Des del centre de Sant Joan de les Abadesses podem continuar per carrils bici i via verda cap a Sant Pau de Segúries. Al meu entendre, és la manera de fer el desnivell de forma més suau. A Sant Pau s'agafa una carretera secundària amb poc trànsit, arribem de seguida al coll (960 m) i comencem (vegeu foto) una bonica baixada per dins d'un bosc fins a Sant Salvador de Bianya i després fins a la carretera nacional (N-260). Seguim la N-260 en baixada durant uns 3,5 km fins a trobar un restaurant (Ca l'Enric), llavors podem continuar per pistes entre camps de conreu i pastures fins a Llocalou, ja molt a prop d'Olot.Ep! No confongueu la Vall d'en Bac amb la Vall d'en Bas!
La versió impresa del Diari de Vilanova del 15 de desembre (en PDF) explica que el nou carril bici de la rambla Transversal de Vilanova presenta deficiències importants segons denuncia l'associació Vilanova Camina. Contenidors i mobiliari urbà a tocar o damunt del carril que treuen visibilitat i cruïlles poc senyalitzades són els principals problemes d'aquest carril.
Hi ha una actualització de la iniciativa de crear una mapa de carrils bici dels Països Catalans que afegeix carrils bici i aparcaments de València, l'Hospitalet de Llobregat, Gavà, el Prat de Llobregat i Barcelona. Per col·laborar llegiu les instruccions.
A través d'aquesta ressenya del bloc de Marc Belzunces m'assabento de l'existència del web NYC Bike Maps que manté un mapa col·laboratiu dels carrils bici de Nova York. Realment, això és el que ens aniria bé per al Mapa col·laboratiu de carrils bici dels Països Catalans. Reprodueixo la imatge de la navegació a vol d'ocell per Nova York.
El Periódico de diumenge dedicava dues pàgines al projecte de recuperació de la llera del riu Llobregat i ho titulava "La llera del riu Llobregat serà un parc de 15 quilòmetres el 2008". En una actuació que executarà la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb el conveni entre El Ministeri i la conselleria de Medi Ambient, s'invertiran 19 milions d'euros i es restauraran 15 km de riu en 2 trams: entre Martorell i Sant Andreu de la Barca (8 km) i entre Sant Joan Despí i el pont de la C-31 (6,5 km).
Des d'aquest viaducte, podem descendir fins a l'Assut de Lledó i gaudir d'aquesta zona de bany del riu Algars.
Km 58. Estació de Vall-de-Roures
Km. 67. Estació de Torre del Compte. Actualment és un hotel i hi ha un petit desviament habilitat per vorejar-lo.
Km 79. Acaba el tram senyalitzat com a Via Verda
Llegeixo a Cerdayola.info 16/11/2006 que s'han presentat les obres de desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat (BP1413). La carretera presenta diverses millores ambientals com passos de fauna, integració paisatgística o reducció de la contaminació acústica i lumínica, però el disseny del carril bici és poc encertat. La vorera tindrà 8 metres d'amplada i al seu costat esquerra tindrà un carril bici de 1,80 metres d'amplada, la part dels vianants serà tova i el carri bici serà pavimentat. No cal dir que ja sabem per on aniran el vianants, especialment quan plogui. S'hauria pogut fer un carril segregat per la calçada i una vorera amb una part pavimentada. La foto es prou explicativa, el que es proposa serà un espai d'oci per a vianants, però no es pensa en la mobilitat en bicicleta.
Us comentava a principi d'any que el districte 22@ provaria noves tècniques de mobilitat i construcció de carrils bici. Pel comentari del Marc Belzunces veig que això de moment s'ha concretat en la construcció de carrils bici pintats a la calçada i segregats del cotxes amb peces de cautxú reciclat de 14 cm d'altura, amplada suficient, 90 kg i amb catadiòptrics que s'enganxen a terra. Els anomenen "carrils bici flexibles" perquè les peces ho són i perquè es pot canviar el carril bici de lloc fàcilment.
Avui he recordat que per aquestes dates es complia l'aniversari d'aquest bloc, de fet se m'havia passat, tot va començar el 4 de novembre de 2004 i veig que els objectius i la temàtica del bloc no han variat molt.
Ruta circular que transcorre pels municipis de l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi i Cornellà i que transcorre pel Parc Agrari del Baix Llobregat, el riu Llobregat i per carrils bici urbans de Cornellà i l'Hospitalet.
Creada l'any 2006 i actualitzada el 2014. 
Sigui quin sigui el camí triat, anirem a parar a la porta oest per a vianants del recinte hospitalari. Creuarem el carrer de la Feixa Llarga per un pas de vianants que ens condueix fins a l'inici d'un camí encimentat que s'endinsa a la zona agrícola de l'Hospitalet. Seguint aquest camí, passarem per sota de diversos ponts (nus del Llobregat) fins arribar (en 800 metres) a la llera del riu Llobregat.
Entrarem de ple a un terreny agrícola (som dins del Parc Agrari del Baix Llobregat) i ens allunyarem de l'autopista fent diversos girs entre camps, canals i masies. Deixarem un camí asfaltat a l'esquerra i poc després la seu del Parc Agrari a la dreta (masia de Can Comas). Un pèl més endavant, en una corba, deixarem el nostre camí que gira a la dreta (i que creua la masia de cal Monjo per anar cap al riu) per agafar un camí asfaltat que surt recte davant nostre (indicacions de camí agrícola). Després de fer diverses giragonses (estem al camí de Cal Pinques i passarem per aquesta masia) ens encararem cap a Sant Boi i trobarem a la dreta la via del tren d'alta velocitat que passa soterrada. Antigament, seguiem la via del tren fins al riu, però amb els canvis que hi ha en aquesta zona, actualment, us recomano seguir 500 metres més i llavors girar a a la dreta per anar cap al riu paral·lels a la via del tren per creuar-la per sota un cop arribem al riu.
Inicialment, la ruta que volíem fer era de l'Aeri de Monistrol fins a Masquefa, tot i així, vam perdre els senyals del sender GR-5 que seguíem i finalment vam fer el següent: |
| Panoràmica de la vall del riu Llobregat |
 |
| Torrent de la Salut des de la zona de l'Ermita de la Salut |
ams amb sots seran les principals dificultats, segurament haurem de baixar de la bici en algun moment. El sender desembocarà en una petita pista i finalment arribarem al fons de la riera de Pierola.
En aquest punt vam perdre les marques del GR, nosaltres vam descendir la riera i teòricament l'havíem de travessar, però no vam veure cap camí o marca. La nostra intenció era continuar per GR-5 fins a Masquefa, però com que vam descendir un bon tros de riera i era tard vam decidir canviar la ruta.
El fons de la riera és ciclable i la major dificultat són les zones de sorra i grava fina que faran patir les rodes massa estretes i ens faran perdre l'equilibri. La riera queda molt ensorrada i té poques sortides, nosaltres la vam descendir un bon tros fins a trobar a mà dreta un pista que pujava fins a la carretera B-231.
M'ha arribat des de diverses fonts informació d'una bicicletada que es cel·lebrarà el 12 de novembre a 28 ciutats espanyoles, entre elles sembla que Barcelona i Girona. El lema és "Gran Bicicletada CONBICI SIN CO2" i és organitzada per la Coordinadora en Defensa de la Bici (CONBICI). Més informació a Mejor Con Bici.
Per nens entre 9 mesos(*) i 4 o fins a 6 anys (legalment fins als 7 anys), aguanten un màxim de 15 o 22 kg segons el model. S'instal·len damunt del portaequipatges (que cal que sigui compatible) o en la tija del seient amb una peça que s'hi acobla (atenció que si hi ha cables de canvi o fre!). Pot ser interessant que la cadireta es posi i es tregui amb facilitat, però amb seguretat (també pels robatoris). Els preus ronden entre 30 i 90 Euros.
Hi ha també cadiretes que es posen (i es treuen) al manillar que fins i tot es poden usar en bicicletes plegables quan el nen pesa poc. Són una opció més segura i còmode que es pot combinar amb una altra cadira a darrere si cal portar 2 nens.
Permeten que el nen (o fins i tot nens) puguin jugar dins del remolc mentre es circula. Tot i que el nen tingui cinturó de seguretat pot tenir a mà joguines. La subjecció s'acostuma a fer amb un peça que s'acobla al lateral del quadre a l'altura de l'eix de la roda de darrere.
El codi de circulació no permet que les bicicletes portin remolcs per transportar nens tot i que no conec casos en que s'hagi multat, en altres països europeus està acceptat i a ciutats com Barcelona o l'Hospitalet l'ordenança de circulació ho permet. Si la reforma del codi de circulació es produeix, es preveu que es produeixin els canvis legislatius necessaris perquè els remolcs i les bicicletes adaptades pel transport de persones siguin plenament legals. Vegeu la secció bicicletes de càrrega.
Enganxar la bicicleta del nen
