27.5.13

Nous carrils bici a Ciutadella

Fa uns anys escrivia l'apunt la bicicleta a Menorca i us parlava de la pacífica convivència de la bici a Ciutadella en temporada baixa i de la poca existència de carrils bici. Sembla que les bicis s'hi mantenen, però ara també hi comencen haver carrils bici amb més o menys gràcia.

En aquest petit recull fotogràfic que m'han passat podeu veure algunes fotos d'un centre educatiu, dels nous carrils bici de Ciutadella i alguns senyals de les carreteres de la illa.

23.5.13

Universitat Popular de la Bicicleta. Aquest juliol a Montcada i Reixac

Ja fa uns dies que s'ha donat a conèixer públicament la primera edició de la Universidad Popular de la Bicicleta que organitza la Red de Ciudades por la Bicicleta. Serà del 25 al 28 de juliol a Montcada i Reixac.

Sembla que vindrà a ser com els congressos de la bici bianuals que s'han anat cel·lebrant els últims 8 anys a Catalunya, però potser de temàtica més generalista, d'àmbit espanyol i amb un cost d'inscripció de només 10€.

El programa ja està disponible i podem veure que les xerrades es concentren  el divendres 26 i el dissabte 27 de juliol. Les inscripcions ja esta obertes.

22.5.13

Vespertine: roba chic i reflectora

Vespertine ens proposa una extensa gamma de complements de vestir amb elements reflectants sense deixar de banda el disseny: bufandes, mocadors, cinturons, armilles de tot tipus, jaquetes, abrics, corbatins, cinturons, vestits, fermalls, etc.


Algunes de les seves peces són reversibles o es poden portar de diferents maneres per augmentar-ne la visibilitat. Les bufandes, per exemple, tenen un botó que permet portar-les també com a banda (en bandolera).
Us adjunto una petita selecció de les seves peces, però podeu anar al seu web per a més detalls.

21.5.13

Bicicletes de càrrega Urban Biba

Bones notícies! Bicicletes de càrrega dissenyades i fabricades a casa nostra amb una relació qualitat/preu més que raonable!

Són bones notícies que un disseny tant europeu s'hagi ideat a casa nostra. Les Biba (abreviació de Bici/Bike  i Barcelona) són bicis urbanes preparades per portar càrrega si és necessari (cadiretes de nen, caixes de fruita, alforges...) i amb uns acabats urbans de qualitat.

Què en destacaria?
  • Els canvis interns de 3 o 8 velocitats.
  • Preu entre 675 i 775€.
  • Pota de cabra doble per major estabilitat.
  • Opció de fre a contrapedal.
  • Rodes de 20x1,75.
La gràcia de la bici és que no cal que sigui usada com a bici de càrrega, però et dóna l'opció de portar els nens a l'escola i fer la compra sense problemes d'espai.

Què li falta? Estaria bé tenir algunes opcions o accessoris addicionals. Per exemple, llums alimentats per una dinamo de boixa, una tanca de quadre adaptada al quadre i més accessoris per transportar coses. També estaria bé saber-ne el pes.

20.5.13

De Sitges (la Llevantina) fins a l'Ermita de la Trinitat a peu seguint el GR-92

Petit tram del sender GR-92 amb bones vistes i força agraït de fer.

Distància i desnivell: 5 km i +265m (només anada 2,5 km i +155m).

Accés: el punt d'inici és el mirador de la urbanització de la Llevantina (Sitges). En cotxe, accedirem a la urbanització per la carretera de les costes girant a la dreta a la segona rotonda que trobem. Un cop passada la barrera girarem a la dreta a la primera rotonda i seguirem els carrers Sardana, Escala, Malvasia i Trinitat fins arribar al mirador.

Descripció:

Sortim del mirador seguint les marques del sender de gran recorregut GR-92 i ascendim per un terreny una mica trencat fins a un dipòsit d'aigua. El camí continua planejant més i puja i baixa quan passa prop del turó de Sant Antoni, però la vegetació força crescuda ens taparà força l'orografia més propera. El camí torna a pujar abans de desembocar a una pista forestal.

La pista en direcció a mar ens portarà cap a l'ermita tot carenejant i a estones entre pins. Passarem per la Penya del Llamp i després baixarem cap a un turó amb antenes que ens amaga l'ermita.








En aquest tram final començarem a tenir més bones vistes, però també descobrirem la degradació d'aquesta part del massís al observar el fondo i la riera de Vallcarca amb l'autopista C-32, el peatge i la pedrera.

A mà esquerra trobarem un petit sender que ens portarà fins a l'Ermita de la Santíssima Trinitat. Des d'allà podem veure la forma corbada del Delta del Llobregat, les antenes del cim de la Morella o bones vistes de Sitges de Sant Sebastià fins al port de Vilanova.
La tornada la farem desfent el camí d'anada.

Mapa:


Mostra Sitges - Ermita de la Trinitat en un mapa més gran

Més informació:
  • Més fotos i el vídeo.
  • L'ermita està oberta el 4t diumenge de cada mes: Ajuntament de Sitges.
  • En la cruïlla entre el sender i la pista podem agafar la pista en direcció nord i pujar el puig de Sant Isidre. Diuen que té bones vistes.
  • L'etapa completa del GR-92 seria entre Sitges i el poble del Garraf (etapa 22), uns 14 km, vegeu.
  • Aquest tram de GR no és ciclable, però des de Sitges hi podeu arribar per pista i també per la carretera de les costes. Vegeu en BTT i en bici de carretera.

15.5.13

La Fundació Mapfre recomana els casc pels infants i continuar investigant

Tot i la posició favorable de la Fundació Mapfre a l'ús obligatori del casc de bicicleta, l'estudi que publiquen conclou que cal continuar investigant els efectes del casc i només recomana fer-lo obligatori pels nens i nenes.


L'estudi de la Fundació Mapre sobre el casc fa  recerca d'estudis publicats anteriorment i de les posicions i regulacions de diversos actors internacionals.

Què en destacaria?
  • Fa referència a un estudi sobre accidents de menors de la Fiscalia de Sala de Seguridad Vial que analitza 65 accidents, dels que tant sols 5 anaven en bicicleta.
  • Diu que són freqüents les notícies de ciclistes lesionats al cap, però només cita una notícia d'un diari espanyol.
  • Dóna moltes xifres que tenen poca rellevància. No té sentit donar xifres de lesions crànio-encefàliques si no es destria el tipus de vehicle. I tampoc té sentit parlar d'accidents ciclistes si no es destria quins portaven el casc o quin tipus d'accident va ser.
  • Reconeix algunes mancances del casc en les lesions a la part inferior de la cara.
  • Reconeix les mancances dels estudis realitzats.
  • Reconeix que les postures anti-casc obligatori no es basen en discutir l'efectivitat del casc, sinó en la compensació del risc que representa tenir més ciclistes circulant en bici.
  • Posa en evidència que el casc no és obligatori en la majoria de països del món i en tot cas, només es fa obligatori per nens.
  • La primera conclusió de l'estudi és que cal fer un estudi a Espanya de l'efectivitat del casc ciclista.
Estudi sobre el casc ciclista de la Fundació Mapre (PDF), febrer de 2013

El lobby de l'automòvil contrataca: 20 entitats a favor de l'obligatorietat del casc

Bona fe per part de les entitats de vícitmes d'accidents i els interessos econòmics del lobby del cotxe és el que veig darrera d'aquesta declaració a favor de l'obligatorietat del casc.

Si comencem a mirar les organitzacions veiem que totes estan relacionades amb la indústria del cotxe i si mirem les entitats de víctimes d'accidents, veiem que a darrere hi ha el patrocini de fabricants de cotxes, asseguradores i les pròpies entitats firmants del manifest.

De totes aquestes entitats, cap publica en portada aquest suport a l'esborrany de la DGT i només la Fundació Mapfre publica un estudi sobre el casc.

14.5.13

Turistes en bicicleta a Barcelona

La bicicleta turística va en augment a Barcelona. Es pot constatar constantment prop dels centres d'atracció turística de la ciutat. Això es bo per la ciutat i la seva mobilitat i dóna un impuls a la bici local amb un aire fresc que sovint ve del nord impregnat de més cultura de la bicicleta. Benvinguda sigui!

L'Ajuntament va regular ja fa un temps els tours turístics en bicicleta per la ciutat pels problemes de congestió que causaven, però em pregunto si el problema no són més les deficitàries infraestructures ciclistes de Barcelona.

Aquesta modalitat de turisme no deixa de ser cicloturisme, però en aquest cas, cicloturisme urbà.












Les fotografies d'aquest apunt són dels voltants de la Pedrera (a la cantonada del carrer Provença i el Passeig de Gràcia).

13.5.13

Veloscenie: De París al Mont-Saint-Michel

De París a la costa de Normandia i al Mont-Saint-Michel per 442 km de vies verdes, camins rurals i carreteres ciclables amb paisatges magnífics o com diuen ells, amb "bicicleta escènica"?

Llàstima que el web de Veloscenie està únicament en francès, però també trobareu força informació a la pàgina de cicloturisme per França on trobareu informació de les 7 possibles etapes en que es pot dividir aquesta ruta.

La ruta està completament senyalitzada des de 2012, però combina vies verdes i itineraris segregats amb carreteres locals de poc trànsit.


9.5.13

Aparcament per a bicicletes de Semab

Avui la premsa es feia ressò d'un nou aparcament de bicicletes segur de la casa Semab. L'he anat a veure intrigat i d'entrada m'he emportat una decepció perquè la cadena que subjecte el quadre és al meu entendre massa prima i fàcil de tallar. Un cop tallada la cadena, si la bici usa tanques ràpides a les rodes, sembla fàcil endur-te el quadre (*).

Tot i aquesta decepció inicial, s'ha de reconèixer que el tancament de les rodes sembla força segur, pràctic i enginyós. Si es millora la seguretat de la subjecció del quadre, llavors tindríem un aparcament força segur que facilitat molt la vida als ciclistes urbans.

  

(*) Actualització 20/5/2013: sembla que la cadena que subjecte el quadre és anti-cisalla i anti-serra radial.

7.5.13

Avançant sense visibilitat

En aquest avançament es deixava el metre i mig reglamentari, però el conductor del tot terreny avança sense la visibilitat necessària per poder fer la maniobra amb seguretat ja que l'elevació del pont no li permet veure si algun vehicle circula en sentit contrari.

Altres observacions addicionals:
  • El cotxe pot trepitjar la línia contínua en avançar un ciclista.
  • El ciclista circula reglamentàriament pel voral.
  • Si el voral té obstacles, hi ha objectes a terra o no és prou ample el ciclista podria ocupar en qualsevol moment la part necessària de la calçada que li convingui i això també ho ha de tenir en compte el conductor. De fet, és el que passa a la foto uns metres després.
Vegeu també:

6.5.13

Descens en BTT als espais naturals?

Els descens a tot drap per corriols i pistes és sovint poc compatible amb els altres usuaris dels espais naturals. Al meu entendre els descensos ràpids amb visibilitat limitada són perillosos per la resta d'usuaris de la muntanya (excursionistes, ciclistes en ascens, corredors, etc.).

Com sempre el problema no és el descens en si mateix, sinó el ciclista que circula a una velocitat en la que li serà impossible frenar o esquivar una altra persona (un excursionista, un nen, un ciclista que ascendeix a poc a poc, etc.). Aquí també entra el tema de percepció: el ciclista potser creu que podrà frenar, però la persona que es troba el ciclista no ho veu tant clar i s'espanta.

La fotografia és d'un corriol del Parc Natural del Garraf i els ciclistes van frenar i es van avisar entre ells. Els mateix sender un tram més amunt no és ciclable, té obstacles contínuament i té un pendent vertiginós, però hi ha ciclistes que el descendeixen igualment i aquí podríem debatre si l'erosió que causen en el terreny és assumible o no en un parc natural. El parc de Collserola ja ha regulat l'ús de la bici de forma bastant exhaustiva i altres parcs també ho podrien fer.

3.5.13

Aparcant sota cobert

Amb la inestabilitat meteorològica dels últims dies aparcar sota teulada era una bona garantia de no trobar-se la bici mullada.

A casa nostra ni plou tant sovint ni hi ha gaires aparcaments que garanteixin que no es mulli la bici, però sempre es troben petits racons...


2.5.13

La bicicleta elèctrica és perillosa?

Arran de l'apunt sobre la bicicleta elèctrica a la Xina, volia entrar en el debat sobre la perillositat de la bicicleta elèctrica a casa nostra. Evidentment, no és la bici, sinó el ciclista, però els 25 km/h que
agafen les bicis elèctriques són incompatibles amb la convivència amb els vianants.

Mentre a la calçada la bici elèctrica dóna una gran seguretat perquè ens permet una arrancada ràpida i perquè ens dóna velocitat en condicions on la bicicleta convencional no podria (pujades i accelerades ràpides), a la vorera, alguns ciclistes amb bici elèctrica no regulen el nivell d'assistència i van a velocitats massa elevades.

Actualment, la bici elèctrica és encara testimonial a les nostres ciutats, però tot sembla indicar que en veurem forces en els propers anys. D'altra banda, diversos vehicles elèctrics no homologats circulen per les voreres i els carrils bici sense gaire regulació legal i poden agafar velocitats força elevades.

En tot cas, aquest és encara un debat incipient. Esperem que amb el temps, les infraestructures ciclistes millorin i la presència de les bicis a la vorera sigui testimonial.

Vegeu també:

29.4.13

La bici elèctrica a la Xina

Picture by timquijano http://www.flickr.com/photos/timquijano/5441527624/A la Xina en els últims anys han experimentat un auge de la bicicleta elèctrica acompanyat d'un desgavell en la seva regulació i com a conseqüència hi hagut un augment d'accidents amb bicicletes elèctriques implicades. A final de 2012, s'estimava que hi havien 180 milions de bicis elèctriques circulant per la Xina.
Picture by Blese http://www.flickr.com/photos/blese/6038212634/ Picture by Marcboon http://www.flickr.com/photos/marcboon/5392361057/Tot i que hi ha una llei des del 1999 que regula i limita la velocitat màxima en 20 km/h i el pes màxim en 40 kg, s'estaven fabricant bicis elèctriques que arribaven a més velocitat. Un dels models més populars arribava als 35-40 km/h i pesava 50 kg.

A la pràctica aquestes bicicletes es convertien en ciclomotors tant en l'estètica com en l'ús, ja que és habitual usar-los per transportar mercaderies i més d'un passatger.

A nivell de seguretat vial, el fet d'agafar velocitats elevades amb un pes important, uns frens poc preparats i afegint-li la silenciosa tracció elèctrica havia fet augmentar considerablement els accidents de trànsit i com que a la pràctica són bicis i no tenen matrícula també era habitual que el ciclista implicat es fugués amb certes garanties de no ser enxampat.

Sembla que la situació en els últims 2 anys s'ha reconduït una mica i tot i que hi ha ciutats en que s'han prohibit les bicis elèctriques, ara hi ha més control en la seva fabricació.

A la Xina, a diferència de països occidentals, els nous usuaris de la bicicleta elèctrica venen majoritàriament de la moto i el ciclomotor que cerquen una alternativa més econòmica. Com sabeu a la Xina, a més a més, hi ha greus problemes de contaminació atmosfèrica i els vehicles elèctrics es veuen com una de les solucions.

En els següent enllaços podeu ampliar aquesta informació i en l'últim també parlen del mercat del plom, usat en les primeres bateries de les bicis elèctriques:

24.4.13

Interessant reportatge sobre la bici a TVE

Un dels reportatges més interessants que he vist en els últims temps sobre la bici urbana. És un reportatge divulgatiu en positiu i recull l'evolució de les infraestructures a Barcelona o el Bicing i també el tema del casc. El reportatge parla sobretot de Barcelona i la majoria d'entrevistats són d'aquí.

El reportatge el trobareu entre els minuts 8:40 i 21:00:

22.4.13

Pirinexus: l'aposta pel cicloturisme

S'ha presentat recentment la xarxa cicloturística transfronterera Pirinexus que consisteix en la unió de les vies verdes gironines existents amb trams de nova construcció formant una anella entre l'Empordà i la Catalunya Nord de 353 km.

En concret, es connecten les vies verdes existents entre Ripoll, Olot, Girona i Sant Feliu de Guíxols pels 2 extrems:
  • Pel Pirineu es crea un enllaç per Molló cap a la Catalunya Nord i cap a la seva costa.
  • Per la Costa Brava, s'enllaça Sant Feliu de Guíxols amb la via verda del tren petit i s'aprofita la xarxa cicloturista de l'Empordà per crear un ramal que creua la frontera a el Pertús.
Diversos ramals complementen el l'anell principal:
  • El més important és el que surt prop del Pertús i a Argelers on una via verda litoral ens permet recórrer des del Bacarès a l'extrem nord fins a Colliure a l'extrem sud.
  • Des de Sant Joan de les Abadesses es pot continuar per la via verda del ferro i del carbó fins a Gombrèn per un extrem i fins a Ogassa per l'altre.
  • Un petit ramal entra a Sant Feliu de Guíxols des de Castell d'Aro.
Sembla que la senyalització de la xarxa ha estat completada, però ara falta anar millorant els camins perquè tinguin la qualitat de les vies verdes gironines.

Per seguir aquesta nova xarxa s'ha editat un extensa guia Guia Pirinexus (PDF, 21MB) i un web amb informació detallada de l'itinerari i el seu entorn (patrimoni cultural, ambiental i allotjaments).

18.4.13

Els articles del codi de circulació més oblidats

Un repàs d'alguns punts de la normativa que crec que donen peu a més confusions.

Avançament de bicicletes

Per avançar bicicletes només cal deixar 1'5 metres de distància lateral, que hi hagi visibilitat i assegurar-se que no vingui ningú en sentit contrari i, per tant, que l'avançament es pugui fer sense perill. Tampoc es pot avançar una bici si en ve una altra en sentit contrari, tot i que aquesta última circuli pel voral.

Molts conductors s'obliden que les bicicletes es poden avançar en línia contínua o quan està prohibit l'avançament (article 37).

També hi ha dubtes en la circulació de bicicletes en grup i en paral·lel, es pot fer legalment en carretera (articles 15 i 20, respectivament).

Ciclistes que circulen en grup

Quan els ciclistes circulen en grup se'ls ha de considerar un sol vehicle, tot i que hi hagi petits espais entre ells. Això s'ha de tenir en compte en cruïlles i rotondes i respectar la prioritat de pas de tot el grup, tot i que es tingui prioritat o que el semàfor hagi canviat haurem d'esperar que tot el grup acabi de passar.

Prioritats en les rotondes

Les rotondes donen força maldecaps i són especialment perilloses pels ciclistes, per tant intentarem facilitar la seva circulació i no tallar la trajectòria del ciclista.

Si no s'indica el contrari, els vehicles que circulen dins de la rotonda tenen prioritat per sobre dels que hi volen accedir.

Si la rotonda té 2 carrils de circulació (o més) qui té prioritat? El que circula per dins o el que circula per fora? La pregunta està mal formulada, ningú té més "prioritat", el que hi ha són dues maniobres diferents: la d'entrada/sortida a la rotonda i la de canvi de carril quan es circula per un carril intern.

Per l'entrada a la rotonda ja sabem que la prioritat és per qui ja circula per la rotonda. A la sortida, si anem per fora sortirem també pel carril de més a la dreta.

Si anem pel carril intern de la rotonda, hem de tenir clar que realitzarem una entrada, un canvi de carril i per sortir realitzarem un altre canvi de carril i la sortida. Per tant, al sortir (i per tant al canviar de carril) no podem tallar el pas als vehicles que ja circulen pel carril exterior. D'altra banda, al sortir de la rotonda haurem de situar-nos al carril de l'esquerra (si n'hi ha 2).

Si al sortir de la rotonda no ho fem pel carril que toca, haurem de cedir el pas als vehicles que circulen per aquell carril.

15.4.13

Volta en bici: Lles - Vall de la Llosa - Coborriu - Lles

Us proposo aquest circuit que combina pistes asfaltades i pistes de terra, bons paisatges i la possibilitat d'ampliar la ruta ascendint la vall de la Llosa.

Distància i desnivell: 20 km +530 m
Viliella i la vall de la Llosa des de la Collada

Descripció:

Sortim de davant de l'església de Lles per la carretera en direcció al refugi de Cap de Rec. Als 500 metres trobem una pista asfaltada que serà el camí de tornada, nosaltres continuem l'ascens fins a trobar una nova pista a mà dreta sense asfaltar (km 2,4). Continuem aquesta pista fins a una collada i després comencem el descens fins al poble de Viliella.

Salt del Molí
Creuem Viliella i abans de sortir del poble agafem la pista de la Vall de la Llosa tot seguint el sender GR-11. La pista descendirà fins al trencall que baixa al Salt del Molí i després torna ascendir fins a Cal Jan de la Llosa on passarem entre dos edificacions per creuar el riu per un pont i iniciar el descens pel vessant contrari de la vall tot seguint el Camí dels Bons Homes (GR-107).

La nova pista descendeix fins passat la zona del Molí del Salt i després ascendeix una mica per tornar a descendir en desembocar a la carretera molt a prop de Coborriu de la Llosa. Nosaltres girem a la dreta i agafem la carretera en direcció a Lles. La carretera torna a entrar a la vall de la Llosa i descendeix fins al fons de la vall. Després de creuar el riu caldrà remuntar el vessant contrari de la vall fins a una cruïlla on deixarem a la dreta la carretera de Viliella i continuarem cap a l'esquerre cap a Lles sense possibilitats de pèrdua.

Mapa:



Alternatives:
  • Us recomano allargar aquesta ruta ascendint un tros més de la vall de la Llosa tot seguint el Camí dels Bons Homes. És ciclable fins a la zona de prat Xuixirà.
  • Si no coneixeu el salt del Molí és interessant acostar-s'hi. Hi podreu baixar tant pel camí d'anada com el de tornada.
Vegeu també:

Revolights, una il·luminació innovadora per a bicis urbanes

En podeu trobar tots els detalls a Revolights.com. Tenen una autonomia de 4 hores, una instal·lació entretinguda i un preu una mica elevat, però la il·luminació que ofereixen és molt interessant.

 

12.4.13

La suor, l'excusa quan ve la calor.

Si a l'hivern l'excusa més freqüent per no anar en bici és el fred i la pluja, a l'estiu l'excusa perfecte és la calor i la suor. Ara que ve el bon temps, potser és un bon moment per tornar a trencar mites. Parlem de suor.

Ciclistes cercant l'ombra sota d'un arbre
No tothom sua igual, però no podem usar la suor com a excusa, només cal mirar els ciclistes urbans de les nostres ciutats, què van suats a l'estiu? No, o almenys no més que una persona que va a peu, en cotxe o en transport públic.

La suor és un mecanisme per regular la temperatura corporal. Si fem un exercici elevat suarem, per tant si no volem suar només cal anar més a poc a poc i a les pujades encara més fent ús de les marxes. Segons el nostre metabolisme, la nostra condició física i les condicions ambientals, suarem més o menys.

A l'estiu, al pedalar aconseguim que ens toqui l'aire i això en ajuda a dissipar la calor més que en altres mitjans de transport. Però també és aconsellable que quan ens acostem al nostre destí reduïm la velocitat progressivament, si no volem començar a suar de cop quan parem.

Consells
  • No correu i abans d'arribar al vostre destí afluixeu el ritme.
  • Eviteu portar una motxilla a l'esquena. Useu en tot cas bosses, alforges o cistelles subjectades al manillar o al porta-equipatges.
  • Begueu aigua (que no sigui freda) per ajudar a rehidratar-vos.
  • Feu servir desodorant (si us plau!). 
  • Useu roba transpirable.
  • Porteu una mica de roba de recanvi o guardeu-ne una mica a la feina pel dia que la necessiteu.
  • Cerqueu itineraris amb ombra (si és possible).
Llegiu també:
Més informació:

9.4.13

El turisme en un escenari de petroli car

En un escenari econòmic i energètic proper desplaçar-se serà més car i això pot tenir repercussions molt importants en el model actual de turisme. És una una reflexió que faig des de fa temps en àmbits privats i que encara no havia compartit al blog.

El final del petroli barat

La majoria d'experts apunten que ja hem sobrepassat el "peak-oil" i que la demanda de petroli al món continuarà creixent pel desenvolupament de països com la Xina i en canvi l'oferta a mig termini no creixerà ni decreixerà, però sí augmentaran els costos d'extracció. Resumint, es pot preveure un augment significatiu del preu dels carburants a mig termini.

Una mobilitat basada en el petroli sense alternatives

La mobilitat s'emporta la part més important del nostre consum energètic i aquesta es basa casi exclusivament en el petroli. L'alternativa del cotxe elèctric per si sola no és viable energèticament (d'on treiem l'electricitat?) ni tecnològicament (autonomia, emmagatzemament, etc.).

El turisme i l'oci basat en el cotxe i l'avió

El model turístic català es basa en un turista que es desplaça majoritàriament en vehicle privat (turisme intern) o en avió (turisme estranger). Amb un augment significatiu del preu dels carburants tot els transports es poden veure afectats i aquest augment de cost dels desplaçament pot alterar sensiblement els hàbits de consum en el turisme.

8.4.13

Passejades i excursions per la Cerdanya

Bassa de la Comabella
Estany de l'Orri
Basses de Gallisà
Recull de passejades i excursions curtes a peu per a fer en família i amb nens petits per diverses zones de la Cerdanya.

No són ressenyes exhaustives i les distàncies aproximades que s'indiquen són d'anada si no es diu el contrari. En general, es poden fer a l'hivern amb seguretat segons les condicions de la neu.

Caminant per la vall de Pi

Del poble de Pi surt una pista cap al cadí que ascendeix per la vall del mateix nom. A partir de l'àrea recreativa de l'Agre la circulació en cotxe està prohibida. Des d'aquest punt podem remuntar la vall fins a sota la Roca Foradada (2,5 km +150m) o si volem caminar més podem continuar fins al refugi de Gònec (5,5 km +400m).
També podem començar des del poble mateix.

Seguint el riu Ridolaina

La carretera entre Sant Eulàlia de Nerellà i Montellà creua el riu Ridolaina, d'allà surt una pista que ascendeix la vall creuant el riu diverses vegades. Podem ascendir fins a la Molina de Ridolaina (2 km +130m). Vegeu el mapa.

Quan el riu porta molta aigua, creuar-lo es torna una mica més complicat.

Passeig per la vall de la Llosa

Circuit de 3 km ampliable. Vegeu la ressenya.

Basses de Gallissà

Sortint de Bellver cap a Pi trobarem una pista que ens durà a les basses de Gallissà. Des d'allà podem fer una volta d'1,5 km passant entre les 3 basses, veient el riu Segre i pujant al turó de Gallissà per tenir bones vistes de la vall.

5.4.13

Passejada per la vall de la Llosa

Una passejada a peu per descobrir la Vall de la Llosa (la Cerdanya). Vegeu també l'apunt  la vall de la Llosa on hi ha un recull de fotos i un petit vídeo.

Distància i característiques: 5,6 km, +250m, pista i algun tram de pista encimentada en algunes pujades. Fàcil i adaptable en distància.

Accés: des del poble de Viliella agafem una pista que segueix el GR-11 fins a trobar un camí a mà dreta que baixa al salt del Molí.

Descripció:
Us proposo començar aquest passeig visitant el bonic salt d'aigua del Molí per després pujar a l'altre vessant de la vall i remuntar-la pel Camí dels Bons Homes (GR-106). Passarem prop de Cal Gasconet (on podríem retallar si només volem fer un passeig molt curt) i després trobarem una cruïlla per anar a Cal Jan, però si voleu conèixer una mica més la vall us proposo continuar pujant vall amunt.

Passarem una barrera i poc després ens podríem desviar, creuar el riu i visitar les restes de l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels i el castell de la Llosa. Si continuem una mica més amunt podem arribar fins a la barraca de pedra (vegeu foto).

4.4.13

Nou itinerari pel Delta de l'Ebre: la façana fluvial de Deltebre

He descobert un nou itinerari oficial al Parc Natural del Delta de l'Ebre, es tracta de l'itinerari número 9 (PDF) que transcorre pel marge esquerre del riu al terme municipal de Deltebre.

La proposta és realitzar un poc més de 6 km de la façana fluvial de Deltebre que d'anada i tornada ja sumen més de 12 km.

Camí de Sirga del Delta (itinerari 8)
Entenc que aquest recorregut formarà part en un futur de la prolongació de la via verda del Baix Ebre de Tortosa cap a la desembocadura de l'Ebre.

Aquest itinerari també és combinable amb d'altres, per exemple creuant el pont entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja per agafar l'itinerari 8 (PDF), el camí de Sirga de l'Ebre (vegeu foto), que recorre la façana fluvial pel marge dret d'Amposta fins a la desembocadura.

Més informació: