El cotxe ecològic

La gent de Granada Via Verde ha fet un vídeo titulat "El coche ecológico", se'ls hi ha anat una mica l'olla... però han fet feina i el resultat és força divertit:

Ruta pel Delta de l'Ebre: Ecomuseu - Badia del Fangar

La revista del Parc Natural del Delta del Ebre (Hivern-Primavera 2008, núm. 30) publica una ruta circular des de Deltebre fins a la Badia del Fangar. Us en reprodueixo una mica la fitxa bàsica tot i que potser necessitareu llegir la descripció per orientar-vos, per això també us adjunto una fotografia del mapa que hi ha a la revista.

Distància: 17 Km
Tipus de camí: camins rurals i carreteres (asfalt i terra)
Itinerari:

• Km 0 Ecomuseu
• Km 0,3 Albert de Joventut de Deltebre
  
• Km 0,6 Cementiri
• Km 4,3 Desguàs de Florença
  
• Km 6,3 Port Illa de Mac
  
• Km 6,5 Badia del Fangar
  
• Km 7,4 Bocana-desguàs del Rompent
  
• Km 9,3 Caseta coetera
  
• Km 13,9 Mas de la Canyadora
  
• Km 16 Caseta típica d'arrossar
  
• Km 17,1 Ecomuseu

Segons llegeixo a El Punt 13/3/2008 entenc que és una ruta oficial i que deu estar marcada i suposo també que aviat en sortirà algun tríptic informatiu, serà l'itinerari núm. 3?.
Actualització: segons la informació aportada per l'Albert al comentari sembla que aquest serà l'itinerari 3 del Parc i s'estaria marcant ara mateix.

Nova actualització: és l'itinerari núm.3 i aquí teniu el tríptic en PDF

La mala qualitat de l'aire quadruplicarà la mortalitat en els propers 20 anys

Una notícia de Público.es (5/3/2008) comenta un informe de l'OCDE sobre el col·lapse medi ambiental que ens espera si seguim amb el mateix model de creixement que fins ara.

La bicicleta plegable de Puma

Ja fa temps que dic que la bici està de moda, que és "cool"! La podeu veure en aparadors de botigues de roba o fins i tot en desfilades de moda. Ahir vaig veure en una revista una ressenya de la bicicleta plegable que comercialitza la marca Puma, de fet sembla que en el disseny hi han participat una parell d'empreses més, una d'elles és el fabricant de bicis danès Biomega.

Les característiques de la bici són una mica especials, d'entrada és una plegable una mica gran:

• 8 velocitats
• frens de disc
• rodes de 24'' x 1'95"
  
• Pesa 13'5 Kg
  
• Preu aproximat 775$
• Pany amb clau que s'autodestrueix si es força.

Sembla que ja fa un parell d'anys que es comercialitza en petites edicions limitades.

Accessoris per a bicicletes plegables Monty

Ja fa temps que he comentat alguna notícia que feia referència al fabricant català de bicicletes Monty que en els últims anys ha tret bicicletes plegables i elèctriques força competitives.

Fa també cert temps que en Carles comentava els canvis que havia fet a dues bicicletes plegables (la F20 i la F20R) per a fer la Via Verda del Carrilet. Jo també tinc una plegable de Monty (la F20R) i una de les mancances, segons el meu parer, és la falta d'accessoris i complements per aquestes bicicletes. Crec que Monty en aquest camp hi pot trobar un nínxol de mercat poc explotat, fabricar accessoris per a bicicletes plegables (per les seves i perquè no per a altres...), quins accessoris? Portaequipatges, bosses i alforges, comptaquilòmetres, llums, parafangs...

Nova passarel·la entre els barris de Bellvitge i Gornal

Segons una notícia d'El Periódico (2/3/2007) aquesta primavera es construirà una nova passerel·la entre els barris del Gornal i Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat que travessarà les vies de tren fins que finalitzin les obres de soterrament previstes. Aquesta passarel·la, més propera a la Gran Via, permetrà connectar els carrils bicis de la Gran Via amb els de la Rambla Marina. Aquesta connexió permetrà millorar la connexió en bici entre Barcelona i l'Hospitalet, i a més a més, forma part de la Ronda Verda.

A Brussel·les, amb el Cyclocity, sí es poden fer encàrrecs

A Brussel·les, amb el Cyclocity, sí es poden fer encàrrecs explica que les bicis del Bicing de Brussel·les incorporen un cadenat que permet lligar la bici si hem de parar en algun lloc. També explica que el relleu de Brusel·les no ha propiciat l'èxit del servei que funciona de forma discreta al centre de la ciutat.

Apuntar-se al bicing sevillà també és complicat

Almenys això expliquen al 20minutos.es (22/2/2008), al Sevici, el bicing sevillà, li està passant el mateix que passava aquí, 20 dies de mitjana per donar-se d'alta. L'aspecte positiu, de moment, és que l'ús de les bicis del Sevici s'ha multiplicat per 4!

Baixar de la vorera... a la calçada

Llegint aquest apunt de Sinache, Baixar de la vorera, que crec que planteja una situació molt habitual, a mi m'ha fet pensar en una situació similar que m'ha passat moltes vegades.

Per exemple, vaig circulant pel carrer i veig que de cop i volta a la meva dreta ha aparegut un carril bici damunt de la vorera. De seguida que puc em fico al carril bici per no molestar, però al cap de 100 metres el carril queda tallat i m'obliga a tornar a la calçada perdent més temps i obligant-me a fer maniobres més perilloses que si hagués continuat per la calçada.

També em passa que quan circulo per un carril bici i veig que passa un ciclista de carretera per la calçada penso que estic fent el tonto, pels carrils bici sempre et fan donar mil voltes, per la calçada els semàfors estan més ben sincronitzats i acabes anant més ràpid.

Connexió de les Vies Verdes d'Ojos Negros i Via Xurra

Llegeixo al BOLETÍN INFOVÍAS VERDES nº 62 que la Generalitat Valenciana ha licitat la connexió de les vies verdes d'Ojos Negros i Via Xurra i sembla que això permetrà arribar fins a Aragó (vegeu també notícia a pàgina26.com 22/12/2007).

Les vies verdes i la sèrie "Vive la vía" al YouTube

Al canal de vivelavia del YouTube podeu trobar ja alguns dels capítols de la sèrie documental "Vive la vía" que es va emetre a La2 de TVE.

La N-II al Maresme

Sembla que la Generalitat a través del Conseller d'Obres Públiques s'ha començat a alinear amb el veïns del Maresme (El Punt 10/2/2008) que reclamen que la N-II es converteixi en un carrer i deixi de ser una carretera. La N-II ha estat sempre un punt negre de la xarxa viària i juntament amb línia de Renfe ha estat la barrera que ha separat els pobles del Maresme del Mar.

Des del punt de vista ciclista la N-II és una carretera perillosa de circulació ràpida i sense vorals i d'altra banda l'alternativa de circular pels passejos marítims i camins de costa topa amb l'alta densitat de vianants que podem trobar en caps de setmana i en temporada de bany. La reconversió de la N-II podria pacificar aquesta via i introduir-hi nous usos com carrils bici i voreres.

Estadístiques d'ús de la bici a Madrid

Llegeixo al web de l'associació madrilenya Pedalibre que han publicat un petit informe amb les estadístiques de l'ús de la bici a Madrid. L'informe m'ha semblat interessant d'entrada perquè jo també he pensat a vegades de fer una estadística similar, també per les dades que aporta que ens donen una idea general de com són els ciclistes madrilenys.

Sembla que el ciclista madrileny és un home adult que circula a velocitat mitjana amb una bicicleta de muntanya i que ho fa per motius de mobilitat obligada (no per oci). Algunes dades em fan pensar en Barcelona fa uns anys, abans a Barna hi havien moltes BTTs i en canvi ara han augmentat les bicis de ciutat i les plegables. D'altra banda, l'ús d'oci està al 43,7% i crec que això denota que la bicicleta encara té molt de camí per recórrer a Madrid. Una altra dada que m'ha sobtat és l'escàs ús que en fan les dones.

2n Congrés Català de la Bicicleta: canvi de dates

El 2n Congrés Català de la Bicicleta ha canviat de dates, serà del 28 de Maig a l'1 de Juny a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Tal i com us comentava fa uns dies els eixos del congrés seran:

• Educació i Formació
• Salut i Qualitat de Vida
• Comunicació i Publicitat
• Policia i Bicicleta

Els Ferrocarrils Catalans

Els Ferrocarrils Catalans o oficialment els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), usant les paraules del Conseller Nadal de l'altre dia, són un exemple d'excel·lència. I és que l'altre tren amb el que el podem comparar, la Renfe, és un desastre. I aquí queda clar que a Renfe no s'ha invertit el tocava, només cal que compareu un i l'altre (més avall ho faig).

Avui us parlo dels FGC perquè són notícia (per exemple El Punt 10/2/2008) ja que augmenten considerablement la seva freqüència de pas i perquè ja fa temps que em fot que es parli del restabliment de Renfe quan els FGC del Baix Llobregat-Anoia han estat tallats 6 mesos.

De cara als ciclistes la inversió en FGC la podem veure en:

• Horari il·limitat per portar bicicletes
  
• Espai per a bicicletes en tots els trens
  
• Vagons amb plataformes a nivell amb l'andana
• La majoria d'estacions tenen ascensors i estan adaptades
  
• Màquines validadores amb portes especials per a cotxets, cadires de rodes, bicicletes, carrets de la compra etc.
• Aparcaments bici fora de les estacions finançats per FGC i també aparcaments dins de les estacions.

Podria continuar la llista amb altres aspectes no purament ciclistes, però crec que les diferències amb Renfe són escandaloses.

El ciclista: un heroi urbà

Aquesta carta als diaris em sembla molt encertada per recordar que circular en bicicleta o a peu enlloc de fer-ho en cotxe és un acte de civisme. Tot i que ara la bicicleta s'hagi popularitzat molt i ja no siguin aquells hippies del principi continua sent un acte cívic:

"...Pese a ese trato que reciben, para mí los ciclistas urbanos son héroes, no villanos, pues contribuyen a mejorar la calidad de vida de nuestras ciudades, dado que al desplazarse no contaminan el aire que usted y su familia respiran, tampoco hacen ruido, además ocupan poco espacio urbano, ofrecen una imagen más moderna y sostenible de la ciudad. Se merecen nuestro respeto y nuestra admiración..."

2n CONGRÉS CATALÀ DE LA BICICLETA

Del 4 al 8 de juny es cel·lebra a l'Hospitalet de Llobregat el 2n Congrés Català de la Bicicleta. Aquest any els eixos del congrés seran:

• Educació i Formació
• Salut i Qualitat de Vida
• Comunicació i Publicitat
• Policia i Bicicleta

Al web del congrés ja es pot consultar el programa provisional i fer la inscripció.

Derivats de la bicicleta

A partir d'una bicicleta s'han fet molt invents, avui n'he llegit 3 força curiosos: la bicicleta carro de la compra, la bicicleta talla gespa i la bicicleta circular.

Em recorden un recull de bicicletes per transportar mercaderies que vaig fer fa un temps.

Estrènyer els carrils

Quan vaig sentir per la ràdio que s'estava estudiant la possibilitat d'estrènyer alguns carrils de vies d'entrada a Barcelona per permetre fer carrils VAO, eixamplar vorals i fer complir el límit de 80 Km/h em va semblar molt lògic. De seguida vaig pensar en la petició d'un carril bus a la B-23 i també en les Rondes de Barcelona perquè allà els carrils són estrets i no passa res i perquè quan hi ha un accident a la Ronda el problema són els vorals massa estrets que no permeten fer arribar els equips d'emergència ni apartar els vehicles avariats.

No entenc les reaccions contràries a aquesta mesura si estrènyer els carrils permet guanyar amplada per altres usos. Sí que entenc les reaccions contràries a estrènyer carrils per fer complir el límit de 80, però no simplifiquem les coses no es tracta de complicar la vida als conductors! Crec que amb aquesta mesura hi tindríem molt a guanyar i sense esperar que ens vinguin grans inversions:

Esperança en el canvi...

Aquest matí he vist un home en bicicleta i un remolc. He fet una correguda fins a la cantonada per xafardejar i comprovar que realment era el que m'imaginava i efectivament, s'ha aturat a la Llar d'Infants i ha entrat a dins amb la bici i el carro. Suposo doncs, que portava el seu fill o filla a la llar d'infants en bicicleta i amb un carretó. M'he trastocat o les coses estan canviant?

Poc després he vist un noi amb pinta de comercial d'immobiliària que després de saltar-se un semàfor ha continuat pedalejant amb els cascos posats. I aquest segon ciclista m'ha fet tornar a la realitat, no som a Holanda, però alguna cosa estem aconseguint!

Dificultats per utilitzar correctament el canvi de marxes

M'he fixat moltes vegades que molts ciclistes novells tenen dificultats per entendre el funcionament del canvi de marxes i acaben circulant amb relacions de plat/pinyó poc apropiades. De fet jo recordo haver explicat el funcionament del canvi a més d'una i dues persones.

Suposo que és un defecte "professional" anar-me fixant amb tots els ciclistes que circulen pel carrer, però sovint veig ciclistes que en pla i amb un plat petit circulen donant voltes als pedals desesperadament sense avançar gaire... També és veritat que en bicicletes velles o amb poc manteniment el canvi és una de les parts que més es desajusta.

Llegint l'apunt ¿Cuesta la cuesta? d'El de la bici (que de fet parla de que la bicicleta es pot utilitzar en ciutats amb pujades fent ús dels canvis i de la paciència) pensava que molta gent creu que la bicicleta és només per zones planes senzillament perquè no la saben utilitzar. Pujar una pujada és qüestió de paciència, si anem a poc a poc no té perquè ser cansat.

Caigudes a l'embassament del Foix

Llegeixo que aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana de caigudes a la carretera BV-2115 entre l'Arboç i Vilanova i la Geltrú. Sembla que degut al mal estat de la carretera diversos ciclistes han caigut a les corbes del pantà.

Jo també he passat per aquesta zona diverses vegades ja fa temps i vaig publicar la ruta Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges, per això tinc molt presents les corbes on han passat els accidents. Des d'aquí la meva solidaritat amb els companys accidentats, espero que les lesions no siguin greus i que tingueu una ràpida recuperació!

El riu Llobregat un diumenge

Diumenge de la setmana passada vaig estar passejant pel riu Llobregat a l'altura de Cornellà. Em va agradar comprovar que molts ciclistes de totes les edats (parelles de gent gran, famílies etc.) gaudien d'una passejada en bicicleta per aquest espai natural tant maltractat i que ara finalment li arriba una inversió per a millorar-lo.

De les obres que s'estan fent al riu n'hi ha diverses que en milloraran l'accessibilitat pels ciclistes. D'una banda les obres de la zona "entre ponts" (C-31 i Renfe) permetran la construcció d'un passeig fluvial que unirà el camí del marge dret amb el centre d'El Prat de Llobregat. D'altra banda l'accés al riu des de Sant Boi serà una mica més senzill i també creuar el riu entre Sant Boi i Sant Joan Despí a l'altura de la C-245.

Més informació:

• Notícia al web del Projecte Llobregat - La Saboga (Gener 2008)
  
• Vilaweb Sant Boi (Octubre 2007)

Guia per a la implantació de sistemes de bicicletes públiques

A través del Ciclo Times trobo la Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicletas públicas en España. Una eina interessant per a les institucions públiques que es plantegin implantar un sistema de bicicletes públiques.

Nova Guia: Parc de Collserola amb bicicleta de muntanya

Llegeixo al Ciclo Times de Gener que PROBIKE, l'Editorial Alpina i el Parc de Collserola han editat una guia que recull 17 rutes per a adults i 10 passejades per fer amb família i nens.

Les rutes inclouen mapes, perfils, fulls de ruta i dificultat i s'inclou un mapa del parc així i com un CD amb els tracks dels itineraris. El seu preu és de 25 Euros.

Reaccions al veto al Bicing al Campus de la Diagonal

Llegeixo a El Punt (9/1/2008) d'avui diverses reaccions (veïns, estudiants, UPC i UB) a la decisió de l'Ajuntament de Barcelona a no fer arribar el Bicing a la Zona Universitària.

Nou carril bici d'avinguda Mare de Déu de Bellvitge a l'Hospitalet

Des de fa ja unes quantes setmanes hi ha l'Hospitalet de Llobregat un nou carril bici a l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge. És un carril que damunt la vorera transcorre 600 metres d'avinguda entre la travessia Industrial i la Gran Via a l'altura de l'hotel Hesperia, el Mediamarkt i l'Hospital de Bellvitge.

El nou carril bici és bidireccional i queda segregat de l'espai de vianants per arbres (alguns encara per plantar, ja que les obres no han acabat). El carril presenta dos aspectes de disseny molt negatius:

1. Cedir el pas als cotxes? En diversos punts del recorregut hi ha una senyalització horitzontal que obliga al ciclista a cedir el pas als cotxes que travessen la vorera. Aquesta senyalització és il·lògica i poc pedagògica, la prioritat hauria de ser per a les bicicletes i així s'hauria d'indicar, el que també es pot fer és afegir una senyalització informativa al carril bici.

2. Espai per a vianants insuficient: l'espai de la vorera dedicat als vianants és insuficient i no és que la nova vorera sigui estreta, però els forats dels arbres massa grans, els arbres inadequats i un disseny que prima la circulació i l'aparcament de cotxes davant de la mobilitat a peu i en bicicleta fa que el carril neixi amb clares deficiències.

Altres problemes del carril són la presència suposo que temporal de contenidors (per les obres a la vorera contrària), la falta de segregació amb els vianants en l'extrem més proper a la Gran Via i la falta de continuïtat del carril.

La zona de l'Hospital de Bellvitge és se's dubte un pol d'atracció de desplaçaments, si concentren diversos centres mèdics, una zona universitària, una zona comercial, un hotel i moltes instal·lacions esportives i lúdiques. Segons el Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet de Llobregat, en la segona fase (2008-2011) s'ha de construir un nou carril bici a la travesia Industrial que connectaria aquest carril amb Cornellà i amb la Rambla Marina (Ronda Verda) i que per tant li donarà molt més sentit. D'altra banda, a l'extrem sud del carril podem entrar a l'aparcament de l'Hospital i sortir-ne per l'altre extrem per dirigir-nos cap al riu Llobregat i cap el Prat.

Mostra un mapa més gran

Novetats del Bicing i l'Àrea-bicing

A poc a poc es van coneixent detalls del futur bicing metropolità (El Periódico 30/12/2007), sembla que ja té nom, l'Àrea-bicing, i també data per a entrar a funcionar, possiblement a mitjans de 2009. També es diu que es podria finançar amb publicitat. Aquest abril ja estarà enllestit l'estudi d'implantació i a principis de 2009 ja es podria saber el guanyador del concurs públic d'adjudicació.

Mentrestant, el bicing barceloní ha entregat el carnet núm. 100.000 i en 6 mesos preveu la duplicació d'estacions i bicicletes. Tot i així, els problemes pels usuaris persisteixen i per no agreujar-los s'ha descartat fer arribar el bicing a la zona universitària per por de col·lapsar el servei

Algunes notícies aparegudes a la premsa:

• El Punt 4/1/2007/
• 20 minutos 4/1/2007

El Camí del Mar de Viladecans

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de recórrer el nou Camí del Mar de Viladecans. Es tracta d'un nou camí (carretera i camí verd) de 2'5 Km que transcorre per damunt dels antics camins de Can Simó i Filipines i que permeten connectar Viladecans amb l'Espai Natural del Delta del Llobregat.

El Camí s'agafa sortint del centre de Viladecans en direcció a l'estació. Creuarem la via del tren i la C-32 i arribarem a la rotonda de la C-234 (antic camí de Barcelona a València o la carretera dels desballestadors de cotxes) i la creuarem per arribar a l'inici del camí del Mar (2 Km des de la C-245 i el centre de Viladecans).

El camí transcorre per un entorn agrícola amb mates de canyís, tamarius i canals d'aigua que ens recorden que estem en ple delta. La zona destinada als cotxes fa 7'5 metres d'amplada i té moltes bandes sonores per fer respectar el límit de velocitat de 50 Km/h. La zona de vianants i bicicletes queda segregada per una filera de vegetació i està pavimentada en color vermell. El punt més negatiu és l'amplada del tot insuficient d'aquesta secció del camí. Els 2'4 metres d'amplada són del tot insuficients per a la circulació bidireccional de bicicletes i vianants. Segons les recomanacions de la Generalitat un camí verd hauria de tenir un amplada mínima de 3 metres.


Així doncs, el Camí del Mar neix d'entrada amb un parell de punts febles, la seva amplada insuficient i la falta de continuïtat fins al centre de Viladecans (vegeu fotografies amb vorals estrets que en alguns trams desapareixen). Però també ens obre la porta a arribar fins la C-31 (l'autovia de Castelldefels) i travessar-la amb seguretat per accedir a l'Espai Natural del Remolar-Filipines o anar a les platges de Viladecans.

Un cop a l'autovia fent poc més d'un Km en direcció a Castelldefels ja podem arribar fàcilment a la zona més oriental de Gavà Mar i fins i tot amb menys distància podem explorar diversos camins agrícoles. Si en canvi anem cap a l'Espai Natural del Remolar podrem també continuar pel traçat de l'antiga autovia durant un parell de quilòmetres i després girar cap al nord per enllaçar amb la C-234 o continuar per la zona agrícola cap a Sant Boi o fins i tot cap el Prat.

Més informació:

• Bici-vici 16/10/2006 citant un article
• Reportatge a Viladecans.net 9/10/2006
• Viladecans Punt de Trobada 11/9/2007

Mostra un mapa més gran

Què és un "Vehicle privat"?

Llegeixo l'apunt d'en Juan Merallo ¿Qué es un “vehículo privado”? i sí que és cert que hauríem de dir les coses pel seu nom, un vehicle no és només un cotxe i si ens referim només a un cotxe hauríem de dir simplement cotxe o cotxe particular.

Contacte i comentaris 2008

Aquí podeu deixar els vostres suggeriments, comentaris i opinions. També ho podeu fer en notícies i ressenyes si aporteu informació complementària que tingui relació amb la notícia o la ressenya.
Gràcies!

També podeu contactar amb mi per correu electrònic a l'adreça de Gmail biciviciat, o sigui: biciviciat (arroba) gmail.com.

Comentaris i suggeriments anteriors:

• Anteriors a 2008

Bon Nadal!

Us desitjo un bon Nadal
i un Feliç 2008 ple de fantàstiques pedalades!

Bici-vici

Bici-Vici: Regals ciclistes

Recupero una apunt del nadal passat, Bici-Vici: Regals ciclistes, deia així:

"Ja que és època de regals i molts us estareu preguntant què podeu regalar us proposo unes quantes idees de coses relacionades amb la bicicleta:

• Llums amb leds (blanc a davant i vermell a darrera), de fet són obligatoris per circular de nit.
• Un timbre que també és obligatori per circular!
• Unes 'banyes' per posar al manillar.
• Un kit de reparació de punxades.
• Una tanca per lligar la bicicleta, millor en forma de U rígida.
• Un casc.
• El 'kit cicloturista' (vegeu apartat accessoris): un portaequipatges, unes alforges i una pota de cabra.
• Un compta-quilòmetres.
• Ep! Què tal una bicicleta?

Regals no tant materials:

• Un cap de setmana en bicicleta! Reserva l'allotjament i si et cal lloga bicicletes.
• Una posta a punt de la bicicleta."

I aprofitant el tema, Fàreu algun regal ciclista aquest Nadal?
Voteu a l'enquesta, vegeu els resultats o deixeu algun comentari en aquest apunt.

Tanga a la vista!

Una eina indispensable per a la seguretat vial del ciclista o de la ciclista és, a partir d'ara, el tanga! Es veu molt més que una armilla o un bracelet, tant de dia com de nit, segur que et veuen si el portes! És un disseny de Marieta Design.

Perseguint un ciclista

Navegant pel youtube he trobat aquest vídeo d'una persecució policial a l'americana d'un ciclista:


Actualització: em diuen que és d'un videojoc.

Documentació d'unes jornades sobre mobilitat sostenible i qualitat de l'aire

M'ha arribat l'enllaç a la documentació d'unes jornades que s'han realitzat aquesta tardor sobre mobilitat i qualitat de l'aire. A continuació us passo els enllaços directes a les ponències sobre mobilitat, també podeu anar a les ponències sobre qualitat de l'aire:

• Movilidad urbana en Europa. Situación y tendencias. El libro verde del transporte urbano. Nina Renshaw, T&E, Transport and Environment.

• La evolución de la movilidad metropolitana en España. Mª Eugenia López, TRANSyT-UPM / Observatorio de la Movilidad Metropolitana

• Ruido, tráfico y salud. Julio Díaz, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud Carlos III.

• Calidad del aire, movilidad y salud. Juan Bárcena, Ecologistas en Acción

• Planes de promoción de la bicicleta. Juan Merallo, representante de ConBici

• Una ciudad para todos/as (la movilidad teniendo en cuenta a los “otros” habitantes: niños, mayores, discapacitados…). Isabela Velázquez, urbanista

• Iniciativas sobre movilidad sostenible al trabajo en Madrid. Daniel López (CCOO-Madrid)

• Carsharing / Bicing. Pau Noy, coordinador de la Fundación Movilidad Sostenible y Segura

• La experiencia de pacificación del tráfico de Terrassa, Susi López, Ayuntamiento de Terrassa

• Promoción de la bicicleta en San Sebastián. Josu Benaito, Ayuntamiento de Donostia - San Sebastián

El debat sobre la Via Laietana, extrapolable

Llegeixo a l'Avui 13/12/2007 una notícia sobre el futur de la Via Laietana, el debat es centra en si cal eliminar carrils de trànsit rodat per augmentar l'amplada de les voreres. L'article posa de manifest les diverses opinions de comerciants, veïns i usuaris de la zona. Els comerciants el que volen és augmentar les vendes i estan dividits entre els que creuen que tenir més carrils permet una millor mobilitat i tenir més clients potencials i els que pensen que en tindran més amb unes voreres més amples...

El debat és extrapolable a molts pobles i ciutats. Es planteja reduir carrils, eixamplar voreres, restringir el trànsit, convertir a prioritat invertida, fer un carrer de vianants, fer un carril bus o bici, etc.

Les postures dels comerciants a grans trets es divideixen entre els que creuen que un millor accés en cotxe els hi permet millorar les vendes i els que creuen que atrauran més clients si aquests poden accedir a peu o poden observar millor els aparadors.

Els veïns es mouen en altres paràmetres, perdrem aparcaments? hi haurà més o menys soroll? Tindrem una millor qualitat de vida?

I la resta de ciutadans i usuaris que en pensen? Els ciclistes urbans i la gent amb mobilitat reduïda en general hi estan a favor. Els que es desplacen en cotxe en general i estan en contra.

El debat sobre com dissenyar les ciutats sempre és complex!

El ciclista amb més sort del món

A través d'aquest apunt d'en Marc Belzunces trobo aquest vídeo:

Barcelona participa en una xarxa internacional de ciutats amb bicicletes públiques

Aquest dies hem pogut llegir que Barcelona s'ha unit amb diverses ciutats del món que tenen sistemes de bicicletes públiques o que pretenen implantar-lo per tal d'intercanviar informació i experiències. No he trobat gaire informació d'aquesta xarxa internacional i els objectius són molt ambigus.

Més informació:

• BCN.cat 10/12/2007
  

Manual per al disseny de vies ciclistes

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va publicar fa uns mesos aquest manual de disseny de carrils bici per orientar les diverses administracions i unificar criteris en la construcció d'aquest tipus de vies:

• Manual per al disseny de vies ciclistes (PDF)

Rodadas: web de dos cicloturistes

A través d'un apunt d'en Carles arribo al web "Rodadas" que recull les experiències d'una parella de cicloturistes. El web té una part en forma de bloc i diverses seccions que recullen informació dels seus viatges, una guia de cicloturisme, enllaços etc. Molt recomanable!

Ponència sobre la obligatorietat del casc

M'ha arribat aquesta ponència de Juan Merallo (ConBici) que fa una avaluació dels 3 anys de la implantació de la obligatorietat de portar casc en vies interurbanes. La ponència es va presentar en el congrés Velo-City d'aquest any a Munich, està en anglès i va acompanyada del cartell que us adjunto.

Les conclusions que n'extreu en Juan són que la sinistralitat i la mortalitat de ciclistes no s'ha vist afectada per la norma i que en canvi aporten problemes diversos, principalment rebuig i pèrdua de ciclistes.

Amics de la Bici demana que Bicing retiri els models sense llum

Llegeixo a l'AVUI (29/11/2007) que Amics de la Bici demana de la retirada de les bicicletes del Bicing que no compleixen la legislació.
Em sembla obvi que s'haurien de retirar. El timbre i els llums a la nit són obligatoris.

Carril bici, un obstacle cada 2 minuts

El diari Avui (28/11/2007) recull en un article les incidències que es troba un jubilat en bicicleta durant un recorregut de prop d'una hora per Barcelona. Res que ens vingui de nou.

Manifestació: Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestrucutres!

Com ja sabeu dissabte 1 de desembre hi ha convocada una manifestació pel nostre dret a decidir sobre les infraestructures i per un transport públic de qualitat.

En podeu obtenir més informació en aquests enllaços.

• Plataforma pel Dret a Decidir
• Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
• La PTP
• Cartell en PDF de la PTP i la FAVB (PDF)
  

El Bicing canvia els llums

Llegeixo a El Periódico (24/11/2007) que El Bicing canvia els llums per complir amb la nova ordenança. Sembla que finalment s'han començat a substituir els llums actuals (que no funcionaven en un 97% dels casos) per un sistema provisional basat en uns imants a les rodes. El sistema definitiu segons explica aquest diari podria ser amb dinamos.

I com ja us comentava el tema dels llums no és nou de l'ordenança, si no que ve del codi de circulació.

L'Ona Verda: un sistema de guiatge per a bicicletes

Llegeixo un apunt de Bicycle Diaries que explica un nou sistema molt innovador de pacificació del trànsit que en aquest cas s'utilitza per les bicis. Es tracta d'unes llums verdes situades a la dreta del carril bici que es van encenent de manera que actuen de guia de velocitat pels ciclistes. Si aquests les segueixen o circulen a una velocitat determinada es troben tots els semàfors en verd.

Aquest sistema s'ha implantat a Odense, als afores de Copenhagen, en un trajecte de 2 Km on hi ha 12 semàfors i on cada dia circulen entre 15.000 i 30.000 bicicletes. La velocitat recomanada per fer el trajecte és de 20 Km/h i una altra de les característiques del sistema és que el mateix sistema de llums serveix fins al migdia per regular els trànsit de bicicletes en un sentit i la resta del dia el regula en sentit invers.

Aquí en teniu un vídeo del sistema elaborat per Cycling Scotlang:

Bicicletes als balcons

Un indicador alternatiu de l'augment de l'ús de la bicicleta són les bicis que veiem aparcades en els balcons de molts edificis de l'àrea metropolitana.

Els robatoris de bicicletes al carrer i en els garatges fa que es cerquin llocs més segurs on desar les bicis. La manca d'espai i el preu dels habitatges actuals fa que a vegades el balcó sigui l'únic espai lliure on desar la bici.

I parlant d'això, ara se m'ha acudit la propera enquesta:

On deseu les vostres bicis?

	Al carrer
	En un garatge compartit
	En un traster
	A dins de casa
	Al balcó o a la galeria
	En un garatge particular

Voteu a l'esquerra o mireu els resultats.

Primeres Jornades de la Bicicleta Pública

Els propers dies 29 i 30 de novembre es celebren a Barcelona les 1eres Jornades de la Bicicleta Pública. Es tracta d'unes jornades on es debaten els diversos sistemes de bicicletes que s'estan implantant a diverses ciutats i on es presentarà una guia per a la implantació de serveis de bicicletes públiques. Les jornades van molt encarades a orientar a noves ciutats i municipis a implantar aquests sistemes.

• Tríptic - programa (PDF)

Interessant entrevista sobre infraestructures

Llegeixo a Vilaweb (19/11/2007) una entrevista a Pau Noy, assessor de l'Entitat Metropolitana del Transport i ex-president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic. L'entrevista és molt interessant perquè aporta opinions tècniques (personals) i no tant polititzades com les que sentim aquests dies a preguntes que ens fem el ciutadans:

• Per què hi hagut aquest caos?
• El recorregut del Tren d'Alta Velocitat és l'adequat?
• Com s'hauria de millorar rodalies?
• Quin model de transport li cal a Catalunya?

Ronda Verda, tram 26: connexió l'Hospitalet - Esplugues

L'altre dia vaig anar a visitar un nou tram de Ronda Verda (el tram 26) que uneix els municipis de l'Hospitalet i Esplugues. Tot i que les obres no han acabat, ens podem fer una idea bastant acurada de com serà aquest nou tram.

El tram teòricament comença a la part superior de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet per on transcorre des de fa temps un carril. Tot i així, el nou tram acaba a pocs metres de la Rambla sense acabar d'enllaçar.

Després de fer uns quants metres per la vorera sud de l'avinguda Josep Tarradellas el carril bici creua i no agafa directament la carretera d'Esplugues si no que dóna una volta per dins del Parc de Can Boixeres.

Dins del parc falta senyalització sinó, es corre el risc de no trobar la sortida adequada o trobar-se un tram d'escales. També caldria canviar algunes reixetes que poden resultar perilloses per les bicis de roda estreta.

Sortint del parc es creua la carretera d'Esplugues per ascendir-la per la vorera contrària. Aquí encara falta la senyalització horitzontal que separi els dos sentits del carril bici. També és curiós, que l'espai útil del vianant en aquesta vorera és inferior o igual al del carril bici, de manera que el vianant tindrà la temptació d'ocupar el carril bici.

Una mica més amunt arribem al terme d'Esplugues i la vorera-bici acaba i travessant un carrer podem continuar amunt una mica més per un carril bici segregat per cotxes aparcats en cordó i contenidors, tot i que al no haver-hi cap distància de seguretat les portes dels cotxes s'obren dins el carril bici i els vianants que llencen les escombraries ho fan també dins del carril bici.

Conclusions

Tot i que encara falta finalitzar el carril, els punts més febles del carril són els enllaços Rambla-Av.Tarradelles i Av. Tarradelles - Parc de Can Boixeres. Altres detalls més fàcils de solucionar com la senyalització dins el parc o eliminar les dues places d'aparcament en cordó i cercar un nou emplaçament pels contenidors, acabarien d'arrodonir el carril.

La decisió de fer passar el carril bici per dins el Parc de Can Boixeres no ha estat gens encertada tenint en compte que aquest parc es tanca per la nit, però sembla que el Consell Comarcal del Barcelonès s'ha estalviat uns quants metres de carril. Sempre tindrem l'opció de no entrar al parc de Can Boixeres i fer 250 metres per la carretera d'Esplugues. De fet, degut al desnivell, quan ens dirigim d'Esplugues a l'Hospitalet resultarà més pràctic i molt més ràpid fer aquest 250 metres per la carretera d'Esplugues.

De moment la Ronda Verda queda tallada en arribar a Esplugues, tot i que el següent tram sembla que ja està projectat.

Mostra un mapa més gran

Novetats del bici-vici

Durant les últimes setmanes he estat fent petits canvis en el bloc que espero que us ajudin a trobar més fàcilment la informació:

• Nou disseny de la capçalera: un petit canvi, però segurament el més evident.

• Actualització i reordenació de diversos apartats. He afegit i reordenat rutes i enllaços.

• He marcat les rutes pròpies del bici-vici amb una etiqueta verda (Bici-Vici), tot i que podeu continuar trobant-les a l'apartat Rutes Bici-vici.

• Etiquetatge de rutes: fins ara totes les ressenyes de rutes i les notícies on enllaçava rutes anaven etiquetades amb l'etiqueta ruta. Ara, a més a més, he afegit noves etiquetes btt i cicloturisme quan les rutes són clarament classificables en aquestes categories.

• Resseguint el litoral en bicicleta. En aquest apunt he començat a recopilar enllaços a rutes que transcorren pel litoral.

• He allargat uns dies més l'enquesta Quina informació us interessa del bici-vici? Podeu deixar comentaris en aquest enllaç. De moment les rutes són les guanyadores de l'enquesta i la informació que més us interessa.
  

Elogi del ciclisme lent

En el bloc de Rafael Vallbona he trobat un apunt titulat Elogi del ciclisme lent en el que recordava aquestes marxes teòricament no competitives que a la pràctica es converteixen en carreres o com diu ell: falses curses per a ciclistes frustrats. En tot cas, coincideixo amb la seva opinió de que cadascú té el dret de triar el seu tipus de ciclisme en cada moment, lent o ràpid, sobre asfalt o sobre terra... De fet, el cicloturisme tal i com l'entenc jo (el de viatjar amb bicicleta i no com a ciclisme de carretera únicament) és un ciclisme lent, no tant de velocitat, com de gaudir del viatge en la seva globalitat.

Motos, quads i cotxes tot terreny

Aquest cap de setmana caminant pel Garraf vaig trobar una quantitat inusual de vehicles tot terreny, motos i quads. El que no va ser tant inusual va ser la seva actitud al passar pel costat dels excursionistes, no van disminuir la velocitat. Podeu veure en la foto el núvol de pols i els motoristes creuant-se amb els tot terreny.

Suposo que això és una mica la llei de la selva, la del més fort (vegeu els motoristes parats deixant passar el més fort...), fa uns dies també criticava els ciclistes que no tenen en compte els excursionistes a la muntanya.

De Gavà Bellvitge en bicicleta per camins rurals

En Manolovik em fa arribar un nou bloc que ha creat : De Gavà a Bellvitge en bicicleta por caminos rurales.

Justament fa uns dies us comentava alternatives en bici pels talls en la xarxa de rodalies i FGC i us parlava de que era possible anar de Gavà a el Prat, però que calia conèixer-ho i que també era possible anar del Prat a l'Hospitalet. Doncs bé, aquest nou bloc ens dóna un petit plànol i aquest vídeo pas a pas de com fer el recorregut:

De Sant Vicenç de Calders fins a Vilanova per la línia de costa

En Carles ens ressenya un itinerari Pels passejos marítims del Baix Penedès i el Garraf, en concret de Sant Vicenç de Calders fins a Vilanova i la Geltrú.

Comparativa de l'ocupació de l'espai urbà

Ja fa temps, a través del bloc Sinache, vaig trobar aquesta fotografia que il·lustra molt bé els problemes (i solucions) de mobilitat i associats de les ciutats com les de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Si ella pot, tú pots

A través d'aquest apunt d'"El de la bici" trobo aquest vídeo que explica com una dona recórre 60 Km diaris per anar a treballar. El context del vídeo és que sembla que a Santiago de Chile estan intentant crear un sistema de transport col·lectiu que no acaba de funcionar, a mi em recorda el caos de rodalies:

El debat sobre la Platja Llarga de Tarragona

Ja fa anys que diverses associacions lluiten per la preservació de l'espai natural de la Punta de la Mora i la platja Llarga de Tarragona. Sembla que l'Ajuntament vol prolongar el passeig marítim fins aquesta platja. En total serien 3 Km de passeig d'entre 2 i 6 metres d'amplada amb fanals i carril bici.

La Plataforma opositora prefereix preservar una platja més natural i recuperar la vegetació i les zones de dunes. De fet, algunes de les al·legacions acceptades són la reducció de l'amplada del passeig i l'eliminació dels punts de llum a la part nord de la platja.

Des del punt de vista ciclista crec que no necessitem aquest passeig ja que hi ha camins alternatius. Però us he volgut fer arribar aquest debat ja que es dóna sovint en molts punts de la costa (Camí de ronda de Llançà o Alcanar, per exemple) on hem de triar entre preservar un litoral ja molt maltractat o fer-hi un passeig, entre les dues opcions també hi ha a vegades opcions intermitges.

• El Punt 29/10/2007
• Plataforma Salvem la Platja Llarga

El de la bici

El de la bici és Juan Merallo, portaveu de l'associació ciclista madrilenya Pedalibre i de la Coordinadora Conbici, i ara ha estrenat bloc. De fet, algunes de les notícies que penjo aquí m'arriben gràcies als missatges que envia a la llista de distribució de la massa crítica i de fet en diverses ocasions ja l'he citat.

Doncs felicito al Juan per haver-se decidit a publicar un bloc i us deixo amb l'enllaç del ¿Por qué "el de la bici"? :

Después de años saliendo con mi bicicleta, vestido de calle y en todas las franjas horarias, todavía había vecinos que me decían: “que, a hacer un poco de deporte, ¿no?”...

De Casp a Móra la Nova pel Baix Aragó i la Terra Alta

Us proposem una ruta per les comarques aragoneses del Baix Aragó – Casp, el Baix Aragó i el Matarranya i per les comarques catalanes de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Es tracta de gaudir d’uns paisatges poc coneguts i molt bonics per vies agradables i tranquil·les: 3 km per una carretera general, 33 km. per carreteres provincials poc transitades, 31 km. per carreteres locals gairebé desertes, 53 km. per Via Verda totalment aïllada del trànsit motoritzat i 15 km. per pista en bon estat. En total són 135 km., als quals haureu de sumar les desviacions imprescindibles per anar a menjar, dormir o comprar, i les desviacions recomanades per veure indrets com la vila medieval de Vall-de-Roures o el Castell Templer de Miravet, que fàcilment us poden portar a fer 160 a 180 km. Cal preveure un mínim de dos dies pedalant o millor, si no coneixeu el territori i voleu fer totes les visites, o si no us voleu cansar massa, tres dies. La ruta té l’avantatge de començar i acabar a llocs on podem accedir en tren regional (que, per tant, té compartiment per a les bicicletes) des de Barcelona, Tarragona i Reus, o bé des de Zaragoza. Cal tenir la precaució de portar llum per als túnels no il·luminats de l’antic recorregut ferroviari, tot i que la majoria ho estan. Les guies detallades de les vies verdes de la Val de Zafán i de la Terra Alta que trobareu a www.viasverdes.com tenen informació de llocs on quedar-se a dormir.


Descripció de l'itinerari:

Comencem la ruta a Casp, ciutat històrica i capital de la comarca del Baix Aragó – Casp. Podríem anar a Alcañiz per la carretera general (N – 211), durant 27 km. Tot i que aquesta carretera no és de les que té més trànsit, nosaltres recomanem un itinerari 10 o 12 km. més llarg, però tranquil i molt bonic. Des de l’estació de tren de Casp hem de travessar la població per anar a cercar la carretera que va cap a Maella (A-221). Uns 2.5 km. després de sortir de Casp trobem a la dreta una desviació indicada ‘Zaragozeta, Miraflores’. Agafarem la carretera, una comarcal amb molt poc trànsit. La carretera està en prou bon estat, però cal tenir en compte que puja i baixa.

Per aquesta carretera gaudirem del paisatge auster del Baix Aragó. Deixarem a la dreta la desviació que porta a Miraflores, i uns 13 km. després de sortir de Casp deixarem Zaragozeta a la dreta, seguint per la carretera. Al cap de 2 km. la carretera per on circulem acaba en una carretera igualment tranquil·la, mantinguda per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (C.H.E. als senyals). Cap a l’esquerra es va a la presa de Casp, però nosaltres tirarem cap a la dreta, seguint el senyal que indica ‘Alcañiz’. El paisatge segueix essent molt agradable i deixarem un parell de poblats ibèrics a banda i banda. El de ‘El Cascarejo’ (a 27 km. de Casp) està a tocar de la carretera i el podeu visitar en un moment. Després d’una pujada sostinguda entre els km. 5 i 3 de la carretera C.H.E., la carretera arriba finalment a la N-211. Arribant-hi cal agafar la direcció d’Alcañiz, 3,5 km. més al sud. Durant tot aquest tram de gairebé 40 km. no hi ha poblacions ni punts d’aprovisionament d’aigua, hi passen molt pocs cotxes, i el sol hi cau de ple, així que tingueu la precaució d’agafar tot el que us calgui.

Alcañiz té un conegut castell de l’ordre de Calatrava (ara Parador), alguns punts d'interès turístic i tota mena de serveis d’una capital comarcal. Per agafar l’antiga via de tren, per on seguirem, heu de tornar altre cop com si anéssiu a agafar la carretera que va cap a Casp. Atenció, immediatament després de la rotonda, a uns 50 m., veurem a la nostra dreta una boca de túnel, abans d’enfilar la pujada. A l’entrada del túnel hi trobarem un cartell amb la indicació Pinturas Rupestres Val del Charco del Agua Amarga. Entrem al túnel i ja som a l’antic recorregut del tren. Durant 12km. l’anirem seguint sense dificultat, tot i que aviat l’asfalt esdevé pista, i que en alguns trams fa pujada, i anirem trobant els ponts, túnels i contraforts característics d’un traçat ferroviari. Al final d’aquests 12 km. trobem l’estació i poble de Valdealgorfa. Poc després passarem un llarg túnel sense il·luminació, on haurem de fer servir els vostres propis llums. Seguint el mateix traçat arribem, 3km. després de Valdealgorfa (i 15 despres d’Alcañiz), a l’inici del tram acondicionat com a Via Verda de la Val de Zafán.

La Via Verda de la Val de Zafán ha estat acondicionada recentment, i està en excel·lent estat. A diferència d’altres vies verdes, no té serveis a peu de via, ni passa per l’interior de nuclis habitats, així que si voleu menjar, beure o qualsevol servei haureu de sortir a les estacions i anar fins al poble més proper (a cada estació hi ha una indicació per anar-hi). Si feu aquest circuit amb temps, val la pena sortir per veure pobles com Vall-de-Roures / Valderrobres (12 km. d’anar i tornar des de la Via Verda) o Queretes / Cretas (3 km. anar i tornar). La Via Verda de la Val de Zafán té una longitud total de 30 km., marcats com a km. 79 a 49, ja que la referència inicial és Tortosa, punt on acaba el recorregut per Via Verda. Per aquest tram de via s’avança ràpid pel bon estat del paviment i l’absència de trànsit; això sí, fa pujades i baixades suaus, però llargues.

El viaducte d’Algars, entre els km. 50 i 49 de la Via Verda, marca el límit entre Catalunya i Aragó i l’inici de la Via Verda de la Terra Alta. Els següents 23 km. són de gran bellesa paisatgística i permeten apreciar l’entorn privilegiat d’aquesta comarca, en especial al voltant del Santuari de la Fontcalda. Alhora, es fan gairebé tots en lleugera baixada, fent de la pedalada un plaer encara més gran. Com a la Val de Zafán, també aquí la ruta deixa de costat pobles on val la pena acostar-se, com Arnes (3.5 km. anar i tornar des de la Via Verda) o Horta de Sant Joan (7 km. anar i tornar, amb una bona pujada), però hi ha una excepció: Bot, poble on la via toca el casc urbà. En arribar a la Venta del Riu, l’estació corresponent a Pinell del Brai, hi ha l’alternativa de seguir la Via Verda del Baix Ebre cap a Tortosa, un recorregut planer, fàcil i bonic de 36 km.

Nosaltres aquí proposem seguir per un altre camí, cap a la Ribera d’Ebre. Just sortint del túnel que ens porta a la Venta del Riu trobem un cartell verd que ens indica Pinell de Brai cap a la dreta. Seguim aquesta indicació i en pocs metres arribem a la carretera de Prat de Compte a Pinell del Brai que, malgrat la seva denominació oficial (N-230) té molt poc trànsit, i l’agafem cap a la dreta. Els 2,5 primers kilòmetres són de pujada forta i sostinguda, i els altres 3 en baixada suau. Al Pinell de Brai hi podeu visitar el Celler Cooperatiu modernista. Seguirem després per la mateixa carretera (N-230) cap a Miravet, un recorregut de 14 km (6 en pujada suau i sostinguda, 8 de baixada agradabilíssima) pels paisatges de transició entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Si en arribar a Miravet us sobren forces, val la pena pujar al castell dels templers (6 km. d’anada i tornada amb un pendent fortíssim), per admirar tant la construcció militar i l’espai històric com les vistes imponents sobre l’Ebre i la seva ribera. Des de Miravet s’agafa la carretera (TV-3023) en direcció Benissanet (4 km.) i allà, seguint les indicacions, la que va a Móra d’Ebre (T-324, 7km. des de Miravet). Travessem Móra d’Ebre anant a buscar el pont de les Arcades, travessem al riu i entrem a Móra la Nova (9 km. des de Miravet) on, seguint amunt, trobarem la via i l’estació del tren que ens tornarà a Reus, Tarragona i Barcelona, o cap a Casp i Zaragoza.

Ruta enviada per Jordi Vaquer i José Miguel Latorre.

Robatoris al Bicing

Ja fa temps m'havien comentat que s'havien trobat bicicletes del Bicing pel Maresme, ara llegeixo a l'Avui 4/11/2007 que algunes bicicletes robades del Bicing es poden veure per Sant Sebastià o per Manresa. També diuen que n'hi ha alguna que circula per lliure per Barcelona sense repintar de manera que queda més camuflada.

Sembla doncs, que el bicing pateix els mateixos robatoris que la resta de bicicletes barcelonines, intueixo que segurament menys, tot i així no tenim dades oficials. D'altra banda, el peculiar disseny de les bicis del bicing ens permet resseguir alguns dels canals de revenda de bicicletes robades.

Noves zones 30 a Barcelona

Aquesta notícia d'El Periódico (3/11/2007) i el gràfic (PDF) recull les zones 30 existents i les previstes per l'any vinent.

En bici a l'Aeroport (de Girona)?

Primer de tot dir que desconec si actualment és fàcil accedir a l'Aeroport de Girona en bici, però llegint el Diari de Girona del 6/11/2007 veig que entre les al·legacions de l'Ajuntament d'Aiguaviva ha presentat al projecte de carretera que uneix aquest poble amb l'Aeroport hi ha la petició de construcció d'un carril bici.

Està molt institucionalitzat que als aeroports només s'hi accedeix amb cotxe, taxi o transport públic, potser per què sempre estan a certa distància de les ciutats? I per què no s'hi pot anar en bicicleta? privada o pública (bicing)?

D'acord, amb les maletes pujar a la bici és poc factible, però si no es porten maletes? I els treballadors? I si vas a rebre o acomiadar algú? Els aeroports no estan tan lluny de les ciutats com per no tenir un accés en bicicleta i per què no, una estació de bicing.

Enquesta: Quina informació us interessa del bici-vici?

Aprofitant la nova funcionalitat de Blogger de posar enquestes ho he estrenat amb una pregunta per tenir una mica de feed-back dels temes que més us interessen:

Quina informació us interessa del bici-vici?

	L'actualitat relacionada amb la bici (nous carrils bici, mobilitat etc.)
	Les rutes (cicloturistes, btt, bici-vici etc.)
	Informació sobre circulació (normatives, carrils bici etc.)
	Altres (poseu un comentari)

Mostra els resultats


Podeu escollir una o més opcions i us convido a deixar aquí els comentaris que vulgueu explicant els vostres vots. Podeu votar fins el 15 de novembre.

Resseguint el litoral en bicicleta

La ruta europea de cicloturisme EuroVelo 8 ressegueix tot el litoral català, però tot i que hi ha un projecte de la Generalitat per senyalitzar-la, de moment, només hi ha senyalitzat el tram que transcorre per les Vies Verdes gironines. D'altra banda, el GR-92 és un sender que recorre tot el litoral, però no sempre és pedalable.

Actualment, s'està plantejant que l'Eurovelo 8 tingui també un ramal per l'interior en el tram de la Selva i el Maresme (passaria pel Vallès) i un altre al Garraf.

Aquesta pàgina recull informació i ressenyes d'itineraris que transcorren pel litoral, arran de costa, per un camí de ronda, per un passeig marítim o a vegades per un massís a prop del mar, també en alguns cas dono diverses alternatives:

• La ruta Pirinexus entre la Jonquera i Sant Feliu de Guíxols serà la ruta EuroVelo 8 oficial, però transcorre una mica allunyada de la costa.
• Llançà: Camí de ronda de Llançà cap a Port de la Selva.
• Blanes - Lloret pel futur carril bici de la GI-687 en projecte.
• Calella - Sant Pol per passeig marítim i vorals N-II, però hi ha un tram que es pot fer pel far de Calella.
• Canet - Mataró per passeigs marítims
• Premià de Mar - Badalona pels passeigs marítims (a Montgat no hi deixen circular bicicletes)
• Badalona - Sant Adria - Barcelona - L'Hospitalet: per la Ronda Verda
• L'Hospitalet - el Prat - Viladecans - Gavà - Castelldefels seguint aquesta ressenya.
• Castelldefels - Sitges: per les costes del Garraf o pel Parc Natural del Garraf
• Sitges - Vilanova: Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges
• Vilanova - Sant Vicenç de Calders: Pels passejos marítims del Baix Penedès i el Garraf
• Salou - l'Hospitalet de l'Infant: de Salou fins a la riera d'Alforja de Cambrils per carril bici, després es pot continuar fins a Mont-Roig del camp arran de Costa. Miami-Platja té un carril bici de 3,5 km. L'Hospitalet de l'Infant té plans de crear un passeig marítim.
• Alcanar - Riu Sénia: de les Cases d'Alcanar a la desembocadura del riu Sènia 3,2 Km.
• Si ha plogut recentment, trobareu la desembocadura del riu Sénia com en la foto i caldrà anar a buscar la carretera nacional. Normalment, es pot creuar descalç i rodant la bici.
• Riu Sénia - Vinarós: per pista forestal
• Vinarós - Benicarló - Peníscola: pels passeigs marítims, carretera de la costa i alguns carrils bici.
• Peníscola - Alcosebre: travessant el Parc Natural de la Serra d'Irta per una pista de terra.



Sòl de Riu, desembocadura del riu Sénia

• Benicàssim - Orpesa (Via Verda del Mar): hi ha una via verda arranjada d'uns 5 km entre les dues poblacions.
• Orpesa - Castelló - Nules: ciclo-ruta CR-18

Vegeu també:

• Proposta de ruta Eurovelo pel País Valencià.
• Cercador de rutes i estat de les rutes del web d'Eurovelo
• La ruta Pirinexus ens permet anar de Sant Feliu de Guíxols fins a Argelers.
• Pel vessant francès, d'Argelers fins a Narbona hi ha vies verdes i senyalitzacions, vegeu mapa. 

Última actualització: agost de 2021