22.10.18
Patinet elèctric o bicicleta elèctrica?
16.10.18
Pautes per a la regulació dels sistemes de bicicleta compartida sense estació

Per mi, potser la principal diferència de la bicicleta compartida és l'ocupació poc regulada que fa de l'espai públic. I segurament, aquest és part del rebuig que a vegades causa en la població. Normalment, falten aparcaments de bicicleta en superfície i trobar-te'ls ocupats per bicicletes d'una empresa privada que no paga per l'ús de l'espai públic no fa gràcia als ciclistes. D'altra banda, en els sistemes on no és necessari l'ús d'un aparcament de bicicletes, les bicis acaben ocupant espais similars als que ocupen les motos, però la diferència és que estem habituats a que les motos aparquin a les voreres (de forma correcta o incorrecta) o trobar-hi les terrasses dels bars o altres elements de mobiliari urbà, però ens sorprèn trobar un nou ocupant que, a més, no és de cap ciutadà concret, sinó d'una empresa privada.5.10.18
La Superilla del Poblenou dos anys després
17.9.18
Es presenta la nova bicicleta pública metropolitana, l'E-Bicibox
Començarà a funcionar el 2019 a 12 municipis metropolitans i amb 300 bicicletes que es repartiran entre aquests municipis pioners. Els abonats al servei agafaran la bicicleta en qualsevol dels mòduls E-bicibox i la tornaran a qualsevol altre aparcament Bicibox amb mòduls E-bicibox. Tots els aparcaments participants tindran espais lliures de més per facilitar els retorns. L'horari de funcionalment serà de 7 a 24 h de manera que a la nit les bicicletes es tornaran als seus aparcaments originals. L'esquema de preus de sortida consistirà en un abonament anual de 30 €, 30 minuts d'ús gratuït i 50 cèntims l'hora les primeres 5 hores, després el preu pujarà per desincentivar els usos més llargs. Es podrà aparcar la bici en els mòduls Bicibox convencionals si es volen fer encàrrecs, però el temps continuarà comptant fins que es faci el retorn correctament en un mòdul E-Bicibox.3.7.18
Nou aparcament segur de bicicletes a l'estació de tren de Santa Maria de Palautordera
Aquest aparcament segur és el primer d'una prova pilot que la Generalitat tirarà endavant en diverses estacions de transport públic de Catalunya
Aquest primer aparcament té una capacitat de 28 places que es pot ampliar fins a les 40 i incorpora un petit conjunt d'eines per ajustar la bicicleta. Es preveu que entri en funcionament a finals d'any i que incorpori 5 bicicletes elèctriques de lloguer.
![]() ![]() |
| Afegeix la llegenda |
27.6.18
La reforma de la legislació de trànsit que mai arriba
- 30 km/h seria la nova velocitat màxima genèrica per ciutat (hi ha molta demanda en aquest sentit de molts actors, en especial, els Ajuntaments). Pretén reduir la gravetat dels atropellaments i facilitar la convivència amb bicicletes.
- Les bicicletes podrien anar pel centre del carril sense que l'ordenança local ho hagués de reconèixer.
- Prohibició de la circulació per les voreres, però sí en zones de vianants segons regulació local. Es podria regular localment les voreres-bici.
- Prioritat en passos de vianants respecte a la resta de vehicles sense necessitat de que hi hagi un pas de bicicletes.
- Es permetria la circulació amb remolcs i semi-remolcs (no sé si només a la ciutat, s'hauria de permetre arreu i de dia i de nit).
- Es parlaria de mobilitat de vianants i d'accessibilitat.
- Contemplaria les restriccions ambientals.
- S'incorporarien els vehicles de mobilitat urbana.
- Nous límits genèrics de velocitat a les carreteres, 90 i 70 km/h.
- S'estaven cercant noves fórmules de redacció per a protegir els ciclistes en l'avançament i per a mantenir la distància lateral de seguretat.
- També s'estava intentant actualitzat el concepte de circulació en grup.
- Nova senyal quadrada de via reservada per a cicles.
- Nova senyal de coexistència d'usuaris per a substituir o complementar la S-28.
- Noves senyals de zona avançada per a moto i bicicleta.
- Senyal de ciclo-carril, carril amb prioritat per a bicicletes i circulació a 30 km/h.
- Nova senyal de carril bici en sentit oposat al de la circulació dels altres vehicles.
26.6.18
Tot Cuba amb bici de Gabriel Pernau
En el tram final del viatge, la parella de Pernau s'afegeix a l'aventura i afegeix una nova perspectiva al viatge.
Entretingut i recomanable.
19.6.18
Les vendes de bicicletes elèctriques es disparen
La venda de bicicletes continua superant la de cotxes a Catalunya.
- Les vendes de BTT han baixat un 6%, però continuen sent les bicis més venudes amb un (41%) i la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 680 €.
- Les bicis infantils és el segon segment on es ven més (34,9%).
- Les bicicletes urbanes han pujat un 5% i es situen en 3a posició (10.7%).
- Les de carretera baixen un 9%, però la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 1670 € (6,7%).
- Les bicicletes elèctriques estan a punt de superar les de carretera, han crescut un 79% (6,5%).
12.6.18
Barcelona frena la contrucció de noves infraestructures ciclistes
Diverses fonts afirmen que s'ha posat fre a molts projectes de carrils bici que hi havien planificats pel que resta de legislatura i que el motiu és la por al desgast polític que pot suposar que l'oposició usi les queixes de certs col·lectius que han vist dificultada la seva mobilitat en cotxe i moto.10.5.18
Analitzant les dades dels 30 dies en bici registrades a Ciclogreen
S'han registrat 11.482 viatges que equivalen a 58.440 km i 7681 hores amb la bicicleta
- Distància: 4,6 km
- Temps: 23,18 minuts
- Velocitat: 12,3 km/h
- Desplaçaments registrats: 20 - 18
- Distància: 5,52 - 4,19 km
- Temps: 37,02 - 32,19 minuts
- Velocitat: 12,31 - 10,56 km/h
Finalment, hem volgut calcular la diferència entre la distància recorreguda i la distància real que hi ha entre el punt d'inici i fi del desplaçament i hem obtingut les següents mitjanes3:
- Distància recorreguda: 4,47 km
- Distància real: 3,31 km
- L'augment en la distància recorreguda és del 40%.
5.5.18
Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (2)
Després de publicar i analitzar les dades de l'estudi en un primer article, ara hauríem d'analitzar el comportament dels usuaris en aquesta cruïlla per tal de fer propostes per millorar el disseny de la cruïlla. Els comportaments apreciats en aquesta edició de l'estudi no difereixen gaire dels que vam apreciar en l'estudi de l'any 2017. En aquesta edició, no hem quantificat el número de conflictes, però la cruïlla manté la mateixa configuració i per tant intuïm que no hi ha una variació significativa en el nombre de conflictes i tampoc en la tipologia (no hem apreciat cap conflicte diferent).
Per això, reiterem les propostes de millora de la cruïlla que vam assenyalar l'any passat i que hem revisat:
Propostes de millora del disseny de la cruïlla
Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).Al carrer Alhambra, els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que el carril de sortida de la dreta no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.
La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.
En el tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera (vegeu fotografia). Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.
Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):
- Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (1): el perfil ciclista en hora punta
- Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (2): comportament dels usuaris
- Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (1): Quin és el perfil real dels ciclistes de Barcelona?
- Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes
19.4.18
Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (1)
Publicat originalment a La Saboga el 19/4/2018
La bicicleta es normalitza: més ciclistes, menys ús del casc, més dones, més bicis urbanes, menys bicis de muntanya, etc.
Un any després, hem repetit l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet per poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta en aquesta zona de la ciutat. Comparant els resultats amb els de l'any anterior, podem dir que hem tingut un petit augment de ciclistes (2,7%) i que l'ús de la bici es normalitza en el sentit de que els paràmetres es van aproximant als que trobaríem en altres ciutats ciclistes.
Condicions de l'estudi
Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutats europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 18 d'abril de 7:45 a 8:45.
Tenia sentit mantenir la cruïlla escollida l'any passat, la de la Gran Via i el carrer Alhambra, per poder fer comparacions. El cel sense núvols i la temperatura d'uns 14 ºC a l'inici de l'estudi pot haver propiciat l'ús de la bicicleta.
El perfil ciclista
Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona
El 77 % dels ciclistes estudiats vénen de Barcelona i van en direcció a la plaça Europa. Només el 17% vénen de plaça Europa i van cap a Barcelona.
La bici plegable i la urbana continuen guanyant terreny
La bici plegable ja és la bici més usada (32%) i ha desbancat la bicicleta de muntanya o BTT (30%), tot i així, com que moltes bicicletes sofreixen adaptacions per a l'ús urbà a vegades aquesta divisió té un punt de subjectivitat. El 29% serien bicicletes urbanes (no plegables, incloent "fixies") i les bicis de carretera representarien un 9% del total. El 6,4% de les bicis tenien assistència elèctrica.
Accessoris
El 34% dels ciclistes portaven casc, el 31% portaven una cistella, una alforja, algun tipus de bossa de bicicleta o un portaequipatges carregat. Només un 1% dels ciclistes portaven armilla.
Diferències entre homes i dones
Encara hi ha més homes que dones en aquesta franja horària. Tot i així, hi hagut variacions de 2 punts percentuals respecte l'any anterior. Hem tingut un 66% d'homes i un 33% de dones. Les dones usen sensiblement més les bicis plegables, urbanes i elèctriques i molt menys les de muntanya i carretera. Pel que fa a la resta de paràmetres no hem trobat diferències.
Perfil, intensitat i comparacions
Es van enregistrar 186 ciclistes en una hora, un 2,7% més que l'any anterior. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona. De fet, és el que veiem en tots els mapes d'intensitat de trànsit que s'han generat a través d'aplicacions mòbils d'ús ciutadà (vegeu el mapa).
Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables (ha crescut 6 punts). Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Sí que hem vist bicis amb cadiretes i una amb remolc. Un 61% de les bicicletes són urbanes i això són 12 punts percentuals més que l'any anterior. A banda, moltes BTT tenen adaptacions per portar equipatges (cistelles, alforges, etc.).
L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, però ha disminuït una mica, 13% a Barcelona i 34% en aquest estudi. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.
Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 66% dels ciclistes.
Tal i com dèiem, creiem que la bicicleta es normalitza i per això anem en la mateixa direcció que altres ciutats ciclistes d'arreu del món. Que la bicicleta de muntanya fos la més usada a la ciutat, era una anomalia. Possiblement, l'increment de la bici plegable no ens acosta a altres capitals europees, però creiem que és fruit de l'alta densitat de població, de la manca d'aparcaments de bici i de la pressió dels robatoris. L'ús del casc encara és molt alt, duplica l'ús que se'n fa a Barcelona i denota una sensació d'inseguretat dels ciclistes, tot i així ha baixat respecte el 2017.
L'increment de ciclistes no és especialment notori tenint en compte una meteorologia més favorable aquest any, esperàvem un augment més significatiu. Tot i així, és difícil destriar els motius que fan que els ciclistes escullin unes rutes o d'altres. Creiem que també en el futur, amb la posada en marxa de nous carrils bici, part dels actuals ciclistes escullin altres rutes, però esperem compensar-ho amb un augment de l'ús de la bicicleta.
En un segon article, analitzarem el comportament dels usuaris en aquest cruïlla i quines millores caldria realitzar en aquesta zona.
Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):
- Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (1): el perfil ciclista en hora punta
- Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (2): comportament dels usuaris
- Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (1): Quin és el perfil real dels ciclistes de Barcelona?
- Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes
10.4.18
La vida en bici a Freiburg
![]() |
| Transportant un ventilador a la bicicleta |
![]() |
| Gent gran en bicicleta sense fer "esport" |
![]() |
| Dones en bicicleta. En un tram compartit amb cotxes degut a unes obres. |
5.4.18
L'evolució de la bici a Barcelona des de la plaça Tetuan
Les últimes dades de mobilitat disponibles, les de 2016, ens indiquen que la bici va augmentar un 14% respecte el 2015 i un 30% respecte el 2013. Anem a mirar que passa en aquest comptador.
Doncs d'entrada, agafant les dades anuals del comptador trobem un augment del 18% del 2015 al 2016 i sols del 21% del 2013 al 2018. Si mireu les dades, veureu que hi ha una baixada el 2013 i el 2014 i fins i tot al 2015 no es recuperen els ciclistes. Ens tornem a trobar amb un problema de qualitat de les dades. Em consta que hi van haver obres que van afectar el carril bici fins al 2013, però és difícil d'avaluar si el creixement de la xarxa ciclista i els canvis en la seva configuració poden haver afectat el nombre de ciclistes durant alguns anys.
3.4.18
30 dies AMB bici BCN o 300 i a qualsevol lloc!
19.3.18
Enregistrar i estudiar una cruïlla per tenir més i millors dades sobre la mobilitat
Tenir dades sobre la mobilitat en bicicleta és essencial per planificar bé el seu creixement. Molts cops les fonts d'on obtenim les dades (enquestes, comptadors, observació, etc.) tenen mancances, per això tenir dades de qualitat és important i tenir diverses fonts sempre ajuda a corroborar tendències o hipòtesis.- D'entrada s'obté el nombre de ciclistes que circulen per un carril bici o una cruïlla i també en quina direcció van.
- El perfil del ciclista: sexe, edat, tipus de bici, equipament de la bici, etc.
- El comportament del ciclista: respecte per la normativa, traçat que segueix, etc.
- El perfil del ciclista segons el seu comportament.
- El comportament d'altres vehicles o vianants i la seva interacció amb les bicicletes.
9.3.18
A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau
6.3.18
Sabadell, molta feina per fer
![]() |
| El carril bici canvia de cantó del carrer en diverses ocasions. Posar "catifes vermelles" quan hi ha la possibilitat de col·lisió amb altres vehicles ajuda a augmentar la seguretat d'aquest passos. |
![]() |
| Què hi fa aquest "sevillano" a la rigola? La manca d'elements de segregació física amb l'aparcament de cotxes fa que a vegades els vehicles puguin ocupar part del carril bici. |
![]() ![]() |
| En aquesta cruïlla tipus "Eixample" el carril bici hauria de ser recte, però fa tota la volta i a més s'ha de cedir el pas al cotxes que surten d'un edifici privat!!! Després ens fa anar a la vorera! |
![]() |
| La qualitat del ferm és pèssima i s'ha fet una asfaltat que intenta crear una rigola que forma part del ferm del carril bici. |
22.2.18
Infraestructures interurbanes al sud d'Alemanya
Amb aquest apunt us vull mostrar el que s'està fent allà i els resultats que dóna per donar inspiració a casa nostra. La majoria de les infraestructures que us mostraré són compartides entre vianants i bicicletes, però cal entendre que la densitat de vianants és molt baixa i fins i tot en travesseres urbanes on hi ha vorera-bici (primera foto), tot i les cases, la densitat de població és relativament baixa i per tant tampoc hi ha tantes probabilitats de conflicte. Vull deixar clar però, que el model de travesseres urbanes amb una de les voreres per a ús compartit entre bici i vianants no em sembla adequat per Alemanya i en cap cas traslladable a casa nostra perquè tenim unes densitats de població molt més elevades, ciutats i pobles més compactes i molt hàbit de caminar.
![]() |
| Típica vorera bici de molts pobles, sobretot al carrer principal on travessa la carretera |
![]() |
| Segregació vianants-ciclistes en una zona del riu força freqüentada |
12.2.18
La connexió amb Esplugues
En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:
- Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
- Sant Just Desvern: cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
- La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
- La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.
7.2.18
El desastre dels carrils bici o el lobby del cotxe en acció
6.2.18
El nou Bicing
- El nou servei funcionarà 24 h i 365 dies a l'any.
- Nou model de bicicleta que podrà tenir assistència elèctrica. Més avall us detallo els canvis.
- Més bicicletes elèctriques, de 300 passem a 1.000.
- De bicis mecàniques n'hi haurà 6.000 com ara.
- Entre elèctriques i mecàniques n'hi haurà 7.000 i podrien augmentar fins a les 8.000 i la proporció entre mecàniques i elèctriques també pot variar.
- Més estacions (519) i amb ancoratges aptes per als 2 tipus de bici. De mitjana, tindran 27 ancoratges.
- Desapareixen les estacions subterrànies.
- 3 mecanismes d'accés a l'estació: targeta sense contacte, mòbil amb NFC o aplicació mòbil.
- Dues tarifes: abonament anual o pagament puntual per ús a definir.
- Preparat per integrar-se al sistema de T-Mobilitat.
- Possibilitat d'afegir patrocini o publicitat a les bicis.
- Es subroga el personal del Bicing actual.
23.1.18
Alforges de cartró
- Molt baix cost
- Es poden portar a la mà fàcilment
- Són personalitzables
- Es fabriquen de forma sostenible.
- Són una bona eina per a la promoció de productes i fer publicitat .
22.1.18
Sobre l'editorial de la Vanguardia "El suplici del passejant"
Com és la bici elèctrica al sud d'Alemanya?

La bicicleta elèctrica porta uns anys de forta expansió en alguns països, a Europa, destaca el cas alemany (vegeu els 2 apunts que enllaço al final d'aquest apunt). Ara que he estat a Baden-Württemberg, puc dir que realment se'n veuen forces, tant d'urbanes com de BTT.
A nivell urbà, la bicicleta elèctrica et permet fer pujades i distàncies més llargues, això és la teoria, però a Freiburg he pogut veure com això es posava en pràctica amb carrils bici interurbans que connecten perfectament tots els pobles del voltant de la capital. La bici elèctrica aquí redueix el temps de trajecte i l'esforç que cal fer augmentant el radi en que la bici és efectiva.Les empreses que lloguen bicis disposen també de models elèctrics i fins i tot hi ha algun llibret a les oficines d'informació turística que informa de les rutes de la regió i de punts de lloguer de bicis elèctriques i punts on recarregar.
17.1.18
Prou bloqueig polític, unim els tramvies!
Més informació:
15.1.18
Dades de la mobilitat a Barcelona el 2016
29.12.17
Freiburg: vianants, bicicletes i tramvies
El que em sorprèn de Freiburg (des de la nostra perspectiva) és que es veuen bicicletes de tot tipus i ciclistes també molt diversos de totes les edats. No trobem únicament la bici urbana a l'estil holandès o danès, la gent també aprofita les BTT com ho faria a Barcelona. Els accessoris i els complements estan més adaptats al clima: alforges i bosses impermeables, parafangs, etc.
![]() |
| Bicicletes de càrrega, remolcs, cadiretes, cistelles i porta-equipatges són habituals. |
![]() |
| Fent vida normal amb la bicicleta com a mitjà de transport |




































