Volta per la pedra seca de Rellinars

Passejada a peu pels voltats de Rellinars visitant un munt de barraques de Pedra Seca i unes quantes fonts. Correspon a l'itinerari SL-C 57 "La pedra seca" del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i com a tal, està senyalitzat.

Distància i desnivell: 6 km +180 m sense dificultats.

Descripció:

Sortim de l'Església de Rellinars (de Sant Pere i Sant Fermí) situada al afores del poble, havent de creuar la riera de Rellinars. Ens dirigim cap al nord i agafem la pista asfaltada de l'esquerra i deixem a la dreta una pista de terra per on tornarem després. Passem entre els masos de Ferreres i el del Gibert de Baix i per sota de l'ermita de Sant Felip Neri (primera foto). En la següent corba, deixem l'asfalt i agafem a la dreta una pista de terra que remunta la riera de l'Esbarzer.

Can Gibert de Dalt

Deixarem a esquerra i dreta alguna pista i algun camí i continuarem sempre prop de la riera o fins i tot per dins del lli de la riera. Trobarem la font de l'Esbarzer i després si anem atens ja veurem les primeres barraques de pedra seca de planta circular. La de Pere Barqué està senyalitzada, com altres que trobarem pel camí. En una corba tancada, deixarem la pista que s'endinsa en un torrent (torrent de la Font del Bosc) i agafarem la pista de mà dreta (que va cap al torrent de Casajoana). Poc després trobarem el indicador per pujar fins al Casot (les restes d'una construcció). I més endavant, vindrà un nou desviament per anar a la font del Càntir, situada dins una balma on un càntir ha estat encastat al sostre de manera que l'aigua hi raja.

Font del Càntir i Casajoana

Continuarem pel torrent principal i trobarem un parell de barraques, la segona serà la de Casajoana, més gran que les anteriors i de planta quadrada. Passada aquesta barraca pujarem fins al mas de Casajoana on hi ha una petita font i safareig. A partir d'aquest punt, comença la baixada per una vall diferent (el torrent de la Font d'en Sala). Ens mantindrem sempre en la pista més marcada fins arribar al fons d'aquesta nova vall i al camí d'accés del mas de Can Gibert de Dalt que abans hem vist per l'altre cantó.

Quin mitjà de transport és el més saludable?

Com afecta la contaminació a les persones que utilitzen diversos mitjans de transport? Diversos estudis han anat posant de manifest, que al contrari del que sovint es pensa, en bici es respira menys contaminació que en cotxe.

Aquest cop és un estudi de Healthyair.og en el que s'ha mesurat amb equip portàtil, l'aire aspirat per 4 persones que feien la mateixa ruta per Londres a la mateixa hora amb els mitjans següents: un cotxe, un bus, a peu i en bici.

A la vegada, 2 persones més, feien en bici i a peu, una ruta alternativa més tranquil·la entre els mateixos punts d'inici i fi.

Els resultats

• El conductor de cotxe va ser el que significativament més contaminació va respirar i això que el temps del trajecte va ser relativament curt (va arribar després que les bicis).
• El viatger de l'autobús va ser el segon més exposat a la contaminació. Tot i que bastant menys que el conductor del cotxe i tot i trigar uns 10 minuts més.
• El vianant que va seguir la mateixa ruta, va trigar el doble que el cotxe, però va absorbir la mitat de contaminació que el conductor.
• El ciclista que circulava per la calçada per la mateixa ruta que el conductor, va arribar 13 minuts abans que el cotxe, havent absorbit 1/8a part de la contaminació del conductor del cotxe.
• El vianant i el ciclista que van agafar la ruta alternativa (sense tant de trànsit), van inhalar un terç i un 30% menys que el seus col·legues, respectivament.

Camins del desig

Rambla del Celler, St Cugat (Foto d'Ernest Vidal)

Avinguda Diagonal a Zona Universitària

Les línies o els camins del desig són els camins que es creen com a conseqüència del pas de les persones (normalment a peu o en bici). Habitualment, aquests camins són dreceres (els camins més ràpids) entre dos punts. Quan aquestes dreceres es realitzen sobre una superfície tova, el seu ús és molt visible.

En bicicleta, sovint el camins del desig es visualitzen quan els ciclistes abandonen el carril bici perquè el seu traçat no és prou útil (recte) o prioritari (semàfors, etc). Malauradament, això passa sovint a casa nostra i no em cansaré de reivindicar itineraris ciclistes ben connectats, rectes, de qualitat i amb prioritat respecte als vehicles de motor.

Sovint em queixo que als vianants i a les bicicletes se'ns fa donar voltes innecessàries. Són dissenys que aplicats al cotxe provocarien dimissions immediates, però que per a altres mitjans de transport no passa res. Les excuses per aquestes solucions urbanístiques són diverses i pintoresques: una suposada seguretat, que el disseny és més bonic o agradable, la fluïdesa del trànsit (de la resta de trànsit), etc.

Hospital de Bellvitge

Dins la mobilitat i l'urbanisme, també trobem tècnics que tenen en compte els camins del desig i els consoliden com a camins. Fins i tot, diuen que en alguns països nòrdics, aprofiten les nevades, per veure per on trepitja la gent.

Els 3 Regnes en BTT

Voleu conèixer en BTT el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, el dels Ports i la comarca del Matarranya? Els 3 Regnes en BTT és una ruta per etapes que us permet fer un tast en 2 o 3 dies d'aquests fantàstics paisatges de muntanya.

Hi ha modalitat de 2 i 3 etapes, sempre amb uns 58-67 km i un desnivell positiu de 1.550-2.200 metres per etapa.

I si us agrada la zona (que us agradarà), hi podeu tornar a peu (o corrent) fent la ruta germana els 7 pobles o provant alguna de les rutes que tinc ressenyades al blog per aquesta zona!

Vídeo de la 7Pobles - 3Regnes que il·lustra alguns dels paisatges que us trobareu:

Augment de les bicicletes de càrrega a Barcelona

Se'n veuen més, són més fàcils d'adquirir, el seu preu és més assequible i són pràctiques si tens on desar-les. Aquestes són les claus de l'augment de les bicicletes de càrrega que se suma a l'augment de la bicicleta en general. I si la nostra bicicleta no és de càrrega, sempre hi podem fer adaptacions o li podem afegir un remolc. Aquí en teniu un petit recull fotogràfic:

CAT700: de la Val d’Aran al Delta de l’Ebre en 5 dies o menys

CAT700 és una prova ciclista fora d’asfalt, de llarga distància, no competitiva, amb caràcter d’autosuficiència i non-stop. Així doncs, es tracta de recórrer els 622 km entre la Val d'Aran i el Delta de l'Ebre en un màxim de 5 dies i sense ajuda externa.

Fent una ullada a l'itinerari i la galeria de fotos, ja es veu que la prova comença i acaba amb alguns dels millors paisatges de les nostres muntanyes: surt de la vall d'Aran per la vall de Montgarri i arriba al Delta de l'Ebre després d'haver travessat els Ports.

La setmana vinent teniu un parell de cites per conèixer la prova amb més detall:

• Dimarts 17, 19:30h a Sant Cugat - Club Muntanyenc de Sant Cugat
• Dijous  19, 20:30h a Barcelona - Espai Bici

Actualització 5/3/2014:

CAT400: D'Àger al Delta de l'Ebre en 4 dies

La CAT400 és la germana petitat de la CAT700, són 390 km i 7.000 m de desnivell positiu amb la mateixa filosofia que la CAT700, però molt més assequible.

Oclot: el primer servei de paqueteria ecològica de la Garrotxa

Oclot és un nou servei de missatgeria i paqueteria ecològica que dóna servei a Olot i rodalies, des Sant Esteve d’en Bas fins a Sant Joan les Fonts.

Realitza els serveis amb bicicletes convencionals o de càrrega com la que veieu a la fotografia, una Bullit, que permet transportar fins a 70 o 80 kg de pes.

Veig que per les zones de repartiment, fa ús de la Via Verda del Carrilet, i penso en alguns trams que deuen ser molt agraïts de fer si el temps acompanya!

Reportatge a elgarrotxí.cat 20/1/2015:

El passeig de la riera de Vallforners

Des del poble de Cànoves, podem remuntar els curs de la riera fins a l'embassament de Vallforners. És un camí ombrívol, ben marcat i habilitat els últims anys, que creua diverses vegades la riera i passa per les restes del castell de Cànoves.

Distància: 3,7 km +200 m (només anada).

Punt de sortida: Cànoves (Vallès Oriental)

Descripció:

Sortim de l'església de Cànoves pel carrer de Vallforners i aviat (150 m) trobem a la dreta un camí senyalitzat que baixa cap a la riera. El camí travessa la riera diverses vegades i en algun cas s'allunya agafant una pista. Pujarem fins a les restes del Castell de Cànoves i passarem pel costat d'una casa (sembla que ens hi fiquem dins). Continuarem per una pista i després passarem per un aparcament (on es paga els caps de setmana quan la circulació per la vall està restringida). El camí creua finalment la pista principal de la vall i continua pel seu costat per després allunyar-s'hi i no tornar fins a un nou aparcament situat al peu de l'embassament. Una curta, però intensa pujada per la pista ens portarà fins a la presa (50 metres de desnivell en 300 metres).

Baròmetre de la Bicicleta 2014

S'ha publicat una nova edició del Baròmetre de la Bicicleta de Catalunya. L'última era de 2012. Les dades que s'han donat a conèixer avui són molt menys extenses que les versions anteriors, però repeteix preguntes i ens permet comparar una mica. Veurem en els propers dies, si es donen a conèixer més dades. Comentar només, que la població de l'enquesta ha augmentat significativament dels 400 als 600 enquestats.

En general, i tenint en compte el marge d'error, l'enquesta mostra un estancament.

Què millora? Doncs creixen els enquestats a favor de la promoció de la bicicleta, ja sigui perquè creuen que l'administració hauria de fomentar la bicicleta (92,3%, creix 4 punts), o perquè creuen que s'haurien de reservar espais al transport públic (86,2%, creix 7 punts).

Pel que fa a la resta d'aspectes, tot sembla igual i us emplaço a mirar el baròmetre de la bicicleta 2012.

El carrer Calàbria de Barcelona com a exemple

Circulant pel carril bici del carrer Calàbria t'emportes un bon resum dels problemes més actuals de la bicicleta a Barcelona. Estem parlant d'un carril situat a la calçada i sense separadors físics del trànsit. Jo hi vaig trobar aquests problemes:

1. El carril bici és bidireccional. Això per si sol no és pràctic per enllaçar amb altres itineraris
2. El carril bici és estret i no deixa distància de seguretat amb la vorada.
3. El carril bici no està segregat de la resta de carrils.
4. Hi ha semàfors per a bicicletes, però si véns de l'avinguda Mistral, pot ser que t'incorporis per davant del semàfor i no sàpigues si pots creuar o no.
5. La connexió amb el carril bici del carrer Parlament sembla acabada de fer, però no hi ha senyalització de com fer-ho ni senyalització d'obres (suposo que forma part de les obres del Paral·lel). Passa el mateix amb la connexió amb Paral·lel.
6. Els cotxes s'aturen damunt del carril bici i llavors si va vas en sentit descendent has de circular en contra-direcció.
7. Hi ha semàfors de bicicletes com el de la foto que tot i estar en vermell, el verd també està il·luminat i a primera vista poden enganyar.
8. La sincronització semafòrica no està adaptada per donar prioritat a la bicicleta.

Com estem i que podem esperar pel 2015

Toca fer un mica de balanç de com està la mobilitat en bicicleta a Catalunya i que podem esperar de l'any que comença. Aquest 2015, vindrà marcat per les eleccions municipals del maig i les altres dues que vindran a continuació. Molts Ajuntaments i altres institucions es reserven certes obres significatives pel final del mandat ja sigui per electoralisme o perquè hi ha projectes que triguen en poder-se portar a terme. Altres projectes, surten cíclicament cada 4 anys, s'anuncien, però no tenen pressupost o projectes executius a darrere.

Portem un anys de crisi econòmica que ha fet que la inversió pública hagi disminuït de forma important i això ha tingut un impacte molt gran en inversions d'urbanisme, i en concret, en les relacionades amb la bicicleta. Tot i així, la mobilitat en bici s'ha vist incrementada a les ciutats pel seu baix cost i pel mateix motius a nivell d'oci i esport. En definitiva, hi ha més mobilitat en bicicleta que mai.

A nivell d'urbanisme, ja he dit moltes vegades que el pas definitius que ens queda és millorar les infraestructures ciclistes i donar prioritat a la bici. I en això, continuem suspenent any rere any. A Barcelona, es continuen fent carrils bici estrets, es posa en dubte la necessitat de la segregació i la senyalització i les connexions entre itineraris són molt deficients. A tot això, se li suma el fet de que no hi ha intenció política de donar prioritat a la bici i es continua primant la moto o el cotxe. Ni zones d'aturada avançada per bicicletes, ni semàfors amb verd avançat per bicis, ni itineraris més rectes i curts, ni ona verda semafòrica adaptada a la bici, etc.

Pels voltants del Boixar

Mas de l'Hostalet

El poble de Coratxà des del tossal Gros

El Caro i la plataforma Castor des del tossal Gros

Circuit a peu pels voltants del poble del Boixar a la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat - els Ports) aprofitant dos senders marcats que passen pel poble i van cap al veí poble de Fredes: anirem pel PR-CV-75-12 i tornarem pel GR-7. El tram del Tossal Gros és el més recompensant per les vistes i els boscos que travessa.

Distància i desnivell: 7 km +320 m

Accés: per la carretera CV-105 des de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà.

Descripció: sortim del Boixar per la carretera en direcció al poble veí de Coratxà (ho podem fer pujant a l'església i baixant pel nord-oest del nucli urbà fins a la carretera). A mà dreta trobarem un camí senyalitzat amb les marques de PR que baixa cap al fons de la vall. Travessarem el riu de la Canal i pujarem pel vessant contrari en direcció al tossal Gros, però als pocs metres girarem cap a l'esquerra deixant altres camins.
Haurem de mantenir altura i després baixar al fons del barranc del Clot per ascendir pel vessant contrari i pujar entre boscos fins a sortir a la carretera. Podem seguir els senyals del PR i creuar la carretera o escurçar agafant la carretera i seguint-la amunt uns metres fins a trobar la pista que puja al tossal.

Arrenca el bicing elèctric

El Bicing elèctric ha engegat amb una prova pilot de 23 estacions, 150 bicicletes i 1.500 usuaris del Bicing convencional que hi tindran accés de forma gratuïta fins a finals de gener. 

Hi ha molts factors a analitzar, intentaré desgranar-ne uns quants.

Cotxe elèctric versus bicicleta elèctrica

No em puc estar de comparar-ho amb el cotxe elèctric. Les estacions de recàrrega de cotxes elèctrics estan casi sempre buides. Si hi ha invertit molt diner públic i no hi ha resultats. En canvi, auguro cert èxit a la bicicleta elèctric i la inversió és molt més baixa. I és que aquesta és la tendència que hi ha a tota Europa amb els vehicles elèctrics: es venen moltes bicis i pocs cotxes.

Tot això hauria de fer reflexionar els nostres polítics, potser caldria invertir molt més en les infraestructures per la bicicleta!

La bicicleta

La bicicleta elèctrica del Bicing és bastant convencional en prestacions, segurament l'única cosa que sorprèn, és que la seva autonomia sigui tant baixa, només 40 km, però pel que diuen els que les han provat, l'assistència elèctrica és bastant potent, tant a l'arrencar, com en marxa, llavors s'entén que el consum sigui elevat i l'autonomia sigui baixa. No és un problema, si la bicicleta té temps de recarregar-se i el sistema promou la rotació de bicicletes.

Trobo encertada la limitació a 20 km/h de la velocitat màxima (recordeu que la normativa obliga a tallar l'assistència en arribar als 25 km/h). Les infraestructures ciclistes de Barcelona no permeten velocitats elevades i tampoc és convenient per a usuaris esporàdics no acostumats a l'assistència elèctrica. De fet, els primers usuaris ja han dit que els 20 km/h semblen molt més.

BICI-VICI NENS: infants, bicicletes, muntanya, mobilitat, salut...

Aquesta és una guia de tota la informació que vaig publicant al blog sobre nens i pares. 

Si voleu veure tot el que he publicat sobre aquesta temàtica, només cal que cliqueu a l'etiqueta nens.

Els imprescindibles:

1. Portar nens petits en bicicleta
2. Quines distàncies fan els nens?
3. Com tenir fills i no deixar de fer esport

4 accidents reals i 4 més que no van arribar a passar

Avui us descric 8 possibles accidents que us poden passar sent vosaltres el ciclista o la part contrària. Tots són situacions reals: els 4 primers van acabar en accident i els 4 següents es van poder evitar.

1. Un cotxe que surt d'un aparcament privat travessant la vorera col·lisiona amb un ciclista que circula per una vorera de 5 metres d'amplada i 3 metres lliures (segons ordenança).
2. Un ciclista es salta un semàfor de l'eixample i espera en una posició avançada. Un cotxe surt de l'aparcament del xamfrà fent marxa enrere i col·lisiona amb ell.
3. Un ciclista circula per una vorera i en una cantonada envesteix un vianant
4. Un ciclista circula per la calçada arrambat a la dreta. Un autocar l'avança i el tanca. El ciclista acaba tocant la vorera i cau.

Travessa del sistema ibèric en BTT: Alforges i pedals, l'origen de tot plegat.

Ens arriba un nou documental de l'última aventura d'en Joan Borràs, aquest cop la travessa del potser poc conegut sistema ibèric:

Una apassionant pel·lícula de la tercera travessia en BTT de Joan Borràs Farran, aquest cop creuant tot el sistema Ibèric durant 16 dies, i on a través de la bicicleta reflexiona sobre quines són les raons que l'empenyen a pedalar, des de quan i gràcies a qui.

Vegeu també:

• Entre 2 mars: de Llançà a Ondarribia en BTT
• Cantàbrica, BTT amb alforges 

De Viladrau a l'Ermita de l'Erola

Passeig a peu seguint el sender PR-C-205 des de Viladrau i endinsant-se suaument pel Montseny fins a l'ermita de l'Erola. Travessarem rierols, boscos caducifolis i perennes... Vegeu-ho vosaltres mateixos:

Dificultat: 7 km, +200 m, camins i senders ben senyalitzats (seguim el PR-C-205).

Accés: sortim des de Viladrau a la rotonda entre el passeig del Montseny i el carrer Gerau de Liost. Si hi arribeu per la GI-520, agafeu el trencall del camp de futbol.

De Bellvitge a Vilanova i la Geltrú

Aquest vídeo us proposa una ruta (pensada per a bicicletes de ciclocròs) que travessa el Delta del Llobregat i el massís del Garraf.

Vist aquí.

De l'ermita de Sant Elies al turó de Samon al Montseny

Ermita de Sant Elies (989 m)

Al vessant sud del Montseny, als termes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor neix un sender, el PR-C 139, que ens porta fins al pla de la Calma passant pels 2 cims emblemàtics d'aquesta zona, el turó de Samon i el Sui. Us proposo fer a peu el tram entre l'ermita de Sant Elies i el turó de Samon.

Distància, desnivell i dificultat: 7 km, +410 m, sense dificultats.

Accés: des de Sant Pere de Vilamajor surt una pista forestal que ens porta fins a Sant Elies. Cal seguir les indicacions. Amb turismes cal anar en compte, però s'hi puja. També hi ha l'opció d'arribar-hi des de Sant Esteve de Palautordera fent menys pista forestal i més asfalt.

Descripció:

Darrera de l'ermita de Sant Elies neix un sender que descendeix per dins del bosc fins a un coll (collet de Sant Elies) on trobem una pista. L'agafarem i anirem cap a l'esquerra. En una cruïlla de pistes al costat d'una bassa d'aigua, agafarem la pista que puja a la dreta. Més amunt, trobarem un altre cruïlla i girarem altre cop a la dreta. Pujarem fins al turó de la Cova, on deixarem la pista per pujar per un sender que neix a la nostra esquerra i careneja.

Un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta

Poques vegades ens pregunten què volem i diumenge tenim l'oportunitat de donar la nostra opinió sobre el nostre futur. Potser no serà de la manera que esperàvem, però no deixa de ser una oportunitat perquè la nostra opinió consti i es pugui comptar. Si som molts, serà un pas definitiu.

I en aquest nou país, vull un nova manera de fer que em permeti expressar la meva opinió més sovint. Vull que se'm pregunti, vull tenir l'opció de decidir sempre. I això, i tantes altres coses, serà més fàcil d'aconseguir en país petit on el nostre govern jugui a favor nostre i no en contra.

Ja fa 10 anys que parlo de mobilitat sostenible en aquest blog i sempre he acabat veient que el govern espanyol ha estat un impediment pels canvis en la mobilitat, alguns exemple ràpids que em vénen al cap són: la lentitud i la decepció de la reforma de la normativa obsoleta de trànsit, l'ofegament econòmic en inversions que pateix Catalunya, el finançament dels Ajuntaments, els despropòsits en les infraestructures ferroviàries de rodalies i d'alta velocitat, els peatges, la xarxa de metro, els ajuts insostenibles a la renovació de cotxes, la manca de lideratge per atacar els problemes de contaminació i salut, etc.

No m'allargo en cadascun del temes, si voleu pregunteu. També hi ha molts despropòsits a les institucions catalanes, hi tant, però aquest que he comentat depenien principalment del govern espanyol.

Vull un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta i que faci moltes més coses i crec que serà més fàcil sí que aquest país és una Catalunya independent. Per això, diumenge intentaré fer sentit la meva veu un cop més, i et proposo que tu també donis la teva opinió sigui la que sigui. Si ho fem, tots aconseguirem una societat més justa, més democràtica. Fins diumenge!

Cicloturisme pel sud-oest d'Anglaterra i Cornualla amb bicicleta inclinada

Vist aquí.

Consells de ciclistes urbans "experimentats"

Anar per la dreta del carril és molt insegur!

Un dia parlant amb uns amics (ciclistes urbans) li explicàvem a un "no-ciclista" diversos aspectes de la circulació en bici i vaig veure que teníem cert consens en diversos aspectes pràctics de la circulació urbana en bicicleta. En faig un breu recull perquè pugui ajudar o orientar a nous ciclistes, però em limito als temes que van sortir.

De com circular

• Pel mig del carril
• Cedint sempre el pas als vianants
• Sense saltar-se semàfors en vermell a excepció dels de vianants un cop has cedit el pas als vianants o en rotondes per fer-les sense cotxes.
• Circulem sempre amb 4 ulls!

Altres

• Disposem d'almenys de 2 guants: uns d'entretemps i uns d'hivern.
• Prescindim del casc a la ciutat per qüestions pràctiques, perquè el risc de caiguda és baix, però en canvi el fem servir sempre amb la BTT on el perill d'una caiguda és més present.

Bar amb terrassa i ganxos per penjar bicicletes

És sabut que els ciclistes preferim les terrasses dels bars on podem tenir la nostra bicicleta més o menys a prop  o a la vista.

El bar Vilamajor de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) té uns ganxos per poder-hi aparcar les bicicletes ordenadament.

Pel que he vist, als caps de setmana, el poble té una forta presència de ciclistes de carretera i muntanya que aprofiten la situació privilegiada del municipi a la falda del Montseny. Intueixo que els bars del poble competeixen per captar aquests clients que necessiten ingerir forces calories i que per tant són un bon negoci!

Anar en bici millora la qualitat de vida de les persones: 6 estudis

Aquest estiu feia broma tot comentant un estudi que deia que els ciclistes urbans tenien una vida sexual millor, però és que cada cop hi ha més estudis que relacionen l'activitat física amb una millor qualitat de vida des de molts punts de vista.

Fa temps que sabem que els estudiants i treballadors que van en bici rendeixen més que els que ho fan de forma més sedentària, però en els últims mesos ens han arribat un munt d'estudis nous que confirmen els beneficis de l'activitat física en els desplaçaments quotidians.

Caminar o anar en bicicleta a la feina millora el benestar

• Walking or cycling to work 'improves well-being'
• Estudi

Els ciclistes urbans ho fan millor. 4 de cada 10 diuen que la seva vida sexual ha millorat segons un estudi

• Cycle commuters do it better — 4 in 10 say their sex lives have improved, survey finds

La recerca valida la teoria de que l'activitat física millora l'activitat cerebral (nens en edat escolar)

• Research validates theory physical activity can mean improved brain power

Les coses que no t'expliquen sobre anar en bici o el que et costarà de veritat

Pantalons estripats

Anar en bici és magnífic i poder-hi anar cada dia quan vas a treballar és la millor forma de començar el dia i si a més, pots gaudir d'un recorregut sense massa cotxes o que travessi algun parc o zona no urbana, llavors l'experiència és insuperable. A tot això, s'hi sumen molts altres avantatges que des d'aquest blog m'he fet un fart de repetir: molt saludable, econòmic, ràpid i bo, no solament per nosaltres, sinó que és bo per la societat.

Avui però, toca parlar d'alguns inconvenients i de com afrontar-los.

La bicicleta sí que consumeix energia

Pasta en forma de bici

Deixa't de Watts o Joules, en bicicleta l'energia es mesura en calories! La bici fa venir gana i per tant menjaràs més, per tant, és un bon moment per cuidar-te una mica i menjar de forma més saludable. Si no et cuides i menges qualsevol cosa, potser enlloc d'aprimar-te, t'engreixaràs.

Els pantalons es trenquen

En bicicleta la roba dura menys, especialment els pantalons. I tot i que en bicicleta es pot portar qualsevol tipus de roba, el fet d'anar en bici, crec que fa que triïs un tipus de roba o una altra segons la seva comoditat també damunt de la bici.

Despentinar-se

L'aire i la velocitat de la bici farà que ens despentinem més fàcilment si el nostre cabell té tendència a fer-ho. Farem bé de no sortir de casa amb el cabell moll. Cadascú ho haurà d'experimentar: recollir-se el cabell llarg, fer-se unes cuetes, posar-se un mocador, usar una barret a l'hivern...

Si fem servir casc, doncs encara tenim més risc de despentinar-nos, però depèn dels cascos. Jo en tenia un que el seus forats de ventilació m'esculpia un ondulat difícil de treure, el que faig servir ara per fer esport pràcticament no em despentina.

Suar

Si anem massa ràpid suarem. No hi ha més. A l'estiu, si anem a poc a poc, no suarem més del que ho faríem a peu. Eviteu també portar motxilles i bosses que impedeixin una bona transpiració del vostre cos. La resta de l'any, les cremalleres i treure's roba us ajudaran a trobar el màxim confort.

El manteniment

Anar en bici ja veieu que no surt gratis del tot. Si ho volem comptar bé, hauríem de parlar també de l'amortització del cost de la bici, de les reparacions i el manteniment que hi fem i de tots els accessori que adquirim. Fent càlculs, surt bastant més econòmic que anar en transport públic per Barcelona amb un T-10 d'una zona.

Lladres i registres de bicicletes

Portant una bici sense rodes al metro

L'única manera d'enxampar un lladre de bicicletes és in fraganti. Un cop el robatori es produeix, si no ets el propietari de la bici, no pots saber si una persona que porta una bici és un lladre per molt sospitós que sembli.

En aquestes fotos, veiem una persona que porta una bici sense rodes al metro o una altra que carrega una bici en una moto. Lladres de bicicletes?

A la policia li passa el mateix que a nosaltres, com a molt podria aturar aquestes persones i identificar-les i registrar la bici que porten per si hi ha alguna denúncia a posteriori. Per tot això, faria falta un protocol.

Novetats al Bicibox

Des de que es van fer canvis per redreçar el funcionament del Bicibox (fer-lo gratuït per un temps indeterminat i augmentar el temps màxim d'estacionament), el seu ús ha augmentat i es veu a simple vista observant els aparcaments.

Ara per primera vegada, s'han publicat dades d'ús, uns 3.000 estacionaments a la setmana.

També, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, s'han anunciat nous canvis:

• S'instal·laran 20 nous mòduls d'aparcaments amb un disseny millorat amb l'experiència. Els nous mòduls podran tenir càmeres de seguretat o permetran la reserva de places (una característica que estava en el plec de condicions i que teòricament els mòduls antics també han de permetre).
• S'ha posat en marxa una App per a mòbils (Android i iOS) per poder trobar estacions, veure'n l'ocupació o transmetre incidències.

També aprofitant la infraestructura de Bicibox, l'AMB ja fa mesos que impulsa un parell d'iniciatives:

• una promoció de bicicletes elèctriques amb un descompte de 250€
• una guia de la bicicleta, la primera que conté plànols de carrils bici de tots els municipis metropolitans adherits a la xarxa Bicibox (vegeu).

Setmana de la Mobilitat 2014

Suposo que no sóc l'únic que està ja una mica cansat de la Setmana de la Mobilitat i del ja poc celebrat Dia Sense Cotxes. El motiu del meu cansament és la sensació que moltes administracions catalanes celebren la Setmana de la Mobilitat perquè toca i després tot queda igual.

Una acció molt pedagògica que aquí s'ha fet poc

En un moment on alguns moviments que van de baix a dalt aconsegueixen sacsejar algunes coses que semblaven inamovibles en la nostra societat, una setmana molt institucionalitzada com la de la mobilitat, en general, no em convenç.

Quins actes es fan i quin resultat tenen?

Potser aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer quan ens plantegem organitzar una Setmana de la Mobilitat. A continuació analitzo algunes de les activitats més habituals i el resultat que tenen per la mobilitat.

Les operacions Ring-Ring són un clàssic que
funciona i té diverses variants interessants.

• Les pedalades urbanes són una oportunitat per molts ciutadans d'atrevir-se a fer servir la bici per un dia i conèixer millor les ciutats. També moltes famílies aprofiten per anar amb els seu fills aprofitant la "seguretat" dels talls de trànsit. Els desplaçaments fins al punt de sortida i/o arribada també visualitzen un trànsit ciclista i obliguen als participants a circular per la seva ciutat. Personalment, sempre les he trobat molt avorrides!
• Les pedalades no urbanes tenen segurament part dels avantatges de les urbanes, però afegeixen el component d'un paisatge més gratificant o la possibilitat de visitar punts d'interès.
• A les caminades, no els hi acabo de veure massa la relació amb la promoció de la mobilitat sostenible i les urbanes les trobo horribles!
• Les curses de transport les trobo molt interessants i educatives, però el problema que tenen és que costa que la seva realització o els seus resultats tinguin la repercussió necessària. S'han provat diverses variants, potser fer gimcanes pot incentivar la participació.
• Les xerrades, jornades, seminaris i passis de documentals no funcionen com a eina de promoció de la mobilitat sostenible i molts cops són massa tècniques o massa genèriques.
• Les operacions Ring-Ring, BiciEsmorzars o similars, són una activitat que acostuma a funcionar i que consisteix en donar informació i algun "regal" als ciclistes que passen per uns punts. Hi ha moltes variants i complements que poden ajudar a fer funcionar millor l'activitat (promoció prèvia, feedback posterior, fer enquestes, revisions de les bicis, donar esmorzar, fer fotos al ciclistes per escollir-ne el més chic, etc.).
• El Park(ing) day consisteix en ocupar un espai d'aparcament per convertir-lo en un espai comunitari i així conscienciar a la ciutadania de que l'espai públic hauria de ser per a l'ús públic i reflexionar sobre quin urbanisme volem. Altre cop, és important aconseguir repercusió.
• Les pedalades escolars són de moment la millor eina que tenim per introduir la bicicleta a l'escola. Obliguen als escolars a anar en bici a l'escola almenys per un dia. A la majoria d'escoles, aquesta podria ser l'únic contacte amb la bici que els alumnes tindran.

Cicloturisme abusant del GPS

Aquest estiu vaig conèixer uns nois de Múrcia que feien la ruta transpirinenca en BTT. Després de parlar-hi una mica, vaig descobrir que s'orientaven únicament amb un track de GPS que havien descarregat d'algun usuari de Wikiloc. El seu GPS tenia una cartografia antiga (entenc que no tenien un mapa topogràfic) i en els seus mòbils no tenien el track carregat i únicament podien consultar el Google Maps quan tenien cobertura.

Un dia no van poder carregar la bateria dels mòbils ni del GPS i van decidir preguntar a algú pel camí. Els van enviar cap a una ruta ciclista més popular enlloc d'indicar-los el camí correcte. Això i algunes de les tempestes d'aquest estiu els va acabar portant a fer molts més quilòmetres per asfalt dels que tenien previstos.

Us explico aquesta anècdota perquè crec que una ruta s'ha de preparar mínimament i tenir algun mapa en paper o alternatives per quan les bateries fallen i els mòbils es queden sense cobertura. Potser podem passar del paper, però la tecnologia cal dominar-la i requereix el seu temps.

Els dissenys de les bicicletes tampoc han canviat tant

Mirant fotos antigues de bicicletes del llibre The Wheel and cycling trade review del 1888 veig moltes formes de quadre que em recorden bicicletes actuals, sobretot algunes bicicletes urbanes actuals. Quadres, parafangs, protectors de cadena, seients o boixes són molt similars als que es fan servir ara.

 

Evidentment, moltes coses han canviat i les BTTs o les bicicletes de carretera són molt diferents, però quan es cerca la comoditat de la bici urbana, es veu que molts dissenys ja venen del segle XIX!

He afegit una espècie de handbike que pot funcionar amb mans i peus i que em recorda a algunes bicicletes adaptades actuals o un suport per sostenir la bici no tant diferent d'alguns que es fan ara.

Podeu trobar aquestes fotos al Flickr de l'Internet Archive.