25.6.15

McBike, els ciclistes ja som clients importants per McDonald's

Em pensava que mai no faria publicitat de McDonald's, però han inventat el McBike, un servei d'atenció als ciclistes a l'estil de McAuto i un paquet per transportar els àpats de McDonald's en bici!

Diuen que és per donar una imatge més saludable, però també és veritat que està disponible i planificat en ciutats molt ciclistes on senzillament els ciclistes urbans som un segment de població a tenir en compte comercialment.


16.6.15

Infraestructures ciclistes accidentals o com donar prioritat a la bici sense rascar-se la butxaca

Sempre dic que el que cal fer per impulsar l'ús de la bicicleta a la ciutat és donar-li prioritat davant de la resta de mitjans de transport (excepte els vianants), és a dir, cal que sigui més ràpida i això s'aconsegueix amb prioritats semafòriques, zones d'aturada avançada en semàfors, permetent que les bici només s'aturin en certs semàfors per deixar passar els vianants, fent dreceres per dins dels parcs, permetent els contrasentits o fent infraestructures específiques que donin aquesta prioritat.

Antic túnel per cotxes usat ara per
vianants i bicis
Pas subterrani amb rampes
A la pràctica, més enllà de carrils bicis i algunes passarel·les poca cosa més s'aconsegueix, però a vegades a certes infraestructures se'ls hi pot donar un ús que no tenien pensat originalment, són les que anomeno infraestructures ciclistes accidentals. Ja estan fetes, només cal que els hi donem l'ús adequat.

En les fotos que acompanyen aquest apunt teniu unes quantes d'aquestes infraestructures: passos subterranis i túnels, ponts i ascensors.

Alguns d'aquests elements estaven pensats pel cotxe o pels vianants, però el seu ús pot canviar o la seva amplada pot ser redistribuïda.

La idea és obrir nous recorreguts per la bicicleta que el cotxe no pugui fer.



Aquest apunt està basat en aquest altre: Infraestructures ciclistes 2.0 accidentals.

4.6.15

Ossby Curve: una plegable petita, però no molt plegable

A través de l'acord que Ossby ha signat amb Decathlon per distribuir-hi les seves bicicletes plegables he conegut aquesta marca madrilenya de bicis.

Què en destacaria?
  • Un canvi intern de 5 velocitats que dóna molt de joc.
  • Rodes petites i desiguals que afavoreixen que el plegat parcial que es realitza no ocupi molt. El plegat del manillar i els pedals fa que sigui estreta. És un plegat ràpid.
  • Una postura de pedaleig que s'hauria de provar abans de comprar per assegurar-nos que estem còmodes.
  • No sembla que permeti transportar fàcilment cap càrrega si no és amb una bossa davantera.
  • Un pes força estàndard d'11 kg.
  • Un preu de 575 €.
Ossby també fabrica un tàndem infantil i una bici d'equilibri infantil, però també una versió elèctrica de la Curve de tant sols 14 kg, però amb una autonomia de poc més de 30 km.


27.5.15

Bicicletes vs Cotxes



S'estrena a Catalunya el documental "Bicicletes vs Cotxes" del director suec Fredrik Gertten. Podeu cercar la llarga llista de sales (poblacions, centres culturals i cinemes) que projecten la pel·lícula, en alguns casos, de forma gratuïta.

26.5.15

Val la pena el Bicibox?

He escoltat diverses reflexions sobre el Bicibox donat el seu cost, el seu ús i l'espai urbà que ocupa. D'entrada, haig d'admetre que hi ha un component sentimental que em fa ser reticent a eliminar una infraestructura ciclista quan costa molt que les administracions públiques inverteixin en la mobilitat en bicicleta. Dit això, hi ha una necessitat creixent d'aparcar bicicletes i tot un parc de bicicletes que no s'atreveix a sortir al carrer si no té un estacionament segur on aparcar.

Antecedents

Detall d'un mòdul de Bicibox exposat al
Congrés de la Bicicleta a Girona
La principal infraestructura que cal per fomentar l'ús de la bicicleta són els carrils bici que han d'estar interconnectats, ser de qualitat i tenir prioritat davant d'altres mitjans de comunicació. Com que això als polítics els hi costa (perquè han de treure espai al cotxe), a vegades s'inventen altres sistemes que no són especialment barats com el Bicing o el Bicibox. El Bicing va impulsar força l'ús de la bicicleta a Barcelona, però a costa d'un finançament més elevat del que tenen altres mitjans de transport. Davant d'aquest èxit, els municipis de l'àrea metropolitana van demanar també un servei de bicicleta pública. Va sortir a concurs, però va quedar desert per diversos motius (tots econòmics). Com que hi havia una partida econòmica dedicada a la bicicleta, L'AMB va decidir impulsar la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Els robatoris de bicicletes són el principal motiu de desincentivació de l'ús de la bicicleta i per tant lluitar-hi ajuda a fomentar la bici.

21.5.15

Corrent pel carril bici? No, si us plau!

El córrer s'ha popularitzat molt en els últims anys, però la bicicleta urbana també. El carrils bici sovint són estrets i no permeten els avançaments entre ciclistes o el trànsit còmode de bicicletes de càrrega, només falta haver d'esquivar vianants despistats i corredors que hi corren a propòsit.

Si ets corredor, per què no has d'anar pel carril bici?
  • Perquè està prohibit (1).
  • Perquè vas més lent que una bicicleta (2).
  • Perquè dificultes la circulació de les bicicletes.
  • Perquè tens rutes alternatives a les voreres.
  • Perquè no és saludable córrer en els carrils bici situats prop del trànsit. La contaminació és molt elevada i respires molt més aire que un ciclista (3).
  • Perquè, en aquest sentit, el més saludable és evitar les grans avingudes: Diagonal, Paral·lel, Gran Via, Meridiana, etc.
  • Perquè el millor per córrer són els parcs on el sòl sigui terra compactada i la qualitat de l'aire sigui millor.
(1) Legalment està prohibit. Normalment, ho prohibeix la senyalització, ho prohibeixen la majoria d'ordenances municipals i ho prohibeix el codi de circulació. Legalment, no hi ha diferència entre córrer i caminar. Només es pot utilitzar un carril bici quan està indicat amb senyals de cohabitació on hi ha també el vianant i normalment això passa en vies verdes i camins verds.

(2) La velocitat d'un corredor es situa entre els 10 i el 15 km/h (entre 6 i 4 minuts el km) i la d'una bicicleta entre 15 i 25 km/h.

(3) La contaminació disminueix en augmentar la distància del focus emissor. Es recomana allunyar-se un mínim de 10 metres per aconseguir que la contaminació baixi significativament.
Per tot això, quan veiem espots publicitaris com aquests, ens enfadem:

20.5.15

Fent repàs abans de les eleccions locals

Diumenge hem de votar i un dels criteris que us proposo per triar el vostre vot és la política de mobilitat, i en concret, si han afavorit l'ús de la bici o per si per contra no han fet pràcticament res i en les actuacions urbanístiques han afavorit l'ús del cotxe. També us proposo que consulteu els programes electorals dels partits i mireu quines propostes fan.
Algunes entitats d'usuaris de la bicicleta d'arreu han fet propostes i han interpel·lat als partits polítics perquè es posicionessin respecte les propostes. Al final d'aquest apunt teniu alguns enllaços.

Posem ara alguns exemples que potser coneixeu, vosaltres jutjareu:

Barcelona

Començo per la ciutat més coneguda per la majoria de vosaltres. Els quilòmetres de carril bici han augmentat i hi han noves connexions que abans no existien, però la part negativa és que també han desaparegut alguns carrils i algunes segregacions, però sobretot el problema és que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar i normalment el problema és que es continua donant prioritat al cotxe en tots els sentits.

L'Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat més poblada de Catalunya porta 4 anys sense construir cap nou carril bici i sense millorar la seva xarxa ciclista que malauradament té multitud de defectes que s'han comunicat a l'Ajuntament en diverses ocasions.

Cornellà de Llobregat

4 anys després d'haver fet una pintada de carrils bici (literalment) no s'ha millorat cap dels nombrosos punts negres que diverses entitats i ciutadans han denunciat. Algunes línies damunt de l'asfalt comencen a desaparèixer. Tampoc em consten nous carrils bici.

18.5.15

Baròmetre Europeu de la Bicicleta 2015

L'ECF acaba de publicar la segona edició del baròmetre europeu de la bicicleta, un rànquing de 30 països europeus que té en compte 5 factors: l'ús de la bici, la taxa d'accidentalitat ciclista, les vendes de bicicletes, el número de viatges de cicloturisme fets per turistes i els membres de col·lectius ciclistes.

Com que Catalunya encara no apareix al rànquing, he anat a mirar Espanya i veig que ha avançat una mica fins a la posició 18. En els 5 àmbits sembla haver pujat una mica. La sinistralitat força baixa ajuda a compensar la 21a posició en l'ús de la bicicleta.

El rànquing

Posició País Posició País Posició País Posició País
 1  Denmark  10=  Slovakia  19  Estonia  28  Romania
 2  Netherlands  UK  20  Poland
 3  Sweden  12  France  21=  Bulgaria
 4  Finland  13  Luxembourg  Ireland
 5  Germany  14  Czech Republic  Latvia
 6  Belgium  15  Lithuania  24=   Greece
 7  Slovenia  16  Croatia  Malta
 8  Hungary  17  Italy  26  Cyprus
 9  Austria  18  Spain  27  Portugal


13.5.15

Quant li costa a la societat cada km realitzat en cotxe?

Doncs 0,16 € segons un estudi, i en canvi, anant en bicicleta la societat guanya 0,16 € per cada km recorregut.

Tot això surt d'un estudi danès que calcula el cost-benefici d'aquests 2 mitjans de transport per la societat incloent paràmetres com: la salut, la contaminació, els accidents, les infraestructures, etc.

També suma el cost públic i privat a la vegada, és de 0,50 € per cada km en cotxe i l'impacte de la bicicleta és de 0,08 € per km.

En definitiva, anar en cotxe és 6 vegades més car que anar en bicicleta.


12.5.15

L'efecte del casc obligatori per menors a Suècia

Com que a Espanya s'ha aprovat l'obligació dels menors de 16 anys de dur casc, és molt interessant comentar el que ha passat a Suècia que ho van aprovar l'any 2005 i que ara ja tenen dades per poder-s'ho mirar amb perspectiva.

D'entrada, la reducció dels traumatismes cranials en nens és comuna pels vianants, conductors de cotxe i ciclistes sense que l'obligatorietat del casc hagi alterat la tendència (ho podeu veure al primer gràfic).

10.5.15

Voltant per Girona

La xarxa ciclista de Girona encara és força reduïda per la seva extensió (26,9 km), però tot i així les bicicletes es veuen arreu de la ciutat. Hi ha diversos factors que intueixo que hi han ajudat: ser una ciutat universitària, tenir diversos rius que la travessen i que proporcionen rutes per creuar la ciutat, ser el nexe de dues importants vies verdes, tenir força tradició de ciclisme esportiu, tenir un moviment associatiu ciclista important i la implantació de la Girocleta, entre d'altres motius.

Pel que fa a la qualitat de les infraestructures, diguem que és discreta, falten segregacions, continuïtat, senyalització d'orientació i prioritat per la bici.

A continuació teniu un recull fotogràfic i comentat que analitza diversos punts, en mostra les mancances i en suggereix canvis.

Els carrils bidireccionals urbans donen forces problemes i si a més són a la vorera i sense segregació, el conflicte amb els vianants està servit. La mala ubicació d'aquest carril bici a la vorera propicia la invasió per part dels vianants. Segurament el problema és la falta d'inversió, el carril bici es va pintar quan hagués estat necessari moure la filera d'arbres.

5.5.15

Si vas en cotxe, millor amb casc!


Tots sabem que els cotxes són perillosos i que els accidents de trànsit són encara molt nombrosos. El que potser no sabíem és que la meitat de les lesions craneoencefàliques greus es produeixen dins d'un vehicle a motor. Moltes d'aquestes morts i greus lesions es podrien evitar amb l'ús del casc dins del cotxe. Ni que fos per salvar només un vida ja valdria la pena, al cotxe, posa't el casc!

I si entre tots ho impulsem, podem aconseguir que l'obligatorietat del casc dins del cotxe es reguli per llei!

29.4.15

Carregats

No tothom disposa de l'espai o els diners per tenir una bicicleta de càrrega o un remolc, de fet, suposo que molta gent encara no s'ha plantejat mai aquesta possibilitat perquè segurament la desconeix. Les possibilitats de càrrega d'una bicicleta convencional també són grans si portem els accessoris adequats. Aquí teniu uns quants ciclistes ben carregats!

27.4.15

Els rius del vessant sud dels Ports

Un recorregut per alguns dels rius del vessant sud dels Ports una setmana després d'unes pluges intenses. Alguns d'aquests rius estan habitualment secs, o almenys, en la major part del seus trams.

Espero que aquestes imatges us ajudin a descobrir aquests paratges encara poc coneguts!


24.4.15

Components i accessoris antics

Un estrep de fre, una manxa, pastilles de fre i pegats.

Un petit recull fotogràfic d'objectes ciclistes de principis dels anys 80.

9.4.15

La bici continua avançant a Barcelona

Ja tenim les dades bàsiques de mobilitat de Barcelona per l'any 2014, però encara falten detalls importants i les dades tenen mancances importants, tot i així, podem dir que s'incrementen un 8% els desplaçaments en bici (l'1,77% dels desplaçaments de Barcelona es fan en bici). La bici augmenta un 15% en els anys 2011-2014, mentre la resta de mitjans de transport decreixen o s'estanquen en aquest període.

El Bicing

L'ús del Bicing continua decaient, des de 2011 s'han reduït un 21% els abonats i un 7,6% els desplaçaments. El Bicing representa ara el 31% dels desplaçaments en bicicleta de la ciutat, quan havia arribat a representar el 39%.

Qualitat de l'aire

Segons les dades aportades hi hagut una millora general de la qualitat de l'aire en els últims anys i ara ja ens situaríem dins el límits legals pel que fa a mitjanes, però lluny dels límits aconsellables per la salut humana. De fet, manquen les dades del número de superacions del llindar màxim horari de l'any 2014 i per tant no podem saber tampoc si hem complert amb la llei europea. En tot cas, sembla que la combinació de lleuger canvi modal, menys mobilitat i renovació progressiva de vehicles, ha fet estat la responsable d'aquesta lleugera millora.

7.4.15

Sense garanties per la bicicleta a la Gran Via de l'Hospitalet

La Gran Via de l'Hospitalet és un d'aquests punts clau que ha de permetre connexions interurbanes en bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja ho he comentat altres vegades. És la connexió més recta i plana entre el Delta del Llobregat i la capital. En concret, la distància entre el Prat i la plaça Espanya és assumible per un ciclista qualsevol, si ja venim d'una mica més lluny (Sant Boi o Viladecans) potser no tots els ciclistes estan disposats a fer-ho d'entrada, però si disposem de l'ajuda d'una bici elèctrica, probablement podem anar de Castelldefels o Gavà fins a Barcelona sense massa esforç.

Ara hi ha un pla urbanístic que preveu el soterrament de 400 metres d'aquesta avinguda, just davant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals. Aquest pla també contempla la construcció de fins a 26 edificis de gran alçada i uns 15 més d'una alçada més reduïda en diversos punts propers a la Gran Via i part d'ells en l'última zona agrícola de l'Hospitalet. Fent una ullada a aquest "Pla Director d'Urbanisme", te n'adones que la bicicleta no existeix, que no hi ha cap intenció de fer cap canvi en el repartiment modal de la mobilitat, que no s'eliminarà cap carril de vehicles motoritzats, que no importa que hi hagi dos hospitals, que la qualitat de l'aire un cop més se la passaran pel forro!

Sense garanties de carrils bici

Una avinguda d'aquestes dimensions, hauria de tenir carril bici bidireccional en ambdós costats, però en cap plànol l'he vist dibuixat i suposo que el cantó sud no hi ha garanties que en tinguem. D'altra banda, les connexions pels extrems tampoc estan garantides. Pel cantó est, no hi ha cap garantia que se li faci lloc a la bici al pont actual i el més probable és que les bicicletes hagin de fer una gran volta com ara per creuar les vies de tren de la línia de rodalies R2 sud. Al cantó oest, tampoc sembla que hi hagi cap intenció de fer arribar la bici al riu Llobregat i al Prat, si es fa, sembla que serà entrant a la zona agrícola del costat de l'Hospital i agafant un camí similar a l'actual.
Resumint, no sabem si hi haurà carril bicis i per on aniran, però per no complicar els nusos viaris existents i projectats, ja es veu que la bici continuarà havent de recórrer molta més distància que els cotxes.

26.3.15

La Via Verda de les Terres de l'Ebre: Tortosa - Amposta - Sant Carles de la Ràpita

Ja fa anys que es parla d'enllaçar les vies verdes de la Val de Zafán (Aragó), de la Terra Alta i del Baix Ebre amb la desembocadura de l'Ebre i també amb Sant Carles de la Ràpita.

S'ha avançat molt en el desenvolupament de vies ciclistes al Delta de l'Ebre, però fallava la connexió entre Tortosa i Amposta. Ara amb aquest projecte, s'aborda la connexió amb Amposta seguint antics trams ferroviaris i s'aborda també la connexió entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, en total 24 nous km. 

Justament, Sant Carles de la Ràpita havia de ser el final de la línia de tren de la val de Zafán, però no hi va arribar mai. De fet, la nova via verda recorrerà algun tram de plataforma ferroviària que s'havia arranjat, però que mai va tenir rails.

11.3.15

La jungla ciclista de Brusel·les

Un vídeo amb un toc d'humor critica la mala qualitat dels carrils bici de Brusel·les, en especial els que tenen obstacles i no guarden distàncies de seguretat amb els mobiliari urbà o els que acaben de cop sense preveure una continuïtat. La campanya anima als usuaris a informar dels problemes dels carrils bici de Brusel·les en aquesta web.


Vegeu també Brusel·les posa les infraestructures ciclistes que explica una mica la política que s'ha seguit i conté un recull de fotografies dels carrils bici de la capital europea.

9.3.15

El mòbil a la muntanya

Cartell informatiu de punt de cobertura
Els mòbils intel·ligents s'ha convertit en una eina imprescindible en molts entorns i en l'esport i les activitats a l'aire lliure també. El fet de poder agrupar molts dispositius en un de sol (càmera, GPS, consulta d'informació i cartografia, comunicació, etc) fa que prescindim d'altres dispositius i la nostra dependència del mòbil augmenta, per això, la durada de la bateria es converteix en un punt clau.

Consells
  • Usant el mode avió podem continuar fent servir la càmera i el GPS.
  • Podem apagar el mòbil per estalviar bateria quan no el fem servir.
  • Portar una bateria de recanvi carregada o una bateria externa.
  • Portar el mòbil protegit per tal de que no rebi cops.
  • Portar altres aparells per no dependre exclusivament del mòbil: una altre mòbil per a trucades,  càmera fotogràfica, GPS, mapa en paper, ressenya impresa, etc.
  • Recordeu que per trucar al 112, hi ha d'haver cobertura d'alguna companyia (no cal que sigui la vostra) i que podeu usar qualsevol telèfon que trobeu sense necessitat de saber el número secret.