Xiclo, l'última milla sostenible de Valladolid

Avui he descobert Xiclo, una empresa de missatgeria i logística de Valladolid que fa repartiment del que s'anomena l'última milla urbana. Res de nou, ja coneixia la barcelonina Vanapedal, però m'ha gràcia els seu vídeo de presentació:

Les bicis que utilitzen són la ja clàssic Petite Reine (pot carregar 180kg i té assitència elètrica) i la danesa Bullit (80kg de càrrega).

El seu model de negoci es basa principalment en la missatgeria, els transport de mercaderies i la publicitat en bicicleta.

Vegeu aquests apunts relacionats:

• Transport de mercaderies en bici
• Vanapedal al telenotícies
• Bicicletes de càrrega Bullit de LARRY vs. HARRY
• La bicicleta de l'esperma

Passejades i excursions pel Pallars

Recull passejades i excursions curtes a peu per fer en família i amb nens petits per diverses zones del Pallars i en especial, la vall d'Àneu.

Les distàncies aproximades que s'indiquen són d'anada, si no es diu el contrari. A l'hivern, en el alguns casos caldrà usar raquetes o esquís!

Els búnquers de la Guingueta i la Mollera d'Escalarre

Des de la Guingueta d'Àneu podem creuar el pantà de la Torrassa per un pont i remuntar la Mollera per una pista que la voreja i que ens pot portar fins a Escalarre. Pel camí podem visitar fins a 3 punts amb búnquers o trinxeres i pujar a una torre d'aguait per observar la fauna. Vegeu mapa. Són 1,6 km fins a l'últim búnquer, 2,8 fins a Escalarre o 3,8 fins a Esterri. També és molt adequat per fer en bicicleta!

Del refugi del Pla de la Font fins al coll de Folgueruix 1km +120m

Des de l'aparcament del refugi del Pla de la Font ens acostem al refugi i gaudim de bones vistes de la vall de Son i l'Alt Pirineu. Amb uns 15 minuts de pujada es podem apropar fins al coll de Folgueruix i veure també Espot i els Encantats.

Volta per la vall de Son 8,5 km +400m

Volta circular sense dificultats per les Planes de Son agafant el camí d'accés al refugi del Pla de la Font i tornant pel vessant contrari de la vall.

Volta per les bordes de Baiasca  (4 km +235m)

Circuit amb un paisatge espectacular i amb una combinació equilibrada de rierols, boscos, prats amb flora abundant a l'estiu i . L'itinerari forma parts dels itineraris senyalitzats del Parc Natural de l'Alt Pirineu i s'anomena "Sant Bartomeu de Baiasca".

D'Escaló a la Sant Pere del Burgal

A part d'admirar la vila-closa d'Escaló, visitar el seu centre d'interpretació i pujar fins a la torre (400m D+70m), val la pena creuar la carretera i el riu i agafar el sender que riu avall i després muntanya amunt ens acosta fins a Sant Pere de Burgal (1km +65m). No us descuideu de visitar els eremitoris de sota el monestir! Vegeu mapa.

Un casc que es desa encaixant-lo al seient

Un disseny enginyós permet deixar el casc lligat amb clau damunt del seient i ben encaixat perquè no es mogui. Pels ciclistes que usin casc pot ser un bon sistema per no haver-lo de dur al damunt.

Rivel: bicicletes holandeses posades al dia

Com ha de ser una bicicleta urbana? Des d'aquest blog ja fa temps que destaco els models que inclouen una sèrie d'elements o accessoris que, valgui la redundància, no han de ser pas accessoris, sinó imprescindibles!

Rivel és un fabricant holandès de bicicletes que podríem dir que fa bicicletes holandeses, perquè la majoria de les seves bicis són urbanes i amb un manillar corbat molt europeu, però també podríem dir que fa bicis urbanes amb tot el que cal per anar per les ciutats: parafangs, tanca fixada al quadre anti-robatori, protector de cadena, porta-equipatges, canvis interns i posició de pedaleig còmode. A més a més, segons el model, trobem també il·luminació amb dinamo de boixa i cavallet per mantenir la bici dreta.

A les fotografies, podeu veure 3 models urbans. La primera bici amb una equipament molt complet i l'última especialitzada en càrrega de mercaderies. Totes porten canvis interns, parafangs, protector de cadena, tanca de quadre, seient còmode i algun tipus de porta-equipatge.

Rivel també té models elèctrics, bicis més d'oci, altres més clàssiques o fins i tot una plegable. Actualment, no he trobat un distribuïdor proper, crec que n'hi havia hagut.

Passejades i excursions per la Cerdanya (2)

Una nova selecció de passejades i excursions a peu per la Cerdanya per a fer en família amb nens, etc.

En aquest cas, totes les distàncies són d'anada i tornada.

Ruta dels Miradors del pla de l'Àliga d'Estana (5,5 km i +100 m)

Itinerari senzill i senyalitzat des del poble d'Estana fins al pla de l'Àliga on  trobarem fins a 4 miradors panoràmics.

De Músser al Roc de l'Àliga (4 km +110 m)

Passejada agradable des del poble de Músser fins al Roc de l'Àliga on trobareu un espectacular búnquer amb molt bones vistes de la Cerdanya.

Parc del Búnquers de Martinet

A la carretera de Martinet a Montellà agafarem el desviament d'Estana i trobarem el Parc dels Búnquers amb el seu centre d'interpretació. La visita al centre i la visita guiada al parc és molt interessant. S'acaba recorren entre 1,5 i 2 km.

De Cap de Rec al coll de Salamí i fent camí cap als Estanys de la Muga (6 km planers)

Davant (i sota) del refugi de Cap de Rec (Lles) hi ha una pista tancada al trànsit que planeja entre boscos fins al coll de Salamí (1km). Podem continuar per aquesta pista travessant torrents i boscos fins al seu final (3 km).

No té pèrdua, la nostra pista planeja tota l'estona. Només trobarem un desviament a l'esquerre per anar a la Cabana de Caçadors (una excursió alternativa) i també trobarem 2 desviaments a la dreta per anar a Viliella: un al coll de Salamí i un altre casi al final de la pista. Vegeu el mapa.

Volta per la vall de Pi i el refugi de Gònec (9 km +450 m)

Passejar per la vall de Pi en qualsevol època és interessant. No cal arribar al refugi si ho volem fer més curt.


La roca Foradada a la vall de Pi

Una variant de l'excursió anterior és pujar a la roca Foradada. És un itinerari més curt , que pot ser circular i també interessant.

Vegeu també:

• Passejades i excursions per la Cerdanya
• Passejades i excursions per la Cerdanya (3) 

La Pedals de Clip 2014 ja té data

El 18 de maig de 2014 a Sant Martí Sarroca arrencarà una nova edició de la marxa de bicicletes clàssiques de carretera Pedals de Clip.

Ja tenim disponible un vídeo de 25 minuts de l'edició de 2013 on podreu veure com transcorre aquesta marxa que cerca els millors camins del Penedès:

Volta per la vall de Pi fins al refugi de Gònec

Excursió circular molt recomanable per la vall de Pi fins al refugi de Gònec amb bones vistes. A peu o també en bici allargant-la una mica!

Accés: Travessem Bellver de Cerdanya per trobar la carretera de Pi. En arribar a la rotonda de l'entrada del poble, ens dirigirem cap al centre (direcció sud). Travessarem Pi i quan el carrer principal gira cap a l'oest, trobarem a mà esquerra una pista de terra que s'endinsa en direcció sud cap a la vall de Pi. La remuntarem fins al punt de sortida.

Distància, desnivell i dificultat : 9km 450mD+, el camí de tornada i sobretot el sender de baixada poden ser més perillosos amb neu.

Descripció:

Sortim de l'Àrea Recreativa de l'Agre i remuntem la vall per la pista forestal sense deixar-la en cap moment (només en una corba veiem una drecera clara que podem usar per escurçar el camí). Canviarem de vessant de la muntanya per un pont que travessa el fons de la vall i pujarem en ziga-zaga per passar per sota la roca foradada i el Corral de la Por. Més al fons de la vall deixarem el sender que va fins a la roca foradada i continuarem cap a l'oest fins a trobar els prats de la font del Pradell (vegeu foto de la cabana de pedra seca). Continuem ascendint per la pista fins a trobar el refugi de Gònec on finalitza la pista.

Després de l'aturada obligatòria a la font, situada davant mateix del refugi, continuarem la nostra ruta per un sender que surt del costat del refugi en direcció nord-est per dins del bosc. És un camí agraït que tendeix a descendir a poc a poc i que entre els arbres ens deixa contemplar bones vistes del Cadí i de la Roca Foradada. Anirem seguint el camí sense perdre massa altura fins que vegem l'àrea de l'Agre casi a sota nostre. És llavors que trobarem a mà dreta un sender que descendirà amb força cap al fons de la vall fins a sortir en una pista.

Aproximació a la serra de Can Perers al massís del Garraf

Excursió a peu fins a la cota 308 de la serra de Can Perers a la Sentiu (terme de Gavà). Aquest turó de forma característica és la cota més baixa de la serra de can Perers, però té molt bones vistes d'aquesta part del Garraf que sempre recomano.

Distància i dificultat:  2km +200m (anada) i petita grimpada (II) si pugem a la roca.

Accés: des de Gavà o Castelldefels per la carretera de la Sentiu fins la urbanització del mateix nom. L'entrada principal es troba en una corba i cal seguir el carrer principal fins que es converteix en pista de terra.

Descripció:

Bassa i font prop de la Sentiu

Seguim la pista que s'endinsa en aquesta vall del Garraf passant la cadena que impedeix el pas dels cotxes. Si alcem la vista, a la nostra esquerra (oest/sud-oest), veurem la serra de Can Perers i el turó rocós característic que volem ascendir (vegeu la foto).  Seguint la pista, aviat trobem una bassa amb un roure de grans dimensions. La pista travessa el llit del riu i recula pel costat contrari de la vall. Passem per la masia de can Dardena fent una primera pujada i tornem a dirigir-nos cap al fons de la vall. A uns 200 metres trobem una pista a mà esquerra just a l'entrada de Can Vinyes (vegeu foto) i a uns 50 metres trobem un nou trencall a mà dreta on agafem una pista que puja força. Aquesta nova pista és coneguda popularment amb el nom del "purgatori" perquè fa suar de valent al ciclistes!

Cruïlla de can Vinyes

Farem uns 250 metres de pujada per la pista fins que en un corba veurem un sot, algun senyal i, si ens allunyem de la corba, veurem un sender que ascendeix entre la vegetació en direcció al nostre destí. Anirem paral·lels a un torrent que acabarem creuant i el sender s'allunyarà planejant i cercant la carena.

Macsis, desant les bicicletes al sostre

Interessant mecanisme d'emmagatzemament o aparcament de bicicletes al sostre mitjançant una estructura metàl·lica composta per una part fixada al sostre i una altra part mòbil que bascula amb un motor o manualment amb unes politges. El sistema permet desar de forma organitzada fins a dues bicicletes o també altres objectes.

Es pot obtenir participant en el projecte de micromecenatge.

La bici d'oci a Noruega

Acabo els reculls fotogràfics de Noruega amb la bici esportiva i d'oci. Una de les altres similituds que crec que hi ha amb Catalunya: l'ús de la bici com a forma d'oci ja sigui per fer esport, excursions o passejos!

 

Vegeu els apunts d'aquesta sèrie sobre Noruega:

• Les bicis d'Oslo
• La bicicleta a Oslo

Les bicis d'Oslo

Una de les similituds entre Barcelona i Oslo és que en ambdues ciutats hi ha moltes mountain bikes (BTT). D'alguna manera, és una anomalia, però també és normal en ciutats que encara tenen poca quota de bici urbana i on la bici d'oci o esportiva té força afició. D'altra banda, a Oslo hi ha forces carrers amb llambordes i vies de tramvia enmig de carrers i carrils bici de manera que una roda ampla dóna més estabilitat i seguretat.

Un altre detall que he vist és que no falten els parafangs. És normal pel clima. A Barcelona si vas en BTT i sense parafang és difícil embrutar-te, a Oslo segur que hi ha més pluviositat, bassals, etc. També veureu que algun equipament (alforges, bosses, remolcs, jaquetes...) és impermeable.

Un altre tipus de bicicletes o més aviat complement força recurrent són els accessoris per portar nens: cadiretes i molts remolcs. És bon indicador de mobilitat que els pares portin els fills en bici a l'escola!

En aquest petit recull fotogràfic he triat només una BTT i en canvi us mostro models diversos. Cal dir que també es veuen moltes bicis de ciutat que és el que toca!

Vegeu els apunts d'aquesta sèrie sobre Noruega:

• La bici d'oci a Noruega
• La bicicleta a Oslo

La bicicleta a Oslo

A la capital de Noruega s'estima que un 5% dels desplaçaments es fan en bicicleta. No és molt, però ja són un parell de punts més que a Barcelona i per tant la comparació té aspectes interessants.

D'entrada haig de dir que no he estat a Oslo (i que m'han passat molt amablement les fotos), però pels comentaris que m'ha fet diversa gent, a Oslo anar en bici té les seves dificultats: carrers de llambordes, rails de tramvia (com els de la foto), compartir molts espais amb cotxes o vianants i un clima dur. Tot i així, moltes ciutats nòrdiques encapçalen el rànquing de ciutats més ciclistes del món i a Oslo no es volen quedar enrere.

El servei públic de bicicletes operat per la mateixa empresa que el Bicing també és un aspectes que ens pot recordar Barcelona. També els punts de recàrrega de cotxes elèctrics, però aquí sembla que estan més plens!

En un segon apunt us parlaré del tipus de bicicletes que s'hi troben, però ja veieu en les fotos, no falten els parafangs i es veuen forces remolcs per portar nens.

Finalment, en un tercer apunt us mostraré la bici des de l'aspecte més d'oci i esportiu.

Solucions pels ciclistes que no porten llums: multar i regalar llums!

Ara que es fa de nit més aviat, és quan arreu d'Europa aprofiten per conscienciar als ciclistes de la necessitat de portar llums. A Catalunya trobem a faltar un campanya seriosa per abordar aquest problema que a més s'intensificarà a mesura que el nombre de ciclistes augmenti.

Una de les millors pràctiques en aquest camp (al meu parer) és una campanya policial que consisteix en multar els ciclistes amb una multa simbòlica a la vegada que se'ls hi entrega un joc de llums. L'import de la multa ha de cobrir el cost dels llums, ja que no és pretén tant multar com aconseguir efectivament que els ciclistes compleixin amb aquest aspecte de la normativa.

No recordo d'on prové aquesta campanya, però la trobo molt efectiva. Es pot articular de moltes maneres. Per exemple:

1r pas: una campanya informativa

Potser com aquesta campanya holandesa que s'ha estrenat aquests dies amb el canvi d'horari:

Ajudes a la compra de bicicletes elèctriques. Preguntes i algunes respostes.

El govern espanyol subvencionarà la compra de bicicletes elèctriques amb 200€. Només hi ha 4 requisits per començar a beneficiar-se d'aquestes ajudes:

• El fabricant s'ha de donar d'alta al web del ministeri.
• El punt de venda també s'ha de donar d'alta al web del ministeri i ha d'estar al dia de les seves obligacions tributàries.
• La bateria de la bici no pot ser de plom-àcid.
• L'autonomia de la bici ha d'estar entre els 20 i els 60 km.

Així doncs, si anem a una botiga que ha fet els deures i comprem la bici elèctrica d'un fabricant que també ha fet els deures (entenc que el distribuïdor també ho pot fer), llavors el descompte se'ns aplicarà en el moment de la compra i apareixerà a la factura. En un termini de 7 dies, la botiga rebrà el reemborsament dels 200€.

La valoració de la mesura és positiva. És la primera vegada que l'estat subvenciona d'alguna manera la compra de bicicletes. Evidentment, la segona observació és per què no es subvencionen també les bicicletes convencionals? És evident que les bicis convencionals són molt més sostenibles ambientalment i que a més tenen un benefici pel sistema sanitari molt més gran.

D'altra banda, em sorprèn això de l'autonomia, 20 km és poc i per què es limita l'autonomia màxima? Hi ha bicis que arriben als 80 km. Com mesuren l'autonomia? Està homologat el nivell d'assistència i el circuit per mesurar l'autonomia?

Les subvencions estaran vigent fins més enllà de final d'any sempre i quan no s'esgotin els fons. Vegeu la nota de premsa del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient:

• Nota de premsa (PDF)

Enganxar-se els dits amb el cotxe

Igual que amb moltes altres coses en aquesta crisi econòmica, hi ha gent que s'ha enganxat els dits comprant un cotxe que després no poden pagar o mantenir. De fet, conec casos de molt abans i crec que és un fet cultural que forma part de la nostra cultura del cotxe.

La indústria del cotxe a través de la publicitat directa i a través d'un teixit empresarial molt ampli ha generat una passió pel motor per afavorir les vendes dels seus automòbils. A més, tots els governs han recolzat sempre aquesta indústria i en concret han donat ajudes a la indústria i a la compra de vehicles nous.

Dins d'aquest espiral consumista, molta gent ha volgut aspirar a tenir un cotxe esportiu, de gamma alta, un tot terreny, el d'aquesta marca o el d'aquella que encara té més prestigi, etc. Part d'aquesta gent, s'han trobat amb situacions com aquestes:

• El manteniment del cotxe és molt car. Uns exemple, és molt car: canviar uns pneumàtics de perfil baix o els d'un tot terreny, les peces i el manteniment oficial d'algunes marques, etc.
• Han tingut un accident que ha malmès el cotxe i la reparació és molt cara. Si no havien acabat de pagar el cotxe o l'assegurança no els hi cobreix el sinistre el tema es complica molt més.
• Quan van fer números per comprar el cotxe només van comptar el seu preu i potser es van oblidar alguna de les següents coses: el combustible, l'assegurança, la neteja, els manteniments, les avaries, l'impost de circulació, la ITV, l'aparcament, les condicions del crèdit, etc

Resumint, molta gent va estirar més el braç que la màniga perquè pensava que algunes coses no passarien i el pitjor de tot és que un cop tens un cotxe entres en un cercle viciós sense sortida en que si el fas servir molt, et surt molt car, però si el fas servir poc et continua sortint car perquè els costos fixes són també elevats.

De cal Jan de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers a la vall de la Llosa

Ressenya de l'ascensió a peu de la part superior de la vall de la Llosa seguint el camí dels Bons Homes.

Distància i desnivell: 14km +460m (anada i tornada pel mateix camí).

Accés: des Viliella s'agafa una pista de terra que ens porta fins al mas de cal Jan de la Llosa (on en determinades èpoques el propietari cobra per aparcar). També es pot deixar el cotxe prop del Salt del Molí i caminar un tros més.

Descripció:

Des de Cal Jan de la Llosa baixem al riu, el creuem per un pont i girem cap a l'esquerre per tal de remuntar-lo pel marge esquerre. De seguida trobarem una pista que ens ajudarà a remuntar la vall. Passarem una de diverses tanques que trobarem durant el camí i a mà esquerra veurem el castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Més amunt trobarem una cabana de pedra anomenada la Farga (vegeu les dues primeres fotos).

Continuarem pujant fins que la pista s'allunya del riu per encarar la pujada a un tossal de pedra (el Pedró). Si estem atents, veurem un sender que fa drecera i ens tornarà a portar a la pista ja més amunt.

Deixarem un desviament senyalitzat (vegeu foto) cap a Viliella, Cap de Rec i els estanys de la Muga.