31.1.13

Bicicletes inclinades

Les bicis inclinades són aquelles en que la posició del ciclista és parcialment estirada i els seus avantatges són la comoditat i una major velocitat gràcies a la posició de pedaleig i al ser també més aerodinàmiques.

En trobem de fabricants més o menys coneguts o especialitzats, però també hi ha força tradició de fer-les a mida o fer-se-les un mateix.

Tricicle inclinat
Detall d'un tricicle inclinat
En anglès les anomenen Recumbent bikes i en castellà els hi diuen reclinadas. En català el Termcat recomana el terme bicicleta inclinada.

Tot i que aquest tipus de bicicletes les podem associar amb alguna discapacitat, només les bicicletes de mà (en anglès handbikes), tricicles inclinats on els pedals s'accionen amb la mà, són les que realment estan adaptades per a certes discapacitats físiques.

Se'n veuen diverses variants, per exexmple el tricicle inclinat o el tàndem inclinat com el model Hase Pino que us comentava fa temps.

Una bici de mà en una carretera

En aquestes 2 últimes fotos es pot apreciar un dels problemes de les bicis inclinades: són molt menys visibles des d'altres vehicles a motor i a més a més són molt poc freqüents.



27.1.13

Preparant la marató (2): reflexions sobre el pla d'entrenament

Seguint les recomanacions d'altres corredors, jo també em vaig fer el meu pla d'entrenament per la marató. El vaig fer adaptat al nombre de dies que podia entrenar i al ritme que volia fer.

Comparant plans d'entrenament veus que tots funcionen d'una forma similar. S'entrena 3, 4 o 5 dies a la setmana sumant de seguida més de 42 km setmanals. Sempre hi ha un dia a la setmana que es fa un tirada més llarga que es va allargant durant l'execució del pla. Hi ha també setmanes de descans intercalades en que la tirada llarga s'escurça un 30% i el pla finalitza amb 2 setmanes amb menys intensitat per no acumular cansament.

El primer que sobta dels plans d'entrenament és que per córrer 42 km no s'entrena mai aquesta distància, sinó que s'arriba a fer com a màxim als 32-36 km i segurament només una vegada en els mesos previs a la cursa. També hi ha una tendència en els últims anys d'acumular menys distància de la que s'acumulava antigament.

22.1.13

De Castelldefels al cim de la Morella

Volta circular amb ascensió al cim de la Morella des del castell de Castelldefels i tornada per coll Sostrell i vorejant la serra de Can Perers. Espectaculars vistes del delta del Llobregat en tot l'ascens i no menys espectaculars vistes de tots els cims de les comarques veïnes des de la Morella.
La Morella (596 m) és el punt més alt
de la zona litoral del massís del Garraf


Distància i desnivell: 16 km i +745 m.
 
Dificultat: Mitjana. No aconsellable a l'estiu (en hores de calor). Alguns senders baixen amb força per terrenys accidentats.

No ciclable, és per fer a peu.
 
Punt d'inici i accés: sortirem del castell de Castelldefels que queda a 1 km de l'estació de Renfe i que també és accessible en cotxe des de Gavà per la carretera de la Sentiu.

Descripció: Sortim de la plaça del castell en direcció Nord com si volguéssim anar cap a la carretera de la Sentiu i travessant una rotonda trobarem unes escales a la cantonada amb el carrer Julivert. Pujarem les escales, deixarem un carrer a l'esquerra per continuar per una pista encimentada que continua pujant turó amunt per la carena. Passarem per un dipòsit d'aigua i finalment arribarem a la masia del Cal Ganxo. Deixarem la masia a la nostra dreta i continuarem pel camí de l'esquerra que s'enfila amb força fins al pas de la Mare de Déu. En aquest coll veurem l'antic abocador de la vall de Sant Joan i una pedrera encara en funcionament. Continuarem cap a l'esquerra amb forta pujada per un petit sender fins a dalt del turó del Fanxó. Durant tot l'ascens trobarem marques de pintura negra.
Les vistes del delta del Llobregat són esplèndides des del turó del Fanxó (278 m)

18.1.13

Preparant la marató de les vies verdes. Reflexions.

Al febrer correré la meva primera marató, o almenys ho intentaré (us ho comentava aquí). L'any passat vaig fer la Mitja Marató de Barcelona, però abans d'això rarament corria més de 10 km. Així doncs, porto un any fent força esport i un temps corrent distàncies més llargues i això m'ha aportat noves experiències i reflexions.

Me'n vaig d'excursió...
He descobert que fer distàncies més llargues (i majors desnivells) em permet fer veritables excursions i gaudeixo molt de córrer per entorns naturals, fins al punt de que faig més desnivell del que em caldria a costa de fer menys distància...

Córrer de nit
La falta de temps per córrer i especialment la necessitat de fer tirades més llargues em fa cercar altres moments per córrer. Córrer al vespre o d'hora al matí a l'hivern és córrer de nit. He experimentat amb parcs urbans, zones periurbanes, he agafat el frontal, he corregut a la llum de la lluna i he sentit de prop la meteorologia. 

Asfalt i muntanya
Córrer per asfalt se'm fa dur. Em motiva menys tot i que trobi entorns agradables, però més enllà d'això, noto que se'm carreguen molt més les cames i fa poc he tingut una sobrecàrrega en el bessons que m'ha obligat a deixar de córrer uns dies.

Crosstraining
Complementar l'entrenament amb altres esports ajuda també a reforçar la musculatura auxiliar i evitar lesions, motiva, etc. En els últims mesos he nedat, he anat en bici (urbana), he caminat força, m'he calçat les raquetes de neu, he improvisat una mica de Pilates a casa, he fet bici estàtica, el·líptica, etc. Volia sortir amb la BTT i aprofitar la nevada d'aquests dies per fer una mica d'esquí de fons, però de moment no he pogut.

Estirar, estirar i estirar
A hores d'ara tothom sap que estirar és important, oi? Doncs quan li demanes més al teu cos, encara és més important! Ja us en parlaré en un segon apunt.

17.1.13

Articles recomanats del Bici-Vici

La pròpia estructura d'un bloc fa que els apunts vagin quedant amagats, per això, igual que faig amb les rutes, vull mantenir un petit recull d'apunts que crec que us poden interessar i que no perden actualitat amb el temps:

Circulació:
Contaminació:
Diversos
Podeu fer una ullada a les etiquetes i així consultar els apunts d'un tema concret. Si veieu algun article que creieu que és interessant i no ha perdut actualitat amb el temps, us agrairé que em deixeu un comentari i l'afegiré en aquest recull.

Actualitzat a març de 2015

11.1.13

Barcelona i les bicis (V): les places i les rotondes

Les places i les rotondes de Barcelona continuen sent un obstacle per la bicicleta i és on es veu clarament a qui es dóna prioritat a la ciutat.

El tortell de Glòries
El Pla de Foment de la Bicicleta no canvia la situació. La bicicleta continua sense ser prioritària en l'urbanisme i la mobilitat barcelonina. Quan el Pla assenyala punts negres de la xarxa ciclista existent, oblida moltes de les places i rotondes de la ciutat i dubto que les solucions que apliqui el pla donin prioritat i seguretat a la bicicleta.

Quins són els problemes de les places o sobretot de les rotondes? 
La plaça Espanya
  • Ofereixen trajectòries més llargues (quan volem anar rectes o girar a l'esquerra) per a tots els mitjans de transport.
  • Pels vehicles més lents, com els vianants i les bicicletes, això suposen un increment del temps de viatge superior.
  • Els vianants i els ciclistes sovint fan un recorregut exterior i per tant recorren una major distància.
  • Són punts que acumulen més accidentalitat.
  • Són cruïlles amb més espai, però sovint l'espai central queda inutilitzat i inaccessible.
  • Sovint tenen 2 o més carrils i les trajectòries de sortida no queden clares.
  • Hi ha molta confusió sobre les normes de circulació que regulen les rotondes.
  • Són perilloses pels ciclistes: els angles morts, les maniobres de canvi de carril i la velocitat excessiva dels vehicles motoritzats posen en perill al ciclista.
Solucions? Poques. Trencar les places i rotondes perquè les bicis i els vianants puguin seguir una trajectòria recta i si cal mantenir carrils exterior per a bicicletes pels canvis de direcció. Utilitzar semàfors, catifes vermelles, segregar el trànsit o fer zones d'aturada avançada per a ciclistes són algunes solucions més que es poden combinar. Però tot això s'ha de fer posant-se en el lloc del ciclista, fomentant la mobilitat sostenible i la protecció del més dèbil, coses que encara no veiem a Barcelona.

En els apunts anteriors ja he parlat una mica de la plaça Catalunya o de Francesc Macià. Són només 2 exemples diferents de places on la bicicleta no ho té fàcil per falta d'infraestructura o per una infraestructura deficitària, però la llista és molt més llarga.

Vegeu també:

8.1.13

Bicicletes de càrrega Babboe

Babboe són bicicletes de càrrega holandeses pensades pel transport de nens i nenes, però que també serveixen per portar càrrega. Sembla que l'origen de l'empresa és un grup de pares i mares que no trobaven bicicletes per portar nens amb preus i qualitats raonables.

Babboe City
Bàsicament hi ha 3 models: el tricicle Babboe Big, la Babboe City i el tricicle per mercaderies Babboe Transporter. A més a més, tots tenen  versió amb assistència elèctrica.

Dues o tres rodes? Doncs la meva experiència és que per les nostres contrades són més pràctics  els models de 2 rodes perquè són més maniobrables i superen millor els graonets. Però és evident que el tricicle sempre és més estable (a excepció de les corbes). De totes maneres, tingueu en compte que per una bici de càrrega un graó és un obstacle sovint insalvable i si vas molt carregat pot ser necessari treure càrrega per poder aixecar la bici!

En tot cas, tots els models tenen configuracions i prestacions similars, amb bons acabats i bon equipament. Jo detallaré el model City que és el que m'agrada més!

La Babboe City és una bici de càrrega que et permet portar 2 nens i certa càrrega addicional com la compra i les bosses dels nens. És una bici molt llarga i cal tenir on aparcar-la, fins i tot al carrer podem tenir algun problema. El pes deu ser elevat.

Babboe Big amb una capota
Les seves característiques més destacades:
  • Canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats
  • Frens de tambor
  • Quadre d'acer
  • Caixa de fusta amb cantonades arrodonides
  • Un banc i 2 cinturons de 3 punts per portar nens (més segur que una cadireta).
  • Llums LED a davant i darrere (de piles).
  • Aguanta 80 kg la caixa, 100 el seient i 25 el portaequipatges addicional.
  • Rodes reforçades amb pneumàtics de 26" amb reflectants.
  • Tanca de seguretat a la roda de darrere.
  • 255 cm de llarg, 110 d'alt i 65 d'ample.
  • El preu ronda els 1355€ en el distribuïdor català. Una bici similar holandesa de la casa Bakfiets costa uns 1.600€.
Alguns accessoris:
  • Banc addcional per portar 2 nens més (un total de 4).
  • Portaequipatges per damunt de la roda de darrere on es podria posar fins i tot un altra cadireta estàndard i portar fins a 5 nens!
  • Capotes i cobertes diverses per la pluja.
  • Personalització del serigrafiat de la caixa.
  • Seients i cadiretes diverses per a infants.
Més informació:

7.1.13

Barcelona i la bici (IV): les Corts

A les Corts, entre la Diagonal i la carretera de Collblanc i el carrer de Sants no hi ha pràcticament carrils bici. N'hi ha un a l'oest, a l'avinguda Xile, i el de la Gran Via de Carles III que no connecta ni amb la Diagonal ni amb la plaça Cerdà.
Carril bici de l'avinguda Xile

Carrers com Arístides Maiol, avinguda de Joan XXIII, Travessera de les Corts, avinguda Madrid o el carrer de Sants són eixos articulars del barri, però continuen vetats als ciclistes i a més a més sovint trobem carrils bus a mà dreta i per tant ens toca circular pel segon carril.

El Pla de Foment de la Bicicleta en aquest barri només reconeix que cal millorar la Gran Via de Carles III i enllaçar-la amb la Diagonal i enllaçar també el carrer Numància, però de la resta d'itineraris est-oest res de res.

Vegeu també:

4.1.13

Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via

A la plaça Cerdà conflueixen 3 grans avingudes que haurien de ser eixos de la xarxa ciclista com són la Gran Via, la rambla de Badal o el passeig de la Zona Franca. Només la Gran Via té carril bici i
s'acaba abans d'arribar a la plaça Cerdà, tot i que després hi ha un enllaç cap a la Ciutat Judicial i la Gran Via de l'Hospitalet. No hi ha carril bici al passeig de la zona Franca ni tampoc a la Rambla de Badal. El Pla de Foment de la Bicicleta no contempla aquests carrils bici ni les connexions des la Gran Via.

A la rambla de Badal hi ha indicacions ciclistes de convivència amb els vianants, però tot i que el Pla de Foment de la Bicicleta vol treure les bicis de les voreres no es preveu un carril bici. La continuació per rambla de Brasil i l'avinguda Carles III haurien de ser la connexió lògica amb la Diagonal. 

Una mica més amunt de la Gran Via, al carrer Gavà també hi ha un carril bici (vegeu apunt) que no connecta ni amb la plaça Espanya ni amb Badal i el pla només preveu la connexió amb la plaça Espanya, però no pas amb Badal.

En definitiva, ens trobem amb una zona amb molts ciclistes (vegeu), pocs carrils bici i un Pla de Foment de la Bicicleta que oblida la zona.

Vegeu també:

22.12.12

Barcelona i la bici (II): el passeig de Gràcia i la plaça Catalunya

El centre de Barcelona és un gran punt d'atracció de desplaçaments i resulta que no hi ha cap carril bici direcció mar-muntanya al passeig de Gràcia ni als seus voltants. La solució més tranquil·la sovint és anar per la vorera tot i la gran presència de vianants. El Pla de Foment de la Bicicleta no preveu cap acció pel Passeig de Gràcia, la Plaça Catalunya o els seus voltants.

Anem per pams: 
  • Estem parlant de zones on i ha molts vianants i on les voreres, tot i ser amples, són força conflictives.
  • La plaça Catalunya és d'entrada un punt negre ciclista perquè està envoltada per carrers de diversos carrils sovint amb carrils exclusius per autobusos i taxis.
  • La plaça no és fàcil de travessar pel mig perquè hi ha accessos amb escales.
  • El Passeig de Gràcia en sentit ascendent t'obliga a anar per la calçada central de 4 carrils perquè el primer tram de lateral està reservat per a bus i taxi.
  • En sentit descendent, com que la bici agafa certa velocitat, la baixada pel lateral és força còmoda.
  • La Rambla de Catalunya teòricament és l'alternativa, tot i que s'hagi de conviure amb el cotxes. Però no està massa ben connectada a nivell ciclista amb la plaça Catalunya i no et soluciona res quan has d'anar al passeig de Gràcia.
  • Aquesta foto del passeig de Gràcia sense bicicletes resumeix una mica el problema i ens fa preguntar: com és possible que un eix principal com  aquest on hi ha fins a 7 carrils de circulació no hi hagi carril bici?
Vegeu també:

21.12.12

Barcelona i la bici (I): l'avinguda Josep Tarradellas

Aquesta avinguda que connecta l'estació de Sants amb la Diagonal a la plaça Francesc Macià disposa de 2 carrils bici unidireccionals. En Pla de Foment de la Bicicleta es diu que aquest tram és correcte, però jo hi veig diversos problemes:
  • D'entrada falten diverses "catifes vermelles" que marquin més clarament el pas de bicicletes perquè la resta de vehicles puguin cedir el pas reglamentàriament.
  • A la cruïlla amb Entença es fa donar una volta a la bici quan podria anar recte si l'Ajuntament tingués clar que els mitjans més sostenibles han de ser els han de tenir més prioritat!
  • A la cruïlla amb l'avinguda de Sarrià hi ha una sortida de pàrquing paral·lela al carril bici i falta almenys catifa vermella o prohibir el gir a la dreta dels cotxes que surten.
  • Els enllaços pels 2 extrems són un desastre. Hauria d'enllaçar amb el carrer Tarragona i l'estació de Sants, però l'enllaç no és clar, ni recte, ni marcat. I a la plaça Francesc Macià, l'enllaç amb el carril bici de la Diagonal té molts conflictes amb els vianants.
Pel que fa als voltants de l'avinguda, el Pla de Foment de la Bicicleta sí que detecta que falta un enllaç directe entre l'estació de Sants i la Diagonal, però aquest carril bici que teòricament es situaria al carrer Numància dista molt del carril bici del carrer Badal que és l'altre carril bici de les Corts, això em porta a parlar de que les zones 30 s'estant fent només amb senyalització i això no és suficient. Penso en carrers llargs de les Corts o carrers amb més d'un carril dels voltants de l'av. Tarradellas o de l'Eixample. Els ciclistes, especialment els novells, no es senten segurs si tenen constantment cotxes a darrera o passant a més velocitat pel carril del costat. Quan la bicicleta circula en pujada per Barcelona, rarament agafa més de 15 km/h. Suposant que els cotxes circulin a 30, la diferència de velocitat es situa com a mínim entre els 15 i els 20 km/h.

Vegeu també:

Barcelona i la bicicleta: anàlisi de la situació

Amb aquesta apunt introductori vull encetar una sèrie d'apunts per analitzar la situació de la bici a Barcelona amb exemples pràctics. Com ja he anat explicant, crec que el Pla de Foment de la Bicicleta és insuficient, que encara falta millorar i estendre la xarxa ciclista molt més i que encara és molt d'hora per prohibir completament la circulació de bicicletes a les voreres.

Ens els apunts que us aniré escrivint analitzaré diverses zones, carrers i carrils bici que necessiten millores que no estant previstes en aquest Pla de Foment.


Últimament, he parlat del Pla de Foment de la Bicicleta en aquesta apunts:
Tots els apunts d'aquesta sèrie:

17.12.12

Nova BTwin Elops 9 2012

He descobert que aquest any la gama de bicicletes de ciutat de Decathlon ha crescut amb l'Elops 9 i que també el model Elops 5 s'ha redissenyat i ambdues porten l'any en la referència del model.

L'Elops 9 introdueix un canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats  i ve completament equipada incloent una tanca de seguretat de quadre per assegurar la roda de darrera, un accessori que molts fabricat d'aquí obliden.

El punt negatiu potser és el pes, 18,5 kg i la diferència de 200€ amb la seva germana Elops 5 que amb un canvi intern de 3 velocitats i un equipament aparentment similar faria el fet per circular per Barcelona.

12.12.12

De Planes de Son fins al refugi del Pla de la Font

Us proposo una ruta a peu per l'esplèndida vall que s'alça damunt del poble de Son (Pallars Sobirà) on hi ha el Centre MónNatura Pirineus (visita o estada molt recomanable) també conegut com les Planes de Son.
Lo Tésol (2700m) a trenc d'alba

Us faig una petita ressenya (tot i que he fet la ruta parcialment), però així també tinc una excusa per mostrar-vos fotos d'aquests dies. Us enllaço diverses ressenyes perquè pugueu acabar de triar l'itinerari que més us convingui.

Distància i desnivell: 12 km i +500 m

Accés: en cotxe des de la C-28 a prop de València d'Àneu trobarem el trencall que puja a Son i al centre del poble agafarem una altre trencall fins a les Planes de Son.

Descripció:
Sortim de la porta del centre MónNatura Pirineus a les Planes de Son cap a la depuradora seguint un camí i ja trobem un primer pal indicador del Refugi del Pla de la Font (1h40') i diversos senyals i estaques grogues durant tot el camí. Creuem un riuet per un pont i continuem cap al sud fins a creuar la riera del Tinter per un altre pontet. Arribem a un trencall i deixem a mà esquerra el camí que va a Son i agafem la pista de la dreta que s'enfila lleugerament pel bosc.
Ascendint amb raquetes
La pista acaba i continuem recte per tornar a travessar la riera i ascendir pel seu costat. Acabarem sortint a una pista que és el camí que us proposo de tornada. Però primer deixarem la pista per ascendir fins al refugi del Pla de la Font i des d'allà és recomanable arribar almenys fins al coll de Fogueruix per gaudir d'unes vistes encara més completes.

El coll de Fogueruix i el Milpotros
De tornada desfarem el camí i agafarem la pista en direcció nord-oest enlloc de baixar per la riera del Tinter. Deixarem la pista que puja a la collada del pas del Coro i tornarem per l'altre cantó de la vall i sortint al punt d'inici.

Alternatives:
  • Des del coll de Fogueruix podem carenejar per fer diversos cims.
  • Des de les pista de les Estanyeres hi ha rutes més directes per arribar al cim de lo Tésol, el cim més alt de la zona.
  • De tornada pujar al pas del Coro i tornar cap al punt d'inici pel tossal de la Cabana dels Caçadors.
  • De tornada podem anar al Pas del Coro sense perdre altura seguint la ressenya del Palau Robert i els senyals grocs que trobarem.
En bicicleta:
En BTT podem anar i tornar pel camí que proposo de tornada o bé, fer una circular i tornar per la pista d'accés al refugi i sortir a la carretera entre Jou i Son.
Des de Planes de Son, d'esquerre a dreta veiem el coll de
Folgueruix, el Milpotros, lo Pinetó, el Roca Blanca, lo Tésol, el
Cap de la Pala del Tésol i fora de la foto el pui de la Bonaigua

4.12.12

La Brompton dins d'una bossa Monty

He provat una bossa de transport de bicicletes plegables Monty que tenia, però no pas amb una Monty, sinó amb la Brompton!

Podeu veure el resultat en aquesta foto.

Algunes observacions:
  • La bossa de Monty està pensada per les plegables d'aquesta casa que són més grans, però també pot transportar una Brompton sense problemes.
  • L'espai addicional de la bossa, permet, si es vol, embalar o protegir una mica més la bici.
  • La bossa sembla feta d'una tela força resistent.
  • El plegat de la bossa és una mica entretingut i cal fer força per poder tancar la cremallera.
  • La bossa plegada ocupa bastant, aproximadament com un paquet de 500 fulls A4.
  • No sé si Monty encara comercialitza aquesta bossa. Antigament anava inclosa en comprar alguns models de bici plegable. Ara veig que en donen una amb rodes pels models elèctrics plegables.

3.12.12

Reflexions després de la Jornada sobre la Bici a Barcelona

Divendres hi va haver una jornada de reflexió i participació sobre la bicicleta a Barcelona organitzada principalment per l'Ajuntament de Barcelona. El subtítol de la jornada era un estrany: La seguretat de la bicicleta en entorns urbans. Noves fites per a un horitzó de creixement sostenible.

Hi vaig anar. El títol era una mica estrany, seguretat? Seguretat jurídica? Seguretat vial? Encara no ho tinc massa clar. D'altra banda, la segona part d'aquest títol induïa a pensar que el creixement de la bici podia ser insostenible. És això possible?

Deixant això del títol, la jornada va transcórrer sense cap novetat. Cadascú va dir la seva, però no sembla que ningú reflexionés sobre res, tothom va dir el que ja havia dit. En general, crec que tothom pot estar d'acord amb l'anàlisi del Regidor Freixedes, però els desacords estan en els tempos i en la qualitat de les infraestructures ciclistes.

Ara comencem una nova setmana i sembla que començo a entendre de que anava la cosa. Feia falta escenificar una mica de diàleg abans de començar a aplicar el Pla de Foment de la Bicicleta. Diumenge ja s'anunciava que aquesta setmana es crearien 3 nous trams de carril bici i avui dilluns ja s'han començat a pintar bicicletes en les zones 30. Al Febrer podríem tenir ja un primer esborrany de la nova ordenança.

Ja he expressat la meva opinió sobre el Pla de Foment de la Bicicleta. És insuficient: falten més connexions, hi ha molts més punts negres i carrils pèssims a millorar, no hi ha prioritat per la bici, etc.


 

1.12.12

La Via Verda del Baix Ebre es prolonga fins al mar

Després de sentir-ne parlar durant anys, sembla que l'any vinent podríem tenir finalment la prolongació de la via verda del Baix Ebre fins al mar o almenys el tram Tortosa - l'Aldea - Deltebre.

Aquesta connexió permetria unir els parcs naturals dels Ports i el del Delta de l'Ebre i potenciaria dues zones que ja són pols d'atracció de cicloturistes.

26.11.12

Bicicletes elèctriques Freeel

Us presento un altre fabricant de bicicletes elèctriques, les Freeel, dissenyades aquí i produïdes a la Xina.

Quins trets diferenciadors tenim amb aquestes bicicletes? Doncs tècnicament podríem resumir dient que tenim bicicletes econòmiques amb autonomies força elevades.

El que potser és més innovador a nivell de negoci és que Freel ofereix també la possibilitat d'obrir una franquícia o instal·lar punts de lloguer de bicicletes elèctriques. De fet, així les vaig conèixer a la Bici Estació de FGC de Sarrià.

Les bicis Freel ofereixen:
  • 3 models: plegable, de ciutat i BTT.
  • Components senzills, per exemple els canvis Shimano Tourney.
  • Accessoris diversos per les bicis.
  • Bateries i carregadors de recanvi.
La plegable:
  • 840€
  • Bateria Li-ion de 24V - 10Ah.
  • 55 km d'autonomia
  • 23 kg
  • Bateria de recanvi 245€
La de ciutat
  • 984€
  • Bateria Li-ion de 36V - 10Ah
  • 70 km d'autonomia
  • 26 kg
  • Bateria de recanvi 296€
La BTT:
  • 1146€
  • Li-ion de 36V - 9Ah.
  • 65 km d'autonomia
  • 23 kg
  • Bateria de recanvi 358€

23.11.12

1a Marató de les Vies Verdes

Ja ho he fet. Ja no hi ha marxa enrere. M'he apuntat a la primera Marató de les Vies Verdes que es celebra el proper 24 de febrer. Ep! A més a més (si tot va bé), m'estrenaré en aquesta distància!

Fa molts anys que corro. Per mi córrer, ha estat una manera ràpida de fer esport i mantenir certa forma física tenint poc temps. La meva autèntica passió és la muntanya. La bici, l'excusionisme, l'escalada, l'alpinisme o el córrer, entre d'altres, només són una expressió d'aquesta passió per la muntanya, com ho són altres activitats no esportives com la fotografia o la natura.

Els últims anys m'he aficionat a córrer més i a fer algunes curses. Sempre que puc corro per entorns naturals i defujo l'asfalt. Córrer la marató per les Vies Verdes gironines és una oportunitat de córrer aquesta distància en un entorn natural i defugint l'asfalt i a més és l'única via verda gironina que encara no he recorregut. La mitja marató (21km) que es fa el mateix dia de Llagostera a Sant Feliu de Guíxols em semblava assequible i no suposava un repte, en canvi recórrer els 42 km de Girona a Sant Feliu de Guíxols sí que és un bon repte per començar el 2013!

Doncs res, ara a entrenar! Us apunteu?

PD. Com ja vaig avançar fa un temps, tenia ganes d'introduir nous temes al bloc. De moment, ja he introduït rutes a peu (veig que des del mes de maig ja n'he publicat 12!) i avui introdueixo el tema de córrer.

22.11.12

Nova plegable de Decathlon, la Tilt

Sembla que aviat veurem la nova gamma de bicicletes plegables B'Twin Tilt que presenten un sistema de plegat innovador, canvis interns i preus competitius.

Què hi ha de nou?
  • Un plegat ràpid
  • Canvis interns que van des del de 3 velocitats SRAM, a l'automàtic o el de 7 velocitats Shimano Nexus.
  • Preus entre els 400 i els 700€.
  • La llum davantera està semi integrada al quadre que evita robatoris i cops accidentals que la puguin trencar. 
  • Rodes de 20" i pneumàtics de 1'95".
  • Marc d'alumini i forquilla d'acer, però no he trobat el pes.
  • Protecció de la cadena i el plat amb el propi marc.
  • Transmissió per cadena de goma (model més car).
  • Dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta llum davantera (model més car).
  • Parafangs (en alguns models).
  • Bossa de transport (model més car).

Podeu trobar tots els models al web de Btwin en Francès (secció plegables), a la resta d'idiomes només trobareu alguns models. Encara no es comercialitza a Catalunya.