Nou carril bici al pont de la C-245 sobre el riu Llobregat

Com passa sovint quan una obra pública s'allarga en el temps, els usuaris han inaugurat no oficialment el carril bici que uneix Cornellà i Sant Boi pel pont de la carretera C-245 sobre el riu Llobregat. És una connexió molt més ràpida i recta entre Cornellà i Sant Boi i que esquiva el pas inundable sobre el riu Llobregat i els camins de la llera del riu. Forma part de la Bicivia 7 de la xarxa metropolitana de carrils bici i enllaça perfectament amb el carril bici de la C-245 entre Sant Boi i Castelldefels passant per Viladecans i Gavà.

Tot el nou nus viari és una obra que es va començar a planificar al segle passat i que es va haver d'actualitzar per incorporar-hi, entre d'altres, un carril bici quan el Ministeri va decidir a executar-la i que ha patit retards diversos. Segons la informació que he trobat, la finalització d'aquesta obra s'hauria de produir aquest any mateix. Intueixo que les pluges d'aquest hivern i primavera han fet que els ciclistes hagin buscat una alternativa al pas inundable sobre el riu Llobregat que fins ara connectava Cornellà i Sant Joan Despí amb Sant Boi.

El nou itinerari estalvia exactament 1.120 m respecte al que suposava anar a buscar el pas inundable un tros riu amunt, haver de baixar pel marge dret, fer les rampes cap a l'estació de Sant Boi i acostar-se cap a la C-245 per enllaçar amb el carril bici. En cas que el cabal del riu no permetés el pas, l'alternativa era la passera de Cornellà de Llobregat uns 2 km riu avall. Riu amunt, hi ha un pas inundable a 5 km i una passera a 13 km! Ja veieu que la necessitat de tenir passos segurs per a la bicicleta oberts tot l'any és important i aquest serà el primer pas on en ambdós costats hi haurà carril bici pavimentat i no caldrà trepitjar cap camí de terra.

En blau els itineraris ciclistes actuals i
en línies discontínues el nou itinerari.

Finalitzat el carril bici que connecta Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi per la carretera C-245

Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi queden connectats per un itinerari pedalable d'uns 10 km.

El nou carril bici de la carretera C-245 és una connexió molt important a l'àrea metropolitana. És un itinerari pedalable de 10 km que dona servei directament a una població aproximada de 346.000 persones, però que fàcilment pot connectar amb molts altres municipis i destins. Dins la xarxa pedalable de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, correspon a la Bicivia 7.

Alguns dels trams al terme de
Castelldefels

El repte no era fàcil perquè calia reformar una antiga carretera amb un urbanisme ja consolidat i que en els centres urbans de Viladecans, Gavà i Castelldefels tenia trams relativament estrets, i a més, calia encabir-hi carrils exclusius per al bus. Per tot això, al jutjar el resultat també cal tenir present d'on partíem.

Analitzem l'itinerari ciclista

La varietat de trams és molt gran, però podem dir que tot el traçat és de doble sentit i en la seva major part són carrils bici sobre mitjanes laterals i es va alternant entre el cantó de muntanya i el cantó de mar unes 6 vegades en 10 km. En general, l'amplada és justa per a bicicletes de càrrega i durant el traçat sorgeixen molts dels errors més habituals de construcció de carrils bici.

En general, s'incorporen alguns estàndards de disseny que l'AMB ja ha anat introduint a la majoria de nous carrils metropolitans i que encaixen amb els estàndards barcelonins, parlo de la senyalització que no obliga a usar el carrils bici i de la senyalització dels passos de bicicletes, entre d'altres.

Hi ha pocs trams sobre calçada, un a Castelldefels i un a Gavà. En les voreres hi ha poques segregacions amb els vianants, però hi ha paviments diferenciats i en la majoria de casos s'usen antics laterals, mitjanes o voreres amples i això fa que els espais de vianants no siguin gaire utilitzats. Però també trobem trams de vorera compartida, passos de bicicleta on les trajectòries de vianants i ciclistes es poden creuar, etc.

(*) Tot i que pot semblar que hi ha un excés de vorera bici cal matisar:

• Durant 2 km entre Viladecans i Sant Boi el carril circula per una mitjana on el carril té un paviment diferenciat i els únics vianants que hi circulen són els que venen o van a les parades del bus. Cal dir que a vegades les voreres laterals no són de qualitat ni rectes i qui vol caminar força tros o fa de forma més recte i accessible per la mitjana. Passa una cosa similar a Viladecans tocant a Gavà (1 km)
  
• El tram interurbà no urbanitzat entre Castelldefels i Gavà (1'5 km) es pot considerar un tram tipus via verda en el sentit que s'ha creat un espai amb paviments diferenciats per a vianants i ciclistes.
• Els trams que el carril bici va per calçada a Castelldefels i Gavà sumen 1'5 km.
• El tram antic de Sant Boi circula per una mitjana amb jardí amb espais diferenciats per a bicis i vianants (1 km).
• Podríem dir que 1 km de vorera bici a Castelldefels també té jardí i voreres molt amples amb espais prou ben diferenciats.
• Hi ha uns 300 metres de calçada compartida cotxe-bus-bici al centre de Viladecans al tram més estret de tots.
  
• Quedarien un màxim de 2 km de voreres-bici tradicionals sense segregacions. Un km es troba a l'extrem més occidental de Castelldefels en una zona més residencial i l'altre km seria al centre de Viladecans on trobem el carril bici en algunes voreres estretes.
  

La ruta cicloturista mediterrània comença a prendre forma i inclourà l'Eurovelo 8

Feia temps que ho esperàvem. En altres països europeus fa molts anys que les rutes Eurovelo estan força desenvolupades, i ara, finalment, tindrem un traçat per la ruta Eurovelo 8 que a la vegada formarà part de la Ruta Cicloturista Mediterrània que promou la Generalitat. La ruta mediterrània tindrà un doble traçat litoral i pre-litoral en 2 trams: a la zona de la Selva i el Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat i el Penedès. Entenc que el traçat litoral serà el que correspondrà oficialment a la ruta europea Eurovelo 8.

La senyalització de la ruta als accessos de Barcelona (des de Martorell, Castelldefels, Montcada i Premià) es preveu per aquest mateix any i l'Ajuntament de Barcelona s'encarregarà de la senyalització a la capital. D'altra banda, el tram la Jonquera - Sant Feliu de Guíxols - Caldes de Malavella - Sils ja està senyalitzat i habilitat des de fa temps.

La ruta mediterrània serà ruta 3 de les rutes cicloturistes que promou la Generalitat, la primera és la ruta IntraCatalunya (Lleida - Girona) i la segona la ruta dels Llacs (Lleida - la Pobla de Segur).

La imprescindible reforma de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà ja té data

Mapa d'intensitat ciclista

346.000 persones del Baix Llobregat no tenen possibilitat d'usar la bicicleta de forma segura per moure's entre Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà perquè no hi ha un itinerari segur i recte que ho permeti. La carretera C-245 hauria de ser la via urbana pacificada que ho permetés, però continua sent una carretera tot i existir fins a 3 carreteres alternatives més (C-32, C-31 i B-210).

Aquesta xifra augmenta i es duplica si anem afegint els municipis que també podrien fer ús d'aquesta via ciclista, de forma directa: Esplugues, l'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló. També seria fàcil la connexió amb el Prat i amb Barcelona.

De la mateixa manera, els busos que usen aquesta carretera triguen molta estona. La reforma que començarà l'estiu de 2020 i que durarà fins a 2 anys, permetrà la construcció d'un carril bus d'ús exclusiu que permetrà reduir significativament el temps de trajecte d'aquests 13 km de carretera.

És per tot això, que aquesta reforma és tant important en l'àmbit metropolità. I el més important, i segurament el més difícil de tot, hi ha d'haver un carril bici recte, prioritari, ràpid, sense obstacles i ben enllaçat.

L'autovia de Castelldefels només per a ciclistes esportius?

Es podria anar un pas més endavant i no solament reformar els vorals, sinó també alguns laterals per tal de facilitar l'ús de la bicicleta més enllà del ciclisme esportiu.

La tardor passada, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va presentar un estudi sobre l'autovia C-31 sud, és a dir l'autovia de Castelldefels. L'estudi es centra en el tram Castelldefels - Gavà - Viladecans (Filipines) i proposa ampliar vorals, reduir la velocitat dels cotxes a 80 i aplicar senyalitzacions especials a les sortides i a les entrades perquè els ciclistes de carretera puguin circular segurs. La C-31 sud és una via que pertany a la Generalitat i aquesta s'ha mostrat receptiva als canvis. Així doncs, és possible que d'aquí a un temps vegem un projecte de reforma.

A mi, la proposta de l'AMB m'agrada, però em sap greu que només es centri en l'ús esportiu quan també podria ser utilitzada puntualment per a desplaçaments d'un altre tipus. De fet, actualment, en els laterals i vies de servei ja es veuen molts ciclistes no esportius que van als centres esportius, educatius, comercials o residencials de la zona. Els vorals serien d'entre 1,4 i 2 metres segons el punt i amb una línia separadora de 30 cm. A les incorporacions i a les sortides, es senyalitzarà el pas de bicicletes perquè aquestes puguin seguir rectes amb prioritat. Són canvis interessants, però jo afegiria més coses:

1. Bones connexions amb els eixos ciclistes mar-muntanya com són l'avinguda de la Pineda i l'avinguda del Canal Olímpic de Castelldefels, l'avinguda del Mar de Gavà i el camí del Mar de Viladecans.
2. Entrades i sortides addicionals només per a ciclistes en alguns punts com els carrers sense sortida que antigament desembocaven a l'autovia i que permetrien itineraris més ràpids als ciclistes sense haver de fer voltes.



Un voral ciclista a França en una zona rural

3. En els trams que hi hagi prou amplada fer un itinerari més segregat i separat aprofitant espais dels laterals i vies de servei on actualment ja roden molts ciclistes urbans.

Més informació:

• Ciclistes a la C-31? - Blog de la bicicleta de l'AMB 18/10/2018

Itinerari circular entre Gavà i Viladecans

Volta circular en bicicleta per la plana deltaica pels termes de Gavà i Viladecans. Molt recomanable a la tarda quan la llum baixa dóna un to molt interessant al paisatge agrícola.

Itinerari: Gavà (estació de tren) - Gavà Mar - Estany de la Murtra - Camí del Mar - Centre de Viladecans - Rambla de Gavà - Estació de tren de Gavà.

Distància i dificultat: 18 km pràcticament plans que transcorren majoritàriament per carrils bici i camins agrícoles sense trànsit. Pavimentat amb algun petit tram de terra compactada. Fàcil.

El carrer Gavà de Barcelona com a exemple

Quan parlem de punts negres i d'infraestructures de qualitat que donin prioritat a la bicicleta ens referim a canvis com els que proposo per aquest carril bici. Els usuaris de la bicicleta ens enfrontem diàriament amb un munt d'obstacles en els nostres trajectes i trobem a faltar que tècnics i inspectors municipals agafin la bici per inspeccionar periòdicament els carrers per detectar mancances.

Del carrer Gavà de Barcelona ja n'he parlat altres vegades, sobretot per posar de manifest que la connexió amb la plaça Espanya per la carretera de la Bordeta i la connexió amb la Rambla de Badal pel carrer Constitució són molt millorables. Ara en faig un repàs més a fons per mostrar-vos problemes que ens trobem sovint a molts carrils bici de Barcelona:

Cruïlles sense catifa vermella que faci més evident que el cotxes giren
per damunt del carril bici.

Diversos passos de vianants del carrer podrien tenir un semàfor intermitent
pels ciclistes per no haver de parar si no és per cedir el pas als vianants.

Una de les rampes d'obra que han quedat damunt de la rigola del carril bici.
A més, falten separadors que probablement s'han malmès durant l'obra.

Decepcionat amb el carril bici de l'avinguda Bertran i Güell de Gavà

Les obres de construcció del carril bici a l'avinguda Bertran i Güell de Gavà són l'últim tram que falta de la connexió entre el centre de Gavà i Gavà Mar, i de pas, és una porta d'accés a les platges del Delta, al Parc Agrari i a diversos espais naturals.

Vistes les obres començades, hi veig i hi intueixo gran deficiències:

1. No s'ha reduït l'amplada de la calçada, tot i que com podeu comprovar és més que suficient pel trànsit de vehicles pesats. Això resta espai al carril bici i als vianants.
2. El carril bici s'estreny cada cop que hi ha una rampa d'accés pels cotxes.
3. A les rotondes, sembla que el carril bici desaparegui. En els pitjor dels casos s'haurà de compartir el pas de vianants i no hi haurà pas de ciclistes.
4. Els carril bici bidireccionals a la vorera estan desaconsellats, entre d'altres, per la dificultat de gestionar les cruïlles. Un carril bici a cada vorera o ben segregat en calçada donaria menys problemes i permetria fer rotondes ciclistes.

Sense garanties per la bicicleta a la Gran Via de l'Hospitalet

La Gran Via de l'Hospitalet és un d'aquests punts clau que ha de permetre connexions interurbanes en bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja ho he comentat altres vegades. És la connexió més recta i plana entre el Delta del Llobregat i la capital. En concret, la distància entre el Prat i la plaça Espanya és assumible per un ciclista qualsevol, si ja venim d'una mica més lluny (Sant Boi o Viladecans) potser no tots els ciclistes estan disposats a fer-ho d'entrada, però si disposem de l'ajuda d'una bici elèctrica, probablement podem anar de Castelldefels o Gavà fins a Barcelona sense massa esforç.

Ara hi ha un pla urbanístic que preveu el soterrament de 400 metres d'aquesta avinguda, just davant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals. Aquest pla també contempla la construcció de fins a 26 edificis de gran alçada i uns 15 més d'una alçada més reduïda en diversos punts propers a la Gran Via i part d'ells en l'última zona agrícola de l'Hospitalet. Fent una ullada a aquest "Pla Director d'Urbanisme", te n'adones que la bicicleta no existeix, que no hi ha cap intenció de fer cap canvi en el repartiment modal de la mobilitat, que no s'eliminarà cap carril de vehicles motoritzats, que no importa que hi hagi dos hospitals, que la qualitat de l'aire un cop més se la passaran pel forro!

Sense garanties de carrils bici

Una avinguda d'aquestes dimensions, hauria de tenir carril bici bidireccional en ambdós costats, però en cap plànol l'he vist dibuixat i suposo que el cantó sud no hi ha garanties que en tinguem. D'altra banda, les connexions pels extrems tampoc estan garantides. Pel cantó est, no hi ha cap garantia que se li faci lloc a la bici al pont actual i el més probable és que les bicicletes hagin de fer una gran volta com ara per creuar les vies de tren de la línia de rodalies R2 sud. Al cantó oest, tampoc sembla que hi hagi cap intenció de fer arribar la bici al riu Llobregat i al Prat, si es fa, sembla que serà entrant a la zona agrícola del costat de l'Hospital i agafant un camí similar a l'actual.

Resumint, no sabem si hi haurà carril bicis i per on aniran, però per no complicar els nusos viaris existents i projectats, ja es veu que la bici continuarà havent de recórrer molta més distància que els cotxes.

Com estem i que podem esperar pel 2015

Toca fer un mica de balanç de com està la mobilitat en bicicleta a Catalunya i que podem esperar de l'any que comença. Aquest 2015, vindrà marcat per les eleccions municipals del maig i les altres dues que vindran a continuació. Molts Ajuntaments i altres institucions es reserven certes obres significatives pel final del mandat ja sigui per electoralisme o perquè hi ha projectes que triguen en poder-se portar a terme. Altres projectes, surten cíclicament cada 4 anys, s'anuncien, però no tenen pressupost o projectes executius a darrere.

Portem un anys de crisi econòmica que ha fet que la inversió pública hagi disminuït de forma important i això ha tingut un impacte molt gran en inversions d'urbanisme, i en concret, en les relacionades amb la bicicleta. Tot i així, la mobilitat en bici s'ha vist incrementada a les ciutats pel seu baix cost i pel mateix motius a nivell d'oci i esport. En definitiva, hi ha més mobilitat en bicicleta que mai.

A nivell d'urbanisme, ja he dit moltes vegades que el pas definitius que ens queda és millorar les infraestructures ciclistes i donar prioritat a la bici. I en això, continuem suspenent any rere any. A Barcelona, es continuen fent carrils bici estrets, es posa en dubte la necessitat de la segregació i la senyalització i les connexions entre itineraris són molt deficients. A tot això, se li suma el fet de que no hi ha intenció política de donar prioritat a la bici i es continua primant la moto o el cotxe. Ni zones d'aturada avançada per bicicletes, ni semàfors amb verd avançat per bicis, ni itineraris més rectes i curts, ni ona verda semafòrica adaptada a la bici, etc.

De Bellvitge a Vilanova i la Geltrú

Aquest vídeo us proposa una ruta (pensada per a bicicletes de ciclocròs) que travessa el Delta del Llobregat i el massís del Garraf.

Vist aquí.

Les barraques de la Clota

Volta circular a peu per visitar les nombroses barraques de pedra seca que es conserven a la plana de la Clota i sota el cim de les Agulles als termes municipals de Begues i Gavà. Bosc, conreus, vistes del delta del Llobregat conformen un paisatge del qual estic enamorat. Amb tant sols 6 km podem visitar totes les barraques i gaudir d'aquests paisatges. L'excusa per aquesta passejada va ser visitar les 4 barraques de pedra seca restaurades recentment.

Distància i desnivell: 8 km +200 m

Punt d'inici i accés: a la cadena que impedeix el pas de vehicles a la pista que va a la Clota i la Desfeta des de Begues (GR-92-3) i al costat del cementiri de Begues (vegeu mapa).

Descripció: sortim de la cadena que impedeix el pas de vehicles i caminem per la pista amb un bosc a mà esquerra i una gran plana a mà dreta. Agafarem una pista marcada a mà dreta que entre marges de pedra i camps ens durà fins a dues barraques de pedra seca que ja són visibles des d'abans d'agafar aquest camí. Darrere de la segona barraca, a mà esquerra, agafem un nou camí dins el bosc i deixem la pista per on anàvem. Travessarem un prat, creuarem un torrent i continuarem per un camí cap a mà esquerra. El camí es convertirà en una pista i ens durà fins al coll de la Clota.

Vídeo de la travessa en bici del Delta del Llobregat

Moltes gràcies a tots els que em vàreu acompanyar en aquesta petita celebració!

Vegeu:

• Travessem junts el Delta del Llobregat?
• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi

Travessem junts el Delta del Llobregat?

Ja fa 10 anys que escric aquest blog i ho vull celebrar amb vosaltres el pròxim diumenge 11 de maig. Us animeu?

Com ho farem?

• Sortirem a les 10h des de l'estació de Renfe de Castelldefels.
• Arribarem a l'Hospitalet de Llobregat abans de les 14h (amb possibilitat de marxar abans des de l'estació del Prat, agafar transport públic o continuar cap a Barcelona pel carril bici de la Gran Via).
• Apte per a qualsevol tipus de bici.
• Inscripció per saber quants serem enviant un e-mail a biciviciat@gmail.com.

Què farem?

• Entre 30 i 36 km seguint, aproximadament, aquesta ruta Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi
• Farem algunes aturades per conèixer el territori (un petit guiatge ambiental i ciclista!).

I si no podeu venir, no us preocupeu, m'agradaria fer algunes celebracions més, com per exemple una altra sortida ;-)

Municipis metropolitans desconnectats: Viladecans

Avui analitzo les connexions en bicicleta de Viladecans amb els seus municipis veïns.

Cap a Sant Boi

La connexió més recta és per la carretera C-245. En aquest cas, la carretera és força ampla, té normalment voral i té molts cops un lateral també ample. No té carrils bici ni cap tipus de senyalització i trobem alguns punts perillosos com són les incorporacions a l'autopista.

Una altra connexió que es fa necessària és un itinerari paral·lel a la C-245 i a l'autopista, entre les dues vies. Caldria connectar els barris de Vilamarina (estació Renfe) i d'en Sales amb el polígon de Salines (Alcampo) connectant tots els polígons d'entremig.

Cap a Gavà

Només cal que mireu el que comentava parlant de Gavà.

La connexió amb el Prat no està senyalitzada

Cap al Prat

En vaig parlar quan analitzava el Prat. També hi ha l'opció de la carretera de B-204 que ens pot dur cap al polígon Mas Blau, però que no té cap facilitat per les bicicletes i no té voral.

Cap a Sant Climent

La carretera que comunica amb Sant Climent té prou amplada per encabir un voral ciclista senyalitzat que faci de carril bici. La distància és aproximadament de 1,5km. El carril bici de la riera de Sant Climent que ens porta del centre fins aquesta carretera és molt poc recte i no està ben senyalitzat.

Municipis metropolitans desconnectats: Gavà

Segueixo aquesta sèrie d'anàlisis sobre les connexions en bicicleta entre els municipis del Baix Llobregat sud parlant de Gavà.

De Gavà a Gavà Mar

El centre del municipi i la barriada al costat de la platja estan separats per una zona industrial, una autopista, una zona agrícola i l'autovia. Hi ha un carril bici que comunica ambdues zones residencials, però no acaba d'arribar al centre i això és una gran mancança (vegeu foto i plànol).

Cap a Viladecans

La connexió entre els dos municipis més fàcil és la es faria per l'antiga carretera C-245, però aquesta no té carril bici ni mesures que facilitin la circulació en bici.

Una altra connexió amb Viladecans es produeix per la carretera B-210 (la carretera dels desballestadors, que crec que també és l'antic camí de València). No hi ha carril bici i no hi ha voral.

Municipis metropolitans desconnectats: Castelldefels

Continuem l'anàlisi de la connectivitat en bicicleta d'alguns municipis metropolitans del Baix Llobregat Sud. Analitzem com podem anar des de Castelldefels als municipis veïns en bicicleta.

Cap a Gavà

Cap al centre de Gavà la connexió més recta és per l'avinguda Constitució (vegeu foto) que després es converteix en carretera (C-245). El carril bici d'aquesta avinguda desapareix i en el tram 1'5 km on es converteix en carretera el voral és justet. A més, en ser un tram interurbà, la normativa obliga a usar el casc, un impediment més.

Cap al barri de la Sentiu de Gavà i cap a Gavà centre també hi podem anar per la carretera de la Sentiu que podem agafar al costat del castell. No té vorals i comença amb una mica de pujada, però en general, té poc trànsit. Un cop a la zona de la Sentiu, hi ha camins forestals paral·lels a la carretera que també podem usar.

Cap a Gavà Mar

Pel litoral el tema està força millor. Els passejos marítims de Castelldefels i Gavà estan connectats. El carril bici del passeig marítim de Castelldefels va ser eliminat pel govern actual, però ara es permet la circulació pel passeig. L'inconvenient és que en algunes franges horàries la presència de vianants és molt alta i que quan no ho és també cal disminuir la velocitat perquè els vianants tendeixen a creuar el passeig en molts punts.

Cap a les Botigues de Sitges

La zona de Port Ginesta és terme municipal de Sitges i és la barriada de les Botigues que  inclou el port i també la urbanització de Ratpenat. Ni la carretera C-245 ni el passeig marítim tenen cap infraestructura ciclista. El passeig marítim al terme de Castelldefels en aquest sector té una prohibició horària per l'ús de la bici i és estret (vegeu foto). Ja en el terme de Sitges, el passeig és estret.


Conclusions

La connexió amb Gavà centre no és fàcil i el tram de carretera interurbana desincentiva molts ciclistes. Caldria, com a primer pas, habilitar i senyalitzar vorals ciclistes i un itinerari ciclista continuat.

Al litoral, el carril bici bidireccional sobre la calçada adossat al passeig que hi havia era una de les millors solucions possibles i caldria haver-lo prolongat fins al terme de Sitges. Caldria recuperar aquell projecte.

Articles relacionats:

• Municipis metropolitans desconnectats: el Prat de Llobregat
• Un Parc Agrari aïllat i municipis desconnectats
• El Prat i l'Aeroport més ben connectats en bicicle...
• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi 

Municipis metropolitans desconnectats: el Prat de Llobregat

Analitzem com podem anar en bicicleta des del Prat de Llobregat als municipis veïns més propers.

Cap a Viladecans

S'ha de fer seguint aquesta ruta i travessant el parc agrari. Segurament, és una de les connexions més rectes que trobarem tot i que no ho sigui del tot. El ferm és asfaltat casi en tot moment, però trobarem forces forats.

Cap a Sant Boi

No hi ha una ruta recta que travessi la C-31, la C-32 i el Parc Agrari, per tant, haurem de triar entre la ruta anterior i anar cap al centre comercial Alcampo o bé anar a Sant Boi remuntant el riu Llobregat.

Cap a Cornellà

No hi ha ruta recta i s'ha de fer anant al riu Llobregat i remuntant-lo fins a la passarel·la de Cornellà.

Cap a l'Hospitalet

Plànol de carrils bici i bicicarrers. Aj. El Prat

La ruta no és excessivament recta, cal remuntar el riu fins al pont de l'autovia C-31, creuar-lo per sota, i creuar el riu per un pas estret.

Cap a Barcelona

Seguirem la ruta de l'Hospitalet i continuarem per la Gran Via (haurem de fer algunes voltes) o creuem el pont de Mercabarna i circulem com un cotxe.

Cap a l'aeroport

La ruta no és excessivament recta, vegeu: El Prat i l'Aeroport més ben connectats en bicicleta

Conclusions

Caldria almenys fer dues connexions: facilitar el pas pel pont de l'autovia C-31 cap a l'Hospitalet i Barcelona i connectar el centre amb el Prat nord i el parc agrari fent passos que creuïn la C-31 i la C-32.

L'actuació més urgent i fàcil és millorar el pas de bicicletes pel pont de l'autovia C-31 damunt del Llobregat. A la llarga, caldria fer un nou pont o passarel·la.

D'altra banda, caldria poder travessar la C-31 i la C-32 des del centre del Prat per poder anar cap a Sant Boi o Cornellà travessant el parc agrari.

Un Parc Agrari aïllat i municipis desconnectats

Ara es torna a dir que cal crear carrils bici que connectin els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, és evident.

Com a exemple, he triat una zona no urbana, que d'estar ben connectada, milloraria el ciclisme urbà i el ciclisme d'oci. Com veieu, he creat un petit mapa d'una part del Parc Agrari del Baix Llobregat situada entre Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet, el Prat i Viladecans. És on volien fer l'Eurovegas.

En taronja he delimitat dues zones del parc agrari i amb un puntets he marcat diversos passos que permeten comunicar els municipis amb el parc agrari i el riu Llobregat. Com veieu, les nombroses carreteres, vies de tren i el propi riu fan de fronteres infranquejables. El Parc Agrari està fragmentat en diversos trossos (aquí en veiem dos), però a la vegada està molt aïllat de les zones urbanes veïnes.

La línia verda és el track de la Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi. Com veieu és impossible travessar el parc agrari de forma recta i per tant cal fer una gran volta. Així doncs, moltes connexions entre municipis propers es dificulten perquè la construcció d'infraestructures no ha previst el pas de les bicicletes o dels vianants.

Aquesta situació es repeteix arreu de l'àrea metropolitana, també passa en zones urbanitzades on polígons industrials i carreteres fan de frontera a l'ús de la bicicleta o al caminar.

En els propers dies, m'agradaria comentar i posar exemples dels problemes de connexió en bicicleta entre diverses ciutats del Baix Llobregat, però en aquest mapa ja us podeu fer una idea que les coses actualment, no són fàcils.

Presentació sobre rodes del llibre "Cicloturisme tranquil per Catalunya"

Una pedalada des de les Corts fins al Delta del Llobregat va servir per presentar el llibre de cicloturisme tranquil de Rafael Vallbona. Us ho resumeixo en aquest petit muntatge:

Vegeu la crònica del propi Rafael Vallbona: Presentat, a cop de pedal pel delta del Llobregat, el llibre 'Cicloturisme tranquil per Catalunya'

Si voleu conèixer una mica més el Delta del Llobregat, podeu donar un cop d'ull a aquestes ressenyes:

• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castellefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi
• Camí verd del Llobregat:
• En bici a les platges del delta del Llobregat