Homenatge als ciclistes veterans

Dins dels actes del 1r Congrés Català de la Bicicleta s'organitza a l'Hospitalet de Llobregat un trobada de ciclistes veterans. Més detalls a la Bici Agenda del Ciclo Times.

Bicicletada popular per la llera recuperada del riu Besòs

El proper diumenge 7 de maig de 2006 es cel·lebrarà la 4a Bicicletada popular per la llera del Besòs. Es realitza un itinerari de 24 km amb sortida a Granollers i arribada a Sant Adrià de Besòs.

Més informació:
Xarxa de Parcs: IV Bicicletada popular
Bicicletada PDF

La volta als Ports en bicicleta

Hi ha moltes maneres de donar la volta als Ports i es pot fer per asfalt o pistes de terra, més llarg o més curt... Us faig una proposta i uns plantejo un munt d'alternatives per fer-ho a la vostra mida.

Revisat i actualitzat a gener de 2017.

Una ruta interessant que tinc pendent de realitzar (al complet) és la volta als Ports de Tortosa i Beseit sortint de Tortosa, agafant les vies verdes (del Baix Ebre i de la Terra Alta) fins a la Terra Alta i després continuant per pistes o per asfalt per carreteres secundàries. La ruta es podria fer en entre 2 i 5 etapes segons les aturades i llocs que vulguem visitar.


L'itinerari seria d'uns 160 km teòrics:

• La via verda del Baix Ebre i la Terra Alta des de Tortosa/Roquetes fins a l'estació Arnes-Lledó (49 km). Enllaç per asfalt fins a Arnes (TEV-3303 i C-111).
• Continuaríem d'Arnes a Beseit seguint la pista que va al toll del Vidre i deixant-la per entrar a Beseit seguint el riu Ulldemó. A Beseit remuntaríem el riu Matarranya en direcció a les Gúbies del Parrisal, però ens desviaríem a la dreta per pujar cap als Ports i arribar fins al coll de la creu (a 7,5 km de Fredes), després cap a l'est 2 km i a la dreta per arribar al refugi de Font Ferrera (35 km).
• De Font Ferrera, seguiríem el GR-7 fins a la zona de Vallcaneres on agafaríem la pista de la Fou fins al pantà d'Ulldecona i després fins a la Sénia (obligat desviar-se per visitar la Fageda (35 km).
• A la Sénia, agafaríem la carretera cap Amposta fins a trobar el Canal Xerta-Sénia que seguiríem fins a trobar la carretera de Roquetes o abans la de Mas de Barberans cap a Tortosa (36 km).

Algunes alternatives a la ruta podrien ser:

• De la Sénia a Roquetes també hi podem anar per la carretera local que passa per Mas de Barberans.
• Si passem per Fredes, podem fer fer un descens vertiginós per asfalt fins a la Sénia passant pel pantà d'Ulldecona.
• De Fredes ens podem acostar a Castell de Cabres i llavors baixar per una pista fins a Vallibona i després continuar cap a Rosell i la Sénia (vegeu aquesta ruta).
• Per carretera d'Arnes a Castell de Cabres són uns 31 km que poden ampliar la volta i passar per Vall-de-roures, Pena Roja de Tastavins, Herbés, Torre Miró. Després de Castell de Cabres fins a Tortosa passant pel Mas de Barberans són un 42 km.
• Podeu fer la volta al revés i fer la pujada més dura (fins a Fredes) per asfalt.
• De Beseit podem anar a Pena Roja de Tastavins a través del Pantà de la Pena i des d'allà fer uns 15-20 km de pista forestal.
• Si voleu escurçar i travessar els ports per dins, podeu agafar un trencall (el de la foto del cartell) entre Beseit i Arnes que us portarà a Caro en 27 km de pista.
• Un altre recorregut possible sense passar per la Sénia, és agafar la pista de Caro i baixar després pel barranc de la Galera fins al Mas de Barberans (vegeu track).
• Per carretera hi ha gent que de la Sénia va a Traiguera i a Morella fent una volta més gran (vegeu track). 
• De moment, una de les ampliacions més xules que he vist és aquesta.

Alguns enllaços:

• Vies verdes del Baix Ebre, la Terra Alta i la Val de Zafán
• El Parc Natural dels Ports
• Una ruta pels Ports a peu: Estels del Sud
• La ruta d'en Carles, en sentit horari.

Esquema de les possibles rutes:
En blau s'indiquen les pistes i la via verda i en vermell les carreteres asfaltades.


Vegeu Esquema de la volta als Ports en un mapa més gran

Pàrquins contra els robatoris

BiciWiki: Parkings Contra Robos: aquesta notícia destaca la falta de places d'aparcament segur per a bicicletes. Les places en aparcaments públics subterranis estan col·lapsades i mentrestant un biciberg instal·lat al Fòrum el 2004 continua sense entrar en funcionament.

Les propostes en aquest àmbit és subvencionar i promocionar els aparcaments privats: pàrquings subterranis i espais habilitats en comunitats de veïns, en empreses, associacions i institucions públiques...

La omnipresència dels cotxes en les nostres vides

He trobat aquestes vinyetes a http://www.mygeo.info/eng/cartoons.html

Copyright d'Andy Singer; Aquesta vinyeta només pot ser utilitzada per usos estrictament educacionals i sense ànim de lucre. Extret de: www.andysinger.com

Moure's en bici

Com circular?

• Els accidents més habituals i com evitar-los
• Un manual [anglès] americà de com circular segur. 

Alguns articles que he escrit sobre circulació:

• Quan és millor saltar-se un semàfor?
• Avançar o no avançar els cotxes?   
• Complicar-se la vida per la vorera  

Normativa

• Guia ràpida ordenança BCN (inclou codi de circulació)
• Guia ràpida de circulació en bicicleta (adaptació que inclou l'ordenança de l'Hospitalet)
• Els articles del codi de circulació més oblidats

 Informació diversa

• Portal sobre bicicleta de l'Ajuntament de Barcelona
• Portal de la Generalitat sobre la bicicleta

12. Glossari

Petit recull de paraules que sovint no s'usen gaire en català quan parlem de bicicletes, en alguns casos s'inclou la definició:

• Baula: cadascuna de les anelles d'una cadena.
• Desmuntacadenes: eina que serveix per desmuntar les baules d'una cadena. En castellà tronchacadenas.
• Cambra d'aire

Vegeu també aquest vocabulari anglès - català - castellà.

Inici del manual de mecànica

11. Quines eines cal portar en una sortida?

Per a sortides de cicloturisme de més de dos dies i segons el lloc (dificultat de trobar recanvis), la durada del viatge (augmenta la possibilitat de tenir problemes) i la gent que siguem (podem repartir el material) triarem un tipus de material o un altre. Una possible llista molt completa és la següent:

manxa cambres de recanvi pegats palanques per a desmuntar pneumàtics claus allen del 2 al 6 claus fixes del 8 al 10 alicates tornavís estrella i tornavís pla desmuntacadenes clau de radis

cinta americana radis de recanvi cable de fre i cable de canvi cargols de recanvi brides cola d'impacte lubrificant drap

En sortides d'un sol dia almenys portarem les eines i els recanvis per poder reparar una punxada.

Inici del manual de mecànica

10. Revisió abans de cada sortida

Abans de cada sortida estaria bé revisar per seguretat els següents elements de la bicicleta:

• Comprovar que estiguin ben apretades les tanques ràpides (rodes i seient) i els cargols (portapaquets, seient, manetes de fre i canvi...).
• Comprovar els frens i mirar que no toquin la llanta o el pneumàtic o el disc de fre.
• Comprovar la pressió dels pneumàtics.
• Lubrificar la cadena amb oli.
  
• Comprovar que no hi ha jocs en els eixos de les rodes ni en els pedals i bieles.
• Comprovar la direcció frenant la roda de davant i movent la bicicleta endavant i endarrere, la direcció no hauria de ballar.

Inici del manual de mecànica
 

9. Els pneumàtics

Els pneumàtics de les rodes són un dels elements que tenen més repercussió en el rodatge de la bicicleta. Portar uns pneumàtics adequats al terreny per on rodarem ens donarà la relació velocitat/adherència/resistència que necessitem. Segons el relleu dels pneumàtics i la seva amplada tindrem millor o pitjor adherència en diferents terrenys. Pneumàtics molt amples i amb relleu ens donaran més adherència i més potència de fre, però ens restaran velocitat.

Les bicicletes de muntanya munten rodes de 26'', 27,5" o 29". Les amplades dels pneumàtics poden anar d'1,5'' a 2,5''. Per a terrenys accidentats i trialeres triarem pneumàtics de 2'' en endavant, els pneumàtics més amples ens donaran més resistència a cops i seran més indicats per a persones més pesades. Per a terrenys asfaltats o pistes en bon estat n'hi haurà prou amb rodes d'1,5'' a 1,85'' i amb un relleu poc profund.

Les bicicletes de carretera munten rodes de 700 mm de diàmetre amb pneumàtics de 22 a 28 mm d'amplada, però si el pas de roda és suficient podem posar pneumàtics de fins a 28-32 mm. La tendència dels últims anys és anar cap a amplades molt grans en comparació al que es portava antigament.

 

Les bicicletes híbrides, urbanes o Gravel també acostumen a portar rodes de 700 mm (algunes de 650B) i pneumàtics de 28 a 50 mm, sent 35 mm una mida molt habitual per usos urbans i els 38-45 mm per a Gravel. En els pneumàtics més amples podem trobar relleus aptes per a rodar en pistes de terra amb força seguretat. Una amplada de 50 mm equival a 2" i per tant amb 50 mm ens acostem al que acostumen a portar les BTT.

Inflat de les rodes

La pressió aconsellada per a les rodes d'una bicicleta depèn de molts factors. Segons el pes del ciclista i l'ús que es faci de la bicicleta caldrà variar la pressió. Amb pressions més altes obtenim menys fricció amb el terra i per tant perdem adherència. Amb pressions més baixes guanyem adherència i cert esmorteïment, però si portem cambra d'aire podem punxar la roda en pinçar la cambra amb la llanta. D'altra banda, a pressions més altes pot ser més fàcil punxar. S'aconsella sempre seguir les indicacions de pressió mínima i màxima que posa el pneumàtic i a partir d'aquí ajustar a la pressió a les nostres necessitats.

 

Les bicicletes de carretera porten pressions molt més altes, però en general les pressions dels pneumàtics han baixat en els últims anys especialment en les BTT i les Gravel i molt especialment en els pneumàtics sense cambra d'aire (els tubeless) que munten tot tipus de bicicletes que tingui les llantes i els pneumàtics adequats.

Sempre cal tenir present les pressions màximes i mínimes aconsellades pel fabricant que normalment venen escrites en el lateral del pneumàtic. Cal tenir també present que les cambres d'aire que han estat desinflades força temps, potser que no aguantin una pressió alta.

Ens pot anar bé saber que 3 bars equivalent aproximadament a 40 psi (els factors de conversió exactes són: 1 psi = 0.06895 bar, 1 bar = 14.50326 psi, 1 psi = 6.8948 KPa ).

 

Vàlvules

A casa nostra de sempre hi ha 2 models de vàlvula:

• La gruixuda com la dels cotxes que s'anomena schrader.
• La prima amb una rosca a la base de llanta i una altra a la part superior que hem de desenrosca per inflar. S'anomena presta. És la típica de les bicicletes de carretera, però ara també present en moltes BTT.
  

A Europa i en alguns llocs d'Àsia també trobem la vàlvula Dunlop que es desenrosca en el mateix sentit que el tap i que si desenrosquem per error ens farà sortir l'aire molt ràpidament. A l'hora de fer compres per Internet cal tenir en compte aquest tipus de vàlvula, però podem canviar les cambres d'aire per d'altres amb vàlvules schrader fàcilment perquè el forat de la llanta té el mateix diàmetre. A l'hora d'inflar cal usar adaptadors o a vegades una manxa normal fent pressió sobre la vàlvula perquè no es perdi l'aire.

 

Les vàlvules schrader i presta també poden ser tubeless, és a dir que la vàlvula es ven sola sense la cambra d'aire i segella completament el forat de la llanta.

Varietat de mides

Quan canviem pneumàtic o cambres d'aire és important encertar amb les mides exactes i al muntar els pneumàtics assegurar-se que queden ben encaixades i no més entrades d'un cantó que d'un altre. No encaixar bé els pneumàtics o posar una cambra d'aire que no toca pot causar problemes diversos com la deformació del pneumàtic.

De pneumàtics, n'hi ha amb la vora dura (porten un filferro) i n'hi ha que en canvi tenen la vora tova i es venen plegats (més pràctics per quan en volem dur algun de recanvi).

Sistemes anti-punxada

A part del sistemes tradicionals de coberta i cambra d'aire també hi ha:

• Sistemes tubeless sense cambra d'aire on la llanta i els pneumàtic han d'estar preparats i on s'incorpora un líquid segellador que també actua quan hi ha una punxada.
• Cambres d'aire que incorporen líquids anti-punxades. Són una mica més pesades que les convencionals, però el líquid és efectiu per a petites punxades.
• Cobertes sòlides. Són pneumàtics de goma sòlids i que per tant no porten ni cambra d'aire ni cal inflar. És un sistema infal·lible per a les punxades i tot i ser més cars, duren molt. En general, el seu inconvenient és que no es pot regular la pressió i en general són una mica durs i esmorteixen menys, i en alguns casos, se'n pot ressentir algun component de la bicicleta.
• Esprais anti-punxades: per a petites punxades i sobretot quan hem trobat i retirat la punxa de la coberta, llavors inflem amb l'esprai i creuem els dits perquè els porus quedin tapats. Caldrà girar una mica la roda per distribuir el líquid per tota la cambra d'aire.

També cal tenir en compte que hi ha pneumàtics amb més i menys gruix o resistència a les punxades. Alguns fabricants fan les seves pròpies escales de resistència.

Consells:

• Canvieu els pneumàtics que tinguin talls, estiguin molt estriats o no tinguin relleu.
  
• El sabó de rentar plats pot ajudar a encaixar millor els pneumàtics
• Es pot provar de donar al pneumàtic una pressió superior a la recomanada per tal d'encaixar-lo millor o recuperar la forma original (amb el risc de fer malbé la llanta si us passeu!). Es pot anar inflant i tornar a desinflar per moure amb els dits la coberta.
• Si el pneumàtic està ben encaixat, però el veieu o el sentiu deformat al rodar, pot ser que la roda estigui abonyegada i llavors caldrà desmuntar el pneumàtic i jugar amb la tensió dels radis (i amb un centrador) per centrar la roda.
• La vàlvula ha de quedar ben perpendicular a la llanta i al usar un inflador cal anar amb cura de no torçar-la perquè la base de la vàlvula és un punt típic que tendeix a trencar-se.
• Alguns pneumàtics que porten molt de temps s'endureixen i costen molt de treure. A vegades s'hauran de tallar, tampoc és fàcil.

Inici del manual de mecànica

8. Manteniment

A part de fer una revisió abans de cada sortida (veure la secció corresponent) i fer els ajustos pertinents cal tenir en compte els següents aspectes per mantenir la bicicleta en bones condicions.

Lubrificat de la cadena

La cadena es lubrifica amb oli de cadena preferiblement després d'haver-la netejat. Caldrà fer-ho després de cada sortida, però en condicions extremes de fang i aigua es podrà lubrificar cada 10 km. N'hi haurà prou en lubrificar la cadena mentre la fem girar en sentit anti-horari, la lubrificació dels pinyons i dels plats es produirà posteriorment amb el pedaleig. El greix s'utilitza només per a les parts internes de la bicicleta (els eixos bàsicament), per a la cadena cal utilitzar oli. S'usen olis amb tefló que evita que la pols s'adhereixi a la cadena i als engranatges. L'oli amb tefló es pot trobar per a temps sec i per a temps humit. També s'usen olis de cera. Se'n troben alguns de biodegradables.

Canvi de la cadena

Es recomana canviar la cadena cada 1.500 - 2.000 km (hi ha una eina específica que mesura el desgast) de manera que puguem prolongar la vida dels plats i dels pinyons. Això farà que els canvis de la bicicleta funcionin millor. Les dents dels pinyons i els plats es van desgastant a mesura que fem quilòmetres, igualment, la cadena té un desgast i va agafant joc. Si no canviem la cadena fins que se'ns trenqui ens podem trobar que la cadena nova salta per damunt dels pinyons i llavors haurem de canviar pinyons i plats.

Canvi de cables i fundes dels canvis

Canviar cada any els cables dels canvis i les seves fundes també millora el funcionament dels canvis. L'espai entre el cable i la funda s'obtura amb el temps i augmenta la tensió del cable. Es pot posar regularment oli de cadena en el punts on el cable entra a la funda per evitar l'entrada de pols. Segons l'ús i el tipus de bicicleta podem allargar molt més aquest canvi.

Pastilles de fre

Les pastilles de fre s'han de canviar quan s'hagi gastat aproximadament el 60% de la superfície. Si el desgast és diferent en diverses zones de la pastilla caldrà llimar la pastilla i ajustar correctament les pastilles de fre. Unes pastilles de fre gastades poden fer malbé la pista de fre de llanta.

Greixat (lubrificat amb greix)

Aproximadament cada any caldria greixar la bicicleta (tots els rodaments i la tija del seient). Si no ho fem correm el perill que la tija del seient quedi soldada en el quadre i que els rodaments s'oxidin i la fricció augmenti.

Canvi del manillar

Es recomana canviar el manillar cada dos anys en les bicicletes de muntanya d'alumini. El manillar suporta una gran pressió i acaba partint-se si no es canvia. També és veritat que segons el tipus de bicicleta i l'ús que se'n faci pot ser que pateixi més o menys i la majoria de bicicletes no canvien el manillar mai i aquest aguanta impassible durant dècades. Això sí, si se us trenca el manillar en una baixada, prendreu mal!

En el cas de les Brompton, en recomanaven el canvi cada 8.000 km.

Inici del manual de mecànica

7. Neteja

La neteja general de la bicicleta es pot fer amb una mànega sense molta pressió i sense dirigir l'aigua cap als rodaments (eixos de les rodes i dels pedals). Cal assecar bé la bicicleta posteriorment.

Es recomana netejar la cadena, els plats i els pinyons després de cada sortida en el cas de les BTT. Si es fa amb una freqüència major, la dificultat de la neteja també augmentarà. Per a netejar la cadena podem utilitzar un raspall i sabó de netejar plats o productes desengreixants (també podem utilitzar petroli o derivats si desmuntem la cadena). Després caldrà esbandir i assecar bé. Si el netejat el fem sense desmuntar la cadena caldrà ser molt cuidadosos per a que els productes de neteja que utilitzem no afectin els eixos de la bicicleta (alguns productes poden afectar també el quadre). Finalment, caldrà lubrificar la cadena tal i com es descriu en la secció de manteniment.

 

Inici del manual de mecànica

6. Canvi de cables i fundes

La pols, el fang i l'aigua s'introdueixen en les fundes dels cables dels canvis i van fent que els canvis cada cop vagin més durs. Això introdueix desajustos en el sincronitzat dels canvis. En el cas dels frens mecànics, passa el mateix amb el cable i les fundes i a més hi ha un tema de seguretat afegit perquè ens podem quedar sense un fre a mitja baixada.

Per a canviar els cables i les fundes caldrà desenroscar els caragols que subjecten el cable en els canvis i després estirar els caps dels cables des de les manetes de canvi. Un cop canviats els cables i les fundes haurem de tornar a ajustar el sincronitzat dels canvis. En la fotografia annexa veiem un cable de canvi (A) i dos cables de fre (B de carretera i C per a BTT). Al final del cable es posa una peça que impedeix que el cable es desfagi i que s'apreta amb unes alicates.

 

Inici del manual de mecànica

5. Ajust dels canvis

Molts cops els desajustos dels canvis no són deguts únicament a un mal ajust del canvi si no també a altres causes com són l'obturació dels cables i les fundes dels canvis, el desgast de la cadena i dels pinyons i també a deformacions en el canvi o en la patilla del canvi deguts a cops.

Actualment, moltes bicicletes porten un sol plat, són monoplat, i per tant no tenen canvi de plats o desviador. Altres bicis tenen només 2 plats (configuració habitual en les bicicletes de carretera), però encara hi ha al mercat bicicletes amb 3 plats que era la configuració habitual de les BTT des de la seva aparició.

5.1. Ajust del canvi dels pinyons

Ajust del sincronitzat

Per ajustar el sincronitzat mirarem primer que hi hagi certa tensió al cable. Posarem el pinyó petit i mirarem que el cable del canvi no pengi, si té poca tensió descaragolarem el cargol que subjecte el cable en el canvi (A), estirarem el cable i tornarem a cargolar. Amb el plat petit i el pinyó petit mirarem si al canviar de pinyó li costa pujar (posar un pinyó més gros) o baixar. Si li costa pujar haurem de donar tensió al cable utilitzant el cargol (B) que es troba en el punt on el cable arriba al canvi (desenroscarem). Anirem donant tensió fins que la cadena pugi bé. Si el problema és que a la cadena li costa baixar, llavors haurem de treure tensió enroscant el cargol fins que la cadena baixi correctament.

Ajust dels límits interior i exterior

El límit superior de la cadena impedeix que en posar el pinyó més gran la cadena surti i es quedi entre el pinyó i els radis. Aquesta anomalia podria causar avaries pitjors i moltes bicicletes porten un protector de plàstic per a que la cadena en cap cas pugui segar els radis. El límit superior s'ajusta collant un cargol (D) que està a la part superior de la pota de canvi (a vegades va marcat amb la lletra L de l'anglès Low speed). Collarem el cargol fins a comprovar que la cadena no surt i que podem posar l'últim pinyó (si no ens entra és que l'hem collat massa).

Anàlogament el límit inferior impedeix que la cadena surti quan baixem al pinyó més petit. L'ajust es realitza similarment al del límit superior. Tenim un cargol (C) sota del cargol del límit superior (que a vegades va marcat amb la lletra H de l'anglès High speed) que haurem de cargolar. Si el cargolem massa pot ser que no ens entri el pinyó més petit.

5.2. Ajust del canvi dels plats

L'ajust del canvi dels plats es realitza de forma diferent al del canvi dels pinyons. El primer pas és ajustar el límit interior. Amb el pinyó més gran i el plat més petit collarem el cargol del límit (el cargol A) fins que quedi una separació de 0,5 cm entre la cadena i la placa interior de la guia de la cadena (C). Llavors caldrà donar certa tensió al cable per a que la cadena pugi bé del plat petit al mitjà. Procedirem de forma similar amb el plat mitjà. En aquest cas amb el tensor de la maneta de canvi procurarem que la distància entre la placa interior de la guia de la cadena i la cadena (C) sigui de 0,5 cm. Finalment ajustarem el límit exterior posant el pinyó petit i el plat gran. Haurem d'ajustar el límit exterior (cargol B) per a que la separació entre la placa exterior de la guia de la cadena i la cadena (D) sigui també de 0,5 cm.

Pel cargol del límit interior cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'exterior.
Pel cargol del límit exterior cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'interior.
Quan ajustem el tensor de la maneta de canvi cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'interior.

 

5.3. Ajust d'un canvi intern

 

Un tipus de canvi una mica desconegut a casa nostre és el canvi intern. Es tracta d'una boixa a l'eix de la roda del darrere que té a dins tot el mecanisme necessari per canviar. Els més habituals tenen 3 o 7 marxes amb un rang bastant similar, però com més marxes més adaptació al nostre pedaleig. Diuen que potser el de 3 marxes és dels més eficients i té relativament poc pes. És molt recomanable per a bicicletes urbanes i plegables pel seu baix manteniment.

 

L'ajust es realitza regulant la tensió del cable de canvi o segons el model amb algun tensor que porta entre el cable i el canvi.

Inici del manual de mecànica

4. Ajust dels frens

4.1. Frens de pastilla

Són els típics frens on unes pastilles ben visibles (i de mida variable) frenen per fregament amb la llanta de la roda.

Si el desgast de les pastilles no és uniforme és degut a l'ajust de les pastilles. Cal comprovar que les pastilles no toquin el pneumàtic en cap moment i que tampoc toquin la llanta quan no es frena.

Ajust de frens Cantilever (utilitzats antigament en les BTT)

Per ajustar aquest tipus de frens tensarem el cable de fre per a que les pastilles quedin frenant la roda. Això ho podem fer descaragolant el cargol que subjecte el cable de fre en una de les pastilles i tensant el cable o també utilitzant el tensor que hi ha a la maneta de fre. A continuació afluixarem les pastilles i les col·locarem planes contra la llanta deixant un espai d'1mm entre el pneumàtic i la pastilla. Aquesta operació la realitzarem amb una clau de 10mm i una clau allen de 5mm. Aguantant les pastilles amb els dits i apretant amb la clau del 10 aconseguirem que les pastilles s'aguantin. Amb els dits els acabarem de donar una mica d'inclinació de manera que toquin més de la part superior i que quedi 1mm a la part inferior. Finalment utilitzarem les dues claus per acabar d'apretar i destensarem el cable uns 2 o 3 mm o si abans hem utilitzat el tensor de la maneta ara també destensarem una mica per la maneta de fre. Mirarem que la frenada sigui la mateixa en les dues pastilles i si no és així ho ajustarem amb el cargol d'un dels dos frens.

Podem destensar els frens aguantant les pastilles contra la llanta i treien el cable de fre del cantó on no hi ha cargol per tensar el cable.

Ajust de frens en forma de “V” (el més corrent en les BTT i bicis de ciutat sense fre de disc)

L'ajust es realitza desenroscant la femella (A) que subjecta la pastilla, col·locant la pastilla de fre (B) correctament i tornant a enroscar. També podem regular la pressió del fre amb el cargol que hi ha a la maneta de fre.

Per destensar el fre soltarem el colze metàl·lic (C) per on circula el cable de fre de la peça (D) que el subjecte. Podem ajudar-nos enretirant el tub de goma (E) protector i frenant.

Per a canviar el cable de fre haurem d'afluixar el cargol (F) que el subjecte, també podem usar aquest cargol per tensar els frens quan no podem tensar-los més per la maneta de fre.

 

Ajust de frens tipus caliper (de pinça, usats abans dels dics en les bicis de carretera)

Són els frens que portaven les bicicletes de carretera i que han estat substituïts pels frens de disc. Encara els trobem en algunes bicicletes, per exemple les plegables Brompton (com en la foto de la dreta).

L'ajust bàsic es fa alliberant el cable de fre (desenroscant el cargol amb una clau de 10 mm o amb clau allen segon el model) i aguantant les pastilles contra la llanta, estirant el cable i tornant a tancar el cargol (ho podem fer amb els dits abans d'usar la clau). Amb això, la roda encara hauria de girar sense tocar les pastilles, però si ha quedat massa ajustat, podem soltar una mica de cable.

Els cargols de les pastilles ens permeten anivellar les pastilles amb la pista de fre de la llanta (podem frenar per ajustar-les).

Finalment, cal assegurar-se que la distància entre les pastilles i la llanta és la mateixa en ambdós costats. Aquest ajustament el fem afluixant el cargol que agafa el pont de fre a la bicicleta.

Com sempre caldrà revisar el desgast de les pastilles, que les manetes funcionin bé o que la roda no estigui deformada. A més, si tenim tensors a les manetes o al final de la funda del cable, podem destensar-los per després poder anar tensant el fre a mesura que les pastilles es desgastin.

4.2. Frens de disc

Una pinça de fre amb unes petites pastilles frenen la bici amb el fregament amb el disc de fre.

És el sistema més habitual en tot tipus de bicicletes modernes amb l'excepció d'algunes bicis infantils, bici plegables, algunes urbanes o les BMX. Poden ser accionats per un sistema mecànic (cable) o per un sistema hidràulic (opció més freqüent).

Coses bàsiques a tenir presents:

• Els discs s'escalfen amb el frenat i ens podem cremar.
  
• Si treiem la roda (i per tant el disc), si accionem el fre el bloquejarem.
• En bicis noves o quan canviem les pastilles del fre de disc cal fer un petit rodatge en pla, frenant poc i pedalant mentre es frena per tal de que disc i pastilles s'adaptin i no es deformi ni les pastilles ni el disc.

L'ajust bàsic dels frens de disc es realitza afluixant el 2 caragols que subjecten la pinça del fre, frenant amb la maneta i caragolant els cargols. Soltant la maneta es fa un última caragolada més forta. Si el disc fa soroll per fregament amb les pastilles i aquest sistema no ha funcionat, caldrà revisar altres opcions/tècniques d'ajust i també valorar si la deformació del disc és excessiva. Hi ha eines per adreçar un disc, però hi ha el risc que el deixem pitjor del que estava.

4.3. Frens de tambor

Present en les rodes de darrere d'algunes bicicletes infantils, en algunes bicicletes urbanes de gamma baixa i en alguns tricicles. A vegades es posen quan no hi ha espai per a altres sistemes.

4.4. Frens de retro-pedal

Tradicionalment, les bicicletes holandeses, però també algunes bicicletes urbanes, tenen frens que s'accionen pedalant enrere. Alguns canvis interns de boixa inclouen aquesta opció. Tot i que els canvis interns són extremadament pràctics en circulació urbana i sempre els recomano, el meu consell és evitar els canvis que tinguin integrat els frens de retro-pedal (com el de la foto) pels motius següents:

• Cal acostumar-s'hi i fa que la recol·locació dels pedals que fem quan arrenquem (i que fem de forma intuïtiva) no es pugui fer. Quan t'atures, has de pensar en deixar els pedals llestos per arrencar o donar-te un bon impuls a l'aixecar el peu de terra.
• La gràcia del canvi intern és que pots canviar fins i tot en parat fent un mínim toc enrere que aquí és difícil de fer.
• Et costarà trobar algun mecànic que conegui el sistema més enllà de saber que existeixen.
• Les bicis que es venen amb aquest sistema porten sovint també un fre addicional (per exemple de pastilles).
• Treure el sistema et suposarà un cost important perquè caldrà canviar el canvi intern i potser et surt a compte comprar una roda nova.
• El fre es va gastant amb el temps i per a les nostres latituds ningú sap com es canvia.
  

Inici del manual de mecànica

Aparcar la bici o com lligar la bici

Com i on lligar la bici:

• Cal lligar les dues rodes el quadre i el seient. Normalment és suficient amb 2 cadenats en forma d'U (són els més segurs) o dues pitons. Per al seient es pot utilitzar un cadenat més prim i lleuger (vegeu Quin cadenat triar).
• Escolliu els aparcaments de bicicleta en forma d'U invertida que us permeten lligar les dues rodes i el quadre.
• Trieu llocs concorreguts que quedin a la vista i eviteu deixar-la aparcada a la nit.
• Sempre que pugueu pugeu-la a casa
• Trieu aparcaments per a bicicleta i eviteu el mobiliari urbà i els llocs on pugui molestar. A més a més, un truc per robar bicicletes és desenganxar senyals de trànsit i tornar-les a posar. Quan algú hi lliga una bici es torna a desenganxar per robar-la.
• Tingueu en compte que no es pot aparcar en arbres, semàfors, bancs, papereres, davant de zones de càrrega i descàrrega dins l'horari indicat, zones d'estacionament per a persones amb discapacitat, parades de transport públic, passos per a vianants, estacions de Bicing o en elements adossats a les façanes.
• No lligueu bicicletes cares o molt noves. Envellir i dissimular la qualitat de la bici és un truc que funciona.
• Prengueu-vos el vostre temps per lligar i deslligar la bici. Si la tanca i el pany costen més d'accedir també serà més incòmode de robar.
• Es donen casos puntuals d'aparcaments serrats o de quadres de bici serrats que després es tornen a soldar per revendre la bici, tingueu-ho en compte.
• Una altre punt feble són els panys que amb habilitat, una mica de temps i eines diverses es poden forçar i obrir.

Vegeu: Quin cadenat triar?

Aparcaments "segurs"

• Xarxa Bicibox
• Bicipark BCN-Numància o BiciEstació de Sarrià
  

Aparcaments subterranis vigilats (consulteu abans les condicions):

• A Barcelona (els de BS:M)
• A l'Hospitalet (els municipals de rotació)
• Aparcaments SABA a Vilanova i Girona, entre d'altres.

Altres:

• Informació sobre aparcament de l'Ajuntament de Barcelona
• Cercador de bicis robades/recuperades dels Mossos d'Esquadra
• Fotos d'aparcaments de superfície

Última actualització: octubre de 2016

Dia de la bici a l'Hospitalet

Dins del programa de Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat, aquest diumenge 23 d'abril es cel·lebra una nova edició del Dia de la Bici. Com en altres ocasions la bicicletada tindrà sortida des de l'Av. Josep Tarradellas a l'altura de la Farga a les 12:30h. El recorregut serà un petit circuit urbà apte per a tots els públics.

Es torna a posar en marxa el sistema de bicicletes comunitàries de Vitoria-Gasteiz

Comença una nova temporada del servei de préstec gratuït de bicicletes de Vitòria. Aquest any hi ha 600 bicicletes (amb alguns tàndems per a cecs i tricicles per gent amb problemes de mobilitat)i 11 punts de recollida repartits per la ciutat. El servei estàr disponible pels 19.453 usuaris registrats fins al 30 de novembre.

Les xifres dels últims anys:
2004: 200 bicis 25.426 usos
2005: 400 bicis 49.099 usos

Els 2 enllaços anteriors són de Circula en Bici.

El Prat recuperarà un tram del riu Llobregat

El Prat recuperarà el tram de riu entre el pont de l'autovia (C-31) i el pont de Mercabarna després de les obres de millora de la canalització que s'hi efecturan. En aquest tram es construirà un passeig de a bicicletes i vianants i un parc a la zona del pont de Mercabarna. L'ajuntament del Prat farà accessible la zona que ara queda separada per la ronda de Llevant i el Ministeri de Medi Ambient s'encarregarà de la millora de la canalització. Per la seva part l'Agència Catalana de l'Aigua gestionarà tota l'actuació. També s'ha de tenir en compte que en aquest tram s'han de construir dos nous ponts pels trens i enderrocar l'actual. Caldria ara connectar els carrils bici de l'Hospitalet amb els del Prat, del centre de l'Hospitalet al centre del Prat actualment en cotxe hi ha menys de 5 km, una distància molt adequada per fer en bicicleta.
BiciWiki: El Prat Recuperara
Informació a la web d'El Prat

Article a El País sobre la ronda verda

El diari El País dedica un article a la ronda verda, l'itinerari ciclista que donarà la volta a Barcelona. El projecte (que l'he comentat diverses vegades) va amb força retard , tot i així, després de la construcció del pont sobre el Besos comença a ser possible realitzar l'itinerari: BiciWiki, Construccion Ronda Verde

Enllaços

Les principals entitats d'usuaris de la bicicleta:

• FEM BICI: Federació d'Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya  (Twitter, FB)
• Amics de la Bici (Barcelona)
• Assemblea de la Bicicleta de Sant Cugat (Sant Cugat)
• BACC (Barcelona + grups locals)
• Baix Montseny en Bici (agrupa col·lectius de Cànoves, Cardedeu, Vilamajor i Llinars)
• Bicibaix (Baix Llobregat, Sant Boi)
• Bicicamp (Camp de Tarragona, Reus)
• Biter (Terrassa)
• Cardedeu Vital (Cardedeu)
• ConnectaSQ (Sant Quirze del Vallès) 
• Granollers Pedala (Granollers)
• Grup de Mobilitat de TGN (Tarragona)
• La Saboga (l'Hospitalet, Baix Llobregat, àrea BCN) unit amb L'Henbici
• Mou-te en Bici (Girona i rodalies)
• Me Moc en Bici (Tortosa i Terres de l'Ebre)
• Osona en bici (Osona)
• Pedalem la Garriga (La Garriga)
• Secció de Mobilitat del Club Ciclista Sant Joan Despí
• Biciutat de Mallorca (Palma i Illes Balears) 

• ConBici: Coordinadora espanyola en defensa de la bici
• ECF: European Cyclists' Federation

Moviments reivindicatius (vegeu info. actualitzada):

• Massa Crítica de Barcelona (1r divendres de mes, 20 h a Arc de Triomf). La Massa Crítica és un passeig col·lectiu en bici que es fa un cop al mes en diverses ciutats del món (vegeu Critical Mass). També un cop a l'any es fa la Ciclonudista.
• Massa Crítica de Cornellà 
• Massa Crítica de Gavà (2n dijous de mes?) 
• Massa Crítica de Granollers 
• Massa Crítica de l'Hospitalet (últim divendres del mes)
• Massa Crítica de Sabadell (2n divendres del mes)
• Massa Crítica de Sant Cugat (3r dissabte del mes)
• Massa Crítica a Terrassa (1r dijous del mes)

Diversos: 

• Bicihub centre de referència del món de la bici
• Cyclocat: iniciativa per crear una xarxa ciclista segura
• En bici sense edat programa de voluntariat per passejar en tricicle a persones grans.

Informació sobre la bicicleta en institucions públiques:

• Generalitat de Catalunya
• Ajuntament de Barcelona
• Àrea Metropolitana de Barcelona

Biciescoles:

• Vés en bici - Biciclot (Barcelona)
• Bici-Escola del BACC (Barcelona)
• Lapedala (Barcelona, no sé si funciona)
• Som Bici - BiciEscola de Antigament de Bici Baix (Baix Llobregat)
• Bici-Escola de Granollers Pedala (Granollers) 

Grups que organitzen sortides (a part de les entitats ciclistes que també n'organitzen)

• Infobici, la Farinera, Vadebici, Bicicultura 

Alguns blogs personals:

• Copenhagize.com [en]
• Cycle Chic from Copenhagen [en]
• Retalls de Bicicleta, Muntanya i altres coses...
• El de la bici - Juan Merallo [es]
• Bicycle diaries [en]
• Alforges de Sils
• Dies de Bici
• BiciENE 
• En Brompton per Barcelona
• Rodadas.net (cicloturisme) 
• Ciclismo Ninja

Última actualització: maig de 2020

Rutes cicloturistes per Catalunya

Aquesta pàgina ja no es manté, les rutes de cicloturisme ara estan a:  http://bici-vici.blogspot.com/2012/09/rutes-en-bici.html

Algunes idees per fer rutes de cicloturisme (entès com a turisme en bicicleta) per Catalunya d'un o més dies, més o menys ordenades per zones:

• Les Vies Verdes:
• Vies verdes del Baix Ebre, la Terra Alta i la Val de Zafán: actualment transitable de Tortosa a Valdealgorfa.
• Vies verdes del Ferro i del Carrilet: Ripoll - Olot - Girona - Sant Feliu de Guíxols (Vies verdes de Girona).
• Com enllaçar la via verda del Ferro i el Carbó i la del Carrilet (Ripoll - Olot - Girona)
• Via Verda del Tren Petit: 6 km entre Palamós i Palafrugell
• La Via Verda de la Vall Fosca
• La Via Verda de Nicolau al Cadí (Bici-Vici)

• La Ruta del Ter: d'Ulldeter a l'Estartit.

• El Baix Llobregat:
• Camí verd del Llobregat: el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. (Bici-Vici)
• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castellefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi (Bici-Vici)
• En bici a les platges del delta del Llobregat
• Rutes pel Baix Llobregat a la web de BiciBaix.

• L'Empordà, especialment el Baix Empordà, té una xarxa de carrils bici important que permet fer combinacions molt interessants. A l'Alt Empordà la ruta més important és l'eix cicloturístic Figueres-Roses, però hi ha altres rutes més o menys marcades i s'editen fulls informatius. Algunes rutes les podeu trobar a la web del BACC (rutes). Algunes travesses interessants:
• Figueres - Roses - l'Escala - Verges - Flaçà.
• Flaçà - Corçà - Pals - Palafrugell
• Enllaçar la Via Verda amb l'alt Empordà: Sant Feliu de Guíxols - l'Escala o a través de la xarxa de carrils bici.
• Raids al Vent: ruta en BTT per l'Alt Empordà

• La zona del Delta de l'Ebre també té moltes possibilitats i es pot enllaçar amb la Via Verda del Baix Ebre o amb altres poblacions del Montsià i el Baix Ebre. Itineraris oficials:
• Itinerari 1 Ruta de les llacunes [PDF, 1,44 MB.]
• Itinerari 2 Ecomuseu desembocadura [PDF, 1,31 MB.]
• Itinerari 3 Ecomuseu Fangar [PDF, 2,17 MB.]
• Itinerari 4 Aldea Camarles Ampolla [PDF, 2,85 MB.]
• Itinerari 5 Desembocadura - Garxal - Riumar [PDF, 2,49 MB.]
• Itinerari 6 Amposta-Casa de fusta [PDF, 1,72 MB.]
• Itinerari 7 Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta [PDF, 2,25 MB.]
• Itinerari 8: Amposta - riu Migjorn [PDF, 2,72 MB.]
• Ruta bici a peu bassa de les Olles [PDF, 671,48 KB.]

• Els Ports, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya:
• La volta als Ports (Bici-Vici)
• Volta pel nord dels Ports: Arnes - Benissanet - la Fatarella - Favara-Torre del Compte - Arnes.
• De Casp a Móra la Nova pel Baix Aragó i la Terra Alta
• Ruta La Sénia - La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres - Vallibona - Rosell - La Sénia (Bici-Vici)

• El Pirineu:
• La ruta Transpirinenca (vegeu rutes fora de Catalunya o Llançà-Pont de Suert).
• Pedals de Foc: ruta pel perímetre del Parc Nacional d'Aigüestortes
• Pedals d'occitània volta circular sortint de Viella cap a l'Occitània francesa.
• El Camí de l'Aigua entre Caldes de Boí i Pont de Suert (fins al Pantà d'Escales).
• La volta al Cadí que pot ser en BTT o per asfalt. També ressenya de Rutabike.com
• La volta a la Cerdanya en dues etapes.
• El camí dels Bons Homes (vegeu també això).

• El Penedès i el Garraf:
• Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges (Bici-Vici)
• Raids del Cava: de Sant Sadurní d'Anoia a Sitges i de Sitges a Sant Sadurní en BTT i en dues etapes (65km 1700m i 55 km 1200m)
  
• Volta pel Massís del Garraf pujant pel Rat-penat

• La Ruta del Císter
• Ruta circular des de Pineda i fins a Palafolls
• Rutes circulars pel camp de Tarragona
• Ruta circular per asfalt: Guardiola de Berguedà - Sant Julià de Cerdanyola - Falgars - La Pobla de Lillet - Guardiola

• La Ruta dels Castells per la Segarra: un altre possible itinerari.

• El Meridià Verd, Probike Club n'ha fet una adaptació per a BTT.
• Ressenya Bici-vici del tram final de la Garriga al Masnou (Bici-Vici).

• Ripoll-Vic-Barcelona

• Bagà-Delta de l'Ebre

• La Via Augusta

• De la Vall d'Aran a Igualada


• El litoral: resseguint la línia de la costa

Última actualització: setembre de 2012.
 

Aquesta pàgina ja no es manté, les rutes de cicloturisme ara estan a:  http://bici-vici.blogspot.com/2012/09/rutes-en-bici.html

Amics de la Bici fa 25 anys

L'associació Amics de la Bici aquest any celebra el seu 25è aniversari (1981-2006). Aquesta associació ha estat pionera en la promoció de la bicicleta a Catalunya i ha estat el bressol de moltes altres entitats i iniciatives. Des d'aquest humil bloc vull reconèixer la seva tasca i animar-los a continuar molts anys més.
Podeu llegir l'editorial del seu últim butlletí trimestral on fan un repàs d'aquets anys.

A Ritme de Pedal al Canal 33

El programa A Ritme de Pedal s'emetrà a partir de finals d'Abril al Canal 33 segons llegeixo al butlletí trimestral d'Amics de la Bici.

"El viatge que no s'acaba mai"

Llegeixo a El Periódico que aquests dies (coincidint amb el Bike Show) ens visita un ciclista que porta 44 anys viatjant per tot el món, segons els seus comptes porta 547000 km:

"Arriba a BCN un ciclista que no ha tornat a casa des que el 1962 va començar a recórrer el món"

Sant Joan Despí triplicarà l'oferta de carrils bici

VilaWeb - El Punt:

"Sant Joan Despí tindrà a final d’any 30 quilòmetres de carrils bici, i això representarà triplicar l’oferta, ja que actualment n’hi ha deu entre els barris del Centre i les Planes. Amb els 20 quilòmetres que es construiran al llarg de l’any es crearà una xarxa que connectarà les vies més importants del municipi i els equipaments municipals i educatius"

Es signa el 'Projecte bici' de regulació de la bicicleta al Parc de Collserola

Ho llegeixo en una notícia de la web de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, però en podeu trobar més informació al butlletí del Parc de Collserola. I també en aquesta pàgina de la web del parc dedicada al projecte bici.

Sant Feliu de Llobregat aprova el seu Pla Director de la Bicicleta

El mes de febrer es va aprovar en el ple municipal el Pla Director de la Bici de Sant Feliu de Llobregat. A destacar la dotació econòmica de 854.330 Euros:

"El Pla Director de la Bicicleta recull els usos i recorreguts de la bicicleta a la ciutat i té com a principals objectius augmentar el nombre de desplaçaments urbans amb bicicleta, garantir una xarxa mínima d'itineraris per a bicicletes, i fomentar la seguretat i la formació en educació viària dels ciclistes".

Actualització 7 d'abril: notícia a El Punt

Ruta cicloturista pel Pirineu de Huesca i la Ribagorça: Sabiñánigo – Pont de Suert - Binéfar

La vall de Basa

Ruta realitzada la primera quinzena d'agost de 2005. Transcorre íntegrament per asfalt i en general per carreteres secundàries amb poc trànsit. L'itinerari va d'oest a est entre el Pirineu i el Prepirineu de Huesca passant per ports amb un desnivell positiu moderat. En la descripció de l'itinerari es comenten diverses alternatives per variar la ruta. Inicialment la intenció era acabar la ruta a la Pobla de Segur, però la clausura temporal de la línia de tren entre Balaguer i la Pobla ens va fer decidir acabar la ruta a Binéfar.

 

Revisada el 2023, afegeixo tracks, plànol i perfil altimètric. Mantinc les distàncies i els desnivells  calculats originalment. Les distàncies (calculades amb el compta-quilòmetres de la bici) poden ser superiors a la realitat i en canvi els desnivells reals poden ser fins a un 40% superiors en algunes etapes. En 2 punts de la ruta, sembla que ara hi ha trams d'autovia i he traçat un itinerari alternatiu que no difereix gaire de l'original.

 
Etapa 1: Sabiñánigo - Boltaña (65 km, +650 m)
Etapa 2: Boltaña – Aínsa – Campo - Seira (50 km, +600 m)
Etapa 3: Seira – Castejón de Sos – les Paüles (27 km, +600 m)
Etapa 4: les Paüles – el Pont de Suert (20 km, +100 m)
Etapa 5: el Pont de Suert – Bonansa – la Pobla de Roda (36 km,+500 m)
Etapa 6: la Pobla de Roda – Benavarri - Binéfar (76 km,+500 m)

Accés: es pot arribar a Sabiñánigo amb tren. Des de Catalunya cal agafar un tren fins a Zaragoza-Delicias i després agafar-ne un altre fins a Sabiñánigo. La tornada es pot fer en tren des de Binéfar fins a Lleida o qualsevol altre estació de la línia Zaragoza – Lleida.

Allotjament: nosaltres ens vam allotjar en càmpings, hotels i albergs. És convenient fer reserves amb antelació, sobretot a l'agost.

Descripció de l'itinerari:

Etapa 1 (65 km, +600m): Sabiñánigo – Port del Serrablo - Boltaña

Prop del port del Serrablo

Des del poble de Sabiñánigo ens dirigim per la carretera nacional en direcció sud fins a trobar, al cap de 13 km, el desviament de Boltaña pel Puerto del Serrablo. La pujada fins al port és pausada, primer es ressegueix el riu en pla i després puja amb més decisió. Tot i que hi ha diversos desviaments a pobles només passarem per dos petits nuclis habitats en els 52 km que ens separen de Boltaña: el Molino de Villobas i Laguarta. A Laguarta hi ha algunes cases més que en el primer poble, tot i així, l'únic servei que trobarem és una font d'aigua. Després del poble farem unes baixades per encarar la pujada final al port. El descens fins a Boltaña és d'uns 650m que es realitzen en pocs quilòmetres, atureu-vos per gaudir de les vistes!

Boltaña des del Castell

Més sobre l'etapa : Inicialment, la nostra intenció era arribar al port del Serrablo per la vall de Basa, però molts mapes assenyalen una carretera inexistent entre Orús i Ceresola. Tot i així, hi ha una pista de terra des d'Orús fins a Espín i després fins a un coll a 1330 m que després descendeix fins Gillué, i posteriorment, fins a la carretera que puja al port del Serrablo. Aquesta pot ser una alternativa interessant si portem una BTT i a més el paisatge d'aquesta vall és molt bonic (vegeu la primera foto). Nosaltres no ho vam fer, perquè la nit abans va ploure i ens van comentar que era una pista fangosa. Tingueu en compte que al principi d'aquesta vall ara hi passa la N-260 (en el moment de fer la ruta i la ressenya encara no).

Una alternativa pel nord és anar per Biescas, el port de Cotefablo i Broto (N-260a). Després es pot anar per Fanlo fins a Aínsa.

Boltaña és un poble gran amb força serveis, també Aínsa, que a més a més, és la capital de la comarca del Sobrarbe. Aprofiteu si heu de comprar alguna cosa.

Etapa 2 (50 km): Boltaña – Aínsa – Campo - Seira

De Boltaña fins a Aínsa són 5 Km de suau baixada, a partir d'Aínsa, després de creuar el riu Cinca, trobarem una primera pujada forta i després planejarem fent pujades i baixades fins a encarar les fortes rampes del port de la Foradada. Després, la baixada cap al fons de la vall és molt directe, i un cop a baix, continuarem vall amunt travessant uns túnels per arribar a Campo on la vall s'obre i s'estén la població. La continuació cap a Seira es fa per una carretera més estreta i amb una mica de pujada.

Més sobre l'estapa:
Fins a Campo anirem per la N-260 amb cert trànsit, però amb visibilitat i vorals amples. A partir de Campo la carretera s'estreny i el trànsit de camions que pugen cap a la zona de Benasc es pot fer notar. Ho compensarem amb el paisatge.

Una bona alternativa un cop arribats a Campo, és anar cap al Turbó i després cap a la vall d'Isàbena. En aquesta zona trobarem carreteres menys transitades i paisatges igualment gratificants. Aquesta és sobretot una bona ruta alternativa si volem continuar després cap al Pont de Suert i la Pobla de Segur.

Pel que fa a l'allotjament, tingueu en compte que els càmpings de Campo són clubs privats i no accepten clients. A Campo hi ha alguns hostals, cases de turisme rural, apartaments i una mica de comerç. Seira és més petit, tot i així, té un alberg molt acollidor.

Etapa 3 (27 km): Seira – Castejón de Sos – les Paüles

Coll de Fades

Sortint de Seira passarem per un estrets i diversos túnels fins que la vall s'obre i la carretera planeja fins al desviament de Castejón de Sos. La pujada cap al coll de Fades comença tot just al sortir del poble i sense baixar en cap moment, ens porta fins al port. Durant la pujada tindrem unes magnífiques vistes del Pirineu i a mesura que pugem també veurem el vessant nord del Massís del Turbó. Des del Coll de Fades la carretera fa pujades i baixades fins arribar a les Paüles.

Més sobre l'etapa: A les Paüles tenim la possibilitat d'agafar una pista cap a Alins que ens pot portar fins a la vall d'Isàbena.

Etapa 4 (20 km): les Paüles – el Pont de Suert

Des de les Paüles arribem ràpidament al coll de l'Espina on veurem una panoràmica de les muntanyes de la vall de la Noguera Ribagorçana i la vall de Boí. Des del coll comença una baixada fins al fons de la vall on trobem desviaments per anar a Castanesa i més endavant cap a Bonansa. Seguirem recte i farem una petita pujada abans de fer l'última baixada fins al fons de la vall de la Noguera Ribagorçana. En arribar al trencall de la N-230 girarem a la dreta i continuarem baixant fins al Pont de Suert.

Més sobre l'etapa: El Pont de Suert és una de les poblacions més grans de l'itinerari i hi trobarem una àmplia oferta d'allotjament. Si voleu continuar cap a la Pobla de Segur, només cal que sortiu del poble en direcció sud i agafeu la N-260. Us hi separen uns 23 km i un port d'uns 1400m. Des de dalt del port podeu optar per deixar l'asfalt i agafar pistes de terra fins a Senterada. També podeu agafar pistes i carreteres secundàries abans, de Malpàs a Xerallo

Etapa 5 (36 km): el Pont de Suert – Bonansa – la Pobla de Roda

Els túnels de l'estret d'Obarra

Des del Pont de Suert desfarem la ruta fins a la cruïlla de Bonansa, a partir d'aquest punt comença un pujada forta fins al poble. Després la pujada continua, però s'arriba ràpidament al coll de Bonansa. El descens transcorre per un paratge molt bonic on podrem observar diversos estatges de vegetació. Després del primer tram de descens pronunciat ens acostarem al riu i veurem el primer canvi de vegetació. Un cop passats uns estrets amb diversos túnels, la vall s'obrirà i trobarem les ruïnes del monestir d'Obarra, a partir d'aquí la vegetació ja denota un clima diferent. Continuarem per la vall creuant alguns poblets i deixant el desviament per anar a la zona del Turbó a la nostra dreta. Finalment, arribarem a la Pobla de Roda.

Més sobre l'etapa: La Pobla de Roda s'estén al voltant d'un llarg carrer empedrat, paral·lel a la carretera, que baixa fins a un bonic pont que travessa el riu. Si no us voleu aturar al poble, és recomanable almenys creuar-lo per dins per admirar les seves cases i arcades enlloc de fer-ho per la carretera.

Etapa 6 (76 km): la Pobla de Roda – Benavarri - Binéfar

Cap a Peralta de la Sal

De la Pobla de Roda fins a Laguarrés, tot és més aviat baixada, es va seguint els meandres del riu per una vall que es va obrint. En entrar a Laguarrés, veurem davant nostre la vessant nord de la serra del Castell de Laguarrés que haurem de travessar per arribar fins a Benavarri. Els boscos de pins ens acompanyaran en el nostre ascens per aquesta carretera tranquil·la i amb forces corbes. La baixada per l'altre vessant és més pausada i comença a predominar el paisatge de conreus de cereals a mesura que ens acostem a Benavarri.

Sortirem de Benavarri per la nacional en direcció Lleida i baixarem uns quilòmetres, per després encarar una rampa de pujada. A uns 5 km de Benavarri trobarem el desviament cap a Peralta de la Sal. Deixarem doncs aquesta transitada nacional per endinsar-nos en carreteres secundàries que, entre camps de cereals, ens descobriran pobles amagats on menys ho esperem. Primer tindrem un petit tram de pujada, però després la baixada i el planejar seran la tònica general. Passarem pels pobles de Gabasa i Peralta de la Sal i després farem un munt de corbes i pujades i baixades per arribar a Sant Esteve de Llitera. Des d'aquí farem l'últim descens fins a la plana i arribarem ràpidament a Binéfar.

Més sobre l'etapa: Si en lloc d'anar a Binéfar preferim el poble de Monzó, que és més gran, podem desviar-nos a Peralta de la Sal. La distància és aproximadament la mateixa. Una altra alternativa és anar cap a Graus enlloc de passar per Benavarri, que de fet és el curs natural del riu Isàbena, però nosaltres vam descartar aquesta opció per evitar carreteres molt més transitades.

Binéfar té una estació abandonada, però tot i així, hi paraven trens en direcció a Lleida en el moment de fer la ruta.

Plànol de la ruta

 

Tornada per Binéfar


Distàncies i altituds els punts de pas

Punt de l'itinerari	km acumulats per etapa	Altitud
Sabiñánigo	0	789
Desviament	13
Molino de Villobas		810
Laguarta		1154
Puerto del Serrablo	52	1291
Boltaña	65	643
Boltaña	0	643
Aínsa	5	580
Puerto de la Foradada		1020
Campo	38	691
Seira	50	815
Seira	0	815
Castejón de Sos	6	907
Coll de Fades	22	1470
Les Paüls	27	1431
Les Paüls	0	1431
Coll de l'Espina		1407
Desviament Bonansa
El Pont de Suert	20	800
El Pont de Suert	0	800
Desviament Bonansa
Bonansa		1250
Alto de Bonansa		1370
La Pobla de Roda	36	750
La Pobla de Roda	0	750
Laguarrés	13	611
Serra castell Lag.		1100
Benavarri	25	762
Peralta de la Sal	45	523
Sant Esteve de Llitera	70	420
Binéfar	76	286
Totals	274 km	+2850 m

Càlcul 2023: 265 km i 4986 mD+

Més informació:

• Track a Wikiloc 2023
• Vegeu també la ruta Jaca - Ochagavía. Ambdues rutes es poden combinar. 
• Aquesta ruta és paral·lela amb la Transpirinenca en BTT i en algun punt coincident.

Si la tornés a fer, possiblement,... Aniria per la vall de Basa en la primera etapa. A Campo em desviaria i passaria pel sud del Turbó. De Beranui a Pont de Suert, provaria d'agafar una pista a Calbera i pujar a la collada de las Tosas. De Pont de Suert aniria a la Poble de Segur per Malpàs i l'alternativa proposada.