Castelldefels, 12 anys després

12 anys després de l'eliminació del carril bici del passeig marítim de Castelldefels, el mateix alcalde, Manuel Reyes, vol eliminar el carril bici de l'avinguda de la Pineda. Els arguments són igual de fluixos que llavors.

Què ha passat al passeig marítim en aquests 12 anys sense carril bici?

Doncs d'entrada la majoria de les bicicletes van circular amb els vianants damunt del passeig marítim, però amb el temps, per evitar conflictes amb els vianants, es va prohibir circular en bicicleta. Ara les bicicletes han de circular per la calçada compartint espai amb els cotxes. Com sabeu, això desincentiva l'ús de la bici, molta gent no està disposada a circular amb els cotxes.

Les cues de cotxes en caps de setmana d'estiu no han disminuït pel fet de disposar de 4 carrils de cotxe. Al contrari, al no disposar d'alternatives segures, la gent agafa més el cotxe.

Quins arguments es van usar per eliminar el carril bici?

• Les cues de cotxes: no han desaparegut.
• El pas d'ambulàncies: amb les cues de cotxes continua sent difícil el pas d'ambulàncies, com a mínim pel carril bici podien circular les ambulàncies en cas d'emergència.
• La perillositat del carril bici: deien que els cotxes que aparcaven o els autocars, podien envair el carril bici en fer maniobres i posar en perill els ciclistes que circulaven en sentit contrari al de circulació. Ja podeu veure que tot plegat no tenia sentit i que ara els ciclistes estan molt més desprotegit, sobretot quan en sentit Sitges circulen prop dels cotxes aparcats.

Similituds amb el carril bici de l'avinguda de la Pineda?

Totes. L'argument bàsic és el mateix, que al treure un sentit de circulació dels cotxes hi ha més cues. I l'argument torna a ser molt fluix perquè en aquest cas es tracta d'un carril bici molt ben connectat que dona alternatives de mobilitat a molta gent per poder deixar el cotxe a casa. Com ja sabeu, si es fan carrils bici, la gent acaba usant la bici i si es fan carrils per a cotxes la gent agafa més el cotxe i al final acaba havent-hi més cotxes.

I l'altre similitud és el futur que ens espera si es treu el carril bici: circular en bici per la vorera o per la calçada i els cotxes no hi guanyaran res perquè hi haurà més cues i els veïns hi perdran molt.

Vegeu tot el que he publicat sobre Castelldefels o més concretament sobre Castelldefels i el Passeig Marítim.

Carrers de prioritat invertida amb aparcament?

Em continuo preguntant quin sentit té posar al mateix nivell la vorera i la calçada i donar prioritat als vianants si després aquests no tenen espai per creuar! A la foto, podeu veure un dels molts carrers de l'Hospitalet de Llobregat amb aquest patró. La foto és de Google Street View i podeu veure l'ara i l'abans.

Les voreres s'amplien una mica, però es manté una o dues línies d'aparcament. Els arbres (si se'n posen) es situen a les voreres massa enganxats a les façanes i treient espai als vianants. Les motos continuen aparcant a les voreres (tot i estar prohibit al tractar-se de carrers residencials) i ningú hi posa remei.

 

Els passos de vianants desapareixen, però els vianants no tenen espai per on creuar. El sentit del carrer residencial és permetre que els vianants i les bicicletes circulin en qualsevol sentit per la calçada i que la gent s'hi pugui aturar a xerrar i els infants jugar. Amb aquest patró el sentit del carrer es desvirtua. A més, com que hi ha molt d'aparcament, es genera un flux de trànsit de persones que cerquen aparcament amb el seu cotxe i com que calçada i vorera estan al mateix nivell, sovint els cotxes acaben amb les rodes damunt de la vorera.

Darrera d'això, veig que hi continua havent la por d'un Ajuntament a perdre vots treient aparcament i una manca de sensibilitat per un urbanisme que promogui la mobilitat sostenible i segura, el verd urbà i espais de qualitat. I d'altra banda, veig que hi ha una manca de supervisió de les ajudes i subvencions europees i d'altres organismes: una ajuda hauria d'anar a lligada a la presentació d'un projecte amb uns mínims de qualitat.

 

La reforma del carrer de la primera foto està englobada dins de la reforma de tota la illa, en altres carrers l'aparcament s'ha restringit només a un costat i el verd urbà ha estat més generós, trobareu més fotografies aquí: Sostenible 18/10/2023.

El cercle viciós de la mobilitat en cotxe

Hi ha moltes versions de cercle viciós de la mobilitat motoritzada. Jo n'he volgut fer un de nou agrupant diverses visions per fer una mica d'argumentari per explicar millor la mobilitat sostenible (però m'he basat entre d'altres amb aquest). Vull posar èmfasi en que no es tracta d'una visió ideològica, el cercle està basat en estudis científics. Vegeu el gràfic i a continuació us el comento.

Com podeu intuir, he tingut els meus dubtes de que incloure i que no i quina casella posar abans d'una altre. Al final he posat un cercle principal (en taronja) amb un parell de cercles secundaris (en lila) i finalment 2 cercles més (en blau) que parlen de 2 casos concrets: l'autobús i l'entorn escolar.

Com he organitzat el cercle:

• El cercle principal: quan planifiquem i invertim en el cotxe deixem d'invertir i planificar la resta de mitjans de transport alternatiu. Augmenta l'ús del cotxe i la congestió amb totes els seus problemes. L'ocupació de l'espai públic és un d'ells. Acabem fent vida sedentària en cotxe i l'usem per tot i per anar a comprar com que ens és impossible aparcar a prop de les botigues ens és més còmode anar a un centre comercial llunyà tot i que això sigui un malbaratament d'energia i un model econòmic que perjudica el consum de proximitat.
• Demanda induïda: amb l'augment del trànsit augmenta la congestió i la inversió en ampliar carrers i carreteres l'únic que fa és atraure més cotxes i aquesta ampliació de seguida es veu desbordada per l'augment del trànsit. Cal destacar que l'espai és limitat i per tant no es pot donar mai cabuda a tots els cotxes. Hi ha sempre un efecte embut a totes les ciutats. Un exemple fàcil d'entendres és una escola. Si tothom vol aturar-se davant de la porta per deixar els seus fills, hauríem de començar a deixar-los unes hores abans. Si com passa a moltes escoles, part dels pares s'aturen en doble fila o aparquen com poden es crea una congestió considerable a les entrades i sortides. Imagineu doncs que passaria si totes les famílies portessin els seu fills en cotxe!
• Marginació de la resta d'alternatives: els diners invertits en el cotxe o l'espai dedicat al cotxe als pobles són recursos finits que no es dediquen a mitjans de transport alternatius. La gent no té més opcions que fer servir el cotxe i aquesta falta d'opcions es confon amb una falta de demanda. Sovint hi ha una estigmatització de la gent que viatja amb aquest altres transports i això no ajuda a que la gent els utilitzi. I tot això a la vegada fa que no s'hi inverteixi.
• El cas del bus: podríem parlar del transport públic en general, però ho he volgut centrar en l'autobús perquè es veu especialment afectat per la congestió que provoquen els cotxes i sovint no té un espai exclusiu com sí que tenen altres transports públics. Si el bus no és ràpid, és molt poc atractiu i la demanda cau, però el cost de mantenir la línia puja i per tant aquest cost sovint es repercuteix en el preu del bitllet cosa que fa que la gent usi més el cotxe.
• L'entorn escolar: com més famílies usen el cotxe més congestió i més inseguretat hi ha a l'entorn de l'escola i les famílies tenen aquesta sensació d'inseguretat i per tant no van ni deixen anar els fills a peu i en bicicleta a l'escola, els acaben portant en cotxe i per tant afavoreixen encara més l'ús del cotxe.

Wolfsburg. La ciutat alemanya de l'automòbil també canvia la seva mobilitat!

Cada ciutat és un món, i la ciutat de Wolfsburg (Baixa Saxònia, al nord d'Alemanya) també té la seva particular història. Va néixer del no res el 1938 arran de la creació de la fàbrica de Volkswagen que fabricà el famós escarbat i que és encara la planta de cotxes més gran del món. Així doncs, l'urbanisme de la ciutat està pensat per moure's en cotxe a tot arreu, però fins i tot aquí les coses estan canviant.

 

Carrer ample amb una pista-bici

D'entrada, cal dir que una ciutat pensada per poder anar en cotxe a tot arreu, necessita molt d'espai per poder aparcar, i com que d'espai sembla que no els hi faltava pas, van fer carrers articulars molt amples i illes d'edificis de pisos de 3-4 pisos amb alguns carrers residencials i moltes zones d'aparcament entre els edificis. Ara, també trobem zones de cases aïllades o aparellades amb jardí, forces parcs i zones verdes entre les edificacions. Tot això, ha permès fer-hi lloc a la bicicleta de forma relativament senzilla.

El carrils bici predominants i més antics són de tipus vorera-bici amb un paviment diferenciat, però poca segregació. Els parcs i zones verdes, tenen camins compartits amb vianants que ajuden a connectar molt agradablement diverses zones de la ciutat. Els nous carrils bici són a la calçada, tipus pista-bici (sense segregació física) i en alguns casos també amb segregació.

 

Aparcaments tancats en els edificis més
nous i també per tota la ciutat
a les portes dels edificis.

Aquest espai entre edificis amb aparcaments de cotxe que comentava, ara també acull aparcaments de bicicleta, tancats per als contenidors i a vegades estenedors per la roba, zones de joc infantil i en les edificacions noves, espais tancats per aparcar bicicletes.

Com podeu veure en els reculls de fotos comentats d'aquest article, Wolfsburg té alguns dels ingredients per ser una ciutat ciclista tot i estar molt per enrere d'altres ciutats alemanyes.

L'ús de la bici hi és força present perquè és molt pràctica per recórrer unes distàncies que són massa llargues per fer a peu. S'hi veu ciclisme d'oci, ciclisme diari i tot tipus de bicicletes. La gent gran usa la bici (cosa que sempre m'agrada), però la fan servir també gent de totes les edats, nens i joves inclosos. Hi ha aparcaments per a bicicleta a tot arreu. La bici elèctrica, com a tot Alemanya, hi és molt present i ajuda a qui no pot o no vol pedalar tant. El clima acompanya bastant, és una ciutat amb poca pluviositat, però també hi ha humitat i gel a l'hivern.

 

Excursions i passejades pels Écrins

Una selecció d'excursions al Parc Nacional del Écrins i al seu voltant. El nostre camp base va ser la zona de Briançon i per tant hi ha més excursions per l'est i el nord del Parc.

 

Glacier Blanc

Del refugi Cezanne (Pré de Madame Carle) fins al Refuge du Glacier Blanc (9 km, +900 mD)

 

Ruta per visitar veure el Glacier Noir i el Glacier Blanc dels Écrins. Durant la pujada tenim bones vistes del Glacier Noir i del fons de la vall. Abans de fer la pujada cap a l'antic refugi Tucket ja tenim bones vistes del Glacier Blanc. Si continuem pujant passem pel Lac Tucket i arribem al refugi del Glacier Blanc. Tornada pel mateix camí.

Circuit pel riu la Guisane a la zona de Saint-Chaffrey i la Salle-des-Alpes (13,6 km, +165 mD)

Volta circular i bonica pel riu la Guisane sortint de Chantemerle, remuntem el riu fins arribar al nucli de la Salle-des-Alpes i descendim fins més avall de Saint-Chaffrey (bastant a prop de Briançon). Intentem anar i tornar per camins diferents i als dos costats del riu.

Passejades i excursions pel Pallars (2)

Les Bordes de Noarre

Segon recull de passejades i excursions curtes a peu per diverses zones del Pallars.

Circular des de les Bordes de Graus fins a Noarre (5 km i +290 mD)

Passejada circular des del càmping de Graus fins a Noarre i tornant pel mirador de la cascada de Noarre i acostant-nos a les bordes de Quanca (sense arribar-hi) per tornar a retrobar el camí d'anada al vorejar el pantà de Graus.

Si voleu allargar el circuit un parell de km més, podeu sortir de l'Àrea d'Esbarjo del pont de la Bolle que trobareu abans d'arribar al càmping.

 

Circular València d'Àneu - Borèn - Sorpe - València d'Àneu (9 km i +350 mD)

Ruta circular des de València d'Àneu cap al pantà i el poble de Borén i tornant per Sorpe per retrobar el camí d'anada. A l'estiu eviteu les hores de més calor.

 

Circular d'Alins fins a Ainet de Besan (6 km i +175 mD)

Alins des de Sant Quir

Ruta circular des de Alins fins a Ainet de Besan. L'anada la fem per l'Ermita de Quir (bones vistes) per una zona boscosa. La tornada la fem pel fons de la vall remuntant el riu.

Quan deixem la pista per agafar un camí cap Ainet, el camí està una mica perdut perquè la vegetació ha crescut. Podem també continuar per la pista fins a trobar un altre camí més marcat que baixa a Ainet.

 

Excursions per Sardenya

L'illa de Sardenya a l'estiu, com altres illes mediterrànies, augmenta molt la seva població i la majoria de platges estan massificades. Caminant una mica més podem trobar zones més tranquil·les, però rarament solitàries perquè també hi ha molts accessos en barca. En canvi, l'interior de l'illa acostuma a ser tot el contrari, trobem paratges molt bonics i solitaris. Aquí teniu una selecció de 7 paratges on hi podeu anar caminant o passejant.

 

Canal Grande di Nebida (mínim 4,5 km +150 m)

 

Al sud-oest de l'illa, prop de cala Domestica, si agafeu la carretera SP83, aproximadament 1,4 km abans d'arribar al desviament de la cala, hi ha una pista forestal on podem entrar amb cotxe i aparcar-hi. Si sou més atrevits podeu continuar per la pista 1,7 km fins a trobar el camí que baixa a la cala de Canal Grande di Nebida.

A la cala, trobareu una cova que és un túnel natural per on entra l'aigua del mar (vegeu foto). És un tram de costa molt rocosa i salvatge. La cala no fa platgeta i és poc protegida en cas de mala mar, per tant no és dels llocs més agraïts per banyar-s'hi.

• Track GPS
  

Santa Maria Navarrese - Pedralonga (10,5 km, +250 m)

Una proposta per recórrer a peu uns 5 km de la costa de Baunei al nord de Sant Maria Navarrese. Sortim al nord d'aquesta població d'un hotel que queda damunt del port. D'aquí agafem un sender que transita elevat damunt del mar amb vegetació mediterrània. Trobarem algun petit sender que baixa fins al mar. La costa és pedregosa, potser prop de Pedra Longa trobarem els llocs on és més fàcil banyar-se. Pedra Longa és una agulla característica on també hi ha accés en cotxe. Us proposo continuar un tros més cap al nord per apreciar el paisatge i també trobareu diverses opcions de fer un bany. Si el camí us sembla massa llarg el podeu fer a trams accedint per la carretera de Pedra Longa.

• Track
  

 

Perda Cràpias o Punta la Marmora (14 km +600 m)

 

Vistes des del cim

El Perda Cràpias de 1833 m és el punt més alt de l'illa de Sardenya i és més conegut pel topònim italià de Punta la Marmora. És un cim fàcil i amb unes vistes extraordinàries de tots el Parc del Gennargentu i també de tota l'illa. El recorregut és força pelat i per tant, a l'estiu, millor que aneu ben protegits del sol, però a la vegada porteu roba d'abric per protegir-vos sobretot del vent.

Sortirem del refugi abandonat de s'Arena (1510 m) i ascendirem fins al coll de d'Arcu Atilai (1660 m) i continuarem amb una pujada i una baixada pel sud del Bruncu Spina (trobareu un font) fins arribar al coll d'Arcu Gennargentu (1659 m) on ja encararem cap al sud la pujada final per la carena i encadenant algun cims, a destacar la punta della Crocce (1829 m) i finalment el Perdas Crapias (1833 m).

• Track GPS
  

 

Cala Goloritzè (7,5 km, +520m)

Una de les cales més boniques de l'illa, però és petita i massificada. S'hi accedeix amb embarcacions (i nedant des d'elles) o a peu per un sender de pagament. Per fer aquesta segona opció cal aparcar a Su Porteddu. La baixada a la cala és per dins de barrancs amb certa ombra, amb trossos de bosc i per sota d'agulles escarpades en algun moments. Tot i ser un sender molt turístic i estar força arranjat, cal anar ben calçats amb calçat de muntanya i portar aigua. El desnivell és important.

Tot i la massificació de la platja, es pot anar cap a una zona amb més pedres per estar més tranquils i el paratge és excepcional. Si sou dels que us passeu més temps dins l'aigua que a fora, la gaudireu, i si sou bon nedadors podeu nedar fins a la gran arcada natural de sota la Punta Goloritzè i tornar per fora (fareu uns 350 - 500 m). A més, nedareu tranquils perquè les barques tenen una barrera de boies que tenen prohibit sobrepassar.

• Track GPS
  

Finalitzat el carril bici que connecta Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi per la carretera C-245

Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi queden connectats per un itinerari pedalable d'uns 10 km.

El nou carril bici de la carretera C-245 és una connexió molt important a l'àrea metropolitana. És un itinerari pedalable de 10 km que dona servei directament a una població aproximada de 346.000 persones, però que fàcilment pot connectar amb molts altres municipis i destins. Dins la xarxa pedalable de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, correspon a la Bicivia 7.

Alguns dels trams al terme de
Castelldefels

El repte no era fàcil perquè calia reformar una antiga carretera amb un urbanisme ja consolidat i que en els centres urbans de Viladecans, Gavà i Castelldefels tenia trams relativament estrets, i a més, calia encabir-hi carrils exclusius per al bus. Per tot això, al jutjar el resultat també cal tenir present d'on partíem.

Analitzem l'itinerari ciclista

La varietat de trams és molt gran, però podem dir que tot el traçat és de doble sentit i en la seva major part són carrils bici sobre mitjanes laterals i es va alternant entre el cantó de muntanya i el cantó de mar unes 6 vegades en 10 km. En general, l'amplada és justa per a bicicletes de càrrega i durant el traçat sorgeixen molts dels errors més habituals de construcció de carrils bici.

En general, s'incorporen alguns estàndards de disseny que l'AMB ja ha anat introduint a la majoria de nous carrils metropolitans i que encaixen amb els estàndards barcelonins, parlo de la senyalització que no obliga a usar el carrils bici i de la senyalització dels passos de bicicletes, entre d'altres.

Hi ha pocs trams sobre calçada, un a Castelldefels i un a Gavà. En les voreres hi ha poques segregacions amb els vianants, però hi ha paviments diferenciats i en la majoria de casos s'usen antics laterals, mitjanes o voreres amples i això fa que els espais de vianants no siguin gaire utilitzats. Però també trobem trams de vorera compartida, passos de bicicleta on les trajectòries de vianants i ciclistes es poden creuar, etc.

(*) Tot i que pot semblar que hi ha un excés de vorera bici cal matisar:

• Durant 2 km entre Viladecans i Sant Boi el carril circula per una mitjana on el carril té un paviment diferenciat i els únics vianants que hi circulen són els que venen o van a les parades del bus. Cal dir que a vegades les voreres laterals no són de qualitat ni rectes i qui vol caminar força tros o fa de forma més recte i accessible per la mitjana. Passa una cosa similar a Viladecans tocant a Gavà (1 km)
  
• El tram interurbà no urbanitzat entre Castelldefels i Gavà (1'5 km) es pot considerar un tram tipus via verda en el sentit que s'ha creat un espai amb paviments diferenciats per a vianants i ciclistes.
• Els trams que el carril bici va per calçada a Castelldefels i Gavà sumen 1'5 km.
• El tram antic de Sant Boi circula per una mitjana amb jardí amb espais diferenciats per a bicis i vianants (1 km).
• Podríem dir que 1 km de vorera bici a Castelldefels també té jardí i voreres molt amples amb espais prou ben diferenciats.
• Hi ha uns 300 metres de calçada compartida cotxe-bus-bici al centre de Viladecans al tram més estret de tots.
  
• Quedarien un màxim de 2 km de voreres-bici tradicionals sense segregacions. Un km es troba a l'extrem més occidental de Castelldefels en una zona més residencial i l'altre km seria al centre de Viladecans on trobem el carril bici en algunes voreres estretes.
  

El drama de les voreres estretes. Estratègies de millora.

Arreu del país trobem ciutats, pobles, barris i urbanitzacions amb voreres extremadament estretes i cruïlles poc accessibles que no faciliten el desplaçament a peu dels ciutadans. Que la vorera sigui estreta, implica que dues o més persones no puguin caminar juntes amb comoditat, que la gent no es pugui creuar còmodament o que una cadira de rodes o un cotxet no hi pugui passar. Si a més hi sumem voreres en mal estat, sense ombra i sobretot cruïlles on els passos de vianants no són accessibles, estan lluny (o no n'hi ha) i on la visibilitat és deficient, llavors caminar cada cop és menys atractiu o senzillament acaba no sent una opció vàlida.

Voreres estretes i part de la calçada
cedida al carril bici

És un drama que es repeteix arreu i la solució passa per invertir molts diners i guanyar espai al cotxe (perquè l'espai hi és, però en la majoria de casos l'ocupen els vehicles aparcats i els carrils de la calçada).

De fet, una vorera hauria de tenir un mínim d'1,5 m d'amplada en carrers residencials i un mínim d'1'8 m d'amplada en la resta de carrers. Això són mínims, si es busca la comoditat en els desplaçaments hauríem de parlar de mínims de 2'4 m d'amplada.

Com que la inversió no és assumible per cap municipi, ens els últims anys han proliferat diverses estratègies d'urbanisme tàctic que cerquen minimitzar la inversió i maximitzar la millora, algunes d'elles són:

• Prioritzar els entorn escolars i el seu accés (camins escolars segurs).
  
• Prioritzar eixos verds que teixeixin una xarxa d'itineraris a peu
• Creació de zones pacificades, illes o superilles 
• Ampliació de zones pacificades existents o connexió amb eixos pacificats amb altres zones.
• Prioritzar els entorns i la connexió de certs equipaments (estacions de transport públic, equipaments municipals, parcs, etc.).
  
• Creació d'itineraris saludables a peu (connectant parcs i zones naturals properes).
• Creació de xarxes i infraestructures ciclistes que donin alternatives a l'ús del cotxe.
  

Pacificació d'entorns escolars: recull gràfic

Evitar que els cotxes s'acostin a l'entorn escolar és una de les mesures que aporten més seguretat als centres educatius i als desplaçaments que s'hi realitzen. A més, allunyar els cotxes fa més atractius la resta de modes de transport i afavoreix un canvi modal que a la vegada fa més segur l'entorn escolar.

En aquest nou apunt hi faig una recull d'algunes de les mesures que s'ha adoptat en alguns municipis catalans:

La 1a foto és el carrer Joan Güell de Barcelona, la 2a, una escola de Cardedeu. El carril bici molt cops s'usa tant per facilitar l'accés segur i saludable als centres escolars com per allunyar-hi els cotxes. La doble segregació del cas de Barcelona, fa les entrades i sortides més segures i evita l'aparcament egoista de famílies en el carril bici. En el cas de Cardedeu, es fan talls en les entrades i sortides escolars per evitar l'aturada de cotxes davant de l'escola (que en molts casos es farien en el carril bici).

Bescanó. El carrer que separa una escola i un parc es tanca al trànsit permetent fer les entrades i sortides més segures i facilitant que l'escola usi el carrer i el parc com espais segurs i com a extensió del pati.

Sant Antoni de Vilamajor. Escola amb carril bici protegit i vorera ampliada en un costat i 2 costat més amb carrers tallats al trànsit.

Cardedeu. Escola Corbella. Parc adossat, carril bici i carrer de vianants.

Caldes de Malavella. Tanques mòbils per evitar l'entrada de cotxes, però permetre la sortida de vehicles.

Vegeu també:

• Connectar els centres educatius en bicicleta per a millorar la mobilitat

Les conversions en zones de vianants fan augmentar els beneficis del petit comerç

Un nou estudi ens diu altre cop que la pacificació d'entorns urbans afavoreix el comerç local del lloc on es produeix aquesta conversió. La novetat és que l'estudi està fet a l'estat espanyol (publicat el gener de 2022) i utilitza una metodologia que sembla força fiable. Comencem per les conclusions i després parlem de la
metodologia.

Quines conclusions treu?

• Els comerços de zones pacificades tenen volums de vendes més alts que els comerços de zones amb trànsit de vehicles.
• Un factor clau és la densitat de comerços de la zona on es realitza l'actuació.
  
• No hi ha diferència si la conversió es fa al centre d'una ciutat o una en zona més perifèrica.
• Bars i restaurants són els comerços més beneficiats.
• L'estudi suggereix que la gent prefereix zones pacificades per al consum local.
  

Com s'ha fet?

S'han analitzat 14 ciutats espanyoles usant dades d'OpenStreetMap i dividint les ciutats en quadrícules de 128 m2 on s'ha analitzat les conversions en zones de vianants entre l'1 de novembre de 2010 i el 21 de desembre de 2012. Aquestes dades s'han combinat amb les dades econòmiques que ha facilitat el BBVA.

Més informació:

Street pedestrianization in urban districts: Economic impacts in Spanish cities

D'Anglaterra fins a Portugal en bici

Cycling across Europe alone és un petit reportatge que recull el viatge d'en Bernardo Bacalhau des d'Anglaterra (on recull la bici de la marca que l'esponsoritza) fins a Portugal. No és una ruta especialment complicada en el sentit que transcorre per part d'algunes de les rutes més pedalades d'Europa com són la costa atlàntica de França, la Vélodyssée (Eurovelo 1), i el Camino de Santiago (EV1 i EV3). Aquestes rutes tenen molt trams de via verda i de carrils bici i sobretot estan força ben senyalitzades. Això no treu que s'hagi de fer trams de carretera i algunes pujades.

El reportatge està ben realitzat, el protagonista té certa gràcia explicant el viatge, realitza algunes entrevistes a gent que es troba pel camí i les imatges i l'experiència poden servir per a gent que estigui planificant aquestes rutes.

 

Fent Gravel i sense saber-ho!

Les bicicletes de bona part del segle XX tenien pneumàtics més amples, en part per un tema tecnològic, però sobretot perquè la majoria de camins i carreteres no estaven asfaltats. En definitiva, durant molts anys les bicicletes van evolucionar relativament poc en geometria i sobretot van mantenir rodes força amples que els permetien rodar per camins de terra i per asfalt. La bicicleta era ja llavors Gravel.

Una mica d'història

A partir dels anys 60, en el context de desenvolupament del cotxe, l'asfaltat de carrers i carreteres i el retrocés paral·lel de la bicicleta a la ciutat, la bicicleta cada cop queda més relegada, però en canvi es manté el ciclisme esportiu que s'havia introduït a principis de segle i ara passa cap a l'asfalt. Les bicicletes de carretera van reduint l'amplada de la roda fins arribar als 20 mm de gruix als any 80-90. Mentrestant, dels 60 als 80, qui vol continuar rodant per camins, continua usant amplades de pneumàtic més generoses de 28-35 mm.

Als 80, les bicicletes BMX (llavors conegudes com les de trial) es popularitzen a casa nostra. Usen rodes de diàmetre petit i pneumàtics amples més resistents.

I la revolució ve a finals dels 80 amb les bicicletes de muntanya o tot terreny (les BTT) que introdueixen les rodes de 26" i amplades grans. Són tot un èxit. Amb els carrers i les carreteres plens de cotxes, la bicicleta troba el seu espai fora de l'asfalt. El ciclisme es divideix a grans trets en 2, el de carretera i el de muntanya i aquest segon creix i creix.

Cicloturisme per Austràlia: "Al corazón de Australia"

Interessant documental en dues parts sobre un viatge de 16.000 km per Austràlia que ens dona una bona visió d'aquest continent. Cada persona és un món i amb els cicloviatgers passa el mateix, en aquest cas, l'Arturo, que té una molt bona preparació física, planteja el viatge una mica com un repte esportiu de superació personal, però a la vegada hi ha altres motivacions que us explicarà de bon principi.

 

Ruta en forma de 8 pel Ter al Baix Empordà

Ruta en família improvisada sobre la marxa pel voltant del Ter al Baix Empordà. La vam fer en 3 dies i segons l'allotjament que trobàvem. Vam combinar la Ruta del Ter i la sobretot la xarxa ciclista del Baix Empordà, també vam fer un bon tros de la ruta Pirinexus. Tot hi haver pedalat per aquesta zona moltes vegades, encara trobem zones desconegudes amb paisatges molt bonics.

Itinerari detallat: Flaçà - Sant Llorenç de les Arenes - Verges - Bellcaire d'Empordà - Ullà - Torroella de Montgrí - Fontanilles - Sant Julià de Boada - Pals - Platja de Pals - Aiguamolls del Baix Empordà - Torroella de Montgrí - Colomers - Vilopriu - Camallera

Distància i dificultat: 83 km i 300 m de desnivell positiu acumulat. La xarxa ciclista del Baix Empordà inclou alguns trams de carreteres secundàries asfaltades amb poca intensitat de trànsit.

Accés: en tren a Flaçà i a Camallera. Tingueu en compte que els tren poden anar força plens a la tornada.

Continuem respirant un aire molt poc saludable

L'emergència climàtica o la crisi energètica crec que ens ha fet deixar una mica de banda el problema de la baixa qualitat de l'aire que respirem. Crec que molts polítics pensen que amb l'entrada del cotxe elèctric els problemes s'arreglaran. I potser parcialment sí, però tindrem encara les partícules dels pneumàtics i dels frens, però quan de temps trigaran a desaparèixer significativament els vehicles de combustió?

Les evidències científiques fa anys que s'acumulen i relacionen la mala qualitat de l'aire amb múltiples patologies, moltes de les quals afecten el desenvolupament dels infants. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut va endurir (el 2021) els llindars de la qualitat de l'aire d'alguns dels contaminants més comuns i problemàtics com són les partícules fines (PM10) i ultrafines (PM2.5) i els òxids de nitrogen (NO₂).

Els límits legals i els de salut no coincideixen

Dades d'una estació de mesura.
Les partícules ultrafines PM2.5
estan per sobre del llindar de l'OMS!

La legislació europea fixa uns límits legals de contaminació per protegir la salut de les persones que no s'haurien de superar (directives de 2005 i 2008), però aquests límits estan molt per sobre de les recomanacions mèdiques de l'OMS i ara, amb els canvis de l'OMS, encara més.

Ara per al NO₂ es fixa un límit de 10 µg/m3 quan abans el límit era de 40.

Pel que fa a les partícules PM10, ara el límit està en 15 µg/m3 i abans era de 20.

Finalment, les partícules ultrafines PM2.5 queden en 5 µg/m3 quan abans eren 10. 

Amb tot això, hem de tenir present que moltes de les aplicacions que ens permeten saber la qualitat de l'aire i que ens haurien de fer decidir coses diàries com si és bona idea sortir a fer esport o a quina hora és millor ventilar casa nostra, no són gens fiables en els seus valors qualitatius.

Un 2022 encara superant la normativa de la UE

Tot i que amb els anys hem anat millorant la qualitat de l'aire, encara tenim superacions de la normativa de la UE en NO₂,  PM10 i O₃, però tot i així, com us explicava, estem lluny de respirar un aire saludable.

Estratègia 2+1, ampliar carreteres per millorar la seguretat?

Amb l'excusa de la seguretat, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya vol implantar el model 2+1 en un munt de carreteres (en concret a 420 km de carreteres). Però què és el 2+1? Es guanya seguretat? Què implica aquesta ampliació de carreteres més enllà del seu cost?

El model 2+1 separa els 2 sentits de circulació amb una barrera que a casa nostra acostuma a ser una tanca de formigó (tipus New Jersey). L'objectiu és evitar accidents de trànsit greus (principalment els xocs frontals i els derivats dels avançaments imprudents). Com que amb la segregació dels 2 sentits no es pot avançar, llavors s'afegeix un carril més que es va alternant de sentit.

Una carretera sueca 2+1

Per tant, el 2+1 implica augmentar l'amplada de la carretera i per tant la seva capacitat. Com sabeu, l'amplada disponible no és infinita, més aviat al contrari, hi ha molts passos estrets i a part d'expropiar terrenys cal ampliar ponts, per això també es mantenen en alguns casos trams d'1+1. A la pràctica, trobem que moltes carreteres 2+1 deixen vorals més estrets que els d'origen (vegeu-ho a la C-35 o la C-55) i per tant rodar-hi en bici és objectivament més perillós. Tampoc es fa un carril bici segregat quan es fa una 2+1 ni es deixa espai per poder-lo fer en el futur. El model 2+1 només té en compte els cotxes!

La realitat és que la planificació de vies ciclistes o xarxa bàsica ciclista s'oblida constantment per donar prioritat al "cotxe".

I la seguretat?

Però es guanya en seguretat? Doncs NO. D'entrada s'eviten alguns accidents greus de cotxe, sí, però per als ciclistes es perd seguretat perquè no es pot deixar la distància mínima de seguretat lateral. El problema de la seguretat també està en l'efecte crida de l'ampliació de la capacitat: més cotxes sempre vol dir més accidents. A la vegada es desincentiven les alternatives, els desplaçaments a peu o en bici que transcorrien ni que fos uns metres per la carretera passen a fer-se en cotxe. Tampoc es pot creuar la carretera.

El 2+1 també incentiva que els cotxes corrin més i s'avancin inútilment quan hi ha 2 carrils. Això fa que la velocitat no sigui estable i que es provoquin més accidents i que hi hagi frenades brusques per l'efecte acordió. En definitiva, més nervis, més accidents, més consum de combustible i més contaminació.

D'alguna manera, el model 2+1 converteix les carreteres en vies que els conductors perceben com a autovies.

No hi ha millor exemple que el que ha passat a l'autopista AP-7. S'ha anat ampliant carrils amb els anys i s'han fet carreteres paral·leles per evitar els peatges. Els col·lapse han continuat tot i les ampliacions. Ara s'ha eliminat el peatge i encara tenim més col·lapse i més accidents que mai. Necessiteu més exemples de l'efecte crida de l'ampliació de les carreteres?

Algunes eines per planificar rutes

La millor manera de planificar rutes és d'entrada amb una pantalla gran, per tant deseu el mòbil que va molt bé per consultar cartografia i orientar-te sobre el terreny, però no és gens pràctic per l'etapa prèvia de planificació.

La meva eina preferida per preparar rutes és l'eina i web gpx.studio que et permet generar tracks de GPS fàcilment: carregar rutes, modificar-les, calcular les distàncies i els desnivells, etc. Aquesta eina a més disposa de diverses capes que et permeten orientar-te millor si la capa per defecte en un moment donat no ens dona prou informació. Així la vista per satèl·lit o diversos mapes d'OpenStreetMap (OSM) et donen força informació addicional.

Continuo sent fidel als mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic perquè tenen la millor cartografia de Catalunya i continuo usant el seu visor de mapes.

Quant la ruta transcorre per altres llocs, utilitzo altres visors de mapes topogràfics, com el Géoportail francès.

També continuo usant el Google Maps i molt especialment el Google Street View que em permet saber detalls com si una carretera té voral, si hi ha un carril bici, si hi ha molt de trànsit, com és l'inici d'una pista que s'agafa des d'una carretera asfaltada, etc.

Per Catalunya, utilitzo molt els tracks generats per la Guineu de CyclotCat, ja sigui amb l'enrutador automàtic entre 2 punts o el manual. Usar la xarxa Cyclocat és garantia de que els camins són relativament segurs i fàcils de pedalar i si no és així ho saps pel seu codi de colors.

El procés de planificació de la ruta, un cas pràctic

Us poso com a exemple la ruta que apareix en les imatges (és aquesta). A grans trets, vaig descarregar els tracks de les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral del web de les Vies Verdes Gironines i diversos tracks de Cyclocat de la mateixa zona.  Amb tot aquests tracks carregats al gpx.studio, vaig tenir una petita xarxa d'itineraris per intentar fer una circular d'un parell de dies que és el que buscava. Com que volia explorar la plana de l'Alt Empordà vaig decidir traçar una nova ruta per carretera per enllaçar la Pirinexus des de la Jonquera fins a la Pirinexus Litoral i així vaig obtenir una primera ruta circular. Vaig esborrar els trams de Pirinexus que no volia recórrer i altres tracks que havia descarregat i que no em servien. A partir d'aquí, vaig començar a modificar l'itinerari per fer-lo passar per pistes de terra i camins que em permetessin estalviar quilòmetres de carretera. A cada modificació, podia comparar si la distància i el desnivell acumulat augmentaven o disminuïen i per tant em permetien prendre decisions de si els camins alternatius que estava traçant eren interessants o no. Amb algunes consultes puntuals al visor de mapes de l'ICGC i a les capes ciclistes de l'OSM en vaig tenir prou per validar la ruta.

Circular per l'Alt Empordà enllaçant Pirinexus i Pirinexus Litoral

Ruta circular travessant la plana de l'Alt Empordà des de l'Albera fins als Aiguamolls de l'Empordà combinant les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral i enllaçant-les per carreteres secundàries i camins de terra. Una ruta que no defrauda a nivell de paisatge, natura i patrimoni cultural.

Itinerari: Figueres - Peralada - Capmany - Cantallops - Sant Climent Sescebes - Vilajuïga - Roses - Aiguamolls de l'Empordà - Castelló d'Empúries - Vilanova de la Muga - Figueres.

Distància i dificultat: 93 km i 600 m de desnivell positiu acumulat que queden en 80 km si no es surt de Figueres. Es travessen diversos rius i rieres per guals inundables i després de pluges això pot ser una dificultat afegida.

Accés: a Figueres i a Vilajuïga hi podeu arribar en tren.

Descripció:

Sortim de l'estació de Figueres seguint el track i deixarem les indicacions de la Pirinexus Litoral per a la tornada. Anem a buscar la Muga per agafar la ruta Pirinexus (i el camí de la Muga) en direcció a la Jonquera. Travessarem la Muga i després el riu Llobregat d'Empordà. Passarem per Peralada que mereix una visita. Continuarem cap al nord passant per paisatges molt bonics i després de Vilarnadal i abans d'arribar a Capmany farem algunes pujades. Capmany també mereix que ens desviem un metres cap a la zona de l'església.

Nou Carrer Bici a Cardedeu

Enllaços

Un carrer bici és un carrer on les bicicletes circulen en ambdós sentits amb prioritat davant de la resta de vehicles. En el cas del nou carrer bici de Cardedeu, els cotxes poden circular en un sentit cedint el pas a les bicicletes que circulen en sentit contrari i aturant-se o apartant-se si és necessari per fer-ho.

Els carrers bici tenen èxit quan formen part de les xarxes ciclistes locals i s'implanten en carrers on el trànsit de cotxes és baix. En el cas de Cardedeu, es tracta d'un tram de 170 metres que té continuïtat pel nord per un carril bici i per un pas sota les vies del tren que connecta amb la xarxa ciclista de la part nord del municipi. Per l'extrem sud, hi ha un enllaç de 35 m de longitud de calçada compartida fins a un carrer de plataforma única amb circulació de bicicletes en doble sentit que dona continuïtat a la xarxa ciclista.

Contrasentit abans del Carrer Bici

 

En vermell, el nou Carrer Bici.
En verd, escoles i instituts.

 

La ubicació sembla ideal per tots aquests factors i pel fet que ja era un carrer molt usat pels ciclistes, també en contrasentit (tot i que no estava legalment autoritzat, vegeu 3a foto). Tampoc no hi ha cap cruïlla en tot el tram de carrer bici i això dona una seguretat addicional als ciclistes.

En la implementació d'aquest carrer bici, la senyalització vertical de les cruïlles és la que dona cobertura legal a aquest sistema de prioritats i als sentits de circulació autoritzats.

Apunts relacionats:

• Contrasentit insubmís
• Cardedeu en bici i a peu 2021 (inclou vídeo de 3 minuts)
• Cardedeu en bici (2019) 
  

Distàncies recomanables d'instal·lació d'aparcaments de bicicleta en forma d'U invertida

És relativament habitual trobar aparcaments de bicicleta que han estat instal·lats sense tenir en compte les mides d'una bicicleta i per tant sense deixar les distàncies adequades amb els elements propers de l'entorn urbà. Repassem les distàncies començant amb les que menys es respecten:

• La distància de l'aparcament amb qualsevol obstacle (una paret, un ressalt, una jardinera o qualsevol altres element del mobiliari urbà) ha de ser de 70 cm. D'aquests 70 cm, per anar bé 10 haurien de quedar lliures un cop la bici queda lligada i per tant la roda de la bicicleta no hauria de tocar cap paret. Si l'aparcament està arran d'un calçada, no s'hauria d'envair la vorada.
• La distància entre suports ha de ser d'un mínim de 80 cm perquè la bici a part d'estar aparcada, ha de poder entrar i sortir de l'aparcament i no ho fa sola, hi ha una persona que l'acompanya i que a més ha de poder ajupir-se per lligar la bicicleta.
• Les mides de l'aparcament és un altre element important. L'estàndard de 80 cm d'ample i d'alt és ideal per poder lligar bé les dues rodes i el quadre. És habitual usar la mateixa tanca per lligar roda, quadre i aparcament sempre que és possible i si això es pot fer amb les dues rodes, llavors s'obté la màxima seguretat, sobretot si usem tanques rígides de qualitat en forma d'U. Una altura del suport d'aparcament inadequada pot dificultar la subjecció de la bici.
• Dos aspectes importants més de l'aparcament són primer el seu gruix. Si és massa gruixut, moltes tanques rígides en forma d'U massa petites no es podran utilitzar i si és massa estret, podria ser que fos massa fàcil de serrar. 5 cm de diàmetre és la mida ideal. El segon aspecte és si l'aparcament està ben inserit en el terra i per tant que no sigui fàcil d'arrencar i que tampoc tingui joc.
• Finalment, cal que en un dels costats de l'aparcament hi hagi almenys 1,20 m lliure per poder maniobrar i entrar amb la bici a l'aparcament. Si hi entrem des d'una vorera, carril bici o calçada, haurem de tenir en compte que aturarem la circulació de vianants, bicicletes o cotxes durant uns segons i que la bicicleta ocuparà 60 cm des de l'aparcament, però que se n'haurien de deixar 70 fins a qualsevol zona de pas de vianants, bicicletes o altres vehicles.

Pròposits transformadors per al 2023

A principi d'any, tendim a formular propòsits i, tradicionalment, en molts casos tenen una motivació molt egoista o egocèntrica. Us proposo fer petits canvis en la vostra vida i en la vostra forma de consum i a no desmerèixer la capacitat que tenim com a societat de canviar.

Així doncs, primer de tots us proposo que penseu en algun canvi individual que si el féssim tots tindria una repercussió important en el planeta. Se m'acudeixen molts exemples, des de l'evident d'agafar més la bicicleta i menys el cotxe, a mil formes diferents de variar el nostre consum: canviar de companyia elèctrica (banc, asseguradora, etc.), menjar menys carn o no menjar-ne, comprar certs productes de km0 i no comprar-ne d'altres segons l'impacte ambiental que tenen, adquirir serveis d'empreses més properes i petites, no viatjar en avió, reduir la vostra petjada energètica, etc.

En segon lloc, vull reivindicar el poder dels petits canvis individuals. Tendim a sentir a dir que els nostres canvis no tenen impacte perquè no els fa tothom, però a la vegada això acaba sent una excusa per no fer aquests canvis. Com més aviat canviem nosaltres, més aviat canviarà la societat. I per posar-vos un exemple, fixeu-vos com han canviat els aliments i el seu etiquetatge en els supermercats, com les etiquetes bio/eco/verd/reciclat/km0 i moltes altres (baix en sal, sense sucre, sense glutamat monosòdic, sense oli de palma, etc.) van apareixen no sols per la demanda dels consumidors, sinó també per atraure nous consumidors al oferir productes diferenciats dels de la competència.

L'últim pas per fer que aquests canvis tinguin més impacte és explicar-los a tothom i això pot anar des d'un missatge a les xarxes socials a una conversa en un ascensor amb els veïns o esmorzant amb els companys de feina.

Ser conscient dels nostres actes i el seu impacte ambiental pot causar un cert neguit. Cadascú ha de trobar el seu equilibri i viure amb les seves contradiccions, ja que tots les tenim.

Relacionats:

• La por al canvi en un món canviant