Font: El Punt 26/3/2007
28.3.07
Reconversió de la N-340 a Torredembarra i altres municipis
Font: El Punt 26/3/2007
L'Ajuntament de Reus proposa fer 27 Km de carrils bici en 4 anys
Font: El Punt 25/3/2007
Fa un dies també us comentava una proposta de crear una via verda a Reus.
27.3.07
La bicicleta pot ser cosa de dos: tàndems
26.3.07
Bicing i la competència amb les empreses de lloguer
Sí que és veritat que el preu del bicing és molt baix fins a les dues hores i que l'abonament setmanal és molt barat. Es diu que l'ajuntament vol impulsar un bon inici del sistema, però també s'ha de pensar que per a un bon funcionament convé que hi hagi sempre bicicletes disponibles i que per tant s'usin poc temps i no per oci.
D'altra banda, el lloguer de bicicletes fins ara no arribava a tots els barris de la ciutat i també penso que el bicing ni que sigui per oci o per turisme és important per recuperar la ciutat per a la bicicleta, en definitiva per aconseguir una mobilitat i una societat més sostenible. De fet, algunes de les traves (o barreres d'entrada) per a l'ús de la bicicleta a la ciutat són els robatoris i l'aparcament i la dificultat de transportar-la, el bicing dóna una solució a aquests problemes.
Convivència entre ciclistes i vianants al Japó
25.3.07
Bicing, recull de premsa etc.
- Comparativa París - Barcelona - Lió al bloc d'en Marc Belzunces.
- Bicis huérfanas La Vanguardia, 23.0307
- El lloguer de bicicletes té 190 usuaris el primer dia i molesta al sector 20minutos 23/3/2007
- Els llogadors de bicicletes, crítics amb el Bicing Avui 26/3/2007
- Barcelona es mou amb bici prnoticias.com 22/3/2007
- Neix un nou transport públic: el bicing la Malla 23/3/2007
- Critiquen les baixes tarifes del nou servei públic de lloguer de bicicletes El Punt 26/3/2007
- Barcelona posa en marxa el «bicing» amb més de 300 usuaris El Punt 23/3/2007
22.3.07
Entra en funcionament el Bicing
19.3.07
Aparcaments de bicicletes inclinats
Havia vist aparcaments de bicicleta en forma d'U invertida mal instal·lats: no deixant passar els vianants o massa a prop d'una paret. En aquest cas els aparcaments estan col·locats en una zona on el terra no és pla i queden inclinats. Em temo que lligar una bicicleta en una aparcament així deu ser una mica emprenyador, de moment les motos han aprofitat l'espai pla que queda a peu de l'aparcament...Ciclo Times de març de 2007
El llibre "En bicicleta por los puertos" es presenta a Probike
2a edició del Bike Show Barcelona i turisme en bicicleta
Més informació:
Cerdanyola inaugura un tram del camí verd
4500 Km amb una Brompton
17.3.07
Mesurar la inclinació de les rampes
Cercant per internet he trobat una bloc que en parlava, un test i dades d'un aparell:
15.3.07
Es presenta el llibre "En bicicleta por los puertos"
Més informació:
Diferències de preu en el tranport públic de rodalies entre Barcelona i Mardrid
Una altra diferència substancial és l'horari de transport de bicicletes a rodalies, mireu-lo a Madrid i a Barcelona! Per què aquesta diferència? L'únic motiu és que els trens aquí van massa plens i que per tant el servei aquí és pitjor. Resumint s'inverteix menys, estem en les de sempre, és el debat de la inversió estatal a Catalunya, el finançament i les competències. No hi entraré, però això ens perjudica com a persones i com a societat.
Campionat Mundial Brompton 2007
14.3.07
Bicing a partir del 22 de març
El nou servei començarà a funcionar el 22 de març a les 14h i les incripcions es podran fer a partir del dia 16.
A la web de Bicing podeu trobar:
- un plànol de carrils bici (PDF 9,7 MB) actualitzat i amb les estacions de recollida de les bicicletes, també inclou els carrils bici projectats i les estacions en colors segons la data d'entrada en funcionament.
- un mapa d'estacions en temps real on podreu consulta la disponibilitat de bicicletes. El mapa utilitza el plànols i la tecnologia del Google Maps.
- una zona d'usuaris on ens podem donar d'alta (preu promocional 6 Euros/any) i d'informació sobre el servei.
13.3.07
Informació sobre les Zones 30 i el seu disseny
12.3.07
Bicicletes per a la neu
Més informació sobre els futurs carrils VAO d'entrada a Barcelona
Jo em pregunto si no seria més pràctic i eficaç convertir un dels carrils existents en carril VAO mitjançant senyalització lluminosa temporal i permetre-hi la circulació de cotxes amb diversos ocupants? I amb el diners que ens estalviem millorem el transport públic i creem camins que ens permetin anar en bici entre les poblacions d'una comarca?
El País 11/3/2007
11.3.07
30 minuts perduts en un embús televisiu
[...]Més enllà de fer un retrat de la qüestió, des d'una perspectiva reduccionista i parcial, aquest reportatge no va aportar res d'interessant ni gaire positiu[...]
[...]Per què no es diu que no existeixen camins a peu o en bicicleta per anar i tornar de les poblacions de la zona, sinó que tothom ha de passar per una carretera o per un tren?[...]
Aparcaments de bicicleta mal colocats
20minutos.es 9/3/2007
L'ocupació il·legal del carril bici de la Meridiana
Més aparcaments, aquests dissenyats a casa nosatra
8.3.07
Proposen una via verda a Reus
Més informació: El Punt 8/3/2007
Per què els ciclistes no respecten les normes de circulació?
5.3.07
Bicing: sistema de transport públic individual en bicicleta de Barcelona
A l'espera de notícies us enllaço un document de l'Ajuntament que explica el funcionament del sistema i que conté alguns dels documents que us enllaçava: Bicing (PDF).
30 minuts sobre mobilitat
En canvi si que es va parlava del transport públic i si era necessari el quart cinturó.
2.3.07
Producció de bicicletes mundial 1950-2003
El carsharing s'implantarà a 8 ciutats més de l'àrea metropolitana
Si no coneixeu el Carsharing és un servei de "lloguer" de cotxes ideal per a la gent que fa menys de 15.000 Km/any. Per agafar un cotxe s'ha de reservar, si et surt més a compte llogar un cotxe o agafar un taxi des de Carsharing t'ho diran i et faran la reserva.
1.3.07
Bilbao promociona aparcaments per a bicletes a garatges entre d'altres mesures
28.2.07
Bicicletes per a transportar mercaderies


Alguns models de la casa Pashley de la seva gama per a treballar:
Alguns invents cassolans:
27.2.07
Interessant article sobre bicicletes plegables
26.2.07
El 53% de la xarxa viària de BCN ja prima el vianant sobre el cotxe
Nous carrils bici a Barcelona
La Vanguardia 26/2/2007
25.2.07
Ressalts pensats per a ciclistes
Baixen un 50% les denúncies per ocupació dels carrils bici
Em fa gràcia el títol perquè sembla que realment hi hagi cultura de circulació en bicicleta a Barcelona i contrasta amb les contínues denúncies que ens fa en Marc Belzunces en el seu bloc, sense anar més lluny la foto que s'emporta el premi d'idea de Bomber de febrer i que reprodueixo aquí.
22.2.07
Bici Baix estrena bloc
Bici Baix és un antic grup de socis d'Amics de la Bici del Baix Llobregat que es va constituir com a associació idenpendent l'any 2005.
Aprovat un pla de mobilitat a Sant Boi de Llobregat
Com la majoria de plans d'aquestes característiques es defineixen diversos tipus de carrers, en aquest cas s'ha classificat en bàsics, secundaris, veïnals, de coexistència (o de plataforma única) i per a vianants. La intenció és dirigir el trànsit pels carrers bàsics i secundaris i es limita la velocitat segons el tipus de carrer.
La notícia explica que es faran dos aparcaments, però no explica res del traçat ni la longitud de la xarxa ciclista.
21.2.07
Els Camps de l'Onyar (la Selva) i l'Antiga ruta de la Serra (Pla d'Urgell)
- Els Camps de l'Onyar és un itinerari de 17 Km entre Caldes de Malavella i Riudellots seguint el riu Onyar i passant pel nucli de Franciac.
- L'Antiga ruta de la Serra és un itinerari de 20 Km per la comarca del Pla d'Urgell entre Fondarella i Sidamon passant per Torregrossa i Miralcamp. La ruta és per carretera.
Peatges verds
Vies d'accés a Barcelona de velocitat regulable
AVUI 19/2/2007
20.2.07
Alcanar recupera el seu litoral
Enllaços relacionats:
16.2.07
Carrils especials a Barcelona
El Punt 15/2/2007/
Només 650 bicicletes registrades a Barcelona
- COMRàdio 13/2/2007
- Més informació sobre el registre al Bici-vici.
15.2.07
Ciclo Times de Febrer de 2007
En bici per Cerdanyola del Vallès i fins la UAB
13.2.07
La connexió de les rutes del Carrilet i el Ferro està aturada des de fa dos anys
L'Ajuntament de la Vall de Bianya ha denunciat que el tram de la connexió dels carrils bici de la Ruta del Carrilet i la del Ferro està encallat des del mes de maig del 2005, i ha reclamat al Ministeri de Medi Ambient que acceleri els tràmits per a la seva construcció. L'alcalde, Albert Busquets, ha demanat que, com a mínim, es faci el tram entre Llocalou i l'Hostal Nou, al seu municipi. Ara, aquesta connexió va d'Olot a Llocalou i de Sant Joan de les Abadesses a Santigosa. Aquest últim tram forma part de la primera fase del projecte, valorada en un milió d'euros. Ara, falta executar la segona, que és la que va des de Santigosa fins a l'Hostal Nou pel pont de la Rovira, un itinerari d'encara no 15 quilòmetres, però amb molt de desnivell.
El gerent del Consorci de les Vies Verdes, Emili Mató, va explicar que van portar el projecte a Madrid el juny del 2005 i que des d'aleshores han intentat contactes amb el Ministeri diverses ocasions sense èxit. Mató ha recordat que van plantejar fer la connexió en dos trams, un des de Llocalou fins a Sant Pere Despuig i el que afecta el terme de Sant Joan, on hi havia un problema amb un camí particular per resoldre. Ell mateix hi ha afegit que ara fa un any van pressionar el ministeri amb una carta i que, ara, esperen reunir-se aviat amb algun dels responsables dels projectes de les Vies Verdes.
Restriccions de trànsit al barri vell de Girona
Se'ns dubte és un sistema molt interessant per regular la mobilitat en aquest barri i possiblement tindrà rèpliques en altres barris i ciutats.
12.2.07
Bicicletes plegables
- Les Bikefriday són unes bicis amb un plegat molt ràpid semblant al de Brompton i com diu en Marc caldrà veure si surten més bé de preu que les Brompton.
- Enllaços diversos sobre Dahon: catàleg del 2007 i un parell de vídeos.
- Santa Cruz (California) incentiva l'ús de les bicis plegables i el transport públic.
- Fotos de prototips de Brompton.
- Bromptons més barates a Taiwan.
Votació pública del concurs fotogràfic de "Mejor Con Bici"
1.2.07
Abaratir els peatges als cotxes que transportin més d'un ocupant
I és que tot i la històrica demanda d'eliminar els peatges, ara ens trobem que els peatges ens poden ajudar a regular el trànsit i pagar segons els ocupants és una bona mesura.
Altres mesures que es poden utilitzar són carrils exclusius per a cotxes amb un cert nombre d'ocupants, serien uns carrils VAO, per Vehicles d'Alta Ocupació, no solament cotxes.
El Punt 1/2/2007
Enquesta de mobilitat en dia feiner 2006
Els propers dies intentaré donar-ne més informació, de moment tenim força titular als diraris sembla que:
- Es redueix l'ús del cotxe a Barcelona, però creix a la segona corona i és que el transport públic funciona pitjor a mesura que anem allunyant-nos del centre.
- La circulació amb moto a Barcelona creix un 24% i sembla que deuen ser ex-conductors de cotxe, aquí és evident que la bicicleta no ha estat l'alternativa escollida.
Actualització: Aquí (PDF) podeu trobar l'enquesta.
5 minuts de repòs pel planeta
Podeu veure la demanda d'energia en temps real entrant al web de Red Electrica i anant a l'apartat Demanda de energía en tiempo real .
29.1.07
Per què les zones 30 no han de tenir carril bici?
Una ciutat ha de tenir una xarxa troncal de carrils bici que ens permetin arribar ràpidament a qualsevol zona de la ciutat, però no hem de voler caure en l'error de voler fer carrils bici a tot arreu, hi ha llocs on l'amplada dels carrers no ens ho permet i que per tant hem de triar tenir voreres més amples i un sol carril per on circulin cotxes i bicicletes. Quan l'amplada ho permeti potser també necessitarem zones de càrrega i descàrrega que són imprescindibles pel comerç de proximitat que dóna vida als nostres barris i que fa que no tinguem necessitat de desplaçar-nos lluny per anar a comprar. Tot això ha d'anar combinat amb zones exclusives de vianants i carrers de prioritat invertida on els vianants tenen preferència davant dels cotxes.
Hi podran circular pares i fills en bicicleta? Bé, un carrer d'una zona 30 no és un espai de joc, sí que ho podria ser una zona de vianants o un carrer de prioritat invertida. Tot i així, estic d'acord amb els raonaments del Marc Belzunces, segurament els cotxes no ho respectaran i els tindrem a darrera fent pressió i alguns pares amb fills renunciaran a circular-hi, però potser no tots els ciclistes i llavors aconseguirem reconquerir aquest espai.
A les zones 30 es procura que hi hagi una convivència de cotxes i bicicletes i per tant es limita la velocitat dels cotxes tenint present que si hi ha bicicletes la velocitat haurà de ser sensiblement inferior a 30. Ho respectaran els cotxes? Hem de fer que sigui així ajudant-nos d'un disseny adequat, de conscienciació ciutadana i d'una vigilància adequada.
Pel que fa al disseny hauríem d'intentar que els carrers no fossin massa llargs i si ho són posar per exemple passos de vianants elevats i altres elements que regulin la velocitat dels cotxes. Tampoc haurien de ser carrers massa amples, ja que afavoreixen les temptacions d'avançament del cotxes.
Han de desaparèixer completament els carrils bici de les zones 30? No sempre, quan la zona 30 és molt gran necessitarà carrers vertebrals que formin part d'aquesta xarxa troncal. No conec amb profunditat el barri de Sant Andreu, el tram del carrer Gran de Sant Andreu que conec és un carrer amb molt de comerç i vianants i no amb prou amplada per tenir un carril específic per a bicicletes i un altre per a cotxes, al ser força llarg i tenir força circulació és un carrer on segurament la convivència per culpa dels cotxes és complicada i molts ciclistes preferiran cercar alternatives per carrers paral·lels per no tenir problemes, per altra banda, crec que carrers com el passeig Fabra i Puig haurien de tenir carrils específics per a bicicletes. Com que no tinc un coneixement global del barri no sé dir si la zona 30 s'ha implementat de forma correcta o quines correccions si haurien de fer. He vist noves zones 30 en carrers de l'Eixample i no m'ha agradat gens el seu disseny, tenint en compte la lleugera pujada que fa i l'amplada de les cruïlles entre d'altres.
Finalment, crec que les associacions ciclistes han d'apostar per les zones 30 perquè és el model de ciutat que volem com a ciclistes i com a vianants que som. Hem d'apostar per un model de futur i no un de passat, sobretot tenint en compte que els passos que aconseguim són molt lents i que les administracions encara són molt reticents a fer inversions serioses en infraestructures ciclistes.
25.1.07
Europa fa marxa enrera i no regula l'emissió de CO2 dels cotxes
El País 24/1/2007
Europa reconeix que els trens han de tenir un espai per a bicicletes
Ho podeu llegir a:
- Europea Cyclists Federation (en anglès]
- Article de Juan Merallo de Pedalibre a Amigos del Ciclismo 25/1/2007
24.1.07
Sistemes de préstec de bicicletes a Espanya
Vitòria estudia estendre el sistema de préstec tot l'any
Exposició dels ciclistes a la contaminació atmosfèrica
Els barris amb zones 30 no tindran carrils bici
22.1.07
Actualització del mapa col·laboratiu de carrils bici
Ja us he anat parlant d'aquest mapa, al Bici-vici també en teniu un enllaç a l'apartat Plànols de carrils bici.
Rodalies perd viatgers
Tots els mitjans de transport han anat guanyant passatgers els últims anys, durant el 2006 s'han realitzat 23,5 Milions de viatges més que l'any anterior (un 2'6%). Des del 2001, any en que es va iniciar la integració tarifària, els viatges han crescut més d'un 20%. Aquesta és l'evolució normal d'una societat que està fomentant una mobilitat més sostenible amb la promoció del transport públic com a eix fonamental, però els problemes de rodalies RENFE són evidents i ara queden reflectits en les xifres, una vergonya que els nostres polítics no són capaços de resoldre.
El Periódico 20/1/2007
El Punt 20/1/2007
19.1.07
L'aire de Barcelona duplica els nivells de contaminació que fixa la UE
18.1.07
Mugrons sensibles
GIANT sí que compleix, però...
17.1.07
Al març comença el sistema públic de bicicletes de Barcelona
La primera 1/2 hora de lloguer serà gratuïta i fins a les 2 hores costarà un màxim de 0,90 Euros (30 cèntims cada 30 minuts). Per poder utilitzar les bicicletes caldrà fer un abonament que costarà des d'1 Euro el setmanal als 25 Euros de l'anual. Els usos de més de 2 hores estaran penalitzats ja que no es vol fer la competència a les empreses de lloguer.
Aquest sistema com ja us he parlat diverses vegades funciona també a ciutats com Lió, Estocolm o Oslo. Podeu veure més detalls sobre els terminis d'implementació i el funcionament d'aquests sistemes en els següents enllaços:
16.1.07
Reportatge sobre el Pla Estratègic de la Bicicleta
Paris es planteja reduir un 40% el trànsit
A França s'han començat a posar les piles. Ja fa temps que graven amb un impost més elevat els cotxes que contaminen més (al Regne Unit també ho faran i aquí diuen que també...). A París, es proposen reduir el trànsit un 40% i les emissions un 60% en 19 anys (un termini massa llarg!). La recepta serà reduir l'espai dedicat al cotxe en 13 eixos viaris. Aquesta és una estratègia nova, ja que fins ara moltes ciutats només reduïen la presència del cotxe en certes zones i mantenien el trànsit en els grans eixos. París també espera que el govern francès introdueixi un peatge urbà o redueixi a 60 Km/h la velocitat màxima de circulació per el perifèric, el cinturó que envolta la ciutat. El que si que farà el consistori és reservar un carril d'aquesta autovia a la circulació de taxis i vehicles d'urgències.
D'altra banda, l'altra mesura que aplicaran és la millora del transport públic amb la prolongació de línies de metro i bus, la reintroducció del tramvia i la creació d'aparcaments a les estacions de l'extraradi.
En parla El Periódico 16/1/2006
Noves oportunitats de negoci de la mobilitat sostenible
- Missatgeria en bicicleta.
- Lloguer de bicicletes tant puntual com de flotes, també transport de bicicletes.
- Sistemes de bicicletes compartides: Barcelona o Lyon han fet concessions a empreses per a que gestionin aquest sistema.
- Tallers de mecànica ràpida per a bicicleta.
- Trixis, bici-taxis: turisme i publicitat.
- Gestió de flotes de bicicletes per a empreses i administracions públiques: renting de bicicletes?
Els holandesos fan més quilòmetres en bici que en tren
A través de l'apunt la bici ja guanya al tren del bloc d'en Carles Soler m'assabento d'un article d'El Periódico del 14/1/2007 on s'explica que els holandesos ja fan més quilòmetres a l'any en bicicleta que en tren. I és que Holanda és un país amb una implantació molt elevada de la bicicleta, les dades canten: 16 milions de persones per a 18 milions de bicicletes amb una mitjana teòrica de 875 Km en bicicleta per holandès cada any.Els aparcaments de les estacions de tren holandeses són enormes i plens de bicicletes, en Carles fa un càlcul de l'espai que ocupa un bicicleta (1'70 x 0'40 m), aproximadament on cap un cotxe hi caben 6 bicicletes, sort que no s'usa el cotxe per anar buscar el tren!
15.1.07
Fotos antigues de bicicletes
Caravanes al carril bici
14.1.07
La meva "bicicleta-camioneta"
Actualment, els remolcs per a bicicletes no estan autoritzats en el codi de circulació tot i que sí que ho estan a d'altres països europeus. El BACC ha aprofitat la reforma de l'ordenança de circulació de Barcelona per demanar-ne la regulació.
El Trans Canada Trail
He trobat aquesta pàgina amb fotos i sembla molt xulo. Algú s'anima aquest estiu?
Una de les coses que m'ha sobtat és aquest doble ús hivern-estiu i també això de les motos de neu...
Més informació:
12.1.07
Bicicleta plegable de Conor
Les rutes d'Eurovelo a la Viquipèdia
Ciclotimes de gener de 2007
A mesura que tingui temps us aniré comentant altres articles.
10.1.07
Sant Boi arranjarà un camí de 16 Km al voltant del municipi
9.1.07
L'experiència d'anar en bici a Alemanya
Escolars per la vorera
Crec que veure nens en bicicleta per la vorera és molt freqüent a tot Catalunya, però el perill és que converteixin qualsevol vorera en un espai de joc o que circulin posant en perill als vianants. És un cas més que fa evident que cal una educació integral sobre mobilitat.
8.1.07
Canvis dels últims dies
- Afegit un petit recull fotogràfic a la ressenya de la volta als Ports.
- Alguns petits canvis i petit recull fotogràfic a la pàgina sobre les vies verdes del Baix Ebre, la Terra Alta i la Val de Zafán.
- He fet alguns canvis i he afegit més coses sobre Accessoris de bicicleta.
Bici-vici en altres idiomes
5.1.07
Espai per debatre i valorar els articles de l'ordenança
Posicionaments respecte la modificació de l'ordenança de circulació
Per altra banda, també hi ha disponible el posicionament d'Amics de la Bici i la CCUB (PDF).
Article de la Ronda Verda a la Viquipèdia
4.1.07
Desenvolupament del Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet de Llobregat
La mateixa entitat va presentar al juliol de l'any passat diverses propostes per millorar les infraestructures ciclistes existents.
El tren entre Zaragoza i Canfranc
passes penses que bé si fos una via verda per anar en bicicleta! I a continuació et sents culpable i penses no, això s'ha de conservar i millorar!Des de fa temps es demana des d'Aragó la millora de la línia i la connexió amb França. El govern espanyol esgrimeix que un estudi francès diu que no és viable. Bé, no totes les línies són rendibles, però s'hi s'inverteix sense por, es creen bones connexions des de les estacions amb altres mitjans de transport, es potencia l'excursionisme, el ciclisme, el turisme en tren i es fa la connexió amb França segur que no surt tant car com un tram molt més curt del tren d'alta velocitat. Les línies catalanes de la Pobla de Segur (traspassada a la Generalitat) i la Vic - Puigcerdà que connecta amb la Cerdanya francesa i el tren groc bé que continuen funcionant.
Actualment aquesta línia té dos trens diaris d'anada i dos de tornada que tarden unes 4 hores en fer tot el recorregut. Les estacions i els baixadors de la línia són: ZARAGOZA-DELICIAS, VILLANUEVA DE GALLEGO, ZUERA, TARDIENTA, HUESCA, PLASENCIA DEL MONTE, AYERBE,RIGLOS-CONCILIO, RIGLOS, SANTA MARIA Y LA PENA, ANZANIGO, CALDEARENAS-AQUILUE, SABINANIGO, JACA, CASTIELLO-PUEBLO, CASTIELLO, VILLANUA i CANFRANC.
Recull d'enllaços relacionats:
Descripció d'alguns colls del Garraf
3.1.07
Ruta per la Vall d'en Bas

Noves zones 30 a Barcelona
Les valoracions del funcionament de la zona 30 de Sant Andreu són diferents segons l'ajuntament i els veïns. L'ajuntament diu que la mitjana de velocitat ha baixat i en canvi els veïns veuen que els cotxes continuen circulant a més de 30 amb total impunitat.
Les zones 30 haurien de ser un espai de convivència de bicicletes, cotxes i vianants, però si no es respecten els límits de velocitat es converteixen en un carrer més. I ja sabem el que passa, la bicicleta circula com a molt entre 15 i 25 km/h i si circulem correctament pel mig de la calçada tindrem el cotxe enganxat a darrera.
2.1.07
Carril bici d'Enric Granados a Barcelona
Problemàtica dels carrils bici a Nova York. La mateixa que aquí
Anar en bicicleta està de moda
Benvinguda sigui aquesta publicitat! Esperem que duri i no tornem enrera com en aquell anunci d'un cotxe en que es contraposava la seva comoditat amb el sofriment i l'esforç de la bicicleta.
Ruta per l'alta Garrotxa
El punt de sortida és Sant Joan de les Fonts, molt a prop d'Olot. La ruta continua cap a Castellfollit de la Roca (3,5 Km) i segueix per la carretera d'Oix fins a Can Bundància (6,15 Km) on agafa la pista de la vall d'en Bac. Passat el collet de Colldecarrera (15,45 Km) arriba a l'Hostal de la vall d'en Bac (16,5 Km) i continua cap a Sant Pau de Segúries. Al mas de Mariner (26,2 Km) comença la baixada per la vall de Bianya (passant per Sant Salvador de Bianya) fins a
enllaçar amb la carretera C-26 (35,9 Km). Finalment s'arriba al punt d'inici passant per Sant Martí de Capsec (39,7 Km) i Llocallou (44,75 Km).A la revista podeu trobar fins a 3 alternatives per allargar la ruta amb una BTT. Aquesta ruta coincideix en part amb una de les alternatives que us proposo per enllaçar la via verda del Ferro i del Carbó amb la via verda del Carrilet.
El cotxe un element indispensable per a la mobilitat
Cal incentivar la investigació en alternatives energètiques que facin del cotxe un mitjà de transport més sostenible i s'ha de donar ajudes i incentivar fiscalment els cotxes més sostenibles ambientalment.