5. Ajust dels canvis

Molts cops els desajustos dels canvis no són deguts únicament a un mal ajust del canvi si no també a altres causes com són l'obturació dels cables i les fundes dels canvis, el desgast de la cadena i dels pinyons i també a deformacions en el canvi o en la patilla del canvi deguts a cops.

Actualment, moltes bicicletes porten un sol plat, són monoplat, i per tant no tenen canvi de plats o desviador. Altres bicis tenen només 2 plats (configuració habitual en les bicicletes de carretera), però encara hi ha al mercat bicicletes amb 3 plats que era la configuració habitual de les BTT des de la seva aparició.

5.1. Ajust del canvi dels pinyons

Ajust del sincronitzat

Per ajustar el sincronitzat mirarem primer que hi hagi certa tensió al cable. Posarem el pinyó petit i mirarem que el cable del canvi no pengi, si té poca tensió descaragolarem el cargol que subjecte el cable en el canvi (A), estirarem el cable i tornarem a cargolar. Amb el plat petit i el pinyó petit mirarem si al canviar de pinyó li costa pujar (posar un pinyó més gros) o baixar. Si li costa pujar haurem de donar tensió al cable utilitzant el cargol (B) que es troba en el punt on el cable arriba al canvi (desenroscarem). Anirem donant tensió fins que la cadena pugi bé. Si el problema és que a la cadena li costa baixar, llavors haurem de treure tensió enroscant el cargol fins que la cadena baixi correctament.

Ajust dels límits interior i exterior

El límit superior de la cadena impedeix que en posar el pinyó més gran la cadena surti i es quedi entre el pinyó i els radis. Aquesta anomalia podria causar avaries pitjors i moltes bicicletes porten un protector de plàstic per a que la cadena en cap cas pugui segar els radis. El límit superior s'ajusta collant un cargol (D) que està a la part superior de la pota de canvi (a vegades va marcat amb la lletra L de l'anglès Low speed). Collarem el cargol fins a comprovar que la cadena no surt i que podem posar l'últim pinyó (si no ens entra és que l'hem collat massa).

Anàlogament el límit inferior impedeix que la cadena surti quan baixem al pinyó més petit. L'ajust es realitza similarment al del límit superior. Tenim un cargol (C) sota del cargol del límit superior (que a vegades va marcat amb la lletra H de l'anglès High speed) que haurem de cargolar. Si el cargolem massa pot ser que no ens entri el pinyó més petit.

5.2. Ajust del canvi dels plats

L'ajust del canvi dels plats es realitza de forma diferent al del canvi dels pinyons. El primer pas és ajustar el límit interior. Amb el pinyó més gran i el plat més petit collarem el cargol del límit (el cargol A) fins que quedi una separació de 0,5 cm entre la cadena i la placa interior de la guia de la cadena (C). Llavors caldrà donar certa tensió al cable per a que la cadena pugi bé del plat petit al mitjà. Procedirem de forma similar amb el plat mitjà. En aquest cas amb el tensor de la maneta de canvi procurarem que la distància entre la placa interior de la guia de la cadena i la cadena (C) sigui de 0,5 cm. Finalment ajustarem el límit exterior posant el pinyó petit i el plat gran. Haurem d'ajustar el límit exterior (cargol B) per a que la separació entre la placa exterior de la guia de la cadena i la cadena (D) sigui també de 0,5 cm.

Pel cargol del límit interior cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'exterior.
Pel cargol del límit exterior cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'interior.
Quan ajustem el tensor de la maneta de canvi cargolant mourem la plaqueta guia cap a l'interior.

 

5.3. Ajust d'un canvi intern

 

Un tipus de canvi una mica desconegut a casa nostre és el canvi intern. Es tracta d'una boixa a l'eix de la roda del darrere que té a dins tot el mecanisme necessari per canviar. Els més habituals tenen 3 o 7 marxes amb un rang bastant similar, però com més marxes més adaptació al nostre pedaleig. Diuen que potser el de 3 marxes és dels més eficients i té relativament poc pes. És molt recomanable per a bicicletes urbanes i plegables pel seu baix manteniment.

 

L'ajust es realitza regulant la tensió del cable de canvi o segons el model amb algun tensor que porta entre el cable i el canvi.

Inici del manual de mecànica

4. Ajust dels frens

4.1. Frens de pastilla

Són els típics frens on unes pastilles ben visibles (i de mida variable) frenen per fregament amb la llanta de la roda.

Si el desgast de les pastilles no és uniforme és degut a l'ajust de les pastilles. Cal comprovar que les pastilles no toquin el pneumàtic en cap moment i que tampoc toquin la llanta quan no es frena.

Ajust de frens Cantilever (utilitzats antigament en les BTT)

Per ajustar aquest tipus de frens tensarem el cable de fre per a que les pastilles quedin frenant la roda. Això ho podem fer descaragolant el cargol que subjecte el cable de fre en una de les pastilles i tensant el cable o també utilitzant el tensor que hi ha a la maneta de fre. A continuació afluixarem les pastilles i les col·locarem planes contra la llanta deixant un espai d'1mm entre el pneumàtic i la pastilla. Aquesta operació la realitzarem amb una clau de 10mm i una clau allen de 5mm. Aguantant les pastilles amb els dits i collant amb la clau del 10 aconseguirem que les pastilles s'aguantin. Amb els dits els acabarem de donar una mica d'inclinació de manera que toquin més de la part superior i que quedi 1mm a la part inferior. Finalment utilitzarem les dues claus per acabar de collar i destensarem el cable uns 2 o 3 mm o si abans hem utilitzat el tensor de la maneta ara també destensarem una mica per la maneta de fre. Mirarem que la frenada sigui la mateixa en les dues pastilles i si no és així ho ajustarem amb el cargol d'un dels dos frens.

Podem destensar els frens aguantant les pastilles contra la llanta i treien el cable de fre del cantó on no hi ha cargol per tensar el cable.

Ajust de frens en forma de “V” (el més corrent en les BTT i bicis de ciutat sense fre de disc)

L'ajust es realitza desenroscant la femella (A) que subjecta la pastilla, col·locant la pastilla de fre (B) correctament i tornant a enroscar. També podem regular la pressió del fre amb el cargol que hi ha a la maneta de fre.

Per destensar el fre soltarem el colze metàl·lic (C) per on circula el cable de fre de la peça (D) que el subjecte. Podem ajudar-nos enretirant el tub de goma (E) protector i frenant.

Per a canviar el cable de fre haurem d'afluixar el cargol (F) que el subjecte, també podem usar aquest cargol per tensar els frens quan no podem tensar-los més per la maneta de fre.

 

Ajust de frens tipus caliper (de pinça, usats abans dels discs en les bicis de carretera)

Són els frens que portaven les bicicletes de carretera i que han estat substituïts pels frens de disc. Encara els trobem en algunes bicicletes, per exemple les plegables Brompton (com en la foto de la dreta).

L'ajust bàsic es fa alliberant el cable de fre (desenroscant el cargol amb una clau de 10 mm o amb clau allen segon el model) i aguantant les pastilles contra la llanta, estirant el cable i tornant a tancar el cargol (ho podem fer amb els dits abans d'usar la clau). Amb això, la roda encara hauria de girar sense tocar les pastilles, però si ha quedat massa ajustat, podem soltar una mica de cable.

Els cargols de les pastilles ens permeten anivellar les pastilles amb la pista de fre de la llanta (podem frenar per ajustar-les).

Finalment, cal assegurar-se que la distància entre les pastilles i la llanta és la mateixa en ambdós costats. Aquest ajustament el fem afluixant el cargol que agafa el pont de fre a la bicicleta.

Com sempre caldrà revisar el desgast de les pastilles, que les manetes funcionin bé o que la roda no estigui deformada. A més, si tenim tensors a les manetes o al final de la funda del cable, podem destensar-los per després poder anar tensant el fre a mesura que les pastilles es desgastin.

4.2. Frens de disc

Una pinça de fre amb unes petites pastilles frenen la bici amb el fregament amb el disc de fre.

És el sistema més habitual en tot tipus de bicicletes modernes amb l'excepció d'algunes bicis infantils, bici plegables, algunes urbanes o les BMX. Poden ser accionats per un sistema mecànic (cable) o per un sistema hidràulic (opció més freqüent).

Coses bàsiques a tenir presents:

• Els discs s'escalfen amb el frenat i ens podem cremar.
  
• Si treiem la roda (i per tant el disc), si accionem el fre el bloquejarem. Podem usar un protector-separador (com el de la foto) per evitar el bloqueig accidental del fre. Si es bloqueja el fre, separarem les pastilles amb un tornavís pla ample intentant malmetre-ho poc.
• En bicis noves o quan canviem les pastilles del fre de disc cal fer un petit rodatge en pla, frenant poc i pedalant mentre es frena per tal de que disc i pastilles s'adaptin i no es deformi ni les pastilles ni el disc.

Protector de pastilles

L'ajust bàsic dels frens de disc es realitza afluixant el 2 caragols que subjecten la pinça del fre, frenant amb la maneta i caragolant els cargols. Soltant la maneta es fa un última caragolada més forta. Si el disc fa soroll per fregament amb les pastilles i aquest sistema no ha funcionat, caldrà revisar altres opcions/tècniques d'ajust i també valorar si la deformació del disc és excessiva. Hi ha eines per adreçar un disc, però hi ha el risc que el deixem pitjor del que estava.

4.3. Frens de tambor

Present en les rodes de darrere d'algunes bicicletes infantils, en algunes bicicletes urbanes de gamma baixa i en alguns tricicles. A vegades es posen quan no hi ha espai per a altres sistemes.

4.4. Frens de retro-pedal

Tradicionalment, les bicicletes holandeses, però també algunes bicicletes urbanes, tenen frens que s'accionen pedalant enrere. Alguns canvis interns de boixa inclouen aquesta opció. Tot i que els canvis interns són extremadament pràctics en circulació urbana i sempre els recomano, el meu consell és evitar els canvis que tinguin integrat els frens de retro-pedal (com el de la foto) pels motius següents:

• Cal acostumar-s'hi i fa que la recol·locació dels pedals que fem quan arrenquem (i que fem de forma intuïtiva) no es pugui fer. Quan t'atures, has de pensar en deixar els pedals llestos per arrencar o donar-te un bon impuls a l'aixecar el peu de terra.
• La gràcia del canvi intern és que pots canviar fins i tot en parat fent un mínim toc enrere que aquí és difícil de fer.
• Et costarà trobar algun mecànic que conegui el sistema més enllà de saber que existeixen.
• Les bicis que es venen amb aquest sistema porten sovint també un fre addicional (per exemple de pastilles).
• Treure el sistema et suposarà un cost important perquè caldrà canviar el canvi intern i potser et surt a compte comprar una roda nova.
• El fre es va gastant amb el temps i per a les nostres latituds ningú sap com es canvia.
  

Inici del manual de mecànica

Aparcar la bici o com lligar la bici

Com i on lligar la bici:

• Cal lligar les dues rodes el quadre i el seient. Normalment és suficient amb 2 cadenats en forma d'U (són els més segurs) o dues pitons. Per al seient es pot utilitzar un cadenat més prim i lleuger (vegeu Quin cadenat triar).
• Escolliu els aparcaments de bicicleta en forma d'U invertida que us permeten lligar les dues rodes i el quadre.
• Trieu llocs concorreguts que quedin a la vista i eviteu deixar-la aparcada a la nit.
• Sempre que pugueu pugeu-la a casa
• Trieu aparcaments per a bicicleta i eviteu el mobiliari urbà i els llocs on pugui molestar. A més a més, un truc per robar bicicletes és desenganxar senyals de trànsit i tornar-les a posar. Quan algú hi lliga una bici es torna a desenganxar per robar-la.
• Tingueu en compte que no es pot aparcar en arbres, semàfors, bancs, papereres, davant de zones de càrrega i descàrrega dins l'horari indicat, zones d'estacionament per a persones amb discapacitat, parades de transport públic, passos per a vianants, estacions de Bicing o en elements adossats a les façanes.
• No lligueu bicicletes cares o molt noves. Envellir i dissimular la qualitat de la bici és un truc que funciona.
• Prengueu-vos el vostre temps per lligar i deslligar la bici. Si la tanca i el pany costen més d'accedir també serà més incòmode de robar.
• Es donen casos puntuals d'aparcaments serrats o de quadres de bici serrats que després es tornen a soldar per revendre la bici, tingueu-ho en compte.
• Una altre punt feble són els panys que amb habilitat, una mica de temps i eines diverses es poden forçar i obrir.

Vegeu: Quin cadenat triar?

Aparcaments "segurs"

• Xarxa Bicibox
• Bicipark BCN-Numància o BiciEstació de Sarrià
  

Aparcaments subterranis vigilats (consulteu abans les condicions):

• A Barcelona (els de BS:M)
• A l'Hospitalet (els municipals de rotació)
• Aparcaments SABA a Vilanova i Girona, entre d'altres.

Altres:

• Informació sobre aparcament de l'Ajuntament de Barcelona
• Cercador de bicis robades/recuperades dels Mossos d'Esquadra
• Fotos d'aparcaments de superfície

Última actualització: octubre de 2016

Dia de la bici a l'Hospitalet

Dins del programa de Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat, aquest diumenge 23 d'abril es cel·lebra una nova edició del Dia de la Bici. Com en altres ocasions la bicicletada tindrà sortida des de l'Av. Josep Tarradellas a l'altura de la Farga a les 12:30h. El recorregut serà un petit circuit urbà apte per a tots els públics.

Es torna a posar en marxa el sistema de bicicletes comunitàries de Vitoria-Gasteiz

Comença una nova temporada del servei de préstec gratuït de bicicletes de Vitòria. Aquest any hi ha 600 bicicletes (amb alguns tàndems per a cecs i tricicles per gent amb problemes de mobilitat)i 11 punts de recollida repartits per la ciutat. El servei estàr disponible pels 19.453 usuaris registrats fins al 30 de novembre.

Les xifres dels últims anys:
2004: 200 bicis 25.426 usos
2005: 400 bicis 49.099 usos

Els 2 enllaços anteriors són de Circula en Bici.

El Prat recuperarà un tram del riu Llobregat

El Prat recuperarà el tram de riu entre el pont de l'autovia (C-31) i el pont de Mercabarna després de les obres de millora de la canalització que s'hi efecturan. En aquest tram es construirà un passeig de a bicicletes i vianants i un parc a la zona del pont de Mercabarna. L'ajuntament del Prat farà accessible la zona que ara queda separada per la ronda de Llevant i el Ministeri de Medi Ambient s'encarregarà de la millora de la canalització. Per la seva part l'Agència Catalana de l'Aigua gestionarà tota l'actuació. També s'ha de tenir en compte que en aquest tram s'han de construir dos nous ponts pels trens i enderrocar l'actual. Caldria ara connectar els carrils bici de l'Hospitalet amb els del Prat, del centre de l'Hospitalet al centre del Prat actualment en cotxe hi ha menys de 5 km, una distància molt adequada per fer en bicicleta.
BiciWiki: El Prat Recuperara
Informació a la web d'El Prat

Article a El País sobre la ronda verda

El diari El País dedica un article a la ronda verda, l'itinerari ciclista que donarà la volta a Barcelona. El projecte (que l'he comentat diverses vegades) va amb força retard , tot i així, després de la construcció del pont sobre el Besos comença a ser possible realitzar l'itinerari: BiciWiki, Construccion Ronda Verde

Enllaços

Les principals entitats d'usuaris de la bicicleta:

• FEM BICI: Federació d'Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya  (Twitter, FB)
• Amics de la Bici (Barcelona)
• Assemblea de la Bicicleta de Sant Cugat (Sant Cugat)
• BACC (Barcelona + grups locals)
• Baix Montseny en Bici (agrupa col·lectius de Cànoves, Cardedeu, Vilamajor i Llinars)
• Bicibaix (Baix Llobregat, Sant Boi)
• Bicicamp (Camp de Tarragona, Reus)
• Biter (Terrassa)
• Cardedeu Vital (Cardedeu)
• ConnectaSQ (Sant Quirze del Vallès) 
• Granollers Pedala (Granollers)
• Grup de Mobilitat de TGN (Tarragona)
• La Saboga (l'Hospitalet, Baix Llobregat, àrea BCN) unit amb L'Henbici
• Mou-te en Bici (Girona i rodalies)
• Me Moc en Bici (Tortosa i Terres de l'Ebre)
• Osona en bici (Osona)
• Pedalem la Garriga (La Garriga)
• Secció de Mobilitat del Club Ciclista Sant Joan Despí
• Biciutat de Mallorca (Palma i Illes Balears) 

• ConBici: Coordinadora espanyola en defensa de la bici
• ECF: European Cyclists' Federation

Moviments reivindicatius (vegeu info. actualitzada):

• Massa Crítica de Barcelona (1r divendres de mes, 20 h a Arc de Triomf). La Massa Crítica és un passeig col·lectiu en bici que es fa un cop al mes en diverses ciutats del món (vegeu Critical Mass). També un cop a l'any es fa la Ciclonudista.
• Massa Crítica de Cornellà 
• Massa Crítica de Gavà (2n dijous de mes?) 
• Massa Crítica de Granollers 
• Massa Crítica de l'Hospitalet (últim divendres del mes)
• Massa Crítica de Sabadell (2n divendres del mes)
• Massa Crítica de Sant Cugat (3r dissabte del mes)
• Massa Crítica a Terrassa (1r dijous del mes)

Diversos: 

• Bicihub centre de referència del món de la bici
• Cyclocat: iniciativa per crear una xarxa ciclista segura
• En bici sense edat programa de voluntariat per passejar en tricicle a persones grans.

Informació sobre la bicicleta en institucions públiques:

• Generalitat de Catalunya
• Ajuntament de Barcelona
• Àrea Metropolitana de Barcelona

Biciescoles:

• Vés en bici - Biciclot (Barcelona)
• Bici-Escola del BACC (Barcelona)
• Lapedala (Barcelona, no sé si funciona)
• Som Bici - BiciEscola de Antigament de Bici Baix (Baix Llobregat)
• Bici-Escola de Granollers Pedala (Granollers) 

Grups que organitzen sortides (a part de les entitats ciclistes que també n'organitzen)

• Infobici, la Farinera, Vadebici, Bicicultura 

Alguns blogs personals:

• Copenhagize.com [en]
• Cycle Chic from Copenhagen [en]
• Retalls de Bicicleta, Muntanya i altres coses...
• El de la bici - Juan Merallo [es]
• Bicycle diaries [en]
• Alforges de Sils
• Dies de Bici
• BiciENE 
• En Brompton per Barcelona
• Rodadas.net (cicloturisme) 
• Ciclismo Ninja

Última actualització: maig de 2020

Rutes cicloturistes per Catalunya

Aquesta pàgina ja no es manté, les rutes de cicloturisme ara estan a:  http://bici-vici.blogspot.com/2012/09/rutes-en-bici.html

Algunes idees per fer rutes de cicloturisme (entès com a turisme en bicicleta) per Catalunya d'un o més dies, més o menys ordenades per zones:

• Les Vies Verdes:
• Vies verdes del Baix Ebre, la Terra Alta i la Val de Zafán: actualment transitable de Tortosa a Valdealgorfa.
• Vies verdes del Ferro i del Carrilet: Ripoll - Olot - Girona - Sant Feliu de Guíxols (Vies verdes de Girona).
• Com enllaçar la via verda del Ferro i el Carbó i la del Carrilet (Ripoll - Olot - Girona)
• Via Verda del Tren Petit: 6 km entre Palamós i Palafrugell
• La Via Verda de la Vall Fosca
• La Via Verda de Nicolau al Cadí (Bici-Vici)

• La Ruta del Ter: d'Ulldeter a l'Estartit.

• El Baix Llobregat:
• Camí verd del Llobregat: el riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. (Bici-Vici)
• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castellefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi (Bici-Vici)
• En bici a les platges del delta del Llobregat
• Rutes pel Baix Llobregat a la web de BiciBaix.

• L'Empordà, especialment el Baix Empordà, té una xarxa de carrils bici important que permet fer combinacions molt interessants. A l'Alt Empordà la ruta més important és l'eix cicloturístic Figueres-Roses, però hi ha altres rutes més o menys marcades i s'editen fulls informatius. Algunes rutes les podeu trobar a la web del BACC (rutes). Algunes travesses interessants:
• Figueres - Roses - l'Escala - Verges - Flaçà.
• Flaçà - Corçà - Pals - Palafrugell
• Enllaçar la Via Verda amb l'alt Empordà: Sant Feliu de Guíxols - l'Escala o a través de la xarxa de carrils bici.
• Raids al Vent: ruta en BTT per l'Alt Empordà

• La zona del Delta de l'Ebre també té moltes possibilitats i es pot enllaçar amb la Via Verda del Baix Ebre o amb altres poblacions del Montsià i el Baix Ebre. Itineraris oficials:
• Itinerari 1 Ruta de les llacunes [PDF, 1,44 MB.]
• Itinerari 2 Ecomuseu desembocadura [PDF, 1,31 MB.]
• Itinerari 3 Ecomuseu Fangar [PDF, 2,17 MB.]
• Itinerari 4 Aldea Camarles Ampolla [PDF, 2,85 MB.]
• Itinerari 5 Desembocadura - Garxal - Riumar [PDF, 2,49 MB.]
• Itinerari 6 Amposta-Casa de fusta [PDF, 1,72 MB.]
• Itinerari 7 Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta [PDF, 2,25 MB.]
• Itinerari 8: Amposta - riu Migjorn [PDF, 2,72 MB.]
• Ruta bici a peu bassa de les Olles [PDF, 671,48 KB.]

• Els Ports, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya:
• La volta als Ports (Bici-Vici)
• Volta pel nord dels Ports: Arnes - Benissanet - la Fatarella - Favara-Torre del Compte - Arnes.
• De Casp a Móra la Nova pel Baix Aragó i la Terra Alta
• Ruta La Sénia - La Pobla de Benifassà - Castell de Cabres - Vallibona - Rosell - La Sénia (Bici-Vici)

• El Pirineu:
• La ruta Transpirinenca (vegeu rutes fora de Catalunya o Llançà-Pont de Suert).
• Pedals de Foc: ruta pel perímetre del Parc Nacional d'Aigüestortes
• Pedals d'occitània volta circular sortint de Viella cap a l'Occitània francesa.
• El Camí de l'Aigua entre Caldes de Boí i Pont de Suert (fins al Pantà d'Escales).
• La volta al Cadí que pot ser en BTT o per asfalt. També ressenya de Rutabike.com
• La volta a la Cerdanya en dues etapes.
• El camí dels Bons Homes (vegeu també això).

• El Penedès i el Garraf:
• Ruta els Monjos - Castellet de Foix - Vilanova - Sitges (Bici-Vici)
• Raids del Cava: de Sant Sadurní d'Anoia a Sitges i de Sitges a Sant Sadurní en BTT i en dues etapes (65km 1700m i 55 km 1200m)
  
• Volta pel Massís del Garraf pujant pel Rat-penat

• La Ruta del Císter
• Ruta circular des de Pineda i fins a Palafolls
• Rutes circulars pel camp de Tarragona
• Ruta circular per asfalt: Guardiola de Berguedà - Sant Julià de Cerdanyola - Falgars - La Pobla de Lillet - Guardiola

• La Ruta dels Castells per la Segarra: un altre possible itinerari.

• El Meridià Verd, Probike Club n'ha fet una adaptació per a BTT.
• Ressenya Bici-vici del tram final de la Garriga al Masnou (Bici-Vici).

• Ripoll-Vic-Barcelona

• Bagà-Delta de l'Ebre

• La Via Augusta

• De la Vall d'Aran a Igualada


• El litoral: resseguint la línia de la costa

Última actualització: setembre de 2012.
 

Aquesta pàgina ja no es manté, les rutes de cicloturisme ara estan a:  http://bici-vici.blogspot.com/2012/09/rutes-en-bici.html

Amics de la Bici fa 25 anys

L'associació Amics de la Bici aquest any celebra el seu 25è aniversari (1981-2006). Aquesta associació ha estat pionera en la promoció de la bicicleta a Catalunya i ha estat el bressol de moltes altres entitats i iniciatives. Des d'aquest humil bloc vull reconèixer la seva tasca i animar-los a continuar molts anys més.
Podeu llegir l'editorial del seu últim butlletí trimestral on fan un repàs d'aquets anys.

A Ritme de Pedal al Canal 33

El programa A Ritme de Pedal s'emetrà a partir de finals d'Abril al Canal 33 segons llegeixo al butlletí trimestral d'Amics de la Bici.

"El viatge que no s'acaba mai"

Llegeixo a El Periódico que aquests dies (coincidint amb el Bike Show) ens visita un ciclista que porta 44 anys viatjant per tot el món, segons els seus comptes porta 547000 km:

"Arriba a BCN un ciclista que no ha tornat a casa des que el 1962 va començar a recórrer el món"

Sant Joan Despí triplicarà l'oferta de carrils bici

VilaWeb - El Punt:

"Sant Joan Despí tindrà a final d’any 30 quilòmetres de carrils bici, i això representarà triplicar l’oferta, ja que actualment n’hi ha deu entre els barris del Centre i les Planes. Amb els 20 quilòmetres que es construiran al llarg de l’any es crearà una xarxa que connectarà les vies més importants del municipi i els equipaments municipals i educatius"

Es signa el 'Projecte bici' de regulació de la bicicleta al Parc de Collserola

Ho llegeixo en una notícia de la web de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, però en podeu trobar més informació al butlletí del Parc de Collserola. I també en aquesta pàgina de la web del parc dedicada al projecte bici.

Sant Feliu de Llobregat aprova el seu Pla Director de la Bicicleta

El mes de febrer es va aprovar en el ple municipal el Pla Director de la Bici de Sant Feliu de Llobregat. A destacar la dotació econòmica de 854.330 Euros:

"El Pla Director de la Bicicleta recull els usos i recorreguts de la bicicleta a la ciutat i té com a principals objectius augmentar el nombre de desplaçaments urbans amb bicicleta, garantir una xarxa mínima d'itineraris per a bicicletes, i fomentar la seguretat i la formació en educació viària dels ciclistes".

Actualització 7 d'abril: notícia a El Punt

Ruta cicloturista pel Pirineu de Huesca i la Ribagorça: Sabiñánigo – Pont de Suert - Binéfar

La vall de Basa

Ruta realitzada la primera quinzena d'agost de 2005. Transcorre íntegrament per asfalt i en general per carreteres secundàries amb poc trànsit. L'itinerari va d'oest a est entre el Pirineu i el Prepirineu de Huesca passant per ports amb un desnivell positiu moderat. En la descripció de l'itinerari es comenten diverses alternatives per variar la ruta. Inicialment la intenció era acabar la ruta a la Pobla de Segur, però la clausura temporal de la línia de tren entre Balaguer i la Pobla ens va fer decidir acabar la ruta a Binéfar.

 

Revisada el 2023, afegeixo tracks, plànol i perfil altimètric. Mantinc les distàncies i els desnivells  calculats originalment. Les distàncies (calculades amb el compta-quilòmetres de la bici) poden ser superiors a la realitat i en canvi els desnivells reals poden ser fins a un 40% superiors en algunes etapes. En 2 punts de la ruta, sembla que ara hi ha trams d'autovia i he traçat un itinerari alternatiu que no difereix gaire de l'original.

 
Etapa 1: Sabiñánigo - Boltaña (65 km, +650 m)
Etapa 2: Boltaña – Aínsa – Campo - Seira (50 km, +600 m)
Etapa 3: Seira – Castejón de Sos – les Paüles (27 km, +600 m)
Etapa 4: les Paüles – el Pont de Suert (20 km, +100 m)
Etapa 5: el Pont de Suert – Bonansa – la Pobla de Roda (36 km,+500 m)
Etapa 6: la Pobla de Roda – Benavarri - Binéfar (76 km,+500 m)

Accés: es pot arribar a Sabiñánigo amb tren. Des de Catalunya cal agafar un tren fins a Zaragoza-Delicias i després agafar-ne un altre fins a Sabiñánigo. La tornada es pot fer en tren des de Binéfar fins a Lleida o qualsevol altre estació de la línia Zaragoza – Lleida.

Allotjament: nosaltres ens vam allotjar en càmpings, hotels i albergs. És convenient fer reserves amb antelació, sobretot a l'agost.

Descripció de l'itinerari:

Etapa 1 (65 km, +600m): Sabiñánigo – Port del Serrablo - Boltaña

Prop del port del Serrablo

Des del poble de Sabiñánigo ens dirigim per la carretera nacional en direcció sud fins a trobar, al cap de 13 km, el desviament de Boltaña pel Puerto del Serrablo. La pujada fins al port és pausada, primer es ressegueix el riu en pla i després puja amb més decisió. Tot i que hi ha diversos desviaments a pobles només passarem per dos petits nuclis habitats en els 52 km que ens separen de Boltaña: el Molino de Villobas i Laguarta. A Laguarta hi ha algunes cases més que en el primer poble, tot i així, l'únic servei que trobarem és una font d'aigua. Després del poble farem unes baixades per encarar la pujada final al port. El descens fins a Boltaña és d'uns 650m que es realitzen en pocs quilòmetres, atureu-vos per gaudir de les vistes!

Boltaña des del Castell

Més sobre l'etapa : Inicialment, la nostra intenció era arribar al port del Serrablo per la vall de Basa, però molts mapes assenyalen una carretera inexistent entre Orús i Ceresola. Tot i així, hi ha una pista de terra des d'Orús fins a Espín i després fins a un coll a 1330 m que després descendeix fins Gillué, i posteriorment, fins a la carretera que puja al port del Serrablo. Aquesta pot ser una alternativa interessant si portem una BTT i a més el paisatge d'aquesta vall és molt bonic (vegeu la primera foto). Nosaltres no ho vam fer, perquè la nit abans va ploure i ens van comentar que era una pista fangosa. Tingueu en compte que al principi d'aquesta vall ara hi passa la N-260 (en el moment de fer la ruta i la ressenya encara no).

Una alternativa pel nord és anar per Biescas, el port de Cotefablo i Broto (N-260a). Després es pot anar per Fanlo fins a Aínsa.

Boltaña és un poble gran amb força serveis, també Aínsa, que a més a més, és la capital de la comarca del Sobrarbe. Aprofiteu si heu de comprar alguna cosa.

Etapa 2 (50 km): Boltaña – Aínsa – Campo - Seira

De Boltaña fins a Aínsa són 5 Km de suau baixada, a partir d'Aínsa, després de creuar el riu Cinca, trobarem una primera pujada forta i després planejarem fent pujades i baixades fins a encarar les fortes rampes del port de la Foradada. Després, la baixada cap al fons de la vall és molt directe, i un cop a baix, continuarem vall amunt travessant uns túnels per arribar a Campo on la vall s'obre i s'estén la població. La continuació cap a Seira es fa per una carretera més estreta i amb una mica de pujada.

Més sobre l'estapa:
Fins a Campo anirem per la N-260 amb cert trànsit, però amb visibilitat i vorals amples. A partir de Campo la carretera s'estreny i el trànsit de camions que pugen cap a la zona de Benasc es pot fer notar. Ho compensarem amb el paisatge.

Una bona alternativa un cop arribats a Campo, és anar cap al Turbó i després cap a la vall d'Isàbena. En aquesta zona trobarem carreteres menys transitades i paisatges igualment gratificants. Aquesta és sobretot una bona ruta alternativa si volem continuar després cap al Pont de Suert i la Pobla de Segur.

Pel que fa a l'allotjament, tingueu en compte que els càmpings de Campo són clubs privats i no accepten clients. A Campo hi ha alguns hostals, cases de turisme rural, apartaments i una mica de comerç. Seira és més petit, tot i així, té un alberg molt acollidor.

Etapa 3 (27 km): Seira – Castejón de Sos – les Paüles

Coll de Fades

Sortint de Seira passarem per un estrets i diversos túnels fins que la vall s'obre i la carretera planeja fins al desviament de Castejón de Sos. La pujada cap al coll de Fades comença tot just al sortir del poble i sense baixar en cap moment, ens porta fins al port. Durant la pujada tindrem unes magnífiques vistes del Pirineu i a mesura que pugem també veurem el vessant nord del Massís del Turbó. Des del Coll de Fades la carretera fa pujades i baixades fins arribar a les Paüles.

Més sobre l'etapa: A les Paüles tenim la possibilitat d'agafar una pista cap a Alins que ens pot portar fins a la vall d'Isàbena.

Etapa 4 (20 km): les Paüles – el Pont de Suert

Des de les Paüles arribem ràpidament al coll de l'Espina on veurem una panoràmica de les muntanyes de la vall de la Noguera Ribagorçana i la vall de Boí. Des del coll comença una baixada fins al fons de la vall on trobem desviaments per anar a Castanesa i més endavant cap a Bonansa. Seguirem recte i farem una petita pujada abans de fer l'última baixada fins al fons de la vall de la Noguera Ribagorçana. En arribar al trencall de la N-230 girarem a la dreta i continuarem baixant fins al Pont de Suert.

Més sobre l'etapa: El Pont de Suert és una de les poblacions més grans de l'itinerari i hi trobarem una àmplia oferta d'allotjament. Si voleu continuar cap a la Pobla de Segur, només cal que sortiu del poble en direcció sud i agafeu la N-260. Us hi separen uns 23 km i un port d'uns 1400m. Des de dalt del port podeu optar per deixar l'asfalt i agafar pistes de terra fins a Senterada. També podeu agafar pistes i carreteres secundàries abans, de Malpàs a Xerallo

Etapa 5 (36 km): el Pont de Suert – Bonansa – la Pobla de Roda

Els túnels de l'estret d'Obarra

Des del Pont de Suert desfarem la ruta fins a la cruïlla de Bonansa, a partir d'aquest punt comença un pujada forta fins al poble. Després la pujada continua, però s'arriba ràpidament al coll de Bonansa. El descens transcorre per un paratge molt bonic on podrem observar diversos estatges de vegetació. Després del primer tram de descens pronunciat ens acostarem al riu i veurem el primer canvi de vegetació. Un cop passats uns estrets amb diversos túnels, la vall s'obrirà i trobarem les ruïnes del monestir d'Obarra, a partir d'aquí la vegetació ja denota un clima diferent. Continuarem per la vall creuant alguns poblets i deixant el desviament per anar a la zona del Turbó a la nostra dreta. Finalment, arribarem a la Pobla de Roda.

Més sobre l'etapa: La Pobla de Roda s'estén al voltant d'un llarg carrer empedrat, paral·lel a la carretera, que baixa fins a un bonic pont que travessa el riu. Si no us voleu aturar al poble, és recomanable almenys creuar-lo per dins per admirar les seves cases i arcades enlloc de fer-ho per la carretera.

Etapa 6 (76 km): la Pobla de Roda – Benavarri - Binéfar

Cap a Peralta de la Sal

De la Pobla de Roda fins a Laguarrés, tot és més aviat baixada, es va seguint els meandres del riu per una vall que es va obrint. En entrar a Laguarrés, veurem davant nostre la vessant nord de la serra del Castell de Laguarrés que haurem de travessar per arribar fins a Benavarri. Els boscos de pins ens acompanyaran en el nostre ascens per aquesta carretera tranquil·la i amb forces corbes. La baixada per l'altre vessant és més pausada i comença a predominar el paisatge de conreus de cereals a mesura que ens acostem a Benavarri.

Sortirem de Benavarri per la nacional en direcció Lleida i baixarem uns quilòmetres, per després encarar una rampa de pujada. A uns 5 km de Benavarri trobarem el desviament cap a Peralta de la Sal. Deixarem doncs aquesta transitada nacional per endinsar-nos en carreteres secundàries que, entre camps de cereals, ens descobriran pobles amagats on menys ho esperem. Primer tindrem un petit tram de pujada, però després la baixada i el planejar seran la tònica general. Passarem pels pobles de Gabasa i Peralta de la Sal i després farem un munt de corbes i pujades i baixades per arribar a Sant Esteve de Llitera. Des d'aquí farem l'últim descens fins a la plana i arribarem ràpidament a Binéfar.

Més sobre l'etapa: Si en lloc d'anar a Binéfar preferim el poble de Monzó, que és més gran, podem desviar-nos a Peralta de la Sal. La distància és aproximadament la mateixa. Una altra alternativa és anar cap a Graus enlloc de passar per Benavarri, que de fet és el curs natural del riu Isàbena, però nosaltres vam descartar aquesta opció per evitar carreteres molt més transitades.

Binéfar té una estació abandonada, però tot i així, hi paraven trens en direcció a Lleida en el moment de fer la ruta.

Plànol de la ruta

 

Tornada per Binéfar


Distàncies i altituds els punts de pas

Punt de l'itinerari	km acumulats per etapa	Altitud
Sabiñánigo	0	789
Desviament	13
Molino de Villobas		810
Laguarta		1154
Puerto del Serrablo	52	1291
Boltaña	65	643
Boltaña	0	643
Aínsa	5	580
Puerto de la Foradada		1020
Campo	38	691
Seira	50	815
Seira	0	815
Castejón de Sos	6	907
Coll de Fades	22	1470
Les Paüls	27	1431
Les Paüls	0	1431
Coll de l'Espina		1407
Desviament Bonansa
El Pont de Suert	20	800
El Pont de Suert	0	800
Desviament Bonansa
Bonansa		1250
Alto de Bonansa		1370
La Pobla de Roda	36	750
La Pobla de Roda	0	750
Laguarrés	13	611
Serra castell Lag.		1100
Benavarri	25	762
Peralta de la Sal	45	523
Sant Esteve de Llitera	70	420
Binéfar	76	286
Totals	274 km	+2850 m

Càlcul 2023: 265 km i 4986 mD+

Més informació:

• Track a Wikiloc 2023
• Vegeu també la ruta Jaca - Ochagavía. Ambdues rutes es poden combinar. 
• Aquesta ruta és paral·lela amb la Transpirinenca en BTT i en algun punt coincident.

Si la tornés a fer, possiblement,... Aniria per la vall de Basa en la primera etapa. A Campo em desviaria i passaria pel sud del Turbó. De Beranui a Pont de Suert, provaria d'agafar una pista a Calbera i pujar a la collada de las Tosas. De Pont de Suert aniria a la Poble de Segur per Malpàs i l'alternativa proposada.

Ruta en BTT Sant Climent – Begues - Sant Climent

Distància i desnivell: 20 km i 330m.

Descripció de l'itinerari:

Aquesta ruta ofereix un itinerari d'ascens pausat a Begues des de Sant Climent i una tornada amb bones vistes. Des de Begues nosaltres vam pujar fins al Puig de les Agulles (5km i 182m més).

En entrar a Sant Climent de Llobregat des de Viladecans hi ha un corba a la dreta, a l'esquerra queden unes naus industrials i una pista de terra que és on comença la nostra ruta. La pista ressegueix el fons d'una vall al costat d'un torrent. Deixarem una masia a l'esquerra i en pocs metres agafarem una pista a mà esquerra que puja amb força. La pujada de seguida serà més pausada i guanyarem vistes sobre la vall. Ens mantindrem en aquesta pista i deixarem alguna bifurcació a l'esquerra. El camí anirà tombant cap a la dreta per canviar de carena en arribar en un coll. En aquest punt deixarem un camí de baixada a l'esquerra i en uns metres un altre a la dreta, nosaltres continuarem per una nova carena en pujada.

La nova serra ens portarà fins a la carretera de Gavà a Begues tot fent primer algunes pujades i després algunes baixades per encarar una última pujada fins a la carretera. Ens quedaran 2 km de pujada per asfalt fins a Begues.

Si no voleu entrar al nucli urbà de Begues no cal que ho feu, ja que la tornada la farem pel barri de la Rectoria. Entrant a Begues per la carretera de Gavà girarem a la dreta a la primera rotonda (just abans d'una gasolinera), després seguirem les indicacions per agafar la pista asfaltada que porta a Torrelles. Si feu la ruta en cap de setmana podeu fer una parada al mirador "el Mur", trobareu un indicador al entrar al barri de la Rectoria. Es tracta d'un mirador espectacular que obre els dissabtes i els matins de diumenge.

La pista de Torrelles fa força baixada, no agafarem molta velocitat perquè en un corba cap a l'esquerra surt una pista a la dreta que agafarem. La pista, de terra vermella, baixa molt més que l'anterior i la presència de profunds solcs posaran a prova la nostra habilitat damunt de la bicicleta. Com que la baixada no supera els 200 metres sempre podem baixar de la bicicleta. Arribarem a un coll i l'estat de la pista millorarà, continuarem rectes en pujada. En passar per unes torres d'alta tensió agafarem una pista més estreta que va casi paral·lela a l'anterior.

Resseguirem la carena veient paisatges a esquerra i dreta i farem pujades i baixades per encarar la baixada final cap a Sant Climent. En la baixada trobarem una ermita, llavors encararem una baixada amb unes corbes amb força pols i arribarem a una pista més gran. Anant a l'esquerra aniríem al centre de Sant Climent, anirem a la dreta uns metres fins a trobar el cementiri i llavors agafarem una pista que surt a l'esquerra del cementiri i que en baixada ens portarà fins al fons de la vall on hem començat l'itinerari. Girant a l'esquerra tornarem al punt d'inici a l'entrada de Sant Climent.

Ciclo Times de març

Ja es pot llegir el Ciclo Times del mes de març. Algunes notícies interessants:

El Gobierno destina una partida a la promoción de la bicicleta
L'alcalde ciclista
Vies mixtes per a bicicletes i trànsit de motor a la demarcació

Entre moltes d'altres d'àmbit més locals força interessants.

Jornada "Pla Director de Mobilitat de la RMB"

"D'acord amb el que estableix la Llei 9/2003, de la mobilitat, l'Autoritat del Transport Metropolità ha iniciat el procés d'elaboració del Pla Director de Mobilitat (PDM) de la Regió Metropolitana de Barcelona. El programa de participació ciutadana pretén garantir i fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació de la ciutadania i entitats interessades a participar en l'elaboració d'aquest nou instrument de planificació de la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona."

Més informació

Aprovat el Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet

Us en parlava fa uns dies i ahir 29 de març es va aprovar per unanimitat en el ple municipal.

El Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet és un document que marca les línies generals de les polítiques que es realitzaran en els pròxims anys a l'Hospitalet referents a la mobilitat en bicicleta.
La principal actuació i la que es defineix amb més concreció és la creació d'una xarxa bàsica de carrils-bici que permeti la interconnexió dels principals punts d'interès de la ciutat i la connexió amb les xarxes supramunicipals. La construcció d'aquesta xarxa segueix un criteris que s'estableixen en el pla, així i com diverses fases d'execució.
Altres actuacions importants previstes en el Pla Director és la instal·lació d'aparcaments per a bicicletes, la realització de campanyes de sensibilització o la creació de la figura del "Coordinador de la bicicleta" que vetllarà per la transversalitat de les polítiques de mobilitat en bicicleta.
El pla també realitza moltes propostes interessants però no en concreta detalls ni dates d'execució, tampoc hi ha data de finalització de la tercera fase de la xarxa de carrils bici que comença el 2012 i que ha de construir els últims 19 km de la xarxa.

Recopilació d'enllaços:

• VilaWeb - El Punt.
• Plànol de la xarxa de carrils bici
  
• Portal Oficial de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat
• La Vanguardia
• El País (pdf)
  

"Primavera en bici" a Sant Joan Despí

Llegeixo a VilaWeb que aquest cap de setmana (diumenge 2 d'Abril) comença la "Primavera en bici":

"L'Ajuntament i el Club Ciclista de Sant Joan Despí organitzen diferents sortides amb la finalitat de recórrer en grup carrers, places, parcs... en trajectes senzills i a l'abast de la gran majoria. Els objectius són incidir en l'aspecte esportiu de l'activitat i apostar per la bicicleta com a mitjà de transport urbà.

La temporada de la Primera en Bici 2006 començarà el proper diumenge, 2 d'abril, amb una gran jornada festiva, i seguirà amb altres sortides en bicicleta els dies 30 d'abril i 14, 21 i 28 de maig (amb sortida sempre a les 11.30 en el recinte ferial). Les persones que participin en 3 de les 4 sortides, rebran, de regal, un indicador lluminós per a la seva bicicleta."

Noves idees per a bicicletes i tricicles

En un concurs de disseny hi ha un munt d'idees innovadores per a bicicletes i tricicles. Podeu veure les fotos en aquest enllaç: Photos: Spinning new ideas for bikes and trikes

Dissenyar les ciutats també per a les bicicletes

Una de les queixes freqüents del ciclistes barcelonins és la presència d'obstacles en els carrils bici: cotxes aparcats, senyals de trànsit, obres sense senyalització d'una ruta alternativa etc. La Diagonal és un bon exemple.

Molts carrils s'han traçat fent una cursa d'obstacles per damunt de les voreres. Aquesta notícia explica com s'ha canviat un quiosc de lloc, tot i així, hi continuen havent molts obstacles i es pensa poc encara en les bicicletes:

BiciWiki, el wiki de la bici a Barcelona: Orden Diagonal

Les ofertes del LiDL

Si visiteu la web del Lidl podeu trobar les ofertes d'aquesta setmana relacionades amb la bicicleta. Com és normal en aquestes ofertes hi ha un preu força ajustat i la qualitat potser també una mica ajustada.

Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet

L'Hospitalet aprovarà -si tot va bé- el seu Pla Director de la Bicicleta en el proper ple municipal. El pla ha sorgit del Consell de la Sosteniblitat de la ciutat i el seu punt més destacat és la contrucció en fases d'una xarxa bàsica de carrils per a bicicletes.

Enllaços:
La xarxa
Portal Oficial de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat
Notícia a la Vanguardia

Bike Show: 7 a 9 d'abril, Barcelona

Bike Show: 7 a 9 d'abril, Barcelona: "Els dies 7, 8 i 9 d'abril se celebrarà, al Palau Sant Jordi de Barcelona, el Bike Show, la primera fira de la bicicleta a Barcelona. Apte per a tots els públics. Espero poder anar-hi. Les entrades es poden comprar a Probike, per exemple."

I congrés de la bicicleta de Catalunya

Es presenta el I congrés de la bicicleta de Catalunya que es realitzarà a Barcelona del 7 a l'11 de juny.

Podeu consultar la presentació i el programa.

Esport i gastronomia

Des de fa temps aprecio que les sortides/excursions (en bicicleta o a peu) acabint amb una bona teca. A vegades penso que la sortida només és una excusa per fer un bon esmorzar o un bon dinar! Qui no ha vist una colla de ciclistes esmorzant?

Bé, tot això només són unes reflexions després de veure aquesta
Calçotada Bike.

Carrils bici ocupats per vehicles

Els carrils bici no segregats poden ser ocupats fàcilment per vehicles. La guàrdia urbana de barcelona es mostra passiva davant d'aquesta problemàtica i els ciclistes han de canviar de carril continuament per poder circular.

Crec que la gent que es mulla són els que fan que el món avanci, per això no em sembla malament anar cridant l'atenció de la gent que ocupa el carril bici, però ja sabem que això ens pot portar problemes: Portabella (ERC) dimissió!: carril bici Consell de Cent, i paràsits espanyols

Conversió de Comte Borrell en carrer de vianants

Conversio Comte Borrell: aquest estiu comença una remodelació d'aquest carrer que el deixarà amb un sol carril de circulació de cotxes a 30 km/h, carril bici, zona de càrrega i descàrrega i voreres més grans.

Nou model d'aparcament de bici

La gent de INOUT DESIGNERS ha dissenyat un aparcament de bici curiós amb silueta de cotxe. Tot i que a nivell de seguretat no és el més recomanable, ens recorda que en l'espai on aparca un cotxe hi caben en aquest cas 6 bicicletes.

Ciclo Times de Febrer

Ja tenim el Ciclo Times del mes de Febrer. En les pròximes intervencions aniré comentant les notícies més destacables.

Bicicletes públiques o compartides

Amb l'aparició del bicing la informació d'aquest apartat ha quedat una mica obsoleta. Espero anar-la actualitzant en les properes setmanes. De moment recopila alguns enllaços d'interès i us deixo la informació de juny de 2006 en cursiva.

• Guía metodológica para la implantación de sistemas de bicicletas públicas en España (PDF)
• Notícies sobre el bicing recopilades en aquest bloc
• Notícies sobre bicicletes públiques recopilades en aquest bloc
• Bicing - Barcelona.
• Ambicia't - Terrassa.
• Ambicia't - Granollers
  
• Jornades de la Bicicleta Pública a Espanya.
• Les innovacions del sistema de Segovia: bicis elèctriques, unió d'empreses, préstec i retorn per SMS.
  

Informació antiga, juliol 2006:

La bicicleta pot ser un bon complement al transport públic, podem aparcar la bicicleta a les estacions o fins i tot transportar la bici en el transport públic. Algunes ciutats han fet un pas més i han integrat la bicicleta en el sistema de transport públic. La següent llista recull diversos sistemes de compartir bicicletes:

Barcelona a principis de 2007
Bicinostrum: bicisharing a Barcelona
BiciZoom - Terrassa
BiciVic - Vic
El Servei de préstec de Vitoria
L'exemple de Lió

La bicicleta a Catalunya

• 2a enquesta d'ús de la bicicleta
  
• Enquesta d'ús de la bicicleta (Presentació al Congrés de la Bici)
• Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya
• Estadístiques d'accidentalitat
• Manifest del 1r Congrés Català de la Bicicleta
  

Última actualització: juny de 2008.

Ruta cicloturista pel Penedès i el Garraf: Els Monjos – Castellet de Foix – Vilanova i la Geltrú - Sitges

Amb aquesta ruta visitarem els paratges naturals del parc del Foix i la zona de costa entre Vilanova i Sitges. Podem visitar també aquests pobles i/o aprofitar per banyar-nos al mar en les èpoques de més calor. És una ruta senzilla de 40 km amb molts trams de baixada. Les carreteres per on passa tenen poca circulació de cotxes, potser a excepció dels últims quilòmetres abans d'arribar a Vilanova. Hi ha alguna pujada i alguna baixada més tècniques en el tram entre Vilanova i Sitges, però en general es pot fer bé amb una bicicleta híbrida.

Accés: es pot arribar als Monjos (al costat de Vilafranca del Penedès) amb tren des de Barcelona (línia C4) i es pot tornar també amb tren des de Sitges (línia C2).

Descripció de l'itinerari

Sortim de l'estació dels Monjos en direcció nord fins a trobar l'antiga carretera nacional. Girem a l'esquerra i continuem paral·lels a la via del tren fins que prenem un trencall a l'esquerra en direcció al poble de Torrelletes. Passarem per sota la via del tren i continuarem per la carretera amb una lleugera pujada fins a Castellet de Foix.

Podem arribar fins a Castellet seguint la carretera o abans d'arribar-hi podem tombar a l'esquerra per una pista que ens portarà al cementiri i al Castell. Llavors caldrà baixar uns quants graons i descendir pels carrers del poble fins a la carretera per continuar. La vista des de dalt del castell és molt recomanable tot i que després haguem de descendir uns pocs graons amb la bicicleta en braços. Es veu una bona part del pantà i del parc del Foix.

Continuarem per la carretera amb el pantà de Foix a la nostra dreta, i en arribar a la presa (feu-hi una parada), comença el descens cap a Vilanova i la Geltrú. En arribar a una rotonda haurem de continuar recte i s'inicia un bon tros de pujada fins arribar a una corba on començarà el descens definitiu fins al nucli urbà de Vilanova.

Un cop a Vilanova i la Geltrú podem arribar-nos fins al passeig marítim i agafar un carril bici de terra senyalitzat fins a la platja del far de Sant Cristòfol. No entrarem a la platja, creuarem una riera i pujarem un carrer deixant a la nostra dreta la plaja i el far. En arribar al final del carrer trobarem una passarel·la metàl·lica que ens permetrà creuar les vies del tren que passen ensorrades sota els nostres peus. Continuarem per una pista pedregosa i encarant una pujada amb una mica de roca. Arribarem finalment a una urbanització de nova construcció i la travessarem en sentit ascendent i girarem a la dreta per una pista de terra per acostar-nos a la línia de costa. Deixarem la urbanització i ens endinsarem en una zona de bosc on primer tindrem bones vistes del mar i després farem diverses baixades fortes per endisar-nos en el bosc. La pista és de terra, però en les baixades trobarem solcs amb pedres produits per l'erosió de les pluges, haurem d'anar en compte. Finalment la pista ascendirà cada cop més fins arribar a una esplanada on ja podem veure Sitges, ens trobem al costat del turó del Fitó de Miralpeix. Continuarem pujant una mica més per una carrer asfaltat de sentit únic d'una urbanització i de seguida desdendirem entre les cases fins a un camp de golf. Seguirem el camp de golf fins a un camping i en passar un pont, girarem a l'esquerra creuant una riera. En aquest punt continuant recte arribarem al santuari del Vinyet i a l'estació de tren o també podem girar a la dreta per anar a trobar el passeig marítim abans d'enfilar cap a l'estació de Renfe.


Alternatives i idees

• Hi ha un punt d'observació d'ocells a la cua del pantà de Foix. Per anar-hi cal anar a trobar el desviament cap a Clariana i al cap de pocs metres descendir per un sender (transitable en bicicleta) a l'esquerra de la carretera.
• Creuant la presa del pantà de Foix trobarem un camí que ressegueix part de l'altra riba del pantà.
• Segons el mapa, des de l'estació dels Monjos ha de ser possible arribar a la carretera de Torrelletes sense passar per l'antiga nacional.
• Podem també iniciar la ruta al poble de l'Arboç i agafar una carretera amb força baixada fins al pantà de Foix i així escurçar la ruta. Des de l'estació de l'Arboç cal fer una pujada fins al poble i després baixar per creuar la N-340.
  

Ajustar el canvi de la Brompton

Ajustar el canvi de la Brompton explica com s'ajusta el canvi de 3 marxes SRAM de les bicicletes plegables Brompton posteriors al 2001.

Brompton and the city: 1000 quilòmetres

Altres vegades ja he citat les opinions i les experiències de l'usuari d'una bicicleta plegable Brompton i la seva circulació per Barcelona: Brompton and the city: 1000 quilòmetres

Una via verda al Vallès

Al BiciWiki recullen la notícia d'El Punt on es parla de la iniciativa ciutadana de crear una via verda on hi havia una antiga via de tren de FGC. Tant FGC com els ajuntaments de la zona veuen bé la iniciativa, però la Generalitat vol construir una carretera aprofitant aquest traçat.

Barcelona aprovarà el Pla Estratègic de la Bicicleta

Tot i que la notícia d'El Periódico no dóna detalls de quines mesures s'adoptaran, el pla està dotat amb 6 milions d'Euros a repartir en els propers 6 anys.
Font: BiciWiki: Barcelona Promocionar Us Bici

Suècia podria ser el primer país sense petroli

Llegeixo un article del The Guardian (Sweden plans to be world's first oil-free economy), en que es diu que Suècia ha planificat una transició en el consum d'energia per ja no dependre del petroli l'any 2020! També en parlen en la BBC en castellà.

A Catalunya tenim l'avantatge del clima que ens permet resoldre temes de consum energètic mitjançant la mobilitat en bicicleta. Però per altra banda, tenim una densitat de població molt superior i solucions com l'energia eòlica causen impactes paisatgístics que tenen més oposició social.

Actualment a Catalunya s'està aprovant el pla energètic però el nivell d'ambició crec que està molt llunyà del de Suècia.

Propostes d'ordenances al Biciwiki

El BiciWiki recull diverses propostes d'ordenances per modificar l'ordenança de circulació de Barcelona en els aspectes relacionats amb la bicicleta. La circulació de la bicicleta està regulada a nivell estatal pel codi de circulació i es pot ampliar a nivell municipal mitjançant ordenances.

Rutes pels voltants de Sant Pere de Ribes

A la web de l'Ajuntament Sant Pere de Ribes hi podem trobar fins a 8 rutes per fer en bicicleta o a peu.

El 22@ provarà noves tècniques de mobilitat i construcció de carrils bici

Aquesta notícia d'El Periódico comenta la nova ordenació del trànsit que es farà en la renovació del nou districte. Entre les mesures destaquen les zones 30 i carrils bici amb nous materials: BiciWiki: El 22 Arroba Renovara.

Camí verd del Vallès

El Camí verd del Vallès promou la construcció d'una Via Verda des de Rubí fins a Sant Quirze passant per Sant Cugat i Bellaterra. Podeu descarregar una prensentació i signar com a particular o com a entitat.