres tant de dia com de nit.

Podeu trobar-ne més informació aquí, també hi podeu fer comandes, sembla que el seu preu ronda els 30 Euros.

1.2.10

Carrils bici gelats

Aquest vídeo danès mostra un munt de ciclistes patinant i caient en una corba d'un carril bici gelat que segurament no ha tingut el manteniment adequat. A Copenhagen per exemple, tenen maquinària especialitzada per mantenir nets els carrils bici: tirar sal, treure neu...



Pel fred i les nevades que està fent aquest hivern a Copenhagen, ara mateix s'estan quedant sense sal, per això han decidit prioritzar l'ús de la sal per les entrades a la ciutat i pels carrils bici. També sembla que generalment els carrils bici són els primers a ser netejats i que els veïns i comerciants s'encarreguen de netejar les seves voreres, però no poden apilar la neu en el carril bici, si n'hi ha molta l'apilen a la vorada o a les mitjanes. Llavors més tard passa una màquina que recull aquesta neu, ho podeu veure en aquesta altre vídeo:

The Snow Slinger of Copenhagen from Copenhagenize.

Amsterdam: guerra als cotxes i aposta per l'energia neta

A SOSTENIBLE 1/2/2010 podeu trobar un interessant reportatge sobre les mesures que estan adoptant a Amsterdam per millorar la mobilitat i reduir el consum energètic.

Estem parlant d'una ciutat que realitza el 57% dels desplaçaments interns en bicicleta i on només un 25% dels trajectes de menys de 5 km es fan en cotxe.

El reportatge explica quines mesures han propiciat aquesta situació i quines noves mesures s'estan aplicant. Com sempre a anys llum de Catalunya. La clau és una societat molt conscienciada que reclama aquest tipus de mesures als seus polítics.

30.1.10

Més obres per Barcelona

Per un cantó sembla que s'està reformant l'últim tram del carrer Urgell tocant a la Diagonal i que estarà enllestit ben aviat, tot i així diuen que el carril bici no es tocava, no hi he passat i no ho he vist encara... D'altra banda, ja es coneix el format de la reforma del Passeig de Sant Joan, que tindrà un carril bici bidireccional a la part més central. No m'acaba d'agradar el disseny, però bé, vegeu-lo vosaltres mateixos al segon enllaç.

29.1.10

Estudi EuroRAP 2009

A través del bloc d'en Beni Montero m'assabento de l'estudi que el RACC i el Servei Català de Trànsit han presentat i que fa una valoració del risc potencial d'accident. Aquí en teniu els resultats (PDF) i tot i que els punts més negres de les carreteres catalanes han desaparegut encara n'hi ha una bona llista de vies d'elevada perillositat.

Alguns del trams a mi m'han sobtat, però cal tenir en compte que els trams amb més risc d'accident són a vegades trams amb relativa poca circulació, però en proporció forces accidents. També hi ha una taula que assenyala el trams que concentren més accidents, però que també són carreteres molt transitades.

El nou carril bici de Gran Via

Sembla que han finalitzat les obres de renovació de la Gran Via que entre els carrers d’Urgell i d’Aribauens han deixat un nou tram de carril bici que tot i que farà força servei presenta una configuració no gaire pràctica ni per ciclistes ni per vianants.

Les voreres de la Gran Via són massa estretes, després hi ha els laterals i a continuació unes voreres per on comparteixen espai ciclistes i vianants i on teòricament els ciclistes només poden circular en un sol sentit. Finalment hi ha la calçada central. A tot plegat si afegeixen alguns obstacles més i les motos aparcades... Una solució més satisfactòria hauria de donar més espai als vianants en les voreres laterals i carrils bici bidireccionals segregats a cada cantó de l'avinguda, és el que es fa en avingudes amples...

Més informació de la connexió entre Terrassa i Matadepera

A terrassadigital 28/1/2010 he trobat més informació del carril bici que unirà Terrassa i Matadepera. El projecte està ja fet i ara faltarà cercar el finançament.

Llegiu més detalls i vegeu el vídeo (descarrega vídeo .flv) que adjunta la notícia.

27.1.10

En bici i empassant fum per la ciutat

Llegeixo a Apuntes científicos desde el MIT (15/1/2010) una interessant entrevista a Audrey de Nazelle, investigadora del CREAL, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. La investigadora es presenta a l'entrevista en bicicleta, un bon senyal per aquella discussió de amb quin mitjà de transport es respira més contaminació.

26.1.10

Els homes que no estimaven les bicicletes

Malauradament les polítiques que afecten als ciclistes en aquest país les decideixen uns homes que estimen tant poc les bicicletes que arriben al punt de maltractar-les.

A Catalunya l'ús de la bicicleta per als desplaçaments quotidians ha crescut un 34,5% en un any i suposo que a l'Hospitalet també...

Tot i així, a l'Hospitalet de Llobregat, s'han entestat a fer anar les bicicletes a 5 km/h quan circulin pels carrils bici (que estiguin en les voreres, tots els de la ciutat), per voreres prou amples i per zones de vianants. Tampoc estimen als nens i les nenes que hauran d'anar a les cadiretes, però que no podran anar en remolcs o bicicletes homologades per al transport d'infants. Tampoc es podrà circular en sentit contrari en carrers de prioritat invertida (carrers residencials) com fan a Barcelona, França, Bèlgica i un llarg etcètera.
3 milions de catalans afirmen que utilitzen la bicicleta amb freqüència i el 90% d'aquests creuen que les administracions haurien de potenciar l'ús d'aquest mitjà de transport, però a Reus no deixen anar en bici...

No sé si heu seguit la polèmica de Reus, però els homes dolents de Reus han estat més imaginatius que els de l'Hospitalet, enlloc de limitar-ne la velocitat a 5 km/h, han decidit directament prohibir que circulin, encara no per tot arreu, però han començat per prohibir que circulin per un carril bici i després per alguns carrers del poble. Això ha provocat un enfrontament entre el regidor de mobilitat que no estima les bicicletes amb el regidor de medi ambient que sí que se les estima.

El 42,3% dels catalans creuen que la bicicleta és un mitjà de transport perillós

En el fons suposo que és relativament normal que hi hagi gent que no s'estimi les bicicletes, però el problema és més gran quan hi ha tanta gent que se les vol estimar, però els hi fa por. Doncs haurem de tornar a dir que les bicicletes no són perilloses, almenys no tant com anar en moto, en cotxe o a peu. I és que les estadístiques a tot arreu així ho indiquen, sense anar més lluny a Barcelona ciutat aquest any 2009 han mort 24 motociclistes i 16 vianants atropellats per cotxes. Podem continuar donant les culpes a la bicicleta i no veure el que és molt clar, la bicicleta no és un problema, és una solució.

He fet com l'Stieg Larsson i he començat cada apartat amb una estadística (del baròmetre de la bici 2009) i així us he presentat alguns homes que no estimaven les bicicletes i que continuen no estimant-les. Jo, com ja sabeu, me les continuo estimant. Per cert, a l'Hospitalet hi ha alcaldessa, potser no és només cosa d'homes.

22.1.10

Finalitzat el carril bici entre Gavà i Gavà Mar

Un cop més he passat per l'Av. del Mar que connecta Gavà i Gavà Mar que he anat seguint durant l'últim any. Ara les obres ja semblen acabades i la veritat és que dóna gust el canvi, sobretot per la millora del ferm. He vist que aquest cap de setmana s'estrena oficalment.

Algunes coses millorables són la poca amplada pels vianants, un parell de pins que surten al mig del carril bici (ells estaven abans que nosaltres i no és una espècie que no es pot trasplantar) i alguns bancs en els ponts que obstaculitzen una mica. D'altra banda, el tram fins al centre de Gavà continua igual de desemparat i la senyalització horitzontal que els ciclistes interpretem com a carril bici es va desgastant fins a desaparèixer en alguns punts.

Més informació que he publicat:

20.1.10

L'accidentalitat ciclista baixa a Barcelona durant el 2009

Puja el nombre de víctimes en accidents a Barcelona per l'increment de vianants morts i també pugen el nombre de motos implicades en accidents. En canvi, el accidents de cotxe han disminuït. En concret, les 40 víctimes mortals del 2009 han estat 22 motoristes i 2 acompanyants, i 16 vianants atropellats.

Pel que fa a la bicicleta, hi hagut 530 accidents (130 amb bicis del Bicing), un petit augment respecte els 492 del 2008. Dic petit augment (7,7%) perquè suposo que el nombre de desplaçaments en bicicleta han augmentat per sobre de l'augment de la sinistralitat i per tant, tal i com va passar el 2008, la sinistralitat ciclista hauria baixat.

15.1.10

Diverses ciutats franceses subvencionen la compra de bicicletes elèctriques

A França ja són diverses les ciutat (BACC 12/1/2010) que ofereixen subvencions per a la compra de bicicletes elèctriques. Les subvencions giren al voltant del 25% del preu de compra i suposo que es centren en bicicletes elèctriques pel seu major cost i perquè faciliten cobrir majors distàncies i desnivells.

Mentrestant a l'estat espanyol es continua subvencionant la compra de cotxes i motos no precisament gaire ecològics i des de fa molt anys la indústria de l'automòbil. Algun ajuntament comença a fer algun pas, com el de Cardedeu que us comentava l'altre dia, però encara lluny de les polítiques nòrdiques d'incentivar a les empreses que a la vegada incentiven econòmicament els treballadors que van en bici a treballar.

Avinguda Vilanova de l'Hospitalet: s'ha pintat el carril bici...

L'any passat vaig fer una petita ressenya d'aquest carril bici de l'Hospitalet (Recorrent l'avinguda Vilanova de l'Hospitalet). El mes passat hi vaig tornar a passar i vaig poder comprovar com a finals d'any, finalment, el carril bici s'havia pintat.

Ja havia assumit que el carril bici aniria damunt de la vorera i que aquesta vorera seria per a bicicletes, però encara me'n vaig endur una sorpresa en veure que en alguns trams el carril bici s'havien pintat més estrets i sense delimitar-ne els 2 sentits (vegeu foto). La vorera sembla igual d'ample, però sembla que s'estreny al passar prop de l'andana del baixador de Bellvitge, tot i així el carril s'estreny abans d'hora, no voldria pensar que el motiu de fer-lo més estret és que hi ha cotxes aparcats en semi-bateria que ocupen una part important de la vorera ...

Us torno a posar el mapa que vaig fer:

Mapa amb l'itinerari en vermell i alguns possibles enllaços en blau:


Mostra Avinguda Vilanova de l'Hospitalet de Llobregat en un mapa més gran


Voies vertes de France: les vies verdes franceces

Al web de les Voies vertes de France hi ha un mapa interactiu amb totes les vies verdes i descripcions de bona part d'elles.

Sense cap mena de dubte un bon recurs per organitzar unes bones vacances cicloturistes.

Actualització 2018: accediu millor a aquest mapa interactiu que manté AF3V, també mireu les seccions:

14.1.10

Conflictes amb el carril bici a Manresa

Fa uns mesos us parlava d'un projecte de carril bici Del centre de Manresa a l'Agulla i que se n'havia inaugurat un primer tram. Us enllaçava una notícia del Regió 7 i ara llegint més notícies sobre els conflictes amb els comerços em dóna la sensació que la posició del Regió 7 és una mica contrària... En tot cas, com és habitual en aquesta casos s'ha generat una mica de conflicte. Podeu conèixer més el projecte i seguir el conflicte amb aquest enllaços:
I també podeu donar la vostra opinió en aquesta breu enquesta de Manresa Info.

13.1.10

Carrils bici només de pujada

Sempre he pensat que en carrers de doble sentit amb desnivell sempre és més interessant fer un carril bici de pujada que un de baixada. M'explico, sovint ens trobem en carrers d'aquesta tipologia i l'amplada del carrer no dóna per tenir carril bici en condicions i a la vegada voreres amples, mobiliari urbà, espai de càrrega i descàrrega, carril bus, etc. Hem de triar!

En el cas d'aquestes fotos de Brusel·les van triar fer un carril bus-bici de pujada i un carril de convivència de baixada. La meva solució genèrica és fer un carril bici de pujada i conviure amb la resta del trànsit de baixada, el seus avantatges són:
  • Optimitzem l'espai disponible
  • La bici necessita més amplada quan ha de circular a velocitats baixes i per tant té més sentit el carril bici pel sentit ascendent i si pot ser segregat.
  • De baixada la bicicleta pot agafar velocitats importants que li permeten disminuir les diferències de velocitat amb els cotxes.
  • Probablement la transformació del carrer amb aquesta configuració tindrà un pressupost més ajustat.
Si el carrer és llarg i no hi ha semàfors, es pot pensar a limitar la velocitat a 40 o 30 km/h per disminuir la pressió sobre el ciclista i afavorir que els cotxes parin en els passos de vianants.

11.1.10

Un lladre roba una bici de càrrega amb 3 nens a dins dormint

Com potser sabeu, a Dinamarca, és freqüent deixar els nens sols dormint al carrer dins el cotxet o en aquest cas en una bicicleta. El que va passar en aquesta història és que un lladre de bicicletes en va robar una de càrrega que portava 3 nens a dins dormint (d'1, 4 i 7 anys). El lladre no ho sabia perquè la bici portava una capota i quan se'n va adonar va deixar la bici a l'entrada d'un celler i va acompanyar els nens fins a casa seva on va avisar uns veïns que a la vegada van avisar a la policia que ja estava alertada i que va detenir el lladre. No sé si els lladres tenen tant de seny aquí!

Tota la història i més a en aquest enllaç: Copenhagenize.com

8.1.10

Nous carrils bici accidentals al Delta de l'Ebre

Sembla que la construcció d'un parell de dics per protegir el Delta de l'Ebre es convertiran a la vegada en camins de ronda i carrils bici. Tot plegat són mesures per lluitar contra el retrocés del Delta a causa de la poca aportació de sediments del riu i per l'efecte del canvi climàtic. L'article de l'Avui (8/1/2010) entra en detall en les mesures que s'han estudiat o que estan en estudi, la seva efectivitat i les posicions de les parts implicades.

No s'ha aconseguit reduir el 30% la contaminació

No hi ha dades encara, però sembla clar que no s'ha aconseguit l'objectiu de reduir un 30% les emissions de partícules i les emissions d'òxids de nitrogen abans de final d'any. Per això la Generalitat ha prorrogat el pla anticontaminació a l'espera d'obtenir les dades exactes i suposo que pendre noves mesures.

La policia local de Polinyà en bicicleta

Polinyà (al Vallès Occidental) és una de les poblacions que han posat en marxa patrulles de Policia Local en bicicleta, en part gràcies a la cessió de bicicletes per part de la Diputació de Barcelona.

D'entrada només són 2 bicicletes que s'usaran per patrullar per zones verdes, zones de vianants i en festes i actes esportius.

30.12.09

Bon Any 2010!

Bici-Vici us desitja un bon any 2010 amb molt bones pedalades!

Què us vagi tot sobre rodes!

29.12.09

El traspàs de Rodalies

Una entrevista a Ricard Riol a Vilaweb 28/12/2009 aclareix molt bé el que podem esperar d'aquest traspàs. Resumint una mica bé a dir que podem esperar millores en les estacions, en horaris i en tarifes, però com que la infraestructura no es millora, la capacitat tampoc i davant de certs problemes la Generalitat no hi podrà fer res.

Des del punt de vista ciclista, sense un augment de la capacitat tampoc podem esperar una gran ampliació de l'horari en que es poden portar bicicletes, però esperem una major sensibilitat, tal i com té FGC. D'altra banda, la millora de les estacions suposarà per força la inversió en millores d'accessibilitat (ascensors, rampes, etc.) que ens faran més fàcil carregar la bici, així mateix, esperem que algunes andanes estretes que no compleixen amb les normatives europees de seguretat desapareguin a la llarga.

28.12.09

La caiguda publicitària amenaça el Bicing Metropolità

La crisi econòmica en el sector publicitari fa perillar el Bicing Metropolità, que ha diferència del Barceloní preveu finançar el 50% del cost amb publicitat. Es tem que cap de les dues multinacionals de la publicitat, Clear Channel i JC Decaux es presentin al concurs, a causa de la crisi. Tot i així, amb un contracte de 12 anys això no hauria de ser un problema, a més a més, més enllà de les dues grans multinacionals, hi ha diverses empreses catalanes que estan tirant endavant sistemes de bicicleta pública, però no són sistemes tant grans com el que es preveu per l'àrea metropolitana.

Cardedeu finança la compra de cadenats per a la bicicleta

L'Ajuntament de Cardedeu ha finançat la compra de cadenats de bicicleta a 80 ciutadans d'aquest municipi. La subvenció era de 10 Euros i per a cadenats en forma d'U que normalment costen entre 40 i 80 Euros. L'objectiu: disminuir els robatoris.

23.12.09

Avaria al Bicing

L'avaria de dilluns de la setmana passada va durar 12 hores i va inutilitzar el servei. L'Ajuntament sembla que demanarà explicacions a l'empresa concessionària. Però el més sorprenent de tot, segons llegeixo en diversos mitjans, és que el servidor informàtic d'un servei com aquest no té les característiques adequades per ser tolerant a fallades, és un tema d'inversió. Que l'empresa concessionària hagués d'indemnitzar a l'Ajuntament en casos d'aquest tipus seria un bon mecanisme perquè es fessin les inversions necessàries per tenir un sistema en condicions.

22.12.09

La Bicicleta 2.0

Diversos mitjans s'han fet ressò aquests dies d'una bici dissenyada pel MIT i que ha estat batejada com "The Copenhagen Wheel". A part d'alguns enginys electrònics la bicicleta té la peculiaritat de que en frenar carrega bateries elèctriques que es poden usar posteriorment per assistir el pedaleig per exemple en les pujades. No és res de nou, però sí aplicat a una bicicleta.

En l'apartat de gadgets la bici té connexió Bluetooth i diversos sensors que juntament amb un suport per a un iPhone permet monitoritzar la velocitat, la direcció i la distància recorreguda, així mateix, també permet recopilar dades sobre contaminació i trobar amics que utilitzin el mateix sistema i estiguin a prop. Crear mapes de contaminació en temps real sembla força interessant, però em sembla entendre que d'entrada només mesura temperatura i algunes substàncies.

Una altra novetat és que té un sistema anti-robatori que bloqueja la bici i que envia un SMS informant al propietari, suposo que ho fa per Bluetooth dins d'un radi limitat al voltant de la bici, no em queda clar.
Un parell de vídeos:


18.12.09

Portar nens en remolcs podria ser legal l'any vinent

Com ja sabeu, legalment, només a Barcelona es poden portar infants en remolcs per a bicicleta. Ara això podria canviar en haver-se aprovat una moció instant al govern a canviar aquesta normativa antiquada que fa que només les ciutats que ho aproven en les seves ordenances ho permetin.

Carrils bici a sant Joan Despí ja!!

Amb aquest títol s'ha creat un Grup del Facebook per reivindicar infraestructures ciclistes de qualitat. Sant Joan Despí és una ciutat amb forces quilòmetres de carril bici, però paradoxalment, la seva utilització és molt baixa. Segons aquest col·lectiu el problema és la qualitat de les infraestructures, sembla que un problema recurrent de l'Àrea Metropolitana.

Reus veda les bicis per incíviques

Deuen ser molt incívics els ciclistes de Reus que no els deixen circular pels carrils bici!

17.12.09

A l'Hospitalet ja no fan carrils bici

Aquesta és almenys la sensació. Segons denuncia La Saboga en el que portem de legislatura no s'ha iniciat la construcció de cap carril bici. El Pla Director d'aquesta ciutat estipula que en acabar la legislatura hi haurien d'haver 27,7 km de carrils bici, actualment només n'hi ha 13 km corresponents a la primera fase i la legislatura anterior i no existeix encara una planificació per arribar als 27,7.

En el mateix article es critiquen especialment les infraestructures ciclistes per no estar pensades per la bici. Una llarga llista de problemes els podeu trobar aquí, a la foto, per exemple, es mostra una senyalització antiga que amb la llei actual permet la circulació de ciclomotors pels carrils bici on hi és present!

L'Ajuntament de Vilanova adquireix 27 bicis per als desplaçaments del personal

A través d'un apunt d'en Carles m'assabento que a Vilanova i la Geltrú han comprat bicicletes pels desplaçaments dels treballadors locals. No és el primer a fer-ho recordo haver comentat Sant Cugat i l'Hospitalet. Per l'èxit de la iniciativa els hi recomano preveure la seguretat en l'aparcament i el manteniment, per exemple és important tenir tancaments de qualitat per quan s'hagi d'aparcar al carrer i difusió de com lligar-les entre el personal, també cercar llocs adequats per desar les bicis, establir responsabilitats en el personal, contractar un manteniment o preveure una partida pressupostària, etc.

És curiós, però iniciatives com aquestes a vegades es moren perquè petits detalls com que no hi havia manteniment, perquè hi ha una roda punxada i ningú s'encarrega de portar la bici a arreglar, perquè una roda està desinflada i no hi ha manxa o per temes de robatoris.

16.12.09

La bicicleta és part de la solució

Llegeixo i tradueixo literalment que la European Cyclists Federation (ECF), present a la conferència de Copenhagen, ha enviat una carta (PDF) a tots els membres de la delegació del Parlament Europeu a la Conferència del Clima. És curta, senzilla i directa:

Benvolgut Membre de la Delegació del Parlament Europeu a la Cimera de Copenhagen,

El trànsit urbà és responsable del 40% de les emissions de CO2.
El transport és part del problema.
Anar en bicicleta és part de la solució.

Triplicar l'ús de la bicicleta(*) a Europa reduint els viatges individuals motoritzats, estalviaria 49,1 milions de tones de CO2 o el 5% de les emissions de CO2 del transport.

(*) Vegeu la Carta de Brusel·les.

Catalunya no signa la Carta de Brusel·les

Com ja vaig comentar fa temps, no hi ha cap ciutat catalana que hagi subscrit la Carta de Brusel·les que promou bàsicament que un 15% dels desplaçaments urbans es facin en bici el 2020. Això sí, molts ajuntaments catalans s'han compromès a retallar les seves emissions de CO2 en un 20% el 2020, no sé com ho faran... En tot cas, visitant altre cop la pàgina de la Carta he vist un plànol que mostra la ciutats que han signat:


Snowpenhagen

Copenhagen està a l'ordre del dia per la conferència sobre el canvi climàtic. Això dóna molta visibilitat a les bicicletes que s'utilitzen tot i la neu que hi ha començat a caure:

Snowpenhagen Winter Cycling from Copenhagenize on Vimeo.

14.12.09

Novetats sobre la via verda de Palamós a Platja d'Aro

Les vies verdes continuen amb força, segons llegeixo a El Punt 7/12/2009 el tram de 13 km que es planifica pel 2011 entre Palamós i Platja d'Aro unirà la ruta Ripoll-Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols amb la ruta Plaja d'Aro-Palafrugell i per tant, unirà definitvament les vies verdes gironines amb la xarxa cicloturista del Baix Empordà i que a la vegada permetrà continuar cap a l'alt Empordà fent un entramat molt molt interessant.

Molta gent em diu ja he fet tal via verda i ara què? Jo acostumo a contestar recomanant la xarxa cicloturista del Baix Empordà.

Passos de vianants amb LEDs

Potser sóc despistat, però crec que encara no havia vist un pas de vianants elevant amb llums LED intermitents. Tot i no ser un infraestructura pròpiament ciclista, en veure-la vaig recordar la senyalització que estan experimentant a Copenhagen en les cruïlles dels carrils bici on hi ha girs a la dreta dels cotxes.

En tot cas, jo ho veig com un primer pas per tenir carrils bicis amb LEDs en cruïlles, per exemple per dir alguna cosa, a les cruïlles conflictives de l'Eixample. Per cert, el pas de vianants és d'Esplugues de Llobregat.

12.12.09

Finalment es prolongarà la Via Verda a Tortosa

Ja fa temps, diria que anys, vaig comentar els projectes de fer arribar la Via Verda del Baix Ebre fins al mar, però no n'he sabut res més. Ara llegeixo a EBREDIGITAL que l'any vinent es faran els arranjament perquè la via verda continuï pel pont del ferrocarril i a través de diversos enllaços arribi al nou carril bici del canal de l'esquerra que us comentava fa uns dies.

Fins al mar encara faltarà un tros... però com a mínim es faran uns carrils urbans molt útils que a més a més connectaran amb la via verda.

També en parla El Punt 10/12/2009 dient que aquestes obres s'han ajornat.

11.12.09

Rat Penat, serà a la Vuelta

La propera edició de la Vuelta sembla que passarà pel Garraf i les rampes del Rat Penat. M'ha fet gràcia que aquesta zona que conec sortís al diari i que a més a més sigui una zona d'entrenament habitual de diversos esportistes d'elit.

Una empresa dóna 50 Euros mensuals als treballadors que van en bici

L'empresa Gráficas Huesca situada en aquesta capital de província aragonesa dóna 50 Euros cada mes als treballadors que hi van en bicicleta. Aquesta pràctica és més comuna en altres països on fiscalment s'incentiva a les empreses que la realitzen.

9.12.09

Carrils bici amb LEDs i sensors de presència per evitar col·lisions en els girs a la dreta

A Copenhagen han senyalitzat 4 interseccions instal·lant llums LED al terra. Es pretén evitar així les col·lisions entre els vehicles motoritzats que giren a la dreta i els ciclistes.

Els llums LED s'instal·len al terra a la línia separadora del carril bici tot just abans de la intersecció. També s'instal·len un sensors que detecten l'arribada dels ciclistes, en concret, es posa un sensor a 25 metres per detectar l'arribada dels ciclistes i un altre en el punt d'aturada dels ciclistes en el semàfor de la cruïlla per detectar ciclistes que estan esperant que el semàfor es posi verd. Els llums LED funcionen quan venen ciclistes o quan n'hi ha d'aturats i els semàfor es posa verd.

El llums només són visibles pels cotxes, ja que no es vol distreure als ciclistes.

LED Bike lane lights in Copenhagen from Copenhagenize on Vimeo.

Les bicis haurien de ser com les aspiradores...

A través del Barcelona Cycle Chic m'assabento d'un vídeo australià on s'entrevista el danès Mikael Colville-Andersen. S'explica una mica com van néixer les pàgines copenhagencyclechic.com i copenhagenize.com, però sobretot m'agrada quan diu que anar en bici a Copenhagen és un fet normal, és com tenir una aspiradora, que ningú li fa un cas especial, la gent vesteix normal per anar en bici i les bicicletes són normals, ser ciclista urbà no és cap subcultura...

Més de la meitat de les bicis del Bicing han estat robades durant aquest any

Al juny us ho comentava i durant aquest mesos s'han anat sabent diversos nous detalls que feien suposar que aproximadament la meitat de les bicis del Bicing sofreixen vandalisme. Ara el regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona ha confirmat que la meitat de les bicicletes han estat robades o han sofert algun acte vandàlic durant aquest any, tot i que diu que a la pràctica la majoria de bicis es recuperen.

Per redreçar aquesta situació s'han començat a millorar les estacions per evitar diversos trucs que permeten extreure bicis de forma fraudulenta. També es crea una brigada de 3 persones que vigilaran aquestes situacions. També es parla de la pressió de la Guàrdia Urbana i de les accions legals que s'ha intentat emprendre contra diversos ciclistes que s'han enxampat amb bicis robades. Tot i així, la via policial s'hauria de sincronitzar amb els municipis veïns, com l'Hospitalet i Badalona, que cada mes recuperen un munt de bicis.

4.12.09

Vic també aposta per la bicicleta pública

A finals d'aquest any 2009 es posarà en funcionament el nou servei de bicicleta pública de Vic amb 15 bicicletes i sis punts d'estacionament. El model de bicicleta triat és d'una empresa catalana que ja utilitza l'Ambicia't de Granollers.

Vic ja va ser pioner a Catalunya amb el seu servei de lloguer BiciVic, ara s'actualitza amb un sistema més modern utilitzant les bicicletes d'Urbikes (vegeu vídeo) que ja he comentat alguna vegada i que són les es fan servir a Granollers.

2.12.09

Sant Andreu de la Barca sobre rodes amb el biciSAB

Aquest municipi del Baix Llobregat, d'uns 30.000 habitants i que no entra dins del Bicing Metropolità, ha tirat endavant un sistema de bicicletes públiques amb una subvenció de l'Institut Català de l'Energia, amb l'ajuda de publicitat i amb una quota d'usuari de 16 Euros. El funcionament és similar que el Bicing barceloní, destaca però que les empreses involucrades són totes catalanes, des de la botiga local que fa el manteniment, com la publicitat encarada als comerços de la ciutat o tota la logística del servei i les bicicletes.