La importància dels aparcaments de bicicleta a peu de carrer

Tenir la bicicleta a peu de carrer facilita molt el seu ús i sobretot tots els usos relacionats amb els més petits de la casa on la logística d'agafar la bici és més complexa. A la vegada, aparcar al carrer de nit continua sent perillós pel risc de robatori i no s'adapta a les necessitats de tot tipus de bicicletes.

Per què aparcar a peu de carrer?

Perquè agafar la bicicleta és molt més senzill i ràpid.

Perquè és indispensable per a qualsevol bicicleta de càrrega de dues o tres rodes ja sigui per transportar mercaderies com per transportar infants. I aquestes bicicletes són indispensables per a rebaixar la nostra dependència dels cotxes. Graons i ascensors no són molt amics d'aquest tipus de bicicletes!

També facilita molt l'acompanyament d'infants en bicicleta que és un desplaçament molt habitual, que encara es fa poc en bici i que seria molt important que es fes més ja que milloraria la seguretat dels centres escolar. És molt complicat baixar una bicicleta i un nen petit per un ascensor a la vegada, els infants no es poden deixar desatesos mentre baixes una o dues bicicletes, les bicicletes tampoc poden quedar desateses al carrer mentre tornes a buscar la criatura o criatures, cal que hi hagi més d'un adult a casa, cal temps per a tot la logística...

Problemes dels aparcaments al carrer

Els aparcaments tradicionals al carrer estan pensats per a bicicletes convencionals i no estan adaptats per a bicicletes de càrrega, tricicles o bicicletes amb remolc. També hi ha un evident problema de seguretat que fa que la gent no hi aparqui bicicletes cares i menys a la nit.

Hi ha també el problema de les inclemències del temps, potser no plou molt, però sí que hi ha molta humitat a molts llocs i la rosada deixa mullades les bicicletes i també el seient o les cadiretes per a infants.

Urbanisme horitzontal versus vertical

Sempre s'ha dit que l'urbanisme horitzontal és insostenible perquè s'ocupen grans extensions de territori on no es poden donar els serveis adequats (per exemple transport públic), les distàncies són més grans i hi ha major dependència del cotxe, però a la vegada hi ha més facilitat per tenir les bicicletes a peu de carrer.

En urbanisme vertical, hi ha potencialment molts avantatges, però sovint ens trobem en urbanisme i edificacions pensades per un model antic de mobilitat. Aparcaments subterranis, altes densitats de població, voreres estretes, aparcament de cotxe en superfície...

No vull allargar-me en un tema molt més complex, on vull arribar és que hi ha molts pobles o barris que tenen un cert equilibri entre urbanisme vertical i horitzontal que facilita molt l'ús de la bici perquè n'hi ha moltes més a peu de carrer i per tant hi ha més potencialitat de l'ús de la bici.

En aquest context, quins mesures podem adoptar per facilitar l'ús de la bici?

Doncs aquí teniu una llista d'idees per a facilitar un aparcament de bicicletes més accessible i universal:

• D'entrada, cal tenir en compte en tots els aparcaments de bicicleta que no totes les bicis són iguals i per tant no és mala idea tenir algunes places adaptades per a bicicletes de càrrega i fins i tot reservades per aquest ús. I quan dic tots els aparcaments em refereixo tant als aparcaments en forma d'U invertida com a un Bicibox on actualment hi pot haver problemes per encabir-hi una bici amb cadireta.
• Més aparcaments segurs al carrer (tipus Bicibox i similars).
• Més aparcaments segurs a peu de carrer: en locals comercials, en estacions de transport públic, en escoles, en comunitats de veïns.
• Ajudes i facilitats per a fer aparcaments en comunitats de veïns, aparcaments subterranis, en locals comercials, etc.
• Afegir sempre places per a bicicletes en aparcaments públics de cotxes vigilats (i també en aparcaments gestionats per empreses privades).
• Facilitar la compra i la compartició de bicicletes de càrrega. Subvencions, bicicletes en préstec, bike sharing de cargo bikes, etc.
  

Una de les Bicicledes de Cardedeu amb 2 espais diferenciats
per a aparcament de curta i llarga durada (10 i 40 places, respectivament).

Plaça de cotxe amb espai per a 4 bicis i 2 cargo-bikes?

Exemples de bones pràctiques:

• La Bicicleda de Cardedeu
• Reconvertint una plaça d'aparcament subterrani
• Exemples de places per a bici en aparcaments subterranis aquí i aquí
  

L'Ajuntament de l'Hospitalet comença a pedalar

Fins ara, l'Hospitalet era un desert desolador d'infraestructures ciclistes, hi havia ciclistes, però no infraestructures. I encara sort que sí que s'havien fet algunes actuacions de pacificació del trànsit que ajudaven a caminar, i indirectament, a circular en bici. Repassant els apunts del blog sobre l'Hospitalet, veig legislatures senceres sense cap carril bici i un fosc deceni 2010-2020 on pràcticament només es fan uns carrils bici al polígon Pedrosa al sud de la Gran Via i amb acabats molt precaris. Tot això, sembla que ha canviat miraculosament aquest estiu i han aparegut carrils bici en calçada, amb estàndards que podríem anomenar barcelonins i treient espai de ciculació i aparcament als cotxes. Ja us dic, tot un miracle.

Us en faig un resum gràfic (incomplet) comentat i al final de l'apunt us parlo del reptes de donar continuïtat a aquests canvis perquè encara hi ha molta feina per fer. De fet, no hi ha informació pública de totes aquestes actuacions i per tant segur que se m'han passat per alt alguna actuació, però estimo que aquest any s'han realitzat entre 2 i 3 km de carrils bici exclusius, sense comptar els petits trams bus-bici o els trams compartits.

Av. Álvarez de Castro, doble sentit en calçada.
L'enllaç en aquesta cruïlla, encara sense resoldre.

Av. Tarradellas, almenys 800 m de carril bici.
Rampes per a la parada del bus i damer per als contenidors.

Carrer Girona. Connexió d'un edifici municipal i
descongestió de la Rambla Just Oliveras.

Ctra. de Sta. Eulàlia, una connexió bus-bici.

Ctra. de Sta. Eulàlia prop de Riera Blanca, carril bus-bici.

La Guineu, l'enrutador automàtic de la xarxa Cyclocat ja ens calcula les millors rutes pel país

Cyclocat és una xarxa de camins pedalables de Catalunya que cerca itineraris segurs amb el mínim desnivell i la mínima distància entre municipis. Té un doble ús com a eina per afavorir la mobilitat quotidiana entre municipis, però també la mobilitat d'oci sent especialment adequat per planificar rutes de cicloturisme, gravel o senzillament rutes de passeig. I a més, per a tot tipus de públic: familiar amb infants, gent gran, gent jove, esportistes, etc.

Ja fa un anys que està en marxa i l'experiència els ha portat a renovar el sistema tecnològic per tal de poder crear un enrutador automàtic que calculi la millor ruta entre dos punts, la Guineu. El funcionament és molt senzill, cliques un botó, marques sobre el mapa el punt d'inici i el punt de destí i et dibuixa la ruta. Cliques sobre un altre botó i et pots descarregar la traça per seguir-la des d'un GPS.

Patinets elèctrics versus bicicletes

La típica comparació entre cotxe i

bici, també funciona amb el patinet

Sembla que cada cop més gent es planteja fer un canvi en la seva mobilitat i sovint la tria és entre el patinet o la bici. I no, no és el mateix, són molt diferents.

El patinet elèctric o els vehicles de mobilitat personal (VMP) són sedentaris i contaminen. Evidentment, són una millora per a les ciutats, sobretot si ajuden a eliminar cotxes i motos, però amb la bicicleta es viu més i millor!

L'aspecte de salut és fonamental, la bici (fins i tot la bici elèctrica) és mobilitat activa i té molts beneficis per a la nostra salut física i emocional i això és bo per als ciclistes, però també és bo per a la societat perquè redueix els costos sanitaris.

D'altra banda, com sabeu, la producció de bateries elèctriques genera uns residus importants i a més, teniu contractada electricitat d'origen renovable? (Encara no?!?). Finalment, augmentar la demanda elèctrica implica generar més energia elèctrica de la que generem actualment, és un dels problemes o reptes importants de l'electrificació de la mobilitat.

Connectar els centres educatius en bicicleta per a millorar la mobilitat

Vols donar una empenta a la mobilitat en bicicleta del teu municipi? Promou la interconnexió dels centres educatius
amb carrils bici i no hi deixis acostar els cotxes!

Aquesta és la clau que ha funcionat a diversos municipis i que ha donat un impuls important a la bicicleta. La societat ha de demanar que es connectin els centres educatius amb carrils bici i això dona millor resultat si les les AFAs (les famílies) ho demanen totes a la vegada, si les direccions dels centres educatius també ho demanen i si les associacions de veïns i el teixit associatiu hi dona suport.

Evidentment, això ha d'anar acompanyat d'altres mesures, principalment dues:

1. La instal·lació d'aparcaments de bicicleta a l'interior i a l'exterior dels centres educatius
2. El tall dels carrers dels voltants del centres educatius.

Cardedeu: carrils bici (en blau)
i centres educatius (punts verds)

La instal·lació d'aparcaments és molt lògica, però també és important disposar d'aparcaments tancats a les escoles, perquè això dona molta més seguretat davant dels robatoris i implica també l'escola en aquest model de mobilitat.

Que els cotxes no s'acostin a l'escola!

El tall dels carrers del voltant dels centres educatius és molt important i es pot fer abans de tenir carrils bici. És important perquè dona molta més seguretat a l'entorn escolar i per tant fa més viable l'ús de mitjans actius com la bicicleta o el caminar. També es redueix l'exposició dels menors a la contaminació atmosfèrica que no és un argument pas menor. Els talls poden començar sent puntuals a les hores d'entrada i sortida, però haurien de convertir-se en permanents. Els talls donen un avantatge més als modes actius que sí que es poden acostar a l'escola i que a més disposen de facilitat d'aparcament. Llavors, anar en bici ofereix més avantatges que anar amb un vehicle motoritzat.

La creació d'una xarxa ciclista a partir de les escoles i els instituts facilita la creació o la millora de la xarxa ciclista del municipi i fa molt més atractiu la bicicleta com a mitjà de transport.

 Tallar el trànsit motoritzat al voltant dels centres educatius:

1. Evita accidents i atropellaments i disminueix la percepció de perillositat de l'entorn escolar -> SEGURETAT VIAL
2. Es redueix la contaminació atmosfèrica i acústica i l'exposició dels alumnes, el professorat i les famílies a aquesta contaminació -> SALUT
3. Fa més atractiu l'ús de la bici -> MÉS BICICLETA

 

CicloBCN21: 3 congresos sobre bicicleta a la tardor de 2021

Barcelona acollirà la tardor de 2021 3 congressos sobre la bicicleta en el macro congrés CicloBCN21:

1. L'EuroVelo Conference 2021: el congrés internacional de cicloturisme que organitza l'ECF.
   
2. El 7è Congrés Internacional de la Bicicleta: el que organitza la Generalitat cada 2 anys.
   
3. El XVII Congreso Ibérico de la Bici: el congrés que promou CONBICI i la federació portuguesa.
   

La història ja ve de lluny i la Covid-19 ha canviat molts plans i sobretot dates. La Generalitat va presentar candidatura per acollir el congrés EuroVelo que organitza l'ECF i va guanyar. D'altra banda, la Generalitat també organitzava cada dos anys un congrés propi, el Congrés Internacional de la Bicicleta. Finalment, FEM Bici (la Federació d'Entitats de Mobilitat amb Bicicleta) que és membre de la coordinadora espanyola CONBICI va ser l'entitat designada per organitzar i acollir el Congreso Ibérico. Les converses entre les diverses parts i altres institucions públiques van portar a apostar per un format esdeveniments conjunts i paral·lels.

Així doncs, si la situació sanitària ens ho permet, tindrem 2 congressos en paral·lel l'Eurovelo i la unió del congrés català i espanyol en un programa únic.

Cistelles de cartró i bosses de roba per al manillar de la bici

Si fa un parell d'anys us parlava d'unes alforges de cartró, ara, de la mateixa creadora, tenim un parell de dissenys més per al manillar de les nostres bicicletes: una bossa de roba i una "cistella" de cartró.

Una bossa de roba per penjar al manillar i per penjar a l'espatlla

Existeixen diversos tipus de bosses de manillar, però la majoria són molt poc pràctiques de portar un cop baixes de la bici. Aquesta bossa de roba ens dona una solució molt pràctica per a l'ús habitual de la bici i amb uns estampats atractius i variats.

De les alforges a la cistella

La "cistella" de cartró és una evolució natural de les alforges. És una caixa de cartró personalitzable adaptada per a poder-se penjar del manillar.

Podeu trobar tots aquests productes a la botiga de Maraki i a diversos establiments (botigues de bicicleta) a preus molt assequibles i amb moltes possibilitats de personalització.

Més informació:

• Apunt sobre les alforges de cartró
• Maraki, web de la dissenyadora i creadora.
• Botiga de Maraki

Les alforges de cartró

La Guineu de Cyclocat, un enrutador per a la xarxa Cyclocat

Actualització novembre 2020: l'enrutador ja està en marxa!

 

Cyclocat vol posar en marxa un enrutador, un programari que calculi rutes segures a través de la seva xarxa ciclista.

L'enrutador farà encara molt més útil la xarxa que Cyclocat ha anat traçant per tot el territori català a la recerca dels camins més segurs i més planers per anar en bicicleta.

Els hi pots donar ajuda a través de micro-mecenatge a Verkami.

 

El repte de consolidar la nova mobilitat en bicicleta

L'ús de la bici ha augmentat. Ara cal consolidar-la i portar la bici d'oci i d'esport també a la mobilitat quotidiana. Per fer-ho, cal espai i infraestructures de qualitat.

El desconfinament ens ha portat a tots a redescobrir el nostre entorn a peu i en bicicleta i, segurament, ens hem adonat que el nostre entorn no estava preparat i que la major part de l'espai públic està ocupat per cotxes i motos. Si volem afrontar els reptes de futur de la nostra societat o senzillament un previsible nou confinament cal que ens impliquem personalment demanant al nostre ajuntament una vorera prou ampla per caminar sense motos aparcades i amb un entorn agradable o un carril bici prou ample i segregat, etc.

Comptador de bicicletes de la Bicivia 7 (Esplugues - Barcelona)
Increment d'un 28% al maig de 2020 respecte el maig de 2019

Diversos indicadors mostren aquest increment. Les dades dels comptatges (aforaments) de bicicletes aquests dies ens indiquen un augment notable de l'ús de la bici . També les vendes han augmentat al voltant d'un 20% durant el desconfinament i les reparacions s'han disparat augmentant un 50%. Brompton no dona l'abast i les comandes s'endarrereixen fins al setembre.

Molta d'aquesta nova bicicleta ha estat per a mobilitat d'oci i esport, però això també ha permès a molta gent descobrir que la bicicleta podia ser una bona opció de mobilitat quotidiana.

Més enllà de l'entorn urbà, també molta gent ha conegut el seu entorn rural i natural que no coneixia i possiblement ha descobert que molts camins permeten connexions interurbanes i que també caldrien intervencions per a millorar l'ús de la bici.

El cotxe i la moto també s'estan desconfinant i tornen a recuperar l'espai que havien deixat lliure i a més amb el problema d'un transport públic que ara es percep com a insegur.

Ara és el moment de la bicicleta. Hem d'unir esforços per consolidar aquesta nova bicicleta i ens hem de fer pesats pressionant a l'administració pública i fer-nos més visibles a la societat:

• Hem de fer servir la bicicleta més que mai i usar la calçada més que mai.
• Hem de demanar que els nous carrils bici temporals que alguns municipis (per exemple Barcelona) han construït es converteixin en permanents.
• Hem de pressionar els nostres ajuntaments perquè construeixin nous carrils bici i que s'esgotin les ajudes com les que està accelerant la Generalitat procedent de fons FEDER que subvencionen el 50% del cost i que l'any passat no es van esgotar.

La bicicleta en el desconfinament

Un menor ús del transport públic s'hauria de compensar amb un major ús de la bicicleta. Aquesta és la millor decisió de salut pública. Per tant, s'han d'establir ara més que mai les mesures necessàries per afavorir-ne el seu ús.

Sembla clar que en el transport públic és difícil mantenir les mesures de seguretat necessàries per evitar el contagi de la Covid-19 i que per tant hem de donar alternatives als seus usuaris. El cotxe particular no pot suplir el transport públic perquè el col·lapse seria monumental i perquè la contaminació que generaria seria un greu problema de salut pública, també pel molt possible agreujament de la Covid-19 degut a l'efecte de la contaminació sobre les vies respiratòries. Ara mateix, sabem que en la SARS (la Síndrome Respiratòria Aguda Severa), fumar o viure en zones contaminades empitjorava el diagnòstic i tenim un estudi americà preliminar de Harvard que ens diu el mateix sobre de la Covid-19.

En les meves reflexions prèvies al confinament a Bicicleta i coronavirus ja posava de relleu tots els avantatges que la bicicleta podia aportar a aquesta crisi sanitària. I ara que ja pensem en el desconfinament, cal preveure que la bicicleta serà una bona solució als problemes de mobilitat, però cal posar-hi els mitjans perquè la població la pugui adoptar.

Aquí va la meva bateria de propostes.

Primera fase

D'entrada, en una primera fase de desconfinament en la que ja hauríem entrat i que s'allargaria almenys durant tot l'estat d'alarma, jo proposaria:

1. Autorització de passejades i córrer en solitari (o en nuclis familiars) a grans trets com el que s'està fent a Andorra. Possiblement, les mesures concretes, haurien de ser diferents segons la densitat de població de cada zona i l'ús de formularis d'autoresponsabilitat serien una bona fórmula de control. Aquesta seria una mesura de salut física i mental.
2. Obertura de tots els sistemes de bicicleta pública o compartida perquè es puguin usar en els desplaçaments autoritzats.
3. Obertura dels tallers de reparació de bicicletes. Si cal, amb un sistema de guàrdies com els de les farmàcies.

Segona fase

Acabat l'estat d'alarma i en un procés gradual de desconfinament caldria prendre les següents mesures en les quals caldria començar a treballar ja, com les que han aplicat moltes ciutat europees:

1. Obrir les botigues de bicicletes.
2. Autoritzar  l'ús de la bicicleta per motius de lleure i esport en solitari o en nuclis familiars.
3. Recomanar institucionalment l'ús de la bicicleta i requerir a tots els Ajuntaments i administracions un llistat públic de les mesures que adoptaran per facilitar l'ús de la bici.
4. Afavorir l'ampliació de l'espai exclusiu per a bicicletes:
• Dedicar certs carrils de circulació a l'ús exclusiu per part de les bicicletes com s'està fent en diverses ciutats europees, mitjançant pintura i senyalitzacions d'obres. Pensar en corredors ciclistes, també a nivell interurbà.
• Convertir carrils bici bidireccionals en unidireccionals i establir un carril de cotxes com a carril bici.
• Reconvertir carrils bus en bus-bici.
• Accelerar les infraestructures relacionades amb la bicicleta planificades.
5. Canviar les fases semafòriques per prioritzar el vianant i la bicicleta.
6. Ampliar els espais de vianants: tancar carrers al trànsit, impulsar noves superilles, etc.
7. Reactivar la zona de baixes emissions.
8. Ampliar la zona de baixes emissions més enllà de les rondes i establir-ne si cal a altres ciutats catalanes (Sabadell, Granollers...).
9. Continuar mantenint el teletreball total i parcial com a mesures per evitar contagis.

Bikepacking Trans Germany

Com diu el vídeo, hi ha moltes maneres de travessar Alemanya en bicicleta: de nord a sud, d'est a oest, seguint el curs del rius i totes aquestes rutes estan senyalitzades i més o menys pavimentades. I a part d'això, també hi ha la Bikepacking Trans Germany que és una ruta de 1.642 km que travessa Alemanya en diagonal del sud-oest (des Basilea a Suïssa) al nord-est (acabant a l'illa de Rügen, al mar Bàltic) enllaçant les part més boniques i desconegudes del país. Es fa en uns 14 dies, acumulant uns 20.000 metres de desnivell i segons diuen el 70% de la ruta és per camins sense pavimentar, un 15% per senders, un 3% no és ciclable (és força!) i la dificultat és mitjana.

També teniu la possibilitat de fer la ruta de forma competitiva un cop l'any (vegeu http://www.baselona.de/).

Bicicleta i coronavirus

Reflexions sobre el coronavirus i la bicicleta.

• La bicicleta ajuda a millorar el sistema immunològic, és a dir, la nostra capacitat d'afrontar infeccions víriques.
• La bicicleta és el sistema de transport que ofereix més beneficis a nivell de salut pública.
• La contaminació atmosfèrica agreuja les malalties respiratòries i cardiovasculars.
• L'ús del cotxe i la moto contaminen i els primers exposats són els propis ocupants dels vehicles.
• El transport públic pot ser un focus de transmissió del virus per l'acumulació de gent.

Com ja sabeu, a dia d'avui, sembla sensat prendre mesures estrictes per tal d'evitar la propagació del virus. Amb això s'intenta no saturar el nostre sistema sanitari i poder atendre adequadament els casos realment greus.

Ja fa dies que li dono voltes, i penso que alguns dels canvis que adoptem aquests dies tindran efectes a llarg termini i canviaran la nostra societat des de la forma en què ens saludem, a la forma en què ens movem o treballem.

La ruta cicloturista mediterrània comença a prendre forma i inclourà l'Eurovelo 8

Feia temps que ho esperàvem. En altres països europeus fa molts anys que les rutes Eurovelo estan força desenvolupades, i ara, finalment, tindrem un traçat per la ruta Eurovelo 8 que a la vegada formarà part de la Ruta Cicloturista Mediterrània que promou la Generalitat. La ruta mediterrània tindrà un doble traçat litoral i pre-litoral en 2 trams: a la zona de la Selva i el Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat i el Penedès. Entenc que el traçat litoral serà el que correspondrà oficialment a la ruta europea Eurovelo 8.

La senyalització de la ruta als accessos de Barcelona (des de Martorell, Castelldefels, Montcada i Premià) es preveu per aquest mateix any i l'Ajuntament de Barcelona s'encarregarà de la senyalització a la capital. D'altra banda, el tram la Jonquera - Sant Feliu de Guíxols - Caldes de Malavella - Sils ja està senyalitzat i habilitat des de fa temps.

La ruta mediterrània serà ruta 3 de les rutes cicloturistes que promou la Generalitat, la primera és la ruta IntraCatalunya (Lleida - Girona) i la segona la ruta dels Llacs (Lleida - la Pobla de Segur).

Baròmetre de la bicicleta 2019

Feia temps que no analitzava l'enquesta anual que fa la Generalitat per veure l'evolució de l'ús de la bicicleta. L'últim cop que ho vaig fer, va ser amb el Baròmetre de 2016. El motiu d'aquesta pausa és que en aquesta enquesta no es veu una evolució clara de l'ús de la bicicleta perquè els usuaris de la bicicleta queden molt diluïts, però en canvi amb els anys es poden veure en alguns casos certes evolucions de la societat.

L'ús de la bicicleta segons els baròmetre està estancat i això no concorda amb el que veiem al carrer ni amb altres enquestes i comptatges. El motiu? Suposo que una població molt limitada de l'enquesta on els nous ciclistes estan poc representats.

En general, la dada que no ha variat massa des de 2006 és que casi un 90% de la població sap anar en bici i que almenys un 40% l'agafa amb alguna freqüència. De fet, pràcticament un 5% la usen gairebé a diari i si preguntem si la van usar ahir, més del 4% diuen que sí.

La nova regulació dels patinets elèctrics (VMP)

A principis de desembre de 2019, la DGT va publicar una instrucció per a regular la circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) coneguts popularment com a patinets elèctrics. Aquesta nova normativa regula el buit legal que hi havia fins ara a la majoria de municipis. Aquest gràfic resumeix els aspectes més importants que es regulen:

En el cas de Barcelona, la regulació pionera que va fer l'Ajuntament ara podria tenir alguna variació. A Barcelona, cal tenir present que:

• Cal tenir 16 anys per a conduir-los
• El casc i el timbre són obligatoris per a patinets de més de 25 kg
• Poden anar per carrils bici
• No poden anar per vorera en cap cas
• Poden anar per carrer de plataforma única, però si pesen més de 25 kg només hi podran anar si està permesa la circulació de vehicles
• Poden anar per parcs a 10 km/h
• Fins ara es permetia la circulació per calçada de zones 30 (si la velocitat del patinet era de més de 20 km/h) i no es permetia la circulació per la resta de calçades de la ciutat. No em queda clar si aquesta limitació continua sent vigent, jo la respectaria mentre no es digui el contrari.

Descens del Mogent i del Besòs: de Cardedeu a Sant Adrià de Besòs

Descens del riu Mogent i del riu Besòs des de Cardedeu i Llinars fins a unir-se amb el riu Congost i continuar amb el nom de Besòs fins al mar a la desembocadura de Sant Adrià de Besòs.

Distància i dificultat: 35 km fàcil. Eviteu la ruta després de pluges i tingueu en compte que circulareu per zones inundables.

Descripció:

El riu Mogent neix a la cara nord de la Serra del Corredor i transcorre paral·lel a l'autopista AP-7 pel terme de Llinars del Vallès. Nosaltres sortim de Cardedeu en direcció sud i creuem el barri del Poble Sec per entrar al terme de Llinars. Creuarem l'autopista i les vies del tren d'alta velocitat a la vegada que creuem el Mogent per seguir-lo pel cantó esquerre (en el sentit de l'aigua). Anirem paral·lels al riu per un polígon i sortirem a una carretera (BV-5105) que agafarem cap a l'esquerra per girar a la dreta a la primera pista de terra que trobem (a uns 80 m).

Cardedeu en bici

La Bicicleda de l'estació (20 places)

Cardedeu és un municipi de 18.000 habitants que des de fa anys s'ha destacat per iniciatives pioneres de tot tipus i concretament en l'àmbit de la bicicleta que és el tema que ens ocupa. Cercant en el blog, ja veig que el 2009 tenien una campanya de subvenció de cadenats de bici per a evitar robatoris (vegeu), el 2008 ja tenien la primera parella d'agents de policia local de proximitat patrullant en bicicleta (vegeu) o el 2010 van obrir el registre de bicicletes (vegeu). També ha estat el primer municipi de fora de l'Àrea Metropolitana a instal·lar un aparcament de bicicletes tancat a la seva estació de tren. Ho va fer el 2016 i es diu la Bicicleda (de la paraula cleda que és una tanca o tancat per al bestiar) i més recentment, ha obert un segon aparcament en una zona residencial del poble on a més ha afegit un espai per a estacionaments de llarga durada (al detectar que això podria ajudar a l'ús de la bici).

Tot això és fruït d'un pla de mobilitat que va apostar ja l'any 2006-2007 per enllaçar les 5 escoles de primària del poble amb el centre amb una xarxa de 4 km de carrils bici que s'ha anat desenvolupant amb els anys. També ha estat fonamental el paper de la societat civil, en especial, el suport de les famílies de les escoles (AFAs/AMPAs) que han ajudat a vèncer les reticències que sempre causa treure espai al cotxe.

La imprescindible reforma de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà ja té data

Mapa d'intensitat ciclista

346.000 persones del Baix Llobregat no tenen possibilitat d'usar la bicicleta de forma segura per moure's entre Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà perquè no hi ha un itinerari segur i recte que ho permeti. La carretera C-245 hauria de ser la via urbana pacificada que ho permetés, però continua sent una carretera tot i existir fins a 3 carreteres alternatives més (C-32, C-31 i B-210).

Aquesta xifra augmenta i es duplica si anem afegint els municipis que també podrien fer ús d'aquesta via ciclista, de forma directa: Esplugues, l'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló. També seria fàcil la connexió amb el Prat i amb Barcelona.

De la mateixa manera, els busos que usen aquesta carretera triguen molta estona. La reforma que començarà l'estiu de 2020 i que durarà fins a 2 anys, permetrà la construcció d'un carril bus d'ús exclusiu que permetrà reduir significativament el temps de trajecte d'aquests 13 km de carretera.

És per tot això, que aquesta reforma és tant important en l'àmbit metropolità. I el més important, i segurament el més difícil de tot, hi ha d'haver un carril bici recte, prioritari, ràpid, sense obstacles i ben enllaçat.

La bici urbana a Sardenya

Després de visitar diverses ciutats de Sardenya, veig que com a molts llocs del món la bicicleta urbana hi va guanyant terreny, però encara és minoritària i hi ha molta feina per fer. Hi ha poca infraestructura, però tot i així els ciclistes aprofiten els carrers i les zones més pacificades.

Sardenya és una illa gran, poc poblada (d'1,6 M d'hab.),  però que augmenta molt la població degut al turisme.

La capital

 

Càller (en sard Casteddu i en italià Cagliari) és la ciutat més gran de l'illa amb 160.000 hab. i uns 432.000 hab. si hi sumem la seva àrea metropolitana. És l'única ciutat on vaig veure un sistema de bicicleta pública (vegeu la primera foto del mosaic superior), el Cabubi. Té només 10 estacions i sembla que només cobreix part de la capital, però no la seva àrea metropolitana. El relleu és complicat, però el turisme, la restricció d'accés en cotxe al casc antic i ser ciutat universitària són elements que poden ajudar a augmentar l'ús de la bici.

L'Alguer, la ciutat ciclista

Passeig marítim de l'Alguer

L'Alguer és una ciutat petita amb prop de 44.000 hab., però és on més ciclistes vaig veure amb diferència. Paradoxalment, em consta que només hi ha un carril bici al passeig marítim. Tot i així, es veuen molts ciclistes pel casc antic i el seu perímetre i no són solament turistes, hi ha gent de totes les edats, hi ha bicicletes urbanes. Segurament, les zones blaves d'aparcament i el fet que al casc antic el trànsit hi està regulat i molt restringit hi ajuda molt, però potser també hi ha algun element cultural que se m'escapa, però els elements culturals es poden canviar arreu.

Provant la bici urbana més equipada de Decathlon, l'Elops 920

He estat pedalant amb l'Elops 920 de Decathlon i en volia fer una petita ressenya. És la bicicleta urbana més equipada de tota la gamma Decathlon (amb el permís de la bici híbrida Hoprider 900). Porta un canvi intern Shimano de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta els llums, una tanca de quadre a la roda de darrere, parafangs, porta-equipatge i una geometria urbana que et permet una  postura còmode per a l'esquena i bona visió de l'entorn. Pesa uns 17 kg i val uns ajustats 400€.

Tot i que el pes ens sembli molt elevat, per comparar  amb altres bicicletes cal tenir en compte els components que porta: la tanca de seguretat que fixa la roda de darrere (630 g), la dinamo de boixa (+523 g aprox.) amb el cablejat i els llums, el porta-equipatges (1-1,5 kg aprox.), la pota de cabra (400 g), el parafangs i el protector de cadena, entre d'altres. Cal tenir en compte que alguns d'aquests components els haurem d'afegir en qualsevol bicicleta (llums, tanques per lligar la bici, etc.) i que haurem de sumar-los també al pes de la bicicleta a l'hora de fer comparacions. Segurament, es podria reduir una mica el pes amb uns components més lleugers, però encaririen notablement la bicicleta i reduirien poc el pes.

La conducció i el canvi

La conducció és còmode. La posició elevada et dona una bona visibilitat de l'entorn i tens l'esquena recta. Cal acostumar-se a un manillar una mica corbat, però quan t'hi acostumes esquives obstacles sense problemes. Les rodes de 700 mm (28") permeten notar menys les irregularitats del terreny i també hi ajuda el seient, tot i que el seient no s'ajusta gens a la morfologia masculina (o almenys a la meva).

La bici es nota una mica pesada i val la pena inflar les rodes a la banda alta de la pressió permesa, recomano els 5,5 bars. En baixades, la posició elevada del cos actua de fre natural i la pròpia geometria de la bici, el seient i el manillar no et permeten baixar ni endarrerir el centre de gravetat, per tant millor no intentar fer coses que faríem amb altres bicicletes. En baixades fortes i continuades, no he aconseguit passar dels 40 km/h.

El canvi intern Shimano de 7 velocitats permet adaptar-se a les necessitats de cada moment, és molt més progressiu que un canvi intern de 3 velocitats, però esperava tenir una mica més de rang que em permetés fer pujades fortes més còmodament i també poder pedalar en baixades. Potser és el pes i la geometria de la bici que fa que l'augment de marge de les marxes no es noti gaire. Teòricament, el Shimano de 3v tindria un rang del 186% i el de 7v en tindria 245% (vegeu). La sensació és que en pla pots agafar bones velocitats, però que en pujades fortes continua sent una mica just, tot hi així suposo que fa el fet per la majoria de trajectes urbans.

La bicicleta en les mobilitzacions

La bicicleta s'està mostrant un cop més molt útil en les manifestacions, en les grans concentracions de persones i en desplaçaments quan tota la resta de mitjans de transport fallen. He volgut fer un recull fotogràfic de l'últim mes i un apunt comentant algunes aspectes.

El mode de desplaçament ideal

Ja sabem que la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid en desplaçaments urbans de fins a 8 km, però aquests dies hem tornat a constatar que quan hi ha vagues i talls de carretera, la bicicleta es converteix en l'únic mitjà de transport que garanteix la mobilitat. També anar a peu, però la bicicleta guanya en velocitat i permet un rang de distàncies molt més ampli.

Passa el mateix en les manifestacions i les gran concentracions de gent, la bicicleta és una bona alternativa al transport públic que sovint queda saturat.

Bicicletes a l'aparcament de cotxes de l'aeroport

També en distàncies més llargues, com va ser el cas de la concentració a l'Aeroport del 14 d'octubre, la bicicleta va permetre el desplaçament a molta gent mentre la resta de mitjans fallaven.

La bicicleta ha estat present també d'altres formes. Per exemple, en forma de manifestació ciclista o "massa crítica". El 18 d'octubre, el dia de vaga i de l'arribada de les Marxes per la Llibertat, una massa crítica de ciclistes va creuar els túnels de Vallvidrera cap a Barcelona.

També hem vist com els cascs i les ulleres de bicicleta han estat usats com a proteccions contra les pilotes de goma i els projectils de foam.

De Pequín a Teheran seguint la ruta de la seda

Travessa en bicicleta de Pequín a Teheran seguint l'antiga carretera de la ruta de la seda l'any 2016.

Més informació:

• Web de la travessa amb informació detallada
• Diversos vídeos més publicats, per exemple, la ruta en 4 parts.

Vegeu també:

• Un altra travessa: La ruta de la Seda en bici
• El llibre d'una altra travessa: A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau

Passejades i excursions pel Montseny 2

Segon recull de passejades i excursions curtes a peu per diverses zones del Montseny aptes per fer en família i amb nens petits.

Totes les distàncies són d'anada i tornada si no s'indica el contrari.

De Collformic al Santuari de Sant Segimon (8,5 km +350 m)

És un itinerari planer que segueix els primers metres de la clàssica pujada al Matagalls des de Collformic. Després, una pista en lleugera baixada ens porta entre torrents, fagedes i fonts fins aquest magnífic Santuari penjat a la roca al nord-oest del Matagalls. És un dels llocs del Montseny que cal visitar!

Pels que vulguin caminar una mica més, us recomano pujar al Matagalls i descendir per la carena fins al Santuari per acabar tornant pel camí proposat. I també hi podeu arribar des de Viladrau i l'Ermita de l'Erola.


El Gorg Negre de la riera de Gualba (6 km)

La riera de Gualba porta les aigües que recull el pantà de Santa Fe. Vegeu itinerari circular i aquest vídeo que il·lustra alguns dels paratges que hi trobareu.


Poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (3,4 km +220 m)

Des del Centre Cívic i el camp de futbol de Samalús agafem el sender senyalitzat com a SL-C 89  que puja cap al Puig del Castell. Vegeu el mapa.

Si l'itinerari us queda curt, podeu fer aquesta ruta circular de 5,4 km cap al sud o arribar-vos a Corró d'Amunt amb aquesta altra ruta circular de 7,6 km.


Del Samon al turó del Samon (9,5km +550 m)

Un recorregut fàcil i circular per arribar al grans cims del sud del Montseny. Les vistes des del cim i la fageda del Samon acaben d'arrodonir aquesta excursió. Val la pena arribar almenys fins al turó de can Cuc o fins al Sui (13 km +680 m).

L'Empedrat del turó de Morou (6 km +330 m)

Un itinerari circular clàssic de Santa Fe que evita una mica les gentades fins que arriba al pantà. La Fageda, les roques, el pantà i el rierol són els elements més destacables.  Més informació.

Església romànica de la Mora

Aiguadreda: Casanova de Sant Miquel - Sant Cebrià de la Mora - Sant Isidre de la Figuera - Casanova de Sant Miquel (11 km +550 m)

D'Aiguadreda cal ascendir per la pista de la riera de l'Avençó fins al punt de sortida. La circular puja per la carena d'un dels barrancs de la vall principal fins als altiplans de la Calma i baixa per un altre barranc. Tracks a GM i a WL.

Volta circular per la plana de la Vall d'en Bas

Volta circular des d'Olot fins als Hostalets d'en Bas anant per la via verda i tornant per carreteres secundàries.

Actualitzat a febrer de 2024.

Distància i desnivell: 26 km molt planers de terra compactada o asfalt que acaben acumulant uns 200 m de desnivell positiu. Si afegiu les 3 variants que us proposo us sortiran uns 35 km i +370 mD.

Punt de sortida i arribada proposat: antiga estació de tren d'Olot (Avinguda de l'Estació, 13, Olot) o qualsevol punt de la ruta!

Descripció:

Sortim de l'antiga estació de tren d'Olot i agafem la via verda en direcció Girona. Deixem a mà dreta la font de Sant Roc i el riu Fluvià que anirem seguint a més o menys distància durant tota la ruta. Passem un primer túnel i fem un tros fins a trobar a mà dreta el Camp Municipal d'Atletisme (dissenyat pels guardonats arquitectes RCR d'Olot). Continuem i passem pel baixador de Codella (consulteu horaris per menjar-hi). Pocs metres després passem pel costat del Parc de la Pedra Tosca (també dissenyat per RCR Arquitectes).

Travessem una carretera amb precaució, continuem per prats i entrem al nucli urbà de les Presses. Creuem la carretera principal i tenim la possibilitat d'entrar al nucli antic del poble, sinó continuem la via verda passant per l'antiga estació i després seguint la carretera C-152. Creuarem la pista que puja a l'Àrea Recreativa de Xenacs (la serra de Xenacs queda a la nostra dreta) i continuarem pel costat de la carretera fins a una rotonda que uneix diverses carreteres. Nosaltres continuem cap a Sant Esteve d'en Bas.

"De l'amor i d'altres viatges" d'en Xavier Corominas

El segon llibre de cicloturisme d'en Xavier Corominas manté l'estil directe del primer (De Catalunya al Japó en bicicleta). En el nou llibre, el viatge ja no és un de sol, són diversos viatges previs a un de llarg per Nova Zelanda, Austràlia i Bali. Una altra diferència notable és que els viatges ja no són en solitari, ara són en parella, per això en aquest llibre hi juga un paper important les reflexions sobre el viatge que representa la convivència en parella.

Si el voleu llegir, aquí teniu la referència i també de l'edició traduïda al castellà:

• Corominas, Xavier. De l’amor i d’altres viatges. [S.l. : s.n.], 2018. 215 p. ISBN 978-84-09-04965-3
• Corominas, Xavier. Del amor y otros viajes. [S.l. : s.n.], 2019. 249 p. ISBN 978-84-09-09267-3

Articles i entrevistes en mitjans:

• El Punt Avui 18/10/2018
• Diari de Girona 20/10/2018
• Entrevista a la TV d'Olot 23/1/2019

L'autovia de Castelldefels només per a ciclistes esportius?

Es podria anar un pas més endavant i no solament reformar els vorals, sinó també alguns laterals per tal de facilitar l'ús de la bicicleta més enllà del ciclisme esportiu.

La tardor passada, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va presentar un estudi sobre l'autovia C-31 sud, és a dir l'autovia de Castelldefels. L'estudi es centra en el tram Castelldefels - Gavà - Viladecans (Filipines) i proposa ampliar vorals, reduir la velocitat dels cotxes a 80 i aplicar senyalitzacions especials a les sortides i a les entrades perquè els ciclistes de carretera puguin circular segurs. La C-31 sud és una via que pertany a la Generalitat i aquesta s'ha mostrat receptiva als canvis. Així doncs, és possible que d'aquí a un temps vegem un projecte de reforma.

A mi, la proposta de l'AMB m'agrada, però em sap greu que només es centri en l'ús esportiu quan també podria ser utilitzada puntualment per a desplaçaments d'un altre tipus. De fet, actualment, en els laterals i vies de servei ja es veuen molts ciclistes no esportius que van als centres esportius, educatius, comercials o residencials de la zona. Els vorals serien d'entre 1,4 i 2 metres segons el punt i amb una línia separadora de 30 cm. A les incorporacions i a les sortides, es senyalitzarà el pas de bicicletes perquè aquestes puguin seguir rectes amb prioritat. Són canvis interessants, però jo afegiria més coses:

1. Bones connexions amb els eixos ciclistes mar-muntanya com són l'avinguda de la Pineda i l'avinguda del Canal Olímpic de Castelldefels, l'avinguda del Mar de Gavà i el camí del Mar de Viladecans.
2. Entrades i sortides addicionals només per a ciclistes en alguns punts com els carrers sense sortida que antigament desembocaven a l'autovia i que permetrien itineraris més ràpids als ciclistes sense haver de fer voltes.



Un voral ciclista a França en una zona rural

3. En els trams que hi hagi prou amplada fer un itinerari més segregat i separat aprofitant espais dels laterals i vies de servei on actualment ja roden molts ciclistes urbans.

Més informació:

• Ciclistes a la C-31? - Blog de la bicicleta de l'AMB 18/10/2018

10 consells per pedalar amb la calor

Tant en sortides lúdiques com en ciclisme urbà aquests consells et poden ser útils. Segurament, res que no sàpigues:

1. Aprofita les primeres i les últimes hores del dia quan fa menys calor
2. Cerca rutes ombrívoles: que passin per boscos, parcs o carrils bici que tinguin l'ombra de les cases (evita els carrils bici centrals). Planifica prèviament la ruta per no haver de fer distàncies innecessàries, però en ciutat, fes més distància si és per passar per llocs més ombrívols.
3. Ajusta bé la bici per no cansar-te. Porta les rodes ben inflades i la bici ben revisada per no haver de fer una reparació a ple sol.
4. Utilitza un bon desodorant, tots t'ho agrairem.
5. Tria bé la roba: per a ciclisme esportiu ja hi ha roba adequada, per a ciclisme urbà usa roba que transpiri bé. I si és el cas, porta roba de recanvi i una tovallola per eixugar la suor. La roba de colors foscos dona més calor, però dissimula millor la suor. Si disposes de dutxa a la feina, és el millor moment de l'any per usar-la! Evita bosses i motxilles penjades del coll i l'esquena que et faran suar.
6. Menja i beu adequadament. Hidrata't bé, porta aigua, no pedalis en dejú ni amb la panxa molt plena i porta una mica de menjar.
7. Si notes marejos o una baixada de pressió, atura't en una ombra, seu, descansa, beu i menja. I si et cal, demana ajuda.
8. Un bon truc per no arribar tan suat és pedalar molt suau els últims 5 minuts. Sobretot no tinguis pressa i arriba d'hora al teu destí.
9. Tapa't el cap i protegeix-te els ulls. Utilitza una gorra o el casc i unes ulleres de sol.
10. No t'oblidis la crema del sol: cara, clatell, braços i genolls són les parts més exposades al sol.

Llegeix també:

• En bici fa menys calor, 2017
• La suor, l'excusa quan ve la calor, 2013

La ruta InterCatalunya

La ruta InterCatalunya en taronja, la
Pirinexus en verd i l'Eurovelo 8 en blau.

A principis d'any, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va posar en funcionament el primer tram de la via cicloturística InterCatalunya  o ruta InterCatalunya que enllaçarà Lleida i Girona amb un recorregut de 300 km. El tram que s'ha posat en marxa ara discorre entre Lleida i Cervera, té una longitud de 67,7 km i passa per Alcoletge, Bell-lloc d’Urgell, Palau d’Anglesola, Vila-sana, Castellnou de Seana, Anglesola i Tàrrega per arribar a Cervera.

Aquest primer tram està dividit en dues etapes: Lleida - Vila-sana (34 Km) i Vila-sana - Cervera (36 Km). També hi ha connexions amb Mollerussa, Bellpuig i l’Estany d’Ivars. Entre Lleida i Roquetes (Alcoletge) s'agafa una alternativa al camí de Sant Jaume. De les Roquetes a Tàrrega coincideix amb el camí de Sant Jaume (amb dues variants). Finalment, de Tàrrega a Cervera es segueix el camí de Sant Jaume a excepció del nucli urbà  de Cervera

Més informació:

• Ruta InterCatalunya
• Etapa 1 InterCatalunya: Lleida - Vila-sana (34 Km)
• Etapa 2 InterCatalunya: Vila-sana - Cervera (36 Km)

Pedalant endins

Ja fa més d'un any, us comentava per les xarxes socials que en Marcel Lázara (ex-Txarango) i la Júlia Arrey havien tornat d'un viatge en bicicleta pel Brasil i que havien editat un disc inspirat en les vivències d'aquest viatge. Doncs ara, han publicat un documental auto-produït sobre aquest viatge, on pedalar i la distància pedalada és el que menys importància té, tot amenitzat per la seva fantàstica música.