Val la pena el Bicibox?

He escoltat diverses reflexions sobre el Bicibox donat el seu cost, el seu ús i l'espai urbà que ocupa. D'entrada, haig d'admetre que hi ha un component sentimental que em fa ser reticent a eliminar una infraestructura ciclista quan costa molt que les administracions públiques inverteixin en la mobilitat en bicicleta. Dit això, hi ha una necessitat creixent d'aparcar bicicletes i tot un parc de bicicletes que no s'atreveix a sortir al carrer si no té un estacionament segur on aparcar.

Antecedents

Detall d'un mòdul de Bicibox exposat al

Congrés de la Bicicleta a Girona

La principal infraestructura que cal per fomentar l'ús de la bicicleta són els carrils bici que han d'estar interconnectats, ser de qualitat i tenir prioritat davant d'altres mitjans de comunicació. Com que això als polítics els hi costa (perquè han de treure espai al cotxe), a vegades s'inventen altres sistemes que no són especialment barats com el Bicing o el Bicibox. El Bicing va impulsar força l'ús de la bicicleta a Barcelona, però a costa d'un finançament més elevat del que tenen altres mitjans de transport. Davant d'aquest èxit, els municipis de l'àrea metropolitana van demanar també un servei de bicicleta pública. Va sortir a concurs, però va quedar desert per diversos motius (tots econòmics). Com que hi havia una partida econòmica dedicada a la bicicleta, L'AMB va decidir impulsar la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Els robatoris de bicicletes són el principal motiu de desincentivació de l'ús de la bicicleta i per tant lluitar-hi ajuda a fomentar la bici.

Corrent pel carril bici? No, si us plau!

El córrer s'ha popularitzat molt en els últims anys, però la bicicleta urbana també. El carrils bici sovint són estrets i no permeten els avançaments entre ciclistes o el trànsit còmode de bicicletes de càrrega, només falta haver d'esquivar vianants despistats i corredors que hi corren a propòsit.

Si ets corredor, per què no has d'anar pel carril bici?

• Perquè està prohibit (1).
• Perquè vas més lent que una bicicleta (2).
• Perquè dificultes la circulació de les bicicletes.
• Perquè tens rutes alternatives a les voreres.
• Perquè no és saludable córrer en els carrils bici situats prop del trànsit. La contaminació és molt elevada i respires molt més aire que un ciclista (3).
• Perquè, en aquest sentit, el més saludable és evitar les grans avingudes: Diagonal, Paral·lel, Gran Via, Meridiana, etc.
• Perquè el millor per córrer són els parcs on el sòl sigui terra compactada i la qualitat de l'aire sigui millor.

(1) Legalment està prohibit. Normalment, ho prohibeix la senyalització, ho prohibeixen la majoria d'ordenances municipals i ho prohibeix el codi de circulació. Legalment, no hi ha diferència entre córrer i caminar. Només es pot utilitzar un carril bici quan està indicat amb senyals de cohabitació on hi ha també el vianant i normalment això passa en vies verdes i camins verds.

(2) La velocitat d'un corredor es situa entre els 10 i el 15 km/h (entre 6 i 4 minuts el km) i la d'una bicicleta entre 15 i 25 km/h.

(3) La contaminació disminueix en augmentar la distància del focus emissor. Es recomana allunyar-se un mínim de 10 metres per aconseguir que la contaminació baixi significativament.
Per tot això, quan veiem espots publicitaris com aquests, ens enfadem:

Fent repàs abans de les eleccions locals

Diumenge hem de votar i un dels criteris que us proposo per triar el vostre vot és la política de mobilitat, i en concret, si han afavorit l'ús de la bici o per si per contra no han fet pràcticament res i en les actuacions urbanístiques han afavorit l'ús del cotxe. També us proposo que consulteu els programes electorals dels partits i mireu quines propostes fan.

Algunes entitats d'usuaris de la bicicleta d'arreu han fet propostes i han interpel·lat als partits polítics perquè es posicionessin respecte les propostes. Al final d'aquest apunt teniu alguns enllaços.

Posem ara alguns exemples que potser coneixeu, vosaltres jutjareu:

Barcelona

Començo per la ciutat més coneguda per la majoria de vosaltres. Els quilòmetres de carril bici han augmentat i hi han noves connexions que abans no existien, però la part negativa és que també han desaparegut alguns carrils i algunes segregacions, però sobretot el problema és que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar i normalment el problema és que es continua donant prioritat al cotxe en tots els sentits.

L'Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat més poblada de Catalunya porta 4 anys sense construir cap nou carril bici i sense millorar la seva xarxa ciclista que malauradament té multitud de defectes que s'han comunicat a l'Ajuntament en diverses ocasions.

Cornellà de Llobregat

4 anys després d'haver fet una pintada de carrils bici (literalment) no s'ha millorat cap dels nombrosos punts negres que diverses entitats i ciutadans han denunciat. Algunes línies damunt de l'asfalt comencen a desaparèixer. Tampoc em consten nous carrils bici.

Baròmetre Europeu de la Bicicleta 2015

L'ECF acaba de publicar la segona edició del baròmetre europeu de la bicicleta, un rànquing de 30 països europeus que té en compte 5 factors: l'ús de la bici, la taxa d'accidentalitat ciclista, les vendes de bicicletes, el número de viatges de cicloturisme fets per turistes i els membres de col·lectius ciclistes.

Com que Catalunya encara no apareix al rànquing, he anat a mirar Espanya i veig que ha avançat una mica fins a la posició 18. En els 5 àmbits sembla haver pujat una mica. La sinistralitat força baixa ajuda a compensar la 21a posició en l'ús de la bicicleta.

El rànquing

Posició	País	Posició	País	Posició	País	Posició	País
1	Denmark	10=	Slovakia	19	Estonia	28	Romania
2	Netherlands		UK	20	Poland
3	Sweden	12	France	21=	Bulgaria
4	Finland	13	Luxembourg		Ireland
5	Germany	14	Czech Republic		Latvia
6	Belgium	15	Lithuania	24=	Greece
7	Slovenia	16	Croatia		Malta
8	Hungary	17	Italy	26	Cyprus
9	Austria	18	Spain	27	Portugal

Quant li costa a la societat cada km realitzat en cotxe?

Doncs 0,16 € segons un estudi, i en canvi, anant en bicicleta la societat guanya 0,16 € per cada km recorregut.

Tot això surt d'un estudi danès que calcula el cost-benefici d'aquests 2 mitjans de transport per la societat incloent paràmetres com: la salut, la contaminació, els accidents, les infraestructures, etc.

També suma el cost públic i privat a la vegada, és de 0,50 € per cada km en cotxe i l'impacte de la bicicleta és de 0,08 € per km.

En definitiva, anar en cotxe és 6 vegades més car que anar en bicicleta.

L'efecte del casc obligatori per menors a Suècia

Com que a Espanya s'ha aprovat l'obligació dels menors de 16 anys de dur casc, és molt interessant comentar el que ha passat a Suècia que ho van aprovar l'any 2005 i que ara ja tenen dades per poder-s'ho mirar amb perspectiva.

D'entrada, la reducció dels traumatismes cranials en nens és comuna pels vianants, conductors de cotxe i ciclistes sense que l'obligatorietat del casc hagi alterat la tendència (ho podeu veure al primer gràfic).

Voltant per Girona

La xarxa ciclista de Girona encara és força reduïda per la seva extensió (26,9 km), però tot i així les bicicletes es veuen arreu de la ciutat. Hi ha diversos factors que intueixo que hi han ajudat: ser una ciutat universitària, tenir diversos rius que la travessen i que proporcionen rutes per creuar la ciutat, ser el nexe de dues importants vies verdes, tenir força tradició de ciclisme esportiu, tenir un moviment associatiu ciclista important i la implantació de la Girocleta, entre d'altres motius.

Pel que fa a la qualitat de les infraestructures, diguem que és discreta, falten segregacions, continuïtat, senyalització d'orientació i prioritat per la bici.

A continuació teniu un recull fotogràfic i comentat que analitza diversos punts, en mostra les mancances i en suggereix canvis.

Els carrils bidireccionals urbans donen forces problemes i si a més són a la vorera i sense segregació, el conflicte amb els vianants està servit. La mala ubicació d'aquest carril bici a la vorera propicia la invasió per part dels vianants. Segurament el problema és la falta d'inversió, el carril bici es va pintar quan hagués estat necessari moure la filera d'arbres.

Si vas en cotxe, millor amb casc!

Tots sabem que els cotxes són perillosos i que els accidents de trànsit són encara molt nombrosos. El que potser no sabíem és que la meitat de les lesions craneoencefàliques greus es produeixen dins d'un vehicle a motor. Moltes d'aquestes morts i greus lesions es podrien evitar amb l'ús del casc dins del cotxe. Ni que fos per salvar només un vida ja valdria la pena, al cotxe, posa't el casc!

I si entre tots ho impulsem, podem aconseguir que l'obligatorietat del casc dins del cotxe es reguli per llei!

Carregats

No tothom disposa de l'espai o els diners per tenir una bicicleta de càrrega o un remolc, de fet, suposo que molta gent encara no s'ha plantejat mai aquesta possibilitat perquè segurament la desconeix. Les possibilitats de càrrega d'una bicicleta convencional també són grans si portem els accessoris adequats. Aquí teniu uns quants ciclistes ben carregats!

Els rius del vessant sud dels Ports

Un recorregut per alguns dels rius del vessant sud dels Ports una setmana després d'unes pluges intenses. Alguns d'aquests rius estan habitualment secs, o almenys, en la major part del seus trams.

Espero que aquestes imatges us ajudin a descobrir aquests paratges encara poc coneguts!

Components i accessoris antics

Un estrep de fre, una manxa, pastilles de fre i pegats.

Un petit recull fotogràfic d'objectes ciclistes de principis dels anys 80.

La bici continua avançant a Barcelona

Ja tenim les dades bàsiques de mobilitat de Barcelona per l'any 2014, però encara falten detalls importants i les dades tenen mancances importants, tot i així, podem dir que s'incrementen un 8% els desplaçaments en bici (l'1,77% dels desplaçaments de Barcelona es fan en bici). La bici augmenta un 15% en els anys 2011-2014, mentre la resta de mitjans de transport decreixen o s'estanquen en aquest període.

El Bicing

L'ús del Bicing continua decaient, des de 2011 s'han reduït un 21% els abonats i un 7,6% els desplaçaments. El Bicing representa ara el 31% dels desplaçaments en bicicleta de la ciutat, quan havia arribat a representar el 39%.

Qualitat de l'aire

Segons les dades aportades hi hagut una millora general de la qualitat de l'aire en els últims anys i ara ja ens situaríem dins el límits legals pel que fa a mitjanes, però lluny dels límits aconsellables per la salut humana. De fet, manquen les dades del número de superacions del llindar màxim horari de l'any 2014 i per tant no podem saber tampoc si hem complert amb la llei europea. En tot cas, sembla que la combinació de lleuger canvi modal, menys mobilitat i renovació progressiva de vehicles, ha fet estat la responsable d'aquesta lleugera millora.

Sense garanties per la bicicleta a la Gran Via de l'Hospitalet

La Gran Via de l'Hospitalet és un d'aquests punts clau que ha de permetre connexions interurbanes en bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja ho he comentat altres vegades. És la connexió més recta i plana entre el Delta del Llobregat i la capital. En concret, la distància entre el Prat i la plaça Espanya és assumible per un ciclista qualsevol, si ja venim d'una mica més lluny (Sant Boi o Viladecans) potser no tots els ciclistes estan disposats a fer-ho d'entrada, però si disposem de l'ajuda d'una bici elèctrica, probablement podem anar de Castelldefels o Gavà fins a Barcelona sense massa esforç.

Ara hi ha un pla urbanístic que preveu el soterrament de 400 metres d'aquesta avinguda, just davant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals. Aquest pla també contempla la construcció de fins a 26 edificis de gran alçada i uns 15 més d'una alçada més reduïda en diversos punts propers a la Gran Via i part d'ells en l'última zona agrícola de l'Hospitalet. Fent una ullada a aquest "Pla Director d'Urbanisme", te n'adones que la bicicleta no existeix, que no hi ha cap intenció de fer cap canvi en el repartiment modal de la mobilitat, que no s'eliminarà cap carril de vehicles motoritzats, que no importa que hi hagi dos hospitals, que la qualitat de l'aire un cop més se la passaran pel forro!

Sense garanties de carrils bici

Una avinguda d'aquestes dimensions, hauria de tenir carril bici bidireccional en ambdós costats, però en cap plànol l'he vist dibuixat i suposo que el cantó sud no hi ha garanties que en tinguem. D'altra banda, les connexions pels extrems tampoc estan garantides. Pel cantó est, no hi ha cap garantia que se li faci lloc a la bici al pont actual i el més probable és que les bicicletes hagin de fer una gran volta com ara per creuar les vies de tren de la línia de rodalies R2 sud. Al cantó oest, tampoc sembla que hi hagi cap intenció de fer arribar la bici al riu Llobregat i al Prat, si es fa, sembla que serà entrant a la zona agrícola del costat de l'Hospital i agafant un camí similar a l'actual.

Resumint, no sabem si hi haurà carril bicis i per on aniran, però per no complicar els nusos viaris existents i projectats, ja es veu que la bici continuarà havent de recórrer molta més distància que els cotxes.

La Via Verda de les Terres de l'Ebre: Tortosa - Amposta - Sant Carles de la Ràpita

Ja fa anys que es parla d'enllaçar les vies verdes de la Val de Zafán (Aragó), de la Terra Alta i del Baix Ebre amb la desembocadura de l'Ebre i també amb Sant Carles de la Ràpita.

S'ha avançat molt en el desenvolupament de vies ciclistes al Delta de l'Ebre, però fallava la connexió entre Tortosa i Amposta. Ara amb aquest projecte, s'aborda la connexió amb Amposta seguint antics trams ferroviaris i s'aborda també la connexió entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, en total 24 nous km. 

Justament, Sant Carles de la Ràpita havia de ser el final de la línia de tren de la val de Zafán, però no hi va arribar mai. De fet, la nova via verda recorrerà algun tram de plataforma ferroviària que s'havia arranjat, però que mai va tenir rails.

La jungla ciclista de Brusel·les

Un vídeo amb un toc d'humor critica la mala qualitat dels carrils bici de Brusel·les, en especial els que tenen obstacles i no guarden distàncies de seguretat amb els mobiliari urbà o els que acaben de cop sense preveure una continuïtat. La campanya anima als usuaris a informar dels problemes dels carrils bici de Brusel·les en aquesta web.

Vegeu també Brusel·les posa les infraestructures ciclistes que explica una mica la política que s'ha seguit i conté un recull de fotografies dels carrils bici de la capital europea.

El mòbil a la muntanya

Cartell informatiu de punt de cobertura

Els mòbils intel·ligents s'ha convertit en una eina imprescindible en molts entorns i en l'esport i les activitats a l'aire lliure també. El fet de poder agrupar molts dispositius en un de sol (càmera, GPS, consulta d'informació i cartografia, comunicació, etc) fa que prescindim d'altres dispositius i la nostra dependència del mòbil augmenta, per això, la durada de la bateria es converteix en un punt clau.

Consells

• Usant el mode avió podem continuar fent servir la càmera i el GPS.
• Podem apagar el mòbil per estalviar bateria quan no el fem servir.
• Portar una bateria de recanvi carregada o una bateria externa.
• Portar el mòbil protegit per tal de que no rebi cops.
• Portar altres aparells per no dependre exclusivament del mòbil: una altre mòbil per a trucades,  càmera fotogràfica, GPS, mapa en paper, ressenya impresa, etc.
• Recordeu que per trucar al 112, hi ha d'haver cobertura d'alguna companyia (no cal que sigui la vostra) i que podeu usar qualsevol telèfon que trobeu sense necessitat de saber el número secret.

25 consells per a usuaris de bicicletes Brompton

Gràfic d'Sladen a
Wikicomons CC-BY-SA

Després d'anys d'usar una bici plegable Brompton, m'atreveixo a fer una llarga llista de consells, alguns més obvis, altres més sofisticats, alguns aplicables a altres bicicletes i altres només per aquest model.

1. El plegat i el desplegat de la Brompton té un ordre, canviar l'ordre no és bona idea!
2. Quan baixeu de la bici, feu-ho sempre pel cantó esquerra de manera que la bici us quedi a la dreta i així no us embruteu amb la cadena si camineu amb la bici.
3. Si pugeu o baixeu escales, és molt pràctic recolzar el seient damunt de l'espatlla, però la majoria de seients són molt durs i es claven una mica, per això i per seguretat, no deixeu de subjectar la bici amb una mà.
4. Si heu d'aixecar la bici un cop plegada, feu-ho pel centre del quadre. Si teniu la mà petita, hi ha accessoris per afegir una maneta. Agafar la bici pel seient (alguns tenen la forma dels dits), no és gaire pràctic.
5. Si pedaleu mentre gireu i us inclineu molt, és possible que el pedal us toqui a terra. A llarg termini, podeu trencar el pedal.
6. Si camineu amb la bici desplegada, vigileu al pujar voreres perquè els pedals o el plat poden tocar fàcilment al terra.
7. Si camineu amb la bici desplegada, aneu en compte de no donar-vos cops amb el pedal. Podeu tenir la temptació de plegar el pedal, però llavors encara és més fàcil que us toqui a terra en salvar qualsevol obstacle.
8. Per superar graons i voreres, baixeu de la bici o almenys pareu, poseu els peus a terra i aixequeu la roda de davant. Vigileu també d'ajudar la roda de darrere perquè cap part de la bici toqui el graó.
9. Eviteu també fer salts amb la bici al baixar voreres i graons, els radis de la vostres rodes us ho agrairan.
10. Si feu més de 1,75 m d'alçada, us convindrà una tija del seient més llarga. Llavors, la mida de la bici plegada augmenta.
11. Els seients s'uneixen a la tija mitjançant una peça, segons el tipus de peça, l'alçada de la bici plegada augmenta. Tingueu-ho en compte si canvieu de seient.
12. Si compreu una bossa davantera, comproveu si podeu plegar o arrossegar la bici sense que la bossa us molesti.
13. Si feu servir una bossa penjada del manillar, no la carregeu excessivament perquè us dominarà el manillar. També tingueu en compte que l'estabilitat de la bici amb la roda de darrere plegada disminueix i fàcilment, la bici pot caure.
14. Poseu les "easy wheels", ja que per un inversió mínima, us permeten arrossegar la bici com si fos un carretó de la compra.
15. Aneu en compte a l'arrossegar la bici plegada o semi-plegada que els llums no toquin a terra amb qualsevol petit graó.
16. Si carregueu pes o equipatge, serà convenient instal·lar un portaequipatges damunt la roda de darrere. Això augmenta la mida del plegat, però també us facilita molt més el rodament en semi-plegat, podent deixar els seient desplegat i utilitzar-lo per conduir la bici per superfícies planes.
17. Si heu de carregar la Brompton a pes plegada, utilitzeu sempre que pugueu les dues mans. Segur que ho podeu fer amb una sola mà, però us estalviareu contractures i tendinitis, no seríeu els primers!
18. Mantingueu la pressió del pneumàtics estable, si durant un temps heu portat les rodes a una pressió baixa, no intenteu inflar-les a la màxima pressió.
19. La pressió màxima dels pneumàtics us donarà la màxima velocitat, però notareu molt els ressalts i castigareu més els radis.
20. Si heu de transportar infants, no he trobat cap solució perfecte, la IT Chair no està homologada i les cadiretes de manillar aguanten poc pes i molesten molt al pedalar. Portar els nens drets damunt de la barra (millor amb una Stand-up for Brompton) pot ser una de les millors solucions, però aneu a poc a poc i preveient les aturades amb temps.
21. El llum davanter sempre és més visible si està situat al manillar.
22. No aparqueu la Brompton al carrer i tingueu-la sempre visible o custodiada!
23. El canvi de 3 marxes et dóna un rang molt ampli, però no és gens progressiu, per això, si no anem amb la marxa adequada, la canviem massa depresa, no portem el seient prou alt o no portem el canvi ben ajustat, els nostres genolls patiran.
24. Si heu d'empaquetar la vostra bici, podeu usar caixes o una lleugera i econòmica bossa d'Ikea o fins i tot una bossa d'escombraries industrial.
    
25. L'estabilitat i la capacitat de frenat de la Brompton és més limitada que en altres bicis, especialment si el terra està mullat. Vigileu sempre quan pugeu els guals dels aparcaments o dels passos de vianants.

Volta per la pedra seca de Rellinars

Passejada a peu pels voltats de Rellinars visitant un munt de barraques de Pedra Seca i unes quantes fonts. Correspon a l'itinerari SL-C 57 "La pedra seca" del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i com a tal, està senyalitzat.

Distància i desnivell: 6 km +180 m sense dificultats.

Descripció:

Sortim de l'Església de Rellinars (de Sant Pere i Sant Fermí) situada al afores del poble, havent de creuar la riera de Rellinars. Ens dirigim cap al nord i agafem la pista asfaltada de l'esquerra i deixem a la dreta una pista de terra per on tornarem després. Passem entre els masos de Ferreres i el del Gibert de Baix i per sota de l'ermita de Sant Felip Neri (primera foto). En la següent corba, deixem l'asfalt i agafem a la dreta una pista de terra que remunta la riera de l'Esbarzer.

Can Gibert de Dalt

Deixarem a esquerra i dreta alguna pista i algun camí i continuarem sempre prop de la riera o fins i tot per dins del lli de la riera. Trobarem la font de l'Esbarzer i després si anem atens ja veurem les primeres barraques de pedra seca de planta circular. La de Pere Barqué està senyalitzada, com altres que trobarem pel camí. En una corba tancada, deixarem la pista que s'endinsa en un torrent (torrent de la Font del Bosc) i agafarem la pista de mà dreta (que va cap al torrent de Casajoana). Poc després trobarem el indicador per pujar fins al Casot (les restes d'una construcció). I més endavant, vindrà un nou desviament per anar a la font del Càntir, situada dins una balma on un càntir ha estat encastat al sostre de manera que l'aigua hi raja.

Font del Càntir i Casajoana

Continuarem pel torrent principal i trobarem un parell de barraques, la segona serà la de Casajoana, més gran que les anteriors i de planta quadrada. Passada aquesta barraca pujarem fins al mas de Casajoana on hi ha una petita font i safareig. A partir d'aquest punt, comença la baixada per una vall diferent (el torrent de la Font d'en Sala). Ens mantindrem sempre en la pista més marcada fins arribar al fons d'aquesta nova vall i al camí d'accés del mas de Can Gibert de Dalt que abans hem vist per l'altre cantó.

Quin mitjà de transport és el més saludable?

Com afecta la contaminació a les persones que utilitzen diversos mitjans de transport? Diversos estudis han anat posant de manifest, que al contrari del que sovint es pensa, en bici es respira menys contaminació que en cotxe.

Aquest cop és un estudi de Healthyair.og en el que s'ha mesurat amb equip portàtil, l'aire aspirat per 4 persones que feien la mateixa ruta per Londres a la mateixa hora amb els mitjans següents: un cotxe, un bus, a peu i en bici.

A la vegada, 2 persones més, feien en bici i a peu, una ruta alternativa més tranquil·la entre els mateixos punts d'inici i fi.

Els resultats

• El conductor de cotxe va ser el que significativament més contaminació va respirar i això que el temps del trajecte va ser relativament curt (va arribar després que les bicis).
• El viatger de l'autobús va ser el segon més exposat a la contaminació. Tot i que bastant menys que el conductor del cotxe i tot i trigar uns 10 minuts més.
• El vianant que va seguir la mateixa ruta, va trigar el doble que el cotxe, però va absorbir la mitat de contaminació que el conductor.
• El ciclista que circulava per la calçada per la mateixa ruta que el conductor, va arribar 13 minuts abans que el cotxe, havent absorbit 1/8a part de la contaminació del conductor del cotxe.
• El vianant i el ciclista que van agafar la ruta alternativa (sense tant de trànsit), van inhalar un terç i un 30% menys que el seus col·legues, respectivament.

Camins del desig

Rambla del Celler, St Cugat (Foto d'Ernest Vidal)

Avinguda Diagonal a Zona Universitària

Les línies o els camins del desig són els camins que es creen com a conseqüència del pas de les persones (normalment a peu o en bici). Habitualment, aquests camins són dreceres (els camins més ràpids) entre dos punts. Quan aquestes dreceres es realitzen sobre una superfície tova, el seu ús és molt visible.

En bicicleta, sovint el camins del desig es visualitzen quan els ciclistes abandonen el carril bici perquè el seu traçat no és prou útil (recte) o prioritari (semàfors, etc). Malauradament, això passa sovint a casa nostra i no em cansaré de reivindicar itineraris ciclistes ben connectats, rectes, de qualitat i amb prioritat respecte als vehicles de motor.

Sovint em queixo que als vianants i a les bicicletes se'ns fa donar voltes innecessàries. Són dissenys que aplicats al cotxe provocarien dimissions immediates, però que per a altres mitjans de transport no passa res. Les excuses per aquestes solucions urbanístiques són diverses i pintoresques: una suposada seguretat, que el disseny és més bonic o agradable, la fluïdesa del trànsit (de la resta de trànsit), etc.

Hospital de Bellvitge

Dins la mobilitat i l'urbanisme, també trobem tècnics que tenen en compte els camins del desig i els consoliden com a camins. Fins i tot, diuen que en alguns països nòrdics, aprofiten les nevades, per veure per on trepitja la gent.

Els 3 Regnes en BTT

Voleu conèixer en BTT el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, el dels Ports i la comarca del Matarranya? Els 3 Regnes en BTT és una ruta per etapes que us permet fer un tast en 2 o 3 dies d'aquests fantàstics paisatges de muntanya.

Hi ha modalitat de 2 i 3 etapes, sempre amb uns 58-67 km i un desnivell positiu de 1.550-2.200 metres per etapa.

I si us agrada la zona (que us agradarà), hi podeu tornar a peu (o corrent) fent la ruta germana els 7 pobles o provant alguna de les rutes que tinc ressenyades al blog per aquesta zona!

Vídeo de la 7Pobles - 3Regnes que il·lustra alguns dels paisatges que us trobareu:

Augment de les bicicletes de càrrega a Barcelona

Se'n veuen més, són més fàcils d'adquirir, el seu preu és més assequible i són pràctiques si tens on desar-les. Aquestes són les claus de l'augment de les bicicletes de càrrega que se suma a l'augment de la bicicleta en general. I si la nostra bicicleta no és de càrrega, sempre hi podem fer adaptacions o li podem afegir un remolc. Aquí en teniu un petit recull fotogràfic:

CAT700: de la Val d’Aran al Delta de l’Ebre en 5 dies o menys

CAT700 és una prova ciclista fora d’asfalt, de llarga distància, no competitiva, amb caràcter d’autosuficiència i non-stop. Així doncs, es tracta de recórrer els 622 km entre la Val d'Aran i el Delta de l'Ebre en un màxim de 5 dies i sense ajuda externa.

Fent una ullada a l'itinerari i la galeria de fotos, ja es veu que la prova comença i acaba amb alguns dels millors paisatges de les nostres muntanyes: surt de la vall d'Aran per la vall de Montgarri i arriba al Delta de l'Ebre després d'haver travessat els Ports.

La setmana vinent teniu un parell de cites per conèixer la prova amb més detall:

• Dimarts 17, 19:30h a Sant Cugat - Club Muntanyenc de Sant Cugat
• Dijous  19, 20:30h a Barcelona - Espai Bici

Actualització 5/3/2014:

CAT400: D'Àger al Delta de l'Ebre en 4 dies

La CAT400 és la germana petitat de la CAT700, són 390 km i 7.000 m de desnivell positiu amb la mateixa filosofia que la CAT700, però molt més assequible.

Oclot: el primer servei de paqueteria ecològica de la Garrotxa

Oclot és un nou servei de missatgeria i paqueteria ecològica que dóna servei a Olot i rodalies, des Sant Esteve d’en Bas fins a Sant Joan les Fonts.

Realitza els serveis amb bicicletes convencionals o de càrrega com la que veieu a la fotografia, una Bullit, que permet transportar fins a 70 o 80 kg de pes.

Veig que per les zones de repartiment, fa ús de la Via Verda del Carrilet, i penso en alguns trams que deuen ser molt agraïts de fer si el temps acompanya!

Reportatge a elgarrotxí.cat 20/1/2015:

El passeig de la riera de Vallforners

Des del poble de Cànoves, podem remuntar els curs de la riera fins a l'embassament de Vallforners. És un camí ombrívol, ben marcat i habilitat els últims anys, que creua diverses vegades la riera i passa per les restes del castell de Cànoves.

Distància: 3,7 km +200 m (només anada).

Punt de sortida: Cànoves (Vallès Oriental)

Descripció:

Sortim de l'església de Cànoves pel carrer de Vallforners i aviat (150 m) trobem a la dreta un camí senyalitzat que baixa cap a la riera. El camí travessa la riera diverses vegades i en algun cas s'allunya agafant una pista. Pujarem fins a les restes del Castell de Cànoves i passarem pel costat d'una casa (sembla que ens hi fiquem dins). Continuarem per una pista i després passarem per un aparcament (on es paga els caps de setmana quan la circulació per la vall està restringida). El camí creua finalment la pista principal de la vall i continua pel seu costat per després allunyar-s'hi i no tornar fins a un nou aparcament situat al peu de l'embassament. Una curta, però intensa pujada per la pista ens portarà fins a la presa (50 metres de desnivell en 300 metres).

Baròmetre de la Bicicleta 2014

S'ha publicat una nova edició del Baròmetre de la Bicicleta de Catalunya. L'última era de 2012. Les dades que s'han donat a conèixer avui són molt menys extenses que les versions anteriors, però repeteix preguntes i ens permet comparar una mica. Veurem en els propers dies, si es donen a conèixer més dades. Comentar només, que la població de l'enquesta ha augmentat significativament dels 400 als 600 enquestats.

En general, i tenint en compte el marge d'error, l'enquesta mostra un estancament.

Què millora? Doncs creixen els enquestats a favor de la promoció de la bicicleta, ja sigui perquè creuen que l'administració hauria de fomentar la bicicleta (92,3%, creix 4 punts), o perquè creuen que s'haurien de reservar espais al transport públic (86,2%, creix 7 punts).

Pel que fa a la resta d'aspectes, tot sembla igual i us emplaço a mirar el baròmetre de la bicicleta 2012.

El carrer Calàbria de Barcelona com a exemple

Circulant pel carril bici del carrer Calàbria t'emportes un bon resum dels problemes més actuals de la bicicleta a Barcelona. Estem parlant d'un carril situat a la calçada i sense separadors físics del trànsit. Jo hi vaig trobar aquests problemes:

1. El carril bici és bidireccional. Això per si sol no és pràctic per enllaçar amb altres itineraris
2. El carril bici és estret i no deixa distància de seguretat amb la vorada.
3. El carril bici no està segregat de la resta de carrils.
4. Hi ha semàfors per a bicicletes, però si véns de l'avinguda Mistral, pot ser que t'incorporis per davant del semàfor i no sàpigues si pots creuar o no.
5. La connexió amb el carril bici del carrer Parlament sembla acabada de fer, però no hi ha senyalització de com fer-ho ni senyalització d'obres (suposo que forma part de les obres del Paral·lel). Passa el mateix amb la connexió amb Paral·lel.
6. Els cotxes s'aturen damunt del carril bici i llavors si va vas en sentit descendent has de circular en contra-direcció.
7. Hi ha semàfors de bicicletes com el de la foto que tot i estar en vermell, el verd també està il·luminat i a primera vista poden enganyar.
8. La sincronització semafòrica no està adaptada per donar prioritat a la bicicleta.

Com estem i que podem esperar pel 2015

Toca fer un mica de balanç de com està la mobilitat en bicicleta a Catalunya i que podem esperar de l'any que comença. Aquest 2015, vindrà marcat per les eleccions municipals del maig i les altres dues que vindran a continuació. Molts Ajuntaments i altres institucions es reserven certes obres significatives pel final del mandat ja sigui per electoralisme o perquè hi ha projectes que triguen en poder-se portar a terme. Altres projectes, surten cíclicament cada 4 anys, s'anuncien, però no tenen pressupost o projectes executius a darrere.

Portem un anys de crisi econòmica que ha fet que la inversió pública hagi disminuït de forma important i això ha tingut un impacte molt gran en inversions d'urbanisme, i en concret, en les relacionades amb la bicicleta. Tot i així, la mobilitat en bici s'ha vist incrementada a les ciutats pel seu baix cost i pel mateix motius a nivell d'oci i esport. En definitiva, hi ha més mobilitat en bicicleta que mai.

A nivell d'urbanisme, ja he dit moltes vegades que el pas definitius que ens queda és millorar les infraestructures ciclistes i donar prioritat a la bici. I en això, continuem suspenent any rere any. A Barcelona, es continuen fent carrils bici estrets, es posa en dubte la necessitat de la segregació i la senyalització i les connexions entre itineraris són molt deficients. A tot això, se li suma el fet de que no hi ha intenció política de donar prioritat a la bici i es continua primant la moto o el cotxe. Ni zones d'aturada avançada per bicicletes, ni semàfors amb verd avançat per bicis, ni itineraris més rectes i curts, ni ona verda semafòrica adaptada a la bici, etc.

Pels voltants del Boixar

Mas de l'Hostalet

El poble de Coratxà des del tossal Gros

El Caro i la plataforma Castor des del tossal Gros

Circuit a peu pels voltants del poble del Boixar a la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat - els Ports) aprofitant dos senders marcats que passen pel poble i van cap al veí poble de Fredes: anirem pel PR-CV-75-12 i tornarem pel GR-7. El tram del Tossal Gros és el més recompensant per les vistes i els boscos que travessa.

Distància i desnivell: 7 km +320 m

Accés: per la carretera CV-105 des de la Sénia en direcció a la Pobla de Benifassà.

Descripció: sortim del Boixar per la carretera en direcció al poble veí de Coratxà (ho podem fer pujant a l'església i baixant pel nord-oest del nucli urbà fins a la carretera). A mà dreta trobarem un camí senyalitzat amb les marques de PR que baixa cap al fons de la vall. Travessarem el riu de la Canal i pujarem pel vessant contrari en direcció al tossal Gros, però als pocs metres girarem cap a l'esquerra deixant altres camins.
Haurem de mantenir altura i després baixar al fons del barranc del Clot per ascendir pel vessant contrari i pujar entre boscos fins a sortir a la carretera. Podem seguir els senyals del PR i creuar la carretera o escurçar agafant la carretera i seguint-la amunt uns metres fins a trobar la pista que puja al tossal.